Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
L’activitat física i el rendiment acadèmic en Educació Infantil
Laura Hervalejo Farinós
Grau d’Educació Infantil
Any acadèmic 2015-16
DNI de l’alumne: 43138020W
Treball tutelat per Jaume Cantallops Ramón
Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques (Educació Física i Deportiva)
L’autor autoritza l’accés públic a aquest Treball de Fi de Grau.
Paraules clau del treball:
Activitat física, rendiment acadèmic, salut, obesitat, activitat cerebral.
1
2 RESUM I PARAULES CLAU
Resum: aquest treball de fi de grau se centra en alguns dels hàbits de les vides dels infants i en les característiques d’aquests. Té com a objectiu trobar aspectes d’activitat física o absència d’aquesta que ajudin o dificultin assolir els objectius acadèmics marcats.
En un món on les tecnologies fan la vida de les persones que les empren més fàcil però a la vegada més sedentària i en un marc educatiu on l’educació integral, l’atenció individualitzada i l’amplitud de recursos variats cada vegada són més presents, els resultats acadèmics no milloren al mateix ritme. Per tant, és evident, que en la unió de totes les peces qualque cosa falla.
Des d’un punt teòric s’intentarà comprendre el cos i els beneficis de l’activitat física en diferents àmbits, a través de teories i investigacions. Des de la part més pràctica es presenten qüestionaris (d’hàbits, físics i de rendiment escolar), així com els seus resultats per a poder extreure conclusions.
Per tant, remarcar que, tant al llarg d’aquest treball com en concret en les conclusions, el lector podrà trobar proves de com l’activitat física, practicada d’una forma habitual, produeix millores, principalment en tres nivells: nivell corporal, nivell emocional i nivell acadèmic
Paraules clau: activitat física, rendiment acadèmic, salut, obesitat, activitat cerebral.
____________________________________
Abstract: This work of final degree focuses on the habits of the lives of children and the characteristics thereof. It aims to find aspects of physical activity or absence thereof that help or hinder achieving the academic goals set.
In a world where technology make the lives of people who use it easier but more sedentary, in an educational framework where comprehensive education, individualized attention and varied range of resources are becoming more present the academic results do not improve at the same rate. It is therefore evident that the union of all the pieces some thing fails.
3 From the theory, I will attempt to understand the body and the benefits of physical activity in different areas, through theories and research. The practical part is formed by questionnaires (habits, physical and academic performance), as well as their results in order to draw conclusions.
So, both the course of this work and specifically the conclusions, the reader can find evidence of how physical activity, practiced in a normal way, produces improvements in three main levels: body, emotionally and academically
Keywords: physical activity, academic performance, health, obesity, brain activity.
4 ÍNDEX
Resum i paraules clau ... Pàgina 2
1. Introducció i justificació ... Pàgina 5 1.1. Introducció ... Pàgina 5 1.2. Justificació ... Pàgina 6 2. Objectius ... Pàgina 7 2.1. Objectiu principal ... Pàgina 7 2.2. Altres objectius de la investigació ... Pàgina 7 3. Marc teòric ... Pàgina 8 3.1. Introducció ... Pàgina 8 3.2. Salut i benestar ... Pàgina 9 3.3. Activitat física i el cos humà ... Pàgina 12 3.4. Activitat física i activitat central ... Pàgina 18 4. Metodologia utilitzada per desenvolupar el treball ... Pàgina 20 4.1. Fase de desenvolupament del material i aplicació d’aquests ... Pàgina 20 4.2. Fase d’investigació teòrica i buidatge ... Pàgina 21 4.3. Fase de conclusions i resultats ... Pàgina 21 4.4. Ajudes i entrebancs durant el procés al centre ... Pàgina 21 5. Resultats de la investigació ... Pàgina 23 6. Conclusions ... Pàgina 27 7. Referències bibliogràfiques ... Pàgina 32 8. Annexos ... Pàgina 36 8.1. Consentiment informat ... Pàgina 36 8.2. Enquesta ... Pàgina 37 8.3. Enquesta en gràfics ... Pàgina 41 8.4. Prova cognitiva 3 anys ... Pàgina 55 8.5. Prova cognitiva 4 anys ... Pàgina 56 8.6. Prova cognitiva 5 anys ... Pàgina 57 8.7. Material complementari ... Pàgina 58 8.8. Corbes OMS ... Pàgina 60
5 1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
1.1. Introducció
Aquest Treball de Final de Grau d’Educació Infantil vol ser un tast d’una autèntica investigació en el camp de la primera infància, però també útil i important per a la salut tant física com mental en la vida adulta.
Es poden diferenciar tres parts en aquest treball, la darrera d’elles resultat de les dues anteriors: fonamentació i explicacions teòriques, la investigació mitjançant enquestes i proves i les conclusions basades en ambdues parts.
Hagués estat interessant realitzar les proves amb una mostra més amplia d’infants però no ha estat possible per qüestions de temps, així com de coordinació i també per pors i desconfiances de les famílies (sobretot estrangeres).
Finalment, esmentar que en l’annex d’aquest treball es podran trobar tots els qüestionaris utilitzats, així com el buidatge d’aquests.
6 1.2. Justificació
L’origen d’aquest treball sorgeix del meu interès per saber què influeix sobre l’aprenentatge dels infants i com ho fa.
Al llarg d’aquests quatre anys he pogut anar veient la resposta a la primera part, el què influeix, arribant a la conclusió que qualsevol element que conforma la vida de l’infant influeix sobre el seu aprenentatge i l’adquisició de conceptes.
El com ho fa és una qüestió més complexa i difícil de veure si no s’hi aprofundeix. Una de les qüestions que trob que l’escola intenta treballar però les famílies de vegades no ho treballen tant o no amb la constància que seria pertinent són els hàbits de vida saludable.
Aquests hàbits que inclouen tant l’alimentació com les activitats físiques o les costums que pot tenir una família, des del meu punt de vista tenen una gran influència en la predisposició a nivell biològic que té un cos per a adquirir nous coneixements.
El treball es reduirà a la part d’activitat física en relació als resultats acadèmics que presenten els infants observats i analitzats. A partir d’aquesta relació, s’obtindran resultats que pretenen evidenciar o negar la relació entre aquests dos punts de la vida d’un infant. Així com també es podrà donar el cas que no s’obtengui cap resultat concloent, llavors s’intentarà veure quin ha estat el motiu i que podria ajudar a avançar en aquest camp.
7 2. OBJECTIUS
2.1.Objectiu principal
El meu objectiu principal a aconseguir al llarg de l’elaboració d’aquest treball és identificar conductes d’activitat física infantil (3-6 anys) que puguin influenciar en el rendiment acadèmic.
2.2.Altres objectius de la investigació
Durant la investigació requerida, per a la producció del treball, esper anar aconseguint i assolint altres objectius dividits en dos grups: investigació i resultats.
Dins la pròpia investigació esper trobar altres mètodes de recerca, aprendre a realitzar una investigació rigorosa i arribar a conclusions objectives a través de la tria de tots els resultats obtinguts. D’altra banda, a més de les conductes d’activitat física infantil, esper conèixer alguns dels hàbits diaris de les famílies i la mitjana de l’estat físic (IMC) del grup d’infants analitzats.
8 3. MARC TEÒRIC
El marc teòric que recolza aquest treball té dos vessants: per una banda, tot el que està relacionat amb el funcionament del cos, l’activitat física, la salut, les malalties, el treball de prevenció, etc., d’altra banda, també recull informació sobre la tendència del rendiment acadèmic, resultats, relacions amb investigacions de salut a llarg termini o en altres edats, etc.
3.1.Introducció
El cos humà és una màquina complexa des que es comença a formar abans de néixer i mentre continua en constant canvi al llarg dels anys. Aquest necessita d’elements externs a ell per a anar conformant aquest procés de construcció. Els elements poden ser tan materials, com els aliments (una dieta equilibrada) com immaterials, els quals poden ser una bona salut mental, mantenir-se actiu en l’aprenentatge, realitzar activitats físiques habituals (uns bons hàbits de salut), etc.
La qüestió resideix en conèixer que és el que necessita el nostre cos, en quines mesures, en quin moment... Per exemple, i atracant-nos a la temàtica del treball, l’esport millorarà l’activitat neuronal? Dotarà de millor salut al cos en general? Si és així, sempre ho serà o no en tots els casos? Al llarg d’aquest punt s’intentarà donar bastida teòrica a tots aquests dubtes.
Ja anys enrere, els grecs van donar importància a l’activitat física per al bon desenvolupament físic i mental, per això van crear la figura del gimnàs “institució pedagògica i cultural (...) on s’alternava l’entreteniment físic practicat a la palestra amb una educació literària i musical”, aquest “es va convertir en el centre de la vida cultural grega i (...) estava constituït per l’èlit dels regnes hel·lenístics i els indígenes hel·lenitzats, l’anomenada ‘gent del gimnàs’” (Hidalgo de la Vega, Sayas i Roldán, 1998).
Plató, als seus llibres Lleis i República, afirmava que “la gimnàstica s’ha de practicar, sense excessos des de la infantesa, al llarg de tota la vida” (Màrquez i Garatachea, 2009). De fet els grecs van fer de l’activitat física i l’esport “la seva màxima festivitat, els jocs
9 olímpics”, aquests “conformaran el punt de partida en la història de l’activitat física sistematitzada” (Màrquez i Garatachea, 2009).
3.2.Salut i benestar
Avui en dia, existeix un gran culte a la imatge corporal però aquesta devoció no sempre es du a terme de formes adequades. De vegades, les persones es conformen en tenir una aparença atractiva o saludable però, realment ho són?, ho estan?
Un canvi físic ha d’anar acompanyat d’una vida activa, d’una bona alimentació, així com d’una bona salut mental. Tot és un conjunt que ajudarà a tenir un estat de benestar integral, per tant, “entorn de la idea popular que la persona que fa més exercici està més sana, (...) no és desencertat considerar que, ‘sa’ no es redueix a ‘no estar malalt’, sinó a posseir (...) una sèrie d’atributs que determinen que la persona que fa exercici sigui potencialment més capàs de ser ‘millor’ i gaudir d’un major benestar” (Blasco, 1994).
Fer activitat física regular és un hàbit que s’ha de treballar des de les edats més primerenques, ja que, com afirma Blasco (1994), es manté en contrapunt amb l’existència de factors de risc en malalties cardiovasculars, tant en adults com en infants. Per tant, “sembla bastant evident (...) que l’activitat física vigorosa i habitual redueix el risc a sofrir una malaltia coronària o bé determina que, si aquesta apareix, ho faci d’una forma menys greu i a una edat més avançada” (Blasco, 1994).
També és important treballar des de la infància la cura d’un mateix, més enllà d’una aparença física o uns cànons de bellesa socialment establerts. El canvi podria anar enfocat cap al benestar, cap a ‘estar bé’ i adaptar les nostres cures segons l’edat. Jardí i Rius (1988) constaten que per a estar en forma (fins als dotze anys) s’ha de realitzar un treball multidireccional a través de jocs, exercicis i activitats creatius i variats, desenvolupar de forma equilibrada totes les parts del cos, la velocitat treballar-la en desplaçaments curts o amb moviments coneguts, la competició s’ha de reduir a guanyar o perdre dins el joc sense cap transcendència fora d’aquest, les normes dels jocs han de ser senzilles valorant la participació, la creativitat i amb objectius assolibles i, finalment, s’ha de procurar que l’infant pugui moure-se de totes les maneres possibles per a reaccionar davant qualsevol situació motora.
10 Però l’educació ha de ser integral i per tant, no ens podem deixar l’àmbit psicològic. “S’ha de tenir present, d’altra banda, que els beneficis de l’exercici no tenen lloc únicament a nivell fisiològic, sinó també en l’aspecte psicològic, ja que els pacients semblen experimentar una disminució dels seus sentiments d’incapacitat i un augment en la seva autoestima, el que redueix el risc de sofrir una depressió”. Però no només en pacients, donat que, “(...) sembla que l’exercici (i la seva conseqüència, la forma física) s’associen amb l’estabilitat emocional, autoestima, extraversió i baixos nivells de neuroticisme (Davis i Fox, 1993) fins i tot en infants (Biddle, 1993)” (Blasco, 1994). A més, dins aquests beneficis neuro-psicològics, Roure, Saltó i Vallbona (1994) inclouen dins aquests beneficis l’augment de la sensació de benestar, la reducció de la tensió o l’estrès emocional i la disminució de l’ansietat.
Per tant i com constaten Jardí i Rius (1988) “estar en forma vol dir: benestar general, bona disposició per a l’esforç, desenvolupament harmònic, eficàcia de moviments i capacitat expressiva del cos”.
3.2.1. Obesitat
Dins aquest apartat per a la salut i el benestar, no podia faltar el seu contrapunt que tant preocupa actualment al món occidental, donat que totes les comoditats tecnològiques eviten feines feixugues, ens proporcionen una major eficàcia i velocitat a l’hora d’obtenir resultats.
A més, en el món de la infància les joguines cada vegada més conviden a estar quiets davant una màquina que ho fa tot, situació que abans només passava amb els jocs de taula. La falta de temps dels adults també se suma a aquesta situació i els infants van menys al parc i les excursions a la natura es veuen quasi reduïdes a les que es fan una vegada a l’any en les escoles en la majoria de les famílies.
Així, la societat occidental, com afirma Blasco 1994, està canviant els tipus de malalties que pateix “(...) substituint (...) els trastorns infecciosos i aguts per la malaltia crònica (hipertensió, obesitat, trastorns cardiovasculars, etc.). (...) Per tant, en l’estil de vida de l’home occidental s’inscriu un component que sol considerar-se un dels principals factors de risc: la falta d’exercici o sedentarisme. (...) Aquest estil de vida s’inicia ja en la infància i constitueix la primera etapa en la ‘malaltia hipocinètica’ (Biddle i Mutrie, 1991; Montoye, 1992)”.
L’obesitat és un problema de salut que s’està expandint afavorit per la proliferació d’hàbits socials hipocinètics. Estudis realitzats no acaben de diferenciar si els
conseqüència de l’estil de vida actual o viceversa, tot i que no podem oblidar la important càrrega genètica que va lligada a
tots els components participants, els quals no podrien ser eliminats del tot amb però si disminuïts. Sánchez i Martínez (2009) constaten que
salut pública en tot el món que en els darrer
(...) En la infància, la prevalença de sobrepès és molt elevada i està augmentant de forma alarmant”. En el següent mapa elaborat per Sánchez i Martínez (2009) podem veure com es distribueix per Europa aquest problema
Varo et al. (2003) citat per Sánchez i Martínez, mostren dades com que el percentatge de població adulta sedentària a Europa se
Espanya d’altra banda se situa entre els tres països de prevalenç
L’obesitat és un problema de salut que s’està expandint afavorit per la proliferació d’hàbits ocials hipocinètics. Estudis realitzats no acaben de diferenciar si els casos d’obesitat són a ncia de l’estil de vida actual o viceversa, tot i que no podem oblidar la important càrrega genètica que va lligada a la malaltia. Probablement hi ha una retroalimentació entre tots els components participants, els quals no podrien ser eliminats del tot amb
ts. Sánchez i Martínez (2009) constaten que “l’obesitat és un problema de salut pública en tot el món que en els darrers anys està arribant a dimensions epidèmiques.
En la infància, la prevalença de sobrepès és molt elevada i està augmentant de forma . En el següent mapa elaborat per Sánchez i Martínez (2009) podem veure com es
problema
Varo et al. (2003) citat per Sánchez i Martínez, mostren dades com que el percentatge de ció adulta sedentària a Europa se situa entre el 43,3% (Suècia) i 87,8% (Portugal).
situa entre els tres països de prevalença més alta amb un 71%. Però 11 L’obesitat és un problema de salut que s’està expandint afavorit per la proliferació d’hàbits
casos d’obesitat són a ncia de l’estil de vida actual o viceversa, tot i que no podem oblidar la important retroalimentació entre tots els components participants, els quals no podrien ser eliminats del tot amb una vida activa
“l’obesitat és un problema de s anys està arribant a dimensions epidèmiques.
En la infància, la prevalença de sobrepès és molt elevada i està augmentant de forma . En el següent mapa elaborat per Sánchez i Martínez (2009) podem veure com es
Varo et al. (2003) citat per Sánchez i Martínez, mostren dades com que el percentatge de cia) i 87,8% (Portugal).
a més alta amb un 71%. Però
12 a més de les conseqüències més fàcilment identificables en la infància com són les físiques, també té conseqüències psicosocials. “El National Longitudinal Survey of Youth, un estudi de quatre anys de seguiment d’infants nord-americans de 9 a 10 anys, va mostrar que en els infants obesos es produeix un deteriorament de la imatge de si mateixos, un major aïllament i una disminució de l’autoestima (Strauss, 2000)” (Sánchez i Martínez, 2009).
3.3.Activitat física i el cos humà
El cos humà, la nostra biomàquina, com bé afirmen Jardí i Rius (1988) és el destí de múltiples estudis però molts d’ells la mostren des d’un punt de vista de composició i altres des d’una perspectiva immòbil, donat que les dues són irreals. Aquesta màquina sempre està activa, en moviment, en funcionament... Però si a més, no es una activitat quotidiana sinó un acte esportiu, els canvis als quals s’exposa són molt més pronunciats i per tant la nostra
‘màquina’ ha d’estat molt més greixada a fi de treballar amb eficàcia.
Roure, Saltó i Vallbona (1994) i Sánchez i Martínez (2009) defineixen de la següent manera tres conceptes importants en aquest camp i per a aquest treball: l’activitat física, l’exercici físic i la condició física.
L’activitat física és qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que té com a resultat una despesa enèrgica per sobre del metabolisme basal.
Es considera exercici físic tota activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física. L’esport és una activitat física reglamentada i competitiva”.
La condició física, entesa com a aptitud física o forma física, es refereix al nivell d’energia i vitalitat que permet a les persones portar a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure actiu, afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, alhora que ajuda a evitar les malalties hipocinètiques (...) i a desenvolupar el màxim de la capacitat intel·lectual. Sánchez i Martínez (2009) també inclouen en la definició que la condició física integra la majoria de les
13 funcions corporals aglutinades en tres components: capacitat cardiorespiratòria, força i l’habilitat motora.
Per tant, tot el que envolta i és l’exercici físic-corporal es pot definir com “una manifestació pràctica que a través del moviment humà permet abordar nombrosos objectius educacionals, emprant activitats com el joc, l’esport, la gimnàstica la dansa, l’expressió i comunicació corporal, les activitats en la natura i altres formes diverses de manteniment de la condició física. Així doncs, l’activitat física no és única i exclusivament ensinistrament corporal” (Màrquez i Garatachea, 2009). Això ens du a veure tota expressió corporal com a part importat de l’educació integral d’una persona partit de l’educació primerenca.
3.3.1. Qualitats
Jardí i Rius (1988) manifesten que “l’estudi analític de (...) manifestacions de l’activitat física ha aportat a la sistematització en quatre grans grups”, com són les qualitats psicomotores, físiques, qualitats mixtes (resultants de la combinació de les físiques) i qualitats resultants. A continuació, es pot veure l’explicació que fan aquests autors de les qualitats esmentades al seu llibre L’activitat física i el funcionament del cos humà.
QUALITATS PSICOMOTORES
• Desenvolupament de l’esquema corporal
Quan sabem com estan disposades les parts del nostre cos en l’espai i temps sense utilitzar la vista, podem dir que tenim un bon esquema corporal. Aquesta conscienciació es va consolidant des que naixem fins als 12 o 13 anys. El desenvolupament el podem dividir en cinc parts:
o Coneixement i domini del propi cos. Per a poder realitzar moviments consecutius i lligats primer s’ha de poder saber mentalment l’estat i posició del nostre cos.
o Afirmació de la lateralitat. La lateralitat del cos es va definint fins als 5-7 anys, això fa que siguem més hàbils amb una part del cos que amb l’altra. Tot es conseqüència, de la diferència entre el nostre cervell dret i l’esquerre, però això mateix ens ajuda a orientar-nos
14 en l’espai. Per a reafirmar la lateralitat es poden seguir tres pautes donades pels autors:
provocar situacions en què el nen hagi d’escollir un costat (jugar a pilota, pintar, fer construccions...), reforçar el cantó dominant (un pic s’hagi definit) i ensinistrament del cantó no dominant (després de tenir el cantó dominant ben definit).
o Control postura i to. Els músculs mai estan en repòs total, però sí que varia quins estan en major tensió i quins relaxats segons les accions que es duen a terme. Tenir un bon control sobre els músculs és important perquè, si aquest és deficitari, hi haurà un augment del cansament, dificultats en la prensió i manipulació i manca de relaxació i dificultats coordinatives.
o Educació de la respiració i la relaxació. Aquestes dues accions van íntimament lligades al to muscular, ja que una bona pràctica d’elles podrà disminuir el to en moments de tensió. L’educació de la respiració té un doble sentit, per una banda, és funcional, ja que, ajuda a millorar l’entrada d’aire als pulmons i d’altra banda pot relaxar l’individu.
o Estructura espai/temps. Qualsevol moviment que el cos realitza està emmarcat dins un espai i un temps. Si el subjecte fa una bona combinació de les dues variables tendrà un millor control de les seves accions, seran més fluides, així com més precises i eficients.
• Equilibri
Quan un cos és capaç de canviar una posició per a adoptar-ne una altra sense perdre l’estabilitat ni el control corporal es diu que té equilibri. Aquest madura fins als 12 anys i és important treballar-lo abans d’arribar a aquesta edat.
L’equilibri es manifesta de les següents maneres: manteniment postural que marca el sistema nerviós a través del control del to muscular, reequilibrament després de cada pèrdua de l’equilibri i posicions no habituals que requereixen una adaptació progressiva.
• Percepció sensorial
A través dels receptors perifèrics (vista, olfacte, tacte, oïda i gust), els receptors propioceptius (situats a cada múscul) i els receptors interoceptius (informa d’estats interns com gana, malestar, benestar... i és la primera que manifesta el nounat) es comunica al Sistema Nerviós Central qualsevol canvi que es produeix, ja sigui intern o extern. Les deficiències en aquesta comunicació poden produir retards en la maduració de l’individu.
15 QUALITATS FÍSIQUES
Les qualitats físiques es poden separar entre aquelles que generen moviment (resistència, velocitat i força) i les que el possibiliten (flexibilitat).
• Generadores de moviment
o Resistència. Aquesta qualitat física generadora de moviment la podem subdividir en quatre tipus: resistència mecànica (resistència a les càrregues que tota activitat física comporta), resistència fisiològica (defensa de l’organisme davant malalties), resistència psicològica (tensió psíquica que pot suportar una persona) i resistència com a qualitat física (suportar un esforç eficaçment durant un espai de temps prolongat).
o Velocitat. Aquesta és la capacitat de recórrer un espai en un temps determinat i en podem distingir quatre tipus: velocitat de reacció (capacitat de respondre motorament a un estímul concret -sortides de velocitat-), velocitat segmentària (capacitat de moure ràpidament una part del cos), velocitat de desplaçament (capacitat de desplaçar el nostre cos en un temps curt) i velocitat d’anticipació (capacitat de preveure l’acció del contrari abans no l’inici).
o Força. Moston la defineix com la capacitat de moure’s contra una resistència però Morehouse com la capacitat del múscul d’arronsar-se o estirar-se davant una resistència.
Per tant, si la força s’executa sense cap moviment extern, serà isomètrica i si hi ha moviment, serà isotònica. A més dins aquesta segona si la musculatura s’arronsa en l’acció, s’anomenarà concèntrica i si el múscul o músculs implicats s’estiren s’anomenarà excèntrica.
• Possibilitadores del moviment
o Flexibilitat. Aquesta capacitat és l’única que disminueix segons ens fem adults i la podem definir com la capacitat de moure les diferents articulacions del cos amb la major amplitud possible. Els estiraments ben realitzats són la millor forma d’augmentar la flexibilitat a partir d’una major capacitat d’elongació dels músculs antagonistes.
16 QUALITATS MIXTES
De la interrelació de la resistència, la força i la velocitat es creen les combinacions necessàries per a poder dur a terme les diferents accions de la vida quotidiana, així com una correcta execució en esports concrets.
QUALITATS RESULTANTS. LA COORDINACIÓ
Combinant les qualitats psicomotores i les físiques resulta la coordinació, aquesta és la capacitat d’executar els moviments amb precisió, harmonia i velocitat òptima; sincronitzant a la vegada totes les parts del cos que intervenen en l’acció. En podem diferenciar dos tipus de coordinació: dinàmica general (accions i moviments globals del cos) i òcul-segmentària (implica només segments del cos).
Entre els 8 i 12 anys és quan l’esquema corporal es defineix, des del naixement les qualitats es desenvolupen fins a l’adolescència que hi ha un retrocés en la coordinació pels canvis físics que pateix. Una vegada avesat a la seva nova fisonomia continua la millora de la coordinació.
3.3.2. Beneficis
L’activitat física habitual al llarg de la vida ajuda a enfortir el cor i aquest adquireix com diu Blasco (1994) “(...) una resistència més gran i millor forma física. Així, un cor entrenat desenvoluparà la seva força de contracció, com qualsevol altre múscul, mitjançant l’augment de volum. (...) D’altra banda, l’exercici també té un paper positiu respecte a la hipertensió arterial: les persones físicament actives regulen millor la seva pressió arterial i la mantenen, en general, als nivells normals” (Blasco, 1994). Blasco ens mostra en la següent taula alguns beneficis psicològics en adults:
17
AUGMENTA DISMINUEIX
Rendiment acadèmic Absentisme laboral
Rendiment laboral Consum d’alcohol
Funcionament intel·lectual Estats d’ànim negatius
Estabilitat emocional Reacció a l’estrès
Memòria Ansietat
Imatge corporal positiva Conducta tipus A
Autocontrol Depressió
Satisfacció sexual Conducta psicòtica
Benestar Fòbies
En el camp dels beneficis mentals o psicològics, Ortega et al. (2015) afirmen que existeixen dues possibles explicacions: d’una banda, l'augment de l'aptitud física mitjançant l'entrenament aeròbic i de resistència s'associa generalment amb una disminució de la massa greix i un augment de la massa magra, això és molt visible per als individus, el que porta a la millora de la imatge corporal, el que pot explicar algunes de les altres millores en els resultats psicològics; d’altra banda, l’augment de l'aptitud pot tenir un efecte directe sobre els neuroquímics en el cervell com la serotonina o les endorfines que funcionen per elevar l'estat d'ànim.
Respecte als estudis en relació a aquests esmentats beneficis de l’activitat física, estan més documentats en adults que en infants, tot i això, podem trobar que “una revisió sobre estudis en infants i adolescents mostra evidències sòlides de què la pràctica de l’activitat física produeix beneficis en el sistema musculoesquelètic, en el sistema cardiovascular, disminueix la pressió arterial (...), disminueix l’excés de greix, (...) millora els nivells de lípids i lipoproteïnes en sang, disminueix l’adipositat (...) i millora l’autoestima, l’ansietat, els símptomes de depressió i el rendiment acadèmic (Strong et al., 2005)” (Sánchez i Martínez, 2009).
18 3.4.Activitat física i activitat cerebral
A finals del s.XX les escoles, d’una forma més general començaren a interessar-se pel desenvolupament integral dels infants que a elles acudien. Teories com les intel·ligències múltiples de Gardner donaren importància per igual a totes les àrees curriculars, trobant així un equilibri entre el que la societat demanda i el que les persones són i necessiten. Jardí i Rius (1988) evidencien que l’educació física en l’escola “ha aspirat sempre a contribuir a la formació global de la persona. Els objectius dels programes pretenen assolir un millor coneixement de l’individu, del cos, de les possibilitats de moviment. (...) Pretenen desenvolupar harmònicament el cos a fi que l’instrument d’execució esportiva estigui preparat en les millors condicions. (...) Pretenen, en fi, inculcar a l’escolar el sentit variable que l’activitat física pot tenir al llarg d’una vida (competició, esbarjo, salut, contacte social...) per tal que constantment pugui trobar la motivació i el gust per a l’exercici físic (...). Aquest plantejament, senzill i complex alhora, té un últim graó en la cadena de realització: el cos humà.
3.4.1. Activitat cerebral
Però quina repercussió té tot aquest pocés a nivell cerebral? Ramírez, Vinaccia, i Suárez (2004) extreuen estudis de la Universitat d’Illinois que van obtenir com a resultat que a major activitat aeròbica hi havia una menor degeneració neuronal.
D’altra banda Ramírez et al. Mostren estudis de Thayer et al (1994) que plantegen que,
“‘una vegada s’ha demostrat la capacitat del cervell per a modificar les seves connexions interneuronals en cas de (...) lesió cerebral, la denominada plasticitat, era important conèixer el paper exacte de l’exercici en la millora de les funcions cerebrals.’ (...) La resposta es va aconseguir quan es va descobrir que l’activitat física provoca que el múscul segregui IGF-1 – un factor de creixement similar a la insulina-, que entra en la corrent sanguínia, arriba al cervell i estimula la producció del factor neurotròfic cerebral”. Per tant, no s’ha d’oblidar que “l’exercici físic ajuda a conservar en millors condicions la funció cognitiva i sensorial del cervell”.
També podem veure com Cocke (2002) mostra que ‘tres dels estudis presentats en la societat de neurologia en el 2001, suggereixen que l’exercici regular pot millorar el funcionament cognoscitiu i augmentar, en el cervell, els nivells de les substàncies
19 responsables del manteniment de la salut de les neurones’” (Ramírez, Vinaccia, i Suárez, 2004).
3.4.2. Rendiment acadèmic
Curnow i Turner (1992) citat per Blasco (1994) assenyalen que la realització d’exercici i d’activitats musicals pot incrementar les capacitats creatives. A més, Ramírez et al. (2004) citant a Stone (1965) també mostren que existeix l’evidència de què els processos cognitius en infants que practiquen una activitat física de manera sistemàtica, són millors que els processos dels infants que són sedentaris.
Ramírez et al. (2004) basant-se en estudis entre el 1997 i el 2002 afirmen que aquells joves que realitzen activitats físiques addicionals a les escolars mostren millors qualitats com un millor funcionament del cervell, així com en l’aspecte cognitiu, tenen nivells més alts de concentració i energia, millor autoestima i un millor comportament que incideix en els processos d’aprenentatge.
Per a finalitzar, podem trobar un estudi realitzat per Shephard (1984) citat per Ramírez et al. (2004) que mostra com una escola de primària en Aiken sense cap tipus de programa d’activitat física tenia un rendiment acadèmic 25% inferior a la resta de les escoles de la zona que sí que en tenien. Sis anys després d’introduir un programa fort en arts (música, dansa diària, drama i arts visuals) l’escola va passar a estar un 5% per damunt de la resta.
20 4. METODOLOGIA UTILITZADA PER DESENVOLUPAR EL TREBALL
Tot treball, tant d’investigació com de qualsevol altre tipus, comença amb la recerca del tema desitjat i en acotar dins aquest tema sobre que es treballarà. Una vegada es va fer aquest pas és important realitzar-ne tres més: fer una primera cerca d’informació, triar un primer títol (pot ser o no el definitiu, en aquest cas si) i acotar el o els objectius.
4.1.Fase de desenvolupament del material i aplicació d’aquests
Com per al meu treball vaig decidir que realitzaria enquestes a famílies d’infants i proves a nins i nines d’entre 3 i 6 anys, vaig aprofitar el període de pràctiques que ofereix la UIB.
Tots els participants d’aquest estudi són alumnes i famílies voluntàries d’Educació Infantil del CEIP Escola Graduada de Palma.
El primer que vaig fer va ser dissenyar les proves (a cada infant se li atribueix un codi per a no haver d’emprar el nom i assegurar la privacitat), que serien les següents:
• Enquesta a famílies: aquesta enquesta és una selecció de preguntes de l’enquesta Persero creada per la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) i el Ministerio de Sanidad i Consumo. D’aquí es poden extreure els hàbits de vida que duen els infants dins el seu entorn familiar.
• Proves cognitives: són qüestionaris adaptats a les tres classes i consensuats amb les mestres per a aconseguir els resultats més fiables possibles. Aquests mostren el nivell en certs aspectes de lectoescriptura i matemàtiques.
• Proves físiques: consisteixen en mesurar i pesar als infants. Les dades obtingudes donaran l’IMC de cada infant.
• Consentiment informat: tot i que no és una prova, el vaig redactar en aquesta etapa donat que es repartia juntament amb les enquestes a famílies per a poder anar realitzant la resta de proves una vegada es retornava el consentiment.
Les enquestes seran repartides per les tutores d’aula, abans d’aquest moment va ser importat fer-los una breu explicació de en què consistia per a què posteriorment elles ho poguessin transmetre als familiars, donat que molt mantenen una certa desconfiança cap a tot allò oficial que no coneixen o no els transmet seguretat. Una vegada repartides les enquestes i
21 passat el temps donat, els pares les retornen i es comencen a passar les proves cognitives.
Aquestes es duen a terme en un ambient sense distraccions, de forma individual i quan els infants no responen de forma correcta es repeteix la pregunta de diferents formes per si es tracta d’una errada de comprensió, en lloc, d’una errada de concepte. Una vegada acabades les proves cognitives es passaran les proves físiques.
4.2.Fase d’investigació teòrica i buidatge
Quan es tenen totes les dades necessàries per a l’elaboració de la investigació, es procedeix a fer el buidatge així com a una recerca teòrica més profunda que la inicial. En aquesta, es cerca tant l’aclariment de conceptes, l’explicació de situacions com altres estudis semblants al que es vol realitzar, ja sigui per a donar bastida als resultats sòlids que sorgeixen com per a confirmar o negar els que es deixen entreveure de forma incongruent.
4.3.Fase de conclusions i resultats
En el moment que ja estan totes les dades extretes, els gràfics elaborats i la teoria seleccionada, es procedeixen a extreure els resultats de l’estudi elaborat i les conseqüents conclusions creant una simbiosi de totes aquelles dades i informacions que s’han obtingut.
4.4.Ajudes i entrebancs durant el procés al centre
Les mestres, implicades en l’estudi, en tot moment es van mostrar participatives en qualsevol petició que els vaig fer, i també em van fer suggeriments per a millorar els possibles resultats. La directiva del centre tampoc va posar cap problema per a dur a terme les proves i les enquestes a les famílies.
Les famílies dels infants no van manifestar objeccions envers el treball, de fet moltes d’elles es van interessar per la temàtica i pels possibles resultats que jo esperava aconseguir.
Però una altra part de les famílies, moltes d’elles estrangeres o amb problemes de tipus social no van retornar l’enquesta o la van tornar completament en blan. Quan se’ls va tractar
22 d’explicar el treball i que era anònima, van mostrar el seu rebuig a participar per por a entitats oficials i per poder contestar coses negatives que se’ls escapen a la seva comprensió.
Els infants van arribar a mostrar entusiasme quan arribava a passar les proves, i tot i que, la motivació els feia estar més atents, els resultats d’aquells nins i nines amb problemes de conducta, falta de comprensió i expressió de la llengua i/o altres tipus de trastorns (conducta o desenvolupament) poden fer que els resultats de les proves de rendiment acadèmic o nivell cognitiu no siguin del tot correctes o fiables, ja que, sobretot en els casos de problemes per a comprendre i expressar-se, ells internament poden tenir els conceptes que es demanen però no saben demostrar-ho.
23 5. RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ
En aquest punt del capítol s’extrauran els resultats de les enquestes fetes a famílies, així com de les proves realitzades als infants. A l’annex es poden trobar els materials emprats i els resultats de les enquestes en gràfics que ajuden a veure amb claredat les respostes en conjunt.
Cada gràfic s’ha numerat correlativament i, tot i que van en ordre no correspon amb el nombre de la pregunta a l’enquesta.
Els subjectes participants en l’estudi van ser infants del segon cicle d’infantil (3-6 anys) de l’escola pública CEIP Escola Graduada de Palma. Es convidaren a participar en l’estudi a 73 alumnes i les seves famílies, de les quals retornaren el consentiment i l’enquesta 40.
D’aquests 40 infants participants 25 són nines i 15 nins. Aquesta diferència ajuda a veure preferències d’activitats per sexes, així com s’ha separat pels distints ritmes biològics que poden seguir els cossos.
Aquest treball dóna una gran importància al moviment però tant necessari és aquest com el temps que els infants dediquen a descansar. Si ens fixem en els gràfics 7, 8, 20 i 21 i comparem les hores a les quals van a dormir i s’aixequen els infants, podem veure que en general, segueixen una rutina semblant tant si són laborables com si no ho són. El gruix dels infants dormen entre 9 i 11 hores al dia, exceptuant qualque cas que en dorm 5 en dies puntuals.
Un altre aspecte important, abans d’endinsar-nos en els hàbits d’activitat física dels infants, és l’absència d’aquesta. Per exemple, les hores que els infants passen asseguts fora moure-se, moltes d’aquestes mirant la televisió, emprant l’ordinador, jugant amb la tablet, etc.
Als gràfics 5 i 6 es pot veure com els infants habitualment passen davant una pantalla més de les dues hores recomanables. Un 80% de les nines miren entre 1 i 3 hores la televisió, vídeos, etc., 20% de les quals passa unes 3 hores. Els nins, en canvi, hi ha un 60% que estan davant la pantalla una hora o menys, però en contrapunt, existeix un 30% que hi dediquen unes 5h, temps excessiu fins i tot, per a una persona adulta. Els temps es redueixen molt, si mirem el temps que interactuen amb ordinador, pot ser per la seva edat, així i tot, passen entre menys d’una hora i dues un 40% de nines i un 30% dels nins. Com a detall anecdòtic, als gràfics 18 i 19 se’ls demanen per les hores de pantalla del dia anterior, un 30% de tots els
24 infants no va estar davant cap pantalla i la majoria de la resta d’infants hi va dedicar com a màxim les dues hores recomanades com a límit.
Endinsant-nos dins l’àmbit de l’activitat física, els gràfics 1 i 16 ens mostren com van a l’escola els infants. La majoria d’ells viuen al mateix barri o als propers, per tant, són petites distàncies que es poden fer perfectament caminant per a afavorir tant la salut dels grans com dels petits. L’autobús escolar, tot i que és part de la pregunta estàndard no es contempla donat que el centre no té aquest servei. Anar a escola caminant és l’opció que tria la majoria tant el dia anterior com habitualment. D’altra banda, les famílies que es decanten pel cotxe i el transport públic es redueixen a unes quatre o cinc per a cada opció. La bicicleta només l’empra una família com a mitjà per a anar a l’escola.
L’escola actualment és el major proporcionador de qualsevol tipus d’activitat física, ja sigui dins l’horari o fora d’ell. Així mateix, les famílies haurien de tenir present que un hàbit s’ha de treballar tant en l’àmbit escolar com en el familiar. Quan es demana al gràfic 2 quants d’ells fan qualque esport organitzat només sis nines i cinc nins en fan, dels quals dues nines fan natació, tres més fan gimnàstica i tots els al·lots fan futbol (gràfic 2.1).
Quan ampliem aquesta pregunta, a si fan activitat física, en general, durant 60 minuts o més (gràfics 9 i 10), la participació canvia. Tot i que les dades varien entre els dos gràfics, aproximadament, un 10% dels infants no fan cap tipus d’activitat física, al voltat del 30% en fan un dia, sobre un 40% fan de 2 a 3 dies i un 10% de les nines i un 20% dels nins fan activitat física 4 dies a la setmana o més.
Els patis de l’escola són el moment d’activitat física infantil lliure per excel·lència dins l’horari escolar. El gràfic 3 mostra a què juguen els infants, d’entrada dos aspectes a destacar, d’una banda l’alt grau de desconeixença per part de les famílies que marquen “No ho se”
envers les activitats físiques dels seus infants i d’altra com els jocs dels nins són més actius que els de les nines. Més d’un 20% de les nines passen el pati assegudes i a més un 10% juga amb poc moviment, enfront al 25% dels nins que juguen a jocs “tranquils” com els engronsadors. A l’altra banda, podem veure com un 55% dels nins juga a córrer, amb la pilota, patinets... on el percentatge de les nines es redueix al 35%.
25 Sense sortir de l’àmbit escolar, els gràfics 11 i 12 mostren les hores lliures i lectives que els infants fan activitats esportives o activitat física a l’escola. Els dos mostren, a l’igual que l’anterior una gran desconeixença per part de les famílies, però analitzem-los per separat. El gràfic 11 mostra les activitats en l’escola però en temps lliure (setmanalment): un 5% de les nines no en fan mai, un 20% de les nines i un 40% dels nins en fan menys d’una hora, devers un 30% d’ambdós sexes fan de 2 a 3 hores, pujant de 4 a 6 hores setmanals trobem un 15% de les nines i un 4% dels nins i, finalment, dins els infants que fan 7 o més hores setmanals d’activitat o esport hi ha un 5% de les nines i un 8% dels nins.
L’anterior esmentat gràfic 12 reflecteix les hores d’activitats físiques o esportives però dins l’horari escolar. Aquest pels resultats d’algunes enquestes, ja que, és pràcticament impossible que cap infant arribi a fer 7 hores ni que no en faci mai o en faci menys de dues, només en base a l’horari escolar i els seus programes (tenen 2 hores setmanals de psicomotricitat). Per tant, el 100% dels infants haurien d’estar com a mínim en la franja de 2 a 3 hores i si a més, són actius al pati o les seves tutores fan altres activitats podrien estar dins el grup de 4 a 6 hores.
El següent grup de gràfiques posa en rellevància les activitats que es fan però fora de l’escola. El gràfic 4 demana les hores al dia de qualsevol activitat que faci suar a l’infant o el cansi. Dins la franja de cap hora al dia hi ha un 35% de les nines de l’estudi i un 20% dels nins, si pugem a 1 hora diària hi ha un 10% de les nines i un 20% dels nins, aproximadament un 12% d’ambdós sexes fan 2 hores, un 15% de les nines i un 10% dels nins en realitzen 3, si pugem a 4 hores ambdós sexes estan també al voltant del 15% i finalment, menys d’un 10%
de les nines i un 20% dels nins en fan 5 hores d’activitat al dia. Per tant, es mostra una major participació en activitats del sexe masculí que del femení en aquest gràfic.
Durant les hores lectives, l’escola no contempla la sortida de cap infant fora de l’escola per a fer cap activitat esportiva o física, per tant, el gràfic 13 hauria de tenir totes les respostes dins la franja de mai o, en tot cas, dins NS/NC.
D’una banda, el gràfic 14 para esment en les hores que es dediquen a activitats de joc no organitzades, dins el qual hi ha un major nombre de nins que de nines que no hi dediquen cap estona. Després ambdós sexes es reparteixen de forma similar al llarg de les franges: un 25%
juguen menys d’una hora, un 35% de les nines i un 25% dels nins hi estan entre 2 i 3 hores,
26 envers 4 i 6 hores podem situar entre un 15 i un 20% dels infants i, en la darrera franja de 7 hores o més hi ha un 8% de les nines i un 5% dels nins. D’altra banda, els gràfics que conformen l’apartat 17 diferencien entre les hores que van passar el dia anterior fent activitats o esport, sols o amb amics o en família. Si es mira amb atenció, es pot veure com els nins en general, se situen lleugerament més abundants a les franges més altes del joc amb amics o sols, així com les nines passen més temps jugant amb familiars.
Una vegada extrets els resultats dels gràfics de les enquestes i comentats alguns d’ells, a continuació es mostren les dades relatives a pes, altura i la relació entre ells, IMC. Tot i ser d’edats similars, si mirem les dades, podem veure que hi ha varietat dins l’altura i el pes, però que després el gràfic de l’IMC mostra una corba més suau en quant a resultats. Una dada a ressaltar és que cap infant dels analitzats sobrepassa el pes normal (24’99), però la gran majoria no estan dins aquest grup sinó que estan per davall, estant la majoria d’ells en un grau sever. A més, les nines presenten uns índexs lleugerament més baixos que els nins, els quals repunten dins la franja de l’IMC normal.
Finalment, respecte a la gràfica dels resultats cognitius simplement veure com la majoria superen les proves elaborades per a cada edat. En l’altra banda, aquells infants que no arriben al 5, fins i tot, en qualque cas no arribant a l’1, he de fer esment que no sempre es pot estar segur que és el seu resultat real de nivell cognitiu perquè poden haver-hi altres problemes de rerefons (malalties, dificultats en el llenguatge, problemes de conducta, etc.).
Al llarg de les conclusions, s’aniran reprenent alguns punts d’aquest apartat per a relacionar-los i tractar-los amb més profunditat a fi de tornar a l’objectiu d’aquest treball de final de grau i poder donar respostes més o menys fermes.
27 6. CONCLUSIONS
Una vegada exposat tot el material que conforma el treball, ha arribat el moment d’elaborar unes conclusions. Sense oblidar la intenció de provar o negar una relació entre l’activitat física i el rendiment acadèmic al segon cicle d’infantil, dividiré aquest apartat en els següents blocs, a fi de què sigui més entenedor: marc teòric, resultats i reprenent els objectius.
MARC TEÒRIC
La nostra biomàquina, el cos humà, viu en constat moviment, per tant, és possible que també demandi d’aquest per a continuar activa i en bones condicions. Com ja s’ha anat fent esment, aquestes bones condicions són un conjunt de material i immaterial, de la part física i la psicològica i quan ambdues funcionen amb un correcte engranatge es pot dir que aquell subjecte es troba en un estat de benestar i amb la ‘màquina’ a ple rendiment.
A més de totes les teories i dades donades per autors ja citats, investigacions més properes (2014) elaborades per la Universitat autònoma de Madrid sobre més de 2.000 estudiants d’entre 6 i 18 anys, mostren que la capacitat cardiorespiratòria i l’habilitat motora són els efectes de l’exercici que tenen major impacte en el rendiment escolar. Això vol dir que si els infants fessin activitat física aeròbica habitual repartida al llarg del dia, millorarien aquests aspectes influenciant, fins a cert punt, sobre l’àmbit acadèmic.
RESULTATS
Dins aquest subapartat, també he trobat establir una jerarquia per a comentar els resultats, així com establir algunes comparacions amb organismes oficials. Per tant, aniré d’aquells resultats que no han de veure directament amb l’activitat física fins als relacionats amb el pes, l’altura i l’IMC, passant per l’activitat física infantil fora de l’escola, així com també la que es realitza dins d’aquesta (incloent-hi l’actitud del centre).
Tant les hores de descans com les hores que els infants passen davant d’una pantalla són dos factors molt importants. Respecte al temps que dormen els infants, entre 9 i 11 hores, es
28 pot afirmar que aquestes dades estan dins les recomanacions de la National Sleep Foundation, la qual marca per a infants d’entre 3 i 5 anys “línies vermelles” que no s’han de passar entre les 8 i les 14 hores, i assenyala com a ideal entre 10 i 13 hores de son.
Però, d’altra banda, amb les hores de pantalla no passa el mateix. La Fundación Nacional del Corazón recomana, en base a un estudi de Sigman (departament de Salut dels EUA) en Archives of Disease in Childhood, que els menors de 3 anys no mirin la televisió i els infants d’entre 3 i 16 anys no han d’excedir les dues hores, començant per estones de 15 minuts. En relació als resultats de les enquestes ambdós sexes sobrepassen aquestes hores límit que es recomanen però hi ha algunes diferències. Un 80% de les nines estan davant una pantalla entre 1 i 3 hores al dia, d’altra banda el percentatge dels nins es redueix a un 60% que mira la televisió menys d’una hora, però en contrapunt un 30% en passa més de 5h, quantitat de temps excessiva també per a les persones adultes. Mantenir una vida tan sedentària des d’edats tan primerenques pot tenir riscs cardíacs, dèficit d’atenció, problemes d’empatia, etc.
Respecte a l’activitat física que fan fora de l’escola, no és preocupant que la majoria d’ells no facin cap esport organitzat, ja que en aquestes edats, s’ha de donar més importància a l’activitat en sí que a qui resulta vencedor o vençut i la majoria dels esports organitzats tenen competicions. El que si que ens ha de preocupar és que només un 10% de les nines i un 20%
dels nins fan activitat física quatre dies a la setmana o més. L’OMS recomana que tots els infants entre 5 i 17 anys haurien de fer uns 60 minuts per acumulació al llarg del dia tots els dies de la setmana. Aquestes són unes xifres que ajuden a reforçar la salut i com es pot veure queda molt enfora de la realitat dels infants de l’estudi.
L’escola contribueix a millorar els hàbits dels infants tant a nivell d’alimentació (aconsellant que dur i que no) com d’activitat física. Totes les classes d’educació infantil tenen dues hores setmanals de psicomotricitat, a més assignatures com la de música o anglès és fan d’una forma molt interactiva i els patis són un altre espai de temps on els infants solen moure-se a multitud de ritmes. Per a promoure els jocs actius l’escola ha pintat jocs de carrer enterra i introdueix material com les pilotes, els patinets i les rodes. Tot per a col·laborar en la formació integral dels infants i en la cura de la seva salut.
Un darrer aspecte dels resultats que m’agradaria destacar són les dades de pes, altura i IMC, ja que per si sols o mirant simplement als infants no es pot dir de forma raonada si estan
29 dins valors adequats o no. Per això, un bon instrument són les gràfiques que elabora l’OMS, en aquestes podem veure (incloses dins l’annex) franges de pes, altura, IMC, etc. correctes respecte a l’edat.
El pes adequat entre els 3 i els 6 anys es troba entre els 11kg i els 27kg, per tant, si amb aquestes dades tornem a mirar la gràfica del pes veuríem aspectes diferents. Hi ha 7 nines i 2 nins que es troben al límit per davall del pes marcat i sobrepassant-lo hi ha un grup de tres nins. L’altura queda marcada per la OMS entre els 88 i els 125 centímetres, en el gràfic de l’estudi es pot apreciar com només una nina està per damunt dels 125cm marcats. Finalment, l’IMC està acotat entre els 15 i els 18’4, nombres que deixarien 11 nines i 6 nins per davall i 2 nines i 4 nins per sobre. Això vol dir que, tot i que molts estan tant de pes com d’altura dins els valors establerts, quan es relacionen entre ells estan desproporcionats.
REPRENENT ELS OBJECTIUS...
Per a acabar aquest darrer ‘capítol’ del treball, reprendrem els objectius pels quals s’elabora aquest estudi. Principalment, vull esbrinar conductes d’activitat física infantil (3-6 anys) que puguin influenciar en el rendiment acadèmic, però a més, volia endinsar-me en tot el que comporta dur a terme una investigació i conèixer millor hàbits quotidians de les famílies, les conductes d’activitat infantil i l’IMC general dels subjectes analitzats...
Com es pot veure al llarg del treball, el meu objectiu de conèixer millor els hàbits de les famílies, l’activitat infantil i l’IMC del grup estudiat, s’ha aconseguit punt rere punt. I per a aconseguir-ho ha entrat en joc un altre objectiu, dur a terme una investigació amb totes les seves passes
Pel que fa a l’objectiu principal, crec que amb tota la informació aglutinada en aquest treball puc afirmar, sense dubtes, que l’activitat física sí que és un element que influeix molt favorablement en el rendiment acadèmic dels infants. Ara bé, aquesta afirmació està més consolidada per la part teòrica que per la part pràctica d’investigació, donat que els resultats, probablement insuficients per a trobar patrons, han estat molt diferents i per tant, els dono com a incongruents.
30 LIMITACIONS DE L’ESTUDI
Possiblement, si es refés l’estudi, es podrien trobar les relacions que les teories esmentades afirmen però es podria dir que m’he anat trobant amb limitacions de diversos orígens i conseqüències per al treball. Tal vegada, aquestes limitacions es podrien agrupar en quantitatives i qualitatives.
Quantitativament, es pot dir que, al treball li han faltat infants per a augmentar la mostra i així arribar a trobar patrons entre tots els resultats obtinguts. En el meu cas, l’escola i les mestres em van facilitar l’accés a les famílies però la participació d’aquestes no va ser completa. La mostra inicial era d’aproximadament uns setanta infants però només les famílies de quaranta van retornar les enquestes ( ja sigui per falta de temps o per desconfiança cap a les institucions). Però, a més, de les quaranta que si van participar, un parell retornaren l’enquesta en blanc i la resta va deixar moltes preguntes sense contestar.
Qualitativament, pot ser la falta d’experiència en el camp de la investigació i d’aquests tipus d’estudis no ha ajudat a l’hora d’obtenir els resultats. Segurament, les preguntes haurien d’haver estat més reduïdes i deferents per a obtenir una major participació i comprensió per part de les famílies i així obtenir millors resultats. També les avaluacions de rendiment acadèmic haurien d’haver estat unes altres, més completes, per a poder repartir la nota entre les diferents àrees però és molt difícil avaluar d’aquesta forma tan rígida als infants del segon cicle d’infantil, ja que presenten multitud de situacions personals que no poden ser recollides per a fer diferenciacions entre els participants
PROPOSTES DE FUTUR
Les propostes de futur crec que podrien prendre tres camins: l’escola, les famílies i nous estudis del tema.
Les escoles s’haurien d’informar i preparar els seus docents envers aquestes investigacions que beneficien als resultats acadèmics dels infants i, per tant, incloure més modalitats d’activitat física al seu programa, però no només en educació física o psicomotricitat, sinó a
31 totes les àrees, ja sigui a través de dansa, excursions, jocs, deures “actius” (que impliquin moviment), etc.
A les famílies, se les ha de conscienciar dels beneficis de l’activitat física tant per a adults com per als seus fills/es. Probablement, si moltes coneguessin tots els aspectes que comporta dur una vida activa i mantenir uns hàbits de vida saludable, en general, tindrien un al·licient més potent per a implicar-se i mantenir-ho al llarg del temps.
Probablement, encara hi ha beneficis o aspectes de l’activitat física que no es coneixen, per tant, penso que s’hauria de continuar treballant en aquest camp, sobretot en les edats més primerenques que és on manca més investigació i resultats. Crec que si ja sabem que en línies generals existeixen beneficis després de l’activitat física, ara seria productiu també saber quin grau d’implicació haurien de tenir les escoles, en quines franges horàries és millor realitzar activitat física i si això varia segons l’edat dels infants. A més, crec que seria productiu si una vegada els estudis arriben a conclusions, aquestes es fessin arribar d’una forma divulgativa tant als centres escolar com a les famílies.
32 7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Biddle, S. (1993). Children, exercise and mental health. International Journal of Sport Psychology, 24, 200- 216.
Biddle, S., i Mutrie, N. (1991). Psychology of Physical Activity and Exercise. Londres: Springer Verlag.
Blasco, T. (1994) . Actividad física y salud. Barcelona: Ediciones Martínez Roca S.A.
Cantallops Ramón, J. (2012). Tema 1. Exercici físic i la seva relació amb la salut. Palma: Universitat de les Illes Balears.
Curnow, K. E. i Turner E. T. (1992). The effect of exercise and music on creativity of college students.
Journal of Creative Behavior, 26 (1), 50-52.
Davis, C. i Fox, J. (1993). Excessive exercise and weight preocupation in women. Addictive Behaviors, 18, 201-211.
Dwyer, T., Sallis, J. F., Blizzard, L., Lazarus, R. i Dean, K. (2001). Relation of Academic Performance to Physical Activity and Fitness in Children. Pediatric Exercise Science, 13, 225-238.
Jardí C. i Rius J. (1988). L’activitat física i el funcionament del cos humà. Barcelona: Eumo Editorial.
Màrquez Rosa, S. i Garatachea Vallejo, N. (2009). Actividad física y salud. España: Ediciones Díaz de Santos. Fundación Universitaria Iberoamericana.
Montoye, H. J. (1992). The Raymond Pearl Memorial Lecture 1991: Health, Exercise and Athletics: A Millennium of observations; a century of research. American Journal of Human Biology, 4, 69-82.
Ortega, F.B., Ruiz, J.R., Castillo M.J., i Sjöström, M. (2015). Physical fitness in childhood and adolescence:
a powerful maker of health. International Journal of Obesity.
Roure, E., Saltó, E. i Vallbona, C. (1994). Guia per a la promoció de la salut per mitjà de l’activitat física.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Sánchez López, M. i Martínez Vizcaíno, V. (2009). Actividad física y prevención de la obesidad infantil.
España: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
33 Shephard, R., Volle, M., Lavallee, H., La Barre, R., Jequier, J. i Rajie, M. (1984). Required physical activity and academic grades: A controlled study. In J. Hmarinen y I. Valimaki (Eds.), Children and Sport. Berlin:
Springer.
Shephard, R. (1997). Relation of Academic Performance to Physical Activity and Fitness in Children.
Pediatric Exercise Science, 13, 225-238.
Stone, G. (1965). The play of little children. Quest, 8, 23-31.
Strauss, R. S. (2000). Chilhood obesity and self esteem. Pediatrics; 105: e15.
Strong W. B., Malina R. M., Blimkie C. J., Daniels S. R., Dishman R. K., Gutin B., Hergenroeder A. C., Must, A., Nixon, P. A., Pivarnik, J. M., Rowland, T., Trost, S., Trudeau, F. (2005). Interventions for preventing obesity in children. Cochrane Database Syst Rev; 3:CD0018.
Thayer, R., Newman, R. i McClain, T. (1994). Self-regulation of mood: strategies for changing a bad mood, raising energy, and reducing tension. Journal of Personality and Social Behavior, 67, 910-925.
Tremblay, M., Inman, J. i Willms, J. (2000). The Relationship Between Physical Activity, Self-Esteem, and Academic Achievement in 12-Year-Old Children. Pediatric Exercise Science, 12, 312-324.
Varo, J. J., Martínez-González, M. A., De Irala-Estévez, J., Kearney, J., Gibney, M., Martínez, J.A. (2003).
Distribution and determinants of sedentary lifestyles in the European Union. Int J Epidemiol; 32:138-46.
34 RECURSOS ELECTRÒNICS
Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria. Curvas OMS. Recuperat de:
https://www.aepap.org/biblioteca/programa-de-salud-infantil/herramientas-de-consulta-anexos-tecnicos (Data de consulta: 18 de desembre de 2015).
Bibiloni Esteva, M. M. (2012). Estudi de la prevalença de l’obesitat a les Illes Balears. Departament Fonamental i Ciències de la Salut. Universitat de les Illes Balears. Recuperat de:
http://diari.uib.es/digitalAssets/212/212041_1-reportatge-de-la-tesi.pdf (Data de consulta: 18 de desebre de 2015).
Cocke, A. (2002). Brain May Also Pump up from Workout. Recuperat de:
http://www.neurosurgery.medsch.ucla.edu/whastnew/societyforneuroscience.htm
Esteban Cornejo I. et al. (2014). La actividad física mejora el rendimiento académico. UAM. Recuperat de:
http://www.uam.es/ss/Satellite/es/1242652871049/1242679737902/notcientifica/notCientific/La_actividad_fi sica_mejora_el_rendimiento_academico,_concluyen_investigadores_de_la_UAM_tras_analiza.htm (Data de consulta: 18 de desembre de 2015).
Guillén, J. C. (2015). ¿Puede el ejercicio físico mejorar el rendimiento académico? Recuperat de:
https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2015/03/15/puede-el-ejercicio-fisico-mejorar-el-rendimiento- academico/ (Data de consulta: 18 de desembre de 2015).
Hidalgo de la Vega, M. J., Sayas Abengochea J. J. i Roldán Hervás, J. M. (1998). Historia de la Grecia Antigua. Salamanca: Editorial Universidad de Salamanca. Recuperat de:
https://books.google.es/ (Data de consulta: 23 de desembre de 2015).
Muntaner, A. i Borràs, P. A. (2013). L’efecte de les intervencions escolars en la promoció d’actvitat física.
Universitat de les Illes Balears.
http://www.raco.cat/index.php/EducacioCultura/article/view/275985/363918 (Data de consulta: 18 de desembre de 2015).
National Sleep Foundation (2015). How much sleep do you need? Recuperat de:
https://sleepfoundation.org/how-sleep-works/how-much-sleep-do-we-really-need (Data de consulta: 5 de gener de 2016).
Organización Mundial de la Salud. La actividad física en los jóvenes. Recuperat de:
http://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_young_people/es/ (Data de consulta: 8 de gener de 2016).
Parra Gil, M. (2014). ¿Cuánta televisión deben ver? Fundación Española del Corazón. Recuperat de:
35 http://www.fundaciondelcorazon.com/corazon-facil/blog-impulso-vital/2677-icuanta-television-deben- ver.html (Data de consulta: 6 de gener de 2016).
Ramírez, W., Vinaccia, S., i Suárez, G. R. (2004). Revista de Estudios Sociales: El impacto de la actividad física y del deporte sobre la salud, la cognición, la socialización y el rendimiento académico: una revisión teórica. Universidad de los Andes. Recuperat de:
http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S0123-885X2004000200008&script=sci_arttext&tlng=es (Data de consulta: 1 de gener de 2016).
