Títol: Disseny i implementació d'unitat didàctica per a Cultura Audiovisual II: Comunicar a l'era de la
postveritat
NOM AUTOR: CARLES CABRER BIEZMA
Memòria del Treball de Fi de Màster
Màster Universitari de Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Tecnologia de Serveis)
de la
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Curs Acadèmic 2016-2017
Data 17 de juliol del 2017
ÍNDEX
p.
1 Introducció / resum... 1
2 Objectius del treball... 2
3 Contextualització de CAU al currículum de batxillerat i del centre educatiu de referència... 3
4 Justificació i elecció del tema... 7
5 Desenvolupament de la UD... 10
5.1 Fase d'Anàlisi... 12
5.2 Fase de Disseny... 14
5.2.1 Ambient... 14
5.2.2 Objectius instruccionals... 15
5.2.3 Selecció d'estratègies pedagògiques... 15
5.2.4 Eines TIC i educatives... 18
5.3 Fase de Desenvolupament... 21
5.3.1 Primera sessió... 21
5.3.2 Segona sessió... 23
5.3.3 Tercera sessió... 26
5.3.4 Quarta sessió... 26
5.3.5 Cinquena sessió... 27
5.3.6 Sisena sessió... 27
5.3.7 Setena sessió... 28
5.3.8 Vuitena sessió... 28
5.3.9 Desenvolupament de l'activitat Tertúlia a quatre bandes sobre Comunicació... 29
5.3.10 Justificació dels recursos empleats... 30
5.3.11 Preparació del Moodle... 32
5.4 Fase d'Implementació... 33
5.5 Fase d'Avaluació... 34
6 Conclusions... 37
7 Referències bibliogràfiques... 38
Annexes 7.1 Annex I – Instruccions de la carpeta d'aprenentatge... 40
7.2 Annex II - Rúbrica de la carpeta d'aprenentatge... 42
7.3 Annex III - Kahoot! d'avaluació inicial... 43
7.4 Annex IV - Webmix de Symbaloo dels anuncis publicitaris... 45
Índex de taules i gràfics 1. Taula programació CAU I curs 2016/2017 a l'IES Llucmajor... 4
2. Taula programació CAU II curs 2016/2017 a l'IES Llucmajor... 5
3. Esquema model ADDIE... 12
4. Aspecte del Moodle de l'IES Llucmajor actualment... 19
5. Webmix de Symbaloo creat per a una pràctica del MFP 16/17... 20
1. Introducció / resum
El sector de la comunicació audiovisual a Espanya està passant per un moment de profunds canvis. Hi ha diversos factors que tenen que veure amb aquesta situació, però els principals són la precarització de les professions periodística i aquelles relacionades amb el món audiovisual propiciada per la caiguda en la inversió publicitària i la continua pèrdua de credibilitat en els mitjans de comunicació. Ens trobam, doncs, una situació difícil per als futurs professionals de la comunicació, on hauran de fer front a la tasca més complicada de totes: recuperar la confiança de la societat. Una tasca que passa irremeiablement per començar a guiar-se per criteris ètics i de responsabilitat social a l'hora de dur a terme la seva feina.
Cultura Audiovisual és una assignatura introductòria per aquells alumnes interessats en el sector de la producció audiovisual i de la publicitat.
L’ensenyament d’aquesta matèria s’estructura en dos camins paral·lels i complementaris. El primer és l’anàlisi dels productes que es presenten per mitjans digitals i físics i el segon és la creació de productes audiovisuals per part dels alumnes. L'objectiu de la unitat didàctica “Comunicar a l'era de la postveritat” és doble: per una part preparar als alumnes per a que coneguin la situació real del sector audiovisual i els reptes més importants que té per endavant la seva generació i, d'una altra seguir les recomanacions de la UNESCO d'incloure al currículum de secundària competències relatives a l'Educació en i per a Mitjans, per tal que els alumnes puguin accedir i crear de forma eficaç continguts en suport del desenvolupament econòmic, l'educació, la salut i els serveis humans, i de tots els altres aspectes de les societats contemporànies.
La unitat està construïda en base al model ADDIE de disseny instruccional, partint de les necessitats educatives dels alumnes, dels seus coneixements previs, dels requisits del currículum i dels nostres objectius com a docents. La unitat es basarà en una metodologia fonamentalment diversa, comunicativa, activa i participativa i a l’aula es cercarà potenciar l’aprenentatge significatiu. Els continguts que veuran comprenen des de la situació actual del
mercat laboral del sector audiovisual i de la publicitat a reflexionar sobre la crisis dels mitjans de comunicació des del 2008, aprofundir en les causes de l'auge de les noticies falses i de la pseudociència i reflexionar sobre la necessitat d'incloure criteris ètics i de responsabilitat social dins les seves produccions per tornar a guanyar la confiança de la seva audiència i el respecte social de la seva professió.
2. Objectius del treball
Objectiu principal: elaborar una unitat didàctica per l’assignatura de Cultura Audiovisual II (d'ara en endavant CAU II), en contret per a la seva versió de la branca de batxillerat artístic.
Objectius secundaris:
- Utilitzar el model ADDIE de disseny instruccional per elaborar la unitat didàctica.
− Incorporar estratègies pedagògiques i metodologies adients per assolir l’aprenentatge significatiu.
− Incorporar nous elements a la U.D. sobre la situació actual del sector audiovisual a Espanya i sobre els diferents codis deontològics del periodisme, de la comunicació audiovisual i de la publicitat.
− Fer que els alumnes reflexionin sobre la responsabilitat que tenen com a creadors dins els mitjans de comunicació a l'hora de configurar una societat democràtica, crítica i madura.
3. Contextualització de Cultura Audiovisual dins el currículum de batxillerat i del centre educatiu emprat com a referència
El centre de referència que aquest treball pren com a model és l'IES Llucmajor, en concret es basarà en les dades del curs 2016/2017 i en el seu calendari lectiu tot i que el contingut d'aquest treball aspira a poder-se implementar durant el proper curs. La modalitat artística de batxillerat és nova d'aquest curs a aquell centre i es va posar en marxa, segons responsables del centre, degut a l'alta demanda que hi havia d'aquesta especialitat entre els
alumnes d'ESO de cursos passats. En aquest sentit, el primer curs de batxillerat d'art ha comptat amb 22 alumnes, 20 dels quals van triar Cultura Audiovisual com a troncal d'opció.
Quant a alumnat de l'institut en xifres globals, el curs 2016/2017 va comptar amb 870 alumnes, dels quals 517 cursen l’ESO, 169 batxillerat i 189 FP. De tots aquests, 132 estan valorats com NESE i en la seva majoria estan distribuïts entre els primers cursos d’ESO i la FP bàsica. L'IES Llucmajor també té autoritzats 4 cursos del SOIB per persones en atur: un de calefacció, un d’electricitat, un de perruqueria i un d’administratiu. Els alumnes d'ESO provenen de tres centres adscrits: CEIP Rei Jaume III i CEIP sa Marina de Llucmajor, amb tres i una línia respectivament a sisè, i del CEIP Pare Bartomeu Pou d'Algaida, amb dues línies al mateix curs. Prop del 90% dels alumnes són de nacionalitat espanyola. Totes aquestes dades estan extretes del Pla Estratègic 2017/21 del centre, d'accés lliure a la seva pàgina web. A la secció de Referències bibliogràfiques del present treball es pot trobar l'adreça per poder consultar-lo. Dins aquest Pla també es fa un resum del nombre de faltes i expulsions per etapes educatives, destacant el bon comportament en general dels cursos de batxillerat.
CAU és una assignatura troncal d'opció per als alumnes de primer i segon de batxillerat artístic amb 4 sessions setmanals de 55 minuts cadascuna.
També la poden triar alumnes de les altres modalitats de batxillerat (socials, ciències...). En aquests casos és una assignatura específica (conegudes anteriorment amb el nom d’optatives) i es fan 3 sessions setmanals de 55 minuts cadascuna tant a primer com a segon de batxillerat. Com a troncal d'opció els alumnes la poden triar a Selectivitat a la Fase Específica. Com a assignatura específica no es pot triar a aquesta fase.
L’ensenyament d’aquesta matèria s’estructura en dos camins paral·lels i complementaris. El primer és l’anàlisi dels productes que es presenten per mitjans digitals i físics i el segon és la creació de productes audiovisuals per part dels alumnes, tal i com podem veure a la següent taula:
Cultura Audiovisal I – 1er Batxilerrat Temporalitzac
ió
Blocs temàtics Unitats didàctiques
1a avaluació:
entre setembre i
octubre
1. Imatge i significat
- Imatge representada: funcions i forma.
- Evolució de la construcció d’imatges fixes al llarg de la història de l’art.
- Mitjans audiovisuals i les seves caracte-rístiques principals.
- Evolució dels mitjans i llenguatges audio-visuals. El llenguatge dels nous mitjans.
- Comparativa històrica de les fites de la foto-grafia, el cinema, la televisió, la ràdio, el multimèdia i els nous mitjans. El món audiovisual com a representació del
món real. Funcions de la imatge.
- Transcendència de la valoració expressiva i estètica de les imatges i de l’observació critica dels missatges.
1a avaluació:
entre novembre i
desembre
2. Activitats amb Gimp, Inkscape...
- Programari lliure Gimp
- Funcions bàsiques retoc fotogràfic a Gimp - Retoc fotogràfic amb Gimp
- Programari lliure: Inkscape
- Funcions bàsiques disseny vectorial amb Inkscape
2a avaluació:
entre gener i febrer
3. La imatge fixa i la seva capacitat expressiva
- Característiques pròpies de la imatge foto-gràfica en relació amb altres imatges fixes.
- Enquadrament en la imatge fixa.
- Fotografia en blanc i negre i en color.
- Fotografia com a instrument de denúncia social i ús com a imatge del poder polític.
- Fotografia de moda. Condicionants plàstics i econòmics
- Realitat paradoxal.
- Elements expressius i usos de la imatge fixa.
- Codis que configuren els diferents llenguatges.
- Funció il·lustradora de la imatge - Composició d’imatges fixes. Ritme Visual.
- Narració mitjançant imatges fixes (cartells, historieta gràfica, presentacions). Guió de la historieta.
Elaboració d’històries gràfiques mitjançant imatges d’ús públic.
- Fotografia en la publicitat.
- Sistemes de captació d’imatges. Càmera fotogràfica.
- Tècniques digitals en el disseny, la manipulació i la creació d’imatges.
- Tractament d’imatges digitals.
2a avaluació:
entre març i abril
4. La imatge en moviment i la seva capacitat
expressiva
- Fonaments perceptius de la imatge en moviment. La il·lusió de moviment.
- Composició expressiva del quadre d’imatge en el cinema i en televisió. La funció de la il·luminació.
- Característiques tècniques de la imatge cinematogràfica i videogràfica, la imatge televisiva i
dels audiovisuals. El 3D.
- Sistemes de captació d’imatges en moviment.
Sistemes tradicionals analògics i moderns sistemes digitals.
- Característiques expressives de la velocitat de reproducció d’imatges: El cinema mut. La càmera
lenta. L’efecte bala o bullet time.
3a avaluació:
entre abril i juny
5. Narrativa audiovisual
- Narració de la imatge en moviment. El pla i la seqüència.
- Plans d’imatge. Moviments de càmera.
- Diàleg en el cinema: pla i contraplà.
- Pla seqüència.
- Relacions espaciotemporals en la narració audiovisual. Salt endavant i salt enrere.
- Literatura i guió cinematogràfic. La sinopsi.
L’escaleta. El guió literari. La seqüència. El guió tècnic. El guió il·lustrat o storyboard.
- El muntatge audiovisual.
- Gèneres cinematogràfics. Gèneres televisius.
- Cinema de ficció i documental.
- Cinema d’animació.
- Narrativa dels productes interactius.
Cultura Audiovisal II – 2on Batxilerrat -modalitat socials i ciències- Temporalitz
ació
Blocs temàtics Unitats didàctiques
1a avaluació:
entre setembre i
octubre
1. Integració de so i imatge en la
creació d'audiovisuals i
nous mitjans
- Funció expressiva del so. Característiques tècniques.
- Enregistrament del so. Tipus essencials de microfonia.
- Relació perceptiva entre imatge i so: diàlegs, veu en off, efectes especials i música.
- Adequació de la música i dels sons a les intencions expressives i comunicatives.
- Integració del so a les produccions audiovisuals.
Elements expressius del so en relació amb la imatge.
Funcions de la banda sonora.
- Fites històriques del procés de transformació en els llenguatges i en els mitjans tècnics en el pas del cinema mut al cinema sonor.
- La comèdia dialogada. L’obra cinematogràfica de Woody Allen.
- La comèdia coral.
- L’obra cinematogràfica de Luis García Berlanga.
2.
Característiques de la producció
audiovisual i multimèdia en
els diferents mitjans
- Indústria cinematogràfica, videogràfica i televisiva segons l’evolució històrica de les activitats de producció audiovisual.
- Organigrames i funcions professionals en la creació de productes audiovisuals.
- Procés de producció audiovisual i multimèdia.
- Creació d’imatges en moviment i efectes digitals.
- Edició i postproducció de documents multimèdia.
- Els efectes en la història del cinema i la televisió: la nit americana, la doble exposició, el croma, l’edició digital.
- Condicionants del disseny per a tots.
3. Els mitjans de comunicació
audiovisual
- Llenguatge de la televisió. Característiques tècniques i expressives. Gèneres i formats de programes de televisió. Televisió del futur. Televisió interactiva.
- Fites de la televisió en el llenguatge audiovisual.
- Televisió a Espanya. Tipologies i realització de programes per a televisió. Informatius, entreteniment, drama, comèdia, terror, musicals, concursos, etc.
- Grans realitzadors.
- Ràdio. Característiques tècniques i expressives.
Gèneres i formats de programes de ràdio:
informatius, magazine, retransmissions esportives, etc. Característiques pròpies de cada gènere. Ràdio interactiva.
- Estudi d’audiències i programació. Característiques de l’obtenció de les dades d’audiència. Sistemes d’elaboració estadística de resultats i transcendència a la producció audiovisual.
- La ràdio i la televisió com a servei públic.
- Mitjans de comunicació audiovisual de lliure accés.
Internet i la socialització de la informació, la comunicació i la creació.
- Ús responsable de la xarxa.
- Llibertat d’expressió i drets individuals de l’espectador.
4. La publicitat
- Anàlisi de la imatge publicitària.
- Publicitat: informació, propaganda i seducció.
- Funcions comunicatives. Funcions estètiques.
- Noves formes de publicitat: emplaçament del producte, publicitat encoberta i subliminar, definicions correctes d’ambdues situacions.
- Publicitat en l’esport, claus socials i econòmiques.
- Publicitat de dimensió social. Campanyes humanitàries.
5. Anàlisis d'imatges i missatges multimèdia
- Lectura denotativa i connotativa d’imatges.
- Anàlisi d’imatges fixes i en moviment.
- Anàlisi de productes multimèdia.
- Valors formals, estètics, expressius i de significat de les imatges.
- Incidència dels missatges segons l’emissor i el mitjà utilitzat.
4. Justificació i elecció de la unitat didàctica
Organitzacions internacionals com la UNESCO i la Comissió Europea duen anys promovent la necessitat d'incorporar dins els currículums de secundària la competència d'educació en mitjans o alfabetització informacional amb l'objectiu de que els futurs ciutadans siguin capaços de conformar una societat més crítica, participativa i activa amb els mitjans (Aguaded, 2013). En aquest sentit, expliquen que aquesta competència, entre altres possibilitats, ofereix la clau per a l'accés, ús i creació eficaç de continguts en suport del desenvolupament econòmic, l'educació, la salut i els serveis humans, i de tots els altres aspectes de les societats contemporànies (Declaració d'Alexandria Sobre l'Alfabetització Informacional i l'Aprenentatge al llarg de la Vida, 2005).
El currículum de CAU al batxillerat no recull explícitament aquesta competència (com no ho fa cap altre matèria amb l'actual LOMQE) però sí la seva essència en allò que es refereix a comprendre, analitzar i desenvolupar un sentit crític cap a la informació difosa a través dels diferents mitjans de comunicació massius. De la mateixa manera, també cal fer referència a un dels objectius que sí contempla el currículum per justificar aquesta unitat: millorar la capacitat per a l’elecció professional i acadèmica, tot coneixent les professions i estudis relacionats amb la comunicació i les tecnologies audiovisuals.
Segons un estudi d'Ofcom realitzat al Regne Unit, referenciat pel blog Universo Abierto (Universitat de Salamanca, 2016) els joves passen a prop de 29 hores a la setmana en front d'una pantalla, entre televisió, ordinadors, smartphones i tablets. A més, segons el mateix informe, la publicitat personalitzada dirigida a infants i adolescents ha augmentat exponencialment des dels darrers anys. Els mitjans de comunicació i Internet juguen un paper transcendental al dia a dia dels ciutadans i el seu paper a l'educació de les noves generacions té un pes realment important. Gràcies a ells reben constantment una gran quantitat d'informació que acaba configurant les seves concepcions del món que ens envolta, de la societat, de les relacions socials, de com han de consumir i, en definitiva, de com han de viure la nostra vida.
D'una altra banda, el sector periodístic i audiovisual a Espanya està passant per un moment de crisis econòmica i de credibilitat. Segons els
resultats de l'Estudi General de Mitjans d'abril del 2016 al març del 2017, la penetració dels diaris, revistes i televisió es troba als seus mínims històrics.
Internet, en canvi, es troba en màxims, tot i que el grau de penetració pareix que es comença a estabilitzar en torn al 70%. En aquest sentit trobam que les persones nescudes entre els anys 1980 i finals de la dècada de 1990 (també coneguts com a generació millenial) són els que manco consumeixen mitjans tradicionals.
D'una altra banda, la consultora internacional Edelman assegura que els espanyols confien cada vegada manco en els mitjans de comunicació. En concret, el seu darrer informe avalua, entre d'altres factors, la confiança dels ciutadans en les diferents institucions democràtiques i revela que un 44% dels espanyols no confien en els mitjans, el que suposa un 5% de davallada respecte als valors del 2016.
Aquesta disminució de la confiança (i per tant de la credibilitat) en el mitjans de comunicació, és una conseqüència directa de les decisions que han pres els directius d'aquests mitjans per fer front la crisis econòmica d'entre 2008 i 2014 (Valera, 2016). Decisions, diu l'autor, com la reducció de treballadors, la concentració mediàtica, el tancament de determinats mitjans d'àmbit local, la prejubilació de treballadors experimentats. Tot plegat conduint a un escenari on s'ha desprestigiat la professió periodística, ha retrocedit el paper d'intermediari del periodista, ha reculat la funció social dels mitjans i s'ha estès la desinformació i la sobreabundància informativa.
En aquest punt hem de recordar que la Constitució Espanyola estableix al seu article 20.1 que es reconeixen i protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç por qualsevol mitjà de difusió. En aquest sentit el Tribunal Constitucional ha destacat el caràcter prevalent o preferent de la llibertat d'informació per la seva capacitat per formar una opinió pública lliure, indissolublement unida al pluralisme polític propi de l'Estat democràtic (Constitució Espanyola.
1978.Sinopsis article 20).
Per una altra banda, el currículum de Cultura Audiovisual mateix estableix que aprendre el procés creatiu dels productes audiovisuals és, probablement,
una de les millors eines pel desenvolupament personal i humà que podem facilitar als alumnes per comprendre els continguts que reben per mitjans digitals. De fet, un dels principals estàndards d'aprenentatge d'aquesta assignatura estableix que els alumnes han de desenvolupar actituds selectives, crítiques i creatives davant els missatges que rebem a través dels diferents canals de difusió i aplicar solucions expressives per elaborar petites produccions audiovisuals. En aquest sentit el currículum fa una aproximació als alumnes únicament com a consumidors d'aquest tipus de continguts més que tractar-los com a futurs creadors.
Així, al llibre d'actes del I Congrés Internacional d'Ètica de la Comunicació trobam la següent afirmació: el comunicador amb una base ètica general està en disposició no només d'oferir el millor producte informatiu a l'audiència, sinó de donar garantia de solvència en una realitat caracteritzada per l'especialització i la complexitat (Sobrados i Muñoz, 2011). El cert és que al pla d'estudis de Periodisme, per exemple, només trobam una assignatura sobre ètica i queda a discreció dels professors incorporar-la a les diferents assignatures.
Davant aquestes evidències l'autor d'aquest treball considera aconsellable incorporar dins la PGA de CAU II en la seva modalitat d'arts una nova unitat didàctica que tracti sobre la responsabilitat del comunicador dins una societat democràtica. El motiu per fer-la al segon curs de l'assignatura és degut a les sinergies positives que es poden generar entre el nou contingut proposat i el que hi ha dins el currículum.
S'ha escollit concretament la modalitat d'arts del batxillerat degut a que compten amb una sessió més setmanal que altres branques, el que fa possible dedicar un nombre determinat d'aquestes sessions a la unitat didàctica proposta sense detriment de les sessions que han d'anar dedicades al currículum. Així i tot, malgrat no sigui l'objecte d'aquest TFM, a les altres modalitats de batxillerat seria interessant incloure a Cultura Audiovisual diferents activitats al llarg del curs per tal de complementar el currículum i promoure la construcció d'una consciència ètica en la producció audiovisual i publicitària.
5. Desenvolupament de la UD
Disseny instruccional
Un dels objectius secundaris d'aquest treball de final de màster és fer servir el model ADDIE de disseny instruccional per desenvolupar la unitat didàctica. El Disseny Instruccional, al qual a partir d'ara ens referirem per les seves sigles en anglès (ID, Instructional Design), aporta al professional docent una guia per a la creació de materials i continguts de les seves matèries.
L'ID ha rebut diferents definicions al llarg de les passades dècades (Belloch, 2012). Algunes expliquen que el ID s'ocupa de planejar, preparar i dissenyar els recursos i ambients necessaris perquè es dugui a terme l'aprenentatge (Bruner, 1969). Altres diuen que és l'art i ciència aplicada de crear un ambient instruccional i els materials, clars i efectius, que ajudaran a l'alumne a desenvolupar la capacitat per aconseguir certes tasques (Broderick.
2001). Però tal volta la que més s'ajusta a la finalitat d'aquest TFM és la que apunta que el ID suposa una planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necessitats, el desenvolupament, l'avaluació, la implementació i el manteniment de materials i programes (Richey, Fields i Foson, 2001).
El cert és que tots els professionals de l'ensenyança a l'hora de preparar un nou curs o una nova unitat didàctica fan servir, conscient o inconscientment, un determinat procediment. Per a un docent inexpert és positiu poder comptar amb una eina com el ID al seu abast. En aquest sentit s'ha realitzat una recerca dels diferents models de disseny instruccional que existeixen i s'ha decantat pel model ADDIE.
Model ADDIE de disseny instruccional
Podem situar els inicis del model ADDIE al 1975, quan va ser desenvolupat pel Centre for Educational Technology de la Universitat de Florida per a l'exèrcit dels EEUU amb l'objectiu d'implementar-lo en totes les seves
branques. El model es va basar en un model anterior (Five Step Approach, en anglès), del qual van conserver les 5 fases del procés i va incorporar més subfases dins de cada fase principal. En aquest sentit, s'ha de complimentar per ordre cada fase abans de passar a la següent. Al llarg dels anys el model ha anat evolucionant i adaptant-se a les diferents necessitats dels professionals, fent aquest model més interactiu i dinàmic. No va ser fins a mitjans de la dècada de 1980 quan trobam una versió similar a la moderna (Forest, 2014). Les diferents fases que conformen aquest model són:
–Anàlisis: recopilar informació sobre els alumnes, el seu punt de partida a nivell de coneixements, les seves necessitats, els requisits del currículum, les possibles restriccions d'aprenentatge, el nou comportament desitjat, el material i les infraestructures de les que es disposen, etc.
–Disseny: aquesta fase es concentra en determinar els objectius generals i específics de l'aprenentatge. S'ha de determinar el tipus de material que podem fer servir, quines plataformes podem fer servir per organitzar el curs, quines estratègies metodològiques poden resultar més adients, la temporalització aproximada de les activitats, etc.
–Desenvolupament: a partir de la informació recollida a les anteriors fases, es planifiquen i temporalitzen les diferents sessions i es creen les presentacions i els gràfics en els casos que sigui necessari.
–Implementació: es presenta el conjunt de la unitat didàctica, bé directament a l'alumne per dur a terme les sessions planejades o bé al departament corresponent.
–Avaluació: compta amb dues parts: formativa i sumativa. La primera realment es fa al finalitzar cada fase de les anteriorment descrites. La segona es centra en avaluar si s'han complert cadascun dels objectius que ens havíem fixat i com s'han complert, també el grau d'eficiència de les eines emprades i de les activitats dutes a terme.
Esquema model ADDIE. Elaboració pròpia.
5.1 Fase d'anàlisis
Com s'ha especificat anteriorment. a efectes d’aquest TFM faré servir com a base la classe del curs 2016-2017 de Cultura Audiovisual de l'IES Llucmajor, ja que amb tota seguretat seran els mateixos que el curs que ve cursin CAU II a 2on.
Alumnes: perfil jove, d'entre 17 i 20 anys, on predomina el gènere femení (14 dones i 6 homes). Actius en xarxes socials i amb un major o menor grau d'inquietuds artístiques. Tots ells han adquirit els continguts del currículum de CAU I, a més d'aprendre a servir a nivell bàsic i/o usuari programes d'edició fotogràfica. Les seves expectatives laborals estan majoritàriament encaminades al sector audiovisual o de les belles arts. Hi ha en general una bona predisposició cap a l'assignatura, potenciat en bona part per la seva vessant pràctica. És un grup amb un bon nivell de cohesió i al llarg del curs passat no es van observar comportaments disruptius per part de cap d'ells.
Comportament desitjat: actitud participativa, reflexiva, constructiva i col·laborativa envers els continguts de la unitat didàctica.
Restriccions per a l'aprenentatge: no hi ha cap alumne que presenti dificultats per a l'aprenentatge inscrit per cursar l'assignatura.
Material i recursos: els programes informàtics que es fan servir al llarg dels dos cursos són de llicència lliure (gratuïts), llevat de la llicència de l'editor de vídeo, que ha de costejar el propi alumne. En aquest sentit es recomana TrakAx PC 5 per la seva relació qualitat-preu, tot i que el professor no es fa responsable de si l'alumne ha obtingut el programa de forma legal o no.
L’assignatura compta amb un moodle propi on els alumnes poden accedir. Hi una aula d'ordinadors a disposició dels alumnes (tot i que poden fer servir els seus propis equips) i un espai que compta amb els elements bàsics d'un estudi fotogràfic, llevat de les càmeres. El material que es requereix que aporti l'alumne pel seu us al llarg de l'assignatura són els que ja van haver dur dur a CAU I: un pendrive, un trípode per a càmera fotogràfica, un aparell de captura d'imatges fixes i en moviment (càmera compacta, càmera rèflex, etc.) i un programa d'edició de vídeo.
Consideracions pedagògiques: seguint les indicacions del currículum, la metodologia ha de ser fonamentalment diversa, comunicativa, activa i participativa. És convenient partir sempre dels coneixements previs, tenint en compte el que s’ha fet en cursos anteriors. A l’aula s’hauria de potenciar l’aprenentatge de llarga durada i, per tant, l’aprenentatge significatiu en oposició al memorístic, la qual cosa no ha d’implicar eliminar aquest tipus d’aprenentatge. D’altra banda, els alumnes han d’aprendre a aprendre, ser capaços d’investigar pel seu compte i aprofundir en la matèria, així com a fer ús de diverses fonts d’informació, especialment les tecnologies de la informació i la comunicació. La metodologia que s’hauria d’emprar en aquesta assignatura al llarg del curs és bàsicament pràctica, ja que només amb la pràctica els alumnes poden assimilar la informació teòrica que el professor hagi pogut oferir-los.
Estructura temporal del curs: l'estructura del curs es pot consultar al punt 4 del present treball. Es desaconsella dur a terme aquesta unitat didàctica a la tercera avaluació degut a que els exàmens finals comencen la primera quinzena de maig. Abans d'arribar a aquests exàmens han d'haver acabat el projecte de final de curs (una peça audiovisual de curta durada), el qual té una preparació de com a mínim de 8 sessions entre fer el guió, enregistrament i
edició. Degut a la temàtica d'aquesta unitat didàctica pareix el més adient realitzar-la després del Bloc 4 sobre Publicitat. Degut l'experiència del curs passat de CAU II amb alumnes de Ciències i Socials, els quals cal recordar que tenen 3 sessions per setmana en comptes de 4, el nombre de sessions que es poden dedicar a la unitat didàctica que desenvolupa aquest treball és d'entre 8 i 10.
Data límit per la conclusió del projecte: aquesta unitat didàctica es dissenya per poder dur-se a terme al curs 2017/2018.
5.2 Fase de disseny 5.2.1 Ambient
Partint de les dades extretes de la fase d'anàlisis, del currículum i dels coneixements que volem transmetre pareix ser que el més aconsellable és que l'ambient educatiu triat per desenvolupar aquesta unitat didàctica sigui semipresencial, però donant un pes decisiu al treball dins classe. Així doncs, hem de menester una plataforma per poder estructurar d'una forma operativa l'assignatura (i per descomptat, aquesta unitat didàctica), on els alumnes puguin accedir en qualsevol moment als materials i continguts plantejats pel professor, entregar les seves pràctiques i/o activitats i realitzar exàmens o tests, de tenir la necessitat.
Sabem que tots els alumnes saben manejar les diverses eines TIC que tenen al seu abast, des del Moodle de l'assignatura fins a tot el programari que fan servir, tant per tasques acadèmiques com a la seva pròpia vida privada.
Així, doncs, pareix que el més indicat és fer servir el Moodle del centre (plataforma virtual) per estructurar també aquesta unitat didàctica. D'aquesta forma, com s'ha explicat abans, els alumnes i el professor tenen al seu abast en qualsevol moment tot el contingut. A més, el professor pot fer un seguiment de la realització de les activitats proposades, des de realitzar una lectura fins a un test d'avaluació, si escau. És cert que altres plataformes virtuals més modernes com Edmodo poden oferir una experiència més atractiva per l'usuari i, en aquest sentit, s'ha optat per l'estabilitat per damunt de l'operativitat, ja que el centre compta amb suport informàtic propi que pot arreglar els possibles problemes que puguin ser causats per Moodle.
5.2.2 Objectius instruccionals:
– Objectiu general: persuadir als alumnes de la necessitat d'incloure criteris ètics i de responsabilitat social dins les seves produccions.
– Objectius específics:
– Que els alumnes coneguin els principis de l'autorregulació publicitària i dels codis deontològics del periodisme.
– Que els estudiants reflexionin sobre l'efecte perniciós de la utilització de la cosificació sexual de les dones i dels homes per a la construcció d'una societat més igualitària.
– Que coneguin quina és la situació actual dels mitjans de comunicació i les seves condicions de treball.
– Conèixer les principals causes de la crisis del periodisme des del 2008 fins ara i reflexionar com aquesta crisis condiciona la seva percepció de la realitat.
– Reflexionar sobre la relació entre els poders polítics i econòmics i els mitjans de comunicació. En aquest sentit, estudiar la influència dels anunciants sobre els continguts d'un mitjà i conèixer a qui pertanyen els principals mitjans de comunicació del nostre país i reflexionar sobre aquestes dependències.
– Fer una reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació a dos grans esdeveniments dels darrers anys: el Brexit i la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EE.UU.
– Reflexionar sobre el perill de les noticies falses i les seves conseqüències més greus: antivacunes, anti canvi climàtic, promoció de conductes d'odi i xenofòbia.
5.2.3 Selecció d'estratègies pedagògiques
Com hem vist a la fase d'anàlisis, el currículum de l'assignatura ens marca una sèrie de directrius sobre com conduir aquesta unitat didàctica. Ens diu que hem de fer servir metodologies fonamentalment diverses, comunicatives, actives i participatives. Les estratègies que em de fer servir han d'anar encaminades a assolir un aprenentatge significatiu dels alumnes, partint, és clar, dels seus coneixements previs. Finalment, ens senyala que els alumnes
han de ser partícips dins el seu propi procés d'aprenentatge i desenvolupar les seves habilitats per fer recerca d'informació i aprofundir en la matèria.
Amb aquest punt de partida i donats els objectius específics plantejats i l'ús que farem de la plataforma Moodle per donar suport al curs una estratègia basada en la classe invertida (flipped classroom en anglès) pareixeria ser tal volta la millor solució per optimitzar el temps i els recursos que tenim a la nostra disposició. El problema és que es tracta d'una estratègia difícil d'implementar si els alumnes no han passat per un procés d'adaptació prèvia.
La classe o aula invertida és una estratègia metodològica en la qual alguns processos o instruccions es mouen des de l'espai de l'aprenentatge en grup (la classe) a l'espai de l'aprenentatge individual (en horari extraescolar) i on la classe es converteix en un espai d'aprenentatge més dinàmic i interactiu on el docent guia als estudiants mentre apliquen els conceptes de la matèria i hi fan una aproximació més creativa (Sams i Bergmann, 2014). Bàsicament, es cerca que els alumnes aprofitin el temps de classe per aprofundir col·lectivament dins la matèria d'una forma crítica i constructiva amb la guia del professor.
El problema sorgeix quan s'implementa en un moment determinat sense haver-hi hagut abans un procés d'adaptació a aquesta nova forma d'aprendre.
És molt probable que si intentam dur-la a terme els alumnes no facin la feina requerida a casa seva i es perdi el temps dins l'aula, sense poder complir cap dels objectius que s'havia marcat.
Ens hem referit al llarg d'aquest treball en la importància de la alfabetització informacional i amb la necessitat de que l'alumne aprengui a aprendre o, si més no, que sigui partícip del seu propi procés d'aprenentatge.
Aquestes són dues de les característiques principals de l'aprenentatge basat en el tractament de la informació. En aquesta estratègia didàctica allò important no és que els estudiants sàpiguen molt, sinó que formulin fites, organitzin el coneixement, utilitzin estratègies i comprengui de forma significativa, de manera que puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats, centrades en el domini de la informació des de dues perspectives: la psicològica (referida als successos interns que configures els processos mentals) i la documental (referida als conceptes, procediments i valors que permetin recuperar i organitzar grans quantitats d’informació). Mitjançant aquesta estratègia es
poden desenvolupar activitats com la observació de fenòmens d'interès o la contextualització de certes dades.
Una altra estratègia que pot resultar adient per aquesta unitat por ser la basada en el joc. La gamificació consisteix en utilitzar una activitat lúdica per aprendre o implantar a l’aula l'organització i les regles d’un joc, amb l’objectiu d’implicar als alumnes o oferir-los una forma diferent d’aprendre. Una de les característiques d’aquesta estratègia és que es recompensa la consecució de determinats objectius o la realització de tasques amb punts, nivells o rànquings, com si es tractàs d’un joc. A més, a través d’aquesta estratègia didàctica es fomenten habilitats i capacitats com la col·laboració, la autoinformació i l’esforç.
En el context d'aquesta unitat podem fer servir eines com Kahoot! (aplicació per a telèfons intel·ligents i pàgina web gratuïta per realitzar tests d'una forma dinàmica en la que pot participar tota la classe individualment o per equips). Per fer tant el qüestionari inicial com per fer una avaluació formativa cap a la meitat de la unitat i veure amb quin grau han assolit els continguts proposats.
L'estratègia d'aprenentatge cooperatiu també és adient per acomplir els objectius de la unitat didàctica. Es tracta de que el procés d'aprenentatge es converteixi en una experiència social gràcies a la participació equitativa dels alumnes en termes de col·laboració i d'ajuda mútua. Entre altres, algunes avantatges que ens poden ser útils són que promou la motivació per la tasca i per l'aprenentatge entre iguals. Les tècniques que tenim al nostre abast són principalment els debats a classe i els treballs en grups.
Una altre estratègia que és adient per aquesta unitat pot ser l'ABP (aprenentatge basat en problemes). En l'ABP un grup amb un nombre determinat d'alumnes es reuneix amb la guia d'un tutor, amb la finalitat d'analitzar i resoldre un problema dissenyat per assolir certs objectius d'aprenentatge. És una estratègia activa d'ensenyament i aprenentatge que cerca potenciar tant l'adquisició de coneixements com el desenvolupament de competències, actituds i valors. Els estudiants han d'elaborar una diagnosi de les necessitats d'aprenentatge; a continuació han de cercar informació, la qual han d'entendre, integrar i aplicar a la resolució del problema. D'aquesta
manera, aconsegueixen construir el coneixement de la matèria de manera autònoma i treballar de forma cooperativa.
L'estratègia de simulació pot resultar útil per dissenyar qualcuna sessió en particular. En aquest sentit, la simulació permet als estudiants apropar-se a una situació similar a la real. Ajuda especialment a entendre situacions practiques, on s’han de prendre decisions per actuar i reaccionar als imprevists.
En el mon acadèmic, l’alumne ha d’actuar com si es tractes d’una situació real el que l’ajuda a assimilar els conceptes vists a teoria, ja que li permet enllaçar habilitats per aconseguir l’objectiu. La simulació es pot fer tant a nivell real, com utilitzant aplicacions que situen a l’alumne a un mon virtual.
Finalment, la darrera estratègia adient per aquesta unitat és l'estratègia creativa, la qual es basa en la capacitat de generar associacions entre idees i conceptes coneguts, on s'aprèn desenvolupant el potencial. És un aprenentatge fonamentat en l'observació, manipulació i utilització dels elements subjectes a estudi. Aquesta estratègia es divideix en tres fases, la primera de totes comprèn el brainstorming, és a dir la cerca d'informació i solució a partir de diferents idees sense concretar en res especialment (el que es coneix com a pensament divergent). Una vegada fet el procés, s'engega la segona fase del procés on el subconscient s'engega per donar amb la solució partint de totes aquestes idees inicials ja treballades en la primera fase. Finalment, una vegada trobada la solució es posa en pràctica el conegut pensament convergent on s'avalua si la idea respon o no al problema o pregunta.
5.2.4 Eines TIC i educatives
En aquest sentit hem de tenir en compte que seran unes classes que es duran a terme a aules equipades amb ordinadors. Es descarta en principi que els alumnes puguin fer servir els seus propis equips (tot i que no s'hauria de prohibir tampoc) per evitar possibles problemes amb la xarxa wifi de l'institut.
Hi ha diversos criteris que hem de tenir en compte a l'hora de seleccionar aquelles eines TIC que farem servir per impartir aquesta unitat. La
primera és si són pertinents per acomplir els objectius establerts i coherents amb la resta del curs. La segona és que ha de ser una eina gratuïta tant per al professor com per a l'alumne. La tercera és que el el professor sigui competent a l'hora de fer-la servir i de treure-li el màxim rèdit a classe i, per descomptat, que sigui de fàcil utilització per als alumnes. En aquest sentit s'optarà per aquelles aplicacions que ja coneguin o per d'altres que no requereixen molt d'esforç per aprendre a fer-es servir. Ja hem parlat d'eines com Kahoot! i ara és el moment d'estudiar quines altres ens poden ajudar a complir els nostres objectius.
Hi ha diverses plataformes en línia, com Youtube o Vimeo, a les que ens podem adreçar a l'hora de cercar material per alimentar la unitat. Són una font immensa de recursos on es poden trobar bons exemples per il·lustrar els continguts de l'assignatura i que ens ajudin a assolir els nostres continguts. Des de reportatges a anuncis premiats, o aquells que han estat fortament criticats per una determinada qüestió, fins a nous formats per a les noves generacions.
Una forma d'ordenar part del material de la unitat o el d'una determinada activitat pot ser Symbaloo. Es tracta d'una eina que permet organitzar de forma visual diferents recursos en línia, com pàgines web, xarxes socials, vídeos, imatges, etc. i afegir-los com a blocs a lo que ells anomenen webmixes, una mena de tauler informatiu. Així es poden crear entorns totalment personalitzats i dinàmics, aptes per a multitud d'activitats i objectius. La paraula Symbaloo ve del grec antic i significa reunir o recollir.
Webmix de Symbaloo creat per a una pràctica del MFP 16/17
Una altra eina de gran importància que tindrem a la nostra disposició són les pissarres digitals, mitjançant les quals podrem exposar d'una forma gràfica i dinàmica els nostres continguts. A través d'aquesta pissarra podrem fer unes presentacions més dinàmiques i que comptin amb elements multimèdia.
Com a suport a l'assignatura es farà servir la plataforma en línia Moodle del centre. Tot i que es tracta de sessions presencials a l'institut, gràcies a aquesta plataforma podem ordenar i posar a disposició dels alumnes fàcilment tot el material amb el qual realitzarem la unitat didàctica, incloent-hi documents, enllaços, presentacions, etc. A més, ofereix tota una sèrie d'avantatges que s'haurien de tenir en compte a l'hora de desenvolupar l'assignatura, com són les eines dels fòrums (on poden intercanviar opinions i demanar i rebre ajuda per part del professor o d'altres alumnes), l'eina de tramesa d'activitats per a poder enviar-les i rebre una retroalimentació del professor, i també d'altres eines per fer tests, exàmens, etc. A efectes d'avaluació formativa i/o sumativa el professor té la capacitat de fer un seguiment de l'activitat dels alumnes dins la plataforma, saber qui llegeix els documents que ha penjat o els vídeos que ha recomanat.
Aspecte del Moodle de l'IES Llucmajor actualment
Finalment, atenent als objectius de l'assignatura i a les consideracions pedagògiques del currículum el més adient per avaluar la unitat didàctica és la carpeta d'aprenentatge.
La carpeta d'aprenentatge es pot definir com a un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions...) que són elaborats per l'estudiant, amb la tutoria del docent, que s'ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien el grau de consecució dels objectius plantejats en cada entrega, de la mateixa forma que demostren les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l'anàlisi (Giné, 2007).
Per avaluar la carpeta d'aprenentatge el més encertat és elaborar una rúbrica amb un nombre determinat d'ítems que valorin la qualitat del treball, la seva presentació, l'aprofundiment en la matèria i la fonamentació de reflexions damunt el contingut, entre altres possibles factors.
5.3 Fase de desenvolupament
A efectes del present treball es desenvoluparan les primeres 2 sessions com exemple, mentre que les 6 darreres es resumiran en una taula amb els seus objectius, temporalització i altres aspectes bàsics.
5.3.1 Primera sessió
Aquesta sessió té els següents objectius: fer una introducció a la unitat didàctica, avaluar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema a tractar i les seves postures sobre els mateixos i finalment explicar el concepte de postveritat i debatre quin paper han jugat els mitjans de comunicació i les xarxes socials a dos esdeveniments històrics recents de transcendència: el Brexit i l'elecció de Donald Trump com a president dels EEUU.
La introducció a la unitat didàctica ha de ser breu, d'uns cinc minuts. La seva funció serà la de fer un esbòs d'allò que veuran els alumnes al llarg de les següents sessions i també per explicar l'avaluació a través de la carpeta d'aprenentatge i les pautes bàsiques per elaborar-la. No interessa estendre-se molt més en aquest sentit, ja que se'ls instarà a llegir el document explicatiu del procés que haurem penjat a Moodle.
Passat els 5 minuts d'introducció es passarà a realitzar un Kahoot! de 15 preguntes. El temps estimat per realitzar aquesta activitat és de 20 minuts. En aquest sentit cal tenir en compte el temps que es tardarà entre explicar l'activitat, preparar tot els elements necessaris i, finalment, valorar entre tots els resultats globals del final de la prova. Per participar els alumnes podran fer servir els ordinadors de la classe. Aquests resultats marcaran un punt de partida important en la unitat i servirà al professor per variar d'una o altre manera determinats continguts en funció de les respostes dels alumnes. Els resultats d'aquest test no serviran per variar la nota de l'avaluació. També servirà per en part per revisar els objectius de la unitat didàctica de cara a altres cursos. Un dels punts que el professor tractarà a treure a debat és el concepte de “consumerisme” per fer reflexionar als alumnes com les noves tecnologies canvien el comportament dels consumidors (veure Annex III, pàgina 43).
La darrera meitat de la sessió servirà per exposar un vídeo sobre el fenomen de la postveritat i dos dels seus màxims exemples actuals: el Brexit i Donald Trump. És una peça de 6 minuts que es pot trobar a Youtube i està elaborat per l'equip d'Efecto Naim, un programa d'anàlisis d'actualitat de la cadena colombiana NTN24. Fan servir un llenguatge accessible i donen el context necessari per començar a comprendre la naturalesa del problema.
En acabar la reproducció del vídeo es plantejarà a classe un debat sobre el paper que tenen els diferents agents de la societat en el fenomen de la postveritat. El professor haurà d'engrescar als seus alumnes perquè participin i parlin sobre quin paper juguen els mitjans de comunicació i quin paper juga la societat i també les interaccions entre tots dos. També cercarà que els alumnes siguin capaços d'extrapolar-ho a la realitat d'Espanya i de les Illes Balears amb altres temes d'actualitat. L'objectiu desitjat amb aquesta activitat és potenciar que els alumnes es plantegin qüestions que tal volta fins en aquells moments no s'havien plantejat, fins i tot provocar una dissonància cognitiva entre el que fins ara havien pensat sobre un tema en concret i que facin la primera passa per canviar la seva postura, és a dir, per enriquir-se i créixer com a persones.
En aquest sentit, un altre objectiu és que els alumnes comprenguin com la societat veu el món a través dels mitjans de comunicació i a través de les
xarxes socials i com aquesta visió pot ser fàcilment distorsionada degut a la falta d'alfabetització informacional i d'educació en general.
Al finalitzar la classe el professor comentarà breument els continguts de la següent sessió i els demanarà que incloguin les reflexions d'aquesta primera sessió dins la carpeta d'aprenentatge.
Tornant al terme consumerisme, que el docent haurà exposat a debat al principi de la classe. Es tracta d'una tendència íntimament lligada al consum ètic i sostenible, en el qual el consumidor actua en major o menor mesura en base a criteris racionals i responsables tenint en compte les seves necessitats reals, el lloc de procedència dels productes i les condicions en les quals ha estat elaborat el mateix (Oviedo, 2016).
5.3.2 Segona sessió
Cercant ser coherents amb la resta dels blocs temàtics de l'assignatura, aquesta segona sessió i la següent estaran enfocades cap al tema de la publicitat. Això és degut a que al bloc anterior a aquesta unitat didàctica els alumnes havien estudiat els aspectes estètics i funcionals bàsics de la publicitat, no tant així els problemes ètics i legals que sovint comporta. En aquesta sessió aplicarem l'estratègia de l'aprenentatge cooperatiu i la de l'aprenentatge basat en problemes. El docent procurarà que l'actitud dels alumnes cap aquesta activitat sigui oberta, activa, crítica i col·laborativa.
Els primers minuts de la sessió es dedicaran a recordar el que s'havia fet a la sessió anterior i contestar possibles dubtes. Després el docent explicarà l'activitat que es durà a terme al llarg de tota la classe. L'activitat i les seves instruccions són les següents:
– Formar 5 grups de 4 persones cadascun i triar un portaveu per grup.
– El professor haurà preparat un webmix de Symbaloo amb 25 anuncis publicitaris en diferents formats, numerats de l'1 al 25 per a més comoditat.
– Els grups hauran de visionar els anuncis, valorar-los breument entre ells i triar-ne els 3 que més els hagin agradat i triar-ne els 3 que manco.
– Els criteris que hauran de seguir per triar els anuncis són els següents: qualitat, innovació, el missatge i els valors que transmet i la confiança que produeix.
– Cada grup prendrà nota de les seves eleccions i valoracions de cara a posar-ho en comú a la següent sessió.
Els criteris abans esmenats responen als objectius específics marcats a la unitat didàctica, per una banda, i per una altra a aplicar els coneixements adquirits al bloc temàtic anterior sobre Publicitat.
Al llarg de tota l'activitat la labor del professor serà la de vetllar pel correcte desenvolupament de la mateixa. Passejarà entre tots els grups, ajudarà a aquells que tinguin problemes tècnics i contestarà els dubtes quan sigui necessari. A més procurarà aturar-se a cadascun dels grups per conèixer les seves impressions sobre els anuncis que han vist fins aquell moment. D'una altra banda, en tot moment les instruccions de l'activitat estaran exposades a la pissarra digital.
Al finalitzar la sessió el professor dedicarà uns minuts a explicar el que es farà a la següent sessió i recordarà que l'activitat que acaben de realitzar compta per a la carpeta d'aprenentatge.
Es fa servir Symbaloo donat que és una eina que ens permet ordenar els continguts que farem servir d'una forma fàcil i accessible per a tothom. Els anuncis que el professor seleccionarà hauran de comprendre diferents graus de qualitat, valors, èpoques i formats. En aquest sentit, s'inclouran anuncis que hagin estat premiats els darrers anys, altres que hagin causat polèmica i
qualcuns que fins i tot s'hagi hagut de retirar, i finalment una varietat d'anuncis comuns tant d'Espanya com d'altres països latinoamericans. Els enllaços de Symbaloo aniran dirigits cap a les diferents plataformes gratuïtes on estiguin allotjat el contingut i aniran numerats de l'1 al 25. La raó de la numeració és que a la següent sessió sigui fàcil de trobar l'anunci al que faran referència els alumnes a l'hora de posar en comú els seus punts de vista. El dia anterior a la sessió el professor haurà de verificar que tots els enllaços funcionen correctament (veure Annex IV, pàgina 45).
5.3.3 TERCERA SESSIÓ
Activitat / tècnica Recursos didàctics Agrupament Temps Estratègia didàctica Objectius
Recordatori sessió anterior -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del
professor --
Posar en comú l'activitat
de la classe anterior Pissarra digital +
ordinadors Grups
anteriors 25' Cooperatiu + ABP Que els alumnes raonin sobre quins aspectes de la publicitat són desitjables i quins són rebutjables
Presentació diapositives Pissarra digital Tota la
classe 10' Exposició instructiva del professor
Introducció als trets bàsics que podem trobar dins la Llei General de Publicitat
i altres lleis posteriors que regulen altres aspectes en aquest sentit
Debat guiat Pissarra digital Tota la
classe 10' Cooperatiu + ABP Conèixer el concepte de
l'autoregulació publicitària i reflexionar sobre la seva necessitat Explicar breument el que
es farà a la següent sessió -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del professor
També comanar la lectura del Codi de Conducta Publicitària adoptat per
Autocontrol el 2011 5.3.4 QUARTA SESSIÓ
Activitat / tècnica Recursos didàctics Agrupament Temps Estratègia didàctica Objectius
Recordatori sessió anterior -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del
professor --
Comentari aspectes bàsics Codi de Conducta
Publicitària -- Tota la
classe 5' Cooperatiu Repassar el concepte d'autoregulació
a la publicitat
Debat guiat -- Tota la
classe 15' Cooperatiu + ABP Analitzar i reflexionar sobre els conceptes de credibilitat i de confiança
en els mitjans de comunicació Anàlisis del darrer Informe
Edelman Pissarra digital Tota la
classe 25' Exposició instructiva del
professor + Cooperatiu Exposició, debat i reflexions sobre les dades de l'informe
Explicar breument el que
es farà a la següent sessió -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del
professor --
5.3.5 CINQUENA SESSIÓ
Activitat / tècnica Recursos didàctics Agrupament Temps Estratègia didàctica Objectius
Recordatori sessió anterior -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del
professor --
Kahoot! Pissarra digital +
ordinadors Tota la
classe 15' Gamificació Avaluar el grau d'assimilació dels continguts donats fins aquest punt Vídeo Noam Chomsky
Entre la llibertat i el poder dels mitjans + debat
posterior
Pissarra digital Tota la
classe 22' Cooperativa
Reflexionar sobre el paper que han jugat les els mitjans de comunicació i les TIC en els esdeveniments polítics més transcendentals dels darrers anys Presentació: 10 formes de
manipular l'opinió pública
segons Noam Chomsky Pissarra digital Tota la
classe 10' Exposició instructiva del professor
Presentar les formes més comunes de manipulació mediàtica i tractar de posar exemples de noticies actuals Explicar breument el que
es farà a la següent sessió -- Tota la
classe 3' Exposició instructiva del
professor --
5.3.6 SISENA SESSIÓ
Activitat / tècnica Recursos didàctics Agrupament Temps Estratègia didàctica Objectius
Recordatori sessió anterior -- Tota la
classe 5' Exposició del professor --
Vídeo TVE: Javier Cárdenas relacionant les
vacunes amb l'autisme Pissarra digital Tota la
classe 10' Cooperativa
Exemplificar el problema de les noticies falses i la seva propagació als mitjans i explicar d'on ve el tema de la relació de les vacunes amb l'autisme Presentació: les noticies
falses i el seu auge amb les xarxes socials
Pissarra digital + ordenadors
Tota la
classe 10' Exposició instructiva del professor
Explicar la relació que hi ha entre augment de la desconfiança en els mitjans, la postveritat, l'auge de les xarxes socials, la falta d'educació i l'increment de les noticies falses Activitat: noticies falses a
les xarxes socials Pissarra digital +
ordenadors 4 grups de 5
persones 25' Cooperativa Analitzar l'impacte de les noticies falses als següents àmbits: salud, medi
ambient, política i esports Explicar breument el que
es farà a la següent sessió -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del
professor --
5.3.7 SETENA SESSIÓ
Activitat / tècnica Recursos didàctics Agrupament Temps Estratègia didàctica Objectius
Recordatori sessió anterior -- Tota la
classe 5' Exposició instructiva del
professor --
Presentació: el panorama dels mitjans de
comunicació a Espanya Pissarra digital Tota la
classe 15' Exposició instructiva del professor
Repàs de la situació actual dels mitjans de comunicació: principals grups empresarials i dades del mercat
laboral dels diferents sectors Vídeo: Periodistas contra
la crisis en España + debat
posterior Pissarra digital Tota la
classe 25' Cooperativa
Conèixer com estan treballant per canviar el periodisme en Espanya els
professionals que es van quedar a l'atur durant la crisis Explicar breument el que
es farà a la següent sessió -- Tota la
classe 10' Exposició instructiva del professor
Demanar que formin 4 grups de 5 persones per a la propera classe i
explicar breument que faran 5.3.8 VUITENA SESSIÓ
Activitat / tècnica Recursos didàctics Agrupament Temps Estratègia didàctica Objectius
Recordatori sessió anterior -- Tota la
classe 3' Exposició instructiva del
professor --
Preparació de la “Tertúlia a quatre bandes sobre
comunicació” Ordenadors 4 grups de
cinc
persones 25' Cooperativa, creativa, rol,
resolució de problemes Veure punt següent Tertúlia a quatre bandes
sobre comunicació Elements propis de la classe
Tota la classe excepte els
tertulians
25' Cooperativa, creativa, rol,
resolució de problemes Veure punt següent Explicar breument el que
es farà a la següent sessió -- Tota la
classe 2' Exposició instructiva del
professor --
5.3.9 Desenvolupament de l'activitat Tertúlia a quatre bandes sobre Comunicació
Els objectius d'aquesta activitat són: repassar els continguts d'una forma més aliena, potenciar l'empatia dels alumnes i reflexionar sobre les múltiples dimensions del problema que tracta la unitat didàctica.
El seu desenvolupament és el següent: el professor demanarà que es formin 4 grups de 5 persones cadascun i triïn un representant i també demanarà un voluntari per que faci de moderador a la segona part de l'activitat.
Es demanarà que cada grup adopti un dels següents rols: empresaris que posseeixen els mitjans, treballadors, audiència/públic i polítics. Els grups hauran de posar-se en el paper de cadascun d'aquests segments i fer un llistat d'arguments per defensar els seus interessos i la seva visió dels mitjans avui en dia a Espanya i a Balears, si volen, en base als continguts donats a classe.
Per aquesta part tindran 25 minuts com a molt.
A la segona part de l'activitat es demanarà que els alumnes representants de cada grup s'asseguin en cercle junt amb el moderador, mentre que la resta dels seus companys observen l'activitat. Cada representant tindrà un màxim de 3 minuts per exposar els seus raonaments. Al finalitzar aquesta exposició el moderador encetarà la tertúlia, on els representants intentaran defensar els seus interessos davant les opinions dels altres, sempre respectant el torn de paraula concedit pel moderador. Hi haurà de temps fins a finalitzar la classe, moment en el qual el moderador donarà l'activitat per finalitzada.
El professor demanarà els apunts que hagin agafat els representants de cada grups i els penjarà en format imatge al Moodle per tal que el seu contingut pugui ser fet servir per realitzar la carpeta d'aprenentatge.
29
