Facultat de Filosofia i Lletres
Memòria del Treball de Fi de Grau
Maria de Luna: evolució del poder d’una reina medieval
Bàrbara Colom Ordinas Grau d’Història
Any acadèmic 2018-19
DNI de l’alumne:43235404G
Treball tutelat per Inés Calderón Medina
Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
x
Paraules clau del treball:
Maria de Luna (1357- 1406), Corona d’Aragó, reginalitat, poder, reines medievals.
2
Índex
1. Presentació... 3
2. Hipòtesis i objectius... 3
3. Estat de la qüestió... 5
4. Context històric ( 1354-1406)... 5
4.1. Context polític... 6
5. Maria de Luna... 8
5.1. Maria enfront dels Luna i marc familiar i de poder... 8
5.2. La reina Maria; característiques del seu poder... 10
6. Evolució del seu poder... 17
6.1. Maria com esposa i mare d’un rei... 17
6.2. Arribada al tron, la lloctinència de Maria de Luna... 19
6.3. El poder conjunt amb el rei... 23
7. Devoció i poder... 26
8. Conclusions... 29
9. Bibliografia... 30
10. Apèndix... 33
10.1. Apèndix geneologic... 33
10.2. Apèndix cartogràfic... 35
10.3. Apèndix gràfic... 37
3
1. Presentació
El propòsit d’aquest treball és analitzar la imatge de la reina durant la Baixa Edat Mitjana a partir de la figura de Maria de Luna, reina d’Aragó i primera esposa de Martí I d’Aragó. S’estudiaran les característiques de les reines medievals en els territoris europeus i el paper que tenien les dones de l’alta noblesa dins la societat aprofitant la doble vessant de Maria de Luna.
Maria pertany a la família aragonesa dels Luna, aquesta condició de noble ens permet analitzar la realitat de les nobles de l’època a més d’aportar una singularitat al seu paper com a reina d’Aragó. Un dels aspectes fonamentals és l’exercici del poder de Maria des de la seva posició de noble i, posteriorment, des de la seva posició de monarca. La importància d’aquest anàlisi recau en el complicat entramat de xarxes familiars, de patronatge i d’influències que s’estableix entre les principals figures del regne canalitzades per Maria. Es pot comprendre l’evolució del poder d’aquesta dona a través dels canvis en la seva vida.
Dins el context bèl·lic que viuen els territoris de la Corona d’Aragó, destaca la família dels Luna i Maria com a cap d’aquest clan amb una de les fortunes més destacables d’Aragó, amb el poder que això suposa. La seva influència augmenta arran del casament amb l’infant Martí, canviarà quan el seu fill, Martí el Jove, es converteix en rei de Sicília i quan ella i el seu espòs passin a ser reis de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es percep una evolució del seu poder i de les seves habilitats com a governant i com a dirigent. A partir del seu cas d’estudi es valora quin fou el paper de moltes nobles i reines de l’època i el reflex de les dones medievals.
2. Hipòtesis i objectius
L’objectiu principal és veure la realitat de les nobles i les reines durant la Baixa Edat Mitjana, quines eren les seves obligacions, el seu paper, les seves possibilitats i el seu poder. Veurem com el poder esdevé un element importantíssim dins tot l’entramat social i polític de l’època. I com canvia el paper de la dona arran de la seva posició social i a partir del seu augment de poder.
La hipòtesi principal del treball gira al voltant del poder ocult en els personatges femenins dins les esferes de poder de les corts medievals. Les dones es veuen limitades per la societat de l’època, però tenen diferents possibilitats que els hi permeten jugar un paper molt important dins les seves famílies i dins les estructures
4 del regne. La seva preparació i la seva habilitat en el desenvolupament del seu poder tendran unes conseqüències directes en el seu futur i en el futur de les persones que depenen d’elles.
Canalitzarem els nostres objectius en la figura de Maria de Luna. Quina és la importància de la seva família i quines possibilitats li aporta la seva posició social i com canvia el seu estatus i les seves obligacions durant el transcurs de la seva vida.
3. Estat de la qüestió
Els dos focus principals d’aquest treball han estat estudiats per varis autors dins el marc de la historiografia medieval i de gènere. Hi ha diferents autors destacats en l’estudi de la reginalitat i les característiques de les dones durant l’època medieval.
La reginalitat és un concepte historiogràfic que cada vegada és més estudiat i analitzat. En el seu estudi destaquen Theresa Earnfight1 qui ha analitzat el paper de les dones i aquest concepte de reginalitat dins l’àmbit internacional però també a estudiat el cas concret de María d’Aragó que ens acosta al nostre marc geogràfic.
També destaca Núria Silleras que va introduir el concepte de reginalitat a la historiografia catalana2.
Sobre les reines a l’àmbit hispànic hem de destacar les obres de Diana Pelaz3 que ha treballat molt quin era el paper de les reines a la Corona de Castella. Ens aporta una visió de l’important paper de les dones governadores dins l’àmbit castellà que ens permet avaluar la situació dels territoris hispànics.
La figura de Maria de Luna ha estat treballada àmpliament per Núria Silleras, qui ha elaborat la seva tesi doctoral entorn a la figura de la reina4. Els continguts referents a Maria de Luna són pràcticament tots extrets de l’obra de Silleras qui ha aprofundit molt en els aspectes més personals i els diferents personatges que es relacionen directament amb Maria de Luna. La seva obra ha estat clau per desenvolupar el treball.
1 EARNFIGHT, Theresa. 2013. Queenship in Medieval Europe, Basingstoke: Palgrave Macmillan.
2 SILLERAS, Núria. 2006. “Reginalitat a l’Edat Mitjana hispànica: concepte historiogràfic per a una realitat històrica” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, n. 50, pp: 121- 142.
3 PELAZ, Diana, 2017. Poder y representación de la reina en la corona de Castilla (1418- 1496) Ávila:
Junta de Castilla y León. PELAZ, Diana. 2017. Reinas consortes. Las reinas de Castilla entre los siglos XI- XV. Madrid: Sílex.
4 SILLERAS, Núria. 2014. María de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval.
Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
5
4. Context històric (1357- 1406)
Des de la segona meitat del segle XIV fins als inicis del segle XV els territoris de la Corona d’Aragó viuen uns temps de dificultats degut a una conjunció d’adversitats. Aquesta situació és comú pràcticament a tota Europa.
Ja des dels inicis del segle XIV s’havien produït situacions de sequeres, inundacions o fams, però la veritable catàstrofe s’inicia el 1348 amb la irrupció de la pesta negre, durant el regnat de Pere IV. Aquesta pesta acaba amb entre la meitat i un terç de la població europea però a més persisteixen epidèmies que es desencadenen de manera cíclica que bloquegen la possibilitat de recuperació a curt termini. A les pestes se’ls hi ha d’afegir les fams i les guerres, que són constants durant pràcticament tot el segle. Aquesta conjunció té un efecte immediat sobre la societat, l’economia i la població.
En els territoris de la Corona d’Aragó els anys següents a la pesta són considerats un període de crisi. Es passa d’una etapa de creixement a una etapa de dificultats5. Les constants guerres en que es veu involucrada la Corona no milloren la situació de crisi i la precipiten cap els inicis de la decadència política.
El rei depenia dels nobles i de l'Església per poder fer front a la guerra. El monarca necessita un 'equilibri nobiliari, molt important per poder aconseguir els seus objectius. Dins aquest context es reforcen algunes famílies nobiliàries. Tot i que també hi ha conflictes entre els monarques i els nobles en el terreny jurídic, sobretot en el moment d’ establir el grau de concessió jurisdiccional. Hi ha un difícil equilibri entre la jurisdicció reial i la dels nobles ja que si un augmenta la seva jurisdicció és a costa de la dels altres. Aquests desacords poden arribar a topades armades6.
A través de la guerra, els nobles es guanyen el favor del rei i aconsegueixen un major prestigi i recompenses econòmiques. Mentre que el rei depèn de l’economia dels nobles per poder fer front a les seves guerres. Malgrat els efectes devastadors que produeix la guerra, la mort i la destrucció dels mitjans de producció, també afavoreixen el creixement d’alguns sectors econòmics directament relacionats amb la indústria militar7.
5 (Furió, Garcia 2007: 245- 246)
6 (Sabaté 2004: 248)
7 Per més informació es poden consultar: LADERO, M. Á. 2010. Historia Universal. Edad Media vol.
II. Barcelona: Vicens Vives.
REGLÀ, Joan. 1973. Introducció a la Història de la Corona d’Aragó: dels orígens ala Nova Planta.
Palma: Editorial Moll.
6 Durant el regnat de Pere IV i els seus fills Joan I i Martí I, se succeïren diferents campanyes militars en quatre escenaris diferents: Granada i el nord d’Àfrica pel control de les rutes comercials; el Mediterrani occidental amb la reincorporació del regne de Mallorca; els intents per recuperar Sicília i les revoltes sardes i amb Castella per l’hegemonia política de la Península.
Les pretensions dels monarques, centralitzadores en els fronts interiors i expansionistes en els fronts exteriors, xoquen amb la doble debilitat estructural de la Corona. D’una banda la Corona havia consumit bona part dels seus recursos patrimonials amb l’expansió territorial del segle XIII. Per tant no podia establir noves rendes i havia de dependre de les Corts. Per altra banda la seva situació geoestratègica queda encaixada en una franja del litoral mediterrani de la Península, molt més reduïda que la Corona de Castella.
Amb la mort de Pere IV el 1378 el territori de la Corona d’Aragó havia quedat sense forces. L’esforç econòmic per dur endavant les guerres havia deixat les arques del tresor buides. El successor a la corona, Joan I, no va sabre canviar el rumb de la situació i una sèrie d’errors polítics, com donar suport a un dels papes del Cisma d’Occident, agreujaren la delicada situació.
Martí l’Humà prengué una tasca de reforma, de sanejament de la vida pública i de recuperació patrimonial. Però la seva difícil conjectura sociopolítica no li va donar marge de maniobra. Durant el seu regnat ha de fer front a pestes, bandositats nobiliàries, lluites polítiques a les ciutats, el principi del malestar agrari i la complicació de la política externa amb la qüestió sarda i siciliana8.
4.1. Context polític
Martí I va néixer a Perpinyà el 1356, era fill de Pere IV i Elionor de Sicília, qui va ser l’encarregada de criar-lo, administrar els seus béns i ensenyar-li doctrina i bons costums. En un principi no s’esperava que hagués de regnar, ja que el regne li corresponia al seu germà Joan. Els seus pares li varen procurar un patrimoni digne d’un infant. La seva mare el va declarar hereu dels seus béns, el seu pare li va cedir el marquesat de Camarasa i el comtat de Xèrica i el seu germà, quan va arribar al tron, el va fer duc de Montblanc9. Tots aquests territoris, entre alguns altres, units al
8 (Furió, Garcia 2007: 268- 269, 280- 281)
9 Joan I el 1387 va crear el ducat de Montblanc expressament per fer-lo duc.
7 patrimoni de la seva esposa, Maria de Luna10, el convertien en l’home més ben heretat del territori peninsular, segons deia el seu pare11.
Durant la seva joventut va ostentar càrrecs amb responsabilitats militars, el seu pare el va nombrar senescal de tots els regnes el 136912. A la mort de la seva mare va heretar Sicília, que va suposar una lluita constant per mantenir l’ordre en aquells territoris. El 1396 va morir Joan I de manera imprevista i Martí es va convertir en rei, la seva esposa va rebre el càrrec mentre ell es trobava a Sicília.
Martí va arribar al tron després de diferents intents d’altres nobles per evitar la seva successió13. Un dels primers objectius del nou monarca va ser lluitar contra el cors barbaresc i cristià que posaven en perill el litoral català. Les bandositats nobiliàries i ciutadanes varen dificultar el seu govern. El rei es va haver d’esforçar per aturar la desintegració del patrimoni reial i recuperar-lo, per promocionar i defensar el comerç interior i exterior i per el bon funcionament de l’economia i l’agricultura.
La política internacional la va enfocar a cercar la pau entre els seus veïns: hi va haver pau amb Castella, va mantenir bones relacions amb Navarra, va signar una pau amb Gènova i també es va signar una pau amb Granada el 1405 per donar seguretat al comerç. El Cisma d’Occident fou el problema internacional més greu d’aquells anys i Martí es va implicar molt en la defensa del papa d’Avinyó, Benet XIII, parent de la seva esposa, i el va acabar acollint al seu regne.
L’expedició a Sardenya fou l’esdeveniment més important dels darrers anys del regnat perquè no s’havia aconseguit pacificar mitjançant la negociació. Durant aquesta expedició va morir el seu fill Martí el Jove, que havia disposat les seves naus sicilianes per ajudar el seu pare. Amb la mort de Martí el Jove, a causa de la malària es va iniciar el problema de la successió.
Martí el Jove no tenia fills legítims i Martí I era vidu des de 1406 quan va morir la seva esposa Maria de Luna. Es va casar amb Margarida de Prades per cercar descendència però no en va aconseguir. Amb Martí I s’acaba la dinastia de la casa de Barcelona que havia regit les terres catalanes des del segle VIII. La nova dinastia no s’arrelarà a Catalunya com ho havia fet la Casa de Barcelona14.
10 Vegeu el Mapa 2 de l’apèndix.
11 (Ferrer 2015: 21- 13)
12 Va ser un càrrec més honorífic que real fins que Martí no va ser cavaller i va estar preparat per la milícia.
13 Es tracta el tema de forma més exhaustiva en el punt 6 d’aquest treball.
14 (Ferrer 2015: 26- 28, 37- 38, 42- 48)
8
5. Maria de Luna
Maria de Luna era l’hereva de Lope de Luna, un dels nobles més rics de la Corona d’Aragó. Es casa amb l’infant Martí amb qui comparteix el patrimoni més extens de tota la Corona. Fou reina d’Aragó des de 1396 fins la seva mort el 1406.
Al llarg de la seva vida ha de fer front, així com va ascendint dins l’escala política i la seva posició social progressa, a les diferents dificultats polítiques i socials que es presenten. Maria de Luna destaca per ser una reina preocupada pels seus súbdits i per l’estabilitat i la continuïtat del regne, en la mateixa mesura treballa per mantenir la família Luna de la qual és la màxima representant.
5.1. Maria al front dels Luna: marc familiar i de poder
El poder a les societats de la Baixa Edat Mitjana està estretament relacionat amb les famílies i amb els vincles socials i de poder que es puguin establir. Hem d’associar els conceptes de poder als de família i llinatge. El llinatge té vàries funcions concretes i simbòliques a l’Europa de la Baixa Edat Mitjana. La genealogia establia el rang de cada persona dins la jerarquia social. Com millor fossin els teus avantpassats es podien obtenir més privilegis, utilitzar la força militar i aconseguir relacionar- se amb els cercles de poder. Així es tramava una dinàmica on l’èxit generava èxit.
Aquestes famílies influents es van unint amb vincles de parentiu i altres relacions que fa que les famílies poderoses estiguin relacionades entre elles i tenguin més facilitat per aconseguir privilegis, riqueses i càrrecs en l’administració del regne. Així el llinatge, durant la baixa Edat Mitjana, tenia una importància política, econòmica i social, Que feia que les famílies tenguessin una màxima preocupació per mantenir i defensar la seva reputació i la seva fama15.
Els Luna es consideraven la família més noble d’Aragó perquè eren la estirp que més homes havia perdut lluitant en nom de rei. Tenia unes rendes senyorials de quasi 40.000 florins anuals i a més, un dels seus membres s’havia casat amb el fill legítim del rei. Molts altres havien ocupat alts càrrecs eclesiàstics i era l’única casa aragonesa en la qual un membre havia rebut el títol de comte. El seu llinatge havia estat vinculat amb la monarquia durant cinc segles16.
15 (Silleras 2014: 34- 35, 82)
16 (Silleras 2012: 36)
9 Dins aquest marc, el poder significarà la possibilitat d’accedir a recursos de tot tipus com patrimonis o privilegis socials. Aquest recursos facilitaran als individus anar construint un capital material i simbòlic que al llarg de les dècades aniran llegant als seus descendents. En la construcció d’aquests legats les dones participen activament.
Són una peça important de les estratègies familiar i són eficaces col·laboradores per treballar en el prestigi de la família17. Encara que Maria de Luna fos reina d’Aragó, en primer lloc es considerava una Luna. Tenia molt present el seu origen familiar i quins eren els seus interessos en relació a la seva família i el seu patrimoni. Els llaços de sang i el matrimoni eren el ciment de l’ordre polític i social. Formen complexos entramats de relacions familiars que conformen l’àmbit polític i cultural que no es limiten a una sola nació ni a la dualitat entre l’Estat i l’Església18.
María Ferrench de Luna era la filla primogènita i hereva del comte Lope de Luna i Brianda d’Agout. Va néixer l’any 1357. No va conèixer el seu pare i va ser separada de la seva mare quan era una nina per ser educada a la cort d’Elionor de Sicília i Pere IV d’Aragó. Es va casar amb Martí, fill de Pere IV i germà del futur rei Joan I. El seu destí en un principi no era ser reina d’Aragó ja que el seu espòs no era el principal l’hereu al tron però la mort accidental de Joan I l’any 1396 va propiciar que María de Luna es convertís en reina d’Aragó. Durant la seva vida va donar descendència al rei, tengué quatre fills i va administrar el seu ampli patrimoni feudal i el del seu espòs19.
Maria de Luna20, com hereva del seu pare qui tenia un fill il·legítim el qual no va tenir en compte dins el seu testament, es va convertir en la cap del llinatge dels Luna21. Una vertadera mater familias que governava i protegia els seus dependents i guardava el bon nom de la casa. A diferència de la majoria de les reines consorts de la Corona d’Aragó, Maria no era una princesa estrangera, sinó que pertanyia al territori el qual regnava i a una família nobiliària molt arraigada a Aragó22. Un dels principals
17 (Lagunas, Granara 2016: 154)
18 Maria de Luna va afavorir els seus parents perquè ocupessin alts càrrecs i es va beneficiar de la posició d’aquests per dur a terme els seus objectius. (Silleras 2014: 81)
19 (Silleras 2014: 31)
20 Miron a la seva obra Las reinas de Aragón: sus vidas y sus épocas la descriu com una dona forta, austera, allunyada de les locures i excentricitat de la seva època i molt estimada per el poble. (cc. 1922:
230)
21 Escut i heràldica de la família Luna: és un escut partit en faixa. A la part superior té una lluna escaquejada amb els requadres d’or i negres. La part inferior també està escaquejada d’or i negre.
(Nicolàs 2001: 101)
22Maria de Luna, com moltes dones de família noble de l’època, va poder gaudir de les oportunitats extraordinàries que li proporcionava el món de la cort. Es aconseguia accedir al món a partir de la teva
10 inconvenients de Maria era la mida de la seva família. En conjunt la casa dels Luna tenia molts de membres però en concret els Ferrench de Luna no eren la branca més extensa23. Maria no tenia cosins germans de part de pare, els únics parents consanguinis propers eren la seva germana Brianda de Luna i el seu mig germà Ferran López de Luna24.
Les propietats, títols i riqueses que el pare de Maria, Lope de Luna, li va deixar en el seu testament permeten la seva relació amb la família real25. Don Lope deixa establertes moltes clàusules per abastar els possibles casos que es poguessin donar per tal de no perdre la unitat de les seves possessions ni la importància del seu llinatge. És molt important legitimar el poder dels Luna. Per altra banda, Pere IV demostra el seu interès per relacionar-se amb aquesta casa. Estableix que en cas que Maria moris abans de casar-se amb Martí, aquest es casaria amb Brianda, la germana de Maria, per tal de mantenir el vincle amb els Luna i poder aprofitar les seves relacions. Pere IV volia casar el seu fill amb una noble i rica hereva del seu regne. Amb Maria de Luna trobava satisfeta aquesta necessitat i era una forma de recompensar el seu vassall Lope de Luna. Per altra banda el llinatge matern de Maria, els Agout, era una destacada família de Provença, senyors de Sault, emparentats amb els Baux, que reclamaven la titularitat dels desaparegut Imperi Romà de Constantinoble. El 13 de juny de 1372 es varen casar Maria i Martí a Barcelona26.
5.2. La reina Maria: característiques del seu poder
De la mateixa forma que a l’Europa feudal, als territoris de la Península Ibèrica les reines desenvolupen unes característiques més o menys comuns que exemplifiquen la figura i el paper de la reina medieval. Es tracta d’un context europeu similar, tenint en compte les possibles característiques pròpies de cada territori. En
família i la seva posició social i política. Gràcies a la riquesa i a les relacions del seu pare, Maria aconsegueix un matrimoni amb un príncep del Regne d’Aragó, Martí. Certament, en un principi no s’esperava que hagués de ser reina, ja que Martí tenia un germà major però la mort d’aquest va propiciar la seva pujada al tron.
23 Durant els segles XII i XIII la casa dels Luna s’havia dividit en tres branques: els Ferrench de Luna, els Martínez de Luna i els Ferrench de Luna de Lucernich. Maria de Luna pertanyia als Ferrench de Luna, la branca més adinerada i prestigiosa sobretot gràcies al seu pare Lope de Luna. (Silleras 2014:
35)
24 No se sab si Maria va conèixer els seus germans fins a l’edat adulta, per tant compartien poques coses però es veia forçada a dependre d’ells perquè era tot el que tenia, de la mateixa manera que ells depenien d’ella perquè era la cap de família. (Silleras 2014: 83)
25 Vegeu mapa 1. de l’apèndix.
26 (Silleras 2014: 44; Ferrer 2015: 11; Claramunt 2002: 222)
11 aquest cas ens centrarem en les característiques dels territoris de la Corona d’Aragó.
També hem de tenir present que el nostre cas d’estudi és la reina Maria de Luna, qui representa per una banda les nobles i per altra banda les reines, ja que ella era ambdues coses. Per tant tot i que el contingut es pugui aplicar al context europeu l’enfocarem a les característiques de Maria de Luna.
El poder de les reines o les nobles medievals ha estat estudiat recentment a partir del concepte historiogràfic de reginalitat, que té el seu equivalent en anglès, queenship. Tenint en compte que ni les circumstàncies, ni la situació, ni les possibilitats de les reines de l’àmbit hispànic durant l’Edat Mitjana varen ser les mateixes, si que es poden establir suficients aspectes comuns que permeten parlar de la concepció genèrica de reginalitat medieval. El concepte de reginalitat sorgeix arran del concepte de queenship, que fa referència a l’estat o condició de ser una reina. Aquesta idea té una importància especial en el context hispànic ja que les seves reines varen tenir més possibilitats de ser una part activa del govern, en relació a les oportunitats de moltes reines contemporànies europees27.A més els estudis de reginalitat permeten un anàlisi de la dona i el poder que possibiliten entendre completament la monarquia medieval28.
Per comprendre el poder de les reines és important la concepció que es tenia sobre elles durant la seva època i quines són les seves característiques. Per aquest motiu s’ha de tenir en compte que entre els segles XII i XV, les reines, normalment, no exercien el poder independentment, així com ho havien fet les reines durant l’Alta Edat Mitjana. A mesura que les corts reals s’anaven fent més complexes es requeria una major organització. D’aquesta manera les reines perdien el seu lloc principal i el poder començava a recaure sobre els funcionaris, que eren cada vegada més influents. Malgrat aquest lleuger desplaçament, dins l'estructura social la reina ocupava el rang més elevat que una dona podia ocupar i la seva condició li
27 Als regnes hispànics destaquen les reines que varen regnar per dret propi o que, essent reines consorts, arriben al primer plànol de la política per ser lloctinents o regents. Per exemple, com va ser el cas de la reina Urraca, reina per dret propi de Lleó i Castella durant el segle XII. La seva figura ha estat tractada per molts autors, entre ells destaquen Maria del Carmen Pallares, Ermelindo Portela.
PASCUA, Esther. 2014. “Urraca imaginada: Representaciones de una reina medieval” Arenal: revista de historia de las mujeres, n. 1, pp: 121- 152. EARNFIGHT, Theresa. 2010. The king’s other body.
María of Castile and the Crown of Aragon. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press.
28 (Silleras 2006: 123, 129- 130)
12 proporcionava un reconeixement general. Les reines tenien molta influència i moltes vegades marcaven el to de la cort29.
Era necessari que s’establís un equilibri entre la reina i el rei ja que el rei havia de ser capaç d’exercir la seva autoritat sobre la reina degut al poder que podia arribar a acumular. Entorn a la reina es podia crear una facció i podia tenir els seus propis partidaris, fet que podia fer dividir el regne, desequilibrar l’estabilitat política o generar conflictes en moments quan l’autoritat del rei no estàs del tot definida30. Per altra banda, les reines havien de ser capaces de governar el regne de forma prudent i hàbil ja que es podien veure en la tessitura d’haver de fer front al govern en moments en que el rei no hi fos o durant la minoria d’edat del monarca. Totes aquestes possibilitats demostren que no existeix un estereotip senzill de reina. Aquestes, han de fer front a la seva posició, a les seves dificultats i oportunitats d’acord amb les seves pròpies capacitats i circumstàncies31.
La reina medieval estava sotmesa a un ideal segons el qual havia de ser piadosa, caritativa i educada i la seva funció primordial era donar un hereu. Aquest darrer punt és molt important per mantenir la dinastia i l’estabilitat del regne. La reina tenia un paper molt important en l’educació dels seus fills, normalment els fills estaven adscrits a la seva cort i anaven amb ella en els seus viatges. En el cas de Maria de Luna els anys previs fins arribar a ser reina són molt importants per entendre la política que desenvoluparà dins el seu paper de reina. Hem de tenir en compte que hi ha diverses circumstàncies que influeixen sobre el caràcter i les capacitats que va adquirint Maria.
Primerament, amb el seu patrimoni reb una gran responsabilitat, La casa Luna era una de les cases nobiliàries amb major poder i més prestigioses d’Aragó i ella era l’hereva. Per altra banda és destacable que es va criar dins la cort reial32 d’Elionor de
29 (Wade 1986: 69)
30 Així com va passar amb la guerra civil castellana entre 1475 i 1479 quan Isabel la Catòlica va proclamar-se reina quan ho havia de ser la seva neboda Joana de Castella, la Beltraneja. En aquest cas veiem com la noblesa es divideix i fa dividir el regne entorn a dues reines degut a que Isabel no va acatar allò que el seu germà, el rei Enric IV de Castella, havia reconegut Joana com a la seva successora. VILLARROEL, Óscar. 2013. Juana la Beltraneja: la construcción de una ilegitimidad.
Madrid: Sílex Ediciones.
31 (Wade 1986: 99)
32 Aquest fet és més destacable degut a la situació de guerra constant en que es va veure involucrada la cort. Les necessitats de la guerra marquen l’ambient de la cort.
13 Sicília juntament amb el seu futur espòs Martí33. Això li garanteix una gran proximitat a la monarquia. Per últim hem de tenir en compte que les seves aptituds com a senyora feudal tenen una influència en la seva forma de regnar. Aquestes vivències prèvies forgen el seu paper com a reina quan Martí rep de forma inesperada la corona el 139634.
La reina també havia d’oferir una imatge pública i cerimonial de la monarquia.
La seva presència era imprescindible per solemnitzar actes destacats com casaments, coronacions o funerals. Un exemple d’aquesta imatge la podem veure reflectida en el paper que tengué Maria en el funeral35 de la seva mare, Brianda d’Agout. La seva figura al funeral té una doble vessant, per una banda és el seu servei a la família i per altra és la importància que té Maria com a reina i com a Luna. És a dir, el seu paper com a matriarca de la família Luna es veu reforçat per la seva condició de reina i viceversa. A més havia de donar bon exemple i repartir almoina entre els pobres i religiosos del seu regne, això era molt important per contribuir a formar una bona reputació. La necessitat de dur a terme aquest model de bona esposa, que perseguia a totes les dones a l’Edat Mitjana, tenia molt a veure amb la configuració de la figura reginal36.
A aquesta reina idíl·lica s’hi contraposa una realitat pràctica que mostra a una reina activa en la política del regne. Tot i que en algunes monarquies, com la francesa, varen excloure les dones del govern, altres varen permetre que les dones regnessin, heretessin o transmetessin el tro o bé fossin lloctinents o regents37.
El paper de la reina s’ha d’entendre dins la monarquia que era la institució central durant l’Edat Mitjana i estava encapçalada per el rei. La reina era conscient del seu paper com esposa del rei. El rei era el cap del regne i el seu representant i la reina havia de compartir aquesta tasca. Havien de representar junts el cos polític de la monarquia emparada per la seva unió matrimonial. Rei i reina formaven la imatge
33 Criar-se amb Martí pot ser que beneficiés la seva relació matrimonial i política ja que la confiança mútua permetia que Maria fos una hàbil consellera per Martí i li pogués exposar les seves opinions en tot moment.(Silleras 2014: 38- 40)
34 (Silleras 2014: 31)
35 La iconografia i l’escena dels funerals forma una part important dels rituals de la monarquia i l’alta noblesa com a mostra de distinció i de poder. Depenent de la importància de la persona enterrada es prenien més mesures d’ostentació o menys. En el cas del Brianda d’Agout es va mantenir més en l’esfera privada però la influència de Maria va fer que, per exemple, el funerals se celebrés a San Salvador, la seu de Saragossa. (Cingolani 2013: 74, 79)
36 (Pelaz 2017 a: 199)
37 (Silleras 2006: 124)
14 de la institució que encarnaven, el poder monàrquic, per el qual eren reconeguts per la resta de poders com la parella encarregada de conduir el destí del regne i dels seus súbdits. A través de matrimoni se secunda religiosament aquesta tasca política.
Per altra banda també es necessitava un hereu per el futur dels Ferrench de Luna i pel futur del regne. Maria i Martí varen tenir quatre fills: Martí, Jaume, Joan i Margarida, tots ells varen morir, excepte el primer, quan eren molt petits. L’infant Martí, conegut com a Martí el Jove, va passar a ser rei de Sicília el 1390 a partir del seu matrimoni amb la reina Maria de Sicília38. D’aquesta manera se forma una estructura compacte amb un projecte compartit en quant a la continuació de la monarquia. Però aquest no era l’únic fi que els unia. El seu poder també havia de ser visible i també havia d’interferir en els àmbits polític, religiós o cultural39.
La reina tenia un paper secundari però amb el pas del temps adquireix una sèrie de funcions que destaquen la seva figura. Els súbdits tenien expectatives sobre la seva capacitat i poder d’interacció davant el monarca, d’aquesta manera, la figura de la reina també s’institucionalitza. Moltes vegades gaudien d’un poder no oficial i estaven molt presents en les decisions familiars i freqüentment de govern40. Degut a la importància que té la reina entre els agents que formen la política del regne és molt important fer una bona elecció de qui serà aquesta reina. És per aquest motiu, i per la necessitat de continuar amb la dinastia, que des de la infantesa dels hereus es comencen a pactar les unions matrimonials. L’elecció de la reina obeïa els interessos polítics i a l’establiment de noves aliances matrimonials i no obeïa tant a les característiques personals de les candidates41. Però és cert que les joves de la reialesa i de l’alta noblesa compartien unes característiques en quant al seu aspecte,
38 (Silleras 2014: 33,38- 40, 44; Ferrer 2015: 11)
39 (Pelaz 2017 a: 30- 32)
40 (Silleras 2006: 125, 126)
41 Mentre que els matrimonis de Joan I varen ser més problemàtics perquè anaven contra els desitjos principals del seu pare, Pere IV, el matrimoni de Martí va ser menys problemàtic. Maria de Luna era d’una importantíssima família, amb un extens patrimoni i a més, era filla primogènita d’un antic vassall i fidel servidor del rei, Lope de Luna. El rei estava tan segur d’aquesta unió que es va estipular que si Maria moria, Martí es casaria amb la germana de Maria, Brinada per tal de no perdre la possibilitat de vincular- se amb la família Luna.El 1399 Maria va veure com coronaven el seu espòs Martí I, coronació que havia estat retardada en vàries ocasions. Maria i Martí formaven un matrimoni reial molt diferent al dels seus antecessors. Els seus gustos i personalitat s’adaptaven millor a les necessitats de la Corona d’Aragó en aquells moments. A més Martí pareixia idoni per liderar el moviment intel·lectual que vivien els seus territoris, ja que era una persona estudiosa i propera als intel·lectuals de l’època.
Principalment es va avançar en els estudis de filosofia i medicina. El 1400 Martí va fundar una escola de medicina gràcies a l’aprovació del papa Benet XIII, parent de Maria. (Miron ca 1922: 220, 229;
Claramunt 2002: 221)
15 el seu comportament i la seva formació intel·lectual. Les dones que pertanyien als cercles familiars propers a la monarquia i a l’alta noblesa eren peces encomanades a la sort de la diplomàcia i de les maniobres de la política. Les fonts documentals i els testimonis històrics només permeten un superficial coneixement d’aquestes figures femenines. L’herència familiar femenina podia servir als interessos de la dinastia real42.
Tots els diferents espais en els quals la reina és present serveixen per formar l’ideal que es té de la reina. Però a part de tots aquests aspectes de la política oculta en els quals la reina té un paper protagonista, dins l’esfera política destaca en el seu paper de conciliadora, molt estudiat per la historiografia43. Adquireix una gran importància la mediació de la reina dins el context cortesà, això implica una naturalesa doble, poder entendre dues postures, ser influent entre ambdues i tenir la capacitat i el poder d’interferir. L’actuació de les reines medievals europees es va caracteritzar, independentment del seu espai i temps i de les circumstàncies polítiques de cada regnat, per la seva àmplia tasca de mediació44.
Així, la reina té una tendència a la conciliació i a l’apropament de postures, especialment entre el seu espòs i altres poders del regne. Aquesta postura hi té cabuda dins l’imaginari de l’època. El consell femení es percep com un mecanisme eficaç per aplacar els plans d’ enfrontament bèl·lic i polític, ja que es considera que procedeix d’una persona amb capacitat crítica i visió política. Però a la vegada competent per demanar la pietat del monarca i fer-lo recapacitar en els contextos de tensió o d’ amenaça bèl·lica45.
La vida en comú durant els primers anys de matrimoni de Maria i Martí va estar marcada per una relació personal afectiva amb un tracte respectuós, cordial i confiat, ambdós s’havien criat a la mateixa cort. A més eren molt piadosos degut a la seva educació i creences personals. Maria entra en desacord amb alguna de les actuacions polítiques, religioses o socials dels seu espòs i no dubta en transmetrer- li el seu desacord i demanar-li un canvi d’actitud. Gràcies a la relació que s’estableix entre ells,
42 (Pavón 2014: 20; Anderson, Zinsser 2007: 347)
43 Segons Violant de Bar, esposa de Joan I d’Aragó el manteniment o la defensa de la pau era l’objectiu principal de la reina.
44 (Pelaz 2017 a: 200)
45 (Pelaz 2017: 53)
16 que ja es va procurar des de la seva infància, Maria té la capacitat i les habilitats per interferir al seu espòs en temes polítics i de govern46.
Gràcies a la seva capacitat mediadora, la veu de la reina es convertia en un instrument autoritzat per exercir el poder, per ser partícip de la presa de decisions o en els canvis que es duien a terme dins la política, la societat o dins els aspectes religiosos. D’aquesta manera la reina s’alça com a figura política reconeguda mitjançant la paraula i sense necessitat d’imposar-se47.
El discurs i els recursos emocionals o gestuals que duen a terme les dones assenyalen la seva participació en els processos d’interacció, tant personal com institucional. La capacitat política de la paraula i l’ús expressiu de les emocions polítiques són eines del poder femení48. Aquest discursos són un element actiu dins la diplomàcia49 de la Baixa Edat Mitjana, són un dels actors dels processos de negociació en els que es va formant la trajectòria de les esferes de poder. D’aquesta manera podem veure com la participació femenina és d’ inqüestionable valor.
El significat ritual i simbòlic de la reina al llarg de l’Edat Mitjana en referència a la seva participació política podria identificar-se amb la paraula col·laboració.
Independentment del nivell de capacitat d’influència sobre el rei, el seu principal valor polític va ser el d’estendre ponts durant el regnat del seu espòs, ja fos amb el propi rei, amb els seus fills o amb la seva família paterna. Des dels inicis de l’Edat Mitjana es van associant els qualificatius d’intel·ligència i sagacitat política a les reines, és per aquest motiu que quedava justificat que el rei acudís a ella per demanar consell per qüestions polítiques i religioses. L’acte d’aconsellar al rei implicava la creació d’un consell entorn a la reina50. Per aquest motiu és molt important l’elecció que s’ha de fer de la reina, tenint en compte les seves capacitats i les seves influències.
46 (Claramunt 2002: 221- 223)
47 (Pelaz a 2017: 155- 156)
48 (Pelaz 2017 a: 200)
49 Moltes vegades les reines estan mediant conflictes entre membres de la seva pròpia família, entre pares i fills, entre el seu espòs i el seu germà o quin sigui que fos la relació dins la cort. (Aneas 2014:
18)
50 (Pelaz 2017 a : 199, 203- 204)
17
6. Evolució del seu poder
6. 1. Maria com esposa i mare d’un rei
La importància política i diplomàtica que tenen les dones les converteixen en peces claus per el desenvolupament de la política exterior i interior del regne, per aquest motiu seran molt importants els vincles matrimonials i l’elecció de les reines ja que no es tracta d’elegir només una persona sinó que també suposa elegir uns aliats i satisfer uns interessos polítics.
Així, els vincles matrimonials aprofiten els nexes familiars per així anar formant una xarxa de llaços entre estats veïns. Si es dona el cas de tractar-se de reines estrangeres és quan es va formant aquesta xarxes de llaços entre els diferents estats.
La reina era un nexe entre altres persones i institucions i ella era la figura que unia i connectava el seu pare amb el del seu espòs, el seus fills, els oficials de la casa o la resta de cortesans51. Aquesta postura de la reina afavoria els llaços entre ells i la conduïa a dur a terme diferents tasques que tenien efectes sobre l’evolució del regne.
Apel·lar als vincles de parentiu és més important de lo que pugui parèixer a simple vista, ja que darrera els interessos familiars s’amaguen, no només qüestions personals sinó que també figuren preocupacions sobre com s’està dirigint el regne i la voluntat d’uns i d’altres. La reina uneix la vinculació personal amb la institucional, es converteix en una veu autoritzada per ser escoltada i per traslladar els interessos de tots els membres de la família real entre altres agents de poder dins la cort o dins les esferes representatives del regne52.
Amb aquestes característiques s’ha de destacar el cas de Maria de Luna. Maria no era una princesa de cap estat veí però la importància de la seva família i la seva capacitat política com a senyora feudal era suficientment competent com per equiparar-se a les característiques de la família reial. Hauran de passar vint-i-quatre anys des del matrimoni de Maria i Martí fins que arribin al tron el 1396.
Durant els primers anys de vida matrimonial María es va encarregar d’administrar el seu entorn domèstic. Pere IV li va cedir a Martí els càrrecs de senescal
51 Dins l’anàlisi de les cartes entre els monarques i entre els membres de la família o els seus consellers es poden apreciar diferentes fórmules que d’expressió que també són importants per la seva influència.
No hem de perdre de vista que les qüestions d’estat queden reduïdes a un cercle de famílies poderoses que s’encarreguen de la política i que per tant són famílies i estan vinculades personalment entre si. A les cartes es pot veure reflectit la formalitat que han de presentar aquests tipus de document i la personalitat en que s’expressen. (Pelaz 2017: 54, 57)
52 (Pelaz 2017 a: 32)
18 de Catalunya i lloctinent de València perquè comences a tenir experiència política.
Pere IV va morir el 1387 i va heretar el tron el seu fill Joan I. Durant el regnat de Joan I Martí i María tengueren grans privilegis i prestigi, en part gràcies a al seu extens patrimoni que sumava el major poder senyorial que havia tengut la Corona d’Aragó.
María de Luna administrava els seus propis territoris i tenia un paper actiu en l’administració dels del seu espòs. Degut a la implicació de Maria, el 1385 Martí la va nomenar lloctinent de València i li va donar autoritat sobre les seves possessions dins el regne. Amb aquest càrrec María va obtenir molta experiència política que li va servir quan va arribar al tron53.
Per moltes responsabilitats polítiques i administratives que tengués, la principal responsabilitat de Maria de Luna era aconseguir un hereu per perpetuar el llinatge del seu espòs i pel futur de la família Ferrench de Luna. En els primers anys de matrimoni tengueres quatre fills: Martí, Jaume, Joan i Margarida. Excepte el primogènit, els infants varen morir de forma prematura i els varen enterrar a la cartoixa de Valldecrist.
La parella es va preocupar molt per la seva família, sobretot per els seus fills i nets.
El seu fill Martí va ser cuidat per Caterina de Berenguer54 i Maria es va preocupar molt per la seva salut i el seu benestar sobretot després de la mort dels seus altres fills.
L’infant Martí, conegut com a Martí el Jove per diferenciar-lo del seu pare, va heretar el regne de Sicília. La situació d’aquest regne serà important per l’esdevenir polític del regne d’Aragó55.
Elionor de Sicília, sogre de Maria, va nombrar al seu fill Martí com a únic hereu de les seves possessions a Aragó i Sicília, com a demostració afectiva cap el seu fill i ja que el seu germà heretava el Regne d’Aragó. El 1377 va morir Frederic IV de Sicília, germà d’Elionor, que tenia una única filla, Maria, del seu matrimoni amb Constança, filla de Pere el Cerimoniós56. Maria de Sicília hereta Sicília i els ducats d’Atenes i Neopàtria però era menor d’edat i tenia un germanastre, Guillem, fill il·legítim del rei, que tenia dret al tron si Maria moria sense descendència. En el cas que Guillem no pogués accedir al torn aquest passaria als infants Joan i Martí.
Pere IV volia recuperar el regne de Sicília baix el control directe de Barcelona.
Per aquest motiu volia casar Joan, qui havia enviudat després de la mort de Mata
53 (Silleras 2014: 33,38- 40, 44; Ferrer 2015: 11; Claramunt 2002: 222)
54 Fou la seva dida.
55 (Silleras 2014: 44- 48)
56 Per a més informació consulteu GIUNTA, Francesco, et al. 1992. Els catalans a Sicília. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
19 d’Armagnac, amb Maria de Sicília però Joan tenia predilecció per les nobles gales i es va casar amb Violant de Bar.
A partir d’aquí les vides de Maria i Martí s’hauran d’adaptar als esdeveniments que succeeixen a Sicília perquè en vista de la negativa de Joan, Pere IV posa les seves esperances en el seu fill Martí a qui també cedeix les seves pretensions sobre Sicília. Però Martí tampoc pareixia molt interessat per el regne sicilià. Gaudia d’una vida de luxe i prestigi ja que era el senyor més ric del país i no s’havia d’encarregar de les responsabilitats de ser hereu al tron. Pere IV va negociar el matrimoni de Maria de Sicília i el seu net Martí, que es casarien el 139157. Una vegada casats, el 1392, varen partir cap a Sicília acompanyat de Martí, que s’hauria de separar de Maria durant cinc anys ja que els sicilians no acceptarien fàcilment un rei estranger i havia de donar suport als nous monarques. El sotmetiment de Sicília havia passat a mans de Martí i la càrrega de finançar-ho requeia sobre els seus estats i sobre els de Maria, qui tenia la dura tasca d’administrar-los. Entre 1392 i 1397 tenia la tasca d’administrar les seves possessions i les del seu espòs per tal que els recursos que n’ obtingués poguessin ajudar a la missió de Martí. A més també era la portaveu del seu propi grup de pressió a la cort de Joan I per aconseguir ajuda per poder sostenir l’empresa siciliana. Va costar quatre anys arribar a sotmetre Sicília i fou en part gràcies a la possessió del tron en mans de Martí el 1396, ja que els sicilians varen comprendre que tots els recursos de la Corona d’Aragó els podrien utilitzar en contra seu a partir d’aquell moment. Però tampoc s’ha d’oblidar que Maria es va veure obligada a vendre moltes de les seves possessions per aconseguir recursos que va destinar a Sicília58.
6.2. Arribada al tron, la lloctinència de Maria de Luna
La reina no estava al marge del poder socialment reconegut. Tenia tasques governamentals, legislatives o judicials a través de les quals podia fer valer la seva posició, ja fos per absència del rei, en nom del seu fill durant la seva minoria d’edat o de manera conjunta amb el rei o el príncep. D’entre les funcions en les que podem
57 Maria de Sicília tenia trenta anys i Martí catorze, es varen casar a Barcelona. (Silleras 2014: 50)
58 (Silleras 2014: 49- 53)
20 veure a les reines desenvolupant-se destaca el seu paper com a regent o de lloctinent59.
Una tasca de gran responsabilitat que devien assumir les dones nobles era la representació del seu espòs durant les seves absències. Degut a les constants guerres i a les lentes comunicacions la dona se solia fer càrrec de totes les obligacions del senyor feudal, o del rei en el nostre cas, i exercir-les en el seu nom. Per aquest motiu l’educació que rebien les dones nobles havia d’estar encaminada a poder fer front a aquestes situacions. A vegades, per exemple, les dones havien hagut d’organitzar la defensa del castell. El seu paper era important60.
La figura de regent no és un exemple de reina que s’accedeix en les seves funcions polítiques i tampoc és la representant d’un mal govern sinó que es converteix en una rival enfront altres competidors nobiliaris61.
Les absències dels reis de la Corona d’Aragó permeten a les seves esposes a ocupar posicions d’autoritat62. De la forma en que fos, la regència o la lloctinença donava la possibilitat a la reina d’agafar les rendes del govern. La figura de la reina compta amb un cos polític amb unes característiques particulars i concretes que permet distingir-la enfront al rei i que la legitimen dins la tasca de govern63. Però en el cas de Maria de Luna ella no exerceix com a regent sinó que el càrrec que ocupa per designació del seu espòs és la lloctinència.
El càrrec de lloctinent va ser creat per Jaume I per la necessitat d’una institució que representés al rei quan aquest no es trobava en un territori del qual n’era el rei.
La lloctinència equival a la regència però pot actuar més ràpidament i, segons les circumstàncies, pot adquirir poders que competien al rei. Els seus actes tenen la mateixa validesa que els del monarca64. Aquest era el càrrec més alt i més important dels que anomenava el rei65.
59 La regència podia ser deguda a l’absència del rei o a la minoria d’edat de l’hereu. Les minories d’edat eren moments de debilitat política ja que hi havia molts interessos entorn a l’hereu, era un moment on el paper de regent de la reina era molt important. (Pelaz 2017 a: 156)
60 (de Vega 1992: 14)
61 (Pelaz 2017: 100)
62 (Earenfight 2013: 228)
63 (Pelaz a 2017: 255- 256)
64 La lloctinència és característica de la Corona d’Aragó ja que els seus monarques solen ser absents degut a que tenen molts territoris fora de la Península Ibèrica com les Illes Balears, territoris passats els Pirineus o territoris italians. A Castella no es dona aquesta situació ja que el monarca en molt poques ocasions no es troba en els seus territoris, per el contrari la regència si que es dona més vegades per la minoria d’edat del rei. (Earnfight 2010: 134)
65 (Aneas 2014: 9-10)
21 Maria de Luna és lloctinent des de 1396 fins a 1397 i una altra vegada el 1401.
Maria fou la primera en actuar formalment com a lloctinent general del rei amb jurisdicció sobre tota la Corona d’Aragó i la primera en ocupar el càrrec en un període de temps més llarg66. Martí era a Sicília quan el seu germà va morir i Maria era a Barcelona. Els consellers de la ciutat van aclamar a Maria com a la nova governant ja que el rei no hi era i Martí li va encomanar que actuàs com a la seva representant.
Que el rei legítim estàs lluny creava una situació de pressió i urgència en la qual va ajudar la tradició que tenia la Corona d’Aragó en emprar les reines com a lloctinents.
Des de molt prest es va iniciar la tradició de delegar aquests càrrecs a les reines.
Aquest fet demostra la confiança que tenia el rei en delegar el seu poder en la reina i la capacitat que tenia aquesta per rebre i fer front a les responsabilitats que suposava aquest càrrec67.
Maria de Luna va prendre la possessió del tro en nom del seu marit, així va començar a mostrar autoritat i a forjar un caràcter reial que la va acompanyar durant el seu regnat. Va establir un consell reial integrat per nobles lleials, clergues i funcionaris elegits entre els partidaris de Martí. Maria es va veure obligada a defensar la legitimitat del seu marit com a successor de Joan I.
Joan I i Violant de Bar tengueren un regnat desastrós. El seu patrimoni estava dilapidat per la seva pròpia ostentació i per la mala gestió dels seus consellers de confiança. El poder a les ciutats estava principalment en mans de la burgesia68, havien estat acusats a les corts de Montzó de malgastar el patrimoni de la corona. Alguns dels membres de la seva cort foren acusats de corrupció i es va iniciar una campanya de desprestigi dels monarques amb altres acusacions.
Aquesta situació agreujava les possibilitats de Maria de Luna. Depenia econòmicament de Joan I, tenia senyorius hipotecats i no tenia parents propers en els que confiar. Si Maria fracassava en aconseguir el tron perdria el patrimoni hipotecat i l’empresa siciliana fracassaria.
Un moment fonamental és l’ aclamació per part dels consellers de Barcelona de Maria com a reina en nom del principat de Catalunya, però hauria de lluitar per
66 Altres reines que l’havien ocupat són Blanca d’Anjou esposa de Joan II, Teresa d’Entença, Elionor de Sicília mentre Pere IV era a Castella o Violant de Bar, esposa de Joan I.
67 (Aneas 2014: 13; Silleras 2014: 25)
68La seva activitat comercial era la base de la prosperitat de la Corona d’Aragó. Els burgesos donaven suport a la monarquia però tenien un elevat sentit de la responsabilitat financera i dels límits del poder reial.
22 mantenir la situació69. Com a nova reina va convocar un consell reial permanent integrat per nobles lleials, clergues i membres del poble elegits entre els partidaris més antics de Martí i els funcionaris del rei anterior i va convocar les corts catalanes.
Però la successió de Maria i Martí va ser desafiada per la viuda Violant de Bar i Joana de Foix70. Violant de Bar va anunciar que estava embarassada de Joan I, per tant hi havia un possible hereu a la corona. Aquesta situació li assegurava un paper dins la cort i podia exercir el dret a exigir que no es reconegués cap altre rei mentre ella no tengués el seu fill. Però Maria no es podia permetre mesos d’incertesa perquè mentre la successió estàs en l’aire els potencials conspiradors podien maquinar alternatives al tron. Violant va quedar en estricte vigilància per determinar si realment estava embarassada i per impedir que s’hi quedàs si no ho estava. D’aquesta manera Violant quedava recloïa i aïllada i Maria mostrava el seu poder i donava un missatge a tots aquells que pretenguessin intentar estratègies similars. Mesos després es va demostrar que Violant no estava embarassada i Maria va fer públiques les disposicions del testament de Joan I en que deixava com hereu al seu germà Martí
71.
També va haver de fer front a l’intent d’invasió armada dels comtes Joana i Mateu de Foix que reclamaven el tro com hereus de Joan I. Joana era filla de Joan i la seva primera esposa Mata d’Armagnac, al·legava el seu parentesc amb el difunt rei per reclamar el tron. Els comtes de Foix planificaven una invasió als territoris aragonesos. Maria i els seus consellers varen intentar dissuadir-los diplomàticament amb diferents ambaixades però així i tot els ducs de Foix es dirigien a Barbastro per iniciar una guerra. La reina va haver de comandar les tropes per acabar amb la invasió per la força. Va aconseguir aturar-los i es varen haver de retirar a Navarra.
Amb aquests episodis podem observar que els primers anys de regnat de Maria no foren fàcils. Va exercir de regent en moments difícils però a la vegada va demostrar la seva capacitat de governament i de direcció. Va jugar un paper destacat en la reorganització de les defenses del regne baix la seva autoritat i va envia reforços a Martí a Sicília72. Segurament sense l'actuació de Maria, Martí hagués perdut el
69Si els representants de la ciutat de Barcelona no haguessin acudit a la coronació de Maria de Luna la successió al tron s’hagués pogut complicar. Perquè degut a la absència de Martí la corona hagués passat a algun dels qui rivalitzava per la corona. (Mirón ca 1922: 218- 219)
70(Silleras 2014: 55- 56, 58- 60)
71 (Silleras 2014: 61-63)
72 (Miron ca1922: 218- 219; Ferrer 2015: 38- 39)
23 tron73. A més, com a lloctinent va haver de pacificar el territori de València que es veia dins un conflicte entre els membres de l’alta i la baixa noblesa. Maria va sabre negociar entre els estaments i pacificar els territoris. Va governar sàviament i va sabre dur les regnes d’un govern que li havia arribat sense previ avís74.
Martí va tornar a Barcelona el maig de 1397, un any després d’haver estat nomenat rei. Durant aquest any la Corona d’Aragó va ser governada per Maria, una dona. La lentitud de la correspondència i la falta de resposta de Martí va significar que no va obtenir ni consells ni instruccions útils del rei. Va ser Maria qui va tenir la autoritat executiva definitiva, qui va prendre les decisions d’estat i qui va viure més d’a prop les repercussions75. Quan Martí va tornar, va continuar participant en els afers del govern76.
6.3. El poder conjunt amb el rei
L'activitat política formal de Maria no va acabar amb el retorn de Martí a Barcelona el 1397. Maria va seguir administrant les seves possessions, va participar activament en el govern de la Corona d’Aragó i es va involucrar en iniciatives polítiques pròpies.
El 1401 Martín I li va encomanar el càrrec de lloctinent general del regne, amb la responsabilitat d’ imposar i mantenir la pau entre els nobles valencians77. Aquest càrrec el va ostentar fins el 1406. El regne de València es trobava en una situació de desequilibri degut als conflictes entre les principals famílies nobles, els Centella contra els Vilarragut i els Soler. La resta de la noblesa es posicionava a un dels dos bàndols depenent de les seves relacions. Aquestes rivalitats causaven una gran inestabilitat al territori i des del punt de vista dels monarques suposava una desobediència cap a les seves figures. Va ser tasca de Maria de Luna estabilitzar la situació a València i Sogorb78, les principals ciutats. Per assegurar la situació i exercir un altre punt de
73 (Aneas 2014: 21- 22)
74D’aquest període i fins el final del seu regnat el 1406, per causa de la seva mort, destaca el seu paper de pacificadora entre els diferents bàndols de la noblesa. La seva trajectòria demostra que Maria de Luna era una reina preocupada per els afers polítics del seu regne i per la defensa dels interessos de la seva família, sobretot del seu espòs Martí, ja que era conscient que actuava en nom seu i que ell era la màxima autoritat, però després anava ella mateixa
75 (Silleras 2014: 79- 80)
76 (Aneas 2014: 20- 22)
77 Martí va haver de partir a Navarra a negociar el matrimoni del seu fill Martí amb Blanca de Navarra, havia quedat vidu després de la mort de Maria de Sicilia.
78 Maria era senyora de Sogorb per herència paterna.
24 pressió sobre els nobles, Martí va nomenar virrei a Ferran López de Luna, mig germà de Maria79. Malgrat els intents de Maria i Ferran de controlar la situació l’absència de Martí, que es trobava a Navarra negociant un nou matrimoni per el seu fill, mostrava els límits de l’autoritat que tenia Maria80.
La reina va enviar varies cartes al seu espòs perquè es personés a València i calmés la situació, que havia arribat als límits del col·lapse de la ciutat81. Després de molts esforços epistolars Maria va aconseguir que Martí es presentés a València el 31 de maig de 1406 i prengués mesures. Va substituir els principals càrrecs de la ciutat per persones que no pertanyessin a les famílies enfrontades, va assignar un nou consell i uns nous jurats. Aquestes mesures varen despertar moltes queixes de part dels nobles però varen aconseguir calmar en certa manera la situació. Tanmateix els conflictes nobiliaris es mantindrien i es farien més greus durant els segles XVI i XVII82.
Per altra banda, durant el regnat de Maria també destaca la seva campanya per posar fi a les càrregues feudals, els mals usos, a les quals estaven sotmesos els pagesos catalans. Maria impulsa una campanya per reformar les condicions de vida de la pagesia catalana. La majoria de pagesos que vivien a Catalunya estaven sotmesos als mals usos, que es varen imposar el segle XII per impedir que els camperols abandonessin el camp. El pagesos de remença, com es coneixien als pagesos sota els mals usos, estaven vinculats a la terra que treballaven i els mantenien en una constant situació de servidumbre. La seva situació empitjora amb la crisi del segle XIV, quan els senyors feudals intenten augmentar la pressió fiscal sobre els pagesos. El problema esdevé quan aquests no poden pagar més imposts ni augmentar el treball perquè les conseqüències de la crisi els havien destrossat83. Joan I havia fet les primeres passes per millorar la situació dels pagesos i Maria es fa seva la causa el 1402. Va demanar al seu parent, el papa Benet XIII, que abolís els mals usos en els feus de l’Església per donar exemple als nobles. Però el papa no va
79 Aquest fet també demostra la voluntat de Maria de col·locar els membres de la seva família a càrrecs destacats i així augmentar la seva xarxa d’influència.
80 (Earnfight 2010: 41- 42)
81 València s’havia convertit en un nucli importantíssim de comerç i estava agafant el relleu de Barcelona, per tant era una necessitat mantenir el bon funcionament de la ciutat.
82 (Silleras 2005: 85- 87; Silleras 2012: 117- 120)
83 Aquesta situació es va donar a tota Europa i com a conseqüència es produeixen revoltes socials com les jacqueries a França o la revolta pagesa de 1381 a Anglaterra.
