Facultat de Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
La evolució del masclisme al conte de La Caputxeta Vermella
Mariana Barla Pintos Grau de Educació Infantil
Any acadèmic 2020-21
DNI de l’alumne: 77416570L
Treball tutelat per Jaume Guiscafre Danús
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball: Caputxeta Vermella, masclisme, Perrault, Grimm, Tieck, conte.
1
2
Índex
Tema i justificació ... 3
Objectius ... 5
Marc teòric ... 5
Evolució de l’argument dels primers contes ... 6
Connotacions masclistes i/o sexuals ... 9
Anàlisi dels contes ... 10
El más listo ... 11
El enorme y malvado Feroz ... 14
Confundiendo historias ... 16
La Caputxeta Forçuda ... 18
Contes per a nens i nenes políticament correctes ... 21
Deu variacions sobre la Caputxeta ... 23
Deu variacions sobre la Caputxeta ... 26
Cuentos en verso para niños perversos ... 28
Conclusions ... 31
Bibliografia Consultada ... 32
3
Tema i justificació
L’eix central d’aquest treball és la història i evolució del conte de Na Caputxeta Vermella, des de la primera vegada que es va publicar firmat per Perrault, passant per la versió dels Germans Grimm i fins a l’actualitat.
El conte de Na Caputxeta ha tingut un recorregut constant al llarg de la historia de la literatura infantil i juvenil europea. Des de la publicació de Perrault (1697) fins a l’actualitat se n’han publicat infinites versions, però també entren en el joc els germans Grimm, que varen publicar una versió posterior (entre 1812 i 1815) i de la qual han sortit moltes altres versions.
Des de la versió destinada a advertir a les jovenetes que havien d’anar alerta amb el llop, fins a les versions d’orientació psicoanalítica que analitzen les relacions psicològiques entre el llop i Na Caputxeta; altres versions en què els protagonistes són animals, altres on es modifica la historia i es suavitzen els fets que ocorren al relat original (ja sigui la versió de Perrault o la dels germans Grimm), versions amb dibuixos explícits i d’altres amb il·lustracions minimalistes. I també versions per a adults, en les quals el personatge de Na Caputxeta i el llop estan totalment distorsionats.
Aquesta és una revisió crítica de l’evolució de la historia del conte, de la seva protagonista i del paper que tenen aquests dos aspectes en el moment de la publicació de cada versió; es té en compte l’evolució de l’argument principal i com algunes versions estan totalment edulcorades. A més, s’hi fa una relectura feminista del conte, ja que actualment és tan important tenir en compte aquests aspectes, una anàlisi del paper de Na Caputxeta i de quin paper tenia ella com a dona en cada conte segons el moment històric en què se’n publicava una nova versió.
S’ha de destacar que la majoria de les versions que s’esmentaran al llarg del treball estan específicament adreçades a l’etapa d’educació infantil amb la finalitat de poder-ne treballar diverses versions. Aquesta decisió ve motivada per la necessitat, com a mestres, d’ésser coneixedors i conscients dels materials que posem a disposició dels infants: quines històries contem? Són adequades? Podem contar la mateixa versió a una aula amb infants de 3 anys que a una amb infants de 6? Hem tingut en compte el que diu el llibre? L’hem comparat amb una altra versió? Hem fet una reflexió sobre totes aquestes qüestions? La reflexió i la consciència són dos aspectes clau per poder donar el millor als nostres infants. El fet que com a mestres no ens haguem fet aquestes preguntes mai, no ens converteix en docents menys professionals o en mestres inconscients que no sabem què feim amb els nostres alumnes; ens converteix en
4 persones que tenim dret a equivocar-nos, en mestres que ens renovem i ens reciclem al llarg de la nostra vida professional i que no deixem de millorar la nostra pràctica.
La idea de dur a terme aquesta investigació neix quan, cursant l’assignatura de Literatura Universal Catalana per a la Educació Infantil, les meves companyes i jo hem d’analitzar diverses versions del conte, tot comparant-les amb la versió de Perrault. En aquell moment, personalment, va ser un treball com qualsevol altre, però passats els mesos em vaig adonar que era molt més. Fullejant contes de Na Caputxeta vaig comprovar que a simple vista s’hi podien observar diferències, quines eren, les il·lustracions que acompanyaven els dibuixos... Poc després vaig començar a pensar sobre els aspectes feministes que acompanyen o no la història.
És un tema molt actual i que és necessari tractar des que els infants són petits, tenir clar què oferim als infants, quins valors es transmeten a través dels contes que contem a l’aula, hem d’ésser conscients del que estem fent i no simplement agafar un llibre clàssic en una versió bonica i oferir-lo.
El fet que el conte hagi tingut una trajectòria contínua i revisar críticament l’evolució de l’argument des de la seva publicació és una gran motivació per dur a terme un treball d’investigació com aquest. Des d’un punt de vista sociolingüístic també és molt interessant veure l’evolució de les maneres de transmetre que es poden analitzar en diferents publicacions al llarg de totes les versions que s’han fet al llarg de la història de la literatura, i que ens permeten entendre millor les relacions entre la societat i el llenguatge. Si a més, li afegim un tema tan rellevant i actual com és el feminisme i analitzem el paper de la dona en un conte clàssic que a simple vista pareix inofensiu (i tal vegada ho és), es converteix en un tema que pot aportar un poc més de llum a la història dels contes clàssics i de com els coneixem fins ara. Una mirada més que pot proporcionar dades no només relacionades amb Na Caputxeta Vermella, sinó també del seu paper com a dona al llarg de les societats que han coexistit amb el conte.
5
Objectius
Objectius generals Objectius específics
Conèixer millor la història del conte de Na Caputxeta.
Analitzar l’evolució de l’argument del conte.
Analitzar si el conte ha evolucionat també cap a una mirada més feminista i/o actual.
Descobrir si el conte té trets propis d’actituds masclistes al llarg de la història.
Aprendre a qüestionar els contes que els mestres d’infantil ofereixen als alumnes.
Descobrir la importància de conèixer bé els contes que s’ofereixen als infants.
Marc teòric
Per introduir tots els continguts esmentats anteriorment, ens hem de situar en el moment de la història on comença tot. L’objecte d’estudi principal d’aquest treball és “Na Caputxeta Vermella” és per això que primer de tot hem de conèixer el seu origen i les primeres versions de la història.
Na Caputxeta Vermella és un conte que neix a finals del segle XVII. Va ser escrit per Charles Perrault, encara que es diu que era una història que ve de molt més enrere, a l’edat mitjana, (Muy Interesante, 2019 i Soriano, 1975) s’afirma fins i tot que el llop ofereix a Na Caputxeta menjar les restes del cos de la seva padrina. Però en aquest treball ens dedicarem a analitzar el conte a partir de la publicació de Charles Perrault, la primera per escrit del conte de Na Caputxeta Vermella, conèixer una mica la vida de l’autor i també altres versions posteriors.
La vida de Charles Perrault va estar marcada per la normalitat. Va néixer a París l’any 1628.
El seu pare era advocat al Parlament de París i la família va viure una vida amb comoditats. Als 23 anys d’edat Perrault es llicencia en Dret i uns anys després es converteix en funcionari de l’Estat. Després de formar una família i d’haver estat nomenat bibliotecari de l’Acadèmia Francesa, va haver de cedir el seu càrrec. Aquest fet va marcar la seva transició cap a l’escriptura.
El títol més conegut de Perrault és Histoires ou contes du temps passé o Les contes de ma mère l’Oye, que varen ser escrits l’any 1683, però no va ser fins el 1697 que es varen publicar per primera vegada. Aquest llibre inclou altres històries molt conegudes actualment com
“Polzet” o “La ventafocs” i també, com s’ha esmentat anteriorment, inclou el conte que és l’eix central d’aquest treball: “Na Caputxeta Vermella”.
6 Els germans Grimm són, d’alguna manera, els successors de Perrault i varen recollir contes populars i històries que passaven de generació en generació però de manera oral. Jacob (1785) i Wilhelm Grimm (1786) varen néixer a Alemanya. Ambdós varen estudiar a la Universitat de Marburg. Anys després d’acabar d’estudiar, Wilhelm va començar a treballar com a secretari a la Biblioteca Reial, a Kassel (Alemanya) i uns anys després Jacob començaria a treballar-hi també. Varen dedicar la seva vida a investigar i estudiar la història de la literatura i la llengua alemanyes. Dins aquesta investigació trobem una feina molt rellevant que va ser crear un registre per escrit dels contes populars per crear un recull de contes i històries que fins al moment havien estat contades de manera oral. A més d’aquesta investigació, els germans Grimm varen publicar nombrosos estudis literaris que varen realitzar de manera individual.
També varen començar a treballar en la creació d’un diccionari històric alemany que no varen poder finalitzar perquè varen morir.
Amb relació al recull de contes, se’n varen publicar diverses edicions entre els anys 1812 i 1857. La primera edició inclou més de 150 contes mentre que a la darrera ja comptaven amb més de 200. Entre elles trobem “La Blancaneus i els set nans”, “Hansel i Gretel”, “El llop i les set cabretes”, “La ventafocs”, “La bella dorment” o, l’eix central d’aquest treball, “Na Caputxeta Vermella”, entre moltes altres.
Aquests contes han estat reproduïts i traduïts a més de 100 idiomes i encara ara es fan versions actualitzades, suavitzades o simplement diferents dels contes originals creats fa més de tres-cents anys. Se’n canvien les il·lustracions, els personatges, alguns diàlegs...
S’ha de tenir en compte que només es fa la presentació de Charles Perrault i dels germans Grimm perquè són les fonts principals de les versions que han continuat amb la tradició al llarg de la història. També s’hi analitza la versió de Ludwig Tieck perquè és anterior a la dels Germans Grimm i és molt interessant el plantejament que fa, però les versions del conte que s’han publicat després d’aquest autor no han estat en base a la seva obra.
En aquest treball es tractarà d’investigar quins són els canvis que han tingut lloc en el conte de Na Caputxeta Vermella, però també s’analitzaran les implicacions masclistes a diferents versions del conte i la seva evolució a les publicacions al llarg del temps.
Evolució de l’argument dels primers contes
Per explicar els primers canvis que va sofrir l’argument del conte ja des de la seva publicació ens centrarem en la comparació de tres versions diferents però molt properes en moment de
7 publicació entre elles. La versió original de Charles Perrault, la versió dels germans Grimm i la versió dramàtica de Ludwig Tieck. La comparació d’aquestes tres versions serà el punt de partida cap a la investigació dels canvis en versions del conte una mica més actuals i dirigides no només al públic infantil.
La història de la qual parteix tot aquest treball és, com he dit abans, la redactada per Perrault a finals del segle XVII. És una història molt bàsica i simple aparentment, però que segons algunes interpretacions amaga un rerefons poc predictible. El resum d’aquesta versió és molt senzill: Na Caputxeta Vermella era una nina molt i molt bella que un dia ha d’anar a visitar la seva padrina, que està un poc malalta, i la seva mare li demana que li dugui un poc de menjar.
De casualitat pel camí es creua amb un llop que li demana cap a on va. Na Caputxeta li explica a on es dirigeix, i li revela on viu la seva padrina. El llop proposa anar per camins diferents a veure qui arriba primer, el llop i Na Caputxeta es separen i mentre que el llop ha agafat el camí més curt, Na Caputxeta s’atura a collir flors i a mirar les papallones pel camí. Mentrestant, el llop és el primer que arriba a casa de la padrina i dient que és la seva neta aconsegueix entrar, es menja la padrina i espera Na Caputxeta a dins el llit. Quan arriba Na Caputxeta, toca la porta, entra, es despulla es fica al llit i, després del diàleg més famós de la història, el llop se la menja.
Una de les primeres versions que varen ser publicades després de la de Perrault, és la de Ludwig Tieck, que va crear un drama partint de l’argument del conte. L’any 1800 publicà aquesta adaptació al gènere teatral, on va incloure més personatges dels que coneixíem. Va passar de tenir tres personatges, a tenir-ne deu, la inclusió i personificació d’alguns personatges com el ca o els pit-roigs (personatges que no existien a la història original), escrita en vers amb rimes assonants i també especifiquen l’edat de la protagonista que és de set anys. És una versió molt més reflexiva, en què els personatges parlen en veu alta dels seus pensaments i sentiments i en què personatges com el llop, per exemple, exposen els seus raonaments en relació amb el conflicte que té amb els humans i per què decideix menjar-se Na Caputxeta Vermella. Una història que manifesta la seva predilecció per la religió, sobretot per part de la padrina i de Na Caputxeta Vermella, tal vegada pel moment en què es va escriure la versió: el romanticisme alemany, que va sorgir a finals del segle XVIII i que va durar fins a mitjan del segle XIX.
Ludwig Tieck pertany a la primera etapa del romanticisme alemany que va tenir la seva etapa fonamental als anys 1790. Els temes més presents al primer romanticisme alemany varen ser la por, la passió, la bogeria i la soledat. Una temàtica centrada en la subjectivitat, on la poesia ho comprendria tot: filosofia i religió. A més Na Caputxeta i la seva padrina parlen de la mort i de
8 la confirmació i de com hauria d’anar vestida segons la paraula de Déu. Un altre aspecte molt important és com retraten el pare de Na Caputxeta: és un personatge latent. Els altres personatges expliquen al llarg de l’obra que és alcohòlic i ludòpata i que ha arribat a agredir la seva filla.
L’obra acaba quan el llop, de forma premeditada, mata la padrina i l’amaga davall del llit. Espera dins el llit Na Caputxeta Vermella i quan ella arriba, la mata i es menja part del seu cos. Després de sentir els crits, un caçador veu l’escena i acaba matant el llop. Al final de tot hi ha una moralitat que diu que quan es comet un delicte, sempre hi haurà un càstig.
A la versió dels germans Grimm trobem una mescla de la història de Perrault i una part de la versió de Ludwig Tieck. Quan Na Caputxeta ha d’anar a visitar la seva padrina la mare li dona instruccions explícites del que ha de fer. Per casualitat es creua amb el llop al bosc i mantenen una conversació. També s’hi mostren els pensaments del llop quan explica l’estratègia per menjar-se Na Caputxeta. Quan parlen i el llop ja té la informació d’on viu la padrina, intenta distreure Na Caputxeta dient-li que miri les flors i gaudeixi del passeig pel bosc.
Recollint flors per dur a casa de la padrina va anar entrant al bosc mentre el llop anava a casa de la padrina. Quan arriba allà es menja la padrina i el llop espera al llit. Quan arriba Na Caputxeta Vermella es troba la porta oberta i diu en veu alta que té una sensació de por quan, normalment, li encanta anar a casa de la seva padrina. Saluda i ningú contesta. S’apropa al llit de la padrina, lleva la cortina i diu les frases famoses i el llop se menja Na Caputxeta. Un cop s’ha menjat la padrina i la neta, es queda dormit i un llenyataire que passava per allà va sentir algú que roncava i pensà que la padrina no podia ser. Va entrar a la casa i es va sorprendre quan es va trobar el llop dormint al llit i, quan està a punt de disparar per matar-lo, pensa que es pot haver menjat la padrina i tal vegada encara la pot salvar. Talla la panxa del llop amb unes tisores i surt d’un bot Na Caputxeta i a continuació la padrina. Varen decidir omplir la panxa del llop amb pedres i quan es va despertar i va voler partir, va caure i es va matar. Al final del conte hi ha una moralitat que diu que hauria d’haver fet cas a la seva mare quan li va dir que no entrés al bosc.
En aquest cas el conte no acaba aquí, sinó que els germans Grimm relaten el que és una moralitat en forma de microhistòria: Un altre dia quan na Caputxeta duia més coses a la padrina, un altre llop li va intentar fer el mateix i ella no li va fer cas i va seguir el seu camí. Quan va arribar a casa de la seva padrina, entre totes dues tanquen bé la porta per a que el llop no pugui entrar. En aquell moment algú tocà a la porta i amb veu de nina va dir que era Na Caputxeta,
9 elles en silenci no obriren la porta. El llop va pujar al terrat per esperar que Na Caputxeta tornés a casa. La padrina s’adona del que vol fer el llop i li diu a la seva neta que posi al foc l’aigua on havia cuit carn. Na Caputxeta ho fa i el llop ensumant l’olor va caure per la xemeneia dins l’aigua bullent i s’ofegà. Na Caputxeta va poder tornar feliç i ningú mes la va molestar mai.
Després de conèixer un poc més aquestes tres versions és important fer una reflexió. Si en tan poc temps es fan tres variacions molt conegudes arreu del món, al llarg de la història i fins a l’actualitat, quantes se n’han pogut fer en més de tres-cents anys? Han evolucionat amb la societat en la en la qual varen ser creades? S’han utilitzat els personatges de la història per fer- ne una de totalment diferent? I els trets generals de l’argument? Intentar donar resposta, o com a mínim aportar una mica de llum, a aquestes qüestions és el que pretenc amb aquest treball.
Connotacions masclistes i/o sexuals
Si analitzem els contes al llarg de la història, podem observar com el masclisme ha tenyit pràcticament totes les històries que coneixem. De fet, és molt complicat trobar un conte amb un recorregut al llarg del temps que no tingui alguna part masclista. Per sort, aquesta situació està començant a canviar. Fa anys que s’analitzen els contes des d’un altre punt de vista i, el que és més important, es tenen en compte les històries que posem a disposició dels més petits.
És innegable que la literatura infantil i juvenil és un transmissor de valors, una via per la qual els costums de fa anys, fins i tot segles, es transmeten i arriben fins als nostres dies. De la mateixa manera que tenim en compte com els valors es transmeten del passat cap a l’actualitat, hem de tenir en compte que passarà el mateix amb els contes que es publiquen actualment. A l’actualitat trobem molts contes que estan creats amb l’objectiu de transmetre alguns valors concrets als més petits: l’amistat, la solidaritat, la llibertat, l’empatia... Aquests contes són els que es fan ara. La societat canvia, les necessitats també varien i juntament amb la societat i les necessitats canvien les històries que contem i el que ensenyem als més petits. Tota aquesta descripció no vol dir que ara s’estigui fent tot bé i abans es fes tot malament, sinó que, per sort, tenim la capacitat de raonar i d’adonar-nos si estam fent alguna cosa malament i de millorar-la, com fem amb els contes i les històries que rebem del passat. Agafem la base, però canviem la història per adaptar-la a l’actualitat, de fet, veurem un parell d’exemples al llarg de la part d’investigació d’aquest treball.
A la versió de Ludwig Tieck del conte de Na Caputxeta Vermella explicat anteriorment podem trobar la següent reflexió de la nina: “Siempre piensan que si no se les obedece, // marido una no se merece, // si uno de ellos una chaqueta acaba de estrenar, // piensa que por eso todo
10 el mundo le tiene que adorar.” Podem veure com les dues primeres frases suposen un canvi en el paper de la dona que s’enfronta al paper d’agradar un home. Però ve de la mateixa nina a qui la seva padrina ha dit que hauria d’anar vestida de negre i amb màniga llarga segons la paraula de Deu. De totes maneres veure un fil d’esperança en contes de fa més de tres-cents anys, és una cosa molt bona, però com veurem al llarg de tot el treball, quedava i queda molta feina per fer.
He de destacar que, en aquest conte es defensa el feminisme. El feminisme com el que és:
la igualtat absoluta entre homes i dones. És necessari l’aclariment perquè encara hi ha gent que pensa que el feminisme és el contrari del masclisme. El masclisme defensa que l’home, que és el que té l’autoritat, està per damunt de la dona. El feminisme, de nou, defensa que l’home i la dona són iguals, són persones i, per tant, han de tractar i ser tractats amb igualtat de condicions
Anàlisi dels contes
Dins aquest apartat es desenvolupa l’anàlisi de les vuit versions triades per dur a terme aquest treball. En primer lloc es troben les quatre versions adreçades a nins de fins a sis anys i a continuació, quatre versions més però dirigides als adults. Ambdues classificacions estan ordenades cronològicament. A continuació, una breu explicació de cada apartat:
- Dades generals
- ¿Quins personatges hi apareixen?: Els personatges ens mostren una mica els canvis que tenen lloc a les diferents versions; és per això que, com que no es té el conte a davant quan es llegeix aquest treball, és important conèixer quins són els personatges que hi apareixen. També s’especifica una mica el rol d’aquests personatges (principal o secundari).
- ¿Com es desenvolupa la història?: S’expliquen els fets objectius que tenen lloc al conte per ordre. No s’especifiquen diàlegs.
- En relació amb l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta Vermella i/o el Llop?: Tenint en compte les versions que hem comentat anteriorment (Perrault, Thieck i Grimm), s’explica quins són els canvis que han tingut lloc en relació amb els dos personatges més importants, quin paper fan en el conte que s’està analitzant.
- Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte: S’emfatitzen fets masclistes que tenen lloc al conte que s’analitza i l’argumentació necessària per donar explicació al fet destacat.
11
¿Quins personatges hi apareixen?
1. Na Caputxeta Vermella 2. El llop
3. Caçador 4. Petit os
5. El porquet Diego (i els seus dos germans)
6. Els set nans
7. El príncep de la Bella dorment
¿Com es desenvolupa la història?
1. El Llop es troba amb Na Caputxeta Vermella al bosc
2. El Llop adverteix Na Caputxeta Vermella que és perillós anar tota sola pel bosc i li demana a on es dirigeix
3. El Llop suggereix a Na Caputxeta Vermella que admiri el seu entorn, que passegi tranquil·lament, ell mentrestant corre per arribar a casa de la padrina
4. Quan arriba a casa de la padrina, es troba el camisa de dormir damunt el llit i decideix posar-se-la per, quan arribi Na Caputxeta, menjar-se-la ella primer i després la padrina.
5. S’adona que no ha esborrat les seves empremtes de l’entrada i quan surt per difuminar- les, la porta de la casa es tanca i ell es troba al jardí vestit amb un camisa de dormir i decideix amagar-se al bosc.
6. Al bosc es troba amb el caçador que està acotat cercant les seves ulleres. No el reconeix i es pensa que és la padrineta. El caçador demana ajuda per trobar les ulleres i el llop segueix cap al bosc. El llop es comença a enfadar.
7. Troba els tres porquets jugant i un d’ells li diu que si veu el llop que els avisi. El llop pensa que, quan els atrapi, se’ls menjarà. El llop s’enfada una mica més.
El más listo
Autor: Mario Ramos Any de publicació: 2012 Editorial: Corimbo
12 8. A continuació es troba amb els set nans, que es pensen que és la padrina, saluden i
segueixen cap al riu. El Llop s’enfada més.
9. Després troba el príncep que cerca la Bella Dorment, que també es pensa que és la padrineta. El Llop ja està molt enfadat.
10. Fart, s’intenta llevar el camisa de dormir que du posada, però no pot.
11. Arriba Na Caputxeta. El Llop creu que ella el reconeixerà. El Llop la intenta espantar però ella es pensa que és la padrina amb una màscara i el llop, molt enrabiat, li diu que se la menjarà. Quan dona la primera passa, ensopega amb la camisa de dormir de la padrina que du posada i cau.
12. Les dents del Llop es rompen per la caiguda i, finalment, Na Caputxeta Vermella l’ajuda a llevar-se la camisa de dormir.
En relació amb l’evolució de la historia, quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
En aquest conte, el paper de Na Caputxeta és molt breu. Només apareix al principi del conte i al final. La meva impressió és que el protagonista en aquest cas és el llop. Na Caputxeta va a veure la seva padrina, que viu a l’altra banda del bosc.
En aquest cas la seqüència dels fets del conte canvia bastant respecte de la versió original.
Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte
Al final del conte és Na Caputxeta qui ajuda el llop a llevar-se la camisa de dormir sense que ell li ho demani. ¿Què implica que un personatge masculí no demani ajuda? ¿Què implica que Na Caputxeta assumeixi que ha d’ajudar el llop amb l’excusa de: “és amable, només té bona intenció? ¿Per què una dona, pel simple fet de ser-ho, ha de ser amable, tenir bones intencions o el deure d’ajudar? Una dona pot ser desagradable, pot no voler ajudar o pot no fiar- se d’algú que no coneix i, per tant, no voler oferir ajuda o fer un favor.
Una dona, en aquest cas, Na Caputxeta, pot no confiar en el llop, a qui no coneix i que de cop i volta li diu una floreta per, suposadament, guanyar-se la confiança de la nina. El llop, fent això, assumeix que a Na Caputxeta li agrada que li diguin aquest tipus de coses. Tal vegada, que te tirin floretes no és agradable, tal vegada no es fa cap favor a la dona tirant-li floretes. En aquest cas el llop ha d’entendre que Na Caputxeta du la seva capa vermella perquè la hi va fer la seva padrina i perquè li agrada com li queda, no per cercar l’acceptació de ningú. «El caso es que el ‘piropo’, de galantería tiene más bien poco, es simplemente un ejercicio de poder en el que los Hombres se toman la libertad de opinar sobre la apariencia de las mujeres y sexualizarlas, por eso, porque simplemente pueden. Porque el espacio público está dominado por ellos y ¡ay de la que se atreva a desafiar las normas establecidas! Reírse del miedo o de la
13 incomodidad que despiertan no es más que una forma de compadrear entre sí y marcar el territorio. Por eso no lo hacen si te ven con otro hombre, no se van a mear en la parcela de otro macho. Principios hay que tener en esta vida, ¿verdad?» (Andolini). Aquest article no pot ser més clar parlant de la floreta i del masclisme. Per desgràcia i tornant al tema que ens concerneix, a moltes versions dels contes de Na Caputxeta que han estat publicades, no s’hi ha omès la floreta, que és una característica per intentar justificar del fet que el llop s’apropi a Na Caputxeta per guanyar la seva confiança. El llop no tira floretes al príncep ni a cap dels tres porquets, als quals també fa referència per menjar-se’ls més tard. Curiosament, només tira floretes a l’únic personatge femení del conte.
Un altre aspecte destacable d’aquest conte és que tots els personatges amb els quals es creua el llop quan du posada la camisa de dormir de la padrina, el confonen amb ella, però ¿ho fan perquè du un vestit? És cert que Na Caputxeta es pensa que és la padrina amb una màscara de llop, però al cap i a la fi veu que és el llop, ¿per què Na Caputxeta sí que veu el llop (d’una manera o una altra) i la resta de personatges no? A més, al conte es deixa clar que el camisa de dormir que du posada el llop és la roba de dormir de la padrina, per tant si és roba per a dormir, la resta de personatges no l’haurien d’identificar per la roba en si.
14
¿Quins personatges hi apareixen?
1. Feroç (No s’hi identifica un animal concret)
2. Nina (vestida de vermell, no s’hi esmenta el nom de Caputxeta com a tal)
¿Com es desenvolupa la història?
1. S’hi presenta el personatge de Feroç. Ningú sap si és un llop o un altre animal, fa molta por a la gent, però mai ha menjat ni mossegat ningú. Viu al bosc i intenta evitar la gent perquè no li agraden els crits ni les armes que duen. Li agraden les papallones, nedar i fer sesta tranquil.
2. Un dia mentre descansa sent una veu que el saluda i ell sorprès es demana qui és aquesta nina. Li diu que no pot estar allà perquè és la seva casa, però a la nina li és igual.
3. Feroç demana a la nina que se’n vagi i ella li demana per què. Ell contesta udolant de manera terrorífica, a ella li és igual. Feroç insisteix que se n’ha d’anar o que si no se la menjarà; ella diu que no és veritat, ell li contesta: «¡Eh, que yo no miento! ¿Ves qué dientes más afilados tengo?»
4. Ell li diu «[…] ¡Hasta nunca!» i ella li conta que només volia ser amiga seva i abans de marxar deixa un llibre a terra.
5. Feroç comença a llegir el llibre.
6. La nina torna al dia següent i el saluda. Li demana si encara no vol ser el seu amic. Ell es replanteja les coses però no contesta.
7. La nina ofereix contar-li un conte i ell contesta dient que pensava fer sesta. Ella diu que també té son.
El enorme y malvado Feroz Autor: Ingrid Chabbert Any de publicació: 2016 Editorial: Bruño
15 En relació amb l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
Aquesta versió del conte és molt diferent. No hi ha padrina ni mare, tampoc el nom de Na Caputxeta, ni tan sols hi ha un llop com a tal. El paper de la nina hi és molt simple: va passejant pel bosc i es troba amb Feroç, qui tothom coneix però ningú no s’hi ha apropat mai.
Feroç no ha tingut mai cap amic ni ningú amb qui estar. Li estranya la situació amb la nina, tan menuda i valenta, però també és tossuda perquè insisteix que vol ser la seva amiga. El personatge del llop és una mica orgullós, no admet amb paraules que vol ser amic de la nina però ho fa amb els seus actes: deixa d’intentar espantar-la i li permet dormir la sesta damunt la seva panxa. Fins i tot es mostra un diàleg intern on es planteja si vol seguir sol o vol tenir algun amic. Al principi del conte es mostra un Feroç tranquil i solitari: li agraden les papallones, nedar al riu i fer sesta al sol. Intenta espantar la gent perquè no li agraden els crits, ni els plors ni les armes que duen sempre.
Finalment es fan amics, tant que al final del conte, després que la nina es posi damunt la seva panxa per fer sesta, hi ha una pàgina en negre que diu: «Y aunque Feroz intenta disimularla…, ¡su sonrisa es tan enoooooorme que no cabe en esta página!»
Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte
Des del meu punt de vista, s’hi intenta de nou trencar amb aquesta idea de llop dolent i nina fràgil. De nou no s’hi especifica absolutament cap característica física ni del llop ni de la nina. Tal vegada sí que s’intenta donar una visió del llop una mica més sensible i tendre i una versió de la nina valenta, que no té por i que persisteix en la seva voluntat de ser amiga de Feroç, sense donar importància als seus intents de fer por.
No he pogut identificar actituds masclistes en aquesta versió ja que s’hi ha aconseguit relatar els fets de manera molt neutral.
16
¿Quins personatges hi apareixen?
1. El padrí de la nina 2. La nina
Per al següent punt, farem referència a la nina com a personatge 2 i al seu padrí com a personatge 1. Al conte original no es sap fins al final que és el padrí qui conta la història i la seva neta qui corregeix tot el que diu de manera errònia. « »
¿Com es desenvolupa la història?
1. El conte comença amb el personatge 1 presentant una Caputxeta groga. El personatge 2 corregeix: «¡No, Roja!»
2. El personatge 1 continua i diu que la mare la va cridar i va dir: «Escucha, Caperucita verde...». El personatge 2 corregeix: «¡Que no, roja!»
3. El personatge 1 relata que la mare li diu que vagi a casa de la tia Lola i dugui una bossa de patates. El personatge 2 corregeix: «Que no: Ve a casa de la abuelita y llévale esta torta de pan.»
4. El personatge 1 conta que la nina va anar pel bosc i es va trobar amb una girafa. El personatge 2 corregeix: «¡Qué tontería! Se encontró con un lobo no con una jirafa»
5. El personatge 1 continua i diu que el llop demana una operació matemàtica i el personatge 2 corregeix: «Nada de eso. El lobo le pregunto: “¿Adónde vas?”».
6. El personatge 1 relata que Na Caputxeta va dir: «Voy al mercado a comprar salsa de tomate». El personatge 2 corregeix: «Ni por casualidad: “Voy a casa de la abuelita, que està enferma, pero no encuentro el camino”»
Confundiendo historias Autor: Gianni Rodari Any de publicació: 2021 Editorial: Kalandraka
17 7. El personatge 1 conta que el llop li va dir: «Sube al tranvía número setenta y cinco, baja en la plaza mayor. Tuerce a la derecha; encontrarás tres escalones y una moneda en el suelo. Olvida los tres escalones, toma la moneda y cómprate golosinas.»
8. Finalment el personatge 2 diu: «Tú no sabes contar cuentos, abuelo. ¡Lo confundes todo!
Pero da igual, cómprame las golosinas.» El personatge 1 contesta: «Está bien, toma el dinero.»
En relació amb l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
Aquesta història és molt diferent a totes les altres. Es centra en un padrí que conta tota la història canviada: canvia els animals que hi surten, el color de la caputxa de Na Caputxeta, a qui li ha de dur les coses i quines coses ha de dur, per on ha d’anar per dur les coses... I és la seva neta qui se sap la història tradicional, qui va corregint el padrí mentre conta la història. No sabem si el padrí ho fa a posta per captar l’atenció de la seva neta o si s’equivoca de bon de veres. El que sí sabem és que queda una història d’allò més incoherent i diferent que hem pogut sentir en molt de temps.
Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte
En el cas d’aquest conte no he pogut trobar, per sort, cap tret masclista però tampoc cap de feminista. És simplement la història de Na Caputxeta contada amb altres personatges per equivocació i amb altres fets que no tenen lloc a les versions més clàssiques. El personatge de la neta va redirigint una mica l’argument que conta el seu padrí fins que arriba un moment que li diu que no sap contar contes.
18
¿Quins personatges hi apareixen?
1. Na Caputxeta Vermella 2. El Llop
3. La mare de Na Caputxeta Vermella
¿Com es desenvolupa la història?
1. La mare de na Caputxeta Vermella li demana que visiti la seva padrina i li dugui menjar.
2. Na Caputxeta Vermella, que fa molt exercici, du el cistell ple de menjar i, fent fúting, parteix a veure la seva padrina
3. El Llop veu Na Caputxeta al bosc i va a parlar amb ella dient-li que és el Llop feroç, el més fort del bosc.
4. Na Caputxeta li diu que ja el coneix però que amb la panxa que té dubta que sigui el més fort.
5. El Llop intenta aixecar el cistell que du Na Caputxeta però no pot. S’enfada i en saber que Na Caputxeta es dirigeix a casa de la padrina, indica a la nina el camí més llarg. Na Caputxeta Vermella sap la trampa del Llop però també és conscient que ella corre molt més ràpid que ell.
6. Quan el Llop arriba a la casa de la padrina, Na Caputxeta ja hi havia arribat feia estona, s’havia ficat dins el llit i s’havia posat la roba de la padrina.
7. El llop no hi veia molt bé i no s’adona de qui és la persona que hi ha al llit. En aquest cas el Llop és qui pronuncia les preguntes més famoses (“I aquestes dents, tan blanques i ben posades que tens?, I aquest cutis tan suau que tens?...”)
La Caputxeta Forçuda Autor: Vivim del cuentu Any de publicació: 2021 Editorial: Baula
19 8. Na Caputxeta Vermella bota del llit, agafa el Llop per la cua i el llença a la paret de l’habitació. Així és com Na Caputxeta aconsegueix que el Llop deixi de molestar la gent del poble.
En relació amb l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
En aquesta versió el paper de Na Caputxeta Vermella és una mica diferent. Des del principi la característica principal d’aquest personatge és que té molta força. Al conte podem veure que el cistell que ha de dur a la padrina du moltes coses: «Li havia preparat un gran cistell […] tres quilos de peres i cinc de taronges, tres pastissos de poma al forn, dues bosses de nous i avellanes, vuit pots de mel, una dotzena de melons, una mata de farigola i deu litres de suc de préssec. […] De fet va agafar el cistell amb el dit índex de la mà dreta com si res!» Per tant ja a l’inici es romp amb aquesta idea de feblesa que es sol relacionar amb la infantesa.
També en aquesta versió, Na Caputxeta Vermella ja sap el que vol fer el Llop quan li diu que ha d’anar per un camí (el més llarg) i que ell anirà per un altre (el més curt); Na Caputxeta, com que està més en forma que el Llop, corre molt més ràpidament que ell. Arriba primer a la casa de la padrina, es vesteix amb la seva roba i es fica al llit. Les preguntes que, en les versions de Perrault o dels Grimm, les faria Na Caputxeta Vermella al llop disfressat de padrina, en aquest cas es fan en sentit contrari i són una mica diferents:
«–Àvia, quins ulls més macos que tens –va dir el Llop.
–Són per veure millor... la teva panxota–va respondre la Caputxeta.
–I aquestes dents, tan blanques i ben posades que tens? Que t’has fet una dentadura nova?
–Són per espantar millor els llop fatxendes del bosc! –contestà la Caputxeta.
–I aquest cutis tan suau que tens? –preguntà encuriosit el Llop.
–És gràcies a les cremetes que em poso sempre abans d’anar a dormir.
–I aquestes mans? Que fortes que semblen! –es va sorprendre el Llop.
–Són per sacsejar-te millor, Llop! –va cridar la Caputxeta»
El paper del Llop també hi és radicalment diferent. És com si haguessin passat vint-i- cinc anys per al Llop de la història de Perrault. És un personatge sedentari, que es pensa ser el mateix de fa vint anys i que pretén fer la mateixa por. Tal vegada, si ens haguessin presentat el personatge clàssic de Na Caputxeta (innocent, feble i poruga) hauria pogut tenir el mateix efecte que a les versions més clàssiques, però ens presenten un personatge rebel, amb coratge, sense por i molt àgil i en forma. Aquest conte presenta precisament això, realça el paper de la dona forta i independent, en contrast amb un personatge masculí descuidat i poruc.
20 Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte
Aquest conte va ser fet per ser neutral, per sortir una mica del tradicionalisme amb el qual es tracta el paper de Na Caputxeta i del Llop, fent Na Caputxeta el paper de dona delicada, dolça i feble que sempre ens han mostrat i el Llop el paper de personatge masculí fort, superior i intel·ligent que hem llegit des de l’inici del camí d’aquesta història.
Aquesta versió del conte no especifica cap característica física de Na Caputxeta. No es diu en cap moment si és dolça o maca, ni tan sols es diu que la caputxa li havia regalat la seva padrina perquè li quedava molt bé el color vermell: «Aquesta noieta sempre anava vestida de color Vermell: botes, mitges, faldilla, brusa, jersei i, fins i tot, la caputxa que duia quan sortia de casa. Per això tothom la coneixia com La Caputxeta Vermella!» Ella es vesteix així perquè suposem que li agrada i no ho fa per res més.
Quan el Llop se la troba tampoc no fa cap comentari en relació amb la seva caputxa vermella ni com li queda ni com troba ell que és Na Caputxeta: ni guapa, ni li queda molt bé ni res. Cap floreta. No és necessari.«Quan va ensumar la Caputxeta se li va fer la boca aigua i el cor se li va accelerar a cent per hora! Feia tant de temps que no menjava carn fresca…» La veu com un aliment, sense donar altres opinions ni intentar guanyar-se la seva confiança mitjançant paraules dolces.
El final del conte és diferent i sorprenent. Com he comentat anteriorment, és Na Caputxeta Vermella qui arriba primer a la casa i es fica al llit de la padrina per esperar que arribi el Llop. Després de mantenir la famosa conversació de les preguntes, Na Caputxeta Vermella bota del llit, agafa el Llop per la cua i el fa giravoltar fins que l’estampa a la paret de l’habitació:
«El Llop va quedar tot estabornit, i quan va recuperar els sentits, va entendre a la fi la lliçó que li volia donar la Caputxeta.»
21
¿Quins personatges hi apareixen?
1. Na Caputxeta Vermella 2. El Llop
3. Mare de na Caputxeta 4. Padrina de na Caputxeta 5. Llenyataire
¿Com es desenvolupa la història?
1. La mare de Na Caputxeta li demana que li dugui un cistell de fruita i aigua a la padrina.
En aquest cas, no està malalta, sinó que ho fan perquè volen.
2. Na Caputxeta s’endinsa al bosc per anar a casa de la padrina
3. Na Caputxeta es troba amb el Llop, que li diu que no és molt segur caminar tota sola pel bosc. Ella contesta que li pareix molt ofensiu el que li ha dit. Ella segueix el seu camí.
4. El Llop intenta arribar abans que Na Caputxeta a casa de la padrina. Aconsegueix arribar primer i es menja la padrina. El Llop es posa el vestit i espera que arribi na Caputxeta.
5. Quan la nina arriba a casa de la padrina, li anuncia que li du el berenar. La padrina (el Llop disfressat) li demana que s’apropi una mica més al llit.
6. El Llop bota del llit i la nina xiscla. Un llenyataire sent els xiscles i entra corrents a casa de la padrina.
7. Na Caputxeta diu al llenyataire : «–Escolta, noi! ¿Què t’has cregut? –li va preguntar la Caputxa Vermella. [...] –Entres aquí com un individu d’una civilització primitiva, deixant que l’arma pensi per tu” –va exclamar la Caputxa Vermella–. Sexista!
Discriminador d’espècies animals! ¿Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l’ajut/da d’una persona masculina?»
8. L’àvia va sortir de dins de la panxa del Llop, va agafar una destral i va tallar-li el coll al llenyataire.
Contes per a nens i nenes políticament correctes Autor: James Finn Garner
Any de publicació:1995 Editorial: Quaderns crema
22 9. Finalment, decideixen «crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la
cooperació, i van viure feliços.»
En relació a l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
En aquest cas, Na Caputxeta Vermella té un paper de nina molt més desperta, audaç i intel·ligent que a les versions més clàssiques. Sap el que ha de fer a cada moment i, sobretot, sap com ha de contestar a cada cosa que diu el Llop de manera molt resolutiva. «–¿Saps, maca?
–li va dir el llop–. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola. –Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista–li va dir la Caputxa Vermella–, però l’ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t’ha dut a enfrontar-te al món d’una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.» En el cas d’aquesta versió, només s’especifica que el personatge de Na Caputxeta és una persona jove, no sabem si té cinc, vuit o setze anys però, tot i així, el seu és un llenguatge molt acurat i tècnic perquè una al·lota, que suposem que és jove, parli d’aquesta manera en un entorn en què seria més adient un llenguatge una mica més col·loquial.
El paper del llop sembla el mateix que a les versions clàssiques que tractem al principi d’aquest treball. El que marca la diferència és l’actitud de Na Caputxeta i de la seva padrina: es defensen i deixen clars els límits i els valors que segueixen; tenen coratge i aturen als personatges masculins quan creuen que estan sobrepassant el llindar del masclisme.
Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte.
Aquesta versió pretén destacar els trets masclistes de les versions clàssiques posant de manifest totes i cada una de les parts que han estat considerades masclistes: «Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l’àvia –no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l’àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.» Com podem veure, s’hi plasmen aspectes que no caldria que s’hi especifiquessin, que són prescindibles. Garner juga amb les expectatives del lector i totes aquestes puntualitzacions que fa al llarg del relat és la gràcia d’aquesta versió: dinamita la història tradicional a partir dels judicis del narrador.
El final del conte és totalment inesperat. «Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l’àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d’aquesta experiència traumàtica, la Caputxa vermella,
23 l’àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.» Com a mínim inesperat. Però res més. Ens podríem escandalitzar pensant que la padrina havia matat el llenyataire i no el llop o pensant que encara després decideixen muntar una comunitat alternativa els tres, quan el primer que va faltar al respecte a la padrina va ser el llop i no el llenyataire; però, algú s’escandalitza a altres versions quan la panxa del llop s’omple de pedres perquè mori? O quan na Caputxeta el mata i se’n fa un abric amb la pell?
¿Quins personatges hi apareixen?
1. Caputxeta Lila
2. La mare de na Caputxeta Lila 3. Llop
¿Com es desenvolupa la història?
1. La mare de la Caputxeta Lila li prepara un cistell, ella diu: «Ningú no t’ha ajudat, a preparar aquest cistell?» Sent conscient que no, ningú no havia ajudat a la mare: «el pare es dedicava a sestejar, o a fer vida amb els amics.»
2. La Caputxeta Lila parteix a dur el cistell a la padrina i es troba amb el Llop:
«Bon dia, Caputxeta– la saludà astutament, la fera ferotge–No m’atreviria a dir tant – respongué la Caputxeta, tot sorprenent el Llop. –I això nena! Que te n’ha passat alguna de dolenta? –li demanà el llop, tot fingint interessar-se per la situació personal. –No em diguis nena! –li replicà la nena–. Que t’agradaria a tu, que et diguessin tipus, o home, o llop o jo què sé. Jo tinc un nom: em dic Caputxeta. Si tant vols, Caputxeta Lila. No em tornis a dir nena o em posaré de mal humor.»
Deu variacions sobre la Caputxeta Versió: La Caputxeta Lila
Autor: Bernat Joan i Marí Any de publicació:
Editorial: Res pública edicions
24 3. El llop li ofereix ajuda per dur el cistell fins a casa de la padrina.: «–Que vols que te l’ajudi a portar? –li demanà. I encara ho va empitjorar: –Aquest cistell pesa molt per a una nena com tu.
–Qui t’has cregut que ets? –li respongué amb feresa la Caputxeta– Ets potser un d’aquests masclistes que es pensen que poden ficar-se una dona dins el senalló fent-li afalacs d’aquest tipus? Has de tenir ben clara una cosa: si et penses que no tinc força per traginar aquest cistellonet fins a casa de l’àvia m’insultes gravíssimament.»
4. Fan una cursa per veure qui arriba primer a casa de la padrina.
5. El llop arriba primer i decideix parlar amb la padrina: «–Escolta, jaia– començà el llop, mentre la majora quedava completament pàl·lida a causa de la terrible visió d’aquella fera plantant-se-li dins ca seua–, no tinc cap intenció de menjar-me la teua carn mollereca. Estic segur que no em faria gens ni mica de profit. [...] –Per això preferiria esperar una estona, a veure si hi cau algú millor que tu.»
6. El llop i la padrina arriben a un acord: el llop es fica al llit de la padrina per esperar que arribi algú i ella s’amaga a l’armari.
7. En aquell moment na Caputxeta arribà a casa de la padrina i tocà la porta: «–Passa, passa– digué, sense preguntar qui era ni res. La Caputxeta ho va trobar una mica sospitós. L’àvia, com gairebé totes les àvies, era més aviat poruga. Abans de deixar entrar qualsevol persona que picàs la porta, havia de veure-la per un badallet minúscul que se li havia fet practicar al fuster. Només un cop assegurada que tot anava bé, obria.
No es podia permetre segons quines alegries, una dona tota sola. La nena ho deduí immediatament: no era l’àvia.»
8. Quan ja és a dins, té lloc la conversació entre el llop vestit de padrina i na Caputxeta:
«–Àvia, àvia –començà, sabent que es tractava d’un impostor–, quines orelles tan grans que tens! –Són per escoltar-te millor– li respongué el llop, atenent-se estrictament al guió –No escolta millor qui té les orelles més grans sinó qui té més intel·ligència[...]
–Àvia, àvia, quines mans tan grans que tens! –Són per tocar-te millor– tornà a respondre el llop, sense innovar gens ni mica. –No toca millor qui té les urpes més grans, sinó qui té la vista més fina –li replicà la impertinent criatura, i li espetà l’exclamació definitiva:
–Àvia, àvia, quina boca més gran que tens! El llop li hauria d’haver contestat que era per menjar-se-la millor, però ja no aguantava més: –És per fer dejuni i no engreixar-me massa –li respongué, mentre s’aixecava del llit, es llevava la camisa de dormir i tocava el dos. Més s’estimava no menjar que cruspir-se una caputxeta que, n’estava ben segur, hauria de vomitar al cap de poca estona»
25 En relació amb l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
Aquesta versió del conte ens mostra una Caputxeta feminista i conscient del que fa i el que li diuen, una Caputxeta que reclama els seus drets i deixa clar el que vol a cada moment, si no li agrada alguna cosa ho diu i si troba que alguna cosa no és justa ho corregeix i també explica el perquè s’ha de fer d’aquella manera i no d’una altra. Aquest conte defensa la igualtat entre els personatges masculins i femenins.
El discurs és sempre el mateix, però el que diu na Caputxeta és diferent, el que exterioritza i explica és allò veritablement important en aquesta versió. També és important quan explica la relació de la mare i el pare i el que passaria si ella tingués un germà. La ràbia que sent quan veu que la seva mare no va a cuidar la seva padrina perquè ha de cuidar el seu pare. Li sembla una bogeria, el servei de la seva mare al seu pare, mentre ell se dedica a viure una vida sense preocupacions.
Reflexió sobre possibles actituds masclistes al conte
Les actituds masclistes dins aquesta versió són les que exposa el narrador: «La nena sabia perfectament que era la mare la que feia a casa totes les tasques domèstiques, mentre el pare es dedicava a sestejar o a fer vida de bar amb els amics. Això la posava frenètica, però encara la hi posava més l’actitud submisa de la mare. La pobra dona permetia al pare de portar aquella vida patibulària sense fer-hi res. La nena considerava que la mare no es respectava gaire a si mateixa, i això la revoltava considerablement.» Clarament na Caputxeta sap el que és masclista i el que no ho és, la submissió per part de la seva mare i que el pare faci el que li dona la gana li sembla horrorós. «També la revoltava el fet de pensar en l’àvia. Casada amb aquell avi faldiller, que l’havia abandonada feia anys i panys, i que ara vivia en algun lloc estrany del centre d’Europa amb una teutònica.» Aquesta és una altra actitud masclista clarament, però allò que és interessant realment és que ella mateixa és qui ho posa de manifest, és el personatge de na Caputxeta Lila qui destaca els fets masclistes al seu voltant i hi reflexiona.
26
¿Quins personatges hi apareixen?
1. La Caputxeta blava 2. La mare de la Caputxeta 3. El llop
4. La padrina
5. Jaume Rovirosa, ecologista i membre de Greenpeace
¿Com es desenvolupa la història?
1. La Caputxeta comença el dia aixecant-se a les sis del matí, es dutxa amb aigua freda, resa a la capella portàtil que té i, mentre sona l’himne espanyol, alça la bandera vermella i groga, amb la gallina al centre.
2. La mare de la Caputxeta prepara un cistell amb una llonganissa de Vic, un pa ben gran, una coca i una botella de llet fresca. La Caputxeta Blava en veure tot això ho buida i hi posa:«quatre granades de mà amb espol·leta detonadora, una pistola Stern amb bales de nou mil·límetres parabèl·lum, un carregador antic de kalàixnikov i un punyal que venia amb la revista “Armamento para la selva” del mes anterior. [...] –Però, filleta, què li poses, a l’àvia, dins el cistellet? I la Caputxeta li responia, amb fúria continguda: –Madre, no querrás que le lleve estas mariconadas que tú le has puesto. Tú sabes, sola en el monte,
¿los problemas de inseguridad ciudadana que puede padecer la abuelita?»
3. Es troba amb el llop i pacten fer una cursa fins a casa de la padrina. El primer que arribi haurà guanyat. «La nena, contràriament al que el públic lector podria suposar, fa trampa.
Se’n va pel camí més curt, perquè ella coneix molt bé el bosc (s’ha passat anys i panys cercant si encara hi havia restes dels maquis aquells republicans que no haguessin estat eliminats per les tropes franquistes, i se’l coneix palm a palm), i arriba abans a casa de l’àvia»
Deu variacions sobre la Caputxeta Versió: La Caputxeta Blava
Autor: Bernat Joan i Marí Any de publicació: 1999 Editorial: Res pública edicions
27 4. La nina, que arriba primer, prepara una petita trinxera, així quan arribi el llop el podrà matar: «La Caputxeta crea una petita trinxera amb unes cadires i un parell de mobles vells.
Al darrera, hi munta el kalàixnikov, i, just després, sabent que té poc temps abans que arribi el llop, col·loca dues granades de mà dalt de la cadira. Els lleva l’assegurador, per poder-les llançar directament quan la fera s’acosti a la casa.»
5. Quan arriba el llop i entra a la casa, la Caputxeta li tira les dues granades, una darrere l’altra, i el remata amb dues ràfegues de metralladora. A continuació la Caputxeta li talla el cap amb el punyal, però quan va cap a la cuina per mostrar-lo a la padrina, apareix un ecologista, en Jaume Rovirosa.
6. Quan l’ecologista s’acosta a la casa i veu la Caputxeta amb el cap a les mans li demana a la Caputxeta Blava que què fa: «–Escolta, noia, què fas? –pregunta en Jaume a la tendra donzella. –¡Largo! –li respon la Caputxeta.[...] –Perdona, nena, però no t’he entès bé –hi torna en Rovirosa. –He dicho que te largues, antes de que te llene el cuerpo de plomo. Ara pensa que sí, que ho ha entès, però no entén res. Obre la boca per continuar la conversa, però no hi és a temps. La Caputxeta es treu el revòlver de dins la butxaca dreta i buida el carregador en el pit de l’ecologista »
7. La Caputxeta pensa que a la seva padrina no li convé veure aquella escena, per això pensa i agafa el cap del llop i el situa davant el seu cap i va a veure la padrina. La dona veu el cap del llop dalt del cos de la seva neta i cau a terra: «Ho veu només durant unes mil·lèsimes de segon. Sent un dolor intens al pit. Ho veu tot vermell. I després sent que la vida se li desconnecta. Després ja no veu ni sent res.»
8. La Caputxeta pensa una coartada perfecta per no ser acusada del crim: «Ha contat als pocs efectius de la guàrdia civil que encara queden a la comarca que va anar a portar una mica de pa, una llonganissa i una botella de llet a la seua àvia, que vivia a l’altra banda del bosc.
Pel camí es va trobar un llop, que li va proposar de fer una cursa. El llop, com ocorre sempre, va fer una trampa i, acompanyat d’un ecologista malèvol, membre de la societat protectora de llops, va arribar primer a casa de l’àvia. Per sort, ella, després d’haver-la mort de l’ensurt, ja era a punt de cruspir-se-la, davant la passivitat de l’ecologista.
Aleshores, la Caputxeta, disparà contra el llop, però el verd s’interposà en el seu camí i morí accidentalment. Finalment, ella va haver d’acabar, “sempre en defensa pròpia”, amb la vida del llop assassí »
En relació a l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
Aquesta història és totalment el contrari de les clàssiques, així i tot, encara que el discurs és diferent, la història és la mateixa. La Caputxeta surt de casa seva per dur un cistell a la padrina
28 (en aquest cas amb armes en lloc de menjar), es troba amb el llop, que li diu que facin una cursa (en aquest cas la Caputxeta agafa el camí més curt per arribar primer). Quan arriba a la casa prepara una trampa per al llop i aconsegueix matar-lo. El final que afegeix en Bernat Joan a aquesta història és totalment inesperat i impactant, però encaixa a la perfecció amb els ideals que té la Caputxeta en aquesta versió.
El llop no pinta molt dins aquesta versió: és l’excusa perfecta per absoldre la Caputxeta del crim que comet. La seva actitud és la que ja coneixem i el seu objectiu és menjar. Té un final desgraciat però no molt diferent d’altres versions que hem conegut, fins i tot les més clàssiques:
la mort.
Reflexió possibles actituds masclistes al conte
En aquest cas, com a l’anterior, no he trobat grans trets masclistes, llevat que sempre és el personatge de la mare qui prepara el cistell per a la padrina. Es trenquen totes les normes del conte original i s’inventen versions d’allò més extravagants i diferents, però no he llegit cap versió en què sigui el pare qui prepara el cistell. Ni tan sols es menciona, no existeix.
¿Quins personatges hi apareixen?
1. Senyor Llop 2. Padrina 3. Na Caputxeta
¿Com es desenvolupa la història?
1. El Llop té fam, va a casa de la padrina, entra i se la menja.
2. Es queda amb fam i ha de cercar algú més per menjar. Decideix esperar a la casa de la padrina fins que na Caputxeta torni del bosc.
3. Pensa que tal vegada és millor si es disfressa de la padrina.
Cuentos en verso para niños perversos Autor: Roal Dahl
Any de publicació: 2008 Editorial: Alfaguara
29 4. Quan Na Caputxeta torna del bosc, té lloc la conversació entre ells:
«¿Cómo estás abuela mía?
Por cierto, ¡me impresionan tus orejas!».
«Para mejor oírte, que las viejas somos un poco sordas». «¡Abuelita,
qué ojos tan grandes tienes!». «Claro, hijita, son las lentillas nuevas que me ha puesto Para que pueda verte Don Ernesto el oculista». [...] De repente Caperucita dijo: «¡Qué imponente abrigo de piel llevas este invierno!»
El Lobo, estupefacto, dijo: «¡Un cuerno!
O no sabes el cuento o tú me mientes:
¡Ahora te toca hablarme de mis dientes!
¿Me estás tomando el pelo…? Oye, mocosa, te comeré ahora mismo y a otra cosa».
5. Ella s’asseu, treu una pistola i el mata.
6. Temps després es veu Na Caputxeta pel bosc amb un abric de pell de llop.
En relació a l’evolució de la història, ¿quin és el paper de Na Caputxeta i/o del Llop?
Aquesta versió és, a grans trets, la que més s’assembla a les versions més clàssiques. El paper del Llop és el de sempre. El personatge masculí, en posició superior al personatge femení i que es pren la llibertat d’entrar una casa i menjar-se la padrina i tot lo que vengui. A
continuació, queda amb fam i decideix esperar la seva següent presa: Na Caputxeta Vermella.
Allò que el Llop no espera és que Na Caputxeta tingui la sang freda de pegar-li un tir quan se sent amenaçada per ell. I de fet, ho fa, i a més, li lleva la pell i se’n fa un abric. El paper del personatge femení sí que canvia una mica, sí que se li dona aquesta volta necessària per aconseguir destacar que ella es defensa tota sola, que el Llop no se la menjarà perquè ella sap com s’ha de defensar i a més, en treu profit: es fa un abric de pell.
Reflexió possibles actituds masclistes al conte
«Sigo teniendo un hambre aterradora...
¡Tendré que merendarme otra señora!»
I per què no un altre senyor o un altre ésser viu, per incloure-hi també els animals? Així i tot, suposant que com que el llop és un animal, no deu voler menjar altres animals, i un home? Pot
30 ser perquè assumeix que tots els homes són caçadors i per tant van armats. També pot ser perquè assumeix que és més senzill intentar menjar-se una dona perquè pensa que no tenen tanta força com per escapar. Qualsevol de les dues opcions són generalitzacions en què la figura masculina es troba en una posició superior. ¿Tots els caçadors són homes? I ¿totes les dones tenen la mateixa força i, a més, és menor que la d’un home?
«Y porque no se viera su fiereza,
se disfrazó de abuela con presteza, se dio laca en las uñas y en el pelo, se puso la gran falda gris de vuelo, zapatos, sombrerito, una chaqueta y se sentó en espera de la nieta»
Aquest fragment ens explica com per amagar la feresa, és a dir, per projectar una imatge dolça, inofensiva, tranquil·la... s’ha de pintar les ungles, s’ha de pentinar, posar-se una falda, un capellet i una jaqueta i seure fins que arribi la seva neta. Però per què s’associen les paraules inofensiva, dolça o tranquil·la a un personatge femení i, a més, d’avançada edat? Perquè no pot tenir la padrina una imatge feroç i, en canvi, una actitud benvolent? Seria com si jutgéssim un llibre per la seva portada. Per cert, a una de les altres versions del conte de Na Caputxeta, és la padrina qui talla el coll al Llop.
Tal vegada si la seva actitud fos una altra, ja podria haver dissimulat, o només posant-se la roba com a altres versions que hem llegit. Tal vegada el llop té un desig interior de ser físicament com la padrina i aprofita aquest moment per aconseguir-ho, qui sap. També pot ser que en realitat el llop tingui enveja de la vida de la padrina, de la seva casa, la seva vestimenta i com és com a persona i intenta imaginar-se què se sent en la pell de la padrina, encara que sigui per un moment. Tal vegada al llop li agradaria anar net i dur tots els pèls del cos ben pentinats i no haver d’encalçar la gent per haver de menjar o li agradaria dur-se be amb la gent del poble i que no se’n vagin corrent cada vegada que el veuen. O una cosa radicalment diferent: potser només vol la casa de la padrina i poder-se menjar tothom que passi per davant o matar-los simplement per plaer. Qui sap, hi ha tantes possibilitats per intentar evitar una conducta masclista a un conte com versions d’aquesta mateixa història.
31
Conclusions
Ara que ja hem analitzat aquestes onze versions del conte de Na Caputxeta Vermella, amb relació al tema principal d’aquest treball, que és la presència del masclisme als contes, es pot afirmar que hi ha una evolució. Una evolució que cada vegada va a millor. Òbviament no podem parlar de veritats absolutes, perquè són només vuit versions més actuals, però així i tot es veu un moviment cap a la igualtat. He descobert versions del conte de Na Caputxeta que mai no m’hauria imaginat que podien existir. Una Caputxeta blava i una de lila, radicalment diferents, històries tan fantàstiques com la que va escriure Perrault l’any 1697, en aquell moment eren més realitat que fantasia, eren advertències que pretenien ensenyar. Però és que les actuals també pretenen ensenyar: les versions de Bernat Joan i Marí ens mostren diferentes Caputxetes, unes més liberals, altres més religioses o tradicionals, però totes vàlides.
En relació amb els objectius marcats al principi del treball hem pogut conèixer millor la història del conte i també analitzar l’evolució del seu argument. Mitjançant vuit versions molt diferents entre elles, hem descobert vuit Caputxetes molt diferents i vuit llops també molt diferents; el personatge de la padrina també sorprèn i es converteix en la que mata el llop... Tots aquests personatges sorgeixen de la publicació del 1697, però evolucionen amb el moment que vivim, amb la societat; el conte va evolucionant també cap a una mirada més feminista.
Hem pogut descobrir la importància de conèixer bé els contes que s’ofereixen als infants a l’escola. Per exemple el conte El más listo, amb una llegida superficial i sense posar-hi atenció, pot semblar una versió més del conte de Na Caputxeta, una versió moderna perquè inclou altres personatges famosos i, en realitat és un conte que jo, personalment, no presentaria als meus alumnes. És un conte masclista i que atribueix unes característiques específiques al personatge masculí i unes altres característiques específiques al personatge femení. Característiques que ara sí que sabem que no tenen res a veure amb la realitat i que sempre es poden qüestionar i canviar.
32
Bibliografia Consultada
AHIGE. 2021. El enemigo común es el machismo-sexismo. [online] Disponible a:
https://ahige.org/filosofia/claves/machismo-sexismo/
Andolini, A., s.a. El secreto más oscuro del piropo. [online] Grazia. Disponible a:
https://graziamagazine.com/es/articles/piropos-o-acoso-callejero/
Bettelheim, B., 1976. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. pp.198-216.
Fernández Spina, M., 2017. El romanticismo alemán y la naturaleza. UIB.
Horrillo, H., 2016. ¿Es machista decir a tu compañera de trabajo: ‘Qué guapa estás’?. [online]
El País. Disponible a https://elpais.com/elpais/2016/10/24/icon/1477324111_372375.html Muy Interesante. 2019. Para verte mejor: Los orígenes de Caperucita roja - Muy Interesante.
[online] Disponible a https://www.muyinteresante.com.mx/leyendas-de-terror/los-origenes-de- caperucita-roja/
Orenstein, C., 2003. Caperucita al desnudo.
Ortiz Txabarri, I., 2010. La transmisión de los roles de género en los cuentos infantiles. pp.14- 21.
Perrault, C., 1990. Contes. Paris, pp.187-198.
Perrault, C., Grimm, J., Grimm, W. and Tieck, L., 2011. Caperucita roja. Nórdica Libros.
Shojaei Kawan, C. 2012. Caperucita Roja y el lobo, un lugar de destino y dos caminos. Estudis de Literatura Oral Popular, núm 1. pp. 167-184.
Zipes, J., 1993. The trials and tribulations of Little red riding hood. New York: Routledge.
