TREBALL DE FI DE MÀSTER
Sortida didàctica a tres jaciments de la Colònia de Sant Jordi i l’arxipèlag de Cabrera (Illot des Frares, Factoria de Salaons i necròpolis i taller de
porpra: proposta didàctica per a 2n d’ESO i Batxillerat
Esperanza Munar Vera
Màster Universitari en Formació del Professorat Especialitat/Itinerari de Geografia i Història
Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
Sortida didàctica a tres jaciments de la Colònia de Sant Jordi i l’arxipèlag de Cabrera (Illot des Frares, Factoria de Salaons i necròpolis i taller de porpra: proposta didàctica per a 2n d’ESO i Batxillerat
Esperanza Munar Vera
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Sortida didàctica, època bizantina, Cabrera, Colònia de Sant Jordi, Educació Secundària, Batxillerat, Illot des Frares, Factoria de Salaons, Necròpolis i Taller de Porpra
Tutor:Jordi Pons Bosch
RESUM
L’història de les Illes Balears durant l’ocupació bizantina és una època que molts professionals l’han considerat com una etapa fosca degut a l’escassetat de fonts escrites i arqueològiques. Això fa que en l'àmbit educatiu sigui un tema poc treballat o quasi inexistent dins dels diferents nivells de secundària i batxillerat. Per aquest motiu, el present treball té com a finalitat proposar una sortida didàctica que englovi l’ocupació bizantina a les Balears per els alumnes de 2n ESO amb l’assignatura de Geografia i Història i per els estudiants d’Història d’Espanya per 2n de Batxillerat.
La proposta consisteix en realitzar una sortida didàctica. És una metodologica molt coneguda i utilitzada, perquè és un recurs que facilita la retenció dels continguts de l’alumnat d’una manera més amena, ja que trenca amb la rutina d'estar dins de les aules i permet a l’alumnat conèixer i entendre millor l’entorn que els envolta . D’aquesta manera s’ha plantejat un itinerari format per tres jaciments: l’Illot des Frares situat a la Colònia de Sant Jordi, la Factoria de Salaons i la Necròpolis amb el Taller de Porpra ambdós últims a l’illa de Cabrera.
Sobre la realització de la proposta per ambdós cursos, es durà a terme a partir de tres fases: una fase abans de la sortida, una segona que serà la pròpia sortida i finalment una tercera que es plantejaran activitats de consolidació i l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat.
PARAULES CLAU: Sortida didàctica, època bizantina, Cabrera, Colonia de Sant Jordi, Educació Secundària, Batxillerat, Illot des Frares, Factoria de Salaons, Necròpolis i Taller de Porpra.
ÍNDEX
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL TREBALL 5
1.1. Justificació del treball 5
1.2. Objectius 6
ESTAT DE LA QÜESTIÓ 7
2.1. La sortida didàctica en l’àmbit de les ciències socials 7 2.2. El patrimoni com a recurs per la sortida didàctica 11 2.3. L’Antiguitat Tardana a les Illes Balears: el monestir bizantí de Cabrera 13
DESENVOLUPAMENT DE LES PROPOSTES 15
3.1. Selecció dels punts de la sortida didàctica 16
3.1.1. ILLOT DELS FRARES 17
3.1.2. FACTORIA DE SALAONS 19
3.1.3. NECRÒPOLIS I TALLER DE PORPRA 20
3.2. Proposta didàctica per a 2n d’ESO 21
3.2.1. Vinculació amb el currículum 21
3.2.2. Objectius didàctics 22
3.2.3. Estructura de la sortida 23
3.2.4. Temporalització de la sortida 26
3.2.5. Metodologia 28
3.2.6. Materials 29
3.2.7. Avaluació 29
3.3. Proposta didàctica per a 2n de Batxillerat 30
3.3.1. Vinculació amb el currículum 30
3.3.2. Objectius didàctics 31
3.3.3. Estructura de la sortida 31
3.3.4. Temporalització 34
3.3.5. Metodologia 36
3.3.6. Materials 37
3.3.7. Avaluació 38
CONCLUSIONS 39
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFIA 41
5.1. Referències bibliogràfiques 41
6.2. Webgrafia 46
ANNEXOS 48
6.1. Proposta 2n d’ESO 48
6.1.1. Activitats de consolidació abans de la sortida 48 6.1.2. Material didàctic de l’alumnat durant la sortida i autoavaluació 52
6.2. Proposta 2n Batxillerat 74
6.2.1. Activitats de consolidació d’abans de la sortida 74 6.2.2. Material didàctic de l’alumnat durant la sortida didàctica 78
6.3. Imatges 89
1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL TREBALL
1.1. Justificació del treball
Aquest apartat tracta sobre la justificació de les propostes didàctiques que es desenvoluparan posteriorment. D'aquesta manera és necessari exposar la situació actual que té el període de l'Antiguitat Tardana en el currículum i al seu torn exposar tota una sèrie de factors que donen un valor rellevant i didàctica a l'Antiguitat Tardana, concretament al període bizantí. Tanmateix, en moltes ocasions no es reflecteix això a les aules.
En relació als projectes curriculars dedicats als nivells de segon de secundària i batxiller, podem observar que el període de l'Antiguitat Tardana juntament amb l'arqueologia té un espai bastant reduït, comparat amb altres èpoques com per exemple l'edat contemporània, que fins i tot dins del currículum de segon de batxiller reconeixen que l'època contemporània té molta ocupació pel fet que són els esdeveniments més recents els que marquen els fets en l'actualitat. D'aquesta manera, per a secundària l'antiguitat tardana estaria dins del bloc de l'edat mitjana que inclou des de la caiguda de l'imperi romà d'occident fins a la invasió musulmana i els regnes cristians, mentre que en segon de batxiller estan dins d'un gran bloc que abastaria des de la prehistòria fins als regnes visigots (Decret 34/2015; Decret 35/2015).
Òbviament, si s'aprecia que l'antiguitat tardana no ho té molt en compte en el currículum, provoca que en la pràctica dins de les aules tampoc se li de valor i quedi relegat a un segon pla, desaprofitant d'aquesta manera una gran oportunitat que els alumnes coneguin i els interessi no sols una etapa històrica rellevant sinó que també sàpiguen i valorin els elements tant escrits com arqueològics que tenen en el seu voltant.
Això a més s'ha d'afegir al fet que al no tenir molta presència dins del currículum fa que els professors no mostrin tant interès a aprofundir en el tema ja que preferirien dedicar-se a aquelles etapes com per exemple l'edat contemporània a donar major contingut perquè així ho aconsella el currículum donant lloc al fet que les matèries amb menys presència es donin de manera més genèrica.
Tot en el seu conjunt dóna lloc al fet que els estudiants no siguin capaços d'aproximar-se o interessar-se pels contextos socials o temporals allunyats de la seva realitat, ja que el currículum dóna a entendre que a com més allunyat sigui el període menys importància se li donarà. Aquesta situació pot ser fins i tot més greu sabent que els alumnes disposen de l'entorn com a recurs d'aprenentatge ja que no sols hi ha fonts escrites, sinó també jaciment arqueològics que poden arribar a crear un major interès i motivació l'anar a visitar-lo que si es donen com a contingut purament teòric dins de l'aula.
Per això a causa de la problemàtica que presenta la participació d'aquest període dins dels currículums de tots dos nivells acadèmics i sobretot dins de l'àmbit local. La intenció d'aquest treball és la de realitzar dues propostes didàctiques sobre una sortida didàctica per a descobrir el monestir de Cabrera que va estar dins del marc del període bizantí balear.
1.2. Objectius
Aquest segon punt de la introducció està basat en enumerar els objectius proposats i que es pretenen assolir del treball:
- Promoure l'interès de l'alumnat pel període bizantí balear mitjançant el recurs de la sortida didàctica i a més els serveixi per a accedir al coneixement del patrimoni arqueològic des d'un vessant més didàctic i amena.
- Realitzar una proposta didàctica amb la intenció que allunyar el paper d'agent passiu dels estudiants que solen tenir dins de l'aula i per això desenvolupar en la sortida didàctica un paper actiu i més participatiu en el seu procés d'aprenentatge.
- Donar a conèixer el patrimoni arqueològic balear i al seu torn inculcar uns valors de respecte i consciència perquè en un futur tinguin l'interès de conservar i preservar l'entorn que els envolta.
- Atorgar la importància que es mereix el període de l'Antiguitat Tardana a les Illes Balears, especialment l'època d'ocupació bizantina.
2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Un cop realitzat la justificació del tema del present treball, en el que dintre d’ell també s’han exposat els objectius que es pretenen assolir, aquest apartat es dedicarà a presentar l’estat de la qüestió en relació a la temàtica d’aquest estudi.
D'aquesta manera, s'examinarà el concepte de la sortida didàctica i el paper que ha tingut dins del context de l'assignatura de Geografia i Història.
Seguidament es durà a terme una anàlisi de com es pot fer ús del patrimoni arqueològic com a eina dins de les sortides didàctiques i com a últim punt d'aquest apartat està relacionat amb la historiografia l’Antiguitat Tardana a les Illes Balears, fent especial esment als estudis del monestir bizantí de Cabrera.
2.1. La sortida didàctica en l’àmbit de les ciències socials
Diversos estudis demostren que la sortida didàctica és una de les millors eines per poder treballar les ciències socials en els distints nivells acadèmics (Escribano, Molina, 2013; Molina, 2010, Rivero, 2011). Aquest tipus de metodologia, permet la possibilitat d'acostar a l'alumnat a la realitat que es treballa a l'aula de manera teòrica i tenir un acostament disciplinar a l'experiència. El sortir de l'aula, es valora molt més a causa dels canvis socioculturals constants i al progressiu increment de les noves tecnologies que fan que els joves que estan vivint en la societat de la informació, vegin empobrida l'experiència directa i la interacció amb l'entorn (Vilarrasa, 2003).
Relacionat amb l’idea abans dita, és important destacar els motius que exposa R.M. Medir (2003) sobre la importància de les sortides didàctiques.
L’autora en el seu escrit dóna tota una sèrie de punts que reforcen el seu discurs: rompre amb la monotonia de la vida que hi ha en un centre escolar, veure i observar allò que s’estudia a classe de forma teòrica, desenvolupa l’interès i el respecte dels joves cap a temes ambientals i patrimonials, al mateix temps que es crea la capacitat d’arrelament de l’entorn que experimenta, s’incrementa la capacitat d’autonomia, es produeix un desenvolupament de la
implicació social a través de l'observació i la participació directa i fomenta les relacions entre alumnes.
Ara que s’ha indicat les raons que justifiquen la importància de les sortides didàctiques dins les ciències socials, cal indicar quins són els procediments o pautes que el professor hauria de fer per dissenyar una sortida.
Per començar, hem de partir de l’idea de diverses publicacions (Benejam, 2003; López, Sánchez, 2013) que el pensament constructivista, és la teoria del pensament que avui en dia continua imposant-se enfront de la resta.
Continuant amb aquest plantajament hi ha molts d’estudis que recalquen la necessitat de preparació i organització abans de fer la sortida per part del docent, amb la finalitat que sigui el coneixedor de tots els detalls que s'hagin d'analitzar i de tenir els recursos que permetin guiar i donar les eines necessàries per a facilitar l'aprenentatge de l'alumnat. És per això, que normalment l'estructura que se sol plantejar en les propostes de les sortides didàctiques consta de tres fases (Delgado, Alario, 1994; Pulgarin 1998;
Vilarrasa, 2003; Molina 2010):
- La primera consistiria en la preparació i disseny de la sortida.
- La segona correspon al desenvolupament de la sortida.
- La tercera és posterior a la sortida.
Una vegada citada aquesta darrera qüestió, és el moment de fer un desenvolupament de cada una de les fases dites anteriorment. Per això a partir de les explicacions de L. Tejada (2009) es veurà de manera clara i sintetizada les pautes que afavoreixen que la sortida es digui a terme de manera exitosa.
Sobre la primera fase, que com s’ha dit abans és de caràcter preparatori, el treball del professor és essencial, ja que és el que organitza i planifica la sortida i per tant ha de fer front a la resolució dels aspectes tècnics que la proposta pot plantejar per això convé que el docent hagi de fer l’elaboració de materials didàctics, inclosos en el dossier de l’alumnat, documents de suport al docent, a on estigui reflexat informació útil de la sortida pedagògica (Mohamed, Pérez, Montero, 2017). Tampoc s’ha d’oblidar de la preparació del contingut de la sortida, i per tant ha de tenir coneixements específics sobre el tema que es tractarà d’afegir en aquest punt els objectius i les tasques. També, durant
aquesta fase s'hauria de dedicar temps a la preparació prèvia a l'aula. És essencial que el professor sàpiga els coneixements que tenen els estudiants sobre el tema i que els provoqui una motivació d'allò amb què aprendran, d'aquí ve que sigui necessària durant aquesta fase fer una avaluació inicial. A més és important que l'alumnat conegui l'organització que es durà a terme durant tot el procés de la sortida didàctica i sobretot l'organització del conjunt d'activitats.
La segona fase ja seria la sortida pròpiament dita. Durant aquest temps s’hauria de combinar elements d’aprenentatge i oci perquè no resulti la sortida ni avorrida ni agotador per als alumnes. Ha de resultar sent dinàmica, que tenqui amb la monotonia que suposa estar cada dia dins de l’aula però que també serveixi perquè els alumnes aprenguin els objectius que ha establit el docent durant la primera fase a partir de les tasques dissenyades. També, el professor ha d’aprofitar que els estudiants tinguin un paper més actiu en la seva educació i aprenentatge, potenciant d’aquesta manera l'aprenentatge de l'alumnat fent la funció el professor d’acompanyament i guia.
La última fase seria després després de la sortida, en el que es realitzarien activitats de consolidació i la part de l’avaluació final que permetin aconseguir l’adquisició dels nous conceptes i establir la relació amb els coneixements previs per tal de tenir un enfocament globalitzador (Giné, 2007).
A més, hi hauria tasques que demostrin que s’han assolit dels objectius que s’han proposat.
Un altre aspecte a destacar seria conèixer l’aplicació que han tingut les sortides didàctiques, tenint en compte els destinataris, a partir de dues perspectives: per una part, des del punt de vista de la formació del professorat dins l’assignatura de Geografia i Història, i per altra part vinculat amb la formació de l’alumnat en els nivells educatius d’Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.
En primer lloc, des del punt de vista dels docents, és de vital importància que l’aplicació de les sortides didàctiques durant l’etapa de formació del professorat sigui essencial, degut a que dóna la possibilitat a que els futurs
docents ja tinguin l’experiència directa amb un tipus de pràctica que l’hauran de fer quan exerceixin com a professors, fent que es produeixi un enriquiment del seu coneixement a partir de les pràctiques educatives que no siguin convencionals, els quals, podran valorar com a font de coneixement (Basilio, Grande, 2015). En segon lloc, a través de la realització d’activitats relacionades amb visites a exposicions, museus o zones arqueològiques entre altres provoquen que el docent aconsegueixi una major implicació social i sensibilització que més endavant ho podrà transmetre als joves fomentant una ciutadania més preparada i coneixedora de la realitat i del seu entorn (Cantó, Hurtado, Vilches, 2013).
Des del punt de vista de l’alumnat d’educació Infantil, Primària i Batxillerat, la seva distribució és desigual depenent dels cursos i nivells. La gran majoria de les publicacions i estudis sobre aquest tema en el context de les ciències socials es concentra en major quantitat a l’etapa de Primària (Serra, 2003; Molina, 2010, López, Sánchez, 2013) i Secundària (Serra, 2003;
Abril, López 2016) i de manera més reduïda, en els nivells d’Infantil (Tejada, 2009) i Batxillerat (Campillo, Para, 2003).
En definitiva, es pot observar que la sortida didàctica és un recurs importat i molt valorarat dins del context acadèmic, ja que ho demostren el diversos escrits que demostren els aspectes positius que ofereix aquesta eina.
És un recurs que s’utilitza tant per la formació dels docents com per l’alumnat dels diferents nivells acadèmics no universitaris. A més, s’ha de destacar la importància en l’organització i preparació de les sortides per garantir el seu èxit en el que l’alumnat aprengui de la sortida i el professor sigui el guia del seu aprenentatge.
2.2. El patrimoni com a recurs per la sortida didàctica
Un cop finalitzat el punt anterior sobre la sortida didàctica dins de l’àmbit de les ciències socials, en aquest apartat es tractarà sobre l’enfocament del patrimoni com a recurs o eina alhora de fer la sortida didàctica.
En general, els professionals defineixen patrimoni com un conjunt de béns materials i immaterials que ha deixat els pas de la història de l’home per diferents llocs del món (Cuenca, 2013) i que també tenen una càrrega simbólica que adopten els futurs receptor que seran el encarregats de conservar-lo i donar la importància adequada i d’acceptar l’herència que varen deixar les societats passades. Seguint aquesta línea, la didàctica en el patrimoni pot resultar un recurs molt efectiu per desenvolupar aspectes socials culturals i personals tant en els alumnes com en els docents (González, 2006).
A través de la cerca d’estudis d’investigació relacionats entre la sortida didàctica amb el patrimoni, sobretot arqueològic. S’ha arribat a la conclusió que hi ha una gran varietat i que es pot enfocar des de dos punts de vista: per una banda pot anar dirigida directament a la visita d’un jaciment arqueològic i per altra banda, hi ha organismes que s’encarreguen de gestionar el patrimoni arqueològic, com per exemple els museus, en els que ells mateixos planifiquen les activitats i la visita guiada al jaciment i al propi museu.
Relacionat amb el primer punt de vista, hi ha molts exemples de l’ús dels jaciments arqueològics de diferents èpoques històriques com a recurs per fer sortides didàctiques , és el cas dels emplaçaments prehistòrics a Atapuerca (Moreno 2000), l’assentament romà de Corduba (Molina, 2018) o fins hi tot d’època medieval com les restes musulmanes de la Valle de Ricote a la provincia de Murcia (Monteagudo, 2010).
Al igual que a l’apartat anterior, moltes publicacions mencionen l’importància de la preparació de les sortides didàctiques a jaciments. Molts dels següents autors coincideixen en la necessitat organitzar la visita i estructurar-la en tres parts (Monteagudo, 2010; Gómez, 2008, Prego, Muñoz, 2006). En canvi hi ha altres professionals no tenen plantejada la idea de l’organització alhora de fer una sortida didàctica al jaciment (Hernández, Rubio, 2013).
En contraposició al que seria el contacte directe amb el jaciment, existeixen iniciatives que son plantejades perquè no sigui obligatori fer la visita presencial. Això és a causa dels avenços de les noves tecnologies que permenten digitalment fer la visita al jaciment, sent una bona iniciativa que es podria aplicar sobretot en el context de pandèmia que s’està visquent avui en dia (Rovira, 2010; Rivero, 2011).
Sobre les ofertes educatives a museus, hi ha una multitud d’exemples tant a nivel nacional com local dins el context de les Illes Balears. Del primer àmbit destaca l’oferta didàctica del Museu Arqueològic de Tarragona on realitzen un conjunt de tallers que mesclen la visita guiada per el museu amb activitats experimentals (Sada, 1998). Un altre exemple seria la guia didàctica que ofereix el Museu Arqueològic de Catalunya (s.d.) que facilita als docents poder programar sortides didàctiques a diferents museus i jaciments com el museu d’Empuries o el poblat ibèric d’Ullastret, entre altres.
No només en el territori nacional hi ha propostes didàctiques. Tot i que l’oferta educativa és escassa a Balears, es poder citar alguns exemples. El primer a Menorca destaca la sortida guiada al jaciment de Torralba d’en Salord (Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, s.d) que consisteix en una visita guiada i la realització de tallers de ceràmica, de fona i pintura rupestre. En el cas de Mallorca hi ha l’exemple del taller experimental que ofereix el jaciment de Closos de Can Gaià i consisteix en la recreació d’un jaciment artificial devora el jaciment original (Valenzuela, Vives, Servera, Planas, 2009-2010).
Per acabar aquest punt destaca la creació de fulletons que ha realitzat el CAIB (Comunitat Autònoma de les Illes Balears) a l’arxipèlag de Cabrera i són itineraris on descriuen les rutes que poden realitzar els visitats, com per exemple la ruta del castell de Cabrera, la ruta del museu i el monument dels francesos o la ruta arqueològica que consisteix en les visites de la factoria de Salaons, les barraques dels presoners francesos, la necrópolis i el taller de porpra. Aquest darrer fulletó ha estat part de la inspiració per fer aquesta proposta didàctica, (CAIB, s.d.)
2.3. L’Antiguitat Tardana a les Illes Balears: el monestir bizantí de Cabrera Una vegada que s’han analitzat les qüestions referides a la sortida didàctica en l’àmbit de les ciències socials i el patrimoni com a recurs de la sortida didàctica. Aquest darrer punt del present apartat està dedicat a realitzar comentaris de la documentació que hi ha sobre l’Antiguitat tardana a les Illes Balears i en concret sobre els estudis dedicats al monestir bizantí de Cabrera.
L'Antiguitat tardana a les Illes Balears és un període al qual la historiografia tradicional se li ha anomenat "segles foscos" a causa de l'escassetat de fonts escrites i arqueològiques (Rosselló, 1973). La seva cronologia abasta a des del segle III, quan es produeix la crisi del baix imperi romà fins a la invasió musulmana a les illes entre els anys 902-903. Entre aquests segles està l'ocupació bizantina (504-903 d.C.), etapa pel qual es basa el present treball ja que la proposta es basa a conèixer a la comunitat monàstica que va viure a Cabrera durant l'ocupació bizantina.
L'interès per l'Antiguitat Tardana a les Illes Balears es remunta a principis del segle XX, en el qual sobretot per a conèixer els últims segles de l'Imperi Romà d'Occident s'investigava a través de la història del cristianisme, l'arqueologia i les fonts escrites (Rotger, 1900; Seguí 1937), no obstant això, no és a partir dels anys 70 quan comença haver-hi un augment de les recerques (Rosselló, 1973; Pérez, 1970).
En general, el desenvolupament de l'arqueologia sobre l'Antiguitat Tardana a les Illes Balears s'ha beneficiats gràcies a les excavacions realitzades en nombroses basíliques paleocristianes rurals. La troballa d'aquestes edificacions juntament amb les necròpolis també descobertes, ha fet que les dades sobre aquesta etapa que es considerava com obscura, ha donat més llum alhora de conèixer millor aquest període.
Hi ha nombrosos exemples que han fet estudis en aquestes basíliques i necròpolis: en Mallorca destaquen els estudis realitzats a la basílica de Son Peretó a Manacor, que és la més coneguda i més estudiada de totes les basíliques paleocristianes (Riera, Cau, Alcaide, Sales, Munar, 2010; Palol, Rosselló, Alomar, Camps, 1967) i la resta de basíliques com Cas Frares a Santa Maria del Camí, Sa Carrotja a Manacor i Son Fadrinet a Campos. A
Menorca hi ha les basíliques des Cap des Port i Sanitja a es Mercadal, Son Bou a Alaior i Illa del Rei, Illa d'en Colom i es Fornàs de Torelló a Maó (Alcaide, 2005).
Altres restes arqueològics són una necròpolis i la fortificació a l’antiga ciutat romana de Pol.lèntia, els castells roquers d’Alaró, Santueri a Mallorca i el Castell de Santa Àgueda a Menorca. A Eivissa s’han trobat restes defensius d’època bizantina a Dalt Vila (Vallori, Mas, Cau, 2011) .
Una vegada que s’ha analitzat de manera genèrica la historiografia de l’Antiguitat Tardia a les Illes Balears, en el següent punt es basarà en concretar les investigacions relacionades directament del tema de les propostes didàctiques: el monestir bizantí de Cabrera.
La primera notícia que es té constància que va haver-hi un monestir de Cabrera va ser a partir de l'única font escrita antiga del 603 d.C., sent una carta que el Papa Gregori Magno va dirigir al defensor Johannes (Amengual, 1991).
Referent a les fonts arqueològiques, l'origen de les recerques començant per l'arxipèlag de Cabrera es remunten en els anys cinquanta del segle passat en el qual es van començar a realitzar prospeccions a la zona del jaciment d'és Pla de ses Figueres. Ja en la dècada dels anys 80 Víctor Guerrero va descobrir en el mateix emplaçament restes de ceràmica d'època bizantina i en els anys 90 Maria José Hernández, Margarita Orfila i Miquel Àngel Cau van fer estudis a la zona, varen descobrir tres nuclis als quals en un futur es van identificar i van fer el projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir de Cabrera havent identificat una factoria de Salaons, una necròpoli juntament amb una taller de porpra i les barraques dels presoners francesos (Riera, 2004).
A part del jaciment des Pla de ses Figueres, en l'arxipèlag també s'han estudiat altres quatre assentaments vinculats amb el monestir de Cabrera, tres d'ells a l'illa gran de l'arxipèlag que són la font, Són Picornells, El Clot donis Guix i un en l'illot de Sa Conillera anomenat Es Corrals (fig.1) que segons els resultats donarien lloca a que varen ser ermites mentre que Es Pla de ses Figueres era el cenobi i l’edifici principal (Riera, 2014; 2005, 2001; Pons, Riera, Riera, 2001). En l'actualitat només és visitable és a Pla de ses Figueres i és per
això que l'itinerari se centra en aquest jaciment i en el Illot des Frares, que es comentarà a continuació.
Respecte a l’Illot des Fares, encara que està en un lloc diferent, aparentment allunyat de Cabrera, a partir dels resultats obtinguts de les diferents campanyes es té la hipòtesi que té un gran vincle amb el monestir bizantí i que s’explicarà en el següent apartat dedicat al desenvolupament de les propostes. Les primeres excavacions d'aquest lloc van ser a partir dels anys 70 amb la intenció de crear un hotel, el director va ser Guillermo Rosselló que va autoritzar la construcció de l'hotel però finalment només van quedar els paviments per les lleis de costes que finalment van fer que no s'edifiqués en el jaciment. Ja en els primers anys del segle XXI amb motiu d'una construcció d'una rampa es van fer les intervencions arqueològiques en el Illot donis Frares al que van descobrir nous resultats i es va fer la seva respectiva musicalización igual que va succeir amb és Pla de Ses Figueres, fixant un cartell explicatiu (Riera 2012)
3. DESENVOLUPAMENT DE LES PROPOSTES
El present apartat es podria definir com la base d'aquest treball. Es tracta del desenvolupament de dues sortides didàctiques per a dos nivells acadèmics diferents: segon d'ESO i segon de Batxiller. Totes dues propostes , tenen els mateixos punts i recorregut, pel fet que estan enfocades per a explicar l'època bizantina a les Illes Balears, en concret la comunitat monàstica que va viure en l'arxipèlag de Cabrera. Per raons òbvies, encara que es tracta del mateix itinerari el plantejament no és igual a causa de la diferència en quan al grau de complexitat i maduresa que presenten tots dos cursos.
L'estructura del desenvolupament de les propostes començarà amb la selecció dels punts de la sortida didàctica per a conèixer millor els emplaçaments triats i posteriorment s'analitzarà per separat les dues propostes pròpiament dites.
3.1. Selecció dels punts de la sortida didàctica
Els punts seleccionats de la sortida didàctica són tres: un jaciment situat en la Colònia de Sant Jordi anomenat l'Illot des Frares (fig.2) i els altres dos emplaçaments arqueològics a l'illa gran de l'Arxipèlag de Cabrera que casualment rep el mateix nom, aquests dos últims situats en un jaciment arqueològic anomenat És Pla de ses Figueres que són la factoria de salaons (fig.3) i la necròpoli bizantina (fig.4) juntament amb el taller de porpra (fig 5). Els criteris de selecció són varis i en les següents línies s'enumeraran.
El primer d'ells és per la cronologia. Tal com es veurà més endavant en aquest mateix apartat la cronologia que engloba aquestes propostes s'enfoca en l'època bizantina, un període al qual encara que tal com s'ha dit en l'estat de l'estat de la qüestió que avui dia hi ha molta més informació sobre aquesta etapa fosca a les Illes Balears, en el currículum tant de Secundària com el Batxillerat el tenen molt desplaçat i poc dedicat. D'aquesta manera, és necessari donar a conèixer no sols el succeït en aquest temps sinó que a més se de més a conèixer la història local i un bon recurs és a partir de les sortides didàctiques .
El segon és per les condicions que presenten els llocs. Els tres punts són accessibles al públic i estan ben senyalitzats. Tots dos tres tenen un cartell explicatiu amb la planta de l'emplaçament juntament amb una breu explicació que hauria d'actualitzar-se encara que per a un visitant sense coneixement previ de la matèria li és suficient (fig. 6,7,8). L'única diferència que hi ha entre els ells és l'estat de conservació, mentre que la factoria de salaons, la necròpoli i el taller de porpra gaudeixen de bon estat de conservació a causa que s'han fet moltes més intervencions arqueològiques i la seva ubicació dins d'un parc natural protegit ha ajudat al fet que estiguessin ben mantinguts, l'Ilot des Frares no ha tingut molta sort ja que és necessària la realització de treballs de manteniment pel fet que està mal cuidat i brut (fig.9). De totes manera això podria resultar beneficiós per a la sortida ja que es podria aprofitar aquesta situació per a conscienciar als joves de respectar el patrimoni arqueològic a partir de la comparació entre els jaciments.
L'últim criteri està relacionat amb la necessitat d'establir una metodologia que trenqui amb la monotonia de ser a l'aula i tenir un major contacte amb l'exterior fent una combinació de transmissió de continguts amb oci perquè la sortida no resulti pesada o avorrida.
3.1.1. ILLOT DELS FRARES
L’Illot des Frares era una petita illeta que es troba localitzada en el port de la Colònia de Sant Jordi, en el sud de l’illa de Mallorca. Actualment està unida a terra ferme a causa de les distintes construccions que s’han anat realitzant a l’actual port . En aquest lloc, s’han anat documentant tota una sèrie d’estructures arquitectòniques i un mínim de de cinc tombes, moltes d’elles destruïdes a principis de la dècada dels anys 70 del segle passat. Això ha provocat que no es pogués datar amb seguretat cap d’aquelles restes arqueològiques, ni interpretar les estructures per saber la seva funcionalitat (Riera 2012, 2014).
En tot cas, d’una banda és important saber que les sepultures de l’Illot des Frares presenten les mateixes característiques que les que se troben a la necròpolis de es Pla de les Figueres. A més, s’ha descobert molta ceràmica i estris de vidre datats entre els segles V-VII d.C. que és idèntica al que es detecten a Cabrera i Conillera . D’altra banda, igual que passa amb el pla de les Figueres, s’ha trobat abundants cargols marins de l’espècie Murex trunculus, amb el patró de trencament vinculat amb la producció de porpra (Riera 2012, 2014).
La primera intervenció arqueològica es va realitzar l’any 1972, amb el motiu de construir una instal.lació hotelera. Aquesta excavació fou encomanada als Serveis d’Arqueologia del Museu de Mallorca i dirigida pel Dr. Guillem Rosselló Bordoy. Una vegada realitzada l’excavació, es va autoritzar a construir l’hotel però gràcies a la modificació de la lleis de costes no es va poder edificar (Riera 2012). Les fotografies y la documentació que es va realitzar es va perdre, d’aquesta manera l’únic material que es va conservar va ser l’aixecament planimètric feta pel Dr. Lluís Plantalamor i Miquel Trias que va
ajudar a intervencions posteriors a reconèixer les restes estructurals del jaciment.
Tot i que, es varen publicar diverses vegades sobre el l'emplaçament, destacant els escrits de Víctor Guerrero i Margarita Orfila que ja varen identificar una necròpolis tardoimperial (Guerrero 1981, 1985) (Orfila, 1988), no fou fins l’any 2003 quan es va realitzar una revisió del monument i els materials recuperats durant les tasques d’excavació de 1972, destacant l’arqueòleg Mateu Riera que ha dedicat la seva trajectòria professional a l’època bizantina a Mallorca i en especial al monestir de Cabrera. Amb l’estudi dels materials es va poder documentar que tenien una datació entre el segon mil.leni a.C. fins a l’època contemporànea i per tant es pot destacar la llarga ocupació humana que hi va haver al lloc. A més, en aquesta campanya es va arribar a la conclusió que entre els segles cinquè i sisè d.C. la presència humana a l’illot va ser pronunciada (Pons, Riera, Riera, 2001).
Les últimes excavacions arqueològiques es varen realitzar en els anys 2009 i 2010, dirigit al igual que en 2004 per Mateu Riera amb la finalitat de veure si es podia modificar la rampa la rampa per a barques que ja hi havia en el lloc. Els resultats de les intervencions varen ser la troballa de materials de diferents èpoques i sobretot d’una fossa d’enterrament que no estava identificada a l’excavació de 1972 (Riera,2012). La forma de la tomba era de tipus banyera amb els extrems arrodonits, sent la mateixa forma que les tombes de la necròpolis del pla de ses Figueres. Malauradament, en el moment que es va excavar no es va poder datar en precisió degut a estava tapada i en el fons sortien plàstics.
Després de les dues campanyes, es va procedir a fer el procés de museïtzació mitjançant la col.locació d’un cartell explicatiu que encara perdura en l’actualitat però que està en males condicions, al igual que el jaciment.
A partir de totes aquestes intervencions els resultats ha demostrat que hi ha evidències de que hi ha una vinculació entre l’Illot des Frares i Cabrera ja que la gran abundància de ceràmiques dels segles V a VII i la resta de cargols, fan suposar que l’Illot des Frares podia haver sigut un magatzem per als
monjos de Cabrera i que possiblement emmagatzemaven les seves mercaderies (Riera 2014).
3.1.2. FACTORIA DE SALAONS
Tan la factoria de salaons com la necròpolis i el taller de porpra, estan ubicats en un mateix jaciment arqueològic anomenat es Pla de ses Figueres, a l’illa gran de l’arxipèlag de Cabrera, estan a uns 20 minuts caminant del port (fig 11). El jaciment té una ocupació de 10 ha dels quals només són visibles els tres emplaçaments dits abans i les barraques dels presoners francesos que no estan incloses a la proposta, degut a que són de principis del segle XIX i encara que s’ha evidenciat que sota les barraques hi ha substrats anteriors, entre elles bizantines, per respecte a no fer malbé les estructures, no hi ha res visible de la part bizantina a la zona de les barraques.
El pla de ses Figueres va ser descoberta per Víctor Guerrero que va recollir restes ceràmiques, sobretot fragments de sigil.lades i llànties paleocristianes (Guerrero, 1985). En la dècada dels anys 90, Maria José Hernández, Margarita Orfila i Miquel Àngel Cau varen fer un estudi en el que donaren a conèixer tres nuclis on es varen recollir abundants fragments ceràmics datades entre els segles VI-VII d.C. i que posteriorment serien els tres nuclis dits abans (Hernández, Orfila, Cau, 1992).
Entre els anys 2003 i 2007 un equip d’arqueologia de l’ajuntament de Palma, format per Mateu Riera, Margalida Munar, Elena Juncosa, Lavínia Mayer i Maria Magdalena Riera, va dur a terme els treball per poder realitzar el Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir de Cabrera.
Durant aquest temps es va excavar i posteriorment restaurar i musealitzar tant la factoria de salaons, la necròpolis, el taller de porpra i el campament dels soldats francesos que són els únics avui en dia que són visibles i accessibles per als visitants que arriben a Cabrera (Riera, Munar, Juncosa, Mayer i Riera, 2008). Actualment un equip d’excavació al front de Mateu Riera fa diferents campanyes dins del jaciment amb la fi de poder conèixer la comunitat monàstica que va viure allà durant l’època bizantina.
Començant per la factoria de salaons, es tracta de quatre cubetes i restes d’un àmbit molt arrasat. Tres de les cubetes són molt semblants i estan molt ben alineades. Aquestes, es troben entre tres i quatre metres de la línea actual de la costa. Estan retallades a la roca i revestides d’opus signium, una mescla de diferents materials d’origen romà que s’utilitzava dins l’àmbit de la construcció. La seva funció estaria relacionada amb la producció de salar peix i creació de salses (Riera,2014).
Sobre la datació de la factoria ha hagut dos causes que han dificultat precisar l’origen de la seva fundació: la primera d’elles, perquè hi va haver les destruccions que varen realitzar els presoners francesos i la segona per la seva localització, molt a prop de la costa que ha fet que la seva erosió fos més ràpida. No obstant això, es pot afirmar que fou edificada després del 150 d.C. i que es va utilitzar entre els segles V i VII d.C. (Riera, 2014).
A diferència de l’Illot des Frares presenta un bon estat de conservació, és un lloc ben senyalitzat i té un cartell explicatiu on apareix la planta de l’emplaçament amb una petita descripció.
3.1.3. NECRÒPOLIS I TALLER DE PORPRA
La necròpolis i el taller de porpra són dues estructures que estan en un mateix emplaçament dins del jaciment del pla de ses Figueres, exactament a menys de cinc minuts caminant de la factoria de salaons. Primer de tot comentarem la necròpolis i més endavant el taller de porpra.
Començant per la necròpolis, es té constància de que hi ha cinc tombes, però avui dia només s’han excavat tres, també convé destacar que per la distribució que presenta i la seva localització, segons els investigadors, fa pensar que el cementiri era considerablement més gran. Sobre les tombes, s’ha pogut determinar que es tracta d’inhumacions individuals en fossa de tipus banyera amb coberta de lloses, tal i com apareix en el jaciment de l’Illot des Frares (Riera 2014).
A cadascuna d’elles es van descobrir les restes d’un sol individu sempre de sexe masculí i d’edat adulta entre 35 i 45 anys. Els inhumats no presenten cap dipòsit funerari, és a dir, no estan enterrats amb cap objecte personal.
Respecte al taller de porpra, comparteix espai amb la necròpolis i està format per una sèrie d’estructures del segle V d.C. (cubeta i mur). El mur en l’actualitat es troba molt arrasat, mentre que la cubeta està aixecada en quatre petits murs de pedra juntats amb argila i coberts en morter de calç (Riera, 2008). La producció de porpra s’ha pogut constatar a partir de la localització de cargols marins amb el patró de fragmentació per a l’extracció de l’animal viu per poder així elaborar el colorant. A més, els resultats de les proves en C14 fetes als cargols, mostren una datació entre els segles VI-VII d.C. (Riera, 2014). Igual que succeeix amb la factoria de salaons, té un bon estat de conservació i és molt accesible degut a la senyalització a través de cartells indicatius i un altre explicatiu efront de la necròpolis i el taller de porpra. No obstant això cal que s’actualitzin els cartells, ja que fa més de 10 anys que la senyalització de tota Cabrera no està actualitzada.
3.2. Proposta didàctica per a 2n d’ESO
3.2.1. Vinculació amb el currículum
En el segon curs del primer cicle de Secundària està inclòs l’assignatura de Geografia i Història. Si seguim la seqüenciació que proposa el currículum (Decret 34/2015), en aquest nivell es recomana impartir continguts de geografia humana i d’història. Aquest últim està en el Bloc 3: La Història que abarca des de la prehistòria fins en el segle XVII, tant a nivell mundial, com europeu i espanyol (Decret 34/2015).
Respecte als continguts relacionats amb la proposta didàctica, estarien dins de la unitat: Els germànic i l’Imperi Bizantí (Orient). El feudalisme. L’Islam i el procés d’unificació dels pobles musulmans. La península Ibèrica: la invasió musulmana, Al-Àndalus i els regnes cristians. Cronològicament, abarcaria tota l’alta edat mitjana, un període molt llarg que dura fins el segle XII i tot i que és una època que es caracteritza per l’escassetat de fonts, igualment té molts de
continguts fent que s’hagi de comprimir molta informació com per exemple el cas de període vandal i bizantí a les Illes Balears es doni molt per damunt.
Sobre la relació amb els criteris d’avaluació del currículum són molt pocs, evidenciant encara més la poca importància cap aquest període històric.
De totes maneres, es podria aplicar els dos següents criteris: Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de la Roma antiga, degut a que l’imperi bizantí va ser l’antic imperi romà d’orient i per tant suposa una continuació del llegat romà i caracteritzar l’alta edat mitjana a Europa i reconèixer la dificultat que suposa la falta de fonts històriques en aquest període. Podria haver un tercer que seriadescriure la nova situació econòmica, social i política dels regnes germànics a causa de que els regnes germànics són contemporanis a l’ocupació bizantina a les Illes Balears, però com no especifica l’ocupació bizantina en aquest criteri, finalment no s’ha afegit (Decret 34/2015).
3.2.2. Objectius didàctics
1. Reconèixer el període bizantí dins el món del mediterrani, especialment a la península Ibèrica i a les Illes Balears.
2. Valorar i respectar el patrimoni arqueològic de les Illes Balears i assumir actituds positives cap a la defensa i conservació d’aquest patrimoni.
3. Identificar els canvis socials, econòmics i polítics que es produeixen durant l'època bizantina.
4. Utilitzar el mètode científic i interdisciplinari a partir de fonts tant escrites com arqueològiques per esbrinar l’organització de la comunitat monàstica de Cabrera.
5. Entendre la nova mentalitat religiosa que es produeix durant el període bizantí.
6. Desenvolupar tasques que fomentin una actitud activa, cooperativa i activa de l’alumnat.
3.2.3. Estructura de la sortida
L’estructura de la sortida està dividida en tres parts: treball abans de la sortida, sortida i treball després de la sortida.
1. Treball abans de la sortida.
Primera sessió. Començament de la unitat sobre el regne vandal i ocupació bizantina a les Illes Balears. El docent farà una avaluació inicial per saber els coneixements previs dels alumnes. El procediment consistiria en projectar imatges i demanar preguntes genèriques i simples sobre la matèria com per exemple: coneixeu l’antiguitat tardana a les Illes Balears? Quins temps ocupa? Sabeu algún jaciment d’època bizantina?
A continuació, es procedità a fer l’exposició dels continguts conceptuals referents a la primera part del període vandal i bizantí a la península ibèrica i a les Illes Balears. Durant la sessió el docent mentres dóna el marc teòric, també plantejaria preguntes per fomentar la participació dels estudiants. Durant l’explicació el docent faria servir recursos com la projecció de diapositives amb imatges i textos amb la fi de captar l’atenció dels estudiants amb una presentació més atractiva visualment.
Una vegada acabada la part teòrica, primer de tot s’explicaria la sortida didàctica que han de realitzar i les tasques que han de fer abans, durant i després de la sortida. Finalment, el alumnes realitzarien una activitat de consolidació que consistiria en realitzar un eix cronològic i començar a llegir el còmic Balears abans i ara, dedicar a vàndals i bizantins, per poder fer una activitat de la sessió següent. Si no disposaran de temps suficient haurien d’acabar de llegir com a deures per a casa.
Segona sessió. Primer de tot, es realitzaria la correcció de l’activitat de consolidació de la primera sessió, a continuació el docent explicaria la segona
part dels continguts teòrics de la unitat tal amb el mateix procediment que la sessió anterior, seguidament els estudiants realitzarien dues activitats de consolidació: la primera contestar preguntes a partir de la lectura del còmic i la segona identificar les parts d’una basílica paleocristiana.
Sortida didàctica
Tercera sessió. Abans de començar la sortida, els alumnes haurien de reunir-se en el centre escolar per passar llista, entregar per part del docent el dossier de l’alumnat i explicar el que han de fer. Depèn de la distància que hi hagi entre el centre i la Colònia de Sant Jordi és necessari utilitzar algun tipus de transport, preferiblement un autobús.
Aturada a l’Illot des Frares
Una vegada que s’arriba al port de la Colònia de Sant Jordi, s’aniria a la primera aturada que seria l’Illot des Frares on s’explicaria la descripció del jaciment, la cronologia, la seva estructura i funcionalitat, els materials que s’han trobat entre altres. Posteriorment començarien a realitzar les tasques del dossier que està dividit en diferents punts: primer de tot han de saber la localització de tot el itinerari de la sortida, seguidament farien tasques relacionades amb l’arqueologia com per exemple dibuixar la planta d’un jaciment, realitzar fotografies o catalogar material, més envant haurien de conèixer l’única font primària escrita que s’ha conservat que parla sobre la comunitat monàstica de Cabrera i finalment dues activitats de repàs i reflexió.
Durant tot el temps que duri la sortida els alumnes es poden agrupar entre ells per poder ajudar-se i intercanviar idees.
Aturada a la factoria de Salaons
Després de l’Illot des Frares agafam un vaixell per arribar a Cabrera, que té com a duració d’una hora aproximadament. En el port de Cabrera, els guies ens donarien la benvinguda i explicarien sobre les normes que hi ha per visitar l'illa i les recomanacions dels llocs que es poden visitar o no.
Des del port ens dirigim a la factoria de salaons i amb una duració de 20 minuts arribariem a la segona aturada. El recorregut per arribar a la factoria es caracteritza per ser un camí ben senyalitzat i fàcil de realitzar. Durant el trajecte passaríem per l'antiga casa de pagès, les instal·lacions de la guàrdia civil, l'alberg i la platja de Sa Platgeta. Abans d'arribar al lloc hi ha un cartell explicatiu que indica la ubicació del jaciment arqueològic del Pla de ses Figueres i una petita descripció del jaciment. Quan vegem el cartell ens dirigim a la dreta on ens està la factoria.
Una vegada que s’ha arribat, es realitzaria l'explicació sobre l'emplaçament i es realitzarien les activitats.
Aturada a la necròpolis i el taller de porpra
La següent aturada és la necròpolis i el taller de porpra que estan a tres minuts caminant de la factoria de salaons. Allà al igual que la resta de aturades es donaria una breu explicació del contingut teòric referit al lloc i els alumnes realitzarien les tasques. Quan hagin acabat les tasques, aniriem cap el port de Cabrera per agafar el vaixell cap a Mallorca i anar en autobús en direcció al centre escolar.
2. Treball posterior a la sortida
Quarta sessió. A l’aula, el professor crearia grups de 4 o 5 membres, tenint en compte que el grups siguin heterogenis i que prevalgui la diversitat.
Durant aquesta sessió, han de fer cada grup una infografía del que han après de la sortida. Posant les imatges que han fotografiat i fer un breu resum de cada aturada.
Cinquena sessió. L’última sessió està dedicada a acabar i entregar la infografia i fer un petit qüestionari d’autoavaluació.
3.2.4. Temporalització de la sortida
ABANS DE LA SORTIDA
PRIMERA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
10 min Avaluació inicial, pluja d’idees.
20 min Explicació primera part dels continguts teòrics.
10 min Explicació de la sortida de les tasques que han de realitzar abans, durant i després de la sortida.
10 min Fer l’activitat de consolidació de l’eix cronològic.
5 min Començar a llegir el còmic.
SEGONA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
5 min Corregir l’activitat de consolidació de la sessió anterior.
20 min Explicació primera part dels continguts teòrics.
15 min Fer activitat de consolidació del còmic
5 min Fer l’activitat de consolidació de la basílica paleocristiana.
10 min Corregir activitats de consolidació.
SORTIDA
TERCERA SESSIÓ
Temps Desenvolupament de la sortida
8:00-8:10h (10 min) Encontre al centre, passar llista. Recordar el recorregut de la sortida i explicar les activitats.
8:10-9:00h (50 min) Trajecte per arribar a la Colònia de Sant Jordi (el temps pot variar segons la localització del centre)
9:00-9:50 h (50 min) ILLOT DES FRARES
9:00-9:20 h (20 min) Explicació jaciment de l’Illot des Frares.
9:20-9:40 (20 min) Realització activitats dossier.
9:45:10:55 h (70
min) Trajecte en vaixell a Cabrera 10:55-11:30 h (35
min)
Encontre amb els guies i berenar.
11:30-11:50 (20 min) Caminada cap a la factoria de Salaons 11:50-12:30 FACTORIA DE SALAONS
11:50-12:10 h (20
min) Explicació de la factoria de Salaons 12:10-12:30 (20
min)
Realització activitats dossier
12:30-12:33 (3 min) Desplaçament caminant cap a la necròpolis i el taller de porpra.
12:33-13:10 NECRÒPOLIS I TALLER DE PORPRA 12:33-12:50 (20
min) Explicació de la necròpolis i taller de porpra.
12:50-13:10 (20 min)
Realització activitats dossier.
13:10-13:30 (20
min) Caminada cap al port.
13:30-14:40h (70
min) Trajecte en vaixell cap a Mallorca.
14:40-15:30 (50
min) Retorn al centre escolar. El temps pot canviar segons la localització del centre.
DESPRÉS DE LA SORTIDA
QUARTA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
10 min Explicació de la tasca i formació de grups.
45 min Preparació i realització de la infografia.
CINQUENA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
45 min Acabar infografia i entrega dels dossiers i infografia
10 min Realitzar avaluacions de la unitat didàctica.
3.2.5. Metodologia
El concepte de metodologia dins l’àmbit de l’educació es podria definir com a pautes que determinen una manera de procedir, organitzar, orientar les preguntes, les explicacions i la gestió de l’aula (Quinquer, 2004). Per poder fer la proposta didàctica ha sigut necessària la combinació de les següents metodologies:
1. Metodologia expositiva: és una estratègia molt utilitzada dins les aules de ciències socials de secundària i batxillerat. El docent s’encarrega de realitzar la part expositiva per poder transmetre els continguts teòrics. La seva aplicació estaria present en les tres pases de la proposta (abans, durant i després de la sortida) i durant les exposicions de contingut teòric s’impulsarien mètodes per fomentar la participació i la interacció entre professor i alumnes (Quinquer, 2004). Alguns recursos per fomentar la participació dels estudiants serien demanar preguntes, promoure el diàleg, proposar reflexions, demanar exemples entre altres.
2. Metodologia cooperativa: l’aprenentatge cooperatiu és l'ocupació didàctica de grups reduïts en els quals els alumnes treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres (Johnson, Johnson i Holubec,1994). Es desenvolupa durant la sortida, fomentant l’ajuda mútua entre companys per realitzar les activitats, ja que el professor només estarà de suport i, després de la sortida, amb l’activitat grupal de la infografia. Gràcies a aquesta metodologia s'aconsegueix la cooperació entre iguals, fent que entre els alumnes puguin demanar dubtes i ajudar-se, al mateix temps que impulsa la diversitat (Pérez, 2010)
3. Metodologia aplicada a la sortida didàctica: es realitza mitjançant la vista del jaciment de l’illot des frares i els altres emplaçament arqueològics del parc natural de Cabrera. Amb aquest mètode permet el contacte amb
l’aprenentatge per experimentació i observació amb el guiatge del professor (Vilarrasa, 2003).
3.2.6. Materials
Per poder fer els continguts teòrics i les activitats d’aquesta proposta didàctica, conve distingir l’àmbit o lloc on es faran les tasques i explicacions: a l’aula el professor necessitaria ordinador portàtil, projector, pissarra manual i digital per poder impartir la classe teòrica, mentre que els alumnes haurien de disposar d’ordinadors portàtils per fer la tasca grupal de la infografia i material escolar com llapis, goma, boligraf etc. A la sortida, els estudiants tindrien el dossier de treball on estan les activitats, telèfons mòbils per poder fer-hi fotos o com a eina d’ajuda per contestar les activitats i material escolar.
Sobre el pressupost de la sortida és imprescindible l’ús de l’autobús per poder arribar al port de la Colònia de Sant Jordi i de vaixell per poder arribar a Cabrera. Per tant es podria considerar que és un pressupost elevat degut a la despesa que suposa el viatge en vaixell i això podria suposar un inconvenient per poder realitzar-la, ja que els preus de les diferents companyies que ofereixen el servei de viatjar a Cabrera oscilen entre 35 i 47 euros per persona, a més s’ha de afegir el transport en autobús que seria aproximadament de 10 euros per persona. Finalment cal dir el cost de les fotocòpies dels dossiers que serien 1,5 euros per alumne.
3.2.7. Avaluació
L’avaluació per la present unitat ha estat pensada perquè totes les tasques dissenyades tinguin pes per l’avaluació global de dita unitat. D’aquesta manera, s’ha elaborat una taula en el que fa una distinció entre treball cooperatiu i individual i el percentatge que tenen les tasques així com l’avaluació inicial i l’actitud i participació.
AVALUACIÓ GLOBAL
Treball individual Activitats abans de la
sortida 20% Dossier de l’alumnat
durant la sortida 25% Actitud i participació de tot el procés de la unitat 15%
Treball cooperatiu Tasca grupal de fer una infografia del que han après de la sortida 25%
Autoavaluació Qüestionari d’autoavaluació 15%
3.3. Proposta didàctica per a 2n de Batxillerat
3.3.1. Vinculació amb el currículum
Sobre el currículum de Batxillerat s’ha de destacar que considera la història com a una eina essencial per al coneixement del passat, alhora que en molts de casos ens proporciona claus per entendre el present i fer possible la presa de consciència com a ciutadans, en la construcció del futur (Decret 35/2015).
Dins del currículum anuncia que els continguts que es donen a l’assignatura es limiten a la història d’Espanya, donant una major importància a l’època contemporània, perquè segons el document, són els fets més propers el que han marcat la situació política i socioeconòmica actual (Decret 35/2015).
Així mateix, la resta de períodes històrics estan representants. La ubicació del contingut de la proposta està en el Bloc 1: La Península Ibèrica des dels primers humans fins a la desaparició de la monarquia visigòtica (711), en concret està dins de la unitat didàctica següent: La monarquia visigòtica: una economia rural; el poder de l’Església i la noblesa. Vàndals i bizantins a les Balears.
Podem observar doncs que els continguts relacionats amb la proposta no tenen molta importància segons el currículum, ja que per començar no és edat contemporània, seguidament està en un bloc que comparteix en dos grans etapes com són la prehistòria i l’edat antiga i finalment perquè està com a subapartat de la unitat didàctica dedicada a la monarquia visigoda.
Per acabar, s’ha de comentar que només hi ha un únic criteri d’avaluació que s’aplica des de la prehistòria fins la monarquia visigoda: Explicar les característiques dels principals fets i processos històrics de la península Ibèrica i de les Balears des de la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigòtica i identificar-ne les causes i conseqüències(Decret 35/2015).
3.3.2. Objectius didàctics
1. Respectar el patrimoni arqueològic balear i valorar-ho com a font per conèixer i entendre el passat.
2. Situar el context de la tardoantiguitat balear dins del món mediterrani.
3. Utilitzar i entendre les diferents fonts històriques com a mètode científic per conèixer el passat.
4. Reconèixer les principals característiques econòmiques, socials i polítiques de l’època bizantina.
5. Entendre els canvis religiosos que es produeixen a la tardoantiguitat.
6. Resoldre treballs que aconsegueixin una actitut activa, participativa i major autonomia.
3.3.3. Estructura de la sortida
Aquest apartat té com a fi exposar les activitats plantejades per la proposta de 2n de Batxillerat. Tal i com ha passat en la proposta de 2n d’ESO, s’ha seguit la mateixa idea de dividir-la en tres fases: treball abans de la sortida, sortida didàctica i treball posterior de la sortida.
1. Treball abans de la sortida
Primera Sessió, S’iniciaria amb l’explicació de les activitats que es desenvoluparan al llarg d’aquesta sessió i de la resta, anunciant-se la sortida didàctica a la Colònia de Sant Jordi i Cabrea. Seguidament hi hauria una avaluació inicial perquè el professor tingui una orientació dels coneixements previs que tenen els alumnes sobre la tardoantiguitat de les Illes Balears.
A continuació s’explicaria la primera part dels continguts teòrics per part del docent intentat buscar estratègies per aconseguir la participació activa dels estudiants. Seguidament els alumnes han de visualitzar un vídeo sobre el període vàndal i bizantí a les Illes Balears i contestar les preguntes. Finalment l’última part de la present sessió està dedicada a corregir l’activitat de consolidació.
Segona Sessió. Explicació del professor de la segona part del contingut teòric. Posteriorment, es realitzaria l’assignació de grups per realitzar el treball cooperatiu. El criteri de selecció es basaria segons el nivell, capacitat i interès, creant grups heterogenis que afavoreixin la diversitat La resta del temps es dedicaria començar el treball grupal.
El treball cooperatiu té diferents passes: la primera és realitzarà durant la segona i tercera sessió. Han de preparar un escrit sobre el jaciment que els ha tocat. Aquest escrit ha de contestar les preguntes que planteja el professor a través d'una fitxa que lliurarà a cada grup juntament amb la bibliografia que han de consultar per internet. També pel seu compte poden buscar informació però han de notificar-ho al professor per a confirmar si la font és fiable. La intenció de l'escrit és la de preparar durant la visita una breu presentació oral del jaciment que els ha tocat, és a dir, que són els propis alumnes el que organitzaran les explicacions de cada punt de la sortida.
Tercera Sessió: continuar amb l’escrit i l’exposició oral de la visita. Al final de la tercera sessió es farà un recordatori del material que han de dur i altres indicacions com dur calçat, roba còmoda, berenar…
2. Sortida
Quarta sessió. Primerament es reuniran els alumnes en el centre, es passaria llista i se’ls lliuraria el dossier d’activitats. A continuació es realitzaria el
desplaçament cap a la sortida començant per el port de la Colònia de Sant Jordi, a la primera aturada que seria l’Illot des Frares.
Aturada a l’Illot des Frares
Els grups que els hagi tocat la el jaciment han de fer una breu exposició oral i posteriorment realitzar un comentari de mapa que està en el dossier, en cas de que no puguin acabar-lo durant la sortida ho podran fer-ho a casa.
També es donaria temps per explorar i fotografiar el jaciment. Una vegada acabada la primera aturada aniriem al vaixell rumb a Cabrera.
Aturada a la factoria de Salaons
Un cop que estan en el port de Cabrera, els guies donarien la benvinguda i explicarien les normes que s’han de complir. Després de berenar, caminariem vint minuts per arribar a la factoria de Salaons on els grups que els ha tocat l’emplaçament farien la breu exposició i realitzarien la corresponent activitat del dossier. Finalment els alumnes poden fer fotos i explorar la factoria.
Aturada a la necròpolis i taller de porpra
En aquesta aturada primer els grups que els ha tocat la necròpolis començarien a fer l’exposició i posteriorment aquells que tenien el taller de porpra. Seguidament faran una tasca del dossier sobre una comparació entre l’estat de conservació del jaciment de l’Illot des Frares amb la factoria de Salaons y la necròpolis i el taller de porpra. Finalment els alumnes exploraran els llocs i faran les fotos.
Una vegada finalitzada la sortida, es realitzaria la caminada cap el port de Cabrera per agafar el vaixell i partir cap a el port de la Colònia de Sant Jordi per anar en autobús cap el centre escolar.
3. Treball posterior a la sortida
Quinta i sisena sessió. Amb els mateixos grups formats anteriorment han de fer la darrera tasca que és dissenyar amb el programa digital decanvaun tríptic sobre l’itinerari arqueològic que han realitzat a la sortida. En la darrera
sessió han d’entregar el dossier de les activitats, el tríptic i l’escrit que varen fer per la preparació de l’exposició durant la sortida.
3.3.4. Temporalització
ABANS DE LA SORTIDA
PRIMERA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
10 min Avaluació inicial, pluja d’idees.
20 min Explicació primera part dels continguts teòrics i la dinàmica de la sortida i les activitats.
20 min Visualització del contingut audiovisual sobre el període vandal i bizantí a les Illes Balears i contestar les preguntes.
5 min Corregir activitat de consolidació.
SEGONA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
20 min Explicació segona part dels continguts teòrics.
10 min Assignació de grups per realitzar el treball cooperatiu.
25 min Realització del treball cooperatiu
TERCERA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
45 min Continuació del treball cooperatiu
10 min Recordatori als alumnes del material que han de dur per la sortida didàctica i indicacions.
SORTIDA
QUARTA SESSIÓ
Temps Desenvolupament de la sortida
8:00-8:10h (10 min) Encontre al centre, passar llista. Recordar el recorregut de la sortida i explicar les activitats.
8:10-9:00h (50 min) Trajecte per arribar a la Colònia de Sant Jordi (el temps pot variar segons la localització del centre)
9:00-9:50 h (50 min) ILLOT DES FRARES
9:00-9:20 h (20 min) Explicació grups jaciment de l’Illot des Frares.
9:20-9:40 (20 min) Realització activitat dossier.
9:45:10:55 h (70 min)
Trajecte en vaixell a Cabrera
10:55-11:30 h (35
min) Encontre amb els guies i berenar.
11:30-11:50 (20 min) Caminada cap a la factoria de Salaons 11:50-12:30 FACTORIA DE SALAONS
11:50-12:10 h (20 min)
Explicació grups de la factoria de Salaons
12:10-12:25 (15
min) Realització activitat dossier
12:25-12:28 (3 min) Desplaçament caminant cap a la necròpolis i el taller de porpra.
12:28-13: NECRÒPOLIS I TALLER DE PORPRA 12:28-13:08 (40
min)
Explicació grups de la necròpolis i taller de porpra.
13:08- 13:23 (15
min) Realització activitat dossier.
13:23-13:43 (20
min) Caminada cap al port.
13:45-14:55h (70
min) Trajecte en vaixell cap a Mallorca.
14:55-15:45 (50
min) Retorn al centre escolar. El temps pot canviar segons la localització del centre.
CINQUENA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
10 min Explicació de la tasca en grups del tríptic de l’itinerari arqueològic de la sortida.
45 min Realització de la tasca grupal
SISENA SESSIÓ
TEMPS Desenvolupament de la sessió
50 min Realització de la tasca grupal
5 min Entrega del dossier, de l’escrit i el tríptic.
3.3.5. Metodologia
En currículum dedicat al Batxillerat indica que la selecció del tipus de recursos per impartir l’assignatura d'història ha de dependre de les estratègies que utilitzi el professor i de les particularitats que presenta del grup classe. A més, s’ha de tenir en compte el reconeixement del protagonisme per part de l’alumnat del seu procés d’ensenyament-aprenentatge i per tant els instruments que s'han d’utilitzar per transmetre el coneixement, s’han d’adaptar a les necessitat dels estudiant i no a l’inrevés (Decret 35/2015). Per aquest motiu, al llarg d’aquesta proposta s’han triat un conjunt de metodologies per aconseguir els objectius didàctics comentats prèviament:
- Metodologia expositiva: consisteix en l’exposició dels coneixements per part del professor als alumnes. Les sessions expositives resulten útils quan es presenta de manera sintetizada i amb una presentació que resulti atractiva visualment que ajudi a una millor comprensió dels coneixements (Quinquer, 2004).
- Metodologia cooperativa i interactiva: aquest tipus de mètode es realitzaria a les tasques que s’hagin de fer en grup com per exemple l’escrit, l’exposició durant el jaciment i el tríptic de la ruta arqueològica de les sessions finals. La finalitat d’aquesta metodologia és fomentar una major autonomia per part de l'alumnat respecte en la seva relació amb el
professor, ja que aquest darrer tendria la funció de guia. El treball cooperatiu presenta molts avantatges destacant el desenvolupament de les relacions interpersonals, augment del sentit de la responsabilitat individual i grupal, desenvolupament de les destreses socials com la cooperació, el suport, l’ajuda mútua etc. També fomenta l'aprenentatge significatiu degut a que es pot adaptar als diferents ritmes d'aprenentatge que pot haver a un aula (Pérez, 2010).
- Metodologia de la sortida didàctica: a través de la visita dels jaciments arqueològics facilita el contacte i l’experimentació directe amb una font del passat, afavorint una millor comprensió de la matèria d’història (Ruiz, 1995).
3.3.6. Materials
Respecte als materials que s’han d’utilitzar per aquesta proposta dedicada a Batxillerat, a l’aula hauria de haver una pissara manual i digital, juntament amb el projector per poder fer la classe teòrica, material escolar com llapis, goma, boligraf entre altre per fer les tasques i ordinador per els estudiants i el professor.
Durant la sortida els alumnes per fotografiar els jaciments han de tenir una càmera o dispositiu mòbil, el dossier de les activitat i material escolar.
Després de la sortida els alumnes han de disposar d’ordinador portàtil per fer el tríptic i material escolar
Sobre el pressupost de la sortida es podria considerar bastant elevat a causa del cost que suposa el trajecte en vaixell, que sol ser entre 35 i 47 euros per persona. A més s’ha de sumar el transport de l’autocar que sol ser 10 euros per persona i les fotocòpies poden arribar a 2 euros per dossier. Es pot arribar a la conclusió que el cost econòmic podria suposar un inconvenient alhora de realitzar la sortida didàctica per la gran despesa que suposa el transport.
