Universitat de les Illes Balears

(1)

Universitat de les Illes Balears

TESI DOCTORAL 2015

LA SEGONA REPÚBLICA A MALLORCA.

ELECCIONS, PARTITS POLÍTICS, MITJANS DE COMUNICACIÓ I GESTIÓ PÚBLICA

Volum V de V

Arnau Company i Matas

(2)

(3)

Universitat de les Illes Balears

TESI DOCTORAL 2015

Programa de Doctorat d’Història

LA SEGONA REPÚBLICA A MALLORCA.

ELECCIONS, PARTITS POLÍTICS, MITJANS DE COMUNICACIÓ I GESTIÓ PÚBLICA

Volum V de V Arnau Company i Matas

Director

Dr. Sebastià Serra i Busquets

Catedràtic d’Història Contemporània de la

Universitat de les Illes Balears

(4)

VOLUM V.

ÍNDEX Pàg

15. APÈNDIX DOCUMENTAL ...1709

Doc. 1. Primer editorial del setmanari republicà federal Ciutadania, del 6 de setembre de 1930...17 16

Doc. 2. Primer editorial del periòdic comunista Nuestra Palabra, del 17 de gener de 1931.

Doc. 3. Primer editorial del setmanari regionalista-autonomista La Veu de Mallorca, del 17

de gener de 1931...1718

Doc. 4. Manifest fundacional del Partit Regionalista de Mallorca...1719

Doc. 5. Mostra d’anuncis electorals en la premsa mallorquina durant la campanya del 12 d’abril de 1931.

Doc. 6. La proclamació de la Segona República a Mallorca, segons Joan Pons i Marquès.

Doc. 7. Recordant la proclamació de la Segona República a Palma a l’exili per Francesc de Sales Aguiló

Doc. 8. Les eleccions del 12 d’abril i la proclamació de la Segona República a Menorca, segons Joan Hernández Mora.

Doc. 9. Editorial del primer número del setmanari anticlerical La Sotana Roja, del 19 de maig de 1931.

Doc. 10. Manifest fundacional del partit Dreta Social.

Doc. 11. Primer editorial del setmanari catòlic Verdad y Justicia, del 16 de juny de 1931.

Doc. 12. Primer editorial del setmanari d’esquerres Adelante, del 20 de juny de 1931.

Doc. 13. Mostra d’anuncis electorals de la campanya de les eleccions generals a Corts Constituents del 28 de juny de 1931.

Doc. 14. Primer editorial del setmanari El Republicano, del 19 de setembre de 1931.

Doc. 15. Mostres d’anuncis electorals de les eleccions complementàries per cobrir l’escó de Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931.

Doc. 16. Conferència de l’advocat Ignasi Guasp Ferragut sobre “Posición de la derecha ante el problema de la prensa” en el local social de la Unió de Dretes l’11 de gener de 1932.

Doc. 17. Editorial del primer número del setmanari republicà Justicia, del 16 de maig de 1932.

Doc. 18. Primer editorial del setmanari integrista El Luchador del 6 de juny de 1932

Doc. 19. Editorial del primer número de l’òrgan de l’Agrupació de Treballadors de la Unió de Dretes, Acción Social, del 9 de juliol de 1932.

Doc. 20. Editorial primer número del setmanari tradicionalista Reconquista, 1 de juny de 1933.

Doc. 21. Prec del diputat per les Baleares, Francesc Julià Perelló, al ministre de la Governació en el qual denuncia l’actuació del secretari de l’Ajuntament de Maria de la Salut.

Doc. 22. Article d’El Obrero Balear sobre les eleccions de vocals del Tribunal de Garanties Constitucionals de 3 de setembre de 1933.

(5)

Doc. 23. Carta d’agraïment de Joan March Ordinas –Verga– per la seva elecció com a vocal titular del Tribunal de Garanties Constitucionals.

Doc. 24. Acta del Tribunal de Garanties Constitucional de declaració d’incapacitat del vocal de les Balears Joan March Ordinas.

Doc. 25. Mostres d’anuncis electorals de les eleccions generals a Diputats del 19 de novembre de 1933.

Doc. 26. Acta d’escrutini general de les eleccions generals del 19 de novembre de 1933.

Doc. 27. Acta de l’escrutini general de les eleccions generals complementàries del 3 de desembre de 1933.

Doc. 28. Protesta del candidat socialista Alexandre Jaume contra l’elecció de Francesc Julià per la seva incapacitat per ocupar el càrrec de diputat a Corts per les Balears.

Doc. 29. Al·legació del candidat radical Francesc Julià Perelló per la protesta contra la seva capacitat legal per ocupar l’escó del diputat per les Balears.

Doc. 30. Crida a la constitució de la unió dels partits republicans d’esquerres per formar el nou partit Esquerra Republicana Balear.

Doc. 31. Reglament l’Agrupació de Palma d’Esquerra Republicana Balear.

Doc. 32. Primer editorial del nou setmanari Felanitx del 3 d’agost de 1935.

Doc. 33. Manifest del Partit Regionalista de Mallorca davant les properes eleccions generals del 16 de febrer de 1936.

Doc. 34. Mostra d’anuncis electorals de les eleccions generals a diputats del 16 de febrer de 1936.

Doc. 35. Article de la propagandista comunista Aurora Picornell demanant el vot de les dones per la candidatura del Front Popular d’Esquerres en les eleccions generals del 16 de febrer de 1936.

Doc. 36. Denúncia de les esquerres de les actes de diputats del centre-dreta-regionalista després de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936.

Doc. 37. Acta de l’escrutini general de les eleccions generals a diputats del 16 de febrer de 1936.

Doc. 38. La CEDA justifica la seva abstenció en les eleccions de compromissaris per a l’elecció del president de la República del 26 d’abril de 1936.

Doc. 39. Acta de l’escrutini de les eleccions complementàries per a l’elecció del president de la República del 26 d’abril de 1936.

Doc. 40. Notes radiades per Ràdio Mallorca entre el 18 i el 24 de juliol de 1936 i

reproduïdes pel diari La Almudaina ...1817.

16. ÍNDEX DE TAULES ...1832 1. Eleccions de regidors (1917-1933).

2. Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931...1832 2.1. Regidors elegits per l’article 29 en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931.

2.2. Participació per districtes dels municipis de Mallorca.

2.3. Electors i votants a Mallorca.

2.4. Resum de regidors elegits a Mallorca.

2.5. Resum de regidors elegits a Menorca.

2.6. Resum de regidors elegits a les Pitiüses.

2.7. Resum de regidors que aconseguiren vots a Mallorca.

2.8. Eleccions locals per municipis.

3.1. Situació de l’ensenyament primari a les Balears...1883 3.2. Necessitats de l’ensenyament primari a les Balears.

4. La repetició dels comicis municipals del 31 de maig de 1931...1884

(6)

4.1. Participació per districtes dels municipis de Mallorca.

4.2. Electors i votants a Mallorca.

4.3. Resum de regidors elegits a Mallorca

4.4. Resum de regidors que aconseguiren vots a Mallorca.

4.5. Comparativa electoral entre el 12 d’abril i el 31 de maig de 1931.

5. Eleccions generals de diputats a Corts Constituents del 28 de juny de 1931...1917 5.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i partits polítics (en vots) 5.2. Resum dels resultats en percentatge.

5.3. Eleccions generals per municipis.

5.3.1. Mallorca 5.3.2. Menorca.

5.3.3. Pitiüses.

6. Eleccions complementàries per cobrir l’escó de

Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931...2001

6.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per candidat.

6.2. Resum dels resultats en percentatge.

6.3. Eleccions parcials per municipis.

6.3.1. Mallorca.

6.3.2. Menorca.

6.3.3. Pitiüses.

7. Eleccions municipals parcials del 23 d’abril de 1931...2034 7.1. Resum d’electors, votants i percentatge de participació.

7.2. Resum de participació per districtes en percentatge.

7.3. Resum de regidors elegits.

7.4. Resum de candidats que varen obtenir vots.

7.5.1. Mallorca.

7.5.2. Menorca.

8. Eleccions de vocals al Tribunal de Garanties Constitucionals

del 3 de setembre de 1933...2050 8.1. Resum dels resultats per municipis.

9. Eleccions generals de diputats a Corts del 19 de novembre de 1933...2052 9.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per partit.

9.3. Resum dels vots per candidats de la Coalició de centre-dreta-regionalista.

9.4. Resum dels vots per candidats de la Coalició d’esquerres.

9.5. Resum dels vots per candidats del Partit Republicà Federal.

9.5. Resum dels vots per candidats del Partit Comunista d’Espanya.

9.6.1. Mallorca.

9.6.2. Menorca.

9.6.3. Pitiüses.

10. La segona volta de les eleccions generals del 3 de desembre de 1933...2136 10.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per candidat.

10.3.1. Mallorca.

10.3.2. Menorca.

(7)

10.3.3. Pitiüses.

11. Eleccions generals de diputats a Corts del 16 de febrer de 1936...2168 11.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per partit.

11.3. Resum dels vots per candidats de la Coalició de dretes.

11.4. Resum dels vots per candidats del Front Popular d’Esquerres.

11.5.1. Mallorca.

11.5.2. Menorca.

11.5.3. Pitiüses.

12. Eleccions de compromissaris per a l’elecció del president

de la República del 26 d’abril de 1936...2.247 12.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per candidat.

12.2. Eleccions de compromissaris per municipis.

12.2.1. Mallorca.

12.2.2. Menorca.

12.2.3. Pitiüses

13. Agrupacions polítiques (constitució, estatuts, adreça i president)...2.285 13.1. Partit Republicà Federal de Mallorca.

13.2. Dreta Social, Unió de Dretes i Acció Popular Agrària.

13.3. Partit Regionalista.

13.4. Partit Republicà de Centre.

13.5. Comunió Tradicionalista

13.6. Acció Republicana de Mallorca.

13.7. Esquerra Republicana Balear...2292

(8)

Doc. 1.

Primer editorial del setmanari republicà federal Ciutadania, del 6 de setembre de 1930.

“Republicans

Desapareguda l’estulta i grotesca tutela que ha pesat damunt els espanyols sis anys indignes –¡anys inoblidables!– l’esperit ciutadà sembla resurgir d’una manera esplendorosa. Aquest renaixer vigorós de la conciència cívica –compensació de tanta atonia– ha adquirit una brillant expressió en el llibre i a la Premsa. Es succeeixen els diaris[,] setmanaris[,] revistes[,] opuscles i llibres consagrats a comentar i a execrar els desafurs del megalòman de Xereç i les seves hosts, i a redimir el poble de l’esclavitud moral en què encara el retè el tradicional absolutisme de les autocràcies i la clerical intransigència sectària.

Es un símptoma consolador aquest floreixement de diaris i setmanaris que valentament i gallarda es disposen a laborar per la total reivindicació dels drets individuals i col·lectius i impedir tot intent vesànic de tornar a repetir-se aquell estat de coses.

Aqueixes benemèrites publicacions han de contribuir en gran manera a que aquesta reacció popular que ha seguit a la Dictadura (l’anterior, ben entès) no sia solament un núvol d’estiu.

Per això nosaltres els republicans federals de Mallorca no hen duptat a sortir també a la palestra amb aquest Setmanari.

En aquests moments critics es un pecat imperdonable l’inhibir-se. No es just, no hi ha dret a menyspreuar cap medi de difondre els nostres ideals. Són, els actuals, moments de lluita, de perill i de responsabilitats històriques per a tot republicà. No devem abstenir-nos ni esguardar amb indiferència els aconteixements polítics que hem de preveure i facilitar o impedir segons l'esperit que els informi.

Ciutadania –òrgan del Partit Republicà Federal de Mallorca– ve a ésser pel seu esperit i ideologia una continuació de «La Voz del Pueblo» que desde 1911 fins a 1920 va apareixer, setmanalment, redactat per austers i conseqüents federals, les ànimes i conciències dels quals han rebut un nou impuls dels elements joves darrerament inscrits al partit.

El que ens ha induït, en aquesta segona època, a substituir el títol castellà «La Voz del Pueblo» pel català Ciutadania, motius eufònics a part, és que, avui, ningú mitjanament culte no deixa de reconeixer el fet étnico-biològic de la nostra catalanitat i té presents aquestes paraules de Pi i Margall: «En l’oficial com en el privat hem d’emprar la llengua que s’usi en la regió on visquem».

(9)

Atenent-nos però a què per desviacions pedagògiques i ensenyances incompletes no és tan familiar com deuria èsser el nostre idioma escrit, publicarem indistintament treballs en català i en castellà. Els nostres col·laboradors i redactors poden optar lliurement. No es pot deixar de complaure en llurs llegítims sentiments als uns ni desatendre les necessitats – llamentables– dels altres.

Creiem que els actuals moments són propicis per assolir els nostres ideals. Es indubtable que la causa republicana ha guanyat aquests darrers anys molts adeptes de tots els estaments socials. (Això és l’únic que podem agrair a la Dictadura). Ja no asusta ningú la República, ni republicà és sinònim d’ogre. Al dir republicà ja ningú recorda els terribles sans culottes. Com digué el faceciós Romanones sortint del cèlebre discurs de Sánchez Guerra, a Madrid, ja es veuen republicans amb camisa planxada i sabates enllustrades.

I és que ningú no ignora que la República és l’única forma de govern capaç de donar plena satisfacció als pobles conscients dels seus legítims anhels de governar-se per sí mateixos.

Ja ningú creu en providencials mesianismes ni en tuteles patriarcals.”

( “Republicans”, a Ciutadania, núm. 1. Palma, 6 de setembre de 1930, pàgs. 1-2).

Doc. 2.

Primer editorial del periòdic comunista Nuestra Palabra, del 17 de gener de 1931.

“Nuestra presentación

Venimos al estadio de la prensa con nuestra modesta publicación a llenar una necesidad imperiosamente sentida, somos obreros que queremos hacer sentir nuestra voz, disconformes con la Sociedad aspiramos a cambiarla en la medida de nuestras fuerzas, dejada la herramienta, empujamos la pluma con la mayor buena fé, vertemos en las cuartillas la verdad que sentimos, no nos duelen prendas ni tenemos porqué respetar a nada pusto que no se nos respeta.

En buena lid sostendremos nuestros principios mientras no se nos demuestre que son erróneos, si nos equivocamos rectificaremos, nuestra convicción es firme porque es escueta, sencilla, no odiamos a nadie ni compadecemos, sabemos que todos los hechos que producen los hombres son hijos de las circunstancias y percatados de que el tirano obra como debe obrar, procuramos abatirlo por ser esta nuestra consecuencia.

Por la palabra y la razón intentaremos llevar a los humanos nuestra persuación, no amamos bajo ningún concepto la violencia a pesar que estamos acostumbrados a que se nos trate siempre con ella, reconocemos que si los hombres quisieran tratar de buena fé las diferentes cuestiones que los separan, la paz podría ser un hecho, pero el egoismo los encierra en la intransigencia y hace del hombre la peor de las fieras, por consecuencia odiamos a las guerras por ser el lastre atávico más difícil de vencer.

Reconocemos que debe irse a la redención por la instrucción, la escuela es nuestra formidable palanca capaz de sacarnos del marasmo en que nos encontramos, pero la escuela libre, la escuela donde se enseña lo útil, lo necesario, apartada de todo sectarismo tanto religioso como nacionalista, la escuela que hiciera hombres buenos, útiles donde el amor y la belleza dominaran a la fuerza, la escuela capaz de subvertir toda la errónea raigambre que hace de la Sociedad una nidada de víboras.

Sintiéndonos capaces de todas las cortesías las guardaremos mientras se nos corresponda, cuando se nos falte bajaremos al terreno que se nos quiera llevar.

Siendo nuestra misión defender a la clase trabajadora, ésta nos tiene a su disposición, nuestras columnas son de todos los que trabajan, no establecemos diferencia entre el trabajo manual y el intelectual, si hay que combatir combatiremos a quien sea, si caemos lo haremos vencidos no humillados.

Saludamos a la prensa toda a la afín y a la adversa; no somos profesionales ni es empresa lucrativa la nuestra.

(10)

Al aparecer rendimos pleitesía entusiasticamente a todos los paladines de la causa obrea que vierten su sangre o sufren persecuciones por su actuación, a los libres y a los encarcelados sobremanera por ser dignos los que sin miras egoistas defienden un ideal.

Admiramos la gran obra que está realizando la Unión de Repúblicas Soviéticas y no dudamos en proclamarla patria ideal del proletariado, no podemos comprender a los sectores obreros que la desprestigian y la odian: si, admitimos la guerra cruenta que le hace la burguesía, porque ella representa su ruína, la destitución y el aniquilamiento como clase inservible que no es capaz de encauzar los sentimientos ni los derechos de la humanidad.

Al proletario Ruso le hacemos extensivo nuestro entusiasmo por realizar la obra más grande que contemplarán a través de la Historia las generaciones futuras, lo mismo que a los que cayeron bajo la metralla de la burguesía en aquel país y en todos.”

(“Nuestra presentación”, a Nuestra Palabra, núm. 1. Palma, 17 de gener de 1931, pàg. 1).

Doc. 3.

Primer editorial del setmanari regionalista-autonomista La Veu de Mallorca, del 17 de gener de 1931.

“Desxondiment

La publicació setmanal d'aquest mateix nom, que tan alt sapigué sostenir la flamant senyera del regionalisme mallorquí durant las tres èpoques en que sortí a llum, fa just dotze anys quedà adormida i avui novament riolera, animosa, i ben endreçada apareix en el camp de las lletres mallorquines per a seguir la tasca que en els seus principis es proposà. Mes, la que es colgá nina s'ha desxondit donzella. La saba feconda de la terra li ha donat el pessigolleig de la maternitat, fent-li remoure la sang de ses vens, vivificant el seu esperit i l'ha desxondida a una vida nova.

Al descondir-se, dóna una ullada al seu entorn i contempla, horroritzada, el panorama endarrerit dels anys de dormida que li apareix com un somni esgarrifós. Les vexacions sofertes pels seus amics, les ignomínies de que han sigut objecte les més preuades conquestes de l'ideal, l'enderrocament de lo que enardía els més nobles sentiments, en nom d'un patriotisme xorc i d'una buidor extrema; la profanació de les idees més sagrades duita a cap en nom d'una perniciosa ideología unitarista; les improbes devastacions en el camp dels nostres amors i afanys en nom d'un netejamente embrutidor i, lo que és pitjor encara, les desercions i claudicacions de molts dels qui s'anomenaven els seus amics.

Davant tal espectacle «La Veu de Mallorca» no es plany de sa dormida, ans bé se'n sent joiosa i reconfortada per veure's alliberada de la bava inmunda que tal volta hagués provat de tocar-li la seva vesta inmaculada.

I veu com, passat ja el temps d'oprobi i d'ignomínia que ha assolat el nostre camp i que com una ventada ponentina ha cremades les plantes del nostre verger, intenten are els vells elements que abans la bescantaven, recullir el cos inert de la pàtria, revestir-la dels esquinsats ropatges i tornar a regir-la i dominarla a son albir i davant la possibilitat d'haver de recomençar la tasca de reconquerir el camp caigut altra volta en mans dels homes del temps vell «La Veu de Mallorca« ha dubtat entre resseguir la dormida o redressar-se i vibrar intensament per desxondir amb ella els esperits adormissats perque novament surtin a la palestra en defença dels més nobles ideals i per la restauració del que destruí i assolá el temps de la ominosa dictadura.

Mes, una altra visió l'ha encoratjada i decidida. Ha vist com la ventada ponentina sols havía socorrat les fulles, peró que les arrels havian aumentada la seva potència i que, una volta passada la tempesta, ha estada més esponerosa la brostada: els bons amics de Mallorca esmolen les seves eines per tal d'avansar i fins recoperar el temps perdut;

elements que abans vivien dins el retraïment i dins la fredor han estat abrivats per la llissó espeonadora del vandalisme i de la infecunditat dels contraris i s'han acostat uns i

(11)

prometen adherirse els demés a l'agrupament dels qui es senten i s'han sentit sempre atrets cap a l'ideal nostrat; una joventut animosa sent també les pessigolles del renovellament i es mou per aprontar-se a prosseguir la gran tasca que cal fer pel triomf de la nostra causa, i davant tan afalagadora perspectiva s'ha decidida i ha exclamat: Ha aribat l'hora.

I aquí la teniu a «La Veu de Mallorca« que torna sortir xalesta al carrer, disposta a la batalla per l'ideal i el treball, a la feina constant i intensa per tal de lograr fer reviure l'esperit mallorquí en totes les institucions i sobre tot en les consciències individuals ja que després és molt més factible la coordinació de totes i formar-ne una col·lectiva ben amerada de tan noble sentiment.

Essent aquesta la principal finalitat de la seva nova sortida és clar que l'idioma dels mallorquins ha d'ésser el seu i al dir idioma ja es veurà qne[sic] tot acullint les formes pròpies del llenguatge mallorquí per tal de que sia ben assequible als lectors, vol referir-se al llenguatge científic i literari usat en totes les regions de llengua catalana avui admés per tots els qui posseeixen nn[sic] mínim de cultura.

Rebutja la política rastrera i caciquil: la dels qui en ella no hi cerquen més que un medi de lucrament personal i la d'aquells que en nom propi o en el d'un ideal que volen imposar a la força no s'esmiren en violentar les conciències individuals.

Les campanyes de «La Veu de Mallorca« seran a favor de la política d'ideals. No vé a combatre'n cap, i si únicament a treballar pel seu, i és clar que vegent-lo concrecionat en l'entitat ja constituida «Cenre Autonomista de Mallorca» a ell s'adhereix, brindant-li les seves columnes perque amb més intensitat pugui conseguir els seus fins.

Amiga de la cultura nostrada, es fará ressò de totes les manifestacions que vagin surgint de les vàries entitats que dins Mallorca existeixen, mentres no contradiguin el seu ideari.

Vol confromar el seu criteri amb el de l'esglèsia catòlica al qual seguirà així en l'exposició d'assumptes doctrinals, quan convenga, com en la ressenya dels actes de més relleu que escaiguen a un setmanari com aquest. Vol estar en relació costant amb els pobles de la pagesia mallorquina i no tant sols publicará les correspondències que d'ella li sien trameses sobre els fets més culminants que hi esdevenguin, sino que vetlará i batallará si cal per les reivindicacions de dret i justícia a què cada un aspiri.

No vol caure en la xavacaneria d'èsser com l'imbornal aont s'hi escoli tota la bilis dels qui cerquen sempre un periòdic que admeti les seves constants protestes contra tot i contra tothom; però està disposta a acceptar tota col·laboració que, sense mires personalistes i de conformitat amb el seu criteri i nomes que precedeixen, vagi encaminada a coadjuvar a la tasca que es proposa; es més, amb el fí d'estimular a la joventut desitjosa de que sia conegdua[sic] la seva manera de pensar i que vol explaiar-se esgrimint la ploma, posa a sa disposició una de les seves pàgines.

Aquesta ès la situació en que ha volgut col·locar-se »La Veu de Mallorca»[sic] en sa nova eixida i tot saludant a les autoritats, premsa i públic, resumeix el seu programa en el lema:

Pel bé de Mallorca, avant.”

(“Desxondiment”, a La Veu de Mallorca, núm. 1. Palma, 17 de gener de 1931, pàgs. 1-2).

Doc. 4.

Manifest fundacional del Partit Regionalista de Mallorca.

“Manifiesto del Partido Regionalista de Mallorca A LA OPINIÓN

Proponiéndose el Partido Regionalista de Mallorca convivir con la opinión pública justo y debido considera que para ella sea su primera demostración de existencia.

Pasa Mallorca por momentos culminantes de su historia. No fuera fácil tarea recordar otros más conmovedores por el anhelo emancipador ni más grávidos de responsabilidad para los hombres que han de animar la gesta liberadora.

(12)

Mallorca se rebela contra la pretendida reentronización de sus oligarquías clásicas, no tanto por lo que semejantes hegemonías representan y son en sí como por la general repugnancia a la recaída en sus métodos. Sus dos graves pecados provocaron el desvío que la región siente hacia ellos: la desatención sistemática ante los más legítimos clamores del pueblo y el desquiciamiento y confusión de la conciencia ciudadana. Así como ningún problema social ni económico mereció eficaz dedicación de los gobernantes mallorquines que turnaron en estas dos últimas décadas, tampoco la influencia de que gozaron fué debidamente encaminada a las cuestiones públicas que la reclamaban a su voz en grito, desviándola en cambio hacia la protección del interés puramente personal.

A nadie puede extrañar, pues, que la opinión desconfíe y se retraiga ante el fruto de prácticas tan funestas. La masa va adquiriendo hoy la conciencia que el no uso había relegado a la categoría de pieza de museo y frente al interés de quienes sigan proponiéndose mantener rebajado el sentido colectivo, para continuar usando de él a su acomodo con manifiesto descuido del respeto que el sentimiento popular ha merecido siempre, escúchase la voz viril de una Mallorca que con fundamento étnico, geográfico e histórico quiere afirmar la personalidad regional que en el correr de los siglos supo ostentar orgullosa junto a su sagrado e intangible amor a España.

Al dar vida al Partido Regionalista Mallorquín nos proponemos pues como fin primordial, afirmar la personalidad mallorquina y vigorizar aquellas fuerzas que deben ser siempre guía de nuestra voluntad, hasta la desaparición del anatema de pobreza espiritual y falta de comprensión para la resolución de los problemas que tenemos planteados. Aspiramos por consiguiente a desarrollar una política técnica con abandono absoluto de todo personalismo.

Contamos con el apoyo de la juventud más entusiasta que entiende que solo la política con estructura regional y basada en orientaciones económicas podrá cumplir bien su cometido moderno, asegurando debidamente el derecho de Mallorca a ser considerada por lo que es, dentro de la organización regional. Con ello interesaremos a la generalidad de las gentes en nuestros problemas y la política será algon vivo y sentido por todos, porque será nuestra, aspirando igualmente a hacerla a ella responsable de aquellos en vez de incluir a descargar toda la responsabilidad sobre el Poder central.

Ha dicho el Sr. Cambó, que «en aquellos territorios españoles donde no se produzca síntoma alguna de sentimiento regional, habrá que pensar en su día en la conveniencia de crear agrupaciones administrativas mucha más extensas que las actuales provincias, ya que el desarrollo de los medios de comunicación lo permite y la necesidad de suprimir gastos inútiles en el presupuesto lo aconseja». Precisa por consiguiente que Mallorca deje de escuchar su voz en el concierto de las regionalidades, so pena de exponerse a quedar relegada a la condición de parte con menoscabo de su personalidad indiscutida en la historia y en la actualidad, con la íntima convicción de que en la alegación de su indiscutible derecho a su autonomía jamás habrá de incurrir el Partido Regionalista en las sanciones que el señor Cambó, bajo su palabra promete aplicar a las desviaciones desleales.

Sentimos ansias de vida nueva y fecunda y pretendemos la transformación de los procedimientos administrativos mediante el rejuvenecimiento o la sustitución de los medios operantes y la educación de la voluntad en nuevas aptitudes y potencia creativa, que de cada día se está haciendo imperativo político de máxima urgencia.

Amantes de la discusión abriremos encuestas, organizaremos conferencias y en ellas admitiremos la controversia sobre temas locales de viva actualidad. Aspiramos a vivir siempre a la clara luz del mediodía y a tener contacto con todos. No venimos con mira alguna de exclusivismo ni comprensión de acaparar el amor intenso que a Mallorca profesamos. Cuando a ella afecte por relacionarse con cualquiera de sus intereses, desde el

(13)

artístico al material, cuenta con nuestra simpatía y con nuestra decidida cooperación. Por ello y desde el primer instante, estableceremos trabazón y ligámenes, aunque sean circunstanciales, con cuantas agrupaciones y elementos persigan finalidades en consonancia con la nuestra.

Sin incurrir en extremismos fisiocratas otorgamos a la Agricultura en Mallorca el lugar preeminente a que indiscutiblemente tiene derecho, entre sus factores de producción. No existe aquí, por fortuna, problema agrario pero sí existen numerosos problemas agrícolas que reclaman la debida atención. Con ser casi desconocida la potencialidad agrícola de nuestra isla, fáltale mucho por aprender y más todavía por practicar. La creación de una Escuela para Peritos y Capataces agrícolas, en donde puedan cursar sus enseñanzas los hijos de nuestros mayorales, para que no solamente sepan hacer las cosas sino también por que se hacen, constituirá para nosotros deber primordial. Sonroja el pensar que tengamos Escuelas Normales, de Comercio, de Artes y Oficios y Profesional del Trabajo y no tengamos la más útil y necesaria a nuestra peculiar economía. Ha de merecer pues, nuestra especial atención, cuanto a la Agricultura se refiera y para el logro de sus justas aspiraciones hemos de laborar con el mayor interés.

Las Escuelas de orientación marítima en estos momentos en que se está operando una renovación profunda de la industria pesquera gracias a la influencia del motor, tendrán toda nuestra atención, porque precisa resolver en favor de la clase pescadora todas las cuestiones de carácter económico y social y técnico que han de producirse en lo futuro.

Sabemos que nuestra época es fecundamente creadora y por ello nos inspiraremos siempre en un espíritu de justicia, de adaptación y de experimento. Queremos un partido de realidades no olvidando nunca que los problemas de la vida son de hechos, no de palabras.

En la política nacional nos uniremos a aquellas fuerzas de las otras Regiones que aspiren a la descentralización administrativa como base de la labor propia de la administración regional en concordancia con el sentido histórico y la geografía peninsular.

Acatamos la jefatura de D. Francisco Cambó, haciendo nuestro su programa, porque entendemos que por su prestigio financiero y por su competencia es el más preparado para transformar la Administración española y emprender la obra de reconstrucción nacional bajo los más modernos procedimientos.

Tal es nuestro programa por el que iremos a la lucha presentando candidatos que así en las Cortes como en la Diputación Provincial y en los Ayuntamientos de la Isla, defenderán con todo entusiasmo nuestros ideales por encima de todo interés personal y con los medios de expresión más exaltados mantendremos en los ánimos la esperanza de una rápida y completa victoria.

Palma Enero de 1931.”

(La Almudaina, diumenge, 11 de gener de 1931, pàg. 4).

Doc. 5.

Mostra d’anuncis electorals en la premsa mallorquina durant la campanya del 12 d’abril de 1931.

CANDIDATURA LIBERAL-CONSERVADORA

"CANDIDATURAS

Los electores que precisen de candidaturas de los candidatos liberales, pueden pasar a recogerlas en el Círculo Liberal, donde les serán facilitadas."

(El Día, dissabte, 11 d'abril de 1931, pàg. 5).

"PARA CONCEJALES

(14)

Candidatura LIBERAL-CONSERVADORA DISTRITO 1.º

Don José Tous Lladó, liberal.

Don Pablo Taronjí Aguiló, id.

Don José Arbona Sans, id.

Don Nicolás Cotoner Verí, conservador.

Don Pedro Morell Ripoll, id.

DISTRITO 2.º

Don Francisco Barceló Caimari, liberal.

Don Juan Aguiló Bonnín, id.

Don José Vich Quetglas, id.

DISTRITO 3.º

Don Pedro Alou Bernat, liberal.

Don Francisco Miret Carbonell, id.

Don Juan Castell Ordinas, conservador.

Don Pedro Estrany Mateu, id.

DISTRITO 4.º

Don Miguel Falconer Ferragut, liberal.

Don Gabriel Quetglas Amengual, conservador.

DISTRITO 5.º

Don Melchor Cloquell Serra, liberal.

Don Juan Pallicer Enseñat, id.

Don José Mas Torres, id.

Don Sebastián Moranta Pascual, conservador.

DISTRITO 6.º

Don Antonio Planas Rosselló, liberal.

Don Cristóbal Serra Carbonell, id.

Don Pedro Gual Moragues, id.

Don Jaime Guasp Perelló, conservador.

Don José Salas Mulet, id.

DISTRITO 7.º

Don Justo Solá Vicens, liberal.

Don José Enseñat Alemany, id.

Don Bartolomé Vaquer Franch, id.

Don Guillermo Palmer Moll, conservador.

DISTRITO 8.º

Don Rafale Togores Canals, liberal.

Don Manuel Llofriu Cerqueda, id.

Don Honorato Sureda Hernández, id.

Don Rafael Salas Pons, conservador.

DISTRITO 9.º

Don Sebastián Simó Oliver, liberal.

(15)

Don Francisco Planas Lallana, id.

Don Tomás Feliu Blanes, id.

Don Juan Llabrés Frau, conservador."

(El Día, diumenge, 12 d'abril de 1931, pàg. 1).

CANDIDATURA AUTONOMISTA-REGIONALISTA

"Electors de Mallorca: Demostrau que vos sentiu ben mallorquins votant la candidatura que vos donin els partits autonomista i regionalista."

(La Veu de Mallorca, núm. 12. Palma, 4 d'abril de 1931, pàg. 3).

"ELECTOR:

El vot és obligatori. L'article 84 de la Llei Electoral castiga amb un augment d'un 2 per cent sobre les contribucions al que deixi de votar essent elector."

"Candidats autonomistes-regionalistes PEL MUNICIPI DE PALMA

Mallorquins: Demá es decideix la lluita. La Ciutat de Palma i els pobles de Mallorca direu si es arribada o no l'hora de la dignificació política de la nostra regió.

Pel triomf de la candidatura del Partit Regionalista — Autonomista vos demanam els vostres vots. Votau-la, si voleu la millora i la bona administració dels municipis.

Rebutjau tot intent de sobornament i no vos deixeu enganyar per les promeses del caciquisme.

Ciutadans: Vetaquí els noms dels candidats que els nostres Partits presenten per dur a la Corporació Municipal de Palma.

Per disciplina de partit votau-los sense borrar-ne cap.

[Continuava per districtes els noms i llinatges dels candidats].

"Conservador, lliberal o «verguista» és tot igual."

"Per ésser bon elector com més dematí millor."

"Guerra al poder personal que anima un ideal."

"Qui el seu vot du a vendre a plaça si rep que no es queixi massa."

"Si has perdut tot ideal pots ésser bon lliberal."

"Per guanyà unes eleccions bastarà tenir millons?"

"Les persones s'esvaeixen les idees permaneixen."

(16)

"Cal anar ulls desxondits que hi ha morts molt eixerits."

CANDIDATURA DEL FRONT ÚNIC ANTIMONÀRQUIC

"Elector recuerda que los monárquicos que te piden el voto son los que arrendaron inmoralmente los arbitrios Carnes y Matadero."

—

"Los que permitieron aumentos en contratas del arbitrio dicho son los monárquicos que ahora te piden el voto y te coacciónan de todos los modos afrentosos.

—

A ningún obrero se le podía exigir por pago de este arbitrio más de diez pesetas, los pagos mayores son contrarios a lo que dispone la ley y hasta el mismo contrato que censuramos.

—

Nuestros Concejales se obligan a revisar la licitud del contrato y a no permitir espoliaciones de los ciudadanos en beneficio de una empresa.

—

Electores del radio y extraradio afectados por las contratas ten presente a las personas y partidos que te han entregado a la esplotación de la empresa del arriendo del arbitrio de Carnes.

—

Electores podéis presentar la papeleta con las dobleces que queráis, haciéndolo así ayudáis al secreto del voto y libráis de coacción a vuestros conciudadanos."

(Ciutadania, núm. 31. Palma, dissabte, 4 d'abril de 1931, pàg. 1).

"Pueblo soberano, pueblo andritxol, diles a esos que te piden el voto porque quieren seguir siendo tus amos y caciques, que no es ahora la hora de buscarte para dejarte indefenso luego, como sucedió con la protesta de las chapas a las cabras. Nadie de esos fué a protestar contigo al Ayuntamiento.

Ciudadanos: los caciques forman una plaga más dañina que la langosta. El gran Joaquín Costa recomendaba que se cazasen con escopetas, lo mismo que a bestias dañinas. Esos caciques, caciuelos y caciquillos necesitan para servirse de ellos, a los hombres que poseen alma de esclavos, esclavos que dan su voto porque el «señor»les halaga dándoles un puro,pagándole un café o una copa o simplemente un golpecito a la espalda.

Hombres así, que dan el voto por un halago, y no por su idea, tienen el alma de esclavos."

(El Pueblo, núm. 261. Andratx, 9 d'abril de 1931, pàg. 3).

"Si queremos ser útiles a nuestro pueblo es necesario ser libres. El hombre libre es el que no quiere amo ni cacique en los asuntos municipales. Para eso hay que votar libremente a los candidatos que sean de vuestro agrado y que no sean concejales de amén, amén. Esos no saben administrar vuestro dinero."

"Los ciudadanos que eligen a sus concejales de la casta de los caciques forman un pueblo sin voluntad y sin civismo."

"En un régimen democrático todo ciudadano, sin distinción de categoría, puede influir con su voluntad en los destinos de su pueblo: Votando contra toda clase de caciquismo."

(17)

Los abusos de los que están en el poder solo son posibles cuando los ciudadanos faltan a sus deberes o cuando por codardia[sic] hacen dejación de sus derechos."

"Captar con el soborno la voluntad de un elector es lo mismo que estafar a un ciudadano una cantidad de dinero o robar a un pasajero en desplobado."

"Candidatura que presenta el "Frente Unico Antimonárquico"

[Es detalla la relació de candidats per districtes, fent constar el nom i llinatges, la professió i la militància]

¡Trabajadores! El deber vuestro es votar la candidatura Republicano-socialista."

(El Obrero Balear, núm. 1.511. Palma, 11 d'abril de 1931, pàg. 1).

"Ciudadanos: La monarquía ha desconocido, burlado y escarnecido todos los derechos del pueblo.

La dictadura ignominiosa que hemos padecido desde 1923 fué obra suya.

En Africa ha sacrificado miles de millones de pesetas, que eran necesarios en el país para impulsar la riqueza y la cultura nacional.

Más de 20.000 hijos de madres españolas han perdido, en aquella tierra árida e ingrata, sus vidas.

Nos ha comprometido en una deuda de más de VEINTISEIS MIL MILLONES DE PESETAS que impone una carga al presupuesto ordinario de la nación de 854.061.185,30 pesetas.

Consume en el ministerio de la Gobernación la cantidad de 271.834.571,54 pesetas, mientras en el de Instrucción pública no gasta más que 202.324.782,74 pesetas. Paga mejor a los guardias que a los maestros de escuela.

Consecuencia de ello son el hambre, la miseria, la incultura, el analfabetismo en que vive el pueblo. Todos los años mueren 50.000 españoles víctimas de la tuberculosis.

Ninguno de estos males tienen remedio en el régimen monárquico.La monarquía y España son, pues, incompatibles. Si vive la monarquia, muere España. Para que España viva y progrese es necesario que desaparezca la monarquía. Y como en esto no puede haber términos medios, el instinto de conservación aconseja, para poder salvar a España, que desaparezca la monarquía.

¡Votad pues, la candidatura republicano-socialista!"

(El Obrero Balear, núm. 1.511. Palma, 11 d'abril de 1931, pàg. 2).

"¡¡Ciudadanos libres y conscientes!! Votad, cada uno en vuestro distrito, los candidatos siguientes que presenta el «FRENTE UNICO ANTIMONARQUICO»

[Es detalla la relació de candidats per districtes, fent constar el nom i llinatges, la professió i la militància]

Pueblo de Palma, por amor a la causa tuva vota esta Candidatura."

"AVISO A LOS ELECTORES SOBRE LAS DOBLESES DE LAS PAPELETAS

No puede el Presidente aumentar o disminuir las dobleces con que se le entregue la papeleta.

Acuerdo. J. C 6 Diciembre 1913."

(18)

CANDIDATURA COMUNISTA

"Nuestra Candidatura DISTRITO 2.º Jaime Cañellas DISTRITO 3.º Miguel Llabrés"

(Nuestra Palabra, núm. 6. Palma, 27 de març de 1931, pàg. 1).

"La familia es el peor enemigo del hombre, en ella comienza el egoismo, todo a los míos,

¿y los otros……?"

"Proletarios: Vuestra patria espiritual debe ser la República Rusa."

"El obrero que vende su voto y no engaña al que se lo compra es tan canalla como el."

Doc. 6.

La proclamació de la Segona República a Mallorca, segons Joan Pons i Marquès.

“La República a Mallorca

EIBAR, Barcelona, Saragossa, Palma…, ningú no podrà dir que anéssim darrers en el fet de proclamar el nou estat de coses. I això que aquí les eleccions municipals no donaren al front únic antimonàrquic un triomf tan gran com el que arreu d'Espanya, en ben guanyada victòria, determinà el canvi de règim. Dels vint-i-set candidats —setze republicans, set socialistes, quatre reformistes—, en resultaren elegits nou: cinc republicans i quatre socialistes. El nou Ajuntament, en conjunt, hauria quedat així: vint-i-tres lliberals, quatre conservadors (total vint-i-set marquistes), més nou antimonàrquics i cinc del grup autonomista-regionalista.

Aquest resultat, amb tot, no representa prou bé la proporció dels vots, que es distribueixen així: 4.822 vots lliberals; 4.153 antimonàrquics; 3.109 autonomistes-regionalistes i 1.939 conservadors. Amb els vots que tingueren, als antimonàrquics els corresponien uns dinou llocs. I una altra cosa a nota és que sumats els vots antimonàrquics amb els autonomistes- regionalistes, que si no anaven units, amb tot era i és patent llur antimarquisme, superen de 1.501 vots els de la coalició conservadora-lliberal, que formava les hostes del gran cacicat marquista.

El resultat, però, fou el que fou quant a nombre de regidors trets. Quant a força difusa d'opinió es veié aviat el que era el dimarts, dia 14, que des de mitjan matí començà a bullir d'animació la Plaça de Cort, plena de gent fent rotllos i comentant animadament els primers rumors escampats per la ràdio. Es començava a respirar l'airet de república que aviat havia d'imposar. Cap a migdia i a la una, l'animació anava creixent. Es deia que d'un moment a l'altre pujarien a les Cases de la Ciutat a posar la bandera. Jo recordava un dístic que un antic company de batxiller solia murmurar inevitablement per desentonat que caigués:

Si no és avui serà demà que la República vindrà.

Aquell dimarts, dia 14, semblava clar que la cosa era arribada. Entre tres i quatre de la tarda, tothom en tingué la certesa. La gernació que omplia la plaça de Cort, aclarida a l'hora de dinar i refeta aviat, més espessa que no abans, veié como de la llibreria del ciutadà Roig, fogar impenitent de tertúlies protestatàries en aquests darrers anys, eren trets

(19)

uns paquets que a l'instant foren banderes vermelles, grogues i morades, voleiant al sol en el balcó de l'Ajuntament i de la Diputació, entre el picar de mans i l'entusiasme dels exaltats i la sorpresa curiositat dels mirons.

Els que havien dut a cap la gesta eren els més coneguts representants del republicanisme mallorquí, que arengaven la multitud amb vibrants parlaments, i imposaven des del primer moment el seny i el respecte a l'ordre, que fou característica general del moviment i que li valgué de tot d'una l'admiració de tothom. Amb gran satisfacció vérem hissar també des del primer moment gairebé, al costat de la nova bandera, la nostra bella ensenya de les barres i el castell. I fou un instant solemnement espectacular quan el ciutadà Francesc Villalonga i Escalades, el vell federal, encès per l'emoció, en acabar el seu discurs des de la balconada central de la Sala féu tocar a Sometent la campana municipal d'En Figuera, que ja havia fet el mateix paper llavors de la proclamació de la primera República espanyola…

Des d'aquests moments les coses es precipitaren. Una vegada apoderats de les posicions amb un presa de possessió pacífica de fet, que ningú no els disputà i erigits en un tancar i obrir d'ulls en Batlle de la Ciutat el ciutadà Bisbal, i en president de la Diputació el ciutadà Julià, corregué la multitud cap al Govern Civil on el ciutadà Antoni Pou s'erigia en primer Governador republicà davant la passiva resistència del darrer governador de la Monarquia.

Era mitja tarda. La ràdio havia dit ja cosa del passat a Barcelona; circulaven noves anònimes que ningú no pretenia de controlar, sobre l'abdicació del Rei i la seva sortida de Madrid, i la multitud corria la ciutat —tothom era al carrer—, amb música i visques. Amb tot això cap a les nou de la nit, les autoritats antigues encara deliberaven que farien, sense noves oficials d'enlloc. A la nit encara el Governador antic tornà al Govern Civil i no volgué resignar, sinó en el President de l'Audiència. Això ja havia estat dit pel nou estadà republicà del Ministeri de la Governació…

Tot plegat ens havíem avançat d'una quantes belles hores a Madrid. A la matinada del dimecres, dia 15, tornava ésser Governador el mallorquí ciutadà Pou, i es confirmaven en els seus llocs els qui figuraren des del primer moment a l'Ajuntament i a la Diputació. Com que a les eleccions municipals no hi havia majoria republicana, a l'acte de l'escrutini, el dijous, es presentà una protesta de caràcter general —per a la qual sobraven indicis, motius i qualque cosa més, però potser no proves—, sobre coaccions i compra de vots en les que el partit lliberal féu tot quan sabé. Ara la cosa és a l'Audiència, i es diu si es repetiran les eleccions. Arreu de l'illa es van republicanitzant els municipis. Els partits polítics mallorquins caldrà que surtin aviat de l'espectativa. Els autonomistes i regionalistes s'han adherit ja, els primers, al nou règim. Cal fer constar que estaven ben preparats per fer-ho, per quant, en constituir-se ni mai no havien fet qüestió essencial de la forma de govern, i pretenen ara amb fundada esperança d'aglutinar al seu entorn les forces republicanes de dreta; si les dretes locals no s'entesten en atavismes que poden ésser suïcides. Els conservadors, per la seva banda, després d'ésser xiulats pels lliberals en ares del marquisme, s'han dissolt políticament i mantenen sols el seu casinet, com a tal casinet de senyors. Els lliberals no han dit encara una paraula. Diu si esperen ordres del senyor… En la ment de tothom està que per aquest cantó poden pasar moltes coses: totes fora d'una, i aquesta una és que perduri dins la República i en la forma que actuava dins el règim passat, el gran cacicat lliberal —lliberal per dir-li alguna cosa, que no era més que personal—, que dominava tota l'illa. Pensar que la República no ens ha d'ajudar a una millora en aquest sentit fóra tenir-la en ben poca cosa.

I encara en un altre sentit el moment i el canvi poden ésser decisius per a Mallorca. Ens referim al destí futur de la seva pròpia i autèntica personalitat, encarnada més que res per la nostra llengua. Es cert que ni la cultura política de la nostra terra ni l'estat d'opinió general no són gaire conhortadors. Amb tot, l'amor, cada dia renovat i refermat al nostre pur parlar catalanesc, ens vol obrir el pit a l'esperança.

(20)

J. PONS.

Mallorca, 23 d'abril del 1931.”

(Revista de Catalunya, núm. 69. Any VIII. Volum XIII. Barcelona, pàgs. 452-455).

Doc. 7.

Recordant la proclamació de la Segona República a Palma a l’exili per Francesc de Sales Aguiló.

“El 14 d'abril a Mallorca

En Figuera —el rellotge de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mallorca— deixava caure, seguides i fortes, ses campanades.

— Foc, foc —pensà tothom, tot d'una, en sentir-les.

— I, ¿a on deu ser?

— No; això no és foc.

— ¿Què serà, idò?

(A Ciutat, En Figuera vetlla pel bon compliment d'aquest bell costum mallorquí de solidaritat social: ell crida a foc, i el poble respon, en sentir la seva veu greu i poderosa.

Mai més no hem sentit un so de campana tan acabat, tan familiar i tan agradable com el seu i el de N'Eloi, la campana majora de la Seu! I el poble, déiem, es tira al carrer i se'n va, espontàniament i de pressa, a ajudar a apagar el foc.)

Aquell dia —el 14 d'abril del 1931—, les campanes d'En Figuera eren desficioses i precipitades, seques i gojoses, com ferides d'una emoció nova, que s'afanyava a estendre damunt la Ciutat, assolellada i tranquil·la, a les dues del migdia d'un dia gloriós de primavera mediterrània.

La gent, a correntsos, sortia de ca seva, i es dirigia a la Plaça de Cort, sense saber per què hi anava i ben dejuna de la sorpresa que li esperava.

En Figuera tocava a foc… Però ja es distingia que no era un incendi material, destructor, que tot ho consumeix. Era foc, però un foc immaterial, símbol de l'esperit encès d'un poble que per a pròpia voluntat recobrava sa llibertat. Era el foc de foganya de casa pairal, a l'entorn del qual tota la família civil agermanada, tot el poble unit, havia de projectar i construir la Ciutat Futura.

Els republicans que havíem format part del Comitè Revolucionari —la sola paraula revolució, dins l'ambient de plàcida tranquil·litat i de treball i viure fàcil, a Mallorca, encara, aleshores, sonava com una estridència passiva, gairebé innecessària i inútil…—, els socialistes i republicans que integràvem el comitè de la Conjunció Republicana Socialista, els dirigents dels partits i sindicals, i els ciutadans llisos i indeferents, tothom anava arribant a la Plaça de Cort.

Silenciosament, sense crits, quasi sense paraules, molts amb llàgrimes, ens abraçavem i estrenyíem les mans. Ja sabíem la bona nova, que la ràdio ens havia portat: a Barcelona, acabava d'ésser proclamada la República Catalana.

Després d'un breu i ràpid canvi d'impressions, mentre duien les banderes republicanes, fou decidida la immediata proclamació de la República.

Des del balcó de la Casa Gran —Casa de la Ciutat— i des del Palau de la Diputació Provincial, fou proclamada la República; s'hissaren banderes i es digueren unes paraules plenes d'entusiasme i d'esperança.

La gernació, que ja omplia la Plaça de Cort i els carrers afluents, sorpresa i admirada, demostrà la seva conformitat amb aclamacions i mamballetes.

Així, amb decisió i senzillesa, ressuscità el poble que proclamà la República a Palma de Mallorca, després de la proclamació a Eibar i a Barcelona.

El poble prengué possessió de l'Autoritat i de Casa Seva: Ajuntament, Diputació i Govern Civil. I els ciutadans, amb ciutadania, desfilaren hores i més hores, seguit seguit, fins a la

(21)

matinada, davant els seus legítims representants, als quals estrenyien la mà, tot dient la salutació de consuetud:

—Enhorabona. Que sigui per molts anys.

***

Quants rostres d'amics —germans de pensament i d'acció, de fe i d'esperança en la democràcia republicana i liberal— hi eren presents, que ja no tornarem a veure mai més!

Els uns els prengué suament la mort, a Ca Nostra o lluny de la terra estimada: Mestre Llorenç Bisbal, don Francesc Vilallonga, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar… Els altres, molts d'altres, han caigut afusellats o assassinats pels botxins de Franco —¡el mateix Franco que la República ens havia enviat de Comandant Militar de Balears!— i la seva sang heroica xopa la terra dolça i pacífica dels ametllers i els tarongers, dels pins i les oliveres.

Sang honrada i honrosa, glòria de Mallorca: Emili Darder, Alexandre Jaume, Aurora Picornell, Montserrat Parets, Bernat Marquès, Antoni Qués, Antoni Mateu, Pere Reus, Ferran Leal… Ja no us tornaré a veure, amics!

Però… un nou 14 d'abril vendrà.

I els pobles ara martiritzats, oprimits i proscrits —enterrats en vida— ressuscitaran…

I a Mallorca, els supervivents a Ca Nostra i a l'exili, fidels a Mallorca i a la República, faran ressuscitar l'esperit dels nostres màrtirs, germans nostres, i l'oferiran com un exemple singular a les noves generacions.

I En Figuera tornarà a tocar a foc. I serà un foc nou, de flames blaves, que cremarà amb justícia —sense venjança, però sense pietat— totes les injustícies.

Una vegada més, pel camí del dolor arribarà una nova vida, amb un altre esperit, una major consciència i una poderosa voluntat al servei d'un nou idealisme i d'una nova realitat.

Fora-Mallorca, 14 d'abril del 1945.

FRANCESC DE S. AGUILÓ”

(Quaderns de l'Exili, núm. 12. Març-abril de 1945, pàg. XV).

Doc. 8.

Les eleccions del 12 d’abril i la proclamació de la Segona República a Menorca, segons Joan Hernández Mora.

“La República a Menorca La campanya electoral

El mig any que ha passat des de la meva primera Lletra fins avui, ha estat per a Menorca mig any d'una activitat prodigiosa. Però d'activitat política solament. La política ha omplert del tot el primer pla de les preocupacions dels menorquins. Els esdeveniments s'han anat succeint sense donar-nos temps de pensar-s'hi gaire.

Ara, assolit el primer gran triomf, podem aturar-nos una mica per prendre alè, albirar el camí recorregut durant aquests sis mesos i veure què hem de fer per recórrer amb èxit el que tenim davant.

Comencem per dir que tot l'esforç i tota la glòria, en aquests moments històrics, correspon al partit republicà. La glòria, perquè el triomf ha estat esclatant. L'esforç, perquè el partit republicà menorquí ha treballat materialment molt i s'ha renovat ideològicament amb aportacions noves al seu programa.

El partit republicà de Menorca no tenia abans de la Dictadura i durant la Dictadura més que una sola obssessió: la forma de govern. Mai, però, no havia meditat sobre la futura estructuració de l'Estat. I aquest és el primer problema que se'ns presenta, problema que, amb tota seguretat, es podrà resoldre més de pressa del que crèiem fins fa poc els comptats catalanistes d'aquí.

(22)

El partit republicà de Menorca era, només, partit republicà. Avui és partit republicà federal. Hem guanyat molt. Deixem, però, les consideracions pel final d'aquest article i fem una mica d'història del que aquí ha succeït.

Ja el mes de novembre el partit republicà es va començar a moure de debò obtenint, abans de finir l'any, dos èxits formidables en els dos actes organitzats a Ciutadella i a Mercadal, dos pobles considerats per tradició como a dos forts de la monarquia i del caciquisme. Per primera vegada els republicans ciutadallencs i mercadalencs es disposaven a enderrocar el poder contrari.

L'ànima dels dos actes al·ludits, el verb de la República que va commoure i encoratjar aquella gent, fou, com tantes vegades, Joan Manent, president del comitè republicà de Mahó i veritable cap de tota aquesta ofensiva.

Ensems que es feia propaganda pels pobles, la Joventut Republicana de Mahó organitzava un curs de conferències polítiques i culturals, a la Casa del Poble, on es va fer una tasca ben profitosa, enfortint més i més l'entusiasme del nostre jovent.

Aquest curs em va donar lloc a parlar de catalanisme, cosa nova aquí, i a assenyalar als menorquins el camí de retorn a Catalunya. Una classe de català fou la primera conseqüència de la meva propaganda.

Tot Menorca bullia freturosa de veure grans esdeveniments. I, al cap i a la fi, va arribar el dia de començar la campanya electoral. Aleshores els republicans es van multiplicar. Una sèrie d'actes de propaganda van tenir lloc a Mahó, Ciutadella, Sant Lluís, Mercadal, Fornell i Sant Climent.

Oradors republicans i alguns socialistes portaren fins al cor de la pagesia les palpitacions del moment. De tan bona llavor n'havia de sortir una bona collita.

Al costat de Joan Manent, que és l'heroi d'aquesta guerra política, i que és de debò un gran orador, tant en català com en espanyol, lluitaren uns quants homes decidits. Per exemple, Teodor Canet, cap dels republicans de Ciutadella, Pere Taltavull, avui director de La Voz de Menorca, Arnau Socies, que fou molt eficaç a Sant Climent. Fins i tot nosaltres vàrem llançar-nos a prendre part.

Si Joan Manent és el general de les nostre forces, Bartomeu Briones és el primer cap d'Estat Major. Ell ha dirigit els treballs electorals a Mahó i just és que li donem la part corresponent de glòria que té tan ben guanyada.

La victòria republicana

La primera victòria la van obtenir a Ciutadella on es va constituir l'Ajuntament per l'article 29. La coalició de les esquerres presentava tretze candidats i l'Ajuntament el formen divuit regidors. Els monàrquics no volgueren lluita, veient-se ja perduts, i es conformaren amb els altres cinc llocs. Mai no havien tinguts els republicans majoria a Ciutadella, circumstància que donava més relleu a llur triomf que fou una esperonada per als altres pobles.

Impossible de descriure l'entusiasme del dia de les eleccions. El dia 12 d'abril no serà mai oblidat pels que visquérem aquelles emocions.

Cap al tard, de Mahó estant, esperàvem les noves dels pobles i, en saber-les, el nombrós públic congregat a la Casa del Poble aplaudia i cridava amb joia i tremolor. El resultat no podia ésser més satisfactori. Majoria a Sant Lluís, majoria a Villa Carles, majoria a Mercadal, on mai no hi havia hagut més que dos regidors republicans.

Pel que fa a Mahó, ens presentàvem setze republicans i un socialista enfront de catorze monàrquics. Constitueixen l'Ajuntament vint-i-un regidors. Doncs bé, nosaltres vàrem sortit tots disset i dels monàrquics solament quatre. El desastre per a ells ja no podia ésser més gros. Vençuts, desfets, rebutjats pel poble, veien com els fugia de les mans el poder que, contra tota llei, havien detentat.

(23)

Menorca va demostrar el dia 12 d'abril que és ben republicana. Hi ha en aquesta illa set Ajuntaments. A cinc tenim majoria. I en els dos de més importància, Mahó i Ciutadella, aquesta majoria és aclaparadora.

Dels altres dos pobles, Alaior i Ferreries, cal dir que el primer és republicà per tradició i que tan sols els conflictes socials, dividint momentàniament les forces republicanes, han pogut donar el govern de la vila, per l'article 29, als monàrquics. Resolts els conflictes esperem també guanyar en unes altres eleccions. I pel que toca a Ferreries, sempre ha estat un feu d'uns quants propietaris monàrquics; mai no hi havia hagut lluita i ara ja n'hi ha hagut; hem perdut, però els monàrquics d'allà ja no es senten tan segurs com abans.

La proclamació de la República

Vist ja el resultat de les eleccions a Menorca esperàvem les noves de fora i cada victòria parcial de la República ens omplia de goig. I així fins el capvespre del dia 14. Aleshores la gent no va tenir aturador. En saber el que succeïa a Barcelona, a Madrid, per tot arreu, es tancaren fàbriques i botigues, tothom sortí al carrer i aviat es sentí la Marsellesa i es veieren banderes republicanes. A la Casa del Poble no s'hi podia entrar. Homes que tot just es coneixien s'abraçaven. Alguns militars i mariners, mesclats amb el poble, es treien de llurs uniformes les corones reials. Els retrats del Rei eren despenjats dels centres oficials per grups de manifestants i fets a trossos al carrer.

Però el poble de Mahó, i el mateix podem dir de tot Menorca, donà un alt exemple d'ordre i de serenitat. Ni un insult, ni un atropell, ni una cosa mal feta de la qual els republicans ens poguem avergonyir.

Joan Manent fou l'home del dia i, de fet, tingué a Menorca la màxima autoritat, que pocs dies més tard confirmà el Govern Provisional de la República nomenant-lo Delegat, amb satisfacció de tot el poble que veu en ell un mestre i un guia. Molts elements monàrquics l'han felicitat, agraïts, per l'admirable direcció del moviment. S'ho mereixia.

Dues grans solemnitats tingueren llco tot d'una. La sortida dels condemnats de Jaca que estaven empresonats a La Mola i als quals el poble de Mahó reté un homenatge grandiós de simpatia, que es traduí en constants ovacions al capità Sediles i als seus vint-i-cinc companys, durant dos dies seguits, i, finalment, des de la porta de la presó, on molta de gent els esperava fins al vaixell que els portà a Barcelona.

Després d'haver-los fet així justícia, pensàrem a constituir l'Ajuntament. I fou emocionant per a tots veure com Joan Manent, com a Delegat del Govern de la República, ens donava possessió del càrrec. La veu li tremolava, estàvem tots impressionats, era aquella una joia que feia ganes de plorar. El discurs de Manent, com el del Batlle popular, Pere Pons i Sitges, foren seguits de llargs aplaudiments.

Ara la vida está normalitzada. Hem acabat un període històric i n'hem començat un altre.

Descansem uns dies per emprendre el nou camí.

Per la catalanitat de Menorca

El menorquinisme en els darrer mesos ha fet molta via. Ha anat a la recerca de l'ànima de Menorca i ha mostrat al poble la seva catalanitat. Una propaganda seriosa pot convertir els menorquinistes d'avui en catalanistes de demà.

Per això la fórmula de la futura política menorquina és combatre la província de Balears, conquerir primer la llibertat col·lectiva que avui no tenim. Que Menorca sigui, abans de tot Menorca, ja que amb Mallorca no hi tenim res a veure administrativament parlant, i que Balears no és una unitat de cap mena, sinó diverses unitats amb el jou comú de la Diputació.

Fet això, aconseguit aquest desig, i orientat bé el poble, hom podrà pensar a fer un plebiscit per demanar la unió a Catalunya.

Cal aplicar a Menorca el principi de l'autodeterminació i que el pacte de Sant Sebastià tingui també virtualitat per a nosaltres.

(24)

Tant de bó poguem ben prest cirdar no solament Visca la República Federal! i Visca Catalunya lliure! sinó també Visca Menorca catalana!

JOAN HERNANDEZ I MORA.

(Revista de Catalunya, núm. 69. Any VIII. Volum XIII. Barcelona).

Doc. 9.

Editorial del primer número del setmanari anticlerical La Sotana Roja, del 19 de maig de 1931.

“¡¡ VENIMOS...

A combatir las religiones, en particular la Católica, a rememorar a El Motín, discípulos de aquel santo laico que se llamó Don José Nakens seguiremos sus huellas imperecederas, ya serios ya burlescos tenemos de la vida un concepto optimista y orea[sic] nuestra frente siempre el triunfo pues lo que quizá los demás den como fracaso para nos es una victoria, fuimos republicanos a los quince años, iniciados en la Calle de Danús, anticlericales de siempre, las cosas y el tiempo nos hicieron volar al Socialismo, y en cuestión política al Comunismo más tarde; aquí estamos por ahora, independientes pero tenaces, emprendemos la descatolización de España y de Mallorca por creer que ahora como ahora es lo más necesario, defenderemos a la República con todo el cariño si ésta camina por el sendero que entendemos debe andar, es nuestro primero amor, cuando hoy hace un mes la poseimos, gozamos de ella con el santo fervor de que somos capaces, este tiempo transcurrido nos ha tenido alborozados como chicos no pudiendo llegar casi a darnos cuenta de tanta dicha, hoy que ya vemos a sus enemigos sempiternos afilar sus uñas en su contra nos apresuramos no solo a defenderla sino a vigorizarla y hacer que prospere.

Viviremos del favor del pueblo hasta que él quiera, si los anticlericales quieren seremos luengos, sino moriremos tan pronto como nos maten, creemos que está ya bien definida nuestra necesidad, estallamos como una bomba en el país más clerical e hipócrita de España, tenemos la desdicha de haber nacido en la provincia que cuenta en la estadística con mayor número de Iglesias y conventos, aquí donde los malandrines y follones se cuentan por millares, casi podemos decir que toda la isla es un convento, aquí donde fructifico un gran náutico, un gran polígrafo, y nuestra gloria más preclara actual Alomar, aquí estamos a sentar nuestro jalón, a poner nuestra pica, calándonos nuestro yelmo de Mambrino, arremeteremos contra los jigantes aun que parezcan molinos, Rocinante nos sostendrá airoso y no prescindiremos de los consejos de Sancho, siempre hemos sido Quijotes del ideal y no vamos ahora a dejar de serlo, si los endriagos y maleficios nos tumban maltrechos caeremos vencidos pero nunca humillados.

Queremos que nuestra tierna novia la República nos de hijos robustos y para tal la fecundaremos esprimiendo nuestro magín sin reparar en sacrificios, tenemos una perfecta vocación no de mártires sinó de útiles a la Sociedad, creemos prestar un servicio a la humanidad dolorida siempre por las injusticias de sus opresores.

Deseamos con ardiente fé, la separación absoluta y radical de la Iglesia del Estado, la incautación de sus bienes, Cristo fué pobre y queremos reducir a sus ministros a la pobreza, los queremos equiparados a su Maestro, según ellos mismos, debieran agradecernos cuando lleguen a las puertas del cielo el que les apartaramos de los bienes terrenales, somos la voluntad inquebrantable de su Dios pesto que no se mueve la hoja del árbol sin su mandato, nos, nos movemos y se cumple el precepto, como tal deben acatarnos.

Pedimos y pediremos hasta desgañitarnos la expulsión de las Ordenes Religiosas, emprenderemos sobre esto una campaña tenaz y contínua, hasta lograrlo, ansiamos destacar y arrancar de todos los ídolos las millonadas que inmoralmente les colgaron los

(25)

fanáticos incorporando estos tesoros a los bienes del Estado para que se remedie el hambre de los que lo tengan o se hagan escuelas y buenos maestros.

La República nos abrió un cauce anchuroso y noble y haremos correr por el tumultuosamente nuestras ideas, iremos a todos los rincones de la Isla purificando el ambiente, sembrando la buena nueva, arando vigorosamente los pensamientos, en nuestras columnas daremos cabida a todo lo que represente un paso adelante, ninguna clase de ideas nos asustan, ni tenemos porque no escucharlas, químicamente todo es útil en la Naturaleza, como un crisol haremos que yervan en él los idealismos todos.

Estuvimos siempre en frente de todos los atrasos, amamos el dinamismo y en atención a él lucharemos sin tregua ni descanso, queremos empujar el carro que del progreso otros atascaron durante muchos años, entre todos los hombres de idealismo no contamos un solo enemigo y a todos, rogamos, suplicamos y emplazamos para que nos ayuden, de su presupuesto cultural reclamamos una parte y estamos seguros no nos negarán.

Aceptamos el cambio con todos los periódicos idealistas, como nuevo paladín dirigimos un saludo de entrada a todos, a los que gritan, a los que hablan y hasta a los que graznan.

Sintiendo de nuevo aquella sensación de escalofrío que recorrió violenta todo nuestro ser al ver izarse en el Ayuntamiento la enseña tricolor, izamos en el estadio de la prensa nuestro emblema, lo haremos tremolar alto y erguido, nos serviremos de él como ariete para demoler las seculares murallas del fanatismo, de clarín que pregone estrepitosamente el pensamiento, que jamás delinquió, de lanza con que herir todas las supersticiones, de bálsamo con que cerrar las heridas que tiene nuestra patria y amuleto para que nos abran las puertas del infierno a que tanto temor tienen los católicos.

¡¡República... salud!!”

(“¡¡Venimos...”, a La Sotana Roja, núm. 1. Palma, el 19 de maig de 1931, pàg. 1).

Doc. 10.

Manifest fundacional del partit Dreta Social.

“DERECHA SOCIAL”

AL PUEBLO DE BALEARES

En estas solemnes horas de tanta trascendencia en la historia de nuestra patria, cuando no ya sólo el imperativo de nuestras conciencias de católicos fervientes, de nuestros deberes de ciudadanos conscientes, de nuestras obligaciones como miembros de una familia cristiana, sino que hasta el mismo instinto de conservación impele a agruparse para fortalecerse, para oponer una muralla infranqueable a la ola destructora de los principios básicos de la Sociedad, que se ha levantado en la Babel de nuestra España; en esta hora de solemnes resonancias, hemos levantado nuestra enseña para que, tremolándola, se agruparan en su torno todos aquellos que, sintiendo como nosotros, que es como siente la inmensa mayoría de los compatriotas, se hayan estremecido, también, ante el pavoroso horizonte que se perfila.

Las tétricas luminarias de los templos y de las casas de los buenos siervos de Dios y mejores patriotas, incendiados, iluminan diabólicamente los caminos futuros de nuestra patria. Hemos sentido robustecer nuestra fé, ahondarse más las raíces de nuestras creencias, como lo sintieron los Mártires de la Roma de Nerón, ante las vejaciones de que ya hemos sido objeto y ante la perspectiva que se vislumbra. No lloramos por las víctimas que cayeron; lloramos por los opresores. Pero ello no implica para que, en tan trascendentales momentos, no tengamos todos y cada uno la obligación precisa de hacer cuanto esté a nuestro alcance para luchar el «bonum certamen».

Porque estremece el alma y oprime el corazón, hasta hacerle sangrar la visión de nuestros hijos, de nuestros hermanos menores, de los más caros pedazos de nuestro corazón, entregados a una escuela sin Dios, moldeados bajo un yunque materialista y grosero que