Facultat d’educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
Les emocions de les mestres del CEIP Robines a l’hora de realitzar una entrevista individual
Sara Cabot Capó Grau d’Educació Infantil
Any acadèmic 2018-19
DNI de l’alumne: 78218735J
Treball tutelat per Maria Ferrer Ribot
Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
L’autor autoritza l’accés públic a aquest Treball de Fi de Grau.
Paraules clau del treball:
escola – família – comunicació – emocions – entrevista - mestres
2
“Las emociones están en el corazón de la enseñanza” (Hargreaves, 1998)
3
Resum:
Les emocions es tenen molt present en el món de l’educació, però quasi sempre enfocades als infants, restant importància a les que puguin sentir les mestres. En el present treball es pretén donar visibilitat a les emocions que senten les mestres del CEIP Robines a l’hora de realitzar una entrevista individual. A través d’una metodologia qualitativa i de diferents tècniques de recollida de dades es fa un recull de totes les emocions que van sorgint per després fer un anàlisi basant-se en la teoria i objectius plantejats. A més, es recull informació sobre com es realitzen les entrevistes individuals a l’escola.
Paraules claus: escola – família – comunicació – emocions – entrevista – mestres
Abstract:
Emotions are very present in the world of educations, but always focusing on children, we rest less importance that may feel the teachers. This document tries to make visible the emotions that the teachers of CEIP Robines feel when they must do an individual interview with a family. Through the realization of different data collection techniques, a collection of all the emotions that are emerging is made and then an analysis based on the theory and objectives set. Also, there is information about how the school make interviews with the families.
Key words: school – family – communication – emotions – interview – teachers
4
INDEX
1. Justificació ... 5
2. Objectius ... 7
2.1. Objectius generals ... 7
1.1. Objectius específics ... 7
3. Marc teòric ... 8
3.1. Comunicació escola-família ... 8
3.2. Les entrevistes ... 10
3.3. Actituds i rols que han de tenir les mestres ... 12
3.4. Sentiments de les mestres ... 14
4. Metodologia ... 17
4.1. Tècniques emprades per a la recollida de dades... 18
4.2. Cronograma ... 21
5. Treball de camp ... 22
5.1. Contextualització del centre ... 22
5.2. Resultats ... 23
5.2.1. Focus Group ... 23
5.2.2. Entrevistes ... 32
5.3. Anàlisi dels resultats ... 38
6. Conclusions ... 40
7. Referències bibliogràfiques ... 44
Annexes ... 47
Annex I... 47
Annex II ... 49
5
1. JUSTIFICACIÓ
La relació entre la família i l’escola és un tema que desperta sentiments d’inseguretat a les futures mestres, ja que no sempre és fàcil comunicar-se amb la família perquè no es té experiència, recursos, estratègies... A més a més, aquesta inseguretat és major si s’ha de comunicar a la família que el seu fill pateix alguna dificultat, requereix l’observació d’un especialista, etc., ja que és un moment difícil per la família i l’has de saber comunicar amb cura, claredat i controlant la situació.
La relació reciproca entre la família i l’escola és molt important per tal que els infants puguin desenvolupar al màxim les seves habilitats. Així pensa Bronfenbrenner (1987) al dir que «El potencial evolutivo de la participación en entornos múltiples variará en relación directa con la facilidad y el alcance de la comunicación recíproca entre estos entornos» (p. 241), a més afegeix que la seva importància implica que l’escola ha de tenir les portes obertes a les famílies perquè aquestes tinguin una participació activa dins l’escola pel benefici dels infants.
Hi ha diferents formes de participació en diferents entorns que beneficien la comunicació escola-família, com pot ser una escola de pares, participació de les famílies a diferents festivitats, les entrades i sortides, les tutories, etc. En aquest treball es focalitza la mirada en les entrevistes individuals com a mètode important de comunicació escola- família.
L’objectiu de les entrevistes individuals és que siguin espais de segurització tant per les famílies com per als mestres, on hi hagi situacions d’autèntica comunicació on s’han de tenir en compte les dificultats que puguin presentar les famílies i les mestres. Aquest treball està enfocat a donar visibilitat als sentiments que tenen les mestres a l’hora de dur a terme una entrevista individual, ja que sempre es té molt present a les famílies però a les mestres no.
Com diu Parellada (2000), «El fet que qualsevol acció, gest, mirada, postura..., encara que pretengui evitar la comunicació és en si mateix un element de comunicació ens obliga necessàriament a preparar a consciència qualsevol contacte amb les famílies» (p. 3). Per les mestres és difícil mantenir un bon equilibri entre la postura, les accions o el que es pretén comunicar. Durant la realització de les pràctiques he observat de primera mà la
6 preparació que comporta realitzar una entrevista amb una família. Em va provocar certa curiositat poder aprofundir en aquest tema i investigar sobre les emocions que senten durant la preparació d’aquestes i un cop l’acaben.
Al llarg d’aquest treball es parlarà de les entrevistes individuals i quins tipus hi ha, de la importància que tenen aquestes a l’educació infantil i a poc a poc s’anirà aprofundint sobre les emocions que experimenten les mestres del CEIP Robines quan realitzen una entrevista amb alguna família. La informació es recollirà a través d’una sessió de focus group on les mestres podran compartir sentiments, experiències i vivències entre elles.
Un cop finalitzada, es repartirà una entrevista perquè la puguin emplenar amb calma i sinceritat.
Alguns dels interrogants que es plantegen per dur a terme aquest treball són:
• En quina freqüència es realitzen les mestres del CEIP Robines una entrevista amb la família?
• Les entrevistes individuals són, principalment, a demanda del centre o de la família?
• La mestra, realitza les entrevistes sola o ho fa acompanyada d’algun altre mestre/especialista?
• Com preparen les entrevistes?
• Com duen a terme les entrevistes?
• Quines són les inquietuds comunes en les mestres a l’hora de dur a terme una entrevista individual?
• Quan es senten satisfetes, respecte a les entrevistes individuals?
• Segueixen alguna planificació personal abans de realitzar una entrevista amb una família?
7
2. OBJECTIUS
A fi d’esbossar una línia de ruta per tal de realitzar el treball amb èxit, és necessari anomenar de forma concisa els diferents objectius que es plantegen a un inici. Aquests són:
Objectius generals:
• Aprofundir en la comunicació família i escola
• Investigar sobre les emocions lligades a les entrevistes individuals
Objectius específics:
• Conèixer els procediments i la periodicitat en què realitzen entrevistes individuals en el CEIP Robines.
• Tenir coneixement de la planificació i avaluació de les entrevistes individuals en el CEIP Robines.
• Identificar les emocions que es desperten en les mestres del CEIP Robines en el moment de fer una entrevista.
• Reflexionar sobre els resultats obtinguts en les diverses tècniques de recollida de dades.
8
3. MARC TEÒRIC
En aquest apartat es presenten les teories que fonamenten el treball. Es parla sobre la comunicació escola-família, de les entrevistes, i més concretament de les entrevistes individuals i de les actituds, rols, emocions i dificultats que presenten les mestres.
3.1. Comunicació escola-família
L’enciclopèdia catalana defineix la comunicació com una acció i procés de transmetre un missatge, amb establiment d’una relació i una interacció socials (2019). La vertadera comunicació és un procés d’interacció bidireccional, on comparteixen informació.
És molt important tenir una bona relació família-escola pel benestar de l’infant, tal com ens assenyala Bolivar (2006) «cuando las escuelas trabajan conjuntamente con las familias, los hijos incrementan el rendimiento académico y, además, el centro mejora su calidad educativa» (p. 71). Quan hi ha una bona comunicació i la família col·labora activament amb el centre, el benestar i el rendiment de l’infant es veuen afectats positivament, ja que es crea un clima favorable i un vincle positiu. Aquesta afirmació també la comparteix Siles (2003) quan apunta que hi ha una relació entre una bona relació família-escola i un ensenyament escolar de qualitat.
Per la seva part, Thompson i Mazer (2012) assenyalen que actualment la comunicació escola-família es veu incrementada a causa de la introducció de les noves tecnologies, ja que ha esdevingut un canvi indispensable a la societat, on la majoria de gent té accés.
Així, per moltes famílies i moltes mestres és més fàcil enviar o rebre un correu o un WhatsApp, ja que és en temps real i es reb o s’envia immediatament.
Parellada (2000), seguint la teoria de Watzlawick, Bavelas i Jackson (1991), ens parla de cinc idees fonamentals en les quals s’ha de basar la comunicació humana. Són les següents:
1. No és possible no comunicar: a vegades, les persones no tenen intenció de comunicar res, però indirectament i sense adonar-se sempre ho fan, ja sigui a través de gestos, postures, etc.
2. La importància de la puntuació dels fets: aquest punt es refereix a la importància que té que les mestres emfatitzin amb les famílies, posar-se en la pell de l’altre...
9 3. La funció del llenguatge analògic i el llenguatge digital: el llenguatge analògic es refereix als gestos que realitzem mentre parlem, al to de veu, la postura..., i el llenguatge digital és el que nosaltres diem verbalment. Per això és molt important que aquests dos llenguatges vagin lligats perquè verbalment podem estar dient una cosa, però amb la postura que adoptem dir tot el contrari.
4. Els aspectes del contingut i de la relació: hem de tenir en compte que té la mateixa importància el que diem, el que transmetem i la relació que tenim amb la família, les emocions que expressem, les expectatives...
5. La necessitat d’establir la diferència entre la persona i la funció: podem parlar de les accions que realitza una persona si garantim que respectem la persona que les fa. És a dir, no podem dir que un infant és bo o és dolent, que una família és de tal manera o no..., sinó que s’ha de respectar.
Parellada (2000) també ens anomena dos aspectes a tenir en compte a l’hora de realitzar una entrevista. Les famílies ho fan de la millor manera que saben, ningú les ha ajudat a trobar estratègies per abordar les dificultats que comporten fer de pares i mares.
Per això, tot estil educatiu és respectable, sempre i quan les necessitats bàsiques dels infants estiguin cobertes. A més a més, en els darrers anys l’estructura familiar ha canviat, per això, de cada vegada hi ha més centres que prenen decisions per tal d’evitar situacions que no s’ajusten a la diversitat actual del model de família. Alguns d’ells, a tall d’exemple, no es celebra el dia del pare o de la mare i ho substitueixen pel dia de la família.
Perquè la comunicació sigui fluida i de qualitat les mestres adopten actituds positives.
Saber escoltar a les famílies permet donar una altra visió dels infants i evita que es creïn prejudicis. Les mestres han d’oferir confiança a les famílies, i a la inversa, ja que la confiança mútua ens ajuda a avançar i a acceptar la realitat per poder aconseguir objectius més reals.
Tal com ens diu Real i Mas (2007), l’objectiu de la comunicació amb les famílies és
«donar seguretat a les famílies respecte als seus recursos perquè així podran assumir la seva responsabilitat, i que els canvis que es produeixen amb la interacció de la comunitat educativa els doni l’autonomia» (p. 125). És a dir, establir un vincle amb elles i donar seguretat per tal que es sentin acollides i col·laborin amb l’escola.
10
3.2. Les entrevistes
Segons Intxausti (2014) una entrevista és una situació d’intercanvi amb les famílies que es produeix en els dos cicles. L’essència i la riquesa de l’entrevista rau en la possibilitat de la comunicació bidireccional, és a dir, del mestre cap a la família i/o de la família cap al mestre. Això significa que el que diu cada una de les dues parts té el mateix valor, per això cooperen entre elles. A més, Coronado (2011) presenta una altra definició d’entrevista, «l’entrevista és un espai de comunicació sustentat en un clima càlid i empàtic que afavoreixi la confiança i l’establiment d’estratègies de solució de problemes mitjançant acords programats i avaluats» (p. 3). Un espai de comunicació on hi ha d’haver un clima adequat per tal que es pugui crear confiança amb la família i poder arribar a acords conjunts per solucionar el problema plantejat.
Perelló (2013) ens explica 3 objectius pels quals es realitzen entrevistes amb les famílies:
• Compartir la visió sobre l’infant intercanviant així hipòtesis o dubtes.
• Informar sobre l’evolució de l’infant amb possibles aspectes a millorar o treballar
• Establir acords per reconduir el procés d’aprenentatge de l’infant depenent de la seva etapa evolutiva o necessitats educatives.
Les entrevistes han de ser espais comunicatius organitzats i estructurats, a més de ser planificades i avaluades. És un moment privilegiat de contacte serè i d’una comunicació profunda. Hi podem distingir les entrevistes grupals i les entrevistes individuals. Les grupals són les que es fan, sobretot, a principi de curs, on es reuneixen tots els pares del curs i la mestra es dona a conèixer, parla dels objectius del curs, de les sortides que es realitzaran..., és a dir, d’informacions vàries de manera global. Les individuals són les que es duen a terme entre la mestra i una família, és una manera directa de recollir dades a través d’una relació personal, més íntima.
Les entrevistes individuals
Els objectius de les entrevistes individuals són aconseguir un lligam equilibrat i harmoniós, ja que és un bé per l’infant; establir una relació de coneixement, no es tracta que la mestra conegui a la mare de l’infant, sinó que el que ens interessa amb el seu rol
11 de mare; i consensuar interpretacions, és a dir, arribar a acords amb les famílies per poder treballar de manera conjunta.
Les entrevistes individuals han de ser preparades prèviament. Tal com ens diu Tabera (2005) «estar preparats significa tenir l’ànim disposat pel que hi pugui passar, sentir-se present i centrat en la situació de rebre unes persones i poder-hi tenir un (veritable) intercanvi d’informació» (p. 13). És molt important tenir un temps prefixat per poder realitzar entrevistes amb les famílies, encara que sempre s’ha de ser una mica flexible per poder adaptar-se a les necessitats de les famílies.
És habitual que moltes mestres, a l’hora de tenir una entrevista amb una família, abans de rebre-les es facin alguna idea sobre com pot ser la família, que els hi dirà... De vegades, s’avancen qüestions que no els agradaria que succeïssin. Per això, és molt important que les mestres siguin conscients que existeixen aquests prejudicis, perquè així els ajudarà a neutralitzar-se i a tenir una actitud més oberta i receptiva amb les famílies. Està clar que quan les mestres realitzen una tutoria tenen algunes pistes sobre la causa d’aquesta, però aquestes idees només han de ser hipòtesis que guiïn el rastreig d’informació que faran per després dur a terme l’entrevista.
Cal destacar, que quan es manté un primer contacte amb una família les mestres els han de fer arribar que estan disposats a escoltar-los, sense realitzar judicis de valor. Han de mostrar una actitud acollidora i s’ha d’evitar, sempre que sigui possible, prendre la paraula abans que ells.
Per poder dur a terme una entrevista individual de manera ordenada i correcta, Albaladejo (2010) ens diu que l’entrevista individual ha de passar per unes fases. Les fases són acollida, escolta activa i investigació, elaboració de l’estratègia a seguir, acord i compromisos i el comiat.
12
FASE CONTINGUT
1ª fase: acollida • Acollida no verbal que indiqui interès i transmeti respecte i cordialitat.
2ª fase: escolta activa i investigació
• Preguntes per obtenir informació
• Petits resums o reformulacions del que diuen els pares per transmetre que els escoltem i verificar si comprenen el significat de les seves paraules.
3ª fase: elaboració d’estratègies
• Introducció. Explicació de l’objectiu de la conversa
• Informació o petita narració. Exposar els fets concrets: què, com, quan i per què, amb un llenguatge comprensible.
• Recerca de solucions i propostes d’avaluació.
4ª fase: acord i compromisos • Preguntar als familiars sobre les accions a les quals es poden comprometre.
• Comprometre’s, la persona educadora i el centre, a emprendre les actuacions corresponents.
• Síntesi final. Repetició de les idees clau i dels compromisos 5ª fase: comiat • Acomiadar-se. Confirmar que la conversa s’ha acabat
• Deixar la porta oberta per futures converses
Taula 1. Fases de l’entrevista. Font: Albaladejo (2010)
Dintre de les entrevistes individuals, hi trobem tres subtipus: les inicials, les de seguiment i les d’avaluació. Les inicials es realitzen al començament de curs i el seu objectiu és conèixer als pares, a la mestra i als infants, a més, s’ha d’oferir seguretat a les famílies. Les de seguiment es duen a terme a mitjan curs, poden ser a demanda del centre o dels pares i serveixen per realitzar un seguiment de l’infant o per parlar d’algun tema que preocupa a les famílies o a la mestra. Les d’avaluació tenen lloc a final de curs i l’objectiu és parlar amb la família de l’evolució que ha seguit l’infant durant tot el curs.
3.3. Actituds i rols que han de tenir els mestres
Tal com ens diu Real i Mas (2007), les mestres han d’estar atentes en els moments d’entrada perquè, tot i que els sentiments dels infants no els podem canviar, podem veure el nivell d’afectivitat que té l’infant amb la família, i així adonar-nos del que espera la família de l’escola, de com expressem els nostres afectes i de si l’organització de l’escola afavoreix la comunicació entre la família i l’escola.
13 Quan les mestres han de comunicar a les famílies la detecció d’alguna dificultat que es considera important, és vital plantejar i contrastar les preocupacions com una oportunitat. A vegades no s’ha de dir tot en una sola entrevista sinó que es pot anar fent a poc a poc.
Els mestres són molt conscients de les seves limitacions, valoren molt positivament que estiguin acompanyats d’altres professionals, és a dir, que rebin un suport, recursos i ajudes tant en l’observació i comprensió de les dificultats com en la seva possible orientació. Per tant, han de tenir una actitud comprensiva i de companyonia per si alguna vegada han d’ajudar a alguna companya.
Álvarez-Gayou (2005) ens parla de les característiques que ha de tenir un bon entrevistador:
Conèixer suficientment el tema que tracta, capacitat per estructurar, claredat per expressar-se de manera senzilla i comprensible, saber realitzar preguntes sense un llenguatge massa professional, ser amable deixant que les persones parlin respectant els seus ritmes de pensament i expressió, sensibilitat per escoltar amb atenció, tenir bona memòria i retenir allò que s’ha dit i capacitat per interpretar que permet clarificar o ampliar significats. (p. 45)
És important que les mestres compleixin aquestes característiques, ja que són essencials a fi que la conversació sigui fluida i la família ho entengui i es senti acollida.
És necessari parlar dels diferents rols que trobem, ja que depenent de quin adopti la mestra, condicionarà l’entrevista. Cunningham i Davis (1988) ens plantegen tres models de relació entre les famílies i els mestres: el d’expert, el de trasplantament i el d’usuari. Per altra banda, De la Guardia (2004) també ens presenta tres models diferents, basats en els autors anteriors: són el model de docent com a expert, com a assessor i el de com a coeducador. A continuació s’expliquen amb més deteniment.
En el model de docent com a expert, a l’inici de l’entrevista amb la família, el docent deixa clar que és el professional que disposa dels coneixements tècnics i especialitzats, i les famílies es limiten a escoltar-ho (encara que moltes vegades no entenen el que se’ls està dient).
«Des de la perspectiva del professorat, les mares i pares que fiscalitzen la seva feina adquireixen un rol de pseudoprofessional, ja que opinen que són famílies que assumeixen un paper de professionals sense ser-ne». (De la Guardia, 2004, p. 32)
14 En el model de docent com a assessor els mestres creuen que tenen prou experiència, no obstant això, també reconeixen els avantatges de recórrer a les famílies. Quan es comuniquin amb elles serà per assessorar-los sobre tècniques, mètodes d’ensenyament, etc., perquè els puguin aplicar a casa. La problemàtica d’aquest model radica en què la comunicació només corre en un sentit, dels mestres a les famílies, fet que pot provocar que les famílies no comparteixin els mateixos objectius que els mestres, no tinguin els recursos suficients, etc.
Les famílies desenvolupen un rol de clients, i el fet que es compti amb elles perquè formin part de l’educació del seu fill o de la seva filla, facilita que mantinguin actituds democràtiques, obertes, de respecte i dialogants amb el professional i que abandonin la necessitat de fiscalitzar o vigilar la feina d’aquest. (De la Guardia, 2004, p.32)
En el model de docent com a coeducador les mestres impliquen més a les famílies en el centre i els hi reconeixen les competències i experiències. Els mestres actuen com a assessors però el fonament de la seva actuació és la negociació dintre d’unes relacions on hi hagi respecte mutu i on es produeixi una lliure circulació d’informació per part de les dues parts (tant dels mestres com de les famílies). De la Guardia (2004) defineix coeducador com «una persona que està disposada a educar i a ajudar a l’infant, però que està convençuda que sense la intervenció de la família, la seva feina fracassarà, ja que entén que la tasca ha de partir d’una corresponsabilitat» (p. 32).
Per això, és molt important que el paper dels mestres sigui de coeducadors per afavorir un bon aprenentatge als infants. La relació que es té amb la família és vital, sense aquesta col·laboració, no seria possible una educació de qualitat.
3.4. Sentiments de les mestres
Cal comentar, de manera general, quines són les dificultats que solen tenir les mestres a l’hora de dur a terme una entrevista individual i quines actituds haurien d’adoptar.
Tabera (2005) ens diu que les dificultats dels professionals de l’educació són les següents:
temors i ansietats que assalten abans que es produeixi la trobada, quan les famílies no es presenten a la cita, inquietud davant del que puguin plantejar el pare i la mare, per
15 reconduir l’entrevista quan es dispersen, no arribar a concretar cap acord, preocupació en abordar aspectes més negatius del seu fill, entre d’altres.
Per això Tabera (2005) diu:
L’èxit o el fracàs que podem obtenir algunes vegades no està en relació directa amb allò que fem, sinó més aviat amb el lloc des d’on actuem. Reflexionar sobre les nostres actituds i tenir-ne més consciència és l’única via correcta per anar completant el procés de la nostra formació professional (p. 15).
Per l’educadora comporta molta responsabilitat: cada dos anys realitzar canvi d’espai classe i edat dels nens/es, desconeixement dels nens/es, relacions noves amb pares/mares i nens/es, coordinació amb altres companys, angoixa i incertesa davant de plors, actuacions de pares...
Tornant a les dificultats que he esmentat anteriorment, només es podrien afrontar des d’una escolta activa, transmetent a les famílies que els mestres són al seu costat per entendre-les i no per fiscalitzar els seus actes. Per això l’autora esmentada assenyala que quan actuem des d’una escolta activa, els mestres han de posar l’accent en: començar la trobada fent-los arribar la nostra intenció d’entendre les seves dificultats; fer explícit que l’objectiu de l’entrevista és col·laborar amb ells i elles a comprendre el que passa; prendre les informacions que ens faciliten com les dades que ens permetran conèixer millor
“l’estat de comptes” de la situació; considerar-se responsable de la situació, mirant d’estar atentes a qualsevol temptació de desviar-se del tema que ens ocupa; fer preguntes a les famílies que les ajudin a anar prenent consciència de les dificultats a partir d’elles mateixes; saber que no existeix cap model que hagin d’imitar i, donar cabuda a les nostres característiques personals com a forma de convidar les famílies que ens deixin conèixer les seves.
Quan les mestres han de comunicar a alguna família la detecció d’alguna dificultat sobre el seu fill estan angoixades, però aquests sentiments van lligats a si tenen al seu abast recursos suficients per poder fer un seguiment i un tractament. Les mestres que estan a centres que tenen recursos suficients reconeixen que tenen una millor capacitat per tractar aquesta situació d’altres que no tenen recursos. Els recursos que són vàlids i importants que es tinguin són la proximitat, l’accessibilitat i l’adequació.
Pel que fa als sentiments de les mestres a l’hora de dur a terme una entrevista individual (sigui de seguiment o que han de comunicar alguna cosa important a les
16 famílies) és important que les mestres tinguin confiança amb elles mateixes i una bona autoestima, ja que van molt lligades i constitueixen el nucli bàsic de la identitat professional (Zembylas, 2005). Tenir aquests dos sentiments significa que les mestres hauran interioritzat diferents objectius, les sabran defensar i dur-los a terme, tenir una actitud més tranquil·la enfront a les famílies i es sentiran capaç d’afrontar nous reptes i no angoixar-se tant enfront algunes dificultats.
Les emocions que senten les mestres a l’hora de tenir una entrevista solen ser alegria, ansietat, preocupació, il·lusió, esperança, el compromís, l’empatia..., però totes aquestes es veuen bastant afectades pel context escolar que els envolta, el lloc on es du a terme l’entrevista i, també, els canvis que es realitzen molt sovint al sistema educatiu, ja que s’estan reformulant constantment noves etapes, noves metodologies, noves formes d’avaluació..., i això els condueix a l’angoixa, inseguretat, il·lusió o rumiar-se si estan actuant de la millor manera possible.
17
4. METODOLOGIA
L’opció metodològica escollida és la metodologia qualitativa. Aquesta decisió es deu a l’oportunitat que ens aporta aquest tipus de metodologia a la investigació que es realitzarà al llarg d’aquest treball sobre com duen a terme les entrevistes les mestres del CEIP Robines (Binissalem, Mallorca), en quin ambient s’executen, com ho fan..., per poder entrar en un àmbit més de caràcter personal i investigar sobre les emocions que experimenten quan realitzen una entrevista individual amb una família.
Segons Barrios i Costell (2004) «El objetivo de la investigación cualitativa es obtener información respecto a actitudes y opiniones de un grupo de individuos con hábitos, necesidades e intereses similares» (p. 547). És a dir, s’obté informació a través de diferents opinions i actituds d’un grup de gent que té interessos similars, com pot ser un equip docent. Per la seva part, Álvarez-Gayou (2005) ens diu que aquesta investigació es basa en tres fonaments bàsics:
• Validesa, observació centrada en la realitat que volem conèixer.
• Fiabilitat, resultats estables en diferents temps.
• Mostra, representació crucial per analitzar resultats.
Per tal de realitzar un bon treball és requisit indispensable efectuar una recerca bibliogràfica en profunditat i de qualitat, ja que ens permetrà conèixer amb detall i amb aprofundiment el nostre objecte d’estudi. Per això, a continuació, s’expliquen les diferents fases (Ballester, 2005) seguides en aquest treball:
1. Fase preparatòria: definir què es vol investigar. La temàtica es va concretar a la segona tutoria que vaig realitzar amb la meva tutora.
2. Fase de treball de camp: un cop es té definit el tema del treball comença la recerca d’informació a diferents bases de dades. Cal detallar els objectius del nostre treball, la justificació del tema...
3. Fase d’anàlisi: és important saber triar la informació vàlida, adequada, que s’apropa als objectius plantejats i així poder redactar un treball de qualitat.
4. Fase informativa: cal revisar detalladament tot el que ja s’ha escrit i incloure-hi tota la informació final.
18
4.1 Tècniques emprades per a la recollida de dades
Dintre de la metodologia qualitativa hi trobem diferents tècniques, que Iñiguez (1999) defineix com els procediments específics de recollida d’informació o de producció d’informació. Les diferents tècniques emprades en la investigació són les següents:
• Entrevista: es desenvolupa en el context formal de la interacció entre l’investigador i la persona o grup investigat, per tant pot ser de caràcter individual, grupal, estructurada o semi-estructurat.
• Tècniques grupals: Una de les tècniques que també empraré per recollir les estratègies de totes les mestres de l’escola, i que entre elles es puguin donar consells, és realitzar un Grup Focal on el tema sigui: Com us sentiu quan teniu una reunió amb una família? I quan teniu una reunió on heu de comunicar a la família algun fet difícil/important?
S’ha realitzat una recerca a diferents bases de dades per tal de destriar la informació més encertada. Les base de dades més consultades són: Redined, Google Acadèmic, Dialnet i DOAJ.
Focus Group
La investigació qualitativa es durà a terme a través d’una reunió grupal anomenada Focus Group. Wilkinson (2004) defineix Focus Group com «una forma de recolectar datos cualitativos, la cual, esencialmente, implica involucrar a un pequeño conjunto de personas en una(s) discusión(es) de grupo informal(es), ‘enfocada’ hacia un tema o una serie de temas específicos» (p. 177). Altres autors, com per exemple, Prieto i Cerdá (2002) assenyalen que el grup focal consisteix en una entrevista en grup dirigida per un moderador a partir d’un guió.
Per la seva part, Krueger i Casey (2009) subratllen que:
La focalización de la discusión en un asunto concreto, su contribución a la comprensión del tema de interés y el hecho de los participantes que los componen que tienen alguna característica en común y relevante frente al tema en discusión (p. 15).
19 És a dir, l’objectiu és reunir a les mestres del centre, posar-los el tema del treball sobre la taula i que elles en parlin i comparteixin experiències entre elles.
A l’hora de realitzar un Focus Group, l’ideal és que estigui format entre 4 i 10 persones. Si hi ha menys de 10 persones, la dinàmica és diferent, i si supera les 10 persones és més dificultós moderar-ho i no tothom aconsegueix disposar de temps per intervenir. Tal com ens diu Ibañez (2015), «el máximo de 10 personas viene determinado por la cantidad de canales de comunicación respecto al número de personas» (p. 17).
El Focus Group l’he realitzat a la sala de mestres, ja que és l’únic espai adaptat pels adults on elles es senten còmodes. Es varen seure al voltant de la taula, cada una ocupant el seu lloc fixe.
L’hora elegida per realitzar-ho va ser a les 14:45h, un cop varen acabar de dinar i comenci la reunió de cicle. Aquest dia la reunió de cicle començarà a les 15:15h, ja que és l’únic moment en què es poden reunir totes i em permeten dedicar-me trenta minuts a realitzar aquesta reunió focal. El fet que estiguin assegudes en cercle permetrà que hi hagi un major contacte visual.
Abans de començar, es va demanar a les mestres que escriguessin en un paper que és per elles una entrevista individual, per després poder analitzar-les. Quan l’han contestada, vaig plantejar la pregunta: Com us sentiu quan teniu una reunió amb una família? I quan teniu una reunió on heu de comunicar a la família algun fet difícil/important?, i a partir d’aquí vaig deixar que les mestres compartissin les seves idees, els seus pensaments, els seus sentiments o el que anaven sentint en aquell moment.
La qüestió és intercanviar consells, ajudar-se i formular una connexió entre elles a fi d’aportar sensacions. Tota aquesta activitat la vaig enregistrar completament.
Entrevista
Segons Denzin i Lincoln (2005) l’entrevista és «una conversación, es el arte de realitzar preguntes y escuchar respuestas» (p. 643). És a dir, una manera de conversar amb altres persones formulant preguntes i obtenint respostes.
Hi trobem tres tipus d’entrevista segons les tècniques que s’emprin i la situació en què es dugui a terme: entrevista estructurada, la no estructurada i la grupal. En aquesta
20 investigació s’ha emprat l’entrevista estructurada i la grupal, però en aquest apartat tan sols explicaré l’estructurada, ja que la grupal fa referència al focus group explicat anteriorment.
A les entrevistes estructurades es presenten les mateixes preguntes a tots els participants que ja estan preestablertes. Per en Latorre, del Rincón i Sans (1995) l’entrevista estructurada fa referència a una situació en què l’entrevistador demana a cada participant unes preguntes preestablertes amb una resposta una mica tancada.
Un cop acabada la sessió, vaig realitzar les entrevistes (Annex I) amb les mestres de l’escola per tal que em poguessin contar i explicar quines són les seves angoixes, les seves pors, les seves inquietuds..., o fins i tot que és el que els hi crea més satisfacció a l’hora de tenir una entrevista amb les famílies. És a dir, fer un recull de tots els sentiments que tenen les mestres a través d’entrevistes amb elles. Aquestes les vaig realitzar a les dues tutores de tres anys, a la de quatre anys, a la de cinc anys i a la coordinadora d’infantil.
Aquestes entrevistes varen ser en paper i cada mestra les va emplenar individualment quan va acabar el Focus Group.
21
4.2 Cronograma
Per poder obtenir tota la informació necessària és molt important tenir una bona organització tant del temps com del treball, ja que així s’evita treballar ràpidament i sense pensar en les coses que fas. Per això, realitzo aquest cronograma per poder-me organitzar i per poder arribar als objectius proposats sense angoixar-me.
Mes de febrer
• Recerca bibliogràfica
• Esborrany de la metodologia
• Justificació
• Objectius
• Base de dades
Mes de març
• Definir amb cura els objectius
• Acabar la metodologia
• Elaborar model d’entrevista
• Redactar marc teòric
• Fer contextualització del centre
29 d’abril • Realització del Focus Group i entrevista a les mestres Entre el 30 d’abril i el 19 de maig
• Recopilació de tota la informació
• Buidatge del Focus Group
• Definir les conclusions
• Repassar el treball
Taula 2. Cronograma. Font: Elaboració pròpia (2019)
22
5. TREBALL DE CAMP
En aquest apartat es presenten els resultats obtinguts a partir dels objectius proposats.
Per tant, el lector trobarà en primer lloc una contextualització del centre objecte d’estudi, i els resultats obtinguts amb el grup de discussió i les entrevistes a les mestres.
5.1. Contextualització del centre
El CEIP Robines és un centre d’educació infantil i primària d’una línia, de titularitat pública, que es troba al municipi de Binissalem, a la comarca del Raiguer. És un poble de 8.633 habitants, per tant, es pot considerar petit on la majoria de gent es coneix. Sobretot, el poble disposa de 2 parcs al que als infants hi van sovint i creen una amistat fora de l’escola.
L’escola va ser construïda l’any 1979. En un principi va ser concebuda per albergar vuit unitats de l’antiga EGB. Actualment, després de molts de cursos amb problemes molt greus d’espai i infraestructures, la inauguració del nou CEIP al poble (curs 2009/10) va permetre una reestructuració i reorganització d’espais que ha possibilitat poder comptar amb espais d’ús comú. La metodologia del centre és el treball per ambients.
És un centre on hi ha molt poca diversitat cultural i tots estan adaptats molt bé a la llengua vehicular, que en aquest cas és el català, encara que, si és necessari, es facilita l’ajuda necessària perquè tothom es pugui entendre.
Pel que fa a la relació família-escola, és un fet que es té molt present i el consideren important. Quasi sempre es troba una resposta positiva quan el centre sol·licita participació de les famílies en algunes ocasions, com pot ser reunions, projectes comuns, etc. A més a més, hi trobem l’APIMA, l’associació de pares i mares que fan una gran feina dintre de l’escola. La relació entre l’APIMA i el centre és bona, ja que mostren molt d’interès amb els projectes iniciats en el centre i col·laboren amb el que faci falta. Sempre que es realitza alguna activitat especial, les famílies hi són convidades perquè puguin gaudir amb els infants el que s’estigui realitzant.
23
5.2. Resultats
En aquest apartat es presenten els resultats obtinguts amb el Focus Group i amb les entrevistes realitzades.
5.2.1 Resultats del Focus Group
Com he esmentat anteriorment, la recollida de dades l’he duta a terme realitzant un Focus Group amb les mestres. A continuació, es presenta un quadre resum on s’explica el nom de la mestra, quin càrrec té, quants d’anys duu fent de mestra i els anys que fa feina al CEIP Robines.
NOM CÀRREC ANY
D’EXPERIÈNCIA
TEMPS QUE DU AL CEIP ROBINES
Eva Tutora 3 anys A 16 anys 11 anys
Raquel Tutora 3 anys B 21 anys 2 anys
Marta Tutora 4 anys 12 anys 4 anys
Loli Tutora 5 anys 19 anys 4 anys
Esperança Coordinadora Ed.
Infantil
11 anys 3 anys
Taula 3. Les mestres del CEIP Robines. Font: Elaboració pròpia (2019)
Abans de començar, vaig trobar adient demanar-los que era per elles una entrevista individual. Després de fer tres mesos les pràctiques allà i veient la diferent forma que té cada una de dur a terme una mateixa metodologia, em vaig veure amb la necessitat de plantejar aquesta pregunta per tal de veure si totes tenen la mateixa concepció i poder entendre millor els resultats obtinguts. Les respostes que vaig obtenir són:
Esperança: “Les entrevistes individuals són un espai de relació amb les famílies:
presa de contacte, intercanvi d’informació, arribar a consensos, pautes d’actuació comunes..., per a la millora del benestar de l’infant.”
Raquel: “Les entrevistes individuals són el primer contacte amb la família i veure de quin peu calcen. Com podré intervenir en futures situacions si és necessari. Informació verbal i no verbal (gestual). Quin món envolta a l’infant.”
Eva: “Una entrevista individual és un contacte directe amb les famílies per transmetre informació relacionada amb el seu fill/a.”
24 Loli: “Una entrevista individual és un espai per compartir. Presa de contacte amb la família, on es comparteixen informacions sobre l’alumne, on establim relacions amb les famílies.”
Marta: “Una entrevista individual és aquella reunió on expresses a les famílies com va el procés d’ensenyament-aprenentatge del nin, el comportament que presenta i si hi ha nous esdeveniments per a tenir en compte tant a l’escola com a casa. Posar-se d’acord en pautes d’actuació i activitats a realitzar a la llarga del curs.”
Llegint-les amb deteniment m’he adonat de la importància que té per elles realitzar entrevistes amb les famílies, sobretot pel benestar de l’infant, per així poder establir un vincle positiu amb elles i poder tenir una bona comunicació escola-família. Així i tot, no totes presenten les mateixes pors, les mateixes dificultats o les mateixes motivacions, però penso que això és el que enriqueix un equip docent, la diversitat d’opinions i pensaments.
Durant el Focus Group varen anar sorgint diferents temes dels quals totes varen poder aportar la seva opinió, compartir experiències i inclús recordar vells moments que els hi va provocar diferents sensacions. A continuació es fa un quadre resum de tots els temes que varen anar sorgint, els quals seran explicats sota.
TEMES GENERALS SUBTEMES
A. La realització de les entrevistes individuals A.1. Preparació de les entrevistes
A.2. Espai concret per realitzar entrevistes B. Les emocions durant les entrevistes
individuals
B.1. Comunicar una situació delicada
B.2. Entrevistar a un pare/mare que treballa a l’escola
B.3. Controlar les emocions
B.4. Acompanyament d’un altre professional Taula 4. Temes del Focus Group. Font: Elaboració pròpia (2019)
A. LA REALITZACIÓ DE LES ENTREVISTES INDIVIDUALS
Durant el Focus Group varen anar sorgint diversos interrogants i dos d’ells van relacionats amb com duen a terme les entrevistes individuals. A continuació es presenten els resultats d’aquests dos interrogants, per poder tenir una més holística de les entrevistes.
25 A.1. Preparació de les entrevistes
Aquest interrogant va ser una mica introductori perquè les mestres anessin agafant confiança i es comencessin a sentir més còmodes.
Figura 1. Temes de l’A.1. Font: Elaboració pròpia (2019)
D’aquesta primera idea es va extreure 3 sub-idees: el temps que hi dediquen, el guió i demanar opinió a les companyes.
Totes les mestres varen coincidir en què es requeria temps (A.1.1.) en preparar una entrevista perquè aquesta fos exitosa, però la conversació es va reconduir una mica i es va acabar parlant que els implicava més temps, si una entrevista de seguiment o una entrevista que havien de comunicar alguna cosa important. Per exemple, na Loli ens diu:
«En funció de el que es comunica en aquella entrevista, del que s’ha de parlar en aquella entrevista. Si és una entrevista en la qual s’han de comunicar aspectes que són delicats, doncs t’hi has de dedicar i preparar-te, i a vegades doncs també...» (Loli)
Quan han de preparar una entrevista, totes les mestres varen dir que elles es solien preparar un guió (A.1.2.) per així no oblidar-se res del que han de comunicar a aquella família, a més, el fet de tenir un guió els dona seguretat i confiança perquè senten que són elles les que condueixen a la família i poder tenir arguments per defensar el que estan dient. Aquest guió algunes mestres ho preparen el vespre abans i d’altres el preparen des del moment en què es cita l’entrevista. És una bona estratègia perquè així ajuda a ordenar els teus pensaments i a clarificar les idees, també ajuda a pensar amb anterioritat quines
A.1.
Preparació de les Entrevistes
individuals
A.1.2.
Guió
Demanar a A.1.3.les companyes
A.1.1.
Temps
26 paraules són les més adequades per transmetre allò que vols dir sense que es mal interpreti.
A més, parlant sobre la preparació de les entrevistes va sorgir el tema que més angoixa a les mestres, quan han de comunicar alguna situació delicada a la família. Quan es troben en aquesta situació és quan més temps hi dediquen a preparar l’entrevista i preparen un guió ben detallat. Aquest guió el solen preparar amb algun especialista o fins i tot demanen opinió a les companyes(A.1.3.), ja que per la metodologia que s’empra al centre totes les mestres veuen el comportament de tots els infants i els observen a tots.
A.2. Espai concret per realitzar entrevistes
En aquest punt del Focus Group vaig observar dos bàndols ben diferenciats, les mestres que troben que hi ha d’haver un espai especialitzat per realitzar entrevistes i les que troben que no.
Na Marta, n’Eva i na Raquel comparteixen la mateixa opinió. Senten que l’aula és el seu espai de referència, en el qual passen quasi tot el dia i el tenen controlat. Pensen que això és un gran avantatge perquè et fa sentir més segura, et fa sentir com a casa.
Per altra banda, n’Esperança i na Loli sí que pensen que és necessari tenir un espai dedicat exclusivament a realitzar entrevistes, que sigui acollidor. Creuen que el mobiliari que hi ha a les aules no és adequat per als adults, ja que està adaptat als infants. A més a
40%
60%
Espais especialitzats per fer entrevistes
Si No
Figura 2. Resultat A.2. Font: Elaboració pròpia (2019)
27 més, proposen que a aquest espai es pugui oferir beguda i algunes galetes a les famílies perquè es sentin més còmodes i es sentin com a casa.
Aquest tema va dur una mica de controvèrsia, ja que na Raquel pensa que moltes vegades les famílies es pensen que van a fer teràpia en lloc d’una entrevista individual sobre el seu fill, i que si, a sobre, se’ls ofereix un lloc còmode per estar, les famílies no tindran ganes de partir i la duració serà més llarga. Aquest comentari no va agradar massa a les altres companyes, que pensen que és important fer teràpia algunes vegades amb la família, ja que al cap i a la fi és la base de tot. Si la família està bé, es sent realitzada, treballa conjuntament amb l’escola..., aporta molt de beneficis als infants.
B. LES EMOCIONS DURANT LES ENTREVISTES INDIVIDUALS
En aquest apartat es presenten els resultats obtinguts a partir dels diferents interrogants que varen anar sorgint: Comunicar una situació delicada a una família, entrevistar a un pare/mare que treballa a l’escola, controlar les emocions i l’acompanyament d’un altre professional.
B.1. Comunicar una situació delicada a una família
En aquests casos, sembla que el que més els angoixa i els posa més nervioses és el fet de com reaccionaran les famílies, perquè al cap i a la fi són els seus fills i és el més important per ells.
«Jo depèn del que hagi de dir perquè no saps mai com s’ho agafarà l’altra persona, perquè clar, al final són els seus fills i com a què les tenen super protegits i tal...» (Eva)
Molts de pares es posen a la defensiva perquè no és fàcil acceptar que algú et digui que el teu fill té alguna dificultat o requereix l’ajuda d’un especialista, o fins i tot que et diguin que la família en general necessita l’ajuda d’un especialista per la situació que es viu a casa que afecta el benestar de l’infant. Per això, elles intenten anar amb molt de tacte quan han de comunicar alguna cosa delicada i emprar les millors paraules per fer- ho de la millor manera possible.
28 Una altra mestra va comentar que el dia anterior a l’entrevista ho passa bastant malament i li costa bastant dormir, fins i tot ha hagut de prendre alguna til·la per poder descansar. Li costa molt i l’angoixa molt el fet de saber dir bé les coses i expressar el que realment vol expressar i no hi hagi mals entesos, per això va comentar que per ella era molt important el fet d’estar acompanyada quan ha de realitzar una entrevista així.
«A mi em lleva molt la son el fet de pensar les paraules, és a dir com diré les coses, perquè a vegades el missatge que tu vols transmetre, segons com ho dius, significa alguna cosa molt diferent de lo que tu volies dir o es fa d’una manera molt diferent. Aleshores, això sí que a mi em trasbalsa bastant, pensar com ho diré» (Esperança)
B.2. Entrevista a un pare/mare que treballa a l’escola
Totes les tutores tenen els seus fills a l’escola i molts d’ells van a educació infantil, per tant, han de realitzar entrevistes individuals en algun moment.
Totes les mestres varen coincidir en què el més important i el que determinava com funcionaria l’entrevista és el grau de confiança que tens amb l’altra persona. Al principi, quan vaig treure el tema semblava que no en volien parlar gaire per no posar en cap compromís a les altres mestres però a poc a poc la conversa va anar sorgint, des del punt en què es va dir que mai havien comunicat alguna situació delicada a cap mare que treballa a l’escola fins que una tutora ens va contar la seva experiència.
El primer que es va parlar va ser sobre que elles estaven molt tranquil·les quan tenien una entrevista amb alguna mama que és mestra del centre, ja que com es veuen cada dia doncs van comentant petites coses i gairebé quasi no realitzen entrevistes de manera formal, i com que tenen molta confiança entre elles, doncs això els hi dona seguretat i confiança i no van amb la por de ser jutjades. Una de les frases que em va fer molta gràcia i que resumeix molt bé aquest apartat és la que va dir Eva: «totes hem tingut fills de totes», i vulguis o no això els uneix molt i fa que tinguin més confiança entre elles.
A mesura que va anar transcorrent la conversa, na Loli va voler compartir amb nosaltres la seva experiència de quan n’Eva li va haver de comentar una situació delicada sobre la seva filla. Na Loli ens va contar que per ella no va ser gens difícil afrontar aquesta situació però que ella es sentia molt malament i estava molt angoixada per n’Eva, perquè
29 sap que no és fàcil comunicar aquest tipus d’informació i estava preocupada per ella, per com es sentiria, si tindria por.
«Perquè vols el millor per l’altra persona i et sap greu però a la vegada saps que li has de contar aquesta informació perquè en realitat saps que és el millor per ella i pel seu fill»
(Eva)
A més, el fet que les mestres siguin mares i hagin de fer una entrevista amb la tutora del seu fill que treballa en el mateix centre, els dona més consciència del que pot tenir el seu fill i anticipar-se, ja que coneixen els símptomes, encara que a vegades els resulti molt difícil acceptar-ho perquè volen que el seu fill sigui com els altres i no hagi de necessitar alguna ajuda.
N’Esperança va comentar que per ella resultava difícil haver de tenir una entrevista individual amb una mare que treballa al centre perquè li resulta difícil separar el sentiment que té cap a aquella persona amb la professionalitat, perquè al cap i a la fi és una família més i se l’ha de tractar amb la mateixa professionalitat. Ella sempre té una lluita interna entre que vol el millor per l’altra persona i no li vol fer mal, i li sap greu però a la vegada sap que li ha de dir aquella informació perquè al cap i a la fi és el millor per al seu fill. Aquesta lluita interna l’angoixa molt i sempre procura dir-ho amb tacte i anar anticipant en el dia a dia el que es parlarà a la reunió.
B.3. Com controleu les vostres emocions per no transmetre sentiments negatius a les famílies?
En aquest apartat varen sorgir diverses opinions i potser va ser la pregunta en la qual més es varen obrir i varen verbalitzar més els seus sentiments. M’agradaria destacar, que aquesta manera de controlar les emocions depèn molt de caràcter de cada persona.
No totes les estratègies són vàlides, ja que una persona pot ser més extravertida o més tímida i haver d’emprar recursos diferents.
Na Marta, per exemple, és una persona molt extravertida i sempre s’ho agafa tot amb humor i ella pensa que és molt important verbalitzar a la família com et sents, dir- los: “estic nerviosa”. Ens va contar que feia uns dies que havia tingut una entrevista amb una família amb la qual tenia confiança però es va trobar molt incomoda perquè va tenir
30 la sensació que li deien mentides, i això la va frustrar molt i va sortir una mica decebuda, per això, en acabar la reunió va agafar un paper i va escriure com s’havia sentit i el va guardar. Aquesta estratègia li va anar molt bé per controlar les seves emocions, i així l’endemà en veure a la família, no tenir més aquell sentiment de frustració i de sentir-se incomoda.
Una altra mestra, na Raquel, pensa que és molt important comunicar a les famílies que ella no té la solució, sinó dir-los que ella ha detectat alguna cosa i vol que la família corrobori aquella informació per veure si compartiu la mateixa visió per poder trobar una solució conjuntament. A vegades, és sent decebuda quan alguna família li diu que l’infant no té el comportament que ella els hi diu a casa i té la sensació que ho està fent malament i no atura fins a trobar una solució o quin és el veritable problema o la veritable causa de per què l’infant si actua d’aquella manera a l’aula.
Quasi sempre, quan demanes una tutoria a una família, venen amb por i molt preocupades pel que els hi pugui dir la tutora, perquè normalment es pensen que és per comunicar alguna cosa negativa sobre l’infant, sigui per experiència d’altres fills o per comentaris que hagin pogut fer altres famílies. En aquests casos na Marta pensa que és molt important calmar-los i explicar-los molt detalladament que les entrevistes no només són per explicar alguna cosa dolenta sinó també són de seguiment i així les famílies es tranquil·litzen més i l’entrevista transcorre amb major fluïdesa i amb més bons resultats.
Na Loli, és una de les mestres que més emfatitza amb les altres companyes, amb les famílies, amb els infants... Per ella és molt més fàcil crear un clima de calma quan és ella la que demana l’entrevista a la família, perquè la du ben preparada, sap el que vol dir, però, en canvi, quan la família li demana l’entrevista a ella es posa molt nerviosa i angoixada. No saps el que et dirà la família, no saps com es senten, si posaran en dubte la teva feina..., per això, quan es troba davant d’alguna situació així es controla molt anotant les idees principals que van sorgint perquè això li dona seguretat, a més, també procura agafar aire i respirar i emprar un to adequat. Va comentar que, a vegades, s’ha trobat amb alguna tutoria tan tensa que ha estat incapaç de controlar les seves emocions i ha hagut de sortir a fora per beure una mica d’aigua.
31 És molt important que les mestres sàpiguen controlar les seves emocions, perquè han d’intentar no transmetre falses esperances, falses confusions a les famílies les quals confien els seus fills.
B.4. Acompanyament d’un altre professional durant l’entrevista
Aquest va ser el darrer punt del qual es va parlar, i va ser en el que les opinions varen ser les més semblants. Totes opinen que l’acompanyament és important i necessari depenent del tipus d’entrevista que hagis de realitzar, ja que si és un cas una mica més delicat o que no tens bona relació amb la família, doncs ja no et sents tan “sola davant el perill”.
A més, el fet que en reunions delicades estiguis acompanyada fa que la informació sigui més precisa, ja que quatre ulls i quatre orelles capten molta més informació que una sola.
De cara a la família, el fet que dues professionals t’estiguin transmitent una informació rellevant sobre el teu infant, fa que els hi donin més importància i sentin que estan recolzades per dues professionals per si necessiten ajuda.
Per na Loli és molt important aquest acompanyament a qualsevol mena d’entrevista. Ella ens va contar que és una persona emocionalment molt sensible i sempre es vincula molt tant amb la família com amb l’infant, i ella valora molt tenir algú devora per tenir una visió més objectiva.
32 5.2.2. Resultats de les entrevistes
Un cop acabat el Focus Group, vaig procedir a repartir un full a cada mestra perquè emplenessin l’entrevista de manera individual. A continuació es fa un quadre resum de tots els temes que varen anar sorgint, els quals seran explicats sota.
TEMES GENERALS SUBTEMES
A. La realització de les entrevistes individuals A.1. Realització de les entrevistes A.2. Assistència a les reunions A.3. Protocol per realitzar entrevistes B. Estratègies
B.1. Afrontar una entrevista sola B.2. Calmar a una família preocupada B.3. Comunicar una situació delicada C. Les emocions durant les entrevistes
individuals
C.1. Les pors
C.2. Que la fa sentir més satisfeta
C.3. Com es sent quan acaba una entrevista
Taula 5. Temes de les entrevistes. Font: elaboración propia (2019)
A. LA REALITZACIÓ DE LES ENTREVISTES INDIVIDUALS
En aquest apartat es fa un recull de les preguntes relacionades en com duen a terme, cada mestra, les entrevistes individuals.
A.1. Realització d’entrevistes
Totes les mestres varen coincidir en què realitzen, com a mínim, 3 entrevistes a l’any amb la família, sobretot a 3 anys.
Aquestes entrevistes es divideixen en entrevista inicial, per conèixer a l’infant i a la família; entrevista de seguiment, que es realitza al segon trimestre i es parla de l’evolució de l’infant; i entrevista d’avaluació que es realitza al final de curs, quan entreguen els informes a les famílies, i parlen de com ha anat el curs a l’infant. Aquestes tres entrevistes estan relacionades entre si perquè tenen el mateix objectiu, el benestar i aprenentatge de l’infant.
Entrevista inicial
Entrevista de seguiment Entrevista
d'avaluació
Figura 3. A.1.. Font: Elaboració pròpia (2019)
33 Pel que fa a les entrevistes de seguiment, totes pensen que és molt important fer- ne una amb la família, ja que elles valoren molt la comunicació escola-família. A l’hora de realitzar tutories ofereixen molta flexibilitat, ja que sempre hi ha famílies que per qüestions de feina no poden assistir-hi per el que pacten amb la tutora un altre dia i hora de tutoria.
Elles valoren molt aquest contacte amb la família i, cada dia, en el moment d’entrada i de sortida dels infants hi dediquen unes paraules a cada família. És cert que hi ha vegades que s’ha de ser molt prudent perquè hi ha famílies que es pensen que són mini tutories i volen acaparar tot el temps, per això, la mestra ha de saber posar un límit i quina informació es pot dir en aquests curts moments. Per exemple, jo ho he pogut viure en primera persona com a practicant d’aquest centre. El cas d’una mama que es nega a tenir una tutoria amb la mestra sense donar un motiu clar, però sempre quan ve a recollir al seu fill fa moltes preguntes a la tutora, fins que la mestra va haver de posar un límit i li va fer entendre que ella la podia ajudar però que per això s’havia de realitzar una tutoria per poder arribar a uns acords i parlar-ho de manera més formal.
Quasi totes les mestres, també depenent dels infants que tinguis a l’aula, realitzen una entrevista per setmana.
A.2. Qui assisteix a les entrevistes?
En la majoria dels casos, la mare és la que assisteix a les tutories, i a vegades venen els dos membres (pare i mare). Les mestres pensen que és molt important que assisteixin els dos membres així la informació els hi arriba a la vegada als dos, i sobretot si els pares estan separats. Em varen contar que elles han viscut casos en què sols ha vingut la mare a la reunió i després ella ha traslladat la informació al pare i no s’ha transmès correctament o no s’ha comprès del tot bé i això ha creat un gran problema.
Quan ha de fer una entrevista en la qual han de comunicar alguna cosa delicada o important als pares, demanen que assisteixin els dos pares. En el cas que els dos pares no poguessin assistir, es passa l’entrevista per un altre dia en què si hi hagi els dos.
Han tingut algun cas en què han demanat que els padrins assisteixin a la reunió.
Són casos molt concrets, però que l’infant es passa la majoria del temps amb ells, per això
34 la seva opinió és molt important i també poden aportar informació molt valuosa, i tenen dret a opinar i a col·laborar amb l’escola. Però com he comentat abans, són casos molt puntuals.
Elles recomanen que els infants no assisteixin a les tutories i normalment no venen, però hi ha famílies que no tenen altra opció i les han de dur. En aquests casos, la mestra convida a l’infant a anar a jugar a un altre ambient o demana a una companya a veure si es pot quedar amb l’infant una estona.
Si els infants assisteixen a les tutories, condiciona el ritme d’aquesta, ja que la mare o la mestra estaria més pendent del que fa l’infant al qual s’està dient durant la tutoria.
A.3. Protocol per realitzar entrevistes
Les mestres coincideixen en què elles comencen l’entrevista deixant parlar als pares sobre com van les coses a casa, que li contin les seves preocupacions, els seus dubtes, després la mestra expressa les seves opinions i per acabar pacten els acords que duran a terme.
Per seguir aquest ordre, les mestres segueixen un guió (Annex II) que van emplenant a mesura que va transcorrent l’entrevista. En aquest guió és molt important anotar els acords que s’han pactat i que tant la família com la tutora signin aquest paper, perquè quedi constància del que s’ha parlat.
B. ESTRATÈGIES
En aquest apartat es fa un recull de les estratègies que empren les mestres en diferents situacions.
B.1. Com afrontes realitzar una entrevista sola?
Les mestres del CEIP Robines tenen molts d’anys d’experiència i han realitzat moltes tutories al llarg de la seva carrera professional i estan acostumades. Es senten
35 còmodes, tranquil·les, segures de si mateixes perquè duen l’entrevista preparada, però com he comentat en l’apartat del Focus Group, quan han de comunicar alguna informació delicada sí que agraeixen estar acompanyades perquè s’angoixen.
B.2. Com calmes algun pare que ve molt preocupat?
Aquesta pregunta s’ha parlat una mica en el Focus Group i hi ha una gran diversitat d’opinions. Na Marta, per exemple, és una persona molt extravertida i calma als pares amb humor. Na Raquel ho fa parlant dels aspectes positius de l’infant, dient-los que tot té solució i agraint-los la seva col·laboració. N’Esperança ho fa aportant dades objectives i a vegades a través del contacte físic posant-los una mà a sobre. Na Loli deixa que els pares expressin les seves preocupacions, angoixes i ella intenta acompanyar aquesta preocupació i cerca pautes per solucionar-ho. Finalment, n’Eva ho fa amb tranquil·litat i donant-los l’ajuda que necessitin.
B.3. Com comuniques alguna informació delicada?
Aquest apartat el dividiré en cada paràgraf una mestra perquè cada una té la seva manera de fer i em sembla molt bonic donar-li la importància que es mereix.
N’Eva, primer es fa un guió per no oblidar res del que vol parlar. Ella comença la reunió parlant dels aspectes positius de l’infant i després transmet a la família la necessitat que té com a professional de poder treballar, investigar..., més sobre allò que més l’angoixa. Transmet a la família la importància que té per ella treballar conjuntament escola-família pel benestar de l’infant.
«Primer em faig un guió per no oblidar res i començar per aspectes positius de l’infant i després transmetent la necessitat que tinc com a mestra de poder treballar, investigar, observar més sobre allò que em preocupa i també la necessitat d’actuar conjuntament família-escola» (Eva)
Na Loli transmet la informació cercant un to adequat i emprant les paraules més adequades. Com ens ha comunicat en el Focus Group, per ella és molt important sentir- se acompanyada en aquests tipus d’entrevista perquè li aporta objectivitat i seguretat.
36
«Cerc un to adequat, si puc estar amb alguna companya, i intent cercar paraules adequades» (Loli)
N’Esperança pensa que la sinceritat és molt important, ja que al cap i a la fi estem parlant del seu fill/a. Ella, primerament, explica com es sent, quina és la seva preocupació donant dades objectives, després escolta la visió de la família i per acabar ella ofereix possibles solucions.
«Sinceritat: primer explic com em sent, la preocupació, dades objectives, possibles solucions i escoltar la seva versió» (Esperança)
Na Raquel ho fa amb calma, emprant paraules adequades a la situació i, sobretot, posant exemples perquè els pares ho puguin entendre amb més facilitat. Comunica les coses amb sinceritat, així com són, però ho fa amb calma i sense ferir la sensibilitat de la família.
«Amb calma, carinyo, paraules adequades a la situació posant exemples, sent sincera però amb calma» (Raquel)
Per acabar, na Marta anticipa a la família que tal vegada els sorprendrà el que els hi dirà però que ha de ser sincera i els ho ha de comunicar així com és.
«Els anticipo que tal vegada els sorprendrà el que els hi diré però que els ho he de comunicar tal com és» (Marta)
C. LES EMOCIONS DURANT LES ENTREVISTES INDIVIDUALS
En aquest apartat es presenten els interrogants lligats a les emocions que sent cada mestra quan realitza una entrevista individual.
C.1. Quines són les teves pors?
La majoria de les mestres comparteixen les mateixes pors. Por a la reacció de la família, si acceptaran el que la tutora els hi dirà, si serà capaç de comunicar la informació de manera correcta, no poder donar resposta a les inquietuds dels pares, sentir-se qüestionada de com fa la seva feina, si la jutjaran...
