L A TOPONÍMIA
DE S ANTANYÍ I SES S ALINES
Tesi doctoral
A
UTOR: C
OSMEA
GUILÓD
IRECTOR: J
OANA. M
ESQUIDADepartament de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de les Illes Balears
2007
«Muntanyes-torres de la terra surten, forts de la llengua, militars Talaies, i es pronuncia un pas entre les serres
i el coll d’es Vent s’esmuny fregant els llavis.
S’Hort Nou al llarg dels segles segueix nou.
Gramaticals famílies els camps poblen:
Figuera, Figueretes, Figueral.
Llatí Forada i àrab Benirràs.
Verda una punta, Roig un port, Negret un cap, i la blancor de sal de l’illa
va al puig Blanc, el cap Blanc, sa Blanca Dona».
M. Villangómez Llobet (1986: 136-137)
A G
ASPARA
GUILÓ,
pare meu,
amb un llast feixuc d’enyorança i amb un pregon agraïment per l’herència rebuda de la seva bondat, d’un valor molt més alt que l’or:
en un temps de misèria cultural, em va
iniciar en la lectura en català mitjançant el
món encisador de les rondalles, fent que els
herois, els paisatges de meravella, els
antropònims, els noms de lloc i la frescor
d’una llengua embruixadora deixassin un
bell solatge tendral en la meva ment
bocabadada.
T
OPO...
«No us penseu que sigui un nostàlgic de la fam i de la misèria, no us penseu que evoqui amb enyorança els anys de la fam i de les penúries; no, deman posar fre a aquesta voracitat que ens portarà al mateix lloc funest d’on partírem quan res no teníem del que tenim ara, però sense la terra, ja».
F. Munar i Munar (1998: 15).
...N
ÍMIA«Potser una de les majors dificultats amb què topa el toponimista sigui la d’adonar-se de fins a on li és permès d’arribar».
X. Terrado i Pablo (1994: 66).
S
UMARIÍ
NDEXS TOPONÍMICS ...11
Í
NDEX DE LA CLASSIFICACIÓ DELS TOPÒNIMS...13
Í
NDEX DE L’
ESTUDI LINGÜÍSTIC...21
A
GRAÏMENTS ...33
J
USTIFICACIÓ ...35
A
NTECEDENTS ...39
I
NTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA ...41
I
NTRODUCCIÓ HISTÒRICA ...45
O
BJECTIUS ...49
M
ETODOLOGIA ...53
C
RITERIS DE TRANSCRIPCIÓ...61
A
BREVIATURES ...71
F
ONTS ORALS ...73
F
ONTS ARXIVÍSTIQUES ...85
F
ONTS CARTOGRÀFIQUES ...87
R
EPRESENTACIÓ CARTOGRÀFICA ...93
C
ORPUS TOPONÍMIC...95
C
ANÇONER ...1989
C
LASSIFICACIÓ DELS TOPÒNIMS ...2009
E
STUDI LINGÜÍSTIC...2095
C
ONCLUSIONS ...2173
E
PÍLEG ...2181
R
EFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ...2183
R
ELACIÓ ALFABÈTICA DELS TOPÒNIMS ...2195
Í
NDEXS TOPONÍMICS1. C
ORPUSpàgina
Mots preliminars ...95
A
... 97B
...151C
...291D
... 797E
... 815F
... 889G
... 953H
... 979I
... 1001J
... 1011L
... 1017M
... 1089N
... 1181O
... 1183P
... 1191Q
... 1453R
...1471S
... 1591T
... 1709U
... 1937V
... 1941X
... 19852. R
ELACIÓ ALFABÈTICApàgina
Mots preliminars ...2195
A
... 2197B
... 2203C
... 2215D
... 2247E
...2249F
... 2255G
... 2263H
... 2269I
... 2271J
... 2273L
... 2275M
... 2281N
... 2293O
... 2295P
... 2297Q
... 2317R
... 2319S
... 2329T
... 2339U
... 2353V
... 2355X
... 2361Z
... 2363Í
NDEX DE LA CLASSIFICACIÓ DELS TOPÒNIMS1. N
ATURALESA1.1. M
ORFOLOGIA DELTERRENY1.1.1. Relleu negatiu
... 2011 1.1.1.1. Depressions interiors i costaneres1.1.1.2. Depressions de conques lacustres 1.1.1.3. Profunditat en el litoral
1.1.1.4. Profunditat pelàgica
1.1.2. Relleu positiu
... 2013 1.1.2.1. Elevacions de l’interior1.1.2.2. Relleu costaner terrestre 1.1.2.3. Relleu costaner sotaiguat 1.1.2.4. Relleu marí aïllat
1.1.2.5. Relleu en la profunditat pelàgica
1.1.3. Nivells i desnivells
... 2015 1.1.3.1. Plans i escalonaments de l’interior1.1.3.2. Terrenys inclinats de l’interior 1.1.3.3. Penya-segats de l’interior
1.1.3.4. Plans i escalonaments de la costa 1.1.3.5. Terrenys inclinats de la costa 1.1.3.6. Penya-segats de la costa
1.1.4. Articulació de la costa
...2017 1.1.4.1. Articulació negativa1.1.4.2. Articulació negativa lacustre 1.1.4.3. Absència d’articulació 1.1.4.4. Articulació positiva
1.1.4.5. Articulació positiva lacustre
1.1.5. Alteració natural del medi
...2019 1.1.5.1. Fissures i regates1.1.5.2. Cavitats i formes d’erosió 1.1.5.3. Esllavissades
1.1.5.4. Pònors i dolines
1.1.5.5. Formes de reconstrucció
1.2. C
OMPOSICIÓDELTERRENY1.2.1. De l’interior
... 2022 1.2.1.1. Terrosa1.2.1.2. Arenosa
1.2.1.3. Pètria, excepte penya i penyalar (vegeu 1.1.3.3.)
1.2.2. Del litoral
... 2023 1.2.2.1. Terrosa o fangosa1.2.2.2. Arenosa 1.2.2.3. Pètria
1.2.3. Del fons de la mar
... 2024 1.2.3.1. Diversa o fangosa1.2.3.2. Arenosa 1.2.3.3. Pètria
1.3. H
IDROLOGIA1.3.1. De l’interior
... 2025 1.3.1.1. Aiguaneixos1.3.1.2. Aigua estancada 1.3.1.3. Absència d’aigua
1.3.2. De la costa
... 2027 1.3.2.1. Aiguaneixos1.3.2.2. Aigua en moviment 1.3.2.3. Aigua estancada
1.4. B
IOLOGIA1.4.1. Flora
...2029 1.4.1.1. Comunitats sense indicació d’espècie1.4.1.2. Comunitats amb indicació d’espècie 1.4.1.3. Peus isolats
1.4.1.4. Absència de vegetació i vegetació cremada 1.4.1.5. Vegetació subaquàtica
1.4.2. Fauna
... 2032 1.4.2.1. Insectes, excepte abelles (vegeu 2.4.7.)1.4.2.2. Mamífers salvatges terrestres 1.4.2.3. Mamífers salvatges marins
1.4.2.4. Mamífers domèstics, excepte bestiar (vegeu 2.4.5.)
1.4.2.5. Ocells
1.4.2.6. Rèptils i amfibis 1.4.2.7. Peixos
1.4.2.8. Mol·luscs (terrestres i marins), crustacis i equinoderms
1.5. A
LTRESASPECTESDELMÓN NATURAL1.5.1. Meteorologia i astrologia
... 2035 1.5.1.1. Temps, estat de la mar i vent1.5.1.2. Descàrregues elèctriques 1.5.1.3. Temperatura
1.5.1.4. Astres
1.5.2. Acústica
... 2035 1.5.2.1. Remors1.5.3. Orientació
...2036 1.5.3.1. Segons la claror1.5.3.2. Segons la rosa dels vents
1.5.4. Bellesa del paisatge
... 2036 1.5.4.1. Camps visuals1.5.5. Coloració
... 2036 1.5.5.1. Blanc1.5.5.2. Blau 1.5.5.3. Bru 1.5.5.4. Negre 1.5.5.5. Roig 1.5.5.6. Verd 1.5.5.7. Vermell
2. L
A INTERVENCIÓ HUMANA2.1. E
DIFICACIONS2.1.1. Construccions de la ruralia i del litoral
... 2038 2.1.1.1. Cases i dependències annexes2.1.1.2.Auxiliars de l’agricultura i la ramaderia 2.1.1.3. Auxiliars de la navegació i la pesca 2.1.1.4.Aprofitament de l’aigua
2.1.1.5.Delimitació de la propietat 2.1.1.6. Materials constructius 2.1.1.7. Epígrafes
2.1.2. Construccions urbanes
...2043 2.1.2.1. Nuclis i xarxa viària2.1.2.2. Edificis singulars 2.1.2.3. Cases i espais singulars
2.2. C
OMUNICACIONS2.2.1. Vies
... 2045 2.2.1.1. Termes generals2.2.1.2. Inflexions de camins 2.2.1.3.Interseccions de camins 2.2.1.4.Desnivells de camins
2.2.1.5. Eixamples per a la circulació
2.2.2. Accessos
... 2047 2.2.2.1. Termes generals2.2.3. Senyals i missatges,
excepte fars(vegeu 2.1.1.3.) ... 2047 2.2.3.1. Auditius i visuals2.2.4. Mitjans de transport
...2048 2.2.4.1. Vehicles i avions2.2.4.2.Embarcacions
2.3. I
NDÚSTRIA2.3.1. Molturació
...2048 2.3.1.1. Molins fariners2.3.2. Extraccions
... 2049 2.3.2.1. Materials diversos, excepte la sal de cocó (vegeu 1.1.5.2.)2.3.2.2. Coves de grava i coves de marès
2.3.2.3. Depressions artificials i maquinària d’elevació
2.3.3. Auxiliar de la construcció
... 2050 2.3.3.1. Indústries transformadores2.3.4. Altres indústries
...2050 2.3.4.1. Contraban i d’altres2.4. M
ÓN AGRARI2.4.1. Camp
...2050 2.4.1.1. Forma de la finca2.4.1.2. Extensió 2.4.1.3.Situació
2.4.1.4. Qualitat i característiques de la terra o l’anyada 2.4.1.5. Conradís
2.4.1.6. Zones marginals agrícoles i conradissos abandonats, excepte pletes (vegeu 1.4.1.1.) i quintanes (vegeu 2.5.1.2.)
2.4.1.7. Terrenys artigats
2.4.2. Conreus arboris i arbustius
... 2056 2.4.2.1. Ametler2.4.2.2. Figuera
2.4.2.3. Figuera de moro 2.4.2.4. Garrover
2.4.2.5. Olivera 2.4.2.6. Vinya
2.4.2.7. Altres fruiters
2.4.3. Conreus herbacis i conreus desapareguts
... 2059 2.4.3.1. Farratge i cereals2.4.3.2. Conreus desapareguts
2.4.4. Horticultura i jardineria
... 2060 2.4.4.1. Horts2.4.4.2. Conreus d’horticultura 2.4.4.3. Jardins
2.4.5. Ramaderia
... 2061 2.4.5.1. Bestiar boví2.4.5.2. Bestiar cabrum 2.4.5.3. Bestiar eguí
2.4.5.4. Bestiar oví 2.4.4.5. Bestiar porcí
2.4.5.6. Cementeris de bestiar
2.4.6. Aviram
... 2062 2.4.6.1. Aus domèstiques2.4.7. Apicultura
...2062 2.4.7.1. Abelles2.5. P
ROPIETAT PÚBLICA,
HERETATGEICOMPRAVENDA2.5.1. Terres comunals
...2063 2.5.1.1. Comunes2.5.1.2. Quintanes
2.5.2. Disposicions testamentàries, contractes, pagaments, propietats i vendes
... 2063 2.5.2.1. Herències2.5.2.2. Contractes i escriptures 2.5.2.3. Tributs
2.5.2.4. Propietats
2.5.2.5. Vendes i valor de la terra
2.6. E
SPLAI,
CAÇA IPESCA2.6.1. Activitats esportives i humorístiques
...2064 2.6.1.1. Esports antics i moderns2.6.1.2. Humor
2.6.2. Caça
... 2065 2.6.2.1. Caus, clapers i abeurades2.6.3. Pesca
... 2066 2.6.3.1. Pesqueres2.6.3.2. Ormeig
2.7. C
REENCES2.7.1. Religió
...20672.7.1.1. Llocs de culte i edificis contigus 2.7.1.2. Manifestacions i objectes de culte 2.7.1.3. Clergues, religiosos i seglars 2.7.1.4. Ànima i éssers celestials 2.7.1.5. Infern i dimoni
2.7.1.6. Hagiotopònims
2.7.2. Llegenda i superstició
... 2069 2.7.2.1. Tresors2.7.2.2.Éssers mítics
2.8. H
ISTÒRIA2.8.1. Poblament antic
... 2069 2.8.1.1. Construccions prehistòriques i romanes2.8.1.2.Necròpolis
2.8.1.3. Troballes arqueològiques
2.8.1.4. Altres referències a monuments prehistòrics
2.8.2. Tradicions i esdeveniments
... 2071 2.8.2.1. Costums2.8.2.2. Naufragis 2.8.2.3. Altres successos
2.8.3. Guerra i defensa
...2073 2.8.3.1. Fortificacions2.8.3.2.Vigilància 2.8.3.3. Pirateria
2.8.3.4. Estament militar 2.8.3.5. Guerra i presoners
2.9. H
OMES,
EXCEPTECLERGUES IMILITARS (vegeu 2.7.1.3 i 2.8.3.4, respectivament)2.9.1. Estratigrafia social
... 2074 2.9.1.1. Edat i sexe2.9.1.2. Parentesc 2.9.1.3. Tractaments
2.9.2. Ocupacions
... 2076 2.9.2.1. Oficis2.9.3. Antropònims semítics
... 2078 2.9.3.1. Jueus2.9.3.2. Àrabs
2.9.4. Antropònims catalans, excepte clergues, militars i oficis
(vegeu 2.7.1.3, 2.8.3.4. i 2.9.2.1., respectivament) ... 2078 2.9.4.1. Prenoms antics o en desús2.9.4.2. Prenoms actuals
2.9.4.3. Cognoms antics o desapareguts 2.9.4.4. Cognoms actuals
2.9.4.5. Malnoms antics 2.9.4.6. Malnoms actuals
Í
NDEX DE L’
ESTUDI LINGÜÍSTIC1. F
ONÈTICA1.1. V
OCALISME1.1.1. Afèresis
... 20971.1.2. Síncopes
...20971.1.3. Apòcopes
... 20971.1.4. Pròtesis
...20971.1.5. Epèntesis
...20981.1.6. Monoftongacions i diftongacions
... 20981.1.6.1. Monoftongació de diftongs decreixents: 1.1.6.2. Monoftongació de diftongs creixents: 1.1.6.3. Diftongació de la o inicial en síl·laba lliure 1.1.6.4. Diftongació de triftongs:
1.1.7. Assimilacions o harmonies vocàliques
...20991.1.8. Dissimilacions
...20991.1.9. Labialitzacions
...21001.1.9.1. En contacte amb bilabials: 1.1.9.2. En contacte amb labiodentals: 1.1.9.3. Labialització de e neutra en posició pretònica
1.1.10. Inflexions
... 21001.1.11. Tractaments excepcionals de la o àtona
...21011.1.12. Absència de neutralització de la a àtona
... 21011.1.13. Reducció de hiat
...21011.2. C
ONSONANTISME1.2.1. Epèntesis
...21011.2.2. Paragoges
... 21021.2.3. Assimilacions
... 21021.2.3.1. Assimilacions -rs- > -ss- 1.2.3.2. Assimilacions -rn- > -nn- / -n 1.2.3.3. Assimilacions -rl- > -l·l-
1.2.4. Dissimilacions
...21021.2.5. Palatalitzacions
... 21031.2.6. Despalatalitzacions de -ells i -ell en posició final
... 21031.2.7. Ioditzacions
...21031.2.7.1. Del grup C’L 1.2.7.2. Del grup L’Y 1.2.7.3. Dels grups T’L i G’L 1.2.7.4. Casos de iod que no provenen del llatí
1.2.8. Africacions
...21041.2.9. Fricativitzacions
... 21041.2.10. Sonoritzacions
... 21041.2.10.1. De labiodentals 1.2.10.2. De dentals 1.2.10.3. De velars
1.2.11. Ensordiments
...21051.2.12. Oclusivitzacions
...21051.2.13. Labiodentalitzacions
... 21051.2.13.1. De bilabials 1.2.13.2. D’aproximants
1.2.14. Nasalitzacions
...21051.2.15. Caigudes de líquida en posició de coda
...21061.2.16. Caigudes excepcionals de d i g intervocàliques
... 21061.2.17. Caigudes de l’article àrab
... 21061.2.18. Caigudes d’alveolar sonora intervocàlica
... 21061.2.19. Resolució de hiats
...21071.2.20. Pronúncia de bategant en posició final
... 21071.2.21. Ultravelarització de lateral
... 21071.2.22. Rotacisme
...21071.3. A
CCENTUACIÓ1.3.1. Desplaçaments d’accent
... 2108 1.3.1.1. Amb avançament:1.3.1.2. Amb regressió:
1.4. U
LTRACORRECCIONS1.5. M
ETÀTESIS2. M
ORFOLOGIA2.1. E
STRUCTURES FORMALS DELSTOPÒNIMS2.1.1. Iniciades per nom / ... /
... 2110 2.1.1.1. Nom2.1.1.2. Nom + nom
2.1.1.3. Nom + nom + nom 2.1.1.4. Nom + nom + nom + nom
2.1.1.5. Nom + nom + nom + nom + nom 2.1.1.6. Nom + adj.
2.1.1.7. Nom + art. + nom 2.1.1.8. Nom + art. + nom + nom 2.1.1.9. Nom + art. + nom + nom + nom 2.1.1.10. Nom + art. + nom + nom + adj.
2.1.1.11. Nom + art. + nom + nom + prep. + nom 2.1.1.12. Nom + art. + nom + nom + prep. + art. + nom 2.1.1.13. Nom + art. + nom + adj.
2.1.1.14. Nom + art. + nom + art. + nom + nom
2.1.1.15. Nom + art. + nom + art. + nom + prep. + art. + nom + adj.
2.1.1.16. Nom + art. + nom + prep. + art. + nom
2.1.1.17. Nom + art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + art. + nom 2.1.1.18. Nom + art. + nom + prep. + adv.
2.1.1.19. Nom + art. + nom + prep. + adv. + adv.
2.1.1.20. Nom + prep. + nom 2.1.1.21. Nom + prep. + adv.
2.1.2. Iniciades per art. + nom / (no seguit de preposició) ... /
...2113 2.1.2.1. Art. + nom2.1.2.2. Art. + nom + nom 2.1.2.3. Art. + nom + nom + adj.
2.1.2.4. Art. + nom + adj.
2.1.2.5. Art. + nom + adj. + adj.
2.1.2.6. Art. + nom + adj. + prep. + nom
2.1.2.7. Art. + nom + adj. + prep. + nom + nom 2.1.2.8. Art. + nom + adj. + prep. + nom + art. + nom 2.1.2.9. Art. + nom + adj. + prep. + art. + nom
2.1.2.10. Art. + nom + adj. + prep. + art. + nom + nom
2.1.2.11. Art. + nom + adj. + prep. + art. + nom + prep. + art. + nom 2.1.2.12. Art. + nom + art. + nom
2.1.2.13. Art. + nom + adv.
2.1.3. Iniciades per art. + nom + prep. + nom / ... /
...2115 2.1.3.1. Art. + nom + prep. + nom2.1.3.2. Art. + nom + prep. + nom + nom
2.1.3.3. Art. + nom + prep. + nom + nom + nom
2.1.3.4. Art. + nom + prep. + nom + nom + prep. + nom
2.1.3.5. Art. + nom + prep. + nom + adj.
2.1.3.6. Art. + nom + prep. + nom + adj. + prep. + art. + nom 2.1.3.7. Art. + nom + prep. + nom + art. + nom
2.1.3.8. Art. + nom + prep. + nom + art. + nom + nom 2.1.3.9. Art. + nom + prep. + nom + art. + nom + art. + nom 2.1.3.10. Art. + nom + prep. + nom + prep. + nom
2.1.3.11. Art. + nom + prep. + nom + prep. + art. + nom 2.1.3.12. Art. + nom + prep. + nom + prep. + art. + nom + adj.
2.1.3.13. Art. + nom + prep. + nom + prep. + adv.
2.1.3.14. Art. + nom + prep. + nom + prep. + adv. + adv.
2.1.4. Iniciades per art. + nom + prep. + adj. + nom
... 2118 2.1.4.1. Art. + nom + prep. + adj. + nom2.1.5. Iniciades per art. + nom + prep. + art. + nom / ... /
...2118 2.1.5.1. Art. + nom + prep. + art. + nom2.1.5.2. Art. + nom + prep. + art. + nom + nom
2.1.5.3. Art. + nom + prep. + art. + nom + nom + nom
2.1.5.4. Art. + nom + prep. + art. + nom + nom + prep. + art. + nom 2.1.5.5. Art. + nom + prep. + art. + nom + adj.
2.1.5.6. Art. + nom + prep. + art. + nom + art. + nom
2.1.5.7. Art. + nom + prep. + art. + nom + art. + nom + nom
2.1.5.8. Art. + nom + prep. + art. + nom + art. + nom + prep. + pron. + art. + nom 2.1.5.9. Art. + nom + prep. + art. + nom + art. + nom + prep. + art. + nom
2.1.5.10. Art. + nom + prep. + art. + nom + art. + nom + prep. + art. + nom + subst.
2.1.5.11. Art. + nom + prep. + art. + nom + adv.
2.1.5.12. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + nom
2.1.5.13. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + nom + art. + nom 2.1.5.14. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + art. + nom 2.1.5.15. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + art. + nom + adj.
2.1.5.16. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + nom 2.1.5.17. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + art. + adj. + nom
2.1.5.18. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + adv.
2.1.5.19. Art. + nom + prep. + art. + nom + prep. + adv. + adv.
2.1.6. Iniciades per art. + nom + prep. + art. + adj. + nom
... 2121 2.1.6.1. Art. + nom + prep. + art. + adj. + nom2.1.7. Iniciades per art. + nom + prep. + pron. + art. + nom /... /
...2121 2.1.7.1. Art. + nom + prep. + pron. + art. + nom2.1.7.2. Art. + nom + prep. + pron. + art. + nom + adj.
2.1.8. Iniciades per art. + nom + prep. + adv. / ... /
... 21212.1.8.1. Art. + nom + prep. + adv.
2.1.8.2. Art. + nom + prep. + adv. + nom
2.1.8.3. Art. + nom + prep. + adv. + nom + art. + nom 2.1.8.4. Art. + nom + prep. + adv. + art. + nom
2.1.8.5. Art. + nom + prep. + adv. + adv.
2.1.8.6. Art. + nom + prep. + adv. + prep. + art. + nom 2.1.8.7. Art. + nom + prep. + adv. + prep. + art. + nom + adj.
2.1.8.8. Art. + nom + prep. + adv. + prep. + adv.
2.1.9. Iniciades per art. + adj. + nom / ... /
...2123 2.1.9.1. Art. + adj. + nom2.1.9.2. Art. + adj. + nom + adj.
2.1.9.3. Art. + adj. + nom + prep. + art. + nom
2.1.10. Iniciades per art + adj. + prep. + verb
... 2123 2.1.10.1. Art + adj. + prep. + verb2.1.11. Iniciades per pron. + art. + nom / ... /
... 2123 2.1.11.1. Pron. + art. + nom2.1.11.2. Pron. + art + nom + nom 2.1.11.3. Pron. + art. + nom + adj.
2.1.11.4. Pron. + art. + nom + prep. + nom + art. + nom 2.1.11.5. Pron. + art. + nom + prep. + art. + nom
2.1.11.6. Pron. + art. + nom + prep. + art. + nom + nom 2.1.11.7. Pron. + art. + nom + prep. + adv.
2.1.12. Iniciades per pron. + prep. / ... /
... 2124 2.1.12.1. Pron. + prep. + nom + nom2.1.12.2. Pron. + prep. + nom + nom + nom 2.1.12.3. Pron. + prep. + nom + art. + nom 2.1.12.4. Pron. + prep. + pron. + art. + nom 2.1.12.5. Pron. + prep. + art. + nom
2.1.12.6. Pron. + prep. + art. + nom + nom 2.1.12.7. Pron. + prep. + art. + nom + art. + nom
2.1.12.8. Pron. + prep. + art. + nom + art. + nom + nom 2.1.12.9. Pron. + prep. + art. + nom + prep. + nom
2.1.12.10. Pron. + prep. + art. + nom + prep. + pron. + art. + nom 2.1.12.11. Pron. + prep. + art. + nom + prep. + art. + nom
2.1.13. Iniciades per adv. / ... /
... 2126 2.1.13.1. Adv. + nom2.1.13.2. Adv. + nom + adj.
2.1.13.3. Adv. + nom + art. + nom
2.1.13.4. Adv. + nom + prep. + art. + nom 2.1.13.5. Adv. + art. + nom
2.1.13.6. Adv. + art. + nom + prep. + pron. + art. + nom 2.1.13.7. Adv. + adv.
2.1.13.8. Adv. + prep. + art. + nom
2.2. G
ÈNERE INOMBRE2.2.1. Gènere
... 2127 2.2.1.1. Absència de concordança en el gènere2.2.1.2. Concordança forçada 2.2.1.3. Masculinització 2.2.1.4. Feminització
2.2.1.5. Femenins dimensionals 2.2.1.6. Masculins dimensionals
2.2.2. Nombre
... 2129 2.2.2.1. Pluralització2.3. A
RTICLE2.3.1. Article salat
...2129 2.3.1.1. Articles salats fora de lloc2.3.1.2. Aglutinacions d’articles salats
2.3.1.3. Desaglutinacions de falsos articles salats
2.3.2. Article literari
...2130 2.3.2.1. Masculí2.3.2.2. Femení
2.3.3. Article personal
...2131 2.3.3.1. En posició inicial2.3.3.2. En posició medial
2.3.4. Article arcaic
... 2133 2.3.4.1. L’article lo2.3.5. Caiguda d’articles
... 21332.4. V
ERBS2.5. A
DJECTIUSIADVERBIS2.5.1. Adjectius
...2133 2.5.1.1. Possessius2.5.1.2. Numerals 2.5.1.3. Altres adjectius
2.5.2. Adverbis
... 2135 2.5.2.1. De lloc2.5.2.2. Altres adverbis
2.6. P
REPOSICIONS2.6.1. Caiguda de preposició (i article)
... 2135 2.6.1.1. Caiguda de preposició2.6.1.2. Caiguda de preposició i article salat 2.6.1.3. Caiguda de preposició i article personal
2.7. C
ONJUNCIONS2.8. M
ORFOLOGIA DERIVATIVA2.8.1. Prefixos
... 2136 2.8.1.1. Prefix a-2.8.1.2. Prefix co- 2.8.1.3. Prefix des- 2.8.1.4. Prefix en- (em-) 2.8.1.5. Prefix re-
2.8.2. Infixos
... 2137 2.8.2.1. Infix -a-2.8.2.2. Infix -al- 2.8.2.3. Infix -all- 2.8.2.4. Infix -any- 2.8.2.5. Infix -ar- 2.8.2.6. Infix -ari- 2.8.2.7. Infix -as- 2.8.2.8. Infix -atx- 2.8.2.9. Infix -eg- 2.8.2.10. Infix -ell- 2.8.2.11. Infix -er-
2.8.2.12. Infix -esc- 2.8.2.13. Infix -et- 2.8.2.14. Infix -i- 2.8.2.15. Infix -is- 2.8.2.16. Infix -itx- 2.8.2.17. Infix -o- 2.8.2.18. Infix -ol- 2.8.2.19. Infix -ot-
2.8.3. Sufixos
... 2139Col·lectius:
...2139 2.8.3.1. Sufix al-2.8.3.2. Sufix ar- 2.8.3.3. Sufix et-
Augmentatius:
...2140 2.8.3.4. El sufix -às2.8.3.5. El sufix -ot
Diminutius:
... 2140 2.8.3.6. Sufix -arró2.8.3.7. Sufix -ell 2.8.3.8. Sufix -el·lo 2.8.3.9. Sufix -et 2.8.3.10. Sufix -etxo 2.8.3.11. Sufix -í 2.8.3.12. Sufix -illo 2.8.3.13. Sufix -ingo 2.8.3.14. Sufix -ó 2.8.3.15. Sufix -oi 2.8.3.16. Sufix -ol 2.8.3.17. Sufix -utxo
Altres:c
...2142 2.8.3.18. Sufix -à2.8.3.19. Sufix -ació 2.8.3.20. Sufix -aire 2.8.3.21. Sufix -all 2.8.3.22. Sufix -ança 2.8.3.23. Sufix -any 2.8.3.24. Sufix -ard 2.8.3.25. Sufix -ari 2.8.3.26. Sufix -asco
2.8.3.27. Sufix -at 2.8.3.28. Sufix -atge 2.8.3.29. Sufix -dero
2.8.3.30. Sufix -dor (-ador, -edor, -idor) 2.8.3.31. Sufix -enc
2.8.3.32. Sufix -eny 2.8.3.33. Sufix -er 2.8.3.34. Sufix -ès 2.8.3.35. Sufix -ia 2.8.3.36. Sufix -ico 2.8.3.37. Sufix -ís 2.8.3.38. Sufix -on 2.8.3.39. Sufix -or 2.8.3.40. Sufix -ós 2.8.3.41. Sufix -òs 2.8.3.42. Sufix -ull 2.8.3.43. Sufix -ura 2.8.3.44. Sufix -ut
2.8.4. Increments
...2146 2.8.4.1. Increment -ra2.9. P
ARTÍCULES INDICADORESDE PROPIETAT(
ENPOSICIÓ INICIAL)
2.9.1. Son / So na
... 2146 2.9.1.1. Son + antropònim2.9.1.2. Son + antropònim + antropònim 2.9.1.3. Son + antropònim + adjectiu
2.9.1.4. Son + antropònim + preposició + adverbi
2.9.1.5. Son + antropònim + preposició + topònim (article + nom) o referent físic (article + nom)
2.9.1.6. Son + antropònim + preposició + article personal + prenom + malnom 2.9.1.7. Son + antropònim + preposició + article personal + malnom
2.9.1.8. Son + antropònim + preposició + article personal + cognom 2.9.1.9. Son + antropònim + preposició + article + nom d’ofici 2.9.1.10. Son descriptiu
2.9.1.11. Son de classificació dubtosa 2.9.1.12. Falsos son
2.9.1.13. Un son arrossegat per un article 2.9.1.14. So na
2.9.2. Ca + article o nom
...2148 2.9.2.1. Can / Ca na2.9.2.2. Cas / Ca sa / Ca ses 2.9.2.3. Cal
2.9.2.4. Terrenys sense casa introduïts per Can, Cas (singular o plural), Ca na
2.9.3. Lo de
... 2149 2.9.3.1. Lo de + article + antropònim masculí2.9.3.2. Lo de + article + antropònim femení 2.9.3.3. Lo de + topònim o nom de casa
2.10. A
SPECTESMORFOLÒGICS DEL’
ANTROPONÍMIA2.10.1. Hipocorístics
... 2150 2.10.1.1. Masculins2.10.1.2. Femenins
2.10.2. Antropònims amb sufix augmentatiu
... 2151 2.10.2.1. Masculins2.10.2.2. Femenins
2.10.3. Antropònims amb sufix diminutiu
... 2151 2.10.3.1. Sufixos aplicats a antropònims masculins2.10.3.2. Sufixos aplicats a antropònims femenins
2.10.4. L’estructura article + antropònim
...2152 2.10.4.1. Masculí singular2.10.4.2. Femení singular 2.10.4.3. Masculí plural 2.10.4.4. Femení plural
3. S
EMÀNTICA3.1. C
RONOLOGIARELATIVA3.1.1. Estrats lingüístics
... 2154 3.1.1.1. Topònims preromans3.1.1.2. Topònims llatins 3.1.1.3. Topònims araboberbers 3.1.1.4. Arcaismes i mots d’ahir 3.1.1.5. Interferències lingüístiques
3.1.2. Noms en al- i beni- i genèrics catalans d’origen àrab
... 21573.1.2.1. Noms en al-
3.1.2.2. Noms en beni- / bini- 3.1.2.3. Alqueries
3.1.2.4. Rafals
3.1.3. Indicadors de segregació o d’oposició
... 2159 3.1.3.1. Sufixació3.1.3.2. Addició antroponímica 3.1.3.3. Cronologia relativa 3.1.3.4. Situació topogràfica 3.1.3.5. Adjectivació
3.1.3.6. Flexió de nombre 3.1.3.7. Referents descriptius 3.1.3.8. Addició toponímica
3.2. H
OMONIMITZACIONS3.2.1. Homonimització formal
...21643.2.2. Homonimització semàntica
... 21643.3. M
ETÀFORES3.3.1. Animals
...21653.3.2. Humanes
... 21653.3.3. Vegetals
... 21653.3.4. Objectes del món laic
... 21653.3.5. Objectes de l’església
...21663.3.6. Construccions
...21663.3.7. Cossos celestes i moviments tel·lúrics
...21663.4. A
SPECTES CULTURALS3.4.1. Etimologies populars
...21663.4.2. Rondalles i llegendes
... 21673.5. V
INCLESDELS TALASSÒNIMS3.5.1. Amb la toponímia costanera
...21683.5.2. Amb l’antroponímia
... 21683.5.3. Amb referents físics submergits
...21683.5.4. Amb la situació
... 21683.5.5. Amb la biologia
... 21683.6. I
NCÒGNITES IMANCANCES3.6.1. Etimologies desconegudes
...21683.6.2. Explicacions desconegudes o intuïdes
... 21693.6.3. Motivacions desaparegudes
...21703.7. R
ELACIONS,
MOVIMENTSIREITERACIONS ENELSTOPÒNIMS3.7.1. Topònims satèl·lits
...21713.7.2. Topònims traslladats
... 21713.7.3. Topònims expandits
... 2172 3.7.3.1. Del litoral cap a l’interior3.7.3.2. De l’interior cap al litoral 3.7.3.3. Entre dos punts de l’interior
3.7.4. Topònims dispersos
... 21733.7.5. Topònims tautològics
...21733.7.6. Topònims desvinculats del referent
...21733.7.7. Conseqüències de l’expansió d’alguns topònims
... 2174A
GRAÏMENTSVull donar testimoniatge de la meva gratitud envers les persones que han fet possible que aquesta obra hagi arribat a port: en primer lloc als informants, que han aportat la matèria primera, indispensable per a la realització del treball (vegeu el capítol Fonts orals); a la meva família: a Joana, la meva dona, qui sovint m’acompanyà durant el recorregut de la costa, mitigant, amb la seva companyonia femenina, la duresa dels penyalars i l’aspror del vent salat de la mar, i a la meva germana, Francesca, tot agraint a ambdues la comprensió estoica, davant el muntanyam d’hores furtades a la convivència en benefici de l’avenç de la investigació; al director de la tesi el Dr. Joan Antoni Mesquida, per haver estat llum i guia durant l’ordenació dels materials i l’elaboració del treball i pel suport moral que sempre m’ha donat; als membres del tribunal que l’han de judicar, els doctors Joan Miralles, Josep Moran, Vicenç M. Rosselló Verger, Onofre Rullan i Joan Veny, que en més d’una ocasió m’han orientat en coses puntuals que han permès millorar l’obra en diversos aspectes; al Dr. Nicolau Dols, que m’ha resolt problemes de transcripció fonètica; al Dr. Joan Melià, que ha tengut l’amabilitat, després de llegir una part del text, d’aportar-hi una generosa dosi de suggerències que han actuat en benefici de l’obra; a Joan Miquel Escalas, qui, amb una feina impagable, va elaborar el canemàs de la base de dades amb la qual he pogut treballar a gust i pràcticament sense problemes informàtics; al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, especialment al seu director el Dr. Joan Mas, per haver-me proporcionat els fulls corresponents del Mapa Topogràfic Balear sobre els quals he pogut situar els topònims; a totes les famílies que m’han permès consultar els seus papers particulars, dels quals he pogut extreure nombrosos noms de lloc; d’una manera molt especial he de donar les gràcies a la família de Bernat Vidal i Tomàs, que ha posat els seus fitxers a la meva disposició, cosa que ha permès fer créixer les entrades d’aquesta obra, tot enriquint-se de la feina feta per l’enyorat historiador santanyiner; a Antoni Mestre, que em va evitar moltes passes solitàries per tot el territori i va aportar, a més de la seva valuosa amistat, agudes indicacions, fruit de la seva innata capacitat d’observació i d’anàlisi; als amics Sebastià Vidal i Miquel Rigo, que m’han ajudat en diverses ocasions a solventar petits problemes generats pel meu poc saber en el maneig de l’ordinador; als geògrafs doctors Antoni Ginard, Climent Picornell i Antoni Ordinas, que m’han resolt algunes qüestions de cartografia; a Andreu Ponç, a Antoni Vidal i a Miquel Pons, que adesiara m’han fet arribar notícies documentals sobre noms de lloc. Que resti també palès el meu agraïment més pregon a totes les persones que han tengut l’amabilitat de fer-me costat, d’una o d’altra manera; a totes, moltes gràcies.
J
USTIFICACIÓL’interès del qui subscriu pels estudis de toponímia és molt anterior a la seva formació universitària1 i la idea d’arreplegar i estudiar els topònims santanyiners i saliners es despertà de manera casual, arran d’una conversa, vers l’any 1974, amb un santanyiner, l’informant nombre noranta-dos d’aquesta obra, que aleshores tenia uns quaranta-dos anys. Parlant amb aquell home, a Cala Santanyí estant, el tema de la conversa va llenegar casualment cap als noms de les penyes del lloc on ens trobàvem.
En comentar-li la meva estranyesa davant els diversos indrets nominats que jo sabia, tan prop uns dels altres, ell encara n’afegí un bon grapat, per la qual cosa vaig quedar sorprès i admirat alhora, impactat per la riquesa d’aquella deu onomàstica. Pel fet d’haver estat tant d’anys a la cala, creia que pràcticament ho coneixia tot sobre la qüestió, ja que el lloc és petit. Aleshores vaig pensar: si de la ribera on he viscut tants d’estius desconec tantes coses, és evident que en els paratges que quasi no he trepitjat mai hi ha d’haver muntanyes d’informació per descobrir. Immediatament vaig intentar imaginar la magnitud de pèrdues que experimenten els pobles pel sol fet de no fixar per escrit allò que saben les persones més velles. I així, després d’arreplegar la toponímia de Cabrera i els seus illots –publicada després en un mapa (C. Aguiló Adrover, 1980)–, em vaig posar a recollir la de Santanyí i ses Salines. J. Miralles va donar a conèixer la intenció del recull en el decurs d’una ponència exposada a principis d’abril de 1982 en el col·loqui d’onomàstica celebrat a la Real (J. Miralles Montserrat, 2003: 113). La feina de camp no va ser feta de manera seguida, sinó que, durant el quart de segle que va durar, hi va haver períodes d’inactivitat més o menys llargs.
La matèria primera d’aquesta tesi va ser recopilada, doncs, de manera autodidàctica. En consequència, es veu afectada per algunes mancances metodològiques que segurament avui no patiria, tot i que vull pensar que no són greus i que, en tot cas, afecten sols mínimament la qualitat del producte acabat. Així, per exemple, en les primeres entrevistes interrompia l’informant amb massa freqüència, deixant-li poc marge per a la reflexió, però l’ensenyament de la feina mateixa va fer que aquest aspecte milloràs progressivament al llarg del temps. Hauria d’haver anotat les dates de les enquestes i l’edat de l’interlocutor en el moment de l’entrevista, com també la seva adreça i el telèfon. Després de tants anys, en voler actualitzar dades sobre possibles dates de defuncions, hi ha hagut dificultats per saber quin era el domicili d’alguns dels enquestats. De les transcripcions fonètiques que es varen dur a terme, es pot dir que no eren gens ortodoxes i que només qui signa era i és capaç d’interpretar-les. Per contra, la poca atenció dedicada als aspectes esmentats es veu parcialment compensada pel nombre de persones consultades, segurament superior al que normalment s’espera d’una obra de les mateixes característiques.
Un treball global sobre la toponímia d’ambdós termes no s’havia fet mai. Cap de les dues obres més ambicioses que sobre el tema s’han realitzat s’aproxima a l’exhaustivitat. I no sols això, sinó que totes dues en són ben lluny, tot i que ambdues són molt interessants i meritòries. Tant el Mapa General de Mallorca, de J. Mascaró Pasarius, amb el seu complement, el Corpus de toponímia de Mallorca, com l’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines passen per alt un nombre elevadíssim de noms de lloc de l’àmbit estudiat. No és cap gosadia afirmar que molts dels topònims que ací es reporten no havien estat mai recopilats. És per això, doncs, que aquesta tesi no
1 L’autor es matriculà de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears el curs de 1991-1992, després de superar la prova d’accés per a majors de vint-i-cinc anys.
sols compleix una intenció d’estudi, sinó també de salvament, ja que si la societat que usa aquestes unitats un dia les arriba a perdre oralment,2 sempre hi haurà la possibilitat de recuperar-les a partir de les formes transmeses per l’escriptura. No pot ser mai una exageració afirmar que aquesta recopilació prèvia a l’estudi era una necessitat inajornable. O es feia llavors o mai, ja que hem assistit a un trist moment històric marcat per una brusca interrupció de les fonts orals. L’estudi es veurà només complet si del seu contingut es deriva un augment de la freqüència d’ús dels topònims entre la població, tot i que és evident que perquè això passi s’hi hauran d’implicar els governants de manera decidida. L’èxode de la gent del camp, que engreixa el sector de serveis, ha deixat abandonades zones extenses de la ruralia i ha tendit a agrupar la població en els nuclis històrics i en les noves urbanitzacions de la franja costanera. La societat agrària ha esdevengut residual i es concentra, cada dia més, en el vèrtex de la piràmide de població. Tot i que és inqüestionable que hi ha una toponímia urbana, perquè l’urbs té llocs i aquests llocs tenen nom, és notori que la branca territorial de l’onomàstica s’evoca molt millor des del camp i és molt clar que els nuclis urbans no són altra cosa, almenys en els seus orígens, sinó petites pauses puntuals del camp, per més que ara el desmesurat creixement de les ciutats ens situï amb un ritme vertiginós dins una perspectiva de termes invertits que ens fa oblidar l’extracció rural de la humanitat. A més, la nova toponímia que sorgeix amb el creixement urbà consumeix, sovint amb avidesa, la del camp, preexistent i moltes vegades força antiga. Que no es vegi, però, en aquestes afirmacions un menyspreu envers els noms inclosos dins les trames urbanes, ja que el seu interès no es pot posar en dubte. Són dos àmbits diferents i ambdós atresoren valors, si bé molt desiguals.
Per què una tesi sobre toponímia? La resposta és senzilla: el tema té una força irresistible, perquè aquesta ciència se situa en el punt d’encontre de nombroses disciplines. S’hi implica en primer lloc la filologia i en segon la cartografia. Tot i que és cert que cadascú sol desviar l’aigua cap al seu molí, voldria justificar el fet de posar la filologia en el primer esglaó, tot invertint els termes grecs de l’etimologia de la paraula toponímia: sense llengua no hi ha possibilitat d’haver-hi topònims; per contra és imaginable un territori sense noms, encara que la realitat sigui gairebé sempre la contrària i que les petites zones desertes de nominacions constitueixin precisament l’excepció. De totes formes, la filologia i la geografia se’n duen les dues millors tallades d’aquest repartiment. La resta correspon a la història, de manera encara molt destacada, i a la botànica, la zoologia, la geologia, l’etnologia i un caramull més de ciències.
Possiblement no hi ha cap aspecte de la naturalesa o de l’activitat humana que no es trobi, poc o molt, representat en els noms que l’home dóna als llocs de les seves vivències. La toponímia és, doncs, un bon punt de mira per contemplar el món. Si una llengua ja és el producte d’una manera de veure el món, més motivadament ho és encara la toponímia, ja que és la llengua directament adherida al món i l’observació detinguda del corpus toponímic d’un país ens mostra de manera ben oberta l’organització d’aquest país i la visió que en tenen els seus habitants, tant els actuals com els del passat. Heus ací el punt fort del poderós atractiu que la caracteritza: ens obre finestres al passat que permeten abordar el misteriós origen de les coses, la gènesi dels llocs, les primitives petjades dels establiments humans. Per altra banda, guarda gelosament nombrosos secrets que resisteixen la insistència pacient dels filòlegs més abrinats i només de tant en tant es treu el vestit de l’opacitat com a premi a la tenacitat de l’investigador.
2 És ben possible, dissortadament, que molts dels topònims que foren recollits d’un sol informant avui ja hagin desaparegut de l’ús popular.
Per què s’ha elegit com a marc geogràfic el cornaló del sud-est de Mallorca? La tria respon a un motiu bàsic, reforçat per una sèrie de causes addicionals. Sent el lloc de naixença i de residència de qui signa, l’elecció té nombrosos avantatges: la coneixença directa del territori, la facilitat per contactar amb els informants, el fet de ser usuari d’un gran nombre de noms de lloc des de molt abans de l’inici de les entrevistes, la rapidesa d’accés als punts nominats, la circumstància de compartir el subdialecte amb la majoria de persones enquestades i més coses fan que la decisió sigui bona d’encaminar. Ho és més encara quan hom entreveu que el filó que s’ha d’explotar sembla ric, que les informacions seran denses, que hi ha bons coneixedors del terrer amb acusades predisposicions per lliurar els secrets a qui sàpiga guanyar la seva confiança i valorar la seva contribució i esforç.
En la zona que és objecte d’estudi es troben representats quasi tots els “biòtops”
toponímics, si és permès dir-ho així. Hi falta l’alta muntanya, molt mal substituïda per unes elevacions tan modestes que no assoleixen els tres-cents metres sobre el nivell del mar. En compensació, s’hi troba una llarga costa heterogènia, prou articulada negativament, amb zones de penya-segats alterosos i amb roquissars quasi a ras de mar, amb sistemes dunars i d’aiguamolls, amb cordons de cingles, amb trams de penyes esglaonades, amb coves, illes, farallons, esculls, tenassars..., tot molt diversificat topogràficament i amb una certa variació litològica. A l’interior, domina un pla discretament elevat, drenat per una xarxa important de torrents i barrancons, amb boscos i camps de conreu, pedregars, dunes vives i fossilitzades i diversos poliès, un dels quals ostenta el rècord de superfície a tota l’illa. Algunes conques tancades alberguen importants zones humides que eixamplen més el ventall de possibilitats toponímiques i diversifiquen el paisatge. Sobre els efectes de la humanització, és interessant assenyalar que, a més d’un ampli sector en el qual predominen els minifundis, generadors incessants de topònims, hi ha diverses àrees de declarada vocació latifundista que permeten l’immobilisme dels noms de lloc. Els àmbits lingüístics de cinc nuclis urbans històrics, ço és, preturístics, deixen perfilar algunes isoglosses d’apel·latius toponímics.
A tota la diversitat natural mencionada, estimulant a l’hora de la selecció i delimitació de l’àmbit d’estudi, cal sumar la presència de l’ampli cinyell marí i la seva extensió pelàgica que banya el territori per dos costats i esdevé el brou de cultiu d’un discret grapat de talassònims.
D’acord amb l’etimologia, la paraula toponímia evoca territori i llengua. La interpretació o lectura d’un mapa on es troben ambdues coses representades constitueix un plaent viatge, orfe de soscaires i fins i tot de despeses. En una carta muda seria un viatge en solitari, perquè sols hi podríem contemplar les muntanyes, els rius, les ciutats, les boscos, les carreteres..., però no hi veuríem els homes, ni escoltaríem llur parlar. En un mapa farcit de topònims, feim camí amb belles companyonies i contactam amb homes de tots els indrets i de totes les èpoques, amb pobles de la més remota antiguitat i amb habitants dels nostres dies.
Crec que qualsevol lector comprendrà que el treball ha estat summament gratificant, que ha resultat una manera pacífica de conquerir i dominar tot el territori, d’abastar-ne els secrets i d’arribar a la més completa estimació de la terra per la via de la coneixença. Cadascuna de les entrevistes va ser una mena d’aventura, una forma d’endinsar-se en el paisatge desconegut o conegut només a mitges, una manera de quedar sorprès davant cada petita troballa, encara que no fos estrictament lingüística, perquè, entre els tots els atractius de la toponímia, sempre cal valorar altament la capacitat que té de seduir l’investigador i fer-li fer tala dins altres camps del saber, tots curulls d’interès.
Així les coses, pens que encara que només fos per sostreure de la fosca gola de l’oblit el bagatge cultural que s’enganxa als noms de lloc bé ho pagava fer l’esforç d’arreplegar-los. Si hi afegim l’interès que té abordar l’estudi de les unitats toponímiques, en el qual se solapen tantes branques de ciències extralingüístiques, l’elecció, tant del tema com de l’espai, haurà estat, a parer meu, del tot escaient.
A
NTECEDENTSA Santanyí i ses Salines, com a molts de municipis de Mallorca, els estudis de toponímia no són excessivament abundosos i, per poc que reculem en el temps, estan molt comptabilitzats. Data de 1877 el primer testimoni d’observació toponímica a l’àrea d’estudi. Es tracta d’una al·lusió del rector Cerdà al caràcter hagiogràfic del nom de Santanyí (RRV, 2000: 210), tot i que cal assenyalar que no és una referència marcada per un esperit científic, sinó únicament religiós. El nom de la vila va tenir l’exclusivitat de ser el pol d’atracció de les primeres ullades fetes a un topònim local. La més antiga, si deixam de banda la que s’acaba de presentar, és la del clergue manacorí J. Parera, publicada a la revista poblera de sa Marjal (1917: 99). La grafia del nom de la població motivà una nota de Mn. Alcover en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1925-1926: 86), redactada amb la intenció de denunciar la manca de criteri de l’Institut d’Estudis Catalans a l’hora de transcriure el fonema oclusiu nasal palatal sonor, que aleshores fluctuava entre el dígraf ny i la corresponent grafia del castellà. Entre 1926 i 1968 es publicà, amb la reedició dels dos primers volums adaptats a les normes fabrianes, el Diccionari Català Valencià Balear, en el qual tenen entrada bàsicament els topònims que més interessaren els editors des del punt de vista lingüístic. Hi trobam els topònims majors, noms de possessions, sementers importants i llocs menors de noms que presenten algun aspecte destacable en la seva estructura. El 1936 aparegué l’etimologia de Santanyí d’A. Griera (1936: 161), que veu un sant Andreu en el nom de la vila, i després les de L. López Santos, aparellada amb Centenys (Esponellà), mal grafiat Santenys, i forçada a fer-la derivar, sense cap criteri, d’un nom en -acus (1960:
604) i la de B. Vidal i Tomàs (1960a), que a parer del qui subscriu és assenyada. Aquest mateix any F. de B. Moll argumentava la correcta grafia del nom des Llombards (1960 i 1960b), recolzada amb bons criteris sobre el gentilici llombarder. L’any anterior J.
Lladó Ferragut havia publicat una obra sobre la història de ses Salines que reporta molts noms de lloc del passat. El 1960 Joan Veny es referí a diversos topònims locals, amb atenció a alguns arcaismes i a la deixa dels musulmans, a l’article La toponimia, publicat en el quinzenal “Santanyí”. L’any següent, V. M. Rosselló Verger donà a conèixer un interessant estudi classificatori sobre la toponímia del migjorn i xaloc de Mallorca, que aporta una bona nòmina d’unitats locals (1961-1962: 25-47). L’avanç més espectacular, pel que fa al gruix de materials presentats, es produí entre 1962 i 1967 amb la publicació, per part de J. Mascaró Pasarius, del Corpus de toponimia de Mallorca, en el qual s’inventariaren i s’estudiaren moltíssims noms de lloc, potser al voltant de prop de cinc-cents, si sumam els de Santanyí i els de ses Salines. Aquesta obra és fruit d’un treball cartogràfic anterior, el Mapa General de Mallorca, a escala 1:
31.250, que porta data de 1958 i constituí, en el seu moment, el mapa amb més densitat de toponímia de tots els que s’havien fet de l’illa. El 1964 va veure la llum la tesi doctoral de V. M. Rosselló Verger, Mallorca, el Sur y Sureste, que conté moltes referències a topònims locals, a més d’un capítol dedicat exclusivament a l’estudi de la toponomàstica (p. 249-251). Un any després, J. Coromines publicà els Estudis de toponímia catalana, que inclouen en el mapa corresponent els topònims de Santanyí i Portopetre (sic), classificats entre els mossàrabs. El 1971 E. Sans Rosselló es referí a l’etimologia de Santanyí (p. 119). R. Rosselló Vaquer no s’ha aturat mai de publicar documentació relativa a la toponímia de la zona. Són especialment interessants els seus treballs compresos entre 1973 i 1992, però sobretot el noticiari que edità l’any 2000, abundós de noms de lloc de tota mena compresos entre el segle XIII i l’actualitat. El
1974 F. de B. Moll es referí a l’ètim del cap del municipi (p. 363). Aquest any mateix, A. Ponç i Fullana, a la seva obra sobre el segle XIII a Santanyí, detallà la relació de les alqueries i rafals de l’època medieval. À. Poveda i Sánchez repassà també la llista d’alqueries i rafals musulmans a partir de la documentació dels arxius ciutadans (1979- 1980). Després també es detingué en l’etimologia del nom de Santanyí (1982: 155). M.
Sanchis Guarner incidí també sobre la qüestió etimològica del nom de la vila (1980: 94).
Entre el 1980 i el 1991, el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, de J. Coromines, inclou observacions sobre alguns topònims nostres, pocs, entre els quals el nom de la població al qual dedica bona atenció i el relaciona amb una santa Agnès, tot rebutjant la hipòtesi de l’anyell sant, fruit de «prejudicis de sagristia», segons el mestre. També hi prestaren atenció E. Moreu-Rey (1982: 96), J. Capó Villalonga (1985: 60) i l’Onomasticon Cataloniae (1990: 819). Aquesta obra, tot i el seu valor extraordinari, concentra l’atenció, bàsicament, en els noms de lloc opacs de tot el domini, sobretot en els que abarquen territoris o entitats d’una certa envergadura.
Sense haver comptabilitzat els del nostre àmbit, hom diria que el gruix és bastant menor que el del Corpus de toponimia de Mallorca. Cal tenir present que el mestre només sojornà a Santanyí el cinc i sis de març de 1964 i treballà únicament amb dos informants. A tall d’exemple es pot dir que en el volum primer, d’autoria compartida amb J. Mascaró Passarius i dedicat especialment a les illes Balears, amb dificultats passen de la mitja dotzena. El qui subscriu publicà el 1980 un treball sobre la toponímia costanera del sud de l’illa, que inclou, per tant, la franja del litoral de Santanyí i ses Salines (1980: 25-49). L’any següent s’ocupava dels talassònims de la zona (1981: 73- 82) i entre el 1983 i el 1999 de diverses qüestions etimològiques de noms com Serenyana, Mondragó, es Bauç, etc., reunides i actualitzades el 2002 en un llibre. El 1982 M. Barceló i Vidal realitzà un interessant estudi de la toponímia urbana de Santanyí. G. Llompart Moragues ens féu conèixer detalls de la toponímia costanera de finals del segle XIV en un article sobre la torre de sa Vall (1984). El 1990 M. Danús publicà una obra sobre el segle XV a Santanyí que és bàsica per conèixer la toponímia d’aquella centúria. El 1993 aparegué un llibre revelador, fruit del descobriment arxivístic d’una relació de les propietats del comte Nunó Sanç. Els seus editors, A. Mut Calafell i G. Rosselló Bordoy, transcriuen vint-i-un topònims d’alqueries i rafals, molts dels quals eren desconeguts abans d’aquella troballa. Amb aquesta obra sorgí per primera i única vegada una etimologia que nega el caràcter hagiogràfic del topònim major.
Dels últims anys, l’aportació més interessant és la de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, que dels topònims majors aporta esplèndides ressenyes amb riquíssima documentació històrica. El Mapa de Mallorca 1/25000 que s’edità posteriorment grafia al voltant de cinc-cents cinquanta topònims a l’àmbit d’estudi. Entre els anys 1990 i 1995 es va aixecar el Mapa Topogràfic Balear, fins ara l’obra cartogràfica que consigna més toponímia de les illes Balears. Climent Picornell i Antoni Ordines foren els responsables d’aquest recull.
I
NTRODUCCIÓ GEOGRÀFICAL’àmbit d’estudi, situat a l’extrem meridional de l’illa de Mallorca, comprèn els termes municipals de Santanyí i ses Salines, una àrea geogràfica emmarcada pels paral·lels 39º 24’ 39’’ (es Puig de sa Talaia, Calonge) i 39º 15’ 50’’ (es Cap de ses Salines) de latitud nord i els meridians 6º 40’ 5’’ (na Llarga, sa Colònia) i 6º 55’ 36’’ (sa Punta Grossa, Cala d’Or) de longitud est. Correspon a l’antiga estructura municipal del terme de Santanyí que perdurà inalterada fins a 1925, any en què se’n desmembrà ses Salines. Es tracta d’una superfície d’uns cent seixanta-cinc quilòmetres quadrats, dels quals poc més de cent vint-i-sis corresponen a Santanyí i prop de trenta-nou a ses Salines.
El terme de Santanyí confronta pel nord amb el de Felanitx, a l’est i al sud amb la Mediterrània i a l’oest amb els termes de ses Salines i Campos. El terme de ses Salines limita al nord amb els de Campos i Santanyí, a l’est amb el de Santanyí, al sud amb la Mediterrània i a l’oest amb el terme de Campos.
La franja costanera d’ambdós municipis, descomptant les sinuositats de l’articulació, és de poc més de trenta quilòmetres, dels quals quasi vint-i-cinc pertanyen a Santanyí i poc més de sis a ses Salines. Si seguim meticulosament les entrades i sortides del litoral, tendrem un recorregut de quasi cinquanta-vuit quilòmetres, dels quals quasi quaranta-vuit són de Santanyí i els deu restants de ses Salines. La totalitat dels perímetres de les illetes dels dos termes es desenvolupa en uns quatre quilòmetres i mig, gairebé tots de ses Salines, perquè els dels dos únics illots santanyiners no sumen ni mig quilòmetre.
La superfície de l’àrea d’estudi supera els cent seixanta-cinc quilòmetres quadrats. Santanyí en té poc més de cent vint-i-sis i ses Salines quasi trenta-nou. És un àmbit de vocació essencialment marítima, si observam que per cada quilòmetre de costa en línia recta tenim només una mitjana de cinc i mig quilòmetres quadrats de hinterland.
El punt més allunyat de la mar es troba a ses Angoixes, en la confluència dels termes de Felanitx i Campos amb Santanyí, a vuit quilòmetres set-cents metres de Cala Santanyí.
Pel que fa a l’extensió, Santanyí és el desè municipi de Mallorca i ses Salines el trenta- tresè.
Santanyí i ses Salines són dos dels sis municipis que integren el Migjorn de Mallorca, segons la divisió de V. M. Rosselló Verger (1964). Són essencialment plans, si exceptuam el petit sector orogràfic que fa de partió natural entre Santanyí i Felanitx, amb altures molt discretes que culminen en els dos-cents setanta-nou metres des Puig Gros. La segona altura, sa Penya Bosca, té dos-cents cinquanta-vuit metres i la tercera, Consolació, dos-cents cinc. La resta de muntanyoles destacables, totes a la mateixa contrada, són mitja dotzena i es troben entre els dos-cents metres d’altura i els cent. És una avançada orogràfica discretíssima de les serres de llevant, amb minses repercussions en els ecosistemes locals. Aquest sector, de tímida vocació muntanyosa, comprèn els terrenys que es localitzen sobre la corba de nivell dels cent metres, que integren el vuit per cent de la superfície municipal de Santanyí (V. M. Rosselló Verger, 1964: 6). La resta del terme de Santanyí és un altiplà tortonià, elevat per regla general per sobre els vint metres sobre el nivell de la mar, que té en el litoral el seu punt culminant en es Bauç, a poc més de cinquanta metres d’altura. El gruix d’aquests sediments sense plegar perd potència a mesura que ens acostam as Cap de ses Salines, que emergeix només uns pocs metres per damunt la superfície de l’aigua. La monotonia dels terrenys plans es trenca sobretot per la presència de la xarxa torrencial i no tant pels discretíssims turons
que s’aixequen ça i lla uns pocs metres per sobre la resta del territori i moltes vegades són la base d’antics assentaments humans. La planura alberga els depòsits de molasses vindobonianes de gra fi, l’anomenada pedra de Santanyí, explotada al llarg de la història a molts indrets, sobretot al sector de la vila i els seus voltants. Al peu dels penya-segats terciaris del litoral o sobre el caire dels espadats es troben minses restes de dunes plistocèniques. Les de la part jussana de vegades es veuen envaïdes per la mar per causa d’extraccions històriques molt intenses. El terme de ses Salines participa en gran part de les característiques topogràfiques de la conca de Campos. A la part de sa Vall es desenvolupen, a més d’importants sistemes dunars, dues conques lacustres, la major de les quals, s’Estany de ses Gambes, té devers un quilòmetre quadrat d’extensió.
La xarxa torrencial que drena les terres santanyineres té en part el seu inici en el petit sector muntanyós suara esmentat, exceptuant els torrents de la conca de Portopetro que començen a Sant Salvador, en el terme veí de Felanitx. Alguns dels llits, en general poc encaixats, desemboquen al mar a través d’una petita albufera o estany que sol prendre el nom de la cala rere la qual s’amaguen. N’hi havia a Cala Llonga, Cala Santanyí i Cala Llombards. Subsisteixen encara els de ses Fonts de n’Alis i s’Amarador.
A mesura que avançam cap a l’extrem meridional de l’illa els torrents es fan més curts fins arribar a desaparèixer en acostar-nos as Cap de ses Salines.
La major part de la superfície de Santanyí alberga sòls pocs profunds, exceptuant els des Camp d’en Torrella, el poliè major de Mallorca, i els d’algunes dolines no gaire allunyades, tals com es Camp d’en Bover, es Camp de sa Bassa, es Camp de s’Avenc, etc.
Correspon a l’àmbit d’estudi una de les cotes més baixes de pluviositat de l’illa.
L’extrem de màxima aridesa se situa a la zona de sa Vall, en el terme saliner, amb menys de quatre-cents mil·límetres anuals, mentre la part menys àrida, la dels voltants de s’Alqueria Blanca, en recull entre cinc-cents i cinc-cents cinquanta (V. M. Rosselló Verger, 1964: 59).
És obvi que sobre aquest suport geològic es desenvolupa una vegetació pobra.
L’ullastrar cobreix les terres de l’interior i el pinar les més acostades al litoral. Els alzinars apareixen tímidament a les parts exposades a la tramuntana dels llits torrencials, sent, el des Torrent de s’Almunia, el més meridional de Mallorca. Una cridanera pobresa d’espècies vegetals constitueix la nota característica dels terrenys incultes. A les garrigues dels dos termes no es troben gaires coses més que pins, ullastres, mates, romanins, esparregueres de gat, estepes i càrritx. La presència d’altres espècies que trenquin aquesta monotonia és sempre localitzada. De vegades ho fa el ciprell (Erica multiflora), o la gatosa (Genista lucida), més rarament la garlanda (Lavandula dentata) i, més encara, el peu de milà (Thymelaea hirsuta). Entre els endemismes destacables3, sovint molt localitzats, tenim Launaea cervicornis, Sibthorpia africana, Astragalus balearicus, Genista acanthoclada, Genista lucida, Hypericum balearicum, Teucrium asiaticum i Cylclamen balearicum, entre d’altres.4
Els animals terrestres que es troben a l’àrea d’estudi són pràcticament els mateixos de la resta de l’illa, tot i que cal fer algunes puntualitzacions. Entre els mamífers carnissers (mostel, geneta) és cridanera l’absència del mart que tradicionalment tenia com a límit meridional llevantí sa Mola des Fangar, en el terme de Manacor, per més que hi hagi alguna cita històrica a Calonge. Sembla, però, que aquests
3 Sobre la flora endèmica insular, vegeu el llibre de G. ALOMAR, M. MUSI J. A. ROSSELLÓ, Flora endèmica de les Balears, Consell Insular de Mallorca (Palma, 1997).
4 Algunes d’aquestes espècies han estat observades per primera vegada a l’àmbit d’estudi per A. Mestre i el sotasignant.
darrers anys assistim a una remarcable expansió, propiciada segurament per l’abandonament de les zones de conreu i l’augment de la superfície forestal, que fa que adesiara se’n detectin excrements en el parc de Mondragó. La llebre es troba, sobretot, a les finques de sa Vall i sa Vallet i en els camps rasos sense parets (es Camp d’en Torrella). A mitjan segle XX s’hi va extingir el vell marí, sent la darrera captura una fembra prenyada que entrà dins una moruna calada davant es Blanquer (Mondragó).5 Entre els rèptils, cal assenyalar una discreta presència de tortugues terrestres (Testudo hermanni), que es veuen de tant en tant a les àrees forestals o a les seves proximitats,6 i bones poblacions insulars de sargantanes7 (Lacerta lilfordi ssp. jordansi) sobre s’Illot d’en Curt, na Pelada, na Guàrdies i na Moltona. Fa pocs anys que es va extingir a s’Illot des Frares.8
5 Sobre els mamífers, vegeu el llibre de J. A. ALCOVER, Els mamífers de les Balears, editorial Moll (Palma de Mallorca, 1979).
6 Hi ha notícies de tortugues observades i/o capturades a diversos llocs del terme de Santanyí, abans de les pràctiques de repoblament artificial: sa Penya Bosca, sa Vallet, Cala Santanyí. Un dels indrets que sembla que en mantenen una certa població és es Mitjà Gran de sa Talaiola.
7 Localment, sarcantanes.
8 Sobre els rèptils, vegeu el llibre de J. MAYOL SERRA, Rèptils i amfibis de les Balears, editorial Moll (Palma de Mallorca, 1985).
I
NTRODUCCIÓ HISTÒRICAA hores d’ara, no és possible situar de manera segura els inicis dels establiments humans a l’antic terme de Santanyí abans de l’estadi cronològic de les ceràmiques incises (2600/2500-1900 a. C., M. Calvo et al., 2001: 37), tot i que hi podria haver indicis de poblament anterior en una àrea a l’aire lliure des Rafal des Porcs, en la qual es troben restes abundoses d’una indústria de sílex que han estat posades en relació amb la possible presència a l’illa d’assentaments del neolític preceràmic (E. Carbonell et al., 1981: 75-80). De les primeres presències humanes a l’àrea d’estudi, la més ben coneguda és la des Velar (J. Carreras Escales i J. Covas i Tomàs, 1984: 3-37), un turó al costat mateix de la vila de Santanyí, sobre el qual sembla que hi hauria hagut entre les dates esmentades un petit poblat de cabanes, construïdes amb materials no perdurables.
Es tracta d’un assentament caracteritzat per la presència de ceràmiques incises i llises, acompanyades d’indústria lítica (ganivets de sílex), òssia (punxons) i metal·lúrgica (evidències de fundició). Cal situar dins el mateix estadi cronològic les escasses restes de ceràmiques incises procedents de sa Cova des Drac de Cala Santanyí i de sa Cova de ses Genetes i sobretot els ganivets de sílex trobats a principis del segle XX a Son Vives (J. Carreras Escales i J. Covas i Tomàs, 1984: 3).
Les primeres estructures en pedra en superfície corresponen als monuments d’habitació que anomenam naviformes, de planta de ferradura allargada, d’una tècnica constructiva que es consolida entre el 1400 i el 1200 a. de C. És sorprenent que el repartiment geogràfic d’aquests edificis no cobreixi tota l’àrea d’estudi, ja que en el terme de Santanyí només es localitzen dins els latifundis des Rafal des Porcs i sa Vallet i en el de ses Salines as Rafal Genars i sa Vall.
Més d’una vintena de coves (circulars o de planta allargada amb corredor) constitueixen les necròpolis col·lectives dels habitants d’aquestes estructures tot just esmentades. Generalment es troben aïllades (s’Estret des Temps, es Torrent des Portell, etc.), però de vegades s’agrupen en conjunts de dues coves (es Pontàs, es Cap des Moro) a les quals es poden afegir hipogeus d’èpoques posteriors (sa Marina Gran).
Sembla que fou poc després de l’any 1000 a. de C. que es començaren a aixecar els primers talaiots (V. M. Guerrero Ayuso et al., 2002: 227). A l’àmbit d’estudi hi ha nombrosos poblats voltats de muralles, que aprofitaren en el perímetre talaiots preexistents (es Antigors, ses Talaies de Can Jordi, Son Cosina, es Bauç, sa Pleta d’en Feo), o es construïren possiblement de nova planta (sa Talaia Grossa). De vegades no es possible saber si el circuit de muralles va restar inacabat, o si fou parcialment destruït en èpoques posteriors (ses Tancasses). De totes maneres hi ha diversos llocs amb presència de talaiots i altres construccions megalítiques que no es troben actualment voltats de muralles (ses Talaies d’en Mosson, na Nova, na Móra, etc.).
El 123 a. de C. els romans conquistaren les Balears. L’àrea d’estudi constitueix una de les zones mallorquines més romanitzades. Dins l’actual població de ses Salines es va establir un campament romà del qual es coneix bastant bé el fossat defensiu, excavat en forma de V dins la roca (H. Bauzà Roig i A. Ponç Fullana, 1987). Una importància cabdal té la necròpoli salinera de sa Carroja, el cementeri d’una població, probablement indígena, fortament romanitzada, si hem de jutjar per l’antroponímia proporcionada per nombroses làpides (M Orfila, 1988: 83). A diversos indrets del terme de Santanyí (Son Danús, sa Talaia des Càrritx) també han aparegut làpides romanes (C.
Veny, 1965: 89-128). Són remarcables les estatuetes de bronze de Minerva (sa Pleta de Cas Traginer), Atena Pallation (església del Roser) (J. M. Gual Cerdó, 1993: 110-111) i
