Els malnoms felanitxers contemporanis

(1)

(2)

Els malnoms felanitxers contemporanis

NOM AUTOR: Miquel Rosselló i Mesquida, Saboner DNI AUTOR: 41571331-G

NOM TUTOR: Joan Miralles i Monserrat

Memòria del Treball de Final de Grau

Estudis de Grau de Llengua i Literatura Catalanes

de la

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

Curs acadèmic 2014-2015

(3)

Índex

- Introducció... pàg. 4 - Classificació... pàg. 6 - Agraïments... pàg. 9 - Taules de malnoms... pàg. 10

- A... pàg. 10 - B... pàg. 19 - C... pàg. 47 - D... pàg. 84 - E... pàg. 92 - F... pàg. 100 - G... pàg. 114 - H... pàg. 131 - I... pàg. 135 - J... pàg. 137 - L... pàg. 143 - M... pàg. 153 - N... pàg. 184 - O... pàg. 189 - P... pàg. 193 - Q... pàg. 229 - R... pàg. 231 - S... pàg. 247 - T... pàg. 264 - U... pàg. 282 - V... pàg. 284 - X... pàg. 294 - Bibliografia... pàg. 303

(4)

Introducció

Les referències socials a l'hora de posar nom a un infant no sempre han estat centrades en futbolistes o estrelles del rock. Hi va haver un temps que aquest paper l'ocupaven els sants. Durant l'edat mitjana, la popularització d'aquestes figures de la tradició cristiana va tenir conseqüències en el sistema patronímic. Els noms dels sants amb més devots varen fer fortuna i el repertori començà a reduir-se. Aquesta situació és l'origen dels cognoms familiars i, posteriorment, dels malnoms, antropònims de caràcter familiar.

La necessitat de distingir els individus és la base de qualsevol sistema antroponímic, i en un context de saturació del repertori, aquesta funció perilla. Els malnoms tal i com els coneixem comencen a aparèixer a Mallorca generalment a partir del segle XVI. A diferència dels prenoms i els cognoms, el dels malnoms és un sistema en permanent revisió, en què constantment n'apareixen de nous i d'altres cauen en l'oblit. Són únics, no són compartits amb cap altra família dins el context d'una mateixa població. És incalculable la varietat de causes, normalment extralingüístiques, que poden motivar l'aparició d'un malnom i la seva vinculació amb una determinada família. Els processos més comuns per a la formació de malnoms passen per l'assimilació a algun topònim, els més antics, a un ofici familiar, una característica física o psicològica molt determinada, o, fins i tot, a partir d'un antropònim anterior.

Aquest treball ens ha permès de comprovar la vigència de malnoms que remunten els seus orígens en la gènesi d'aquest sistema de denominació antroponímica, que han estat vinculats a la mateixa família durant segles. Així mateix, n'hem recollits d'altres que permeten comprovar que els mecanismes pels quals s'origina un malnom i aquest s'identifica amb una família continuen funcionant, adaptats, és clar, a una realitat social en canvi permanent.

- Sobre l'objecte d'estudi

En aquest treball presentam un total de 850 malnoms, antropònims transmesos generacionalment, propis del municipi de Felanitx en època contemporània. El repertori, doncs, està compost d'aquells malnoms amb els quals encara s'identifiquen les famílies felanitxeres. Això no vol dir que tots ells siguin encara d'ús corrent i quotidià. Un gran nombre dels malnoms recollits únicament perviuen en la memòria de les mateixes famílies, i no són reconeguts ni emprats per terceres persones, un tret que distingeix qualsevol antropònim. Això no obstant, la quantitat de malnoms la vigència dels quals és avui en dia extraordinària no és ni molt menys insignificant.

No s'ha procedit a cap buidatge del fons documental existent a partir del qual s'hagués pogut construir un estudi històric dels sobrenoms familiars de Felanitx, en haver estat aquesta una matèria ja prou treballada i en centrar-se el nostre estudi en el tall sincrònic que ens és contemporani: del primer quart del segle XX fins als nostres dies. La gran quantitat de malnoms recollits oralment que no havien estat anteriorment documentats deixa palesa la vigència i renovació de tot aquest sistema antroponímic en la societat felanitxera.

- Sobre la metodologia

La recerca del repertori de malnoms que presentam s'ha basat principalment en fonts orals. Els informadors que s'han consultat complien un determinat perfil: nascut i establit al municipi, i generalment persones d'edat avançada. La informació rebuda a través d'aquestes fonts ha estat contrastada i ampliada amb alguns dels reculls de malnoms de Felanitx i la seva contrada,

(5)

principalment els de Pere Xamena i Fiol, Els malnoms de Felanitx, i de Jaume Obrador i Escalas, Topònims i malnoms de la comarca de Cas Concos. També els malnoms referenciats per Cosme Bauçà i Adrover en la seva obra Historia de Felanitx. La idea inicial de consultar el padró municipal, per a garantir una exhaustivitat total en la recerca, es va haver de descartar pel caràcter restrictiu de la legislació actual sobre la protecció de dades. Els tràmits per a fer efectiva la consulta requerien uns terminis del tot incompatibles amb el calendari marcat per a la realització d'aquest treball.

Centrant-nos en l'estudi concret de cada cas, presentam els malnoms amb una fórmula prefixada anterior, com ara “de Can”, “de Cas” (i les seves variants en gènere i nombre) o “de Son”, quan només pot designar-se d'aquesta manera. Gairebé tots els malnoms que presentam són susceptibles d'esser designats amb alguna d'aquestes fórmules, però n'hi ha una partida per als quals és indispensable. És el cas de gairebé tots els que estan formats a partir d'un antropònim, generalment un nom o un llinatge, anterior, i, òbviament, el de tots aquells originats per l'associació de la família que designen amb un topònim amb la fórmula “de Son”.

Pel que fa a la transcripció fonètica, aquesta s'ha duit a terme mitjançant els símbols de l'AFI (Alfabet Fonètic Internacional) adaptats a la llengua catalana i, en particular, al subdialecte felanitxer. Les principals diferències respecte del paradigma general són les següents:

– La realització en e tancada [e] de totes les es obertes [ɛ]. Malgrat tot, aquest no és un so del tot inaudit en el parlar felanitxer ja que alguna a en posició tònica [a], en determinats contexts, com ara el contacte amb una consonant palatal, pot tancar-se un grau en [ɛ]. En altres casos el tancament no és tan pronunciat: ca [cǽ].

– La a tònica [a] en alguns casos pot tancar-se un grau en [ɔ]. P. ex.: alt > olt, altre > oltre, malalt > malolt, etc. En alguna ocasió és la o oberta tònica [ɔ] la que s'obri cap a la [a], produint un so intermedi [ɑ].

– La realització palatal [c], [ɟ] de les oclusives velars sorda [k] i sonora [ɡ], respectivament, tret compartit amb els parlars d'altres localitats mallorquines. Aquestes palatals poden transformar la vocal neutra àtona que els segueix en una i [i]. P. ex.: gatzoll > guitzoll.

– La desvelarització de la ela genuïna catalana [ɫ] en posició final i, en alguns casos, en context de geminació. El resultat és una pronúncia de la ela semblant a la castellana [l].

– Conservació de la vocal neutra en les terminacions àtones femenines -ia, -ie, -ies, a diferència del que es fa generalment en mallorquí.

Els malnoms que, com hem comentat, necessiten d'una fórmula prefixada que els introdueixi, han estat transcrits fonèticament amb la fórmula inclosa, la qual cosa ha donant lloc, en alguns casos, a transformacions diverses per fonètica sintàctica.

En l'apartat de variants formals s'hi inclouen augmentatius, diminutius i variants pejoratives en els casos que és possible. Alguns malnoms no admeten variacions, bé perquè la fórmula prefixada ho fa innecessari o bé perquè ja són variants d'un altre mot anterior.

Per als significats, quan han estat coneguts, s'ha adoptat la definició feta pel Diccionari Català- Valencià-Balear, d'Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, per bé que en alguns casos s'hi ha introduït algun matís o s'ha canviat alguna definició extemporània. En alguna ocasió també hem recorregut a les definicions del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquells casos en què el significat del malnom no és segur, o és simplement una hipòtesi, hi apareix el símbol (?).

En l'apartat de documentació, si s'escau, hi apareixen referenciades algunes proves de la presència

(6)

del malnom al llarg del temps i la relació amb la família, extretes de les obres que ja han tractat aquesta matèria i que hem citat anteriorment.

L'apartat d'història i cultura popular inclou, quan és pertinent, alguna observació al voltant de l'origen del malnom o qualsevol anècdota o ítem de la cultura popular que s'hi relacioni que puguem haver trobat.

La motivació representa el motiu o l'explicació del per què aquella família ha estat designada amb un nom determinat. Generalment les famílies desconeixen aquesta motivació, per bé que en alguns casos, com ara els malnoms que designen oficis o càrrecs, resulti més que evident. També hem formulat algunes hipòtesis al voltant d'aquest apartat.

Per a les etimologies la principal font d'informació ha estat, una altra vegada, el Diccionari Català- Valencià-Balear, d'Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. També s'ha consultat en alguns casos el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines. Les formes hipotètiques, és a dir, aquells ètims l'existència dels quals no ha estat provada, apareixen precedides per *.

Finalment, en l'apartat dels cognoms hi apareixen, lògicament, els llinatges que es relacionen amb la família portadora del malnom. S'hi inclouen tots els llinatges que s'han pogut recopilar, els actuals i els històrics. Un mateix malnom pot aparèixer lligat a fins a nou llinatges diferents, donant-se el cas, fins i tot, de famílies sense connexió aparent (no vol dir que no la tenguin en temps més remots) amb el mateix sobrenom familiar.

La classificació

Els malnoms poden fer referència a múltiples factors. La següent és una classificació feta a partir dels camps semàntics més prolífics per a la formació d'aquests antropònims. Els malnoms que apareixen amb una fórmula prefixada com són “de Can” o “de Cas”, i òbviament “de Son”, són susceptibles d'haver esdevingut un nom de lloc, un topònim associat a la mateixa família que el malnom. No cal dir que l'apartat de malnoms formats a partir de topònims anteriors és el cas contrari.

El grup al qual pertany cada malnom també està indicat a la seva corresponent taula, amb un nombre que l'identifica com a part d'algun dels següents grups:

1. Antropònims (prenoms, cognoms, etc.) (187): de Ca n'Abraham, de Ca n'Abrines, de Ca n'Albons, de Ca n'Aleix, de Ca n'Alòs, de Ca n'Ameret, de Ca n'Andonça, de Ca n'Àngela, de Ca n'Angelí, de Ca n'Angelot, de Can Bafarull, de Can Badaló, de Can Banús, Batista, Belo, de Can Benet, Berga, de Ca na Bet, de Ca na Biela, de Can Blai, de Can Bielí, de Can Bonet, de Can Bordoi, Bosc, de Can Caietano, de Can Brondo, de Can Burguera, Buscaner, Can Cabrer, de Can Calbó, de Can Cànaves, de Can Canet, de Can Cardell, de Can Cerdà, de Can Sifre, Claró, de Can Cinto, de Can Clàudio, de Ca ses Clares, de Can Colauí, de Can Cosme, de Can Cosmet, Cotà, de Can Coves, de Can Dalmau, de Ca na Damiana, de Can Darder, de Can David, Dego, de Can Duran, de Ca n'Helena, de Ca n'Eloi, de Ca n'Esperança, de Ca n'Estelric, de Ca n'Esteve, de Ca n'Estrany, de Ca n'Eulària, de Ca na Fabiana, de Can Felia, de Can Felip, de Can Ferrandell, de Can Ferragut, de Can Filiputi, Filloleta, de Can Fontanelles, de Can Franc, de Can Frauet, de Ca na Francineta, de Can Fullana, Gardanyo, de Can Garí, de Can Garinet, de Can Gaspar, de Can Genàs, de Can Gomila, Goiet, de Can Guidó, de Can Guillem Gran, de Can Gustí, de Ca n'Huguet, de Ca

(7)

n'Isaac, de Can Jacob, de Ca na Jana, de Can Jaumessó, de Ca na Jaumeta, de Ca na Jesusa, de Can Jordi, de Can Lau, de Can Llorençó, Llonga, de Can Lluc, de Ca na Lluca, de Can Llucià, de Can Lluïssó, de Can Macip, de Can Mallol, de Can Manuel, de Can Marc, de Ca na Marca, de Can Marçal, de Ca na Mariaina, de Can Marieta, de Can Marió, de Ca na Martina, de Can Mas, de Ca na Mascarona, Massot, de Can Mates, de Ca na Magina, de Can Miquelet, de Can Miralles, de Can Morell, Morellons, de Can Muntaner, de Can Nofret, de Can Not, de Ca n'Oliver, de Ca n'Orell, de Can Padrines, Palau, de Can Palmer, Pascola, de Can Pau, de Can Pere Gran, de Can Pere Joan, de Can Perelló, de Can Pere Nofre, de Can Pere Petit, de Can Pereta, de Can Peris, Perot, de Can Picó, de Can Planes, de Can Pol, Poncet, de Can Pou, de Can Puig Gros, de Can Ramis, Real, de Can Ribot, de Can Riera, Rito, de Can Riutort, de Can Roig, de Can Romeu, de Can Rosselló, de Can Roger, Sabet, de Can Saletes, de Can Sampol, de Can Sanç, de Can Serra, de Can Silvestre, de Can Simó, Simonet, Solera, de Can Solivelles, de Can Suau, Tereu, de Ca na Tecla, de Can Teuler, Tereset, de Can Tonió, de Can Tomàs, de Can Tomassó, de Ca na Torres, Torricano, de Can Tries, de Can Triol, de Ca n'Ussola, de Can Vador, de Can Vallbona, Vaqueret, de Can Vedell, de Can Veny, de Can Ventura, Vica, de Can Vila, Vidaló, de Can Vives, Xerafí, de Can Xesquet, Xico, de Can Ximelis, Xineta, de Cas Xiscos, Xorivelles.

2. Oficis, càrrecs i/o ocupacions (123): Albardaner, Argenter, Ballarí, de Cas Barber, Barona, de Can Baster, Bastera, Batle, de Cas Batlet, de Cas Boter, de Can Boterí, Botiguer, Bugader, Bunyoler, Cadirer, Cafeter, de Ca sa Calafata, Calderer, Caminer, Candeler, Capeller, de Cas Capità, Carboner, Carceller, Cocouer, de Cas Comte, Corder, de Can Coronell, Corraler, Costurer, Cotxer, de Ca sa Dida, de Cas Doctor, Donzell, Duc, Escolà, Enginyer, Escultor, Esmolador, Espardenyer, Esparter, Faroler, de Cas Ferrer, Ferrer Nou, Fideuer, de Can Forn, de Cas Forner, Frare, de Cas Fuster, Garriguer, de Cas Gerrer, Guaita, Guinaveter, Guixer, de Ca s'Hereu, Hereuet, Hostaler, Hespitalera, de Ca s'Hortolà, Llauner, Llempiabotes, Lleter, Llevadora, Lluqueter, Maçoter, de Cas Majoral, Malandrí, Malloler, Marinenc, de Cas Mariner, de Cas Marinos, Marxando, Mercader, Mercer, Misser, de Cas Moliner, Molinera, Monjo, Mossó, Oguer, Olier, Pagès, Panbeneiter, Panerer, Paraire, Pastor, de Cas Patró, Peixeter, Picapedra, Porquer, Rafalera, Rater, de Ca sa Rectora, de Can Rei, Sabater, de Ca sa Sabatera, de Cas Sabateret, Saboner, Saliner, Sanagats, de Cas Sastre, Segador, Serraller, Sitger, Soldat, Soleret, Somerer, Suprior, Taconer, Talaia, Tapisser, Taverner, Teixidor, Tintorer, Tonedor, Torner, de Cas Torrers, Torroner, Tromper, de Cas Vicari Mestre, Vinater, Xocolater.

3. Animals, plantes, productes del camp i altres elements de la natura (94): Aixingló, de Ca n'Alosa, Alzina, de Ca n'Aranya, Banya, Banya d'Or, de Can Banyeta, de Can Beia, Beriol, de Can Botifarra, Bou, Busqueret, Cadernera, Calàpot, de Can Camps, Castanyola, Cavalls, de Cas Cavallot, Ceba, Cega, Colomí, Conill, Cotó, Cuco, Cucot, Escata, Espina, Falcó, Farineta, Fava, Figasseca, Floquet, Fraret, Fulleta, Gall, Gallet, Garbulla, Garroví, Geneta, Gorrió, Granot, Grinós, des Guano, Guatlerot, Llagosta, Llema, Llenya, Mel, Mero, Moix, Moixet, Mongí, Mosco, Mostel, Mula, Nero, des Ous, Pa-eixut, Pancuit, Pansa, Palleta, Palma, Pampolet, Paratjal, Pardalet, Parra, Perdiu, Picamosques, Pinoi, Pipiu, Poll, Porcella, Porguerites, Porret, Porro, Puça, Pruna, Puput, Rabassa, Rave, Ravenet, Reure, Revell, Romeguera, Ruda, de Ca na Safra, Sangonera, Segall, Serigot, Tord, Tortuga, Verro, Xoric, Xoriguer.

4. Topònims i gentilicis (93): d'Albocàsser, de ses Aigües, d'Algorefa, de Ca s'Artaner, de ses Ànimes, des Babo, des Badaluc, de sa Bassa, de Can Bassa-Coll, des Bauç, de Ca na Beu, des Bobot, de Son Burguera Nou, Calabrès, des Campet, des Carritxó, des Castell, de Cas Català, des Cau, de sa Clota, des Coll, des Collet, de sa Coma, Concarrí, de Can Corrals Nous, de sa Cova, de Son Durí, de Son Espinagara, des Figueral, Firella, de sa Font, de Cas Francès, de Cas Gabellí, de Son Gaià, Galera, de Son Galerí, Gallicant, de s'Hostal, de s'Hort, d'Inca, de Ca s'Inquero, de Son

(8)

Joi, de Son Llaneres, de la Llimonera, de Ca ses Lloritanes, Magarola, de Cas Manacorer, Meixura, de Cas Menorquí, de Son Mèrit, de sa Mevassa, de Son Mesquidassa Nou, des Molí Nou, de Son Moro, de Son Muda, de Son Navata, de Son Parrulla, de Cas Petrer, de Son Pinya, de sa Plana, de Can Pollença, de Cas Pollencí, de Cas Porrerenc, des Pou de sa Coma, de Can Pou Nou, des Puig de sa Figuera, des Pujol, Pulla, de Son Quelles, des Rafal, Randa, de Son Ramon, de Son Ramonet, de Son Rave, de Can Roques Blanques, des Rossells, de ses Rotes, de Son Sales, Sard, Saünt, de Son Soler, de Cas Solleric, de sa Torre, des Torrent, de Tortitx, de Can Tres Malles, de Can Valldemossa, de Son Valls, de Son Vaquer, des Velar, de Son Vent, de Cas Vilafranquer, de Son Xina.

5. Objectes diversos (86): Bala, Bací, Balutxo, Bandes, Barraqueta, Barres, de Can Barret, Barriol, Bequeta, de Can Bitla, Birombo, Borí, Bossa, Bóta, de Can Boteta, Burret, Cabana, Cabaneta, Cabestre, Calça, Calderó, Camia, de Can Caparrulla, Capellot, de Can Capçana, Carabina, Carreró, Carretó, Casaió, Caseta, Cavella, Cordella, Cordellina, Conters, Corriola, Cossi, Crestall, Culleret, Estaca, Ferreguerí, Flabiol, Flauta, Galereta, Galerí, Jac, Llendera, Maceta, Manxa, de Can Molí de Foc, Moll, Molla, Mollet, Motlos, Peçol, Pedacet, Penya, Penyeta, Perdigó, de Ca na Pepa Negra, de Can Pepes, Perloia, Pesal, Picadís, Pinta, Piula, Portell, Raconera, Ranxo, Rasca, Roca, Roqueta, Sac, Sacot, Senyalet, de Can Seu, Sostre, Tacó, de Can Talaieta, Taqueta, Tascó, Torricó, Trinxet, Ventallol, Xabec, Xamarreta, Xamarrí.

6. Parts del cos i característiques físiques (78): Alulla, de Ca n'Amplet, Barbassa, de Can Bava, de Can Bell-ull, de Can Cabell, Cabellut, Cama, Cameta, de Can Cap-blanc, Cella, Cerrut, Claret, Coix, Coixo, Coll-llarg, Costella, Crits, Cuixa, Denteta, Femella, Gargama, Gargamellot, Gemec, Gigant, de Can Gran, Hermós, de Cas Jai, Joveta, de Can Llarg, Llargo, Lleganya, Lluent, Mandingo, de Can Mamella, Maneta, Matginat, Mec, Menga, Mengo, Menut, de Ca ses Mestresses Grasses, Minso, de Cas Muts, de Can Nas, Olà, Orb, Panxa, Panxeta, Pelleta, Pèl-ros, Pelat, Pèls, Pelut, de Can Petit, de Ca na Petita, Peu, Peuet, Peus-amples, Piga, Pixa, Pixoto, de Can Pota, Prim, Quatre-anques, Rabent, Ranqueta, Reganyol, Reüll, Ros, Saliveta, de Cas Sord, Tenyit, Tiula, Tort, Tortet, Ullet, de Can Vell.

7. Característiques psicològiques i/o socials (74): de Ca n'Amagat, de Ca n'Amorós, Balla-bé, de Can Bo, de Ca na Boixa, Bon-fadrí, Bono, de Cas Bord, de Can Brut, Bravet, de Cas Burot, Caganxo, de Ca na Calenta, Cap-baixó, Cremat, de Can Curt, Culer, Devertit, Donat, Doblegat, de Can Dur, de Ca n'Eixancada, Espès, Esquerrà, Fetdemel, Fi, Franc, Fred, de Can Fugint, de Ca na Gallardana, Gallardetxo, Garridó, Garrit, Gatet, Gató, Llibertí, Maganet, Madoneta, Mal, Malric, Manent, de Ca na Melera, Mentirós, Miot, Moia, Moret, Novet, Pego, Perdut, Pintat, Pobre, Pocaroba, Polit, Polla, Prest, Pupa, de Can Pur, Regalat, Recuit, Remirat, Remolest, Roscat, Rostit, Soberà, de Ca na Sulla, Tenre, Tibús, Trobat, Vellaca, Viudo, Voltat, Xerrall, Xerro, Xorc.

8. Altres (malnoms únics en el seu camp semàntic) (50): Bessó, Blonquet, Bugada, de Can Caminades, Cantares, Comerxo, Corso, Cosí, Covent, de Can Diós, Foguerada, Guerreta, Manyana, Marilla, Mata-moros, Mena, Meravell, Mica, Mitjanit, Noio, Nouet, de l'Orgue, Pentina, Pedrada, Pila, Ploris, Ponçoia, Poquet, de la Punyalada, Punta, Racó, Salero, de Can Salines, Siula, Solla, Sollet, de Can Sort, Talladura, Taverneta, Tercerol, Terrola, Timpano, Trenc, Tribunal, Vengo, Vetla, Vorera, Xalar, Xarpí, Xorret.

9. De significat desconegut (26): Barreixet, Bibí, Canoll, Carreixet, Centes, Comís, Dangue, Duja, Escalis, Estepoll, Funió, Gardatxo, Gararany, Generer, Gero, Golondro, Malavà, Mal·liles, Maneguf, Manyenya, Miranto, Patxó, Rabeu, Torriscos, Xet, Xorris.

10. Món religiós (11): de Can Batiat, de Cas Beat, de Can Bonjesús, Credo, Devot, de Can Dimoni,

(9)

Esperit Sant, Jura-Déus, Quarem, de Can Sant, Trinitat.

11. Accidents geogràfics, fenòmens meteorològics, etc. (10): de Can Bassol, Boira, Conquer, Conquet, de Can Costa, Llamp, Nigulat, Oratge, Serral, de Can Terres.

12. Delocutius, irònico-humorístics (12): de Can Bufa-llaunes, Cagarròs, de Can Delluny, de Can Jasbenhora, de Can Jahotoc, de Son Maiarribes, Miraboira, Nousous, Pixaolives, Pixavinagre, de Can Poc-poc, de Can Tuquepots,

13. Colors (6): de Can Blanco, Groc, Negre, Negret, Rosa, Vermell.

Agraïments

La realització d'aquest treball no hagués estat possible sense la col·laboració desinteressada de moltes persones. La meva gratitud se centra primer de tot en els informadors, impossible anomenar- los tots, l'ajuda dels quals ha estat imprescindible i molt enriquidora; a la meva família i amics, pel suport constant i la seva implicació. I també voldria fer una menció especial a Ramon Rosselló Vaquer, per les seves orientacions magistrals, i a Joan Miralles i Monserrat, el meu tutor, per la disposició mostrada en tot moment.

També vull aprofitar aquest espai per a dedicar el treball a la memòria de Pere Xamena i Fiol, historiador i felanitxer il·lustre, qui ens deixà unes setmanes abans de la conclusió d'aquesta tasca.

(10)

A

(11)

Nom: de Ca n'Abraham (1)

Transcripció fonètica: [də'canə'βɾam]

Variants formals: -

Significat: Nom propi d'home i llinatge existent a Mallorca i altres zones del domini català.

(DCVB)

Documentació (font): - Història i cultura popular: -

Motivació: Malnom format a partir d'un antropònim anterior, d'alguna manera relacionat amb la família que el porta.

Etimologia: Del nom personal hebreu, d'arrel assíria, 'Abraham, “pare elevat” (DCVB) Cognom/s: Joan, Sunyer

Nom: de Ca n'Abrines (1)

Transcripció fonètica: [də'canə'βɾinəs]

Significat: Llinatge present a Mallorca i altres zones del domini català. (DCVB) Documentació (font): -

Història i cultura popular: -

Etimologia: Potser del cognom llatí *APRĪNA, femení de APRINUS, o tal volta sigui una forma feminitzada del nom personal germànic Eburin. (DCVB)

Cognom/s: Ramon, Vicenç

Nom: de ses Aigües (4)

Transcripció fonètica: [dəsə'zajɣos]

Significat: Topònim, “ses Aigües”, uns terrenys a prop de s'Horta.

Motivació: Malnom format per l'associació de la família a unes terres de les quals, molt probablement, n'eren els propietaris o els arrendataris.

Etimologia: “Aigua”, del llatí AQUA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Adrover

Nom: Aixingló (3)

Transcripció fonètica: [əʃiɳ'ɡɫo]

Variants formals: aixingló/-ona

(12)

Significat: Variant de “singló”, porció de raïm que conté alguns grans. (DCVB) Documentació (font):

Història i cultura popular:

Motivació: Malnom de motivació incerta que podria guardar relació amb una dedicació de la família en algun àmbit de la producció vinícola. (DCVB)

Etimologia: Desconeguda Cognom/s: Barceló Nom: Albardaner (2)

Transcripció fonètica: [əwβəɾðə'ne]

Variants formals: albardanera, albardaneret/a

Significat: Pertanyent o relatiu a l'albardà, mot que designa diverses formes d'un aparell que serveix per a cavalcar i per a dur càrrega sobre bísties de peu rodó; en sentit figuratiu, bufó, persona qui amb el seu parlar o amb els seus posats procura fer riure els altres. (DCVB)

Documentació (font):

Motivació: Malnom referit bé a un ofici o ocupació, o a una personalitat determinada, atenent les accepcions del mot.

Etimologia: “Albardà”, de l'àrab al-barda'a, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Gaià

Nom: d'Albocàsser (4)

Transcripció fonètica: [əwβo'cǽsə]

Significat: Topònim, possessió situada primordialment al sud del terme municipal de Manacor, que s'endinsa també en els termes de Vilafranca i Felanitx.

Motivació: La família portadora d'aquest malnom havia estat propietària de la possessió esmentada.

Etimologia: Segons Coromines prové de l'àrab 'Abulqasr. (DEC) Cognom/s: Andreu, Oliver

Nom: de Ca n'Albons (1)

Transcripció fonètica: [də'canəɫ'βons]

Significat: Topònim empordanès i llinatge força estès a Mallorca i arreu del domini català.

(DCVB)

Documentació (font): -

(13)

Etimologia: Possiblement del nom toponímic llatí *ALBŬRNIS, derivat de ALBURNUS, documentat antigament com a nom de poble, de muntanya, i d'un déu, i com a cognom masculí.

(DCVB)

Cognom/s: Bordoi

Nom: de Ca n'Aleix (1)

Transcripció fonètica: [də'canə'ɫeʃ]

Variants formals: aleix/a, aleixet/a Significat: Nom propi d'home.

Etimologia: Del llatí ALEXĬUS, i aquest del grec Aλέξιος. (DCVB) Cognom/s: Adrover, Oliver, Joan

Nom: d'Algorefa (4)

Transcripció fonètica: [dəɫɡo'ɾefə]

Significat: Topònim, terres situades a la dreta del camí de Petra; diminutiu de “algorfa”, petita cambra alta o terradet.

Motivació: Malnom format per l'associació de la família a un topònim que designa uns terrenys els quals guarden algun tipus de relació amb la família.

Etimologia: Diminutiu de “algorfa” (?), de l'àrab al-gurfa, “cambra”, “terrat”.

Cognom/s: Barceló, Oliver, Rosselló

Nom: d'Almallia (4)

Transcripció fonètica: [əwmə'ʎiə]

Significat: Topònim, terres situades dins la possessió del Fangar, entre els termes de Felanitx i Manacor.

Motivació: Malnom format per l'associació de la família amb un topònim amb el qual

(14)

probablement guarda alguna relació de propietat o arrendament.

Etimologia: Desconeguda.

Cognom/s: Oliver, Pou

Nom: de Ca n'Alòs (1)

Transcripció fonètica: [də'canə'ɫɔs]

Significat: Llinatge existent a Mallorca i altres zones del domini català. (DCVB) Documentació (font): -

Etimologia: Desconeguda, probablement pre-romana. (DCVB) Cognom/s: Capó, Rosselló

Nom: de Ca n'Alosa (3)

Transcripció fonètica: [də'canə'ɫɔzə]

Significat: Ocell de la família de les alàudides, alova en mallorquí actual. (DCVB) Documentació (font): -

Història i cultura popular: Malnom únicament transmès entre les dones de la família.

Motivació: Malnom de motivació incerta.

Etimologia: Del gàl·lic-llatí ALAUDA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Veny

Nom: Alulla (6)

Transcripció fonètica: [ə'ɫujə]

Variants formals: lalulla

Significat: Derivat postverbal de “alullar”, mirar de lluny qualcú o qualque cosa amb desig d'acostar-s'hi o d'obtenir-la. (DCVB)

Motivació: Malnom probablement referit a un determinat component d'algun membre de la família que el porta

Etimologia: “Alullar”, probablement format a partir del sintagma “l'ui” (“l'ull”).

Cognom/s: Padrines, Vidal Nom: Alzina

(15)

Transcripció fonètica: [əw'zinə]

Significat: Arbre de la família de les cupulíferes: Quercus ilex.

Motivació: Malnom originat per l'associació, per motiu desconegut, de la família amb aquest arbre en concret.

Etimologia: Del llatí *ĬLĬCĪNA, derivat de ILEX, amb el mateix significat.

Cognom/s: Alsamora, Bordoi

Nom: de Ca n'Amagat (7)

Transcripció fonètica: [də'canəmə'ɟǽt]

Significat: Sostret a la vista o al coneixement. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom probablement referit al caràcter esquerp i retret d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: Participi del verb “amagar”, d'etimologia dubtosa, possiblement relacionada amb el llatí MAGUS, “mag”. “Amagar” hauria significat originàriament “fer invisible per art de màgia”.

(DCVB)

Cognom/s: Obrador

Nom: de Ca n'Ameret (1)

Transcripció fonètica: [də'canəmə'ɾət]

Significat: Diminutiu del cognom Amer.

Motivació: La família portadora d'aquest malnom ha estat propietària de la possessió de Son Ameret.

Etimologia: “Amer” és probablement un derivat del nom personal llatí “Amarius”, provinent al seu torn de “Amarus”. (DCVB)

Cognom/s: Oliver

Nom: de Ca n'Amplet (6)

Transcripció fonètica: [də'canəm'pɫət]

(16)

Significat: Variant diminutiva de l'adjectiu “ample”, extens en sentit horitzontal oposat a la llargària; capaç de contenir molt. (DCVB)

Documentació (font): - Història i cultura popular:

Motivació: Malnom probablement referit a alguna característica física d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: “Ample”, del llatí AMPLUM, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Rosselló

Nom: de Ca n'Amorós (7)

Transcripció fonètica: [də'canəmo'ɾos]

Significat: Que sent i/o expressa amor; amable; suau al tacte; agradable al gust; topònim (la Segarra). (DCVB)

Motivació: Malnom motivat probablement pel caràcter o temperament d'algun dels membres de la família que el porta.

Etimologia: Mot format a partir de “amor” (< AMŌRE, llatí) i el sufix -ós. (DCVB) Cognom/s: -

Nom: de Ca n'Andonça (1)

Transcripció fonètica: [də'canəɳðon'sə]

Significat: Variant del nom personal femení “Aldonça”.

Etimologia: “Aldonça”, del nom personal germànic Hildefuns, feminitzat. (DCVB) Cognom/s: Adrover, Bordoi, Caldentei, Sagrera

Nom: de Ca n'Àngela (1)

Transcripció fonètica: [də'ca'nanʒəɫə]

Significat: Nom propi de dona, feminització de “Àngel”.

(17)

Etimologia: “Àngel”, del llatí ANGĔLUS.

Cognom/s: Vicenç

Nom: de Ca n'Angelí (1)

Transcripció fonètica: [də'canənʒə'ɫi]

Significat: Variant diminutiva del nom propi masculí “Àngel”.

Documentació (font): - Història i cultura popular:

Etimologia: vg. de Ca n'Àngela.

Cognom/s: Alou, Ramis

Nom: de Ca n'Angelot (1)

Transcripció fonètica: [də'canənʒə'ɫɔt]

Significat: Derivat augmentatiu i pejoratiu del nom personal masculí “Àngel”.

Etimologia: vg. de Ca n'Àngela Cognom/s: Pou

Nom: de ses Ànimes (4)

Transcripció fonètica: [dəsə'zaniməs]

Significat: “Ses Ànimes”, topònim felanitxer, a la dreta de la carretera de Campos; “ànima”, substància espiritual de l'ésser humà. (DCVB)

Història i cultura popular: El topònim que dóna lloc al malnom sembla procedir d'uns censals que gravaven aquestes terres, els quals havien d'esser esmerçats en sufragis.

Motivació: Malnom format per l'associació de la família amb un topònim amb el qual probablement guarda alguna relació de propietat o arrendament.

Etimologia: Del llatí ANĬMA, amb el mateix significat. (DCVB)

(18)

Cognom/s: Veny

Nom: de Ca n'Aranya (3)

Transcripció fonètica: [də'canə'ɾaɲə]

Significat: Animal de la família dels aràcnids; peix de la família dels traquínids. (DCVB) Documentació (font):

Motivació: Malnom originat per l'associació de família amb aquest insecte, per motius desconeguts.

Etimologia: Del llatí ARANĔA, amb el mateix significat (en l'accepció referida a l'insecte).

(DCVB)

Cognom/s: Ordines

Nom: Argenter (2)

Transcripció fonètica: [əɾʒəɳ'te]

Variants formals: argenter/a, argenteret/a

Significat: Persona qui treballa en la indústria de l'argent, de l'or i les pedres fines. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom motivat per l'ofici o ocupació d'algun membre de la família.

Etimologia: Del llatí ARGENTARIU, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Miró

Nom: de Ca s'Artaner (4)

Transcripció fonètica: [də'casəɾtə'ne]

Significat: Natural de la vila mallorquina d'Artà.

Motivació: Malnom motivat per la procedència de la família.

Etimologia: “Artà”, d'etimologia desconeguda, a la crònica de Jaume I hi apareix com a “Artà” i

“Yartan”. (DCVB) Cognom/s: Melis, Moll

(19)

B

(20)

Nom: des Babo (4)

Transcripció fonètica: [dəɾ'babo]

Significat: Topònim, petita cala situada a l'interior de Portocolom.

Etimologia: Incerta, probablement deformació de “babord”, la part esquerre d'una embarcació (la cala se situa a l'esquerra de les embarcacions quan aquestes surten del port), i aquest del castellà babor, que al seu torn deriva del neerlandès bakboord.

Cognoms: Montserrat

Nom: Bací (5)

Transcripció fonètica: [bə'si]

Variants formals: bací/-ina, bacinet/a

Significat: Plat fondo o altre recipient per a recollir diners en acapta; orinal; ribella o plat fondo de metall per a posar-hi aigua o altre líquid. (DCVB)

Motivació: Malnom originat probablement per la dedicació d'algun membre de la família en

“passar el bací” durant les cerimònies religioses.

Etimologia: Del llatí *BACCĪNUM, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Grimalt

Nom: de Can Badaló (4)

Transcripció fonètica: [də'canbəðə'ɫo]

Significat: “Es Badaló”, topònim felanitxer; llinatge existent a diverses zones del domini català.

Motivació: Malnom format a partir d'un antropònim anterior, d'alguna manera relacionat amb la família que el porta, o bé en per una assimilació al topònim “Son Badaló”.

Etimologia: Forma masculinitzada del nom de la ciutat de Badalona. (DCVB) Cognom/s: Vedell

Nom: des Badaluc (4)

Transcripció fonètica: [dəɾbəðə'ɫuc]

(21)

Significat: Topònim felanitxer; fondal, obertura vertical de la terra; qui bada en excés. (DCVB) Documentació (font): -

Etimologia: Derivat de “badar”, del llatí *BATARE, onomatopeia de l'acte d'obrir la boca, amb una terminació d'origen fosc. (DCVB)

Cognom/s: Adrover

Nom: de Can Bafarull (1)

Transcripció fonètica: [də'canbəfə'ɾuʎ]

Significat: Variant per assimilació vocàlic del llinatge “Bofarull”, present a Mallorca i altres zones del domini català.

Etimologia: “Bofarull”, d'etimologia desconeguda. Potser sigui una deformació de “Bofalui”, topònim, un poblet de la Ribera d'Isàvena. (DCVB)

Cognom/s: Barceló

Nom: Bala (5)

Transcripció fonètica: ['baɫə]

Variants formals: baleta

Significat: Projectil de diverses formes i grandàries que disparen les armes de foc. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom la motivació del qual és molt incerta.

Etimologia: “Bala”, de l'alt-alemany balla, “bolla”, per conducte del francès balle, i l'italià palla,

“paquet de mercaderies embolicat i fermat per a esser transportat”. (DCVB) Cognom/s: Sansó, Sunyer

Nom: Balla-bé (7)

Transcripció fonètica: ['baʎə'be]

Significat: Malnom compost, segurament referit a una habilitat especial en el ball.

(22)

Motivació: Malnom originat molt probablement en una habilitat especial d'algun membre de la família pel que fa al ball.

Etimologia: “Balla”, derivat postverbal de “ballar”, del llatí BALLARE, amb el mateix significat;

“bé”, del llatí BĔNE, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Binimelis

Nom: Ballarí (2)

Transcripció fonètica: [bəʎə'ɾi]

Variants formals: ballarí/-ina

Significat: “Can Ballarí” és el nom d'una casa de fora vila, situada a prop de Son Terrassa;

“ballarí”, ballador de professió; en sentit figuratiu, qui no descuida mai el seu negoci; persona de poca formalitat. (DCVB)

Motivació: Malnom motivat per la dedicació o el gust per al ball d'algun membre de la família, o bé per alguna de les accepcions figuratives del mot.

Etimologia: Derivat de “ballar”, del llatí BALLARE, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Vicenç

Nom: Balutxo (5)

Transcripció fonètica: [bə'ɫutʃo]

Variants formals: balutxo/-a

Significat: Probablement, derivat de “bala”, projectil de diverses formes i grandàries que disparen les armes de foc, amb el sufix -utxo, de caire despectiu. (DCVB)

Motivació: Malnom de motivació molt incerta.

Etimologia: vg. Bala, de Can Cognom/s: Mestre

Nom: Bandes (5)

Transcripció fonètica: ['baɳðəs]

Significat: Plural de “banda”, porció de gent unida per consanguinitat o per idees i considerada en oposició a les altres; part d'un objecte situada a la dreta o a l'esquerra; tota part de l'espai considerada per oposició a les altres. (DCVB)

(23)

Història i cultura popular: - Motivació: Desconeguda

Etimologia: “Banda”, del gòtic bandwa, “senyal”, “bandera”. (DCVB) Cognom/s: Gaià

Nom: de Can Banús (1)

Transcripció fonètica: [də'canbə'nus]

Significat: Llinatge existent a Mallorca i altres zones del domini català.

Etimologia: Possiblement derivat del cognom cèltic Bonucius. (DCVB) Cognom/s: Teuler

Nom: Banya (3)

Transcripció fonètica: ['baɲə]

Variants formals: banyeta, banyota (invariables pel que fa al gènere)

Significat: Protuberància ossosa o ceratinosa, llarguera, de distintes formes, que creix soldada al front de certs animals; persona caparruda, mala de convèncer o de fer mudar d'idea. (DCVB)

Motivació: Malnom probablement motivat per alguna característica física determinada assimilable a una banya.

Etimologia: Del cèltic *banna, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Bennàsser, Joi, Proençal, Ricard

Nom: Banya d'Or (3)

Transcripció fonètica: ['baɲə'dɔ]

Significat: Desconegut, persona rica (?).

Documentació (font): - Història i cultura popular: - Motivació: Desconeguda.

Etimologia: “Banya”, vg, Banya,; “or”, del llatí AURU, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Artigues

(24)

Nom: de Can Banyeta (3) Transcripció fonètica: [bə'ɲətə]

Significat: Diminutiu de “banya”, vg. Banya.

Motivació: Malnom molt probablement referit a alguna característica física d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: vg. Banya, de Can Cognom/s: Nadal

Nom: Barbassa (6)

Transcripció fonètica: [bəɾ'basə]

Significat: Variant augmentativa de “barba”, el conjunt de pèls que creixen en la part inferior i lateral de la cara de l'home adult. (DCVB)

Motivació: Malnom motivat per una característica física molt concreta d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: “Barba”, del llatí BARBA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Adrover, Mallol, Veny

Nom: de Cas Barber (2)

Transcripció fonètica: [də'casbəɾ'be]

Significat: Qui té per ofici afaitar la barba i tallar els cabells. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom motivat per l'ofici o ocupació d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: Derivat de “barba”, del llatí BARBA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Adrover

Nom: Barona (2)

Transcripció fonètica: [bə'ɾonə]

Significat: Dona d'alta posició; esposa del baró o hereva del títol nobiliari de baró; llinatge existent en algunes zones del domini català; topònim de la comarca de la Plana Alta. (DCVB)

(25)

Motivació: Malnom motivat per l'ostentació d'algun títol nobiliari com el de baró, per part d'algun membre de la família (o una cònjuge, com sembla indicar l'aparició del nom en femení), o bé per un comportament o maneres de fer identificables amb les d'algú que realment ostenta aquest títol.

Etimologia: Feminització de “baró”, del germànic barōne, “home lliure”. (DCVB) Cognom/s: Proenç, Vaquer

Nom: Barraqueta (5)

Transcripció fonètica: [bərə'cətə]

Significat: Diminutiu de “barraca”, construcció rústica per aixoplugar-s'hi transitòriament persones o animals. (DCVB)

Motivació: Malnom probablement referit a alguna mena d'habitatge de la família que el porta.

Etimologia: “Barraca”, d'etimologia incerta. És possible que derivi del mot preromà *barra,

“construcció feta amb barres o branques”, o bé del llatí *BARRUM, “fang”. (DCVB) Cognom/s: Obrador

Nom: Barreixet (9)

Transcripció fonètica: [bərə'ʃət]

Variants formals: barreixet/a

Significat: Diminutiu de “barreig” (?), acte i efecte de barrejar.

Motivació: L'adscripció d'aquest malnom a la família podria venir motivada per la seva dedicació al comerç.

Etimologia: “Barreig” és un derivat postverbal de “barrejar”, que prové segons Coromines del llatí VERRĔRE, amb el significat de “mesclar, en general; unir coses diverses”. (DCVB i DEC) Cognom/s: Fuster, Simonet, Valls

Nom: Barres (5)

Transcripció fonètica: ['barəs]

Significat: Peça de matèria sòlida, i de forma rígida i molt llarguera; el conjunt de les dents; gana de menjar; absència de vergonya. (DCVB)

(26)

Motivació: Malnom probablement referit a una característica física determinada, un barram de grans dimensions en aquest cas, d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: Del mot preromà, possiblement cèltic, *BARRA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Huguet, Nadal, Obrador, Vidal

Nom: de Can Barret (5)

Transcripció fonètica: [də'canbə'rət]

Significat: 1. Peça de roba o d'altra matèria que s'adapta al cap per cobrir-lo i no té ventalla, 2.

Part inferior de la mandíbula. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom originat possiblement pel gust d'algun membre de la família per aquesta indumentària en especial.

Etimologia: 1. Derivat del llatí BIRRUS, “capeta amb capella”; 2. De l'ètim pre-romà barra, amb el mateix significat. (DCVB)

Cognom/s: Mesquida, Obrador

Nom: Barriol (5)

Transcripció fonètica: [bəri'ɔl]

Variants formals: barriola, barriolet/a

Significat: Masculinització del mot “barriola”, xarxa o malla per a recollir-se els cabells o cordar estrets els camaiots quan els han de bullir. (DCVB)

Documentació (font): 1760, Joan Sales Barriol vivia a la comarca de Cas Concos (R. Rosselló, Noticiari de Cas Concos, Felanitx, 2007, p. 152)

Motivació: El malnom podria designar un antic ofici d'algun avantpassat de la família, dedicat a fer barrioles.

Etimologia: Incerta, “barriola” és possible que sigui una variant de “barjola”, bossa de pell de cabra o d'ovella. (DCVB)

Cognom/s: Bennàsser, Gil/Gill, Proenç, Oliver

Nom: de sa Bassa (4)

Transcripció fonètica: [dəsə'basə]

Significat: Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència; “Sa Bassa” és una possessió felanitxera situada entre el camí de Son Mesquida i el de la Mola; la bassa que li dóna nom avui és eixuta. (DCVB)

(27)

Etimologia: Probablement de les formes iberes *balsa o *barsa, que presenta derivacions en català, espanyol i portuguès, en alguns dialectes occitans i en la toponímia sarda.

Cognom/s: Vicenç

Nom: de Can Bassa-Coll (4)

Transcripció fonètica: [də'can'basə'kɔʎ]

Significat: Topònim felanitxer, avui anomenat “Bassa des Coll”.

Etimologia: “Bassa”, vg. Bassa, de sa; “Coll”, del llatí CŎLLE, “pas entre muntanyes”. (DCVB) Cognom/s: Borràs, Fillol, Maimó, Oliver, Togores

Nom: de Can Bassol (11)

Transcripció fonètica: [də'canbə'sɔl]

Significat: Bassa petita formada per l'aigua de la pluja o les filtracions de la mar; llinatge existent en diverses zones del domini català. (DCVB)

Documentació (font): - Història i cultura popular: - Motivació: Desconeguda

Etimologia: Derivat de “bassa”, del mot presumiblement ibèric *balsa o *barsa. (DCVB) Cognom/s: Adrover, Grimalt

Nom: de Can Baster (2)

Transcripció fonètica: [də'canbəs'te]

Variants formals: baster/a, basteret/a

Significat: Qui fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines; “Can Baster”

és una possessió de Cas Concos, en direcció a Santanyí. (DCVB)

Documentació (font): 1872, documentat Mateu Baster (R. Rosselló, Noticiari Cas Concos, p.

233); 1911, documentat Joan Valens Baster. Història i cultura popular: -

(28)

Etimologia: Derivat de “bast”, del llatí vulgar *BASTUM, “sella de càrrega”. (DCVB) Cognom/s: Banús, Caldentei, Proenç, Valens

Nom: Bastera (2)

Transcripció fonètica: [bəs'teɾə]

Significat: Femení de “baster”, vg. de Can Baster.

Etimologia: vg. de Can Baster.

Cognom/s: Obrador

Nom: de Can Batiat (10)

Transcripció fonètica: [də'canbəti'at]

Significat: Qui ha rebut el sagrament del baptisme; antigament, musulmà o jueu convers al catolicisme. (DCVB)

Motivació: Malnom probablement motivat pel bateig d'un membre de la família en una edat fora del que és habitual.

Etimologia: Participi de passat del verb “batiar”, del llatí eclesiàstic BAPTĬDĬARE, amb el mateix significat. (DCVB)

Cognom/s: Valens

Nom: Batista (1)

Transcripció fonètica: [bə'tistə]

Significat: Variant de “Baptista”, sobrenom de Sant Joan; “Batista” és un llinatge existent en diverses zones del domini català. (DCVB)

Etimologia: Del llatí eclesiàstic BAPTISTA, “batiador”. (DCVB) Cognom/s: Fortesa

(29)

Nom: Batle (2)

Transcripció fonètica: ['baɫɫə] / ['ballə]

Variants formals: batlet, batló.

Significat: Oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal, i, modernament, president de l'ajuntament que du el règim d'un municipi. (DCVB)

Motivació: Malnom molt probablement motivat per l'ostentació del càrrec que designa per part d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: “Batle”, del llatí BAIŬLU, “bastaix”, que en llatí medieval passà del significat de

“carregat materialment” al de “carregat d'una funció delegada d'un superior”. (DCVB) Cognom/s: Oliver

Nom: de Cas Batlet (2)

Transcripció fonètica: [də'caɾbəɫ'ɫət] / [də'caɾbəl'lət]

Variants formals:-

Significat: Derivat diminutiu de “batle”, vg. de Can Batle.

Motivació: Malnom motivat per l'ostentació del càrrec de batle per part d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: Vg. de Can Batle.

Nom: des Bauç (4)

Transcripció fonètica: [dəs'baws]

Significat: Variant de “balç”, roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical. (DCVB) Documentació (font): -

Història i cultura popular: Malnom lligat a la família Danús de Cas Concos, originària de Santanyí, on també existeix el malnom “Cas Bauç”.

Motivació: El malnom prové del topònim Talaia des Bauç, prop de s'Almunia, a Santanyí.

Etimologia: “Balç”, del llatí BALTĔU, “cinyell”. (DCVB) Cognom/s: Danús

Nom: de Can Bava (6)

Transcripció fonètica: [ba'və]

(30)

Significat: Salivera que surt involuntàriament de la boca; en sentit figuratiu, home beneitot, estúpid. (DCVB)

Motivació: Malnom probablement referit a una determinada característica física d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: Del llatí vulgar BABA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Nicolau

Nom: de Cas Beat (10)

Transcripció fonètica: [də'caɾbe'at]

Significat: Qui manifesta fonda religiositat i freqüenta molt les cerimònies religioses. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom motivat pel gust d'algun membre de la família per tot allò relacionat amb el món religiós i la seva litúrgia.

Etimologia: Del llatí eclesiàstic BEĀTUS, “que gaudeix de la glòria del cel segons la declaració de l'Església”. (DCVB)

Cognom/s: Ballester, Bennàsser

Nom: de Can Beia (3)

Transcripció fonètica: [də'can'bəjə]

Significat: Variant del mot “abella”, insecte himenòpter de la família dels àpids, que viu en societat dins caseres naturals o artificials i fabrica la cera i la mel. (DCVB)

Motivació: Malnom motivat per l'associació de la família que el porta amb alguna de les característiques pròpies de les abelles.

Etimologia: Del llatí APĬCŬLA, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: -

Nom: de Can Bell-ull (6) Transcripció fonètica: [be'ʎuj]

Significat: Malnom compost.

(31)

Motivació: Malnom referit a una característica física, en concret, uns ulls de gran bellesa.

Etimologia: “Bell”, del llatí BĔLLU, amb el mateix significat; “Ull”, del llatí vulgar ŎCLU, contracció de ŎCŬLUS, amb el mateix significat. (DCVB)

Cognom/s: Mesquida

Nom: Belo (1)

Transcripció fonètica: [be'ɫo]

Variants formals: belo/-a

Significat: Masculinització en o del nom personal femení “Bel”, hipocorístic de “Isabel”, que al seu torn és una variant de “Elisabet”.

Etimologia: “Elisabet”, del nom bíblic ELISABETH, nom de la mare de Sant Joan Baptista.

(DCVB)

Cognom/s: Roig

Nom: de Can Benet (1)

Transcripció fonètica: [bə'nət]

Significat: Nom propi d'home i llinatge força estès arreu del domini català.

Motivació: Malnom format a partir d'un antropònim anterior, en aquest cas, “Benet”, un llinatge antic de la família.

Etimologia: Del llatí BENEDĬCTUS, nom del sant patriarca del monacat occidental. (DCVB) Cognom/s: Benet, Fortesa, Pinya

Nom: Bequeta (5)

Transcripció fonètica: [be'cətə]

Significat: Diminutiu de “beca”, gorra rodona. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom probablement motivat pel gust d'algun membre de la família que el porta per aquesta indumentària en especial.

(32)

Etimologia: “Beca”, d'etimologia molt incerta.

Cognom/s: -

Nom: Berga (4)

Transcripció fonètica: ['beɾɟə]

Significat: Topònim de la comarca del Berguedà; llinatge comú a Mallorca i altres zones del domini català. (DCVB)

Motivació: Malnom format segurament a partir d'un antropònim anterior, un llinatge, més que no directament del topònim del qual prové.

Etimologia: D'origen pre-romà i litúrgic, berga, que significaria “altura”. (DCVB) Cognom/s: Oliver

Nom: Bessó (8)

Transcripció fonètica: [bə'so]

Variants formals: bessó/-ona, bessonet/a

Significat: Nat en un part doble o múltiple; igual a un altre, i ambdós igualment disposats.

(DCVB)

Motivació: Malnom molt probablement motivat per la presència de germans bessons en la família que el porta en algun moment de la història.

Etimologia: Dubtosa. Possiblement del llatí *BĬSSŌNE, “doble”. També se n'ha plantejat un hipotètic origen basc, a partir de la forma *bikione, relacionada amb el basc biki “bessó”, biko

“parell” i bikun “doble”. (DCVB) Cognom/s: Barceló

Nom: de Ca na Bet (1)

Transcripció fonètica: [də'canə'bet]

Significat: Hipocorístic del nom personal femení “Elisabet”.

Etimologia: Vg. Belo, de Can Cognom/s: Joan, Rigo

(33)

Nom: de Ca na Beu (4)

Transcripció fonètica: [də'canə'bew]

Variants formals: - Significat: Desconegut.

Història i cultura popular: “Ca na Beu”, és una possessió propera a Cas Concos, dins el terme de Santanyí; a Santanyí s'hi troba el topònim “Torre d'en Beu”, una torre de defensa situada a la bocana de Cala Figuera. La torre du aquest nom perquè la majoria dels seus torrers eren membres de la família Burguera, de malnom Beu, naturals de Santanyí (Jaume Obrador, topònims i malnoms de la comarca de cas concos, pag. 22)

Etimologia: Desconeguda. Una hipòtesi no gaire segura fa de “Beu” un derivat de “Romeu”, nom d'un avantpassat destacat membre de la família. “Romeu” deriva del baix llatí ROMAEUS, adaptació del grec ῥωμαῖος, nom que en l'edat mitjana es donava en l'Imperi d'Orient als occidentals que el travessaven per anar en peregrinació a Terra Santa. (DCVB)

Cognom/s: Vidal

Nom: Bibí (9)

Transcripció fonètica: [bi'bi]

Variants formals: - Significat: Desconegut.

Història i cultura popular: Malnom present en altres poblacions mallorquines, com ara Pollença.

Motivació: Desconeguda.

Etimologia: Desconeguda.

Cognom/s: Fortesa, Fuster

Nom: de Ca na Biela (1)

Transcripció fonètica: [də'canəbi'eɫə]

Significat: Nom propi de dona “Biela”, hipocorístic de “Gabriela”.

Història i cultura popular: Devora el Puig de les Donardes, al Carritxó, hi ha una possessió anomenada “Can Biela”.

Etimologia: “Gabriel”, del nom bíblic Gabriel, de l'hebreu gabri'ēl, “heroi de Déu”. (DCVB)

(34)

Cognom/s: Alou, Bordoi, Pinya

Nom: de Can Bielí (1)

Transcripció fonètica: [də'canbiə'ɫi]

Significat: Diminutiu del nom propi d'home “Biel”, hipocorístic de “Gabriel”.

Etimologia: “Gabriel”, del nom bíblic Gabriel, de l'hebreu gabri'ēl, “heroi de Déu”. (DCVB) Cognom/s: Roig

Nom: Birombo (5)

Transcripció fonètica: [bi'ɾombo]

Significat: Variant de “biombo” (?), envà transportable, compost d'alguns bastiments units amb frontisses que permeten aplegar-lo i desplegar-lo segons convingui. (DCVB)

Documentació (font): - Història i cultura popular:- Motivació: Desconeguda.

Etimologia: “Biombo”, del castellà biombo, que, a través del portuguès, deriva del japonès byó- bu, amb el mateix significat. (DCVB)

Cognom/s: Pomar

Nom: de Can Bitla (5)

Transcripció fonètica: [də'can'biɫɫə] / [də'can'billə]

Significat: Variant de “bitlla”, peça de fusta o d'altra matèria sòlida, de devers un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom motivat tal volta per l'associació de la forma de la “bitla” amb el físic d'algun membre de la família que el porta, o bé per un gust especial per aquest joc.

Etimologia: De l'alt-alemany antic *bikkil, “dau”, segurament per conducte del francès bille.

(DCVB).

Cognom/s: Adrover Nom: de Can Blai (1)

(35)

Transcripció fonètica: [də'can'bɫaj]

Significat: Nom propi d'home.

Etimologia: Del llatí eclesiàstic BLASIUS, nom propi.

Cognom/s: Bordoi, Vicenç

Nom: de Can Blanco (13)

Transcripció fonètica: [də'can'bɫaɳko]

Significat: Probablement, masculinització en o de l'adjectiu femení “blanca”.

Motivació: Els malnoms tradicionals “Llorenç” i “Pere Gran” foren abandonats pels descendents de la família quan aquesta començà a regentar un casino anomenat “Can Blanco”. Joan Obrador Escalas, Topònims i Malnoms de la comarca de Cas Concos, p. 23).

Etimologia: “Blanca”, del nom personal germànic Blanka. (DCVB) Cognom/s: Ferrer, Obrador

Nom: Blonquet (8)

Transcripció fonètica: [bɫoɳ'cət]

Variants formals: blonquet/a

Significat: Diminutiu de “blonco”, oncle; germà del pare o de la mare. (DCVB) Documentació (font): -

Motivació: Malnom motivat per alguna relació de parentiu.

Etimologia: “Blonco”, variant de “oncle”, del llatí AVŬNCŬLU, amb el mateix significat.

(DCVB)

Nom: de Can Bo (7)

Transcripció fonètica: [də'can'bɔ]

Significat: Que s'acosta a la perfecció dins el seu gènere. (DCVB) Documentació (font): -

(36)

Motivació: Malnom motivat probablement per una personalitat especialment bondadosa d'algun membre de la família que el porta.

Etimologia: Del llatí BŎNU, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Bauçà

Nom: des Bobot (4)

Transcripció fonètica: [dəɾbo'bɔt]

Significat: Topònim de s'Horta; variant de “babot”, llinatge existent en diverses zones del domini català.

Etimologia: “Babot”, del nom propi personal francès Babot, deformació vulgar de BABYLAS, nom d'un patriarca d'Antioquia beatificat. (DCVB)

Cognom/s: Binimelis, Ferrer

Nom: de Cas Boc (3)

Transcripció fonètica: [də'cas'boc]

Significat: Mascle de la cabra.

Motivació: Malnom motivat per l'assimilació de la família o algun dels seus membres amb alguna de les característiques pròpies del boc.

Etimologia: Del fràncic *bŭcco, amb el mateix significat. (DCVB) Cognom/s: Adrover, Artigues, Rigo, Soler

Nom: Boira (11)

Transcripció fonètica: ['bɔjɾə]

Significat: Vapor més o menys dens, espargit per l'atmosfera i que enterboleix la transparència de l'aire; “En Boira”, a Mallorca es diu de qui serveix per a divertir els altres amb els seus gests o paraules, o que pertot la veuen. (DCVB)

Motivació: Atenent la segona accepció del mot, el malnom podria esser motivat per la personalitat