• No results found

En les dones, el consum de cafè actua com a factor protector per a l'aparició de càncer de mama?

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "En les dones, el consum de cafè actua com a factor protector per a l'aparició de càncer de mama?"

Copied!
50
0
0

Laster.... (Se fulltekst nå)

Fulltekst

(1)

TREBALL DE FI DE GRAU

EN LES DONES, EL CONSUM DE CAFÈ ACTUA COM A FACTOR PROTECTOR PER A L’APARICIÓ DE CÀNCER DE MAMA?

Francisca Maria Font Molinas

Grau d’infermeria

Facultat d’infermeria i fisioteràpia

Any acadèmic 2020-21

(2)

EN LES DONES, EL CONSUM DE CAFÈ ACTUA COM A FACTOR PROTECTOR PER A

L’APARICIÓ DE CÀNCER DE MAMA?

Francisca Maria Font Molinas

Treball de Fi de Grau

Facultat d’infermeria i fisioteràpia Universitat de les Illes Balears

Any acadèmic 2020-21

Paraules clau del treball:

cafè, càncer de mama, dones

Nom del tutor / la tutora del treball: Miquel Bennasar Veny

Autoritz la Universitat a incloure aquest treball en el repositori institucional per consultar-lo en accés obert i difondre’l en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació

Autor/a Tutor/a No No

(3)

RESUM

Introducció: Actualment el càncer de mama és el segon càncer més comú en les dones a nivell

mundial, i el primer a Espanya. Es preveu que una de cada vuit dones espanyoles patirà un càncer de mama en algun moment de la seva vida. Els estils de vida són un dels factors de risc destacable pel càncer, dins els que s’inclou l’alimentació. El cafè és una de les begudes més consumides a tot el món. L’associació entre el consum de cafè i el risc de desenvolupar càncer de mama s’ha investigat des dels anys 70, però les troballes no són clares.

Objectius: Conèixer si el consum de cafè actua com a factor protector per a l’aparició de càncer

de mama, identificant possibles factors contribuents i diferenciant segons estat menopàusic.

Metodologia: recerca d’articles procedents de “Pubmed”, “EBSCOhost” i “Biblioteca Virtual de

Salud”, publicats des del gener 2008 fins a l’abril de 2021, seleccionant els més rellevants segons els criteris d’inclusió (estudis realitzats en éssers humans, població d’estudi dones majors de 18 anys, estudi on part de la població consumeixi cafè, estudi on la població no tingués prèviament càncer de mama o altres càncers, articles en castellà i/o anglès, articles realitzats els darrers 13 anys).

Resultats:

s’inclouen en la revisió bibliogràfica 23 articles. D’aquests, 14 són cohorts, 4 són casos i controls, 4 són metanàlisis i 1 és assaig clínic. Dos articles són nacionals.

Conclusions: No es troba una associació significativa entre el consum de cafè i el risc de càncer

de mama, tot i que sí que es troba una associació inversa significativa quan es concreta a dones postmenopàusiques. La relació protectora és major quan es té un consum moderat de cafè elaborat i amb cafeïna. No s’han trobat resultats concloents segons l’estat del receptor hormonal. Es necessiten més estudis per confirmar aquestes troballes.

Paraules clau: càncer de mama, cafè, dones.

(4)

RESUMEN

Introducción:

Actualmente el cáncer de mama es el segundo cáncer femenino más común a nivel mundial, i el primero en España. Se prevé que una de cada ocho mujeres españolas padecerá un cáncer de mama en algún momento de su vida. Los estilos de vida son un factor de riesgo destacable para el cáncer, dentro de los que se incluye la alimentación. El café es una de las bebidas más consumidas alrededor del mundo. La relación entre el consumo de café i el riesgo de desarrollar cáncer de mama se ha investigado desde los años 70, pero no se han encontrado conclusiones claras.

Objetivos: Conocer si el consumo de café actúa como factor protector para la aparición de cáncer

de mama, identificando posibles factores contribuyentes i diferenciando según estado menopáusico.

Metodología:

búsqueda de artículos procedentes de “Pubmed”, “EBSCOhost” i “Biblioteca Virtual de Salud”, publicados desde el enero de 2008 hasta el abril de 2021, seleccionando los más relevantes siguiendo los criterios de inclusión (estudios realizados en seres humanos, población de estudio mayor de 18 años, estudio en el que parte de la población consuma café, estudio en el que la población no tenga previamente cáncer de mama u otros cánceres, artículos en castellano i/o inglés, artículos realizados los últimos 13 años).

Resultados: se incluyen en la revisión bibliográfica 23 artículos. De estos, 14 son cohortes, 4

casos i controles, 4 metaanálisis i 1 ensayo clínico. Dos artículos son nacionales.

Conclusiones: No se encuentra una asociación significativa entre el consumo de café i el riesgo

de cáncer de mama, aunque sí que se encuentra una asociación inversa significativa cuando se concreta por mujeres postmenopáusicas. La relación protectora es mayor cuando se tiene un consumo moderado de café elaborado y con cafeína. No se han encontrado resultados concluyentes según el estado el receptor hormonal. Se necesitan más estudios para confirmar los hallazgos encontrados.

Palabras clave: cáncer de mama, café, mujeres.

(5)

ABSTRACT

Introduction: Breast cancer is currently the second most common cancer in women worldwide,

and the first in Spain. It is predicted that one in eight Spanish women will suffer from breast cancer at some point in their lives. Lifestyle is a major risk factor for cancer, including food.

Coffee is one of the most consumed drinks in the world. The association between coffee consumption and the risk of developing breast cancer has been investigated since the 1970s, but the findings are unclear.

Objectives: To know if coffee consumption acts as a protective factor to prevent breast cancer,

identifying possible contributing factors and differentiating according to menopausal status.

Methodology: articles research from "Pubmed", "EBSCOhost" and "Virtual Health Library",

published from January 2008 to April 2021, selecting the most relevant according to the inclusion criteria (studies performed in humans, study population over 18 years of age, study in which part of the population consumes coffee, study in which the population have not had breast cancer or other cancers previously, articles in Spanish and/or English, articles made in the last 13 years).

Results: 23 articles are included in the literature review. Of these, 14 are cohorts, 4 are cases and

controls, 4 are meta-analyzes and 1 is a clinical trial. Two studies are national.

Conclusions: There is no significant association between coffee consumption and breast cancer

risk, although a significant inverse association is found when it occurs in postmenopausal women.

The protective ratio is greater when there is a moderate consumption of brewed and caffeinated coffee. No conclusive results were found based on hormone receptor status. More studies are needed to confirm the findings.

Keywords: breast cancer, coffee, women.

(6)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ... 7

2. OBJECTIUS ... 9

3. ESTRATÈGIA DE RECERCA BIBLIOGRÀFICA ... 9

4. RESULTATS DE LA RECERCA BIBLIOGRÀFICA ... 11

5. DISCUSSIÓ ... 15

6. CONCLUSIÓ ... 21

7. BIBLIOGRAFIA ... 22

8. ANNEXES ... 25

ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Conversió de paraules claus a descriptors. ... 10

Taula 2. Classificació dels articles i les seves principals característiques. ... 12

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1. Diagrama de flux del procés de recerca bibliogràfica... 11

(7)

7 1. INTRODUCCIÓ

A dia d’avui, el càncer de mama és un dels càncers més comuns i amb major incidència a nivell mundial.(1–3) En els darrers 20 anys, els diagnòstics de càncer de mama s’han incrementat molt a nivell global ja que l’esperança de vida de la població ha augmentat considerablement, com també ho han fet les tècniques de detecció precoç, sent la mamografia la prova més efectiva.(4,5) Les dones amb pits de densitat major o igual al 75% tenen entre 4 i 6 vegades més de possibilitats de patir càncer de mama; per la qual cosa la mamografia és molt important per tal d’identificar el risc.(6) Al mateix temps, el risc de mortalitat ha anat disminuint degut tant als avanços diagnòstics com als terapèutics.(4,7,8)

Cal dir que quan es parla del càncer de mama, es fa referència principalment a les dones ja que aquest càncer pot aparèixer en els dos sexes però més del 99% dels casos ocorre en el femení.(1,7) Per això, és considerat el segon tumor maligne més freqüent entre les dones del món i el primer entre les dones d’Espanya.(1,5,9) Només l’any 2018 es varen diagnosticar 2.088.849 casos nous a tot el món mentre que a Espanya l’any 2020 es varen diagnosticar 32.953 casos. Cal remarcar que dins d’aquest sexe, les dones de més de 50 anys són les que presenten una major incidència, tot i que un 10% dels càncer de mama es diagnostiquen a menors de 40 anys. De tal manera que el major nombre total de diagnòstics es troba en la franja dels 45 als 65 anys.(4,8)

Altrament, el pronòstic d’aquesta malaltia depèn de l’extensió del tumor, i aquest fet és el que marca l’estadi en el que es troba el càncer de mama; de tal forma que l’estadi en el moment del diagnòstic és un factor important per a la supervivència. Aquesta pot variar més d’un 75% de l’estadi I a l’estadi IV.(7,8) Un altre factor que afecta a la supervivència d’aquest tipus de càncer és l’estat dels receptors hormonals de la progesterona (PR) i dels estrògens (ER). Les cèl·lules del càncer de mama poden contenir cap, un o ambdós receptors, passant a ser receptors positius. Saber quin és l’estat dels receptors ajuda a decidir el tractament i la seva possible eficàcia.(10)

De la mateixa manera que com s’ha comentat anteriorment, aquest tipus de neoplàsia és

la més freqüent en les dones, i també és la primera causa de mort entre elles. Tot i això,

cal destacar que la tassa de mortalitat per càncer de mama a Espanya és de les més baixes

(8)

8 del món. Però degut a que es preveu que 1 de cada 8 dones espanyoles patirà un càncer de mama en algun moment de la seva vida, i que és la primera causa de mort en el nostre país dins el sexe femení, és imprescindible seguir investigant per tal de millorar la seva detecció precoç i poder desenvolupar nous tractaments més efectius.(7,8,11)

Els estils de vida són un dels factor de risc destacable a l’hora de desenvolupar càncer de mama, tot i que n’hi ha altres (obesitat, sedentarisme, consum d’alcohol, nul·liparitat, menarquia abans dels 12 anys).(8,12) Segons la World Cancer Research Fund International i l’American Institute for Cancer Research, un terç dels càncers més freqüents es podrien prevenir canviant l’estil de vida i en concret, els hàbits dietètics en els països desenvolupats.(9) Els estils de vida també són molt importants per les dones que viuen amb una mutació en el gen del cromosoma 17, conegut com el gen BRCA1.

Aquestes persones, tenen un 80% més de risc de patir càncer de mama. És per això que moltes d’elles tenen la necessitat de modificar el seu estil de vida per tal de reduir-ne el risc.(13,14)

Dur una dieta saludable, variada i equilibrada és la premissa clau. Dins aquest àmbit s’hi inclou el cafè, una beguda de les més consumides a tot el món i amb grans substàncies fitoquímiques. La complexitat bioquímica del cafè atribueix accions biològiques antioxidants, antiinflamatòries, anticanceroses, antidiabètiques i d’alteració de les hormones sexuals, que es relacionen amb diversos components com la cafeïna, els minerals, els diterpens, els polifenols, entre d’altres.(5,14–17)

També cal donar èmfasis en que la forma de consumir el cafè influeix sobre els seus possibles efectes, ja que no és el mateix consumir el cafè sol que amb alts nivells de sucres, additius alimentaris i tòxics que minvarien el seu benefici.(1)

L’associació entre el consum de cafè i el risc de desenvolupar càncer de mama s’ha

investigat des dels anys 70 però sembla que no es troben resultats prou

concloents.(1,3,18–22) Per la qual cosa es planteja aquesta revisió bibliogràfica, que

pretén resumir l’evidència científica disponible per tal de conèixer si el cafè exerceix un

paper protector en el desenvolupament del càncer de mama.

(9)

9 2. OBJECTIUS

L’objectiu general d’aquesta revisió bibliogràfica és conèixer si el consum de cafè actua com a factor protector per a l’aparició de càncer de mama.

Els objectius específics són:

▪ Identificar els factors que influeixen en l’efecte protector del cafè.

▪ Conèixer si l’efecte protector del cafè depèn de la cafeïna.

▪ Analitzar si hi ha diferències en relació al consum de cafè i el càncer de mama, segons si són dones premenopàusiques o postmenopàusiques.

▪ Analitzar si influeix la quantitat de cafè que es consumeix així com el tipus de preparació del cafè, en el risc de càncer de mama.

▪ Explorar quin és l’efecte del consum de cafè sobre el càncer de mama segons l’estat del receptor hormonal

3. ESTRATÈGIA DE RECERCA BIBLIOGRÀFICA

Aquest treball es centra en un revisió bibliogràfica que consisteix en una investigació secundària estructurada de la literatura científica ja publicada sobre el tema, concretament per conèixer si el consum de cafè pot ser un factor protector per a l’aparició de càncer de mama. El procés de recerca s’ha dut a terme durant els mesos de març i abril de 2021.

Per a realitzar la recerca s’ha formular la pregunta en format PICO que és: “el consum de cafè en dones sanes és un factor protector a l’hora de desenvolupar càncer de mama envers a les dones que no en consumeixen?” A través d’aquesta, s’ha pogut formular l’objectiu general i els objectius específics als qual es vol donar resposta amb la present recerca bibliogràfica. Les paraules clau d’aquesta recerca són: “càncer de mama” i “cafè”.

Utilitzant l’eina DeCS s’han transformat a llenguatge científic tesaurus. En la Taula 1

apareixen els descriptors en els dos idiomes utilitzats en aquesta recerca.

(10)

10 Taula 1. Conversió de paraules claus a descriptors.

Paraules clau en català Descriptor en castellà Descriptor en anglès Càncer de mama Cáncer de la mama Breast neoplasms

Cafè Café Coffee

Els descriptors utilitzats en la recerca són els primaris, no ha estat necessari precisar d’un segon nivell ja que els resultats obtinguts eren factibles amb els dos descriptors primaris.

Per unir-los, simplement s’ha requerit l’operador booleà AND, quedant de la següent manera: (“breast neoplasms” AND “coffee”).

S’han seleccionat les bases de dades més rellevants dins l’àmbit de les ciències de salut, per tal de disposar de la major informació possible i de qualitat. Les bases de dades on s’ha fet la recerca bibliogràfica són: “Pubmed”, “EBSCOhost” i “Biblioteca Virtual de Salud”. Totes elles utilitzen el tesaurus Mesh menys el metacercador EBSCOhost que té un tesaurus propi. Allà, no apareix el terme “breast neoplasms”, per la qual cosa s’ha optat per utilitzar el terme “breast cancer”.

El motor de cerca Pubmed ha estat en el que més resultats he obtingut degut a la temàtica del meu treball. En aquest lloc també es va cercar mitjançant paraules clau ja que hi havia articles interessants sobre el tema però que no tenien descriptors assignats.

En totes les bases de dades es va decidir establir un límit de 13 anys perquè el 2008 va ser l’any on es van començar a fer més investigacions sobre el tema. Per altra part, també s’ha realitzat un filtrat per idiomes, elegint el castellà i l’anglès, tot i que tots els rellevants són en anglès.

Els criteris d’inclusió i d’exclusió que s’han emprat per a la selecció dels articles són:

▪ Criteris d’inclusió:

o Estudis realitzats en ésser humans.

o Població d’estudi dones majors de 18 anys.

o Estudi on part de la població d’estudi consumeixi cafè.

o Estudi on la població no tingués prèviament càncer de mama o altres

càncers.

(11)

11 o Articles en castellà i/o anglès.

o Articles realitzats els darrers 13 anys (gener 2008-abril 2021).

▪ Criteris d’exclusió:

o Articles que no responen als objectius d’aquest treball o que no compleixen els criteris d’inclusió.

4. RESULTATS DE LA RECERCA BIBLIOGRÀFICA

Després de realitzar la recerca bibliogràfica d’acord amb els objectius plantejats del present treball, el nombre total d’articles inclosos és de 23. El procés de recerca es troba sintetitzat en el diagrama de flux disponible en la Figura 1.

Figura 1. Diagrama de flux del procés de recerca bibliogràfica.

Dels estudis inclosos només 2 són nacionals. D’aquests estudis 14 són cohorts, 4 són

casos i controls, 4 són metanàlisis i 1 és assaig clínic. A continuació es mostra una

classificació de cada article amb les característiques més destacades (taula 2). Per altra

banda, en l’annex 1, s’inclou un resum de cada article inclòs en el treball per tal de facilitar

la seva comprensió i la d’aquest treball.

(12)

Taula 2. Classificació dels articles i les seves principals característiques.

Any publicació

Autor principal

Lloc Data

recol·lecció de dades

Inclusió de casos Subjectes d’estudi Font de dades Mostra Tipus d’estudi

Nivell d’evidència

**

2020 Romanos A Navarra 1999-2017 A partir de col·laboracions amb dels investigadors i d’associacions professionals d’Espanya

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari d’elaboració propi

N=10.812 dones amb estudis i una mitjana de 34’7 anys

Cohort 2+

2019 Priscilla L Hong

Kong

2011-2018 A partir de 3 hospitals públics

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=2.169 dones de 24-84 anys

Casos i controls

2+

2020 Sánchez C Navarra 1999-2017 A partir de col·laboracions amb dels investigadors i d’associacions professionals d’Espanya

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=10.812 dones amb estudis i una mitjana de 32 anys

Cohort 2+

2018 Arthur R Canada 1992-2010 A partir d’una cohort prèvia i de la Canadian Cancer Society

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=3.185 dones amb estudis

Cohort 2+

2018 Yaghjyan L Estats Units

2012-2017 A partir d’una cohort prèvia

Dones

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=126.182 dones Cohort 2+

2018 Lafranconi A Itàlia * - 2017 A partir de 29 estudis prospectius

Dones

postmenopàusiques

Formulari d’extracció estandarditzat

N=1.068.098 dones

Metanàlisi 1-

(13)

13

2011 Li J Suècia * A partir d’un

estudi previ de casos i controls

Dones

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=8.046 dones de 50-74 anys, residents de Suècia

Casos i controls

2+

2018 Yaghjyan L Estats Units

* A partir d’un

estudi anterior

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari d’elaboració propi

N=4.130 dones de 30-84 anys, residents d’Estats Units

Casos i controls

2-

2013 Li X Xina 2012 A partir de 26

estudis prospectius

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Formulari d’extracció estandarditzat

N=863.067 dones Metanàlisi 1-

2013 Jiang W Xina *- 2012 A partir de 37

estudis prospectius

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Formulari d’extracció estandarditzat

* Metanàlisi 1-

2016 Lukic M Noruega 1996-2013 Seleccionada

aleatòriament de la població general

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=91.767 dones noruegues de 30- 70 anys

Cohort 2+

2011 Fagherazzi G França 1993-2005 Seleccionades a partir de la població de professors

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=67.703 dones de 40-65 anys, residents de França

Cohort 2+

2016 Nikitina D Canada 2004-2005 Seleccionades de centres de participació

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat i altres

N=50 dones de 20-60 anys

Assaig clínic

2++

2015 Oh J Suècia 1992-2012 Seleccionades per

ser residents d’una zona concreta de Suècia

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari d’elaboració pròpia

N=42.099 dones de 30-49 anys

Cohort 2+

2015 Bhoo N Països

Baixos

1992 - * Seleccionats de 23 centres EPIC

Dones

premenopàusiques

Qüestionari validat

N=335.060 dones de 25-70 anys

Cohort 2+

(14)

14

de 10 països europeus

i

postmenopàusiques 2008 Ganmaa D Boston 1980-2002 Infermeres de 11

estats d’Estats Units

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari d’elaboració propi

N=85.987 dones de 30-55 anys

Cohort 2+

2009 Tang N Xina 1966-2008 9 estudis de casos

i controls, i 9 estudis de cohorts

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Formulari d’extracció estandarditzat

N=400.419 dones Metanàlisi s

2+

2009 Kotsopoulos J Boston 1989-2003 Infermeres d’Estats Units

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=1.237 dones de 43-63 anys

Cohort 2-

2009 Bissonauth V Canada 2004 - * D’una cohort prèvia

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=793 dones Casos i controls

2-

2009 Larsson S Suècia 1997-2007 Reclutades a través d’un qüestionari enviat a casa

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=36.644 dones residents de Suècia

Cohort 2+

2010 Pathy N Països

Baixos

1997-* Reclutades de dues cohorts prèvies

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=27.323 dones de 20-70 anys, dels Països Baixos

Cohort 2+

2012 Gierach G Estats

Units

1995 - 2006 Reclutades a partir d’una enquesta enviada a persones jubilades

Dones

postmenopàusiques

Qüestionari validat

N=198.404 dones de 50-71 anys

Cohort 2+

2010 Boggs D Boston 1995-2007 Qüestionaris

postals enviats a totes les regions dels Estats Units

Dones

premenopàusiques i

postmenopàusiques

Qüestionari d’elaboració pròpia

N=52.062 dones de 21-69 anys

Cohort 2+

*Informació no detallada en els articles.

**Mesurada a través de l’escala SIGN (annex 2) extreta de la Biblioteca de Guías de Práctica Clínica del Sistema Nacional de Salud.

(15)

5. DISCUSSIÓ

Malgrat que en alguns estudis s’ha observat que un elevat consum de cafè podria influir en el risc general de càncer de mama, la majoria d’estudis coincideixen en assenyalar que no hi ha una associació significativa entre el consum de cafè i el risc global de desenvolupar càncer de mama.(1–3,6,20,22–25) Cal destacar que els estudis que parlen del cafè com un risc són estudis amb una mostra poblacional petita o bé metanàlisis que inclouen pocs estudi, i per tant, els resultats obtinguts poden no ser reals.(1,2,13) En canvi, els estudis que no troben una associació clara, inclouen una mida mostral considerable i un disseny ben descrit i generalment amb els factors confusors controlats.(3,6,20,22–25) Per altra banda, alguns autors apunten que el cafè sí que té un efecte protector sobre el risc general de càncer de mama; tot i que també assenyalen que el mètode de preparació del cafè és molt important i podria influir en aquesta relació, com s’explicarà posteriorment.(16,26)

De manera més específica, en molts articles es fa distinció de la relació entre el cafè i el

càncer de mama segons l’estat menopàusic. Segons Bhoo-Pathy N i col·laboradors, no

s’haurien de tractar els càncers premenopàusics i postmenopàusics com una única entitat,

ja que hi influeixen factors diferents.(27) Els articles més recents apunten que existeix

una associació inversa significativa, encara que en alguns sigui lleu, entre el consum de

cafè i el risc de desenvolupar càncer de mama, entre la població postmenopàusica. Cal

destacar que tots els autors especifiquen que són necessaris més estudis evidenciats per

assegurar aquestes troballes, tot i que en la majoria d’articles d’aquesta revisió

bibliogràfica es conclou amb aquesta premissa.(1,5,9,16,23,28) Contràriament, la majoria

d’articles anteriors al 2012, any inclòs, parlen que aquesta associació no existeix i es

defensen dient que les troballes concorden amb estudis anteriors. Tots aquests estudis

tenen una mida mostral adequada, això sí, tenen bastantes limitacions. La meitat d’aquests

estudis parlen del fet que el consum de cafè en la població d’estudi ha estat baix, per tant,

el biaix és possible. També parlen de què els mecanismes pels quals el cafè podria afectar

aquesta neoplàsia, avui dia són complexos i per tant, no descarten que hi hagi possibles

vies biològiques per les quals el cafè podria influir-hi.(20,21,25,29)

(16)

16 En canvi, pràcticament tots els articles que també tenen en compte la població premenopàusica, no troben cap associació significativa entre el consum de cafè i el càncer de mama, tot i alguns d’aquests comprenen més dones joves dins la seva investigació.

Destaquen que el mecanisme pel qual el cafè no efecte igual segons l’estat menopàusic no és clar; parlen de què possiblement les dones joves consumeixen menys cafè i que la quantitat d’hormones circulants és molt major en comparació amb la població postmenopàusica.(1,5,9,23)

Els mecanismes pels quals el cafè pot afectar la carcinogènesi de mama encara no són prou clars.(1,23,30) Una justificació podria ser la cafeïna que podria actuar indirectament com a factor quimiopreventiu. Els estudis que parlen sobre aquesta relació de prevenció tenen majoritàriament una elevada mida poblacional i estan ben dissenyats pel fenomen d’estudi. Diversos estudis parlen del fet que consumir cafè pot suposar entre un 1 – 4%

menys de risc de desenvolupar càncer de mama per cada tassa consumida a partir de la segona.(27,31) La cafeïna disminueix considerablement el nivell d’estrògens circulants, sobretot en les dones postmenopàusiques ja que, els ovaris no són la principal font d’estrògens després de la menopausa. En canvi, en les dones premenopàusiques aquest efecte no és significatiu perquè tenen alts nivells d’aquesta hormona en sang. Per tant, el cafè amb cafeïna té la capacitat de reduir el risc de càncer de mama a través de la reducció d’estrògens circulants, en la població postmenopàusica.(1,17,22,28) Un altre motiu que disminueix el risc de càncer de mama podria ser que la cafeïna es relaciona positivament amb la globulina fixadora d’hormones sexuals (SHBG), i un alt nivell d’aquesta hormona en sang redueix el risc de càncer de mama tant en dones premenopàusiques com postmenopàusiques, tot i que els resultats significatius sols s’han trobat en la població postmenopàusica.(17,22,30) Es necessiten més estudis que investiguin sobre quin efecte té el consum del cafè sobre la química del cos en relació al càncer de mama; i a poder ser no sols estudis observacionals, sinó de caire més clínics per poder assegurar amb evidència les seves troballes.

El cafè és una mescla complexa de substàncies químiques i per tant, és difícil comprendre

quin factor és el que desencadena l’efecte o si és el conjunt.(13) És possible que no tots

els beneficis siguin atribuïbles a la cafeïna, sinó que també es podrien explicar per

components menors d’aquesta beguda, com els polifenols.(16,23,31) Els polifenols

(17)

17 augmenten els nivells dels receptors de l’àcid retinoic (RAR-beta), que es vincula amb una limitació del creixement cel·lular, i per tant, d’un possible tumor.(32) Aquests resultats esmentats augmenten de credibilitat quan s’afegeix l’únic assaig clínic inclòs en aquesta recerca; tot i tenir una mida mostral petita, observà mitjançant proves sanguínies una major capacitat de reparar el d’any de l’àcid desoxiribonucleic(ADN) cromosòmic amb una major ingesta de cafè amb cafeïna.(14) Segons un estudi recent nacional, que cal destacar per estudiar per primera vegada la relació entre els subtipus de polifenols i el càncer de mama, el 40% dels polifenols ingerits són àcids fenòlics. D’aquest subgrup gairebé la meitat s’obtenen del consum de cafè (la part restant de la fruita i la verdura).

Destaquen que aquests àcids són antioxidants importants, i per tant, són beneficiosos per la prevenció de malalties relacionades amb l’estrès oxidatiu, com el càncer. També remarquen que la ingesta més gran d’aquest subtipus es troba en la població de més edat i amb una major adherència a la dieta mediterrània, motiu pel qual el benefici sols ha estat significatiu en dones postmenopàusiques.(9)

També cal dir que l’efecte del cafè segons si conté o no cafeïna és confós. Malgrat alguns autors parlin de què el cafè descafeïnat no té associació atribuïble amb el desenvolupament del càncer de mama, la majoria d’articles sobre el tema postulen que la relació entre el cafè i el càncer de mama és similar depenent de si el cafè conté o no cafeïna, això sí, tots ells destaquen que no hi ha associació entre el consum de cafè i el càncer de mama general.(5,6,21,27,28) També cal destacar que hi ha més estudis que tenen en compte el cafè amb cafeïna que el descafeïnat, a més, la població que consumeix cafè descafeïnat és menor, per la qual cosa o bé les troballes no són fiables o bé directament no s’ha estudiat.(18,26,27) Com s’ha dit anteriorment, una major densitat mamogràfica és un factor de risc per aquesta neoplàsia. S’ha pogut comprovar que el consum de cafè descafeïnat s’associa positivament amb la densitat mamària de les dones premenopàusiques, i negativament en les postmenopàusiques.(33)

Si s’especifica per consum d’hormones dins la població postmenopàusica, les que mai

n’han consumit tenen un risc reduït de patir càncer de mama; les que n’han consumit en

el passat un risc augmentat, i les que en consumeixen en el present un risc reduït o un risc

nul. Encara que segurament aquest últim risc realment sigui nul degut a que la mida

mostral de la investigació que confirma aquesta premissa és bastant superior, i per tant,

amb una major fiabilitat.(6,33)

(18)

18

Un altre aspecte important és la temporalitat en la consumició del cafè. Pràcticament tots els estudis coincideixen en que el consum regular de cafè no és un factor que afecti damunt el càncer de mama.(21,23,28) D’altra banda, articles amb una bona metodologia i una bona mostra poblacional exposen que les consumidores postmenopàusiques moderades de cafè (3-5 cafès al dia) en comparació a les d’un baix consum (1-2 cafès al dia), tenen una disminució significativa del risc general de càncer de mama. També destaquen que augmentar aquest consum no aporta un benefici extra.(16,26) Fins i tot, en algun cas més remot, es parla que consumir més de 8 tasses diàries de cafè podria augmentar el risc d’aquesta neoplàsia, tot i que reflexionen que possiblement sigui un resultat a l’atzar degut a la no concordança amb altres estudis.(13) En contraposició, també hi ha autors que defensen el fet de que augmentar la freqüència de consum per dia d’aquesta beguda no té cap benefici addicional pel càncer de mama. Tot i els articles tenir una bona mida poblacional destaquen que el mètode de preparació del cafè no s’ha tingut en compte i podria variar notablement els resultats.(21,28)

Tots aquests efectes parlats anteriorment es podrien veure limitats per la preparació i el

tipus de cafè consumit, que solament es té en compte en alguns articles.(18) No recopilar

aquesta informació en les investigacions podria variar considerablement els resultats

obtinguts.(21) El més adequat seria distingir entre el cafè elaborat i el cafè instantani (cafè

que conté sucres o additius). Segons diverses investigacions, s’ha assenyalat que el cafè

elaborat pot ser un gran factor protector, mentre que el cafè instantani fins i tot pot ser un

factor de risc. Aquesta associació positiva es veuria augmentada de manera no específica

a mesura que també ho fan els anys de consum. Per tant, el mètode d’elaboració del cafè

és important per tal de determinar els nivells de diterpens, que com s’ha dit anteriorment,

són una font d’antioxidants que protegeixen contra l’oxidació cel·lular. Així doncs, el

cafè elaborat contendria una concentració superior de diterpens en comparació al cafè

filtrat, que contendria una baixa concentració d’aquests.(1,16) En casos puntuals s’ha

parlat de què l’addició del sucre a la beguda no fa variar l’associació entre el cafè i el

càncer de mama; tot i que, tenen present que aquesta afirmació és difícil d’afirmar si en

els estudis falta informació sobre el mètode de preparació del cafè, i per tant, hi pot haver

biaix en els resultats.(23)

(19)

19 S’ha observat que l’associació entre la ingesta de cafè i el risc de càncer de mama està fortament confosa per l’estil de vida que es du, és possible que factors desconeguts relacionats amb l’estil de vida hagin pogut afectar les investigacions realitzades.(3,20) Sols un autor assenyala que no s’ha observat en el seu estudi una relació entre els factors dietètics i el risc de càncer de mama general.(18) Referent al perfil de població consumidora de més o menys cafè, no hi ha hagut una uniformitat clara respecte a tots els factors. Tot i que la majoria sí que coincideixen a destacar que les dones que ingereixen més cafè també ingereixen més alcohol i són més fumadores.(3,20,22,26,28) Ara bé, la majoria dels articles sí que destaquen que l’índex de massa corporal (IMC) no influeix en la relació del cafè i el càncer de mama.(17,18,22,28)

El consum de cafè també podria influir damunt alguns tipus de tumors específics,

depenent de l’estat dels receptors hormonals. Els diferents articles sobre el tema inclosos

en aquesta revisió no coincideixen en els resultats. Alguns autors no troben associació

entre el consum de cafè i el risc de càncer de mama segons els subtipus de receptors

hormonals, encara que aquesta conclusió podria estar distorsionada. Aquesta distorsió es

podria justificar o bé per un baix nombre de casos incidents, o bé per una variabilitat

insuficient en la quantitat de cafè diari consumit per les dones de l’estudi; motiu pel qual

els mateixos autors no descarten que existís una associació no trobada.(20,22,25) Els

altres estudis sobre aquest àmbit sí que troben alguna associació entre el consum de cafè

i l’estat dels receptors hormonals. Un nombre major d’articles sobre el tema han trobat

una associació inversa significativa entre la ingesta de cafè cafeïnat i el càncer de mama

amb receptors d’estrogen i progesterona positius (ER+ i PR+).(21,27,28) Un menor

nombre d’autors o bé apunten que no hi ha una relació existent entre el cafè i el risc de

càncer de mama pels tumors amb receptors positius, o contràriament que existeix un risc

reduït de càncer de mama del subtipus ER+ i PR- amb una alta ingesta de cafeïna. Si bé

és cert que aquests estudis presenten una metodologia menys controlada, i els propis

autors no asseguren les troballes.(3,16) D’altra part, altres articles, assenyalen que

existeix una associació inversa significativa entre l’alt consum de cafè i el risc de càncer

de mama pel subgrup de receptors d’estrògens negatius. Els autors ho justifiquen amb la

presència d’alts nivells plasmàtics d’enterolactona, un fitoestrògen que pareix disminuir

el risc de càncer de pit ER-.(29,30)

(20)

20 Cal reconèixer algunes limitacions de la present revisió bibliogràfica. Tots els articles menys un són observacionals, la qual cosa aporta un risc de biaix important, tot i això aquest biaix es podria veure protegit de certa manera perquè la majoria d’articles han realitzat una investigació amb un seguiment llarg, tot així la possibilitat de causalitat podria existir. Al ser la majoria d’estudis observacionals hi ha factors confusors que no s’han pogut controlar en alguns estudis i a més, han inclòs informació autoinformada dels propis participants que podria estar sotmesa a distorsió.

Per altra banda, la majoria d’estudis no han tingut en compte el mètode d’elaboració del cafè i això podria suposar un biaix en els resultats ja que com s’ha vist anteriorment, les propietats i els efectes produïts pel cafè elaborat i pel cafè instantani, no són els mateixos.

Cal remarcar que gairebé tots els articles d’aquesta revisió mencionen en la seva conclusió que fan falta més articles sobre el tema per assegurar les seves troballes.

Els resultats de la present revisió bibliogràfica i seguir amb la investigació sobre el tema

a escala mundial és important dins l’àmbit de la infermeria. Les infermeres treballam la

prevenció de malalties a través dels estils de vida. L’alimentació, que inclou el cafè, és

un àmbit que tractam i molt important. Dur una mala alimentació i uns mals hàbits són

un factor de risc per moltes patologies, entre elles, el càncer de mama. Per tant, s’ha de

fer tot el possible per prevenir aquesta neoplàsia de gran impacte globalment, i així reduir

aquest gran problema de salut pública.

(21)

21 6. CONCLUSIÓ

El consum de cafè no s’associa significativament amb el risc general de càncer de mama.

Si es distingeix segons l’estat menopàusic, sí que es troba una associació inversa significativa entre el consum de cafè i el risc de càncer de mama postmenopàusic;

segurament s’expliqui pels efectes de la cafeïna i els polifenols, que actuen reduint els nivells d’hormones en sang i reduint l’estrès oxidatiu, respectivament. També s’han trobat troballes d’una major protecció amb un consum moderat de cafè cafeïnat. Cal destacar que el cafè elaborat actua com a factor protector, i el cafè filtrat com a factor de risc.

Segons l’estat del receptor hormonal no s’han trobat resultats clars.

Tot i això, es precisen de més estudis per confirmar aquestes troballes.

(22)

22 7. BIBLIOGRAFIA

1. Lee PMY, Chan WC, Kwok CC, et al. Associations between Coffee Products and Breast Cancer Risk: a Case-Control study in Hong Kong Chinese Women. Sci Rep.

2019;9(1)

2. Tang N, Zhou B, Wang B, Yu R. Coffee consumption and risk of breast cancer: a metaanalysis. Am J Obstet Gynecol. 2009;200(3):290.e1-9.

3. Pathy NB, Peeters P, van Gils C, Beulens JWJ, van Graaf Y der, Bueno-de-Mesquita B, et al. Coffee and tea intake and risk of breast cancer. Breast Cancer Research and Treatment. 2010;121(2):461-7.

4. Martín M, Herrero A, Echavarría I. El càncer de mama; Breast cancer. ARBOR.

2015;191(773):3.

5. Lafranconi A, Micek A, De Paoli P, Bimonte S, Rossi P, Quagliariello V, Berretta M.

Coffee Intake Decreases Risk of Postmenopausal Breast Cancer: A Dose-Response Meta-Analysis on Prospective Cohort Studies. Nutrients. 2018;10(2):112.

6. Yaghjyan L, Rich S, Mao L, Mai V, Egan KM. Interactions of coffee consumption and postmenopausal hormone use in relation to breast cancer risk in UK Biobank.

Cancer Causes Control. 2018;29(6):519-525.

7. Pronóstico del Cáncer de Mama: Mortalidad y Esperanza de Vida AECC [Internet].

Disponible en: http://www.aecc.es/es/todo-sobre-cancer/tipos-cancer/cancer- mama/mas-informacion/evolucion-cancer-mama

8. Cáncer de mama. SEOM [Internet]. Disponible en: http://seom.org/info-sobre-el- cancer/cancer-de-mama?showall=1

9. Romanos-Nanclares A, Sánchez-Quesada C, Gardeazábal I, Martínez-González MÁ, Gea A, Toledo E. Phenolic Acid Subclasses, Individual Compounds, and Breast Cancer Risk in a Mediterranean Cohort: The SUN Project. J Acad Nutr Diet.

2020;120(6):1002-1015.e5.

10. Estado de los receptores de hormones. BREASTCANCERORG [Internet].

Disponible en:

http://www.breastcancer.org/es/sintomas/diagnostico/estado_hormonal

11. Incidencia del càncer de mama. GEICAM [Internet]. Disponible en:

http://www.geicam.org/cancer-de-mama/el-cancer-de-mama-se-puede- prevenir/incidencia-del-cancer-de-mama

12. Preventing cancer. WHO [Internet]. Disponible en:

http://www.who.int/activities/preventing-cancer

13. Bissonauth V, Shatenstein B, Fafard E, Maugard C, Robidoux A, Narod S, et al. Risk of breast cancer among French-Canadian women, noncarriers of more frequent BRCA1/2 mutations and consumption of total energy, coffee, and alcohol. The breast journal. 2009;15(1):S63-71

14. Nikitina D, Chen Z, Vallis K, Poll A, Ainsworth P, Narod SA, Kotsopoulos J.

Relationship between Caffeine and Levels of DNA Repair and Oxidative Stress in Women with and without a BRCA1 Mutation. J Nutrigenet Nutrigenomics. 2015;8(4- 6):174-84.

15. Bøhn SK, Blomhoff R, Paur I. Coffee and cancer risk, epidemiological evidence, and

molecular mechanisms. Mol Nutr Food Res. 2014;58(5):915-30.

(23)

23 16. Oh JK, Sandin S, Ström P, Löf M, Adami HO, Weiderpass E. Prospective study of breast cancer in relation to coffee, tea and caffeine in Sweden. Int J Cancer.

2015;137(8):1979-89.

17. Kotsopoulos J, Eliassen AH, Missmer SA, Hankinson SE, Tworoger SS. Relationship between caffeine intake and plasma sex hormone concentrations in premenopausal and postmenopausal women. Cancer. 2009;115(12):2765-74.

18. Arthur R, Kirsh VA, Rohan TE. Associations of coffee, tea and caffeine intake with risk of breast, endometrial and ovarian cancer among Canadian women. Cancer Epidemiol. 2018;56:75-82.

19. Witkowska A, Mirończuk-Chodakowska I, Terlikowska K, Kulesza K, Zujko M.

Coffee and its Biologically Active Components: Is There a Connection to Breast, Endometrial, and Ovarian Cancer - a Review. Polish Journal of Food and Nutrition Sciences. 2020;207–22.

20. Boggs DA, Palmer JR, Stampfer MJ, Spiegelman D, Adams-Campbell LL, Rosenberg L. Tea and coffee intake in relation to risk of breast cancer in the Black Women's Health Study. Cancer Causes Control. 2010;21(11):1941-8.

21. Gierach GL, Freedman ND, Andaya A, Hollenbeck AR, Park Y, Schatzkin A, Brinton LA. Coffee intake and breast cancer risk in the NIH-AARP diet and health study cohort. Int J Cancer. 2012;131(2):452-60.

22. Larsson SC, Bergkvist L, Wolk A. Coffee and black tea consumption and risk of breast cancer by estrogen and progesterone receptor status in a Swedish cohort.

Cancer Causes Control. 2009;20(10):2039-44.

23. Sánchez-Quesada C, Romanos-Nanclares A, Navarro AM, Gea A, Cervantes S, Martínez-González MÁ, Toledo E. Coffee consumption and breast cancer risk in the SUN project. Eur J Nutr. 2020;59(8):3461-3471.

24. Li Y, Ma L. The association between coffee intake and breast cancer risk: a meta- analysis and dose-response analysis using recent evidence. Ann Palliat Med.

2021;10(4):3804-3816.

25. Fagherazzi G, Touillaud MS, Boutron-Ruault MC, Clavel-Chapelon F, Romieu I. No association between coffee, tea or caffeine consumption and breast cancer risk in a prospective cohort study. Public Health Nutr. 2011;14(7):1315-20.

26. Lukic M, Licaj I, Lund E, Skeie G, Weiderpass E, Braaten T. Coffee consumption and the risk of cancer in the Norwegian Women and Cancer (NOWAC) Study. Eur J Epidemiol. 2016;31(9):905-16.

27. Bhoo-Pathy N, Peeters PH, Uiterwaal CS, Bueno-de-Mesquita HB, Bulgiba AM, Bech BH, et al. Coffee and tea consumption and risk of pre- and postmenopausal breast cancer in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC) cohort study. Breast Cancer Res. 2015;17(1):15.

28. Ganmaa D, Willett WC, Li TY, Feskanich D, van Dam RM, Lopez-Garcia E, Hunter DJ, Holmes MD. Coffee, tea, caffeine and risk of breast cancer: a 22-year follow-up.

Int J Cancer. 2008;122(9):2071-6.

29. Li J, Seibold P, Chang-Claude J, Flesch-Janys D, Liu J, Czene K, Humphreys K, Hall P. Coffee consumption modifies risk of estrogen-receptor negative breast cancer.

Breast Cancer Res. 2011;13(3):R49.

30. Li XJ, Ren ZJ, Qin JW, Zhao JH, Tang JH, Ji MH, Wu JZ. Coffee consumption and risk of breast cancer: an up-to-date meta-analysis. PLoS One. 2013;8(1):e52681.

31. Jiang W, Wu Y, Jiang X. Coffee and caffeine intake and breast cancer risk: an updated dose-response meta-analysis of 37 published studies. Gynecol Oncol.

2013;129(3):620-9.

(24)

24 32. Lee WJ, Zhu BT. Inhibition of DNA methylation by caffeic acid and chlorogenic acid, two common catechol-containing coffee polyphenols. Carcinogenesis.

2006;27(2):269-77.

33. Yaghjyan L, Colditz G, Rosner B, Gasparova A, Tamimi RM. Associations of coffee

consumption and caffeine intake with mammographic breast density. Breast Cancer

Res Treat. 2018;169(1):115-123.

(25)

25 8. ANNEXES

Annex 1. Fitxes tècniques dels articles inclosos en la recerca bibliogràfica.

Cita bibliogràfica (segons Vancouver)

Romanos-Nanclares A, Sánchez-Quesada C, Gardeazábal I, Martínez-González MÁ, Gea A, Toledo E. Phenolic Acid Subclasses, Individual Compounds, and Breast Cancer Risk in a Mediterranean Cohort: The SUN Project. J Acad Nutr Diet. 2020;120(6):1002-1015.e5.

Introducció Resum de la

introducció

En la majoria de països el càncer de mama és el càncer més freqüent entre les dones. La prevenció pot ajudar a la incidència creixent prevista. Els estils de vida i els hàbits alimentaris són molt important, sobretot en els països desenvolupats. Els polifenols són una família complexa de fitoquímics que es poden trobar en les fruites, les verdures i el cafè, entre d’altres. Diversos estudis han tractar d’associar-los al risc de càncer. A partir de resultats previs és raonable plantejar una associació protectora de subclasses (àcids hidroxicinàmic i hidroxibenzoic) amb el risc de desenvolupar càncer de mama.

Objectiu de l’estudi

Establir associacions entre les subclasses d’àcids fenòlics i el risc de càncer de mama.

Metodologia Tipus d’estudi Revisió bibliogràfica Assaig clínic Revisió sistemàtica Casos controls

Metanàlisi Cohorts X

Estat actual del tema Descriptiu Revisió històrica Qualitativa Any de realització 1999 - 2017

Tècnica de

recollida de dades

Enquesta/qüestionari validat Enquesta/qüestionari d’elaboració propi

X Escala (Validada/No validada)

Registre de dades quantitatives Tècniques qualitatives

Altres

Població i mostra Formada per 10.812 dones amb estudis universitaris i amb una mitjana de la població de 34’7 anys.

Resultats rellevants La mitjana de la ingesta d’àcid fenòlic va ser de 260mg/dia i va suposar el 40% de la ingesta total de polifenols en la població. L’àcid hidroxicinàmic va ser la principal font. Els participants amb una major ingesta d’àcid fenòlic eren els de més edat i amb una major adherència a la dieta mediterrània. Els grups d’aliments que més varen contribuir a la ingesta total d’aquest àcid varen ser el cafè (48%), les fruites (25%) i les verdures (23%).

Discussió plantejada Els àcids fenòlics i els flavonoides varen ser els principals contribuents de polifenols, i el cafè la principal font d’aquests en diferència. Els àcids fenòlics, especialment, els àcids hidroxicinàmics, són fonts importants d’antioxidants, per tant, poden tenir un paper important en la prevenció de malalties relacionades amb l’estrès oxidatiu, com el càncer.

Hi ha limitacions, com els factors de confusió desconeguts, la falta d’informació sobre el contingut fenòlics d’alguns aliments i factors que poden influir el contingut de polifenols en els aliments. Tampoc es va tenir en compte l’ús previ d’anticonceptius oral. La mostra no va ser representativa de la població general però es diu que l’associació no depèn del nivell educatiu. El nombre de casos confirmats de càncer de mama va ser baix possiblement perquè eren majoritàriament dones joves i això va comprometre l’estudi. Punts forts són que no hi havia un estudi concret sobre el tema, que és va dur un seguiment llarg i amb alta retenció.

Conclusions de l’estudi Suggereix una relació entre els àcids fenòlics en la dieta, concretament els àcids hidroxicinàmics i clorogènics de la dieta (presents en cafè fruites i verdures) i una associació menor amb el risc de càncer de mama entre les dones postmenopàusiques. Tot i que es conclou que es necessiten estudis observacionals més profunds.

Valoració (Escala Likert) valorar l’article segons la seva rellevància per respondre a la pregunta

Likert 1 Poc rellevant per a l’objectiu del nostre estudi (valorar la seva exclusió)

Likert 2 Rellevant pel marc teòric de justificació de l’estudi però poca qualitat metodològica

(26)

26

d’investigació proposta en el vostre article

Likert 3 Rellevant per a la metodologia d’investigació però amb resultats poc interessants pel nostre estudi

Likert 4 X Rellevant per la metodologia, resultats, conclusions i marc teòric

Cita bibliogràfica (segons Vancouver)

1. Lee PMY, Chan WC, Kwok CC, et al. Associations between Coffee Products and Breast Cancer Risk: a Case-Control study in Hong Kong Chinese Women. Sci Rep. 2019;9(1)

Introducció Resum de la

introducció

A nivell mundial el càncer de mama és el més comú entre les dones i els hàbits alimentaris contribueix molt a la seva etiologia. La composició del cafè és diferent entre els diferents tipus (cafè instantani i preparat) i influeixen de manera diferent damunt el càncer de mama.

També és important diferenciar els hàbits de cafè entre els països asiàtics i els occidentals, ja que en aquest darrer consumeixen més cafè.

Objectiu de l’estudi

Investigar les associacions entre els diferents tipus de cafè (l’instantani i l’elaborat) i el risc de càncer de mama entre les dones xines de Hong Kong.

Metodologia Tipus d’estudi Revisió bibliogràfica Assaig clínic

Revisió sistemàtica Casos controls X

Metanàlisi Cohorts

Estat actual del tema Descriptiu Revisió històrica Qualitativa Any de realització 2011 - 2018

Tècnica de

recollida de dades

Enquesta/qüestionari validat X

Enquesta/qüestionari d’elaboració propi

Escala (Validada/No validada) Registre de dades quantitatives Tècniques qualitatives

Altres

Població i mostra Formada per 2.169 dones de 24 a 84 anys reclutades a partir de 3 hospitals públics de Hong Kong.

Resultats rellevants Els casos de càncer de mama eren major que els controls, tenien més probabilitat de sobrepès i antecedents familiars de càncer de mama. Els altres factors de confusió eren similars en els dos grups. No es va observar una associació entre el consum habitual de cafè o el nombre de tasses i el risc de càncer de mama. Si diferenciar per tipus de cafè, el cafè elaborat va presentar una associació negativa amb el risc de càncer de mama, mostrant una major protecció amb l’augment de tasses de cafè. En canvi, les dones que bevien cafè instantani habitualment presentaven un 41% més de risc, aquest risc augmentava a mesura que passaven els anys.

Discussió plantejada Les dones que bevien cafè elaborat tenien un 52% menys de risc de càncer de mama, predominantment en les postmenopàusiques. La relació d’associació va ser positiva pel cafè instantani. La duració i el nombre de tasses de consum de cafè elaborat s’associa negativament amb el risc. Segurament s’explicaria això pels polifenols que inhibeixen la metilació del gen RAR-Beta relacionat amb el càncer de mama. També podria ser degut a que l’elevada ingesta baixa el nivell d’estrògens circulants, sobretot en les dones postmenopàusiques ja que els ovaris no són la principal font d’estrògens. En canvi, en les dones premenopàusiques els nivells d’estrògens són més alts i per tant, l’efecte no és significatiu.

Conclusions de l’estudi Va revelar que el càncer de mama en les dones xines estava inversament associat amb el consum de cafè elaborat però relacionat positivament amb el consum de cafè instantani. No obstant, les dones que participaren tenien una baixa prevalença de consum habitual de cafè.

Es conclou que es necessiten estudis més amplis sobre el tema.

Valoració (Escala Likert) valorar l’article segons la seva rellevància per respondre a la pregunta d’investigació proposta en el vostre article

Likert 1 Poc rellevant per a l’objectiu del nostre estudi (valorar la seva exclusió)

Likert 2 Rellevant pel marc teòric de justificació de l’estudi però poca qualitat metodològica

Likert 3 Rellevant per a la metodologia d’investigació però amb resultats poc interessants pel nostre estudi

Likert 4 X Rellevant per la metodologia, resultats, conclusions i marc teòric

(27)

27

Cita bibliogràfica (segons Vancouver)

2. Sánchez-Quesada C, et al. Coffee consumption and breast càncer risk in the SUN project.

European Journal of Nutrition. 59(8):3461-71.

Introducció Resum de la

introducció

El càncer de mama és la primera causa de mort per neoplàsia entre les dones. La dieta pot ser un dels determinants més importants per a l’aparició d’aquest. El consum de cafè s’ha relacionat amb un menor risc. Però l’associació entre la ingesta de cafeïna i el risc de càncer de mama no és concloent. El cafè conté components menors com diterpens, polifenols, àcids clorogènics, melanoïdines i acrilamida; les concentracions d’aquests depenen del processament i varietat del cafè.

Les possibles accions d’aquests serien regulació de la reparació de l’ADN, antiproliferatiu, anticancerós i antioxidant.

Objectiu de

l’estudi Estudiar l’associació entre el consum de cafè i el risc de càncer de mama

Metodologia Tipus d’estudi Revisió bibliogràfica Assaig clínic Revisió sistemàtica Casos controls

Metanàlisi Cohorts X

Estat actual del tema Descriptiu Revisió històrica Qualitativa Any de realització 1999 - 2017

Tècnica de

recollida de dades

Enquesta/qüestionari validat X

Enquesta/qüestionari d’elaboració propi

Escala (Validada/No validada) Registre de dades quantitatives Tècniques qualitatives

Altres

Població i mostra Formada per 10.812 dones graduades universitàries amb una mitjana d’edat de 32 anys i amb un IMC mitjà de 22’2 kg/m2.

Resultats rellevants Es varen diagnosticar a l’estudi 101 casos de càncer de mama. No s’observa una associació significativa entre el consum de cafè i el risc global de càncer de mama. Els resultats no canviaren gaire quan afegim el sucre a la beguda. No s’observa tampoc cap associació quan es té en compte el consum regular de cafè.

Entre les dones premenopàusiques, el consum de més d’una tassa al dia es va associar amb un augment no significatiu de risc de càncer de mama. En canvi, en dones postmenopàusiques consumir més d’una tassa al dia de cafè va mostrar un risc significativament menor de càncer de mama. No es va trobar una associació significativa entre el consum regular de cafè i el risc de neoplàsia.

Discussió plantejada Sols es va trobar associació d’acord amb l’estat menopàusic, les dones postmenopàusiques que consumien més d’una tassa de cafè al dia tenien un menor risc de càncer de mama. No està clar si aquest fet es pot associar només a la cafeïna. Aquesta associació també es podria explicar pels components menors del cafè, com l’àcid clorogènic, la trigonel·lina, el kahweol i el cafestol, que tenen propietats antioxidants i actuen frenant l’estrès oxidatiu de les cèl·lules.

Conclusions de l’estudi Moltes limitacions (poques dones joves, poques consumidores cafè sense cafeïna, falta d’informació sobre el mètode de preparació, casos autoinformats). L’estudi mostra lleus indicis d’una associació inversa entre el consum de cafè i el risc de càncer de mama postmenopàusic. Aquest resultat encaixa amb estudis previs, i donen suport a la idea que el cafè pot formar part d’una dieta saludable.

Valoració (Escala Likert) valorar l’article segons la seva rellevància per respondre a la pregunta d’investigació proposta en el vostre article

Likert 1 Poc rellevant per a l’objectiu del nostre estudi (valorar la seva exclusió)

Likert 2 Rellevant pel marc teòric de justificació de l’estudi però poca qualitat metodològica

Likert 3 Rellevant per a la metodologia d’investigació però amb resultats poc interessants pel nostre estudi

Likert 4 X Rellevant per la metodologia, resultats, conclusions i marc teòric

(28)

28

Cita bibliogràfica (segons Vancouver)

3. Arthur R, Kirsh VA, Rohan TE. Associations of coffee, tea and caffeine intake with risk of breast, endometrial and ovarian cancer among Canadian women. Cancer Epidemiol.

2018;56:75-82.

4.

Introducció Resum de la

introducció

Existeix el pensament que el cafè influeix en el desenvolupament del càncer però els mecanismes encara no són clars. No obstant, el cafè té certs components, com els polifenols i la cafeïna, que poden prevenir la carcinogènesis a través de l’eliminació de radicals lliures, la inhibició de processos inflamatoris, la disminució de dany a l’ADN, la millora de la sensibilitat a la inulina i la reducció dels nivells d’estradiol lliure.

Objectiu de l’estudi

Examinar l’associació del consum de cafè, té i cafeïna amb el risc de desenvolupar càncer de pit, endometri o ovari en la població de dones de Canadà.

Metodologia Tipus d’estudi Revisió bibliogràfica Assaig clínic Revisió sistemàtica Casos controls

Metanàlisi Cohorts X

Estat actual del tema Descriptiu Revisió històrica Qualitativa

Any de realització La mitjana de seguiment és de 12’2 anys. Es va seguir als participants des de la inscripció fins el 31 de desembre de 2010 si residien a Ontario i fins el 31 de desembre de 2005 dels altres llocs.

Tècnica de

recollida de dades

Enquesta/qüestionari validat Enquesta/qüestionari d’elaboració propi

X Escala (Validada/No validada)

Registre de dades quantitatives Tècniques qualitatives

Altres

Població i mostra Formada per 3.185 dones seleccionades d’una cohort més gran. Totes elles ex alumnes de 3 universitats de Canadà entre els anys 1995 i 1998. També es va reclutar una petita part de la Canadian Cancer Society, principalment l’any 1992.

Resultats rellevants No hi va haver associacions entre la ingesta de cafè, té i cafeïna i el risc de càncer de mama en general. Es va trobar algun suggeriment d’un major risc de càncer de mama amb l’augment dels nivells de cafè amb cafeïna entre les dones premenopàusiques. El risc no variava depenent de l’IMC.

Discussió plantejada Els resultats d’aquest estudi concorden amb la majoria d’estudis anteriors. No s’observa una associació entre els factors dietètics i el risc de càncer en general de mama. Les associacions positives dèbils trobades es poden deure possiblement a l’atzar, tot i que estudis diuen que el cafè pot actuar com a factor cancerós. La informació aportada pot ser no realment vàlida ja que les propietats del cafè varien depenent del tipus de cafè i de la seva preparació. A més, el cafè descafeïnat no va ser estudiat gaire ja que el seu consum era poc.

Conclusions de l’estudi El cafè amb cafeïna o la ingesta de cafeïna poden estar associats a un major risc de càncer de mama entre la població premenopàusica i de pes normal. Tot i això, es conclou que es necessiten més estudis amb cohorts més grans i amb informació més detallada sobre el cafè.

Valoració (Escala Likert) valorar l’article segons la seva rellevància per respondre a la pregunta d’investigació proposta en el vostre article

Likert 1 Poc rellevant per a l’objectiu del nostre estudi (valorar la seva exclusió)

Likert 2 Rellevant pel marc teòric de justificació de l’estudi però poca qualitat metodològica

Likert 3 X Rellevant per a la metodologia d’investigació però amb resultats poc interessants pel nostre estudi

Likert 4 Rellevant per la metodologia, resultats, conclusions i marc teòric

Cita bibliogràfica (segons Vancouver)

5. Yaghjyan L, Rich S, Mao L, Mai V, Egan KM. Interactions of coffee consumption and postmenopausal hormone use in relation to breast cancer risk in UK Biobank. Cancer Causes Control. 2018;29(6):519-525.

(29)

29

6.

Introducció Resum de la

introducció

El consum de cafè pot estar associat a la reducció del risc de càncer de mama, segons estudis anteriors. Els mecanismes suggerits són canvis d’estrogen biodisponible i disminució dels nivells d’estradiol total i lliure, propietats antioxidants pels polifenols i canvis en la metilació de l’ADN i la diferenciació cel·lular. La cafeïna, segons altres suggeriments, també influeix ja que treballa sobre el metabolisme dels estrògens circulants, disminuint-los.

Objectiu de l’estudi

Examinar les associacions de la ingesta de cafè amb el risc de càncer de mama entre les dones postmenopàusiques, a més de fer-ho també tenint en compte l’ús de la teràpia hormonal postmenopàusica.

Metodologia Tipus d’estudi Revisió bibliogràfica Assaig clínic Revisió sistemàtica Casos controls

Metanàlisi Cohorts X

Estat actual del tema Descriptiu Revisió històrica Qualitativa

Any de realització Va començar entre agost 2012 i juny 2013. El seguiment mitjà va ser de 3’5 anys pels casos de càncer de mama i de 5’8 anys per les dones que no van tenir càncer.

Tècnica de

recollida de dades

Enquesta/qüestionari validat X

Enquesta/qüestionari d’elaboració propi

Escala (Validada/No validada) Registre de dades quantitatives Tècniques qualitatives

Altres

Població i mostra Formada per 126.182 dones postmenopàusiques, totes elles seleccionades d’una cohort prèvia.

Resultats rellevants De totes les dones seguides, 2.636 dones desenvoluparen càncer de mama. El consum de cafè no es va associar significativament amb el risc de càncer de mama. Segons l’ús d’hormones postmenopàusiques, les dones que mai utilitzaren hormones i que consumien al menys 4 tasses de cafè al dia, varen presentar una reducció del 16% en el risc de càncer de mama. Entre les que utilitzaven hormones postmenopàusiques en el passat, consumir almenys 4 tasses de cafè el dia augmentava el risc de càncer de mama un 22%. No es va trobar associació entre el consum de cafè i el risc de càncer de mama entre les dones que actualment utilitzaven hormones.

Discussió plantejada No s’ha trobat una associació general de la ingesta e cafè amb el risc de càncer de mama i cap interacció entre el consum de cafè i les hormones postmenopàusiques. Només s’observa una associació positiva suggerent de la ingesta de cafè amb les dones que havien consumit hormones en el passat. Els resultats trobats concorden amb altres estudis pels possibles efectes del cafè, explicats en la introducció.

Conclusions de l’estudi Conclouen que hi ha un suggeriment en que el consum de cafè pot estar associat amb un major risc de càncer de mama en dones que utilitzaren hormones postmenopàusiques en el passat.

Encara que diuen que pot ser és casualitat i que es necessiten més estudis per assegurar aquesta dada.

Valoració (Escala Likert) valorar l’article segons la seva rellevància per respondre a la pregunta d’investigació proposta en el vostre article

Likert 1 Poc rellevant per a l’objectiu del nostre estudi (valorar la seva exclusió)

Likert 2 Rellevant pel marc teòric de justificació de l’estudi però poca qualitat metodològica

Likert 3 Rellevant per a la metodologia d’investigació però amb resultats poc interessants pel nostre estudi

Likert 4 X Rellevant per la metodologia, resultats, conclusions i marc teòric Cita bibliogràfica

(segons Vancouver)

7. Lafranconi A, Micek A, De Paoli P, Bimonte S, Rossi P, Quagliariello V, Berretta M. Coffee Intake Decreases Risk of Postmenopausal Breast Cancer: A Dose-Response Meta-Analysis on Prospective Cohort Studies. Nutrients. 2018;10(2):112.

8.

Introducció Resum de la

introducció

El càncer de mama és el càncer que més es diagnostica en dones i una de les principals causes de mort entre elles. En les dues darreres

Referanser

RELATERTE DOKUMENTER

Figura 12.. A la figura 14A podem observar que el percentatge de dones participants a l’estudi que tenen o han tingut càncer de mama és sols del 3%, comparades amb el 97% de

Si solo existe un pago fijo, el agente no tiene riesgo, pero tampoco incentivo; si es solo variable, tiene muchos incentivos, pero también mucho riesgo; por tanto, un buen sistema

Por ejemplo, para un golfista: nivel 1- conseguir 50 puntos en bolos y 100 en dardos y así subiendo progresivamente (tareas y metas escalonadas) para poder ver si

(2004), la pereza social puede analizarse desde dos perspectivas: individual o grupal. En el plano individual son cuatro los aspectos a tener en cuenta para intentar

Desde el Ayuntamiento de Palma como Ciudad Amiga de la Infancia, también se defienden los derechos de los niños y niñas, desde la campaña para ser una persona “dretfensora”, donde

Finalmente, se puede observar como el marketing digital y el comercio electrónico han provocado un cambio en el sector y para ello se va a centrar en las estrategias que

Al parecer, la mayoría coinciden en estar situados en cavernas, sin embargo, la posición de algunos y los ajuares que les acompañan proporcionan más detalles acerca de

Para estos autores el estilo de respuesta rumiativo media en la relación entre el neuroticismo o afectividad negativa y los síntomas depresivos, considerando la