Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
L’ús d’àlbums il·lustrats sobre diversitat familiar per introduir l’educació sexual com a eix transversal al segon cicle
d’Educació Infantil
Alba Pereira Huguet Grau d’Educació Infantil
Any acadèmic 2020-2021
DNI de l’alumna:
Treball tutelat per Maria de la Pau Janer i Mulet
Departament de Filologia catalana i lingüística general
S’autoritza a la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d’investigació
Autora Tutora Si No
X
Si No
Paraules clau del treball:
Sexualitat, diversitat sexual, diversitat familiar, àlbums il·lustrats
2
3 RESUM
L’objectiu principal d’aquest Treball de Fi de Grau és adreçar una problemàtica fortament arrelada a la nostra societat, que no és altra que l’existència d’estereotips familiars i de gènere als quals els infants es troben contínuament exposats i que modelaran la seva futura personalitat adulta. Així doncs, al llarg d’aquest escrit s’oferiran eines i recursos als docents per tal d’enfrontar-se amb aquest problema, i això es farà a través de la utilització d’àlbums il·lustrats a l’aula en els quals es reflecteixi la gran diversitat de realitats familiars i sexuals que existeix a la societat. Per tant, aquest treball ha de ser entès com una guia pràctica que els mestres puguin aplicar a les seves aules i així poder formar als infants en els valors de la diversitat, la igualtat, el respecte i la tolerància.
Paraules clau del treball:
Sexualitat, diversitat sexual, diversitat familiar, àlbums il·lustrats
ABSTRACT
The main goal of this Final University Degree Paper is to address a problem deeply rooted in our society, which is the existence of family and gender stereotypes to which children are continuously exposed and that will model their future adult personality. Therefore, throughout this text, several resources and tools will be offered to teachers so they can face this problem, and this will be achieved by the use of illustrated alums in the classroom in which the great diversity of family and sexual realities that exist in our society will be reflected. Therefore, this paper must be understood as a practical guide that teachers can apply in their classrooms and thus be able to educate children in the values of diversity, equality, respect and tolerance.
Keyword: sexuality, sexual diversity, family diversity, illustrated albums
4 Índex
1. Introducció ... 5
2. Objectius ... 8
3. Marc teòric ... 9
3.1. Concepte de família canviant a l’aula d’infantil ... 10
3.2. Tractament de l’educació sexual des de la infantesa com a element transversal .. 12
3.2.1. Elements transversals sobre sexualitat al currículum ... 14
3.3. Àlbums il·lustrats i biblioteca d’aula... 15
3.4. Tractament de la diversitat sexual a través dels àlbums il·lustrats ... 17
4. Proposta didàctica ... 19
4.1. Introducció ... 19
4.2. Objectius de la proposta ... 20
4.3. Metodologia ... 21
4.3.1. Biblioteca d’aula ... 21
4.3.2. Àlbums il·lustrats ... 23
4.4 Temporalització ... 31
4.5 Activitats ... 34
4.6. Avaluació i autoavaluació ... 37
5. Opinió personal ... 38
6. Bibliografia ... 40
7. Annexos ... 42
5 1. Introducció
Tradicionalment, allò que més importava als centres d’ensenyament era el nivell acadèmic de l’alumnat i es deixava a un costat la part emocional i afectiva sota l’argument que aquest àmbit era únicament competència de les famílies. Contràriament, en els últims anys s’han començat a introduir a les escoles tota una sèrie de projectes basats en l’educació emocional, prioritzant els sentiments i les emocions i la gestió d’aquestes com a base de l’educació dels infants per sobre dels continguts de caràcter acadèmic. Així i tot, dins d’aquest nou panorama educatiu, allò que s’ha deixat un poc de banda segons el meu parer i que encara es considera tabú és tot allò relacionat amb l’àmbit sexual. Des de fa dècades hi ha un núvol que sembla voler amagar tot el relacionat amb el sexe, la sexualitat i el seu ensenyament. Quan les escoles es decideixen a treballar l’educació sexual, aquesta es redirigeix majoritàriament cap a la part biològica dels cossos de l’home i de la dona. En alguns centres es fan xerrades sobre la diversitat sexual a un nivell bàsic en cursos que s’aproximen a tercer o quart de primària, i no se’n parla més fins a segon d’ESO, quan ensenyen als alumnes a posar un preservatiu masculí i fan una breu xerrada sobre les malalties de transmissió sexual (MTS). Però els temps canvien i cobren el seu protagonisme diferents orientacions sexuals i identitats de gènere, i aquestes xerrades es queden curtes per explicar la realitat sexual de la societat. La nostra labor com a docents, en aquest sentit, serà mostrar als infants la diversa realitat que els envolta i de la qual formen part.
Per aquest motiu, al meu treball vull parlar de la diversitat no només sexual, sinó també familiar, ja que considero que aquests dos conceptes estan molt relacionats al cicle d’infantil. Gran part dels prejudicis contra les famílies dels infants neixen d’estereotips de gènere i sexuals, com per exemple dir d’un nen que té dues mares que li mancaran models de conducta masculins. Les famílies dels infants tindran el paper de fil conductor en aquest treball, ja que es tracta del primer i més important pilar de les seves vides i són el primer exemple de formació familiar que tenen els infants. Parlar d’estereotips sexuals serà parlar d’estereotips familiars, i per tant les diversitats reals dels dos àmbits que contradiuen aquests prejudicis també estaran fortament lligades. Cal dir, així i tot, que també hi ha diversitat familiar més enllà de la diversitat d’orientacions sexuals, ja que no només considerem famílies homoparentals i heteroparentals, sinó també famílies
6 reconstruïdes o combinades, adoptives i fins i tot de persones fadrines o en parella que no poden o no volen tenir fills.
Per dur a terme aquesta tasca utilitzaré com a eina vehicular d’aquest treball la creació d’una biblioteca d’aula i un recull de contes i àlbums il·lustrats, que en l’etapa d’educació infantil són perfectes per treballar a la mateixa vegada continguts propis del currículum i el tractament dels temes transversals, ja que permeten als infants identificar-se amb els personatges i conèixer la realitat en la qual viuen. La meva finalitat és ajudar als infants creant una base perquè comprenguin des de petits que no hi ha una única manera d’estimar o de tenir una família, allunyar-los dels estereotips que hi ha a la nostra cultura i que els envoltaran durant tota la seva vida, donar-los eines per pensar, respectar a la resta de persones i a ells mateixos, cosa que es pot fer al segon cicle d’educació infantil perfectament. Cal afegir que tot això no és una invenció, sinó que tots aquests aprenentatges formen part del currículum d’educació infantil. Si aquesta diversitat s’ensenya des de les primeres etapes d’escolarització, estarem formant persones tolerants amb els altres i amb ells mateixos, els ajudarà a comprendre que no hi ha famílies estranyes, una única manera d’estimar i que, per descomptat, cap és incorrecta, mentre tingui com a base el respecte.
Per comprendre tot això s’ha de tenir en compte que la formació sexual de l’ésser humà comença des de la infància, i al segon cicle d’educació infantil és un moment idoni per tractar aquests temes, ja que també és el moment en el qual els infants comencen a percebre les característiques sexuals que els diferencien els uns dels altres i a preguntar al respecte. Una educació que no passi per sobre d’aquests temes de forma mínima, sinó que al contrari, permeti una immersió total en el tema de la sexualitat, provocarà que els infants aconsegueixin adquirir un enteniment real sobre la diversitat que hi ha a la societat en aquest sentit, que comprenguin que tots els tipus de família, i per extensió també qualsevol tipus d’orientació sexual, són correctes i que totes les maneres d’estimar (dins una relació sana) s’accepten sense importar el sexe dels individus de la parella. Així doncs, diversitat sexual i diversitat familiar són dos conceptes que han de quedar lligats i relacionats com dos elements claus dins aquest treball i també dins l’educació dels infants, ja que és d’una importància crucial comprendre que, tal com ha quedat demostrat per nombroses investigacions, ni l’orientació sexual, ni el sexe, ni l’estructura familiar influeixen en el desenvolupament de l’infant, sinó que ho faran les relacions que
7 s’estableixen entre els membres de la família, siguin aquestes com siguin. Si aquestes es basen en l’afecte, l’ajuda i el respecte, els infants creixeran de forma saludable independentment del tipus de família en el que ho facin. Així doncs, l’estereotip d’aquesta estructura familiar és significativa d’alguna manera pel que fa al seu desenvolupament, aquest prejudici serà l’enemic contra el qual hem de lluitar. Dins el gran ventall d’orientacions sexuals que hi ha a la societat, no n’hi ha cap que sigui dolenta o menys vàlida que les altres, el que també significa que no hi ha cap estructura familiar que ho sigui. Per aquest motiu, la diversitat sexual i familiar s’hauria de tractar dins l’educació infantil, segons el meu parer, com un eix transversal, perquè influeix en la formació de l’infant com a individu en tant que afecta la seva vida emocional i sexual. Així doncs, en aquest camí que és l’educació, arribarà un moment en què es trobaran a ells mateixos, descobriran la seva identitat sexual i, si ho hem fet bé, la societat realment ha canviat i hem aconseguit ajudar-los a desenvolupar una bona autoestima, podran ser ells mateixos sense por i sense barreres que els impedeixin ser qui són.
A més, aquesta proposta pot ajudar a la relació del centre amb les famílies, que com he explicat anteriorment, cada cop són més diverses i tal com expliquen Palacios i Paniagua (2014) “en la medida en que el centro trate los temas familiares con amplitud de miras y tolerancia, las distintas familias se van a sentir más cómodas y acogidas en sus distintas situaciones”(p.267). Com sempre, tenim la tendència a pensar que aquests són fets dels quals l’infant no se n’adona, però no és així. Sí que se n’adona, i com és aquesta relació que percep entre el seu centre i la seva família pot beneficiar-lo o perjudicar-lo sobre manera. Per dur a la pràctica aquesta proposta, la col·laboració entre les ambdues parts serà molt enriquidora, com explica Iturbe (2015):
la puesta en marcha de un proyecto coeducativo de educación sexual, fundamentado en la inclusión de todo el alumnado en una convivencia amable y respetuosa, en un clima de altas expectativas requiere, necesariamente, la participación de uno de los componentes básicos de la comunidad educativa: los familiares. (p.34)
Amb la intenció de treballar conjuntament la diversitat sexual i familiar, aquest treball presenta una proposta basada en la utilització dels d’àlbums il·lustrats com a recurs didàctic. Tots el elements treballats parteixen sempre de diversos àlbums que es presenten a l’aula, seleccionats per la seva temàtica relacionada amb la diversitat familiar. Tenint
8 en consideració l’abans esmentat, he decidit dirigir aquest treball a docents i futurs docents, oferint un recull d’àlbums il·lustrats i activitats enfocades principalment a infants d’entre quatre i cinc anys i que mostraré més endavant.
Per tant, l’objectiu principal de la meva proposta és oferir als docents, eines i estratègies adequades per ensenyar als infants que qualsevol persona és lliure per viure la seva vida sexual i emocional a la seva manera, sempre dins el respecte i l’estima cap a la resta i cap a un mateix. I per tal de poder elaborar la meva proposta un dels objectius específics és conscienciar sobre la importància de l’educació sexual a l’etapa d’educació infantil. A més també té el propòsit de justificar la presència dels elements transversals i la necessitat de tractar-los a les aules, en concret la diversitat sexual.
2. Objectius
En aquest apartat pretenc mostrar amb més claredat els objectius propis meus d’aquest treball però també especificar els objectius que vull aconseguir a l’hora de dur a terme la realització de la meva proposta a un aula d’educació infantil.
• Objectiu principal del meu treball
- Oferir als docents i futurs docents eines i estratègies adequades per treballar amb els infants el tema de la diversitat sexual i familiar.
o Objectius específics
▪ Justificar la presència dels continguts transversals i la necessitat de tractar-los a les aules, en concret la diversitat sexual i familiar.
▪ Prendre consciència sobre la importància de l’educació sexual a l’etapa d’educació infantil.
• Objectius de la proposta a l’hora de dur-la a terme a un aula.
- Tractar la diversitat sexual i familiar a través dels àlbums il·lustrats i la biblioteca d’aula.
- Acceptar i respectar la llibertat dels altres per viure la seva vida afectiva i sexual de la manera que ho decideixin.
o Objectius específics de la proposta. Que poden aprendre els infants.
9
▪ Acceptar positivament l’existència de les diferents orientacions sexuals.
▪ Actuar amb naturalitat davant les converses sobre temes sexuals, sent partícip del diàleg.
▪ Assolir de manera progressiva seguretat afectiva i emocional.
3. Marc teòric
Per introduir aquesta part teòrica, començaré parlant de la diversitat familiar, com hem deixat de banda la idea d’un únic tipus de família i hem començat a acceptar que els infants poden ser criats amb qualsevol formació familiar i ser feliços i créixer amb salut i sense carències emocionals i educatives mentre la família tingui com a base l’amor i el respecte.
Com a segon punt hi ha el tractament de la diversitat sexual. Primerament, he volgut explicar alguns termes que avui dia encara ens costa comprendre als adults i que ajudaran tant per entendre la resta del treball com per poder dur a terme adequadament les propostes suggerides al final. A continuació s’explica com la societat ha fet tabú la sexualitat i tot el que li envolta i com hem de treballar conjuntament per evolucionar i comprendre que la sexualitat viscuda amb respecte i llibertat ajudarà a les persones a viure millor en societat.
A continuació s’aclareix que és un àlbum il·lustrat i la seva importància en el desenvolupament dels infants a més d’explicar la utilitat de disposar d’una biblioteca d’aula a prop dels infants que els permeti disposar de llibres sense necessitat d’intermediaris.
Finalment s’explica com les històries infantils es troben en un actual procés de canvi per deixar enrere estereotips de gènere i sexe masclistes i ofensius per donar lloc a personatges amb profunditat, rels. També es tracta la importància que tenen els contes i els àlbums il·lustrats al segon cicle d’educació infantil i s’explica perquè és un bon recurs didàctic per tractar el tema de la sexualitat i les famílies canviants.
10 3.1. Concepte de família canviant a l’aula d’infantil
Quan parlem de família la primera imatge que ve al cap de la majoria de persones és la d’una parella heterosexual amb fills biològics. Però en els darrers anys, el terme de diversitat familiar ha agafat força i la societat ha fet un altre pas endavant en aquest sentit.
Cada cop és més habitual veure com famílies amb estructures diferents reben la visibilitat que abans no tenien i són acceptades cada cop amb menys prejudicis. Alguns d’aquests nous models familiars són:
▪ Famílies homoparentals formades per una parella homosexual.
▪ Famílies monoparentals o monomarentals formada per un adult i els infants.
▪ Famílies d’acollida, que són les que tenen durant un temps un infant acollit.
▪ Famílies adoptives, on un adult o una parella adopten un o més infants.
▪ Famílies reconstruïdes o combinades, formades per dos adults on almenys un d’ells té un infant d'una relació anterior.
▪ Famílies sense fills, tampoc s’ha d’oblidar que també són família les parelles que no tenen infants.
Avui dia encara es poden escoltar opinions de persones que creuen que els infants amb una família no convencional tenen alguna carència tant afectiva com de model de comportament segons el gènere de naixement. És a dir, si l’infant creix sense pare i és un nin, pensen que no té un model a seguir per arribar a ser un bon home i si és nina que no té a ningú que la protegís. Si creixen sense mare i és una nina no té un model per ser una bona dona ni a ningú que li expliqui els canvis del seu cos i si és un nin no té qui l’estimi com només fa una mare. Però com expliquen Paniagua i Palacios (2005):
la investigación ha acumulado incontables evidencias que muestran que en lo que al desarrollo infantil respecta, lo importante no es el tipo de familia en que se crece
—más o menos tradicional en su composición—, sino el tipo de relaciones que en la
11 familia se dan entre los adultos, y entre los adultos y el niño. No es, pues, la estructura lo que más importa, sino las relaciones y las interrelaciones. (p.267)
Ser pare o ser mare no es pot reduir a un fet biològic. Per exemple, a les famílies adoptives també hi ha un pare o una mare, i són igualment vàlids. No importa doncs quina sigui l’estructura familiar en la qual creixi l’infant, sinó que allò que importa és que hi hagi un vincle positiu amb els adults que l’envolten com diu John Bowlby a la seva teoria del vincle, amb la qual explica que una de les necessitats primàries dels infants és la d’establir vincles amb les seves figures de confiança, que normalment són els membres de la seva família, cosa que ajudarà al seu desenvolupament integral.
De la mateixa manera, la teoria ecològica de Bronfenbrenner, situa a l’infant al mig d’un cercle petit i crea al seu voltant un esquema de cercles concèntrics, fins a arribar a un total de quatre. Cadascun d’aquests és un sistema que afecta al desenvolupament de l’infant i va des de l’entorn més immediat com la família, la mestra o el mestre i les relacions entre aquests, fins a l’entorn més llunyà, però que també l’afecta, com el context del país on viu.
Amb això, el que vull és parlar també de la importància d’una bona relació entre les famílies i el centre, per tal de poder cobrir totes les necessitats de l’infant. Principalment els centres d’educació s’han de compondre de persones amb una mentalitat oberta i que acceptin la realitat de la societat, perquè molt probablement, si el docent mostra algun prejudici cap a la família, es notarà d’alguna manera i tant l’infant com la família se n’adonaran i es crearà un conflicte. Tal com diu Díez (2017):
Uno de los objetivos de la escuela infantil es el logro de un auténtico encuentro con los padres de los alumnos. Encuentros para conseguir una confianza mutua, intercambiar información, para buscar coherencia entre los dos mundos que envuelven al niño y para hacer posible una cotidianidad en la escuela que incluya a los agentes principales de la educación, que son los padres. (p.203)
Les famílies a vegades decideixen no compartir amb l’escola gaire informació sobre la seva vida personal, i en moltes ocasions és per por al rebuig cap a ells mateixos o cap als seus fills o filles per part d’altres infants, les seves famílies o fins i tot, pel cos docent. Per aquesta raó el centre ha d’intentar que les famílies es sentin còmodes per mostrar-se tal
12 com són, creant vies de diàleg i mostrant l’intent de cooperació i col·laboració. Al cap i a la fi com diuen De la Cruz i De la Cruz (2011): “Todas son verdaderas familias.
Ninguna necesita pedir permiso o pedir perdón. (…) En realidad lo importante de una familia es “querer y que te quieran”. El secreto ha sido y será siempre el mismo” (p.26)
3.2. Tractament de l’educació sexual des de la infantesa com a element transversal
Abans de començar aquest punt vull aclarir uns termes que seran d’utilitat per entendre tot el que s’explica al treball.
Per una part hem de saber diferenciar entre sexe i gènere.
- Les característiques físiques i biològiques amb les quals naixem determina el nostre sexe, és a dir, els nostres genitals (penis, vagina) i aparells reproductors, cromosomes, etc. És pel primer que se’ns classifica: home o dona.
- El gènere “son las características culturales que se le han atribuido al sexo”
(Francoy, 2021), és a dir, són els atributs que han estat assignats tant a dones com a homes segons la història, la societat, la cultura i la política i inclou des de la forma de parlar fins a la forma de vestir i relacionar-se.
Per altra banda, la diferència que hi ha entre orientació sexual i identitat de gènere:
- L’orientació sexual és l’atracció emocional, eròtica, sexual o amorosa que sent una persona cap a una altra segons el seu gènere o la seva identitat de gènere. Alguns exemples que defineixen aquesta orientació són els termes: heterosexual, homosexual, gai, lesbiana, bisexual, etc.
- La identitat de gènere al·ludeix a la manera que cada persona té per definir-se amb un gènere o un sexe o un altre. Aquesta “puede corresponderse o no con el sexo o el género que nos asignaron en el momento de nacimiento” (Casquet i Garcés 2021). Les persones que no s’identifiquen amb el sexe o gènere assignat al moment del naixement, són les persones trans com per exemple, transsexual o transgènere; i les que si s’identifiquen són les persones cis, cisgènere. Per exemple una persona que en el moment
13 del seu naixement li varen assignar el sexe femení, és a dir que és una dona i es sent dona, és una persona cis.
Sigmund Freud va ser pioner a l’hora de parlar sobre sexualitat infantil, va mostrar que els infants eren éssers sexuats, perquè s’entenia la sexualitat només com la part de les relacions sexuals i la reproducció. En aquestes teories no es parlava de l’educació emocional i afectiva de l’infant, que avui dia sabem que és pràcticament la part més important de l’educació sexual, ja que aquesta determinarà el tipus de relacions que tindrem des de la infància fins a la nostra mort amb la resta de persones, ja siguin amics, parelles, així com amb nosaltres mateixos.
S’ha d’intentar impartir una educació afectivosexual de qualitat que “ha de servir per fer al nen més lliure i feliç en la vivència del propi jo, de l’altre, dels afectes i de la sexualitat.
I alhora ha de posar els fonaments que permetran, més endavant, assolir una maduresa afectava i sexual.” (Marín i Riera, 2010, p.19). A l’educació infantil no cal que ens limitem a la part afectiva, ja que, des del naixement, som persones sexuades i els infants tenen curiositat, és normal que vulguin saber com és una vagina o un penis i vulguin observar als companys i companyes, però a vegades els adults som els que veiem aquestes accions “desde nuestra experiencia y atribuimos significados que no tienen” (Hernández i Jaramillo, 2002, p.20). En aquesta etapa se’ls hi pot explicar com és una vagina i un penis i posar nom a les diferents parts. A més es pot dir a cada part del cos pel seu nom sense necessitat d’infantilitzar-lo. “Si se acepta que la sexualidad es algo que somos y que nos constituye como seres humanos, entonces es fácil aceptar que la educación sexual es fundamental y básica para el desarrollo de una niña o un niño” (Hernández i Jaramillo, 2002, p.35).
És necessari que tot això es faci en l’etapa d’educació infantil, perquè fer-ho un cop són a primària pot ser difícil, perquè ja tenen una idea creada respecte a la sexualitat, com diu Iturbe (2018):
desmontar mitos, ser chico, ser chica, esos mitos de hegemonía masculina, de masculinidad hegemónica, es muy difícil de desmontar a esa edad, es muy difícil, porque todos sus referentes, sus héroes o las personas que admira, pues generalmente son topicazos. Son los que venden, los que ven en la televisión, en las redes sociales, etcétera. (minut 1:20:36-1:20:57)
14 Hi ha realitats que, si les coneixen o en són conscients als set o vuit anys, quan probablement ja tinguin la mentalitat “contaminada” per estereotips sobre l’amor i la sexualitat, poden sentir rebuig o sentir-se estranys davant aquestes situacions. Si arribem en aquest moment, el treball que fem és de correcció, mentre que si tenen la informació des de ben petits, el treball és d’educació, i hi ha certes actituds que es poden prevenir.
3.2.1. Elements transversals sobre sexualitat al currículum
Amb la implantació de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) i la posterior reforma de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) es comença a treballar al voltant d’eixos transversals: temes tant socials com personals abordats des d’una perspectiva moral.
La paraula transversal és significativa perquè aquests valors:
no corresponden de modo exclusivo a una única área educativa, si no que están presentes de manera global en los objetivos y contenidos de todas ellas, deben, por ello, ser responsabilidad del profesorado y, por extensión, de toda la comunidad educativa (MEC citat a Fernández Batanero, 2005).
És a dir, aquests temes no són continguts de cap currículum concret, sinó que han de ser tractats a totes les àrees al llarg de l’etapa educativa.
Aquests són “un conjunto de valores universalmente consensuales, un sistema valorativo que sirve de marco y de criterio para controlar hasta dónde llegan nuestras exigencias éticas individual y colectivamente” (Fernández Batanero, 2005). La finalitat d’aquests valors és la de capacitar els alumnes per poder interactuar en societat i ser capaços d’adoptar actituds davant dels problemes socials.
Arribat aquí vull explicar la necessitat d’afegir un element transversal que considero important i que és la igualtat de tracte i de no discriminació per qualsevol condició o circumstància personal i entenent que aquest engloba el respecte a les diverses identitats sexuals.
En el cas concret dels centres educatius, “ser lesbiana, gay, bisexual, transexual o intersexual —ya seas docente o estudiante— es aún una carga, y nuestro alumnado
15 LGTBI no se está desarrollando como debiera por el mero hecho de vivir una orientación sexual no heterosexual” (Fumero, Moreno i Ruiz, 2016, p. 154).
Davant d’aquesta realitat, el Govern de les Illes Balears pren un seguit de mesures per garantir que es respectin les orientacions sexuals i les diferents identitats o expressions de gènere. Un dels sectors on s’ha d’intervenir per garantir el respecte és el sistema educatiu.
Segons articula la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l’LGTBI fòbia:
El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en matèria d’educació, ha de garantir el desplegament del que estableix aquest article i ha de vetllar perquè les escoles, els instituts i els altres centres educatius constitueixin un entorn amable i respectuós amb la diversitat sexual i afectiva i amb les identitats de gènere en el qual l’alumnat, el personal docent i el personal d’administració i serveis puguin viure d’una manera natural llur orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i es contribueixi així a la creació i visibilització dels models positius per a la comunitat educativa. (p. 16700)
3.3. Àlbums il·lustrats i biblioteca d’aula
A continuació voldria explicar què és un àlbum il·lustrat i per què té tanta importància en l’educació.
Els àlbums il·lustrats són llibres que juguen amb la unió del codi lingüístic i el codi visual per explicar una història, però en aquest cop la imatge no és un acompanyament de l’escrit per quedar bonic, la il·lustració forma part de la història, de fet, en moltes ocasions el text queda subjacent a la il·lustració. Als àlbums les il·lustracions poden ocupar tota la pàgina i l’escrit no té un espai en blanc, s’ajunta al dibuix per aconseguir que tot junt tingui un significat. Tot allò que el forma és important per identificar-lo incloent la tipografia, el color, la mida, etc. Tenen una mida adequada per a la seva manipulació a qualsevol edat i que permet veure tot el que hi ha plasmat. Com diuen Badia i Lladó (citat per Usó, 2017)
“si pensem en l’alumnat petit, hem de tenir en compte que per a molts d’ells mirar un àlbum il·lustrat serà tenir el primer contacte amb l’art” perquè el conjunt de tot el llibre
16 pot ser comparat amb una obra d’art, pot provocar sensacions a l’infant i remoure el seu interior i el mateix passa quan són els adults els que ho tenen a les mans.
Els contes i àlbums il·lustrats són un dels grans aliats dels docents, “són una eina educativa fonamental” (Vila, 2018) especialment a l’etapa d’Educació Infantil, però poden arribar a ser útils fins al darrer curs de primària. Els beneficis que suposen per als infants són molt nombrosos, com per exemple: el foment de l’escolta activa, la memòria, i la imaginació, enriqueix el seu vocabulari i els introdueix al llenguatge literari, els ajuda a conèixer el món que els envolta, els ajuda a l’autoconeixement i la resolució de problemes, els transmet el comportament dels personatges, etc. Sent el motiu els beneficis que aporten, hem de fer una recerca exhaustiva i responsable per aportar àlbums il·lustrats i contes de qualitat.
Quan parlo d’àlbums il·lustrats i contes de qualitat, em refereixo a la importància de la història, les il·lustracions, la lletra, la mida del llibre, etc. Tot això també és de gran importància.
Els àlbums il·lustrats són petites obres d’art on s’entrellacen dos codis per crear una història. Cada àlbum és diferent de l’anterior, cadascun té una història, unes il·lustracions i un estil diferents. Tot això permet a l’infant capbussar-se totalment al llibre que té a les mans, els dibuixos ocupen tota la pàgina per evitar que hi hagi res més que no siguin l’infant i el llibre.
Com a docents, una manera d’aconseguir tenir aquest tipus de material de qualitat en tot moment al nostre abast, és mitjançant una biblioteca d’aula.
Aquest tipus de biblioteques es creen per cobrir la necessitat d’un grup concret del centre, a diferència de les biblioteques escolars que han de fer el servei a tota l’escola (Generalitat de Catalunya, 2016, p.9).
Una biblioteca d’aula, com el seu nom indica, ha d’estar dins de la classe, i per tant necessita el seu propi espai. És recomanable que sigui un espai exclusiu per a la lectura, gran perquè hi entrin els infants i amb una catifa i coixins que els permetin estar còmodes.
Tenir una biblioteca d’aula permet als infants tenir els àlbums il·lustrats i els contes que emprem a classe a la seva disposició sempre que ho desitgin. Per aconseguir aquests llibres, es poden treure de la biblioteca del centre, però no tots els centres tenen una o no
17 tenen una tan completa com per poder satisfer les necessitats de tots els grups. Però això no ha de ser un problema, el centre pot tenir un acord amb la biblioteca del barri per poder treure els llibres quan els necessitin i també es pot comptar amb la col·laboració de les famílies. Quan vaig fer les pràctiques al col·legi El Martinet (Ripollet, Barcelona), vaig poder aprendre com la col·laboració família-escola era molt factible en aquest sentit i en molts altres. Les famílies col·laboraven amb tots els projectes del centre, inclòs el de lectura. Podien portar a classe qualsevol llibre que fos d’interès per a l’infant, i havien après a diferenciar els que eren àlbums il·lustrats de qualitat dels que no ho eren. Els llibres es quedaven a l’aula durant un petit període de temps i els infants podien accedir a ells en qualsevol moment.
3.4. Tractament de la diversitat sexual a través dels àlbums il·lustrats
Els infants aprenen tant activament com passivament, “todo aquello que entra por los sentidos del niño pequeño configurará su cultura”(L’Ecuyer, 2018). És per aquest motiu que hem d’anar amb cura amb allò que veuen i senten. L’escola, fent equip amb les famílies, hem de lluitar i treballar per aconseguir una cultura de qualitat per als infants.
El material audiovisual, les cançons i els àlbums il·lustrats que els hi arriben han de ser fruit d’una recerca controlada per evitar programes, pel·lícules o dibuixos d’animació que promoguin estereotips de gènere imposats per la societat, com l’amor estereotipat, el desig sense respecte i responsabilitat, etc. i que pel contrari, mostri diversitat en l’amor i en la família, compartició de tasques domèstiques, l’amor des del respecte i el desig des dels bons tractes. I si aquest material no es pot oferir ha d’haver-hi un adult a prop per explicar-li de tant en tant que l’actitud mostrada no és l’adequada.
Com expliquen Marín i Riera (2010, p.13), hi ha moltes ocasions en què als contes infantils “els estereotips de gènere hi apareixen d’una manera molt accentuada”. La dona sol ser representada com bella, indefensa i en moltes ocasions empresonada a una torre fins que arriba un home que la salva en el darrer moment. També se la pot representar com la malvada que actua contra una altra dona més jove i bella per venjança cap a un home o perquè li pot treure protagonisme, o també pot ser que embruixi al jove per a convertir-lo en dolent. Per altra banda tenim al personatge masculí, que és representat com un jove, valent, intel·ligent, fort sense cap malícia que salva a la dona. D’aquesta manera no només es mostren rols estereotipats sobre l’home i la dona, sinó que també hi ha falsedat sobre la visió de l’amor, la sexualitat i el consentiment. A les històries hi ha
18 un amor immediat entre els protagonistes, on ella s’enamora perquè ell li dona seguretat i l’ha alliberat, i des d’aquell moment l’amor és etern. El mateix passa amb la sexualitat, ja que ell la desperta de l’encanteri amb un petó mentre ella dorm, quan ella és una desconeguda i a més, no té el seu consentiment. Totes aquestes accions que als adults ens poden semblar momentànies i sense importància, als infants els dona exemples de com pot ser la societat que els envolta i quins actes poden i no poden dur a terme.
En la mateixa línia, el vocabulari que emprem davant els infants també és de gran importància. Des de l’escola hem d’anar alerta de no caure en un vocabulari que pugui generar sentiments negatius en l’infant, és a dir, hem d’evitar emprar vocabulari estereotipat, per exemple si un nin es vesteix amb una tela rosa i es posa una corona no dir-li que és una princesa molt maca o que això és per a nenes, si es dona el cas que a algú se li descús un botó, evitar dir que a casa la seva mare el cosirà, perquè estarem perpetuant uns estereotips de gènere que volem evitar. I el mateix passa amb els jocs que duen a terme els infants, hi ha ocasions en què poden simular ser una parella homosexual i hem d’anar amb molta cura sobre quins comentaris fem al respecte. Amb aquest tipus de comentaris podem ferir a un infant si es dona el cas, per exemple, que la seva família té una composició on no hi ha mare o, en el segon cas fer-li creure que la seva família no és igual de vàlida que altres. Una manera de parlar als infants sobre les famílies, és precisament, parlar de “famílies” per exemple, al moment de l’entrada o la sortida, no cal dir venen els pares a recollir-vos es pot dir venen les famílies.
Per aquest i altres motius esmentats abans, el material ofert ha de ser fruit d’una recerca feta a consciència i amb responsabilitat. Hem d’aportar àlbums il·lustrats i contes de qualitat que allunyin als infants d’estereotips de sexe i gènere.
Així doncs, queda més que justificada l’existència d’un espai de lectura i la importància que li hem de dedicar, perquè comptar amb material de qualitat en el que no es reflecteixin aquests rols i estereotips que volem evitar, pot donar peu a que aquests infants es converteixin en adults responsables, respectuosos i amb una actitud tolerant i inclusiva respecte a la resta.
19 4. Proposta didàctica
4.1. Introducció
En aquest apartat del treball es presenta una proposta didàctica que té en consideració els fonaments teòrics prèviament exposats. La intenció principal és considerar els àlbums il·lustrats i la biblioteca d’aula com a recurs didàctic fonamental a partir dels quals ajudar als infants a desenvolupar un inici de la sexualitat de manera sana i respectuosa. De la mateixa manera amb la utilització dels llibres és pretén donar resposta a la necessitat de tractar l’element transversal relacionat amb la diversitat sexual i familiar. Per tant tot el material que es veurà a continuació estarà relacionat amb aquests àmbits.
Encara que el currículum de l’Educació Infantil a les Illes Balears, establert pel Decret 71/2008 de 27 de juny, no fa menció específicament a la diversitat familiar i sexual com a contingut, es poden veure reflectides dins d’algunes àrees:
• Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal
Bloc 1. El cos i la pròpia imatge
- El cos humà. Exploració, identificació i progressiva acceptació i consciència de les característiques i funcions del propi cos, de les pròpies sensacions, percepcions i necessitat. L’esquema corporal.
- Reconeixement de la identitat i característiques dels altres, acceptant-les i valorant-les positivament, respectant les diferències personals, socials i rebutjant les actituds discriminatòries.
- Identificació i comprensió progressiva de la pròpia història personal en relació a la vida familiar i social i amb les experiències més significatives.
• Àrea de llenguatges: comunicació i representació
Bloc 1. Llenguatge verbal
- Actitud d’escolta i respecte cap els altres en diàlegs i converses col·lectives, utilitzant adequadament les normes i convencions socials que regulen l’intercanvi lingüístic: torn de paraula, escoltar amb atenció, to de veu...
- Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literàries.
20 - Utilització de la biblioteca amb respecte i cura, valorant-la com un recurs informatiu, d’entreteniment, plaer i recerca.
- Cura dels llibres i contes i desig per utilitzar-los de manera autònoma.
A continuació, s’exposen tots els aspectes que cal tenir en consideració a l’hora de dur a terme la proposta, com els elements més vinculats al currículum o la temporització i seqüenciació didàctica de les sessions.
4.2. Objectius de la proposta Objectiu general:
- Tractar la diversitat sexual i familiar a través dels àlbums il·lustrats i la biblioteca d’aula.
Objectius generals del currículum associats a la proposta didàctica:
Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal
5. Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions dels altres, valorant-los i rebutjant les actituds discriminatòries.
11. Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, evitant comportaments de submissió o domini.
Àrea de llenguatges: comunicació i representació
1. Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.
4. Adquirir progressivament el recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres, augmentat el bagatge lèxic.
7. Iniciar-se en els usos socials de la lectura, explorant el seu funcionament en context significatiu i valorant-la com a instrument de comunicació, informació i plaer.
21 Objectius específics de la proposta:
- Acceptar positivament l’existència de les diferents orientacions sexuals.
- Actuar amb naturalitat davant les converses sobre temes sexuals, sent partícip del diàleg.
- Assolir de manera progressiva seguretat afectiva i emocional.
4.3. Metodologia 4.3.1. Biblioteca d’aula Espai de lectura i biblioteca d’aula
Si l’escola en la qual ens trobem treballa per racons, és molt probable que ja en tingui un destinat a la biblioteca d’aula, però sense importar la metodologia que es faci servir al centre, el racó de lectura ha de tenir el seu propi espai un poc aïllat de la resta de l’aula, és a dir, que hi hagi quelcom que indiqui que aquest espai està destinat a la lectura, com a element del terra que sigui diferent del de la resta de l’aula.
L’espai ideal per a la lectura ha d’estar ben il·luminat, a ser possible amb llum natural que pugui ser regulada amb alguna persiana per ajustar-la al nivell de claredat desitjat. Si això no és possible, haurem d’utilitzar bombetes amb una llum no massa forta perquè no els molesti als ulls, però tampoc tan fluixa com perquè els infants no hagin de forçar la vista per llegir. Ha de tractar-se d’un racó ampli perquè hi càpiguen els infants i la mestra i amb un coixí de grans dimensions o tapet a terra amb coixins de diferents mides i duresa al voltant per aconseguir que sigui còmode i acollidor. Els colors utilitzats han de ser suaus per donar sensació de tranquil·litat i hem d’evitar tenir a les parets decoració estereotipada o amb dibuixos de tipus Disney, ja que els llibres que es mostraran al racó no seran d’aquesta mena.
L’únic moble que ha de ser necessàriament a l’espai és una prestatgeria adaptada a l’alçada dels infants que els proporcioni autonomia a l’hora d’agafar els contes i àlbums i que permeti exposar els llibres amb la portada cap endavant (annex 1). És important que no estigui al mig, sinó que és millor que estigui a un costat per no molestar als infants que es mouen per l’espai.
22 Aquesta prestatgeria és la que farà de biblioteca d’aula, ja que en tot moment els infants podran veure els llibres que hi ha exposats i accedir a ells. Una bona manera de despertar l’interès dels infants sobre el pròxim conte o àlbum que s’explicarà és presentar-lo a un prestatge una mica més alt que ells, fora del seu abast, durant l’entrada o el dia d’abans.
Els llibres que hi haurà a la biblioteca estaran relacionats amb el tema que s’estigui tractant en aquell moment a classe, com la natura, el temps, la pintura, etc. però sempre hi haurà un parell de llibres sobre el tema de diversitat familiar i sexual. Els contes i àlbums es mantindran a la biblioteca unes setmanes després d’haver-los explicat i es renovaran quan se n’expliquin de nous, o els infants acabaran per perdre l’interès en ells.
N’hi haurà alguns que es podran treure de la prestatgeria durant un temps per tornar a posar-los després, i d’aquesta manera tornar a cridar l’atenció dels infants.
Com adquirir els llibres
Per seleccionar els contes i àlbums il·lustrats que es faran servir és necessària una feina prèvia per part del docent per a evitar que tant a la història com a les il·lustracions hi hagi estereotips de sexe, d’amor romàntic o de relacions que contradiguin allò que els hi volem ensenyar als infants, i d’aquesta manera aconseguir que siguin llibres de qualitat.
Primerament vull recordar que la biblioteca d’aula és una extensió de la biblioteca del centre, és a dir, si la biblioteca del centre té un bon fons de llibres tant en quantitat com en qualitat, la feina del docent resultarà més fàcil. Si el centre disposa de biblioteca, es pot fer ús del servei de préstec, que permet tenir els llibres i contes a l’aula durant un temps que pot ser més llarg o més curt depenent de si el llibre en concret està més sol·licitat o menys. Aquest període de temps pot anar des de dues setmanes fins a tot el curs. Per poder oferir aquests serveis, la biblioteca de l’escola ha d’estar actualitzada. Si pel contrari no pot oferir aquest servei perquè no està suficientment actualitzada, o no té el nombre d’exemplars necessari, sempre es pot recórrer a la biblioteca pública del barri o del poble.
Tal com exposa la Generalitat de Catalunya (2016), les biblioteques públiques normalment disposen de llibres, àlbums i contes més actualitzats i d’una temàtica més variada que en la del centre, i per tal que aquesta es pugui nodrir de la biblioteca pública,
23 se signa un conveni de col·laboració que permet a l’escola aconseguir els llibres necessaris per a les biblioteques d’aula.
També s’ha de comptar amb les aportacions que poden fer de manera voluntària l’alumnat i les seves famílies. En aquest punt és crucial la relació que hi hagi entre el centre i les famílies, ja que si aquestes estan assabentades dels temes que s’estan treballant a l’aula, podran fer aportacions útils que estiguin relacionades amb el que es treballa. Hi ha ocasions en les quals, els docents poden tenir dubtes sobre la col·laboració de les famílies, perquè existeix la possibilitat que siguin de poca qualitat, però com he explicat abans, les famílies poden ser informades sobre com escollir un àlbum il·lustrat o un conte beneficiós per la seva filla o fill i la resta de companys. A El Martinet mitjançant la pràctica i la bona relació amb les famílies, es feien aportacions molt riques i beneficioses, a vegades de la biblioteca pública i d’altres de la seva casa. Es faci de la manera que es faci, el més important és que siguin aportacions voluntàries, ja que hem d’entendre que no totes les famílies tenen el temps o els recursos necessaris per aportar un llibre al centre de forma regular.
4.3.2. Àlbums il·lustrats
He decidit enfocar aquest treball com un eix transversal perquè la meva finalitat és dotar a la diversitat sexual i familiar de la normalitat que li pertany i que durant tant de temps se l’hi ha negat. Si aquest aspecte educatiu es tracta en un moment determinat, com el Dia de la diversitat familiar, i s’enfoca com un tema d’estudi més, els infants ho poden entendre com quelcom que han de conèixer, però que no deixa de ser excepcional i circumstancial. No ho vull plantejar com un coneixement que han d’adquirir com el nom de les flors o dels colors, sinó com un aspecte normal de la societat. També cal tenir en compte que tots aquests conceptes aniran lligats necessàriament a les situacions de grup, ja que a totes les aules trobarem exemples de famílies no convencionals, i això també ens permetrà relacionar els continguts que explicarem amb les circumstàncies particulars que es donin dins el grup.
Per tractar el tema de la diversitat familiar i a la vegada de diversitat sexual he creat un recull de contes i àlbums il·lustrats on apareixen reflectides la majoria de les estructures familiars actuals, el recull està fet sempre des del respecte i l’amor.
24 La meva recerca l’he realitzat buscant a les biblioteques públiques de Ripollet i Cerdanyola (Barcelona), a llibreries i per internet. N’he trobat molts llibres que tracten la diversitat familiar, però molts no m’agradaven, alguns per les il·lustracions que ocupaven un espai molt petit a la pàgina i acompanyaven al text d’una manera pobre i d’altres perquè difonien estereotips de sexe i gènere, com per exemple, presentar en algunes pàgines a totes les nenes amb vestits i color com rosa o violeta jugant amb nines assegudes a una taula i els nins amb color blau o verd i jugant a esports i tacats. D’altres per la seva història perquè explicaven els diferents tipus de família amb molta brevetat o fredor o no apareixien els que jo creia els mínims necessaris. També n’hi ha d’altres que eren meravellosos, però que s’han quedat fora del recull perquè tenia suficients llibres sobre aquest tema concret.
La temàtica de la qual he trobat més àlbums il·lustrats i contes ha estat la diversitat familiar en general, de fet, m’ha sorprès veure la varietat d’històries que hi ha per descriure el mateix. Per contra, sobre les famílies reconstruïdes m’ha resultat més difícil perquè bona part del material que trobava estava dirigit a infants més grans. Però no em preocupa, ja que als que parlen sobre la diversitat expliquen tots els tipus de família i amor.
Per una banda els àlbums i contes seleccionats no sempre parlen d’una única formació familiar, ja que n’hi ha que mostren més d’una a la vegada per exemple Mamo es veu l’inici d’una família reconstruïda i a la vegada homoparental.
Per altra banda, però seguint la línia dels llibres, he pensat que no els englobaré, s’aniran alternant o bé a l’atzar o bé segons les necessitats dels infants en un moment determinat, l’únic que sé, és que el primer llibre serà de diversitat familiar perquè el primer cop vull mostrar l’heterogeneïtat dels tipus de família.
A continuació mostraré els àlbums il·lustrats que formen el recull d’un total de 13 llibres.
25 Títol: Famílias
Autores: Oh! Mami Blue. Verónica Sánchez i Jana Victoria
Il·lustradora: Marina Mayor Editorial: Somos Libros
Tema: Diversitat familiar ISBN:9788494808159 Edat: a partir de dos anys
Resum:
Es presenten 16 formacions familiars diferents i al costat un text escrit en rima on s’explica alguna cosa de cada família. Les famílies es presenten totes nues i adormides a al llit.
Es poden veure tots els tipus de família, fins i tot persones sense parella, que no es volen casar ni tenir fills i d’altres que tenen com a família les seves mascotes.
Títol: Un grapat de botons Autors: Carmen Parets Luque Editorial: CreateSpace
Tema: Diversitat familiar ISBN: 9781985747265 Edat: De 5 a 8
Resum:
Es mostra la diversitat familiar en general. Les cares dels personatges són botons de diferents colors i mides segons els tipus familiar que es presenti i pretén explicar que no importa com siguin els membres d’una família perquè el més important és el fil del cor que els uneix els uns amb els altes a través de l’amor. Les il·lustracions sembles dibuixos fets per infants.
26 Títol: La meva família és especial
Autora: Anna Rayo
Il·lustradora: Mónica Armiño Editorial: Edicions del pirata
Tema: diversitat familiar ISBN: 9788417207175 Edat: de 2 a 5 anys
Resum:
Aquest àlbum esta protagonitzat per animals.
L’avia tortuga fa cent anys i vol convidar a tota la seva família pel seu aniversari. A cada pàgina presenta a una part de la família on es pot veure que és molt gran i variada. El text està escrit en majúscula i això pot ajudar als infants a l’hora d’intentar llegir.
Les il·lustracions ocupen tot l’espai i s’uneixen molt bé amb el text.
Títol: Mi familia y algunas otras Autors: Marina Hernández Ávila Editorial: Astronave
Tema: diversitat familiar ISBN: 9788467935103 Edat: De 3 a 5 anys
Resum:
Aquest àlbum és un llibre joc. Sofia és una nena que convida a la seva família a menjar al parc, mentre la gent arriba ella explica qui és cadascun d’ell i mostra el tipus de família que conforma. El gat de Sofia desapareix al parc i la seva família i amics l’ajuden a cercar-lo. El conte fa partícip a l’infant i li demana ajuda per trobar al gat a les il·lustracions.
Les il·lustracions són a tota pàgina i n’hi ha que ocupen dues cares.
27 Títol: Una gran familia
Autors: Elisenda Roca i Rocio Bonilla Editorial: Beascoa
Tema: diversitat familiar ISBN: 9788448853570 Edat: De 4 a 6 anys Resum:
Són les festes del barri i s’utilitza aquesta celebració per mostrar les diferents famílies dels infants que hi participen.
Les il·lustracions són a tota pàgina.
Títol: Federico y sus familias Autora: Mili Fernández y Gómez Editorial: Nube Ocho
Tema: diversitat familiar ISBN: 9788417673482 Edat: a partir de 3 anys Resum:
Federico és un gat que té moltes famílies i ens explica que es allò que li agrada fer amb cadascuna d’elles cada dia a la vegada que ens presenta les diferents formacions.
28 Títol: Familiarium
Autors: Mar Cerdà Editorial: Comanegra
Tema: diversitat familiar ISBN:9788417188771 Edat: de 3 a 5 anys
Resum: Aquest àlbum no explica cap història, no te lletres. Les pàgines estan dividides en làmines i cadascuna hi apareix el dibuix d’una persona que pot ser home, dona, infant, nadó, gent gran, de diferents nacionalitats, etc. això permet a l’infant formar la família que prefereixi.
Títol: El día en que llegaste Autora: Dolores Brown Il·lustradora: Reza Dalvant Editorial: Nubeocho
Tema: Adopció ISBN: 9788417673017 Edat: A partir de 5 anys Resum:
Mostra l’adopció des del punt de vista d’uns pares que esperen l’arribada de l’infant que han adoptat.
Mostra la impaciència, els nervis i les ganes dels adults mentre esperen i l’alegria quan arriba. Ho mostra des d’un punt de vista positiu.
Les il·lustracions d’aquest àlbum colors vius i suaus, i al principi deixen molt d’espai en blanc que desapareix a poc a poc a mesura que arriba el moment de conèixer a l’infant.
29 Títol: Vermell fort
Autora: Susana López Fernández Editorial: Exellence editorial
Tema: Adopció ISBN: 9788412223613 Edat: entre els 4 i 5 anys Resum:
L’Ana és una nena que escolta com la gent li diu que és diferent als seus pares, però no té gaire clar perquè li diuen. El seu millor amic li explica que és per el color de la pell, però a ella no li convenç la explicació i cerca entre altres famílies per trobar les possibles diferències. Quan es convenç que la diferencia entre ella i els seus pares es troba en el color de la pell, compren que allò que comparteixen totes les famílies sense importar el color de la pell o el sexe, és l’amor que es tenen uns i altres. “Som famílies vermell fort”
Títol: Amb en Tango som tres
Autors: Justin Richardson i Peter Parnell Il·lustrador: Henry Cole
Editorial: Kalandraka
Tema: Adopció i homoparentalitat ISBN: 8484649865
Edat: de 3 a 5 anys Resum:
Aquest àlbum esta basat en una història real que passa al zoo de Central Park. Silo i Roy són dos pingüins mascles que s’enamoren i actuen com la resta de parelles però veuen que no poen tenir un fill. Finalment el seu cuidador els hi deixa un ou que estava abandonat al seu niu i ells dos el cuiden fins que l’ou es trenca i apareix la Tango.
30 Títol: Mamo
Autores: Alejandra Castelló i Marisa Morea Editorial: Destino
Tema: homoparentalitat i família reconstruïda ISBN: 9788418135170
Edat: de 3 a 5 anys Resum:
Kai és un infant que explica que les seves mares viuen a cases diferents i que avui la seva mare li vol presentar a la seva nova parella. Ell creu que tot anirà malament perquè les madrastres són dolentes com als contes, però veu que aquesta dona no és dolenta, i que li agrada jugar. Per això li diu Mamo, madrastra molona.
Títol: Mi 30apà es un payaso
Autors: José Carlos Andrés i Natalia Hernández Il·lustradora: Natalia Hernàndez
Editorial: Egales
Tema: homoparentalitat ISBN: 9788494413766 Edat: a partir de 4 anys Resum:
L’infant protagonista té dos pares, un és metge i l’altre és pallasso i ells es sent molt orgullós dels dos.
Les il·lustracions són senzilles i només s’utilitzen els colors blanc, negre i vermell.
31 Títol: La Clara té una gran família
Autora: Roser Rius Editorial: Cruïlla
Tema: família reconstruïda ISBN: 9788466112062 Edat: de 3 a 5 anys Resum:
A l’escola la mestra proposa als seus alumnes fer un dibuix sobre la seva família. La Clara té una família reconstruïda i pot dibuixar-la tota a un sol full, per tant li demana més a la mestra i quan el pengen els hi explica als seus companys com és la seva família.
Alguns dels àlbums presentats no tenen encara la seva versió en català, però quan es pretén explicar un conte o un àlbum a un infant, el docent el prepara amb temps, és a dir, no el llegeix per primer cop quan el presenta als infants. Per tant, si és necessari explicar-ho en català, es podria fer sense cap problema.
Un bon moment per presentar els llibres i llegir-los, és al principi de la jornada després d’haver fet l’entrada tranquil·lament. El primer cop que es llegeixen ha de ser en gran grup per poder viure-ho junts i poder parlar i reflexionar junts, però es pot tornar a llegir individualment o en petits grups sempre que els infants ho demanin. Un cop que s’hagin explicat en gran grup es col·locaran al prestatge de la biblioteca d’aula perquè estiguin a l’abast dels infants sempre que ho desitgin. D’aquesta manera es fomenta la lectura individual i grupal, ja que un cop coneixen la història, poden voler explicar-la a altres companys, fer canvis o asseure’s a observar les imatges i auto explicar-se allò que veuen.
4.4 Temporalització
Cada dues setmanes s’introduirà un llibre i quan ja s’hagin presentat tots es poden tornar a posar segons l’interès que hagin despertat als infants.
32 A continuació deixo una graella com a exemple de temporalització. L’apartat d’exemples de preguntes que es poden fer mentre es treballa un àlbum il·lustrat, és només de guia, seria ideal afegir preguntes relacionades amb les formacions familiars que hi hagi dins l’aula, per tal d’ajudar als infants a sentir-se identificats.
La temporalització és oberta i flexible, això vol dir que quan s’acabin les tretze sessions programades es pot continuar amb obres que s’hagin afegit al llarg del curs, ja sigui per la mestra o gràcies a suggeriments de les famílies o companys o companyes.
Sessió Data Conte Exemples de preguntes
1 28/09 Federico y sus familias Com és el primer llibre, es pot dir el nom d’algun infant de l’aula que tingui la formació familiar que es llegeixi en aquell moment.
-Coneixíeu tots els tipus de família que surten al llibre?
-Quina no?
-Sabeu com es diuen les famílies amb dues mares o dos pares?
-I per què es diuen així?
2 12/10 La meva família és especial -Recordeu alguns dels tipus familiars dels que vàrem parlar l’altre dia?
-Us heu fixat en la família que formaven la mare cangur i el seu fill? Sabeu com es diuen?
-I heu vist que havia una parella que no tenia fills i que anava amb bici amb la seva neboda? Amb aquesta pregunta es pot començar a introduir que no hi ha obligació de tenir fills.
3 26/10 La Clara té una gran família -La Clara té una família molt gran, us sona aquest tipus de família d’alguns dels àlbums anteriors?
- Sabeu com es diu aquest tipus de família?
4 09/11 Familias -Recordeu algunes de les construccions
familiars que hem vist fins ara?
33 -Quina d’aquestes és la que més us ha cridat l’atenció?
-Heu vist que la tia Maria no tenia ni parella ni fills? Que penseu? D’aquesta manera comencem a parlar sobre la normalitat de no tenir ni parella ni fills si no es vol. Suposa el començ d’un trencament amb la mentalitat de que les dones hem de trobar parella per ser felices.
-I us heu fixat en que la parella de Silvia i Tanis, tampoc tenien fills? Igual que la parella de La meva família és especial.
5 23/11 Familiarium Juguem a fer les famílies dels infants, la mestra pot fer la seva pròpia i després inventar-ne una per parelles.
6 07/12 Un grapat de botons -Que us ha semblat? Heu vist totes les diferents famílies que hi ha?
-Recordeu alguna de totes les que hem vist?
Quines?
-I heu vist que havia una parella que donava la volta al mon per poder tenir un fill o una filla? Recordeu com es diu aquest tipus de família?
7 21/12 Amb la Tango són tres -Recordeu com es diu el tipus de família que formen en Silo i en Roy?
-I quan arriba la Tango, ja no son solament una família homoparental, sabeu també de quin altre tipus són?
-I que feien en Silo i en Roy mentre cuidaven de l’ou?
8 11/01 Mi familia y algunas otras -Sofia estava molt preocupada per el seu gat Pichón, vosaltres teniu mascota? I si no teniu, quina us agradaria? Són com un membre més de la família, que penseu?
- Quins tipus de famílies heu reconegut?
9 25/01 Mi papá es un payaso -Per que creieu que el protagonista no es va enfadar amb el company que li havia dit que era un pallasso?
-Recordeu com es diu aquest tipus de família?
10 08/02 El día en que llegaste -Aquest àlbum de quin tipus de família parla?
34 -Que sentien el pare i la mare mentre esperaven l’arribada del seu fill? I que sentien quan ja estaven tots junts?
-Us recorda a algun altre llibre dels que hem vist?
11 22/02 Una gran familia -La Violeta explica allò que li agrada i el que no. I a vosaltres que us agrada i que no?
-Que ens explica aquest conte?
-Que penseu sobre això de que els amics també són com família?
12 08/03 Mamo -Quin tipus de família té en Kai?
-Com pensa que serà la nova parella de la seva mami? I com és al final?
13 22/03 Vermell Fort -Per què diu l’Ana que totes les famílies són vermell fort?
-Quin tipus de família té l’Ana?
-Penseu que totes les famílies han de ser del mateix color?
4.5 Activitats
Per una banda, abans de començar a llegir un conte o un àlbum se’ls presentarà als infants dient el títol, el nom de l’autor o autora i de qui ha fet les il·lustracions, ja que és una manera de reconèixer el seu treball. A més, d’aquesta manera als infants els hi poden agradar les il·lustracions d’un il·lustrador o il·lustradora en concret més que d’un altre i cercar contes que siguin d’aquesta persona per tenir-lo a casa.
Per altra banda, m’agradaria explicar que les activitats que descriuré a continuació són importants i ajudaran als infants a assimilar els coneixements, però una part molt important de la lectura són les preguntes que es fan en acabar perquè ajuden a la reflexió tant conjunta com individual. Amb les preguntes els infants es fan més conscients d’allò que acaben d’escoltar, poden donar la seva opinió i explicar allò que pensaven abans de la història, els permet conèixer-se els uns als altres mentre comparteixen opinions diverses
