TREBALL DE FI DE MÀSTER
Energia connectada: Sinergia de metodologies
José Francisco Martin López
Màster Universitari en Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari Tecnologia i Informàtica) Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
2
Energia connectada: Sinergia de metodologies
José Francisco Martin López
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau
Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
aprenentatge basat en projectes, abp, tecnologies de la informació, tic, internet de les coses, iot, dades massives, big data, metodologies
Nom Tutor/Tutora del Treball: Luis Miguel García García-Roldan.
3
Resum
En aquest treball de fi de màster estudiarem la viabilitat d'incorporar les metodologies àgils que actualment empren les empreses consultores de tecnologia per a la gestió de projectes, per a la realització d'una activitat amb l'ajuda de la metodologia basada en projectes. La idea és que l'ABP ens serveixi de nexe entre el món professional i l'educació i actuï en sinergia amb les metodologies àgils professionals per aportar valor en el procés d'aprenentatge dels alumnes.
A més, es contextualitzarà en el món de les tecnologies de la informació (TIC) i com aquestes, cada vegada més, s’empren en tots els àmbits de la nostra vida, analitzant les dades massives (Big Data), l’internet de les coses (IoT), automatització de consums i domòtica, així com l’aplicació d’aquest en les ciutats dins del consum energètic (ciutats intel·ligents).
S’analitzarà una mica més en detall la metodologia proposada (ABP) i analitzarem els objectius d’aquesta, així com els beneficis que aporta el seu ús, però, a la mateixa vegada, identificant les dificultats que pot tenir el fet d’incorporar-la com a mètode d’aprenentatge.
Es proposarà una activitat docent que ens durà a una proposta d’unitat didàctica que anirà relacionada de manera genèrica amb tota la contextualització realitzada seguint el mètode d’aprenentatge proposat i marcant, per a cada etapa, les diferents fases del projecte resultant. Així mateix s’incorporaran les competències curriculars que, per a cada cas, entren en estudi dins la proposta didàctica i els objectius d’aprenentatge en relació amb els establerts dins el marc de referència i àmbit legal.
Finalment extraurem conclusions de l’aprenentatge basat en projectes, tant de la seva utilització en aquest cas concret com de la mateixa metodologia, identificant els punts claus a tenir en compte perquè la implantació d’aquesta sigui un èxit, així com de la proposta d’unitat didàctica presentada.
4
Índex
Índex ... 4
Taula d’il·lustracions ... 6
1. Introducció ... 7
1.1. Justificació ... 7
1.2. Objectius ... 8
2. Contextualització ... 9
2.1. Marc tecnològic ... 9
2.1.1. Internet de les coses (IoT) ... 9
2.1.2. Dades massives (Big Data) ... 12
2.2. Marc educatiu ... 15
3. Estat de la qüestió ... 16
4. Proposta didàctica ... 18
4.1. Metodologia ... 18
4.1.1. Aprenentatge basat en projectes ... 18
4.1.2. Objectius ... 20
4.1.3. Beneficis ... 20
4.1.4. Dificultats ... 21
4.2. Activitat ... 22
4.2.1. Punt de partida ... 23
4.2.2. Formació d’equips de treball ... 25
4.2.3. Definició del repte final ... 26
4.2.4. Organització i planificació ... 27
4.2.5. Recerca i recopilació d’informació ... 34
4.2.6. Anàlisi i síntesi ... 36
5
4.2.7. Producció ... 37
4.2.8. Presentació del projecte ... 38
4.2.9. Resposta col·lectiva a la pregunta inicial ... 39
4.2.10. Avaluació i autoavaluació ... 40
4.3. Proposta unitat didàctica ... 41
4.4. Competències curriculars ... 45
4.5. Objectius específics d’aprenentatge... 48
5. Conclusions ... 50
6. Referències ... 52
7. Bibliografia ... 52
8. Webgrafia ... 53
9. Annexos ... 54
9.1. Formularis ... 54
9.2. Google Classroom... 57
9.3. Rúbrica ... 61
6
Taula d’il·lustracions
Il·lustració 1: Representació il·lustrativa de la hiperconnectivitat de les coses
(IoT). Font: Acciona ... 10
Il·lustració 2: Les 4 v's del Big Data. Font: 123rf, adaptació pròpia. ... 13
Il·lustració 3: Aprenentatge basat en projectes. Font: Aula Planeta. ... 19
Il·lustració 4: Formació de grups per a treballar a l'aula, Font: gobiernodecanarias, adaptació pròpia. ... 26
Il·lustració 5: Grups heterogenis, Font: gobiernodecanarias, adaptació pròpia 28 Il·lustració 6: Panell de treball Trello, Font: pròpia. ... 30
Il·lustració 7: Etiqueta de Trello, Font: pròpia ... 31
Il·lustració 8: Etiquetes de Trello, Font: pròpia ... 31
Il·lustració 9: Panel inicial de Trello, Font: pròpia ... 32
Il·lustració 10: Panell avançat de Trello, Font: pròpia ... 32
Il·lustració 11: Configuració del formulari de Google, Font: pròpia ... 54
Il·lustració 12: Formulari de Google, Font: pròpia ... 55
Il·lustració 13: Formulari de Google, Font: pròpia ... 56
Il·lustració 14: Google Classroom, Font: pròpia ... 57
Il·lustració 15: Google Classroom, Font: pròpia ... 58
Il·lustració 16: Google Classroom, Font: pròpia ... 59
Il·lustració 17: Google Classroom, Font: pròpia ... 60
Il·lustració 18: Rúbrica, Font: pròpia ... 61
7
1. Introducció
Avui en dia la tecnologia està present en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana, i això inclou l’educació, però l’excés d’informació que la tecnologia provoca en l’alumnat, de vegades, és contraproduent, ja que afecta directament a la capacitat de concentració. Vivim en un món connectat per l’internet de les coses (IoT), i en tot moment, a través d’un dispositiu electrònic, com pot ser un telèfon intel·ligent, tenim accés a tota la informació que vulguem.
Aquesta constant distracció fa que la majoria de les persones joves no arribin a desenvolupar completament la capacitat cognitiva i provoca que moltes d’elles es vegin frustrades per les metodologies obsoletes que s’utilitzen, encara avui en dia, dins les aules.
Per això és molt important renovar els mètodes d’aprenentatge i anar incorporant d’altres que per la situació actual sigui necessari, com per exemple, captar l’atenció de l’alumnat, mantenir viva la motivació i orientar l’aprenentatge cap a objectius. Aquestes metodologies ajuden, en gran part, a què els alumnes mostrin interès per la classe i a mantenir l’atenció d’aquest enfocant l’activitat diària a la resolució de problemes o projectes de la vida real.
Hem de ser capaços de canalitzar la digitalització i enforcar l’aprenentatge cap a una mateixa direcció per tal d’alinear els objectius així com els mètodes, aprofitant en tot moment el valor que les tecnologies de la informació aporten a l’ensenyament.
1.1. Justificació
En els últims anys han anat creixent de manera exponencial l’ús de l’electricitat com a font primària d’alimentació de tota classe d’aparells, que poden anar des de telèfons intel·ligents fins a diferents vehicles de transport. Aquest auge, en contrapartida, ha fet que el consum energètic augmenti significativament i ha obligat que tant institucions públiques com empreses privades tinguin la necessitat d’implantar sistemes automàtics que ajudin a estalviar en el consum energètic i a pal·liar aquesta alta demanda d’energia. Aquests sistemes
8 automàtics s’han de poder comunicar i gestionar de manera remota, i és aquí on entra en joc certs aspectes de les tecnologies de la informació, com per exemple l’internet de les coses (IoT) que ens pot permetre apagar de manera remota un llum, ja que aquest es troba connectat a internet. D’igual manera i aplicat a gran escala trobem les ciutats intel·ligents i com de manera automàtica (a través de domòtica avançada i sensors) s’encenen i s’apaguen els llums públics segons les hores del dia o si hi ha un nivell de lluminositat més alt o més baix o inclòs segons les condicions meteorològiques.
Aquesta automatització, malgrat això, s’ha de poder gestionar i s’ha de poder fer d’una manera intuïtiva i àgil, per tal que no sigui contraproduent l’automatització vers la gestió d’aquesta, i és en aquest punt on trobem la necessitat de desenvolupar programes que facilitin la gestió de totes aquestes automatitzacions i que es pugui fer de manera intuïtiva i àgil per part dels treballadors. Amb aquesta necessitat es presentarà una activitat pràctica que aportarà un gran valor en l’aprenentatge de l’alumne, combinant les noves tecnologies així com temes mediambientals com és el consum energètic i l’automatització. La forma en què es presentarà millorarà la pràctica professional, ja que està orientada en la forma de treballar de les empreses consultores del món de les tecnologies de la informació, conscienciant a l’alumnat en la importància del treball en equip i en l’organització tant del temps com del treball per tal de complir les fites i no afectar els companys.
1.2. Objectius
Els objectius del projecte, per tant, serà acceptar el repte d'incorporar les metodologies àgils que s'empren en les empreses consultores de tecnologia per a la gestió de projectes dins el marc educatiu a través de la metodologia basada en projectes de tal manera que aquesta última faci de nexe entre el món professional i l'educació. De la mateixa manera es presentarà l'ABP com a metodologia d'aprenentatge, els beneficis que aportarà i com s'ha d'aplicar en aquest context concret per tal que sigui un èxit com a model educatiu.
Posteriorment es presentarà una unitat didàctica que ajudarà als alumnes a
9 treballar en equip i desenvolupar un prototip d’una aplicació per a mòbils intel·ligents relacionada amb el consum energètic.
2. Contextualització
Per tal de conèixer tot el context que envolta l’ús massificat de la informació així com la relació directa amb els consums energètics, s’ha de realitzar un petit estudi que analitzi en detall la trajectòria de la tecnologia que entra en joc en aquesta àrea així com tot el que ha propiciat, en certa manera, aquesta carrera per la digitalització que tant ha canviat i que canviarà la percepció que tenim de les coses així com de tot el que ens envolta.
Aquesta carrera digital afecta a totes les àrees i l’educació és una d’elles, per tant, el sistema educatiu ha de ser capaç d’adaptar-se a les necessitats actuals que es plantegen per tal de potenciar la capacitat d’aprenentatge així com emprar les eines que ens dóna la tecnologia per poder assolir els requisits marcats d’una manera més eficient.
Hem de ser capaços d’aprofitar tots els beneficis que ens aporta la tecnologia per tal d’aportar valor a l’ensenyament.
2.1. Marc tecnològic
2.1.1. Internet de les coses (IoT)
L’internet de les coses o més conegut com a IoT (per les sigles en angles) podríem dir que és un sistema d'objectes interrelacionats connectats a Internet que poden recopilar i transferir dades a través d'una xarxa sense fil sense cap mena d'intervenció per part de les persones.
Una cosa (thing) en l’internet de les coses pot ser, de manera genèrica, qualsevol objecte que recopili i transfereixi dades, com per exemple una persona amb un implant de monitoratge de constants, un animal domèstic un xip localitzador i de monitoratge, un automòbil que té sensors incorporats per a
10 alertar al conductor quan la pressió dels pneumàtics és baixa o un sensor en una ciutat que determini la necessitat o no d'encendre els fanals segons les necessitats establertes en els llindars.
Cada vegada més, les organitzacions en una varietat d'indústries estan utilitzant IoT per a operar de manera més eficient, comprendre millor les necessitats de cada client per a brindar un millor servei, millorar la presa de decisions i augmentar el valor del negoci.
Il·lustració 1: Representació il·lustrativa de la hiperconnectivitat de les coses (IoT). Font: Acciona
Però quin paper juga l’internet de les coses en les ciutats intel·ligents? Per donar resposta a aquesta pregunta, primer de tot haurem d’introduir de manera breu què és una ciutat intel·ligent. Les ciutats intel·ligents utilitzen dispositius de IoT, com per exemple sensors, llums i mesuradors genèrics que en estar connectats recopilen i analitzen dades. Després s’empren aquestes dades per a millorar la infraestructura així com tots els serveis públics i generals de la ciutat que, d’alguna manera, s’han estat analitzant. A continuació, descrivim com les ciutats intel·ligents brinden un estil de vida més eficient i de major qualitat per als seus residents, i els mètodes que utilitzen per a aconseguir aquests objectius.
11 Mesuradors d'utilitat intel·ligent
Aquests dispositius s'adhereixen als edificis i es connecten a una xarxa d'energia intel·ligent, que permet a les companyies gestionar el flux d'energia de forma més efectiva. Aquests comptadors també permeten als usuaris fer un seguiment del seu consum d'energia en directe, sense haver d’esperar a veure la factura mensual.
Graelles intel·ligents
Possiblement és l’aplicació més gran de l'arquitectura i infraestructura intel·ligents; les xarxes intel·ligents. Aquestes xarxes ajuden enormement a la conservació dels recursos. En certes ciutats europees s’ha estat experimentant oferint unitats d'emmagatzematge d'energia domèstica i panells solars per a les llars que estan connectades a la xarxa intel·ligent de la ciutat. Aquestes bateries ajuden a reduir l'estrès a la xarxa en hores punta, permetent als residents emmagatzemar energia durant les hores de baixa demanda. Els panells solars també permeten als residents vendre energia que no es consumeix de tornada a la xarxa.
Solucions de gestió de residus intel·ligents
La gestió de residus sol ser bastant costosa així com ineficaç, ja que en certs aspectes continua sent una tasca molt manual. Les solucions intel·ligents per a la gestió de residus poden ajudar a optimitzar els recorreguts de recollida, ja que els contenidors tenen sensors que indiquen en quin estat es troba la seva capacitat.
Monitors de qualitat de l'aire intel·ligent
Es poden instal·lar dispositius que mesurin i analitzin la qualitat de l’aire, sigui dins un habitatge o en un carrer d’una ciutat. Aquests monitoris poden informar en directe de l’estat de l’aire i notificar en cas que hi hagi un alt percentatge de contaminants, pols, productes químics, etcètera.
12 Amb tots aquests dispositius que estan de manera contant recopilant dades sembla evident que es necessitarà una infraestructura tecnològica capaç d’emmagatzemar tota aquesta informació i, a més, tractar-la de tal manera que sigui útil i valuosa. En aquest punt i com a necessitat entra en joc el concepte de Big Data o dades massives.
2.1.2. Dades massives (Big Data)
Podríem definir de manera ràpida i senzilla el Big Data com un conjunt de dades estructurades, semi estructurades i no estructurades que es generen ràpidament i es transmeten des d'una gran varietat de fonts. Aquesta varietat de fonts és el que prèviament s’ha introduït i que es constitueix com els dispositius que estan perpètuament connectats a internet i enviant dades, l’internet de les coses (IoT). Aquestes dades, però, han de ser processades i analitzades per tal de transformar-les en informació, i en aquests cas ens referim a una quantitat massiva de dades que creix de manera exponencial amb el temps i que, per tant, el volum és tan voluminós que no es pot processar o analitzar emprant tècniques de processament de dades convencionals. Trobem tres tipus de dades massives:
Estructurades
Les dades massives estructurades són dades que es poden processar, emmagatzemar i recuperar en un format fix. Aquest tipus de format, per exemple, són els fulls de càlcul Excel, o una taula d’un sistema de base de dades relacional com pot ser la de personal, que contindrà informació detallada dels empleats d’una organització.
No estructurades
Les dades no estructurades són aquelles que manquen de qualsevol forma o estructura específica. Això fa molt difícil i llarg processar-les i analitzar-les. El correu electrònic és un exemple de dades no estructurades.
13 Semiestructurades
Les dades semiestructurades contenen part dels dos formats esmentats anteriorment, és a dir, les dades estructurades i no estructurades. Es refereix a les dades que encara que no han estat classificades, contenent informació vital o elements individuals.
Les principals característiques de les dades massives, segons l’analista Doug Laney (Gartner), es basen en les tres v’s, encara que d’ençà que es va inicialitzar aquesta nova tecnologia, s’han anat afegint més, però podem resumir les més importants com a quatre: volum, varietat, velocitat i veracitat.
Il·lustració 2: Les 4 v's del Big Data. Font: 123rf, adaptació pròpia.
14 Volum
És evident a què es refereix aquest terme. Tal com s’ha explicat, es genera un gran volum d’informació que ha de ser emmagatzemada. De manera tradicional coneixem mesures de volum com el megabyte el gigabyte i més actualment el terabyte, però amb Big Data tractem dimensionaments molt més grans com és el petabyte i el zettabyte. Per fer una equivalència, un zettabyte equival a 250 bilions de dvd’s, mentre que un dvd equival a 5 gigabytes.
Varietat
Diferents fonts i formes de les quals es recullen les dades, com ara números, text, vídeo, imatges, àudio i text, així com el tipus de dades: estructurades, no estructurades i semiestructurades. Més del 90% de les dades que s’emmagatzemen en Big Data corresponen a les dades no estructurades.
Velocitat
En aquest cas es fa referència a la velocitat que, essencialment, s’ha de processar i analitzar els fluxos de dades. Per tal que la informació sigui valuosa, aquesta ha de ser processada quasi de manera instantània per tal d’aportar resultats en temps real.
Veracitat
La veracitat és, en essència, la qualitat de totes les dades que s’han anat recopilant. És de vital importància que les dades originals siguin correctes per tal que els processos d’anàlisi tinguin el valor que s’espera del resultat final. En l’actualitat hi ha sistemes automatitzats que prenen decisions de manera automatitzada, i l’èxit d’aquests processos es basa a confiar en la qualitat de les dades.
15
2.2. Marc educatiu
Amb tota la informació captada dins el marc tecnològic la pregunta que ens fem ara és: ¿quina aplicació poden tenir les dades massives dins el món de l’educació? Doncs la resposta és, en aquest ordre: mineria de dades, analítica d’aprenentatge i aprenentatge adaptatiu, que en conjunt tot apunta a la intel·ligència artificial.
La mineria de dades prové de l’estadística i té com a objectiu descobrir patrons dins els grans volums de dades que es generen amb les dades massives per després donar-li estructura i visibilitat perquè sigui informació valuosa i comprensible per les persones. En aquest aspecte i dins l’educació el que es recopila mitjançant la mineria de dades és informació de tota mena, ja sigui relacionada directament amb els alumnes, amb la seva trajectòria educacional, amb els objectius que vol assolir i els mitjans que s’utilitzen per desenvolupar la tasca, de manera general, d’aprenentatge. De la mateixa manera tenim la informació del professorat, com actua davant la presa de decisions d’acord amb els resultats, trajectòria i necessitats dels alumnes així com de les diferents àrees de suport. Totes aquestes dades recopilades, però, no tenen gaire valor si no s’analitzen correctament, i aquí és on entra en joc l’anàlisi d’aquestes.
Per una banda tindríem l’analítica d’aprenentatge. Aquesta acció serveix per entendre i millorar significativament tot el que succeeix i envolta a l’objecte d’estudi, principalment l’alumnat, i que mesures i actuacions es poden dur a terme per tal d’adoptar els canvis que es considerin necessaris i beneficiosos amb la finalitat clau de personalitzar l’aprenentatge de cada estudiant segons les seves necessitats i objectius. Aquesta anàlisi, entre altres coses, ens ha d’ajudar a:
− Predir l’abandonament prematur dels estudis
− Motivar als alumnes a continuar estudiant els itineraris d’ensenyança que més s’adaptin als seus objectius així com potenciar aquest punt fort.
16
− Adaptar les classes als coneixements reals que presenten els alumnes, sempre respectant el currículum així com els objectius mínims establerts en les lleis.
− Establir un cicle d’avaluació continua que, de manera retroactiva, estudiï i adapti els cursos escolars així com les assignatures a partir de les millores que es detectin amb aquest procés.
I de manera natural, com a resultat de tot aquest procés d’anàlisi, derivaria en el que es coneix com a aprenentatge adaptatiu.
L’aprenentatge adaptatiu és una nova metodologia que neix necessàriament del resultat de l’anàlisi dut a terme en el procés anterior i que ens brinda la possibilitat d’anar adaptant, en temps real, tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat incorporant o modificant el contingut segons les necessitats que es detectin a través de l’anàlisi de l’aprenentatge. Aquest procés analític dóna al professorat les eines necessàries per poder analitzar i comprendre en quin estat es troba l’alumne, a quin ritme avança vers la resta de companys, si és adequat o no i com duu a terme totes aquestes activitats. Així mateix i gràcies a la mineria de dades, el professor podrà veure quins recursos són els que més s’empren i identificar possibles millores en aquests.
Tot això i de manera transversal i inherent a aquest procés, el qual és totalment transparent per l’alumnat, estan desenvolupant la competència digital en emprar les noves tecnologies per a accedir als continguts i materials de les diferents assignatures així com per a l’estudi.
3. Estat de la qüestió
Per entendre la situació actual es veu necessari fer una anàlisi de la trajectòria que ha tingut la tecnologia en el món de l’educació, més concretament les que
17 estem estudiant, com són les dades massives, l’internet de les coses i la mineria de dades.
Hi ha estudis que remunten el terme de les dades massives a l’època del paleolític, on es feien osques o marques als ossos per tal de dur un registre de les diferents activitats quotidianes, però en el marc que ens interessa, el qual és l’educació, el podríem emplaçar en temps damunt l’any 2000 amb l’aparició del que es coneix com l’època tecnològica 2.0. No obstant durant els primers anys no va haver un gran canvi en la forma de tractar les dades, ja que tant per la manca de formació del professorat en la utilització de les tecnologies de la informació així com per la falta de material informàtic, el procés d’informatització va ser molt lent. De la mateixa manera no hi havia una alta participació per part de l’alumnat en la utilització d’aquesta nova tecnologia, per tant no hi havia gaires dades a avaluar ni analitzar. No va ser fins a l’any 2005 que es va estendre la utilització del web 2.0 i és quan va aparèixer el primer entorn de treball de dades massives de programari lliure. És a partir d’aquí que de manera exponencial es va començar a emprar tota classe de tecnologia per al tractament de les dades. Des de l’any 2010 fins a l’actualitat l’entorn del món educatiu ha anat incorporant tecnologia en totes les seves capes, des de la gestió administrativa pròpia del centre fins a la comunicació amb les famílies i gestió de l’aula, en gran part gràcies a la incorporació de processos analítics de millora continua.
Aquests processos analítics és en essència la mineria de les dades, que gràcies a la incorporació massiva d’informació dins un mateix entorn de treball, s’aconsegueix unificar les dades i poder emprar-les més eficientment. Aquests processos analítics, però, no és quelcom nou, sinó que ja des dels anys seixanta s’empren per analitzar tota mena de dades, però no va ser un procés utilitzat dins el món de l’educació fins que no es va informatitzar tot el sector.
Des de la implementació d’aquests processos s’ha millorat notablement en la presa de decisions segons les necessitats de cada alumne, així com la identificació prematura de fracassos escolar segons els resultats obtinguts.
18 D’igual forma, l’aprenentatge adaptatiu no és un procés d’aprenentatge que s’hagi incorporat recentment gràcies als processos d’anàlisi de dades massives, sinó que és un mètode d’aprenentatge que ja era utilitzat en la dècada del 1950. Encara que en aquella època l’adaptació era més lenta i rudimentària, ja que es basava a analitzar manualment el procés d’aprenentatge de l’alumne i s’adaptaven els conceptes i la dificultat segons aquest avanç. Avui en dia, però, aquesta adaptació és pràcticament instantània, ja que gràcies a la mineria de dades i als processos d’anàlisi es van realitzant a mesura que es va avançant en l’aprenentatge i en la realització d’exercicis.
4. Proposta didàctica
Es proposa elaborar un projecte utilitzant la metodologia d’aprenentatge basat en projectes i que es presenti per a desenvolupar en el transcurs d’un trimestre complet de l’assignatura TIC (tecnologies de la informació).
Encara que la dificultat del temari no és gaire complexa, s’aconsella que l’alumnat objecte d’aquesta proposta sigui, com a mínim, de quart d’ESO i, en valoració de professorat tenint en compte el nivell de l’aula, emplaçar l’activitat en el tercer trimestre de l’assignatura. Es decideix així, ja que la dinàmica de l’activitat és bastant participativa entre els alumnes i s’espera que el nivell de maduresa del grup ajudi al correcte desenvolupament d’aquests. De la mateixa manera és important que la cohesió del grup sigui adequada per assegurar-nos que la cooperació grupal és l’esperada. En cas contrari l’activitat pot arribar a fracassar.
4.1. Metodologia
4.1.1. Aprenentatge basat en projectes
19 L’ABP és una metodologia que centra tot el procés d’aprenentatge en l’alumnat, posant aquest en el centre del desenvolupament de l’activitat, essent l’engranatge clau de tot el projecte. L’objectiu d’aquesta metodologia és fer responsable a l’alumne del seu propi aprenentatge, guiant-lo a través d’una sèrie de fases en les quals haurà de prendre decisions, organitzar-se en la forma de treballar, analitzar, debatre i reflexionar sobre el tema en qüestió així com avaluar el treball de la resta dels companys. En canvi, el professor en aquesta metodologia ha de prendre un rol de guia, animant durant tot el procés a l’alumnat que treballi de forma autònoma i motivant-lo per tal que el desenvolupament del projecte sigui un èxit.
Il·lustració 3: Aprenentatge basat en projectes. Font: Aula Planeta.
Per tant, analitzant ja el cas que presentarem en detall més endavant i seguint les fases que es presenten en l’ABP, l’activitat presentarà un punt de partida on es plantejarà el tema principal del projecte i es guiarà als alumnes en un debat per tal que arribin ells mateixos a la formulació de la pregunta inicial. Es formaran equips de manera que quedin ben equilibrats i es definirà el producte
20 final a desenvolupar durant el transcurs de l’activitat. S’assignaran els rols segons les necessitats i habilitats de cada alumne i es presentarà l’eina amb la qual s’hauran d’organitzar. Una vegada estiguin els grups formats se’ls donarà autonomia per cerca i recopilar tota la informació necessària així com per l’anàlisi i la resolució dels problemes que puguin sorgir. Una vegada disposin de tota la informació requerida procediran a desenvolupar el producte final i el presentaran davant la resta de grups. Els alumnes, a més, seran els responsables d’avaluar els projectes de la resta de companys.
4.1.2. Objectius
L’objectiu d’utilitzar l’aprenentatge basat en projectes pel desenvolupament d’aquesta activitat és el de millorar l’aprenentatge dels alumnes. Aquesta millora, però, presentarà una sèrie de peculiaritats a diferència d’altres metodologies, i és que centrarà l’aprenentatge en l’aplicació del coneixement, com per exemple, en el nostre cas, la capacitat d’organització i gestió, o la necessitat de treballar en equip, a diferència de la manera més tradicional que consisteix a estudiar els conceptes i posteriorment avaluar, mitjançant un examen, la capacitat memorística per a retenir aquests continguts.
Amb la incorporació de l’aprenentatge basat en projectes, intentarem amenitzar i dinamitzar l’aprenentatge desenvolupant aquesta activitat, per aconseguir que l’alumnat aprengui motivant-se pel mateix fet d’aprendre mentre treballa en equip, més que per la motivació de l’obtenció d’un premi, reconeixement o, en definitiva, quelcom extern a la mateixa activitat que es planteja.
4.1.3. Beneficis
Per com es plantejarà el desenvolupament d’aquesta activitat, seguint la metodologia d’aprenentatge basat en projectes, es col·locarà a l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, incorporant una sèrie de beneficis que el mateix alumne, de manera innata, haurà de desenvolupar per com s’espera
21 que interaccioni en les diferents etapes que transcorreran durant la realització de la tasca.
L’activitat està pensada per ser un ganxo per als alumnes, la qual es presentarà com un repte dins un escenari real i que s’espera que aquesta representació sigui una motivació per aprendre, que és justament un dels principals beneficis d’aplicar la metodologia basada en projectes, despertant la curiositat que els animarà a dur a terme les tasques que es plantejaran. De la mateixa manera i per com està pensat que els alumnes hagin d’interactuar entre ells, es fomentarà la capacitat de comunicació i col·laboració, així com el treball en equip, seguint la línia de l’ABP la qual es basa molt en l’intercanvi d’idees, la col·laboració i la reflexió col·lectiva.
L’activitat requerirà que els alumnes s’hagin d’organitzar per tal de dur a terme els diferents treballs que es plantejaran, assignant diferents rols als membres de cada equip i definint les tasques que hauran de realitzar dins el temps establert per tal d’assolir el producte final desitjat, per tant, estarem treballant el desenvolupament de l’autonomia. Igualment i en línia amb un dels objectius de la metodologia ABP, la qual espera que l’alumne sigui l’artífex del desenvolupament i execució del producte final, promourem la creativitat tenint en compte que aquests seran els responsables de dur a terme les tasques que siguin necessàries perquè el desenvolupament del projecte sigui un èxit.
Per tant, amb la disposició d’aquesta activitat seguin la metodologia basada en projectes, obtindrem els beneficis prèviament especificats, encara que podríem afegir d’altres, com per exemple l’autocrítica, ja que seran els mateixos alumnes els que avaluaran, de manera col·laborativa, els treballs realitzats de tots els equips.
4.1.4. Dificultats
Una de les principals dificultats que ens trobarem durant el transcurs de l’activitat serà poder mantenir la col·laboració contínua dels alumnes, així com la motivació durant tot el procés del projecte. La manca de participació i
22 col·laboració, així com la desmotivació, afectaran de manera directa a l’ambient i clima de l’aula, els quals són molt importants per tal de poder assolir els objectius del projecte i dur a terme totes les activitats establertes.
Seguint amb aquesta dinàmica, serà de vital importància aconseguir que els alumnes treballin de manera col·laborativa i cooperin entre ells, ja que per la pròpia naturalesa de l’activitat segurament trobarem casos que certs alumnes no sabran treballar en grups i s’haurà d’intervenir per evitar que aquest acabi fracassant.
Així mateix i tenint en compte que l’alumne tindrà un gran pes en l’avaluació dels treballs dels companys, es facilitarà una rúbrica perquè puguin identificar el que s’espera no només d’ells sinó de les diferents tasques a desenvolupar, d’aquesta manera es podran recolzar en un model d’avaluació seguint uns paràmetres establerts per a tots els objectius d’avaluació i aprenentatge.
Per tot això i pel temps que consumeix el fet de preparar les tasques, el projecte i el sistema d’avaluació, un hàndicap que incorpora la realització d’aquesta activitat basada en ABP és la inversió en temps que el professor haurà de realitzar i que moltes vegades no es disposa, per tant, serà molt important identificar, de manera clau, el professor per a dur a terme aquesta activitat per tal que no fracassi dins el mateix sistema.
4.2. Activitat
L’activitat que es proposa per a dur a terme dins la contextualització presentada, i prenent com a base la metodologia basada en projectes, és la de realitzar el disseny gràfic del funcionament, mitjançant una eina de prototipatge, d’una aplicació per a mòbils. El tema de l’aplicació a desenvolupar, en concordança amb la justificació presentada, serà de poder localitzar punts de càrrega per a vehicles elèctrics així com els gràfics dels consums energètics en temps real delimitat per zones.
Es dividirà l’activitat en diferents etapes que coincidiran amb les fases de la metodologia ABP.
23 La idea és dinamitzar l’activitat de tal manera que els alumnes estiguin dividits per grups i aquests actuïn com si es tractessin de diferents empreses que realitzen el desenvolupament del mateix producte final. Cada alumne dins de cada grup tindrà un rol el qual li serà assignat de manera consensuada o aleatòria, segons les necessitats de cada grup o d’acord amb el criteri del professor.
Els grups actuaran com si es tractessin d’empreses reals (de manera voluntària i a criteri del professor es pot suggerir que cada grup posi nom a la seva empresa) i seguiran els procediments bàsics per a la gestió i realització de desenvolupaments, tals com reunió inicial amb el client, definició de l’abast del projecte, anàlisi de requisits, planificació i realització de les tasques, etcètera.
4.2.1. Punt de partida
Com a punt de partida del projecte o de l’activitat presentarem el tema principal als alumnes. La introducció d’aquest tema serà la necessitat de donar solució a un problema el qual es presentarà com a una pregunta inicial. El professor serà l’encarregat d’escenificar la pràctica i explicar el context en que es desenvoluparà tota l’activitat. Es proposa la visualització del següent vídeo per a la posada en escena:
El punt de partida del projecte o de l’activitat serà la presentació d’un vídeo curt, per part del professor, on es posarà en situació i en escena a l’alumnat.
• Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YMLiJVJdNUg
Una vegada visualitzat el vídeo el professor serà l’encarregat de generar un debat general on els alumnes hauran de donar resposta a aquestes preguntes que realitzarà el professor:
24
• ¿Quines necessitats es presenten en el vídeo?
• ¿Quines possibilitats trobeu que pot tenir una ciutat intel·ligent?
• ¿Creieu que modernitzar les ciutats a smartcities generaran oportunitats de feina? ¿Quines?
• Proposeu un problema i una possible solució que podem trobar en les ciutats intel·ligents
La idea és que els alumnes, a partir de les preguntes que es plantejaran, arribin a proposar el projecte que es vol desenvolupar. En aquest sentit és el professor qui haurà de conduir el fil del debat de tal manera que intenti que ells mateixos arribin a fer aquesta proposta. L’objectiu és arribar a formular la següent pregunta per tal de poder començar a plantejar el projecte:
¿On carrego el meu cotxe?
En el minut 2 del vídeo es fa referència a la mobilitat urbana sostenible, per tant, a partir d’aquesta premissa i participant amb els alumnes en el debat hem de ser capaços d’extreure aquesta pregunta.
Una vegada s’hagi plantejat i convençut als alumnes que és un bon tema per treballar, el professor els introduirà a l’escenari que es vol plantejar com activitat. Se simularà que els alumnes formen part d’una empresa i que aquesta última ha guanyat un concurs per a implementar i desenvolupar un sistema informàtic que ens doni informació referent als punts de càrrega per a vehicles elèctrics, així com els càlculs de consums energètics. No obstant i com està fora de l’abast fer el desenvolupament de l’aplicació, la tasca se centrarà a realitzar el disseny gràfic a partir del prototipatge, destinada per a ser emprada des de dispositius mòbils, però la idea és que els alumnes, una vegada s’hagi plantejat el problema, ells mateixos arribin a aquesta proposta. El professor haurà de guiar-los, generat un debat per tal que arribin a aquesta proposta per ells mateixos.
Es contempla la possibilitat d’ampliar aquest mateix projecte el qual sí que abasti el desenvolupament íntegre de l’aplicació, com per exemple en un cicle
25 formatiu de grau superior on s’hagi cursat prèviament o s’estigui cursant l’assignatura de programació per a dispositius mòbils.
4.2.2. Formació d’equips de treball
Tal com ja s’ha comentat en la descripció de l’activitat, el projecte es realitzarà per grups, o equips, els quals els formaran els diferents alumnes de l’aula.
Tenint en compte que el projecte valorarà molt la feina que es desenvolupi en equip, aquests no poden ser gaire voluminosos per aconseguir que hi hagi un equilibri entre la tasca a realitzar i com aquesta es repartirà de manera equitativa entre els diferents membres. Per tant i encara que no existeix cap nombre òptim per a la formació dels grups, intentarem que aquests siguin de 4 membres, més endavant justificarem aquest nombre.
Serà de vital importància que el professor tingui identificats els alumnes segons les seves capacitats i necessitats, que en aquest context les dividirem en tres:
més capaços de donar ajuda, els més necessitats d’ajuda i la resta de l’alumnat. Per tant, serà responsabilitat del professor realitzar els grups de tal manera que, com a mínim, puguem incorporar un d’aquests alumnes clau (els més capaços de donar ajuda) en cada un d’ells. Queda a criteri del professor prendre la iniciativa de realitzar els grups de manera aleatòria o voluntària per parts dels mateixos alumnes, però es desaconsella.
Més teòricament i analitzant les possibles formacions grupals, podem dir que tenim dos tipus de formació de grups; els grups heterogenis i els grups homogenis. Els grups heterogenis estaran formats per un membre que sigui capaç de donar ajuda, un membre que necessiti més ajuda del normal, i dos membres de la resta de l’alumnat. Els grups homogenis, d’altra banda, estan formats de manera que no es barregen als alumnes completament, sinó que s’agrupen segons aquesta categorització prèviament exposada, tal com es mostra en la següent imatge.
26
Il·lustració 4: Formació de grups per a treballar a l'aula, Font: gobiernodecanarias, adaptació pròpia.
En el nostre cas la formació dels grups serà de tipus heterogènia, intentat que estiguin tan ben equilibrats com sigui possible, evitant que en un mateix grup concorrin, a banda de la categorització prèviament exposada, alumnes que tinguin les mateixes capacitats i habilitats per tal d’evitar que certes tasques quedin directament assignades a certs integrants dels equips de manera automàtica. A més gràcies a aquesta disposició grupal estarem donant atenció a la diversitat, donant l’atenció que cada alumne necessita segons les seves necessitats sense que es vegi perjudicat tot el procés d’ensenyança.
4.2.3. Definició del repte final
La definició del repte final és un pas molt important en el projecte. Els alumnes han de tenir molt clar que s’ha de fer i per aquest motiu se’ls donarà una rúbrica detallada on s’especifiqui que s’avaluarà, tant pel que fa als objectius cognitius com a escala competencial d’aprenentatge, aportant els diferents criteris com a discriminants d’assoliment.
En el nostre cas el producte final serà un disseny d’una aplicació per a mòbils, més concretament un prototip, que localitzi geogràficament els punts de càrrega per vehicles elèctrics, així com ens mostri les gràfiques de consum
27 energètic de les zones. Aquest disseny s’haurà de desenvolupar emprant l’eina que es proposa més endavant, WireframeSketcher, i que els alumnes hauran estudiat prèviament a la realització d’aquesta activitat.
No serà necessari donar més informació als alumnes, ja que en aquest punt únicament es defineix el producte a desenvolupar, però no s’obté informació detallada de tot el que ha de contenir. Aquesta tasca es realitzarà més endavant simulant reunions amb el client, com en un entorn real professional, i recopilant tota la informació necessària per al desenvolupament de l’aplicació, encara que els alumnes seran els responsables de realitzar totes les preguntes necessàries per a obtenir en detall els requeriments a cobrir.
El que sí que haurem de donar a saber als alumnes, i com més detallat millor, seran els objectius d’aprenentatge, no obstant aquests de manera general pertanyem a la matèria TIC i es presenten en l’apartat 4.5 del treball.
De la mateixa manera, presentarem una rúbrica d’avaluació que incorpori els objectius cognitius així com les competències que s’han d’assolir perquè tinguin clar que s’avaluarà. No obstant és important saber que aquesta rúbrica no incorporarà informació detallada del que s’ha de desenvolupar dins de l’aplicació, sinó que especificaran els criteris d’aprenentatge per ser avaluats.
La correcció del producte final es realitzarà de manera col·laborativa amb els alumnes i s’emprarà una rúbrica diferent que analitzi més detalladament si es compleixen les necessitats mínimes establertes.
4.2.4. Organització i planificació
Continuant amb la dinàmica que es planteja en el desenvolupament del projecte, la qual es vol basar a intentar simular el màxim possible al funcionament interdepartamental dins d’una empresa de consultoria, s’assignaran diferents rols dins de cada equip i es definiran les tasques a
28
Il·lustració 5: Grups heterogenis, Font:
gobiernodecanarias, adaptació pròpia
realitzar així com el temps previst de duració de cada una d’elles i el dia d’entrega.
Abans d’assignar els rols, però, haurem de definir aquests segons les necessitats del projecte. Hi haurà rols que no necessitarem o que podrem prescindir tenint en compte que certes tasques cauran dins la competència del professor i d’altres que simplement s’ometran per estar fora de l’abast de l’activitat.
Però, ¿com poder identificar i assignar els diferents rols? Per una banda podem emprar metodologies actuals i reutilitzar rols que ens presenta, per exemple, el mètode Belbin (Belbin, M. (2021)), el qual ens identifica un total de nou rols d’equip, però el que es realitzarà és adaptar certs d’aquests rols a les necessitats reals de l’activitat. Aquest estudi que identifica els rols els classifica en tres tipus: social, mental i d’acció. Els rols de tipus social els resumim directament en els que coordinen i cohesionen el grup de treball, els de tipus mental diem que són els que tenen una capacitat creativa alta i són més crítics, mentre que els de tipus d’acció, són els que reben les ordres i duen a terme les tasques. Per tant, per al nostre projecte i d’acord amb la formació dels equips de treball emprarem bàsicament tres rols:
• Coordinador (tipus social)
• Analista (tipus mental)
• Desenvolupador (tipus acció)
La resta de rols queden fora de l’abast del projecte i, per tant, no detallarem ni analitzarem cada un d’ells que es presenta en el mètode Belbin.
Per associar aquests rols als membres del grup i més en detall en la classificació heterogènia que hem detallat en l’apartat anterior, sembla evident que el coordinador
29 serà la persona més capaç de donar ajuda, mentre que els rols d’analista i desenvolupador recauran entre la resta dels integrants del grup, inclòs el membre que és necessitat de més ajuda. Entenem que encara que una persona necessiti més ajuda que una altra no significa que no estigui capacitada per a dur a terme la tasca d’Analista.
Per tant l’organització dels grups quedaran de la següent manera:
Coordinador
Analista / Desenvolupador Analista / Desenvolupador
Per tant, una vegada tenim els rols definits només ens queda la tasca d’assignació a cada un dels membres dels grups. Aquesta tasca, però, recaurà directament en els alumnes que ho decidiran entre ells, exceptuant el rol de coordinador, que aquest serà definit per el professor directament a cada grup.
Un cop tot el tema de l’assignació de rols està realitzat, només ens quedarà definir les tasques i els temps de presentació d’aquestes. Tal com ja s’ha exposat prèviament, es vol que aquesta activitat sigui el més semblant possible a la forma de treballar d’una empresa de consultoria i, per tant, es proposarà emprar una eina de gestió de projectes. En aquest cas es proposa l’eina Trello.
El professor serà l’encarregat de crear els diferents panells de treball per a cada grup i el coordinador de cada grup serà el responsable de crear les tasques, assignar-les als companys i fer un seguiment per tal que es compleixin els temps marcats d’entrega. El coordinador, malgrat això, també haurà de participar en el desenvolupament del projecte i, per tant, podrà assignar-se tasques a si mateix.
Els panells que crearà el professor contindran quatre llistes. Una llista on es crearan les etiquetes que correspondran a les tasques a realitzar, una segona llista que contindrà les etiquetes que ja s’han assignat i estan en
30 desenvolupament, una altra llista que correspondrà a les tasques a revisar; això significa que ja s’ha realitzat i és feina del coordinador revisar que la feina desenvolupada és correcte. I una última llista on el coordinador mourà les etiquetes que ja quedin realitzades i revisades. La representació del panell, doncs, quedarà de la següent manera:
Il·lustració 6: Panell de treball Trello, Font: pròpia.
L’operativa de feina, doncs, queda de la següent manera: El professor crearà el panell de treball i invitarà als alumnes de cada equip al seu panell corresponent. El coordinador del grup crearà les tasques a realitzar a partir d’etiquetes i les assignarà a la resta de membres. Els membres, una vegada tinguin una tasca assignada la mouran a tasques en desenvolupament i realitzaran el que es demana en aquesta. Una vegada finalitzada la feina demanada, l’alumne responsable de l’etiqueta la mourà a la llista de tasques a revisar, i és el coordinador qui haurà de validar les tasques fetes. Si valida les tasques, mourà l’etiqueta a la llista de tasques finalitzades, en cas contrari, tornarà a col·locar l’etiqueta a la llista de tasques en desenvolupament i afegirà un comentari amb les revisions fetes.
Un exemple d’etiqueta podria ser la següent:
31
Il·lustració 7: Etiqueta de Trello, Font: pròpia
En aquesta etiqueta creada observem una sèrie de detalls com per exemple que està assignada a l’alumne 1 i que té una data de venciment del 13 de juliol a les 11:00h. L’assignació s’ha realitzat a través de les etiquetes de colors, prèviament configurat:
Aquestes etiquetes es poden personalitzar afegint més colors. Així mateix i per evitar haver de delegar als alumnes la configuració de les etiquetes, serà responsabilitat del professor, en la preparació dels diferents panells, preparar les etiquetes amb els noms dels alumnes per tal que ells puguin, directament, coordinar els treballs afegint les etiquetes i assignant-les als membres integrants del grup.
Il·lustració 8: Etiquetes de Trello, Font: pròpia
32 Una vegada tenim l’etiqueta creada es veurà de la següent manera en el panell prèviament configurat:
Il·lustració 9: Panel inicial de Trello, Font: pròpia
A continuació es mostra com es veuria un panell amb un cert volum d’etiquetes creades i on ja s’ha fet feina:
Il·lustració 10: Panell avançat de Trello, Font: pròpia
Amb aquest panell podrem veure d’una sola ullada totes les tasques que s’han creat per dur a terme tot el necessari per a la realització de l’aplicació i, a més, sabent quines estan actualment en desenvolupament, per quin alumne o quines estan pendent de revisió per part del coordinador i quines estan finalitzades.
33 El professor formarà part de tots els panells com a administrador i podrà observar tota la feina que van desenvolupant els alumnes així com, si ho veu necessari, afegir les anotacions que cregui convenient en les diferents etiquetes de feina.
Una vegada ha quedat definida la forma de treballar que s’emprarà així com les eines que utilitzaran els alumnes per a organitzar-se entre ells, ens queda definir quines seran les tasques que es realitzaran presentant un pla de treball on vinguin, en detall, quines seran aquestes tasques, qui serà l’encarregat de dur-la a terme i quina serà la data d’entrega de cada una d’elles, sigui individualment o com a calendari. Tal com s’ha especificat anteriorment en aquest apartat, es vol simular de la manera més detallada possible la forma de treballar de les empreses del sector TIC, i més concretament el procés de la gestió dels projectes. Per tant i seguint aquesta dinàmica es detallaran les tasques que hauran de fer els alumnes, però tot encapsulat dins els processos de gestió de l’abast del projecte:
Recollida de requisits
En aquest apartat es documenten les necessitats a cobrir per a dur a terme el projecte.
Els components més emprats per a la recollida de requisits solen ser les reunions amb el client (o entrevistes), enquestes i presa de decisions grupals. En el nostre cas el que es realitzarà seran reunions amb el client. Qui farà de client serà el professor i els alumnes hauran de realitzar les preguntes que ells creguin oportunes per tal d’obtenir els requisits necessaris per a poder desenvolupar el prototip de manera satisfactòria. La idea que els diferents grups preparin una sèrie de preguntes, que prèviament ells han hagut de realitzar, i les formulin de manera ordenada al professor, generant un debat entre grups i professor per tal d’obtenir tota la informació que sigui necessària.
Definició detallada de l’abast
34 En aquesta etapa es realitza una acta documentant tots els requisits o necessitats que s’han obtingut a partir de la reunió amb el client. Aquest procés inclou la realització d’una descripció detallada del producte final, que s’haurà d’incloure i que queda fora del desenvolupament del projecte. Aquesta tasca és merament teòrica i és per a la realització de documentació.
Definició de fites
La definició de les fites és la identificació de les tasques que s’hauran de dur a terme per tal que el desenvolupament del projecte sigui un èxit.
Aquestes fites hauran d’identificar clarament en què consisteixen (que s’ha de fer), han de ser concretes i detallades i han de tenir un responsable de la seva execució (o realització), així com incorporar una data per saber quan s’espera que aquesta sigui completada.
Per tant i de manera resumida, les tasques
• Reunió amb el client.
• Definició de l’abast.
• Anàlisi de requisits.
• Planificació i execució de les tasques.
4.2.5. Recerca i recopilació d’informació
En aquest punt de l’activitat els alumnes ja estaran dividits per equips i hauran d’estar preparats per treballar en grup. Els rols dels integrants de cada grup ja estaran assignats i disposaran de la informació recaptada en les tasques dutes a terme anteriorment (reunió amb el client i anàlisi de requisits). Per tant, i de manera natural, ara haurien d’analitzar tota aquesta informació i detectar les necessitats que haurà de complir i incorporar l’aplicació a desenvolupar.
35 És evident que serà molt complicat ajustar que aquesta activitat, en general, es pugui realitzar al 100% dins les sessions de l’assignatura, i en part, en comptes de ser un problema, serà una oportunitat per aprofitar i fer que els alumnes s’hagin d’organitzar de la manera més eficaç i, per tant, treball més eficientment a l’hora d’augmentar el seu PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge, o més conegut per les sigles en angles, Personal Learning Environment). És per aquest motiu que es proposarà utilitzar eines de gestió col·laborativa i puguin fer feina de manera ordenada i coordinada fora de l’àmbit escolar. Es proposarà la utilització de les eines col·laboratives Symbaloo i Google Drive.
Symbaloo serveix per crear un escriptori on organitzar diferents enllaços així com categoritzar-los, tot en forma de botons. Després aquest escriptori es pot compartir i de fet ho hauran de fer amb tots els membres del grup. D’aquesta manera en el moment de realitzar recerques d’informació ho podran fer de manera conjunta i anar recopilant els enllaços per després analitzar-ho tot minuciosament i treballar més eficientment.
Google Drive és una plataforma i servei per emmagatzemar tota classe d’arxius així com compartir-los amb les persones que es vulgui. La idea d’emprar aquesta eina és que els alumnes creïn tot el contingut en una carpeta compartida i puguin treballar de manera sincronitzada dins un mateix document, d’aquesta manera poden veure en tot moment quines tasques han anat desenvolupant els companys de manera immediata.
Es comentarà als alumnes que s’avaluarà i es valorarà positivament de cara a la nota del projecte l’ús de les eines proposades anteriorment. Per tal de tenir una visió global de com s’han emprat, de fet, els alumnes hauran d’invitar al professor a ambdues solucions per tal que pugui observar i valorar com s’han anat utilitzant aquestes eines.
Amb la presentació de les eines requerides per a realitzar les tasques de recerca i recopilació d’informació només ens queda plantejar que hauran de
36 cercar els alumnes i fins a quin grau de detall es vol que recopilin aquesta informació. En el context plantejat i sense perdre de vista l’objectiu de l’activitat el qual és el desenvolupament d’un prototip de la interfície gràfica d’una aplicació per a mòbils que ens localitzi els diferents punts de càrregues per a vehicles elèctrics, sembla evident que la recerca d’informació recaurà en la identificació dels diferents punts de recàrrega de la zona, així com de la presentació de manera gràfica dels consums energètics, encara que serà pràcticament impossible obtenir els consums reals de les zones, per tant, es comentarà als alumnes que realitzin la investigació i recerca, guardin tot el que trobin i indiquin de manera aproximada els consums dels punts segons la utilització que s’espera d’ells.
Els punts de càrrega, per tant, es presentaran emprant Google Maps. Es tracta que els alumnes aconsegueixin les coordenades, on els diferents punts de càrrega estan localitzats, i generin un mapa a partir de la plantilla que els ofereix l’eina de Google. Els alumnes podran decidir si indicar directament els punts de càrrega sobre una mateixa capa sobre el mapa o fer diferents capes per tal de poder filtrar posteriorment per zones més fàcilment.
4.2.6. Anàlisi i síntesi
Aquesta etapa és el pas previ al desenvolupament o producció del producte final que s’ha presentat com a repte. Es disposarà de tota la informació que s’ha cercat en el procés de recerca i, a més, aquesta estarà organitzada de manera que els alumnes la puguin analitzar correctament, ja que s’haurà presentat les eines de col·laboració per tal que puguin compartir i emmagatzemar còmodament tota la informació que han anat trobant.
Per tant en aquest punt es treballarà amb la informació que s’ha anat recopilant, analitzant-la i sintetitzant-la tenint en compte les necessitats que s’han anat presentant. Tal com s’ha presentat en l’etapa anterior, en aquesta es continuaran emprant les eines de col·laboració, ja que per analitzar tota la informació recopilada l’hauran de compartir. En aquest procés d’anàlisi i síntesi
37 els membres de cada equip posaran en comú tota la informació que han anat recopilant i mitjançant debats interns prendran decisions segons quina informació troben que és més valuosa i adient per al projecte, quina aporta més valor i, al contrari, quina es pot ometre. Tota aquesta informació la incorporaran a un document de text de manera col·laborativa (empraran document de text de Google), ja que posteriorment tots els equips participaran en un debat col·lectiu on es posarà en comú tota la informació que han captat, però que ja ha estat analitzada i sintetitzada. D’aquesta manera ens assegurarem que tots els grups tenen l’oportunitat d’incorporar informació necessària i important al projecte final.
Una vegada s’ha realitzat el debat col·laboratiu entre els diferents equips, aquests disposaran de temps per realitzar una segona anàlisi de tota la informació que tenien així com la que han incorporat en la realització del debat i, en cas que ho creguin necessari, prendre la decisió d’incorporar aquesta nova informació o, en cas contrari, simplement continuar amb el que ja havien realitzat de manera conjunta internament.
4.2.7. Producció
Després de tot el plantejament del projecte, la formació dels equips, la definició del repte o del producte final, de presentar les eines que s’hauran d’utilitzar per a treballar col·laborativament i una vegada es disposa de tota la informació recopilada, analitzada, sintetitzada i ben orientada a cobrir les necessitats plantejades en el procés, queda la posada en pràctica, desenvolupament i execució del producte final.
Tal com s’ha presentat a l’inici del projecte, el producte final serà el disseny de la interfície gràfica d’una aplicació per a mòbils i, com és evident, els alumnes hauran rebut la unitat didàctica que els prepararà específicament per poder aconseguir exitosament aquest objectiu. En aquest apartat, però, no entrarem en detall en la unitat didàctica, ja que aquesta es desenvoluparà més endavant, sinó que farem una breu menció de l’aplicació que hauran d’emprar per realitzar el disseny.
38 WireframeSketcher és una aplicació d’escriptori que s’empra per a crear prototips i maquetes d’altres aplicacions d’escriptori, web i mòbils. El funcionament d’aquesta aplicació és molt senzill i es basa principalment a crear les pantalles que tindrà la solució que es vol dissenyar i es simula la navegació entre elles. D’aquesta manera es pot visualitzar fàcilment com quedarà una aplicació abans d’invertir tot el temps necessari en realitzar el desenvolupament general. Es poden afegir imatges a les pantalles, per tant, es pot arribar a realitzar un prototip de tal manera que sigui pràcticament idèntic a la solució definitiva, però amb l’estalvi de temps i diners que comportaria el fet de realitzar modificacions de disseny en una aplicació ja desenvolupada.
Tots els alumnes tindran accés a aquesta aplicació, però hauran de treballar de manera organitzada i coordinada, ja que aquesta no contempla el fet de treballar de manera concorreguda, per tant la planificació i organització juga un paper important, també, a l’hora de l’execució del prototip. Encara que és important que els alumnes arribin a realitzar un bon prototip per tal de poder presentar el projecte, el més important és tot el procés que hauran fet per arribar fins a aquest punt, així com tot el coneixement que hauran posat en pràctica per aconseguir l’objectiu. El fruit no és tan important com tot el procés per aconseguir-ho.
4.2.8. Presentació del projecte
Una vegada els alumnes ja hagin completat el desenvolupament del projecte, hauran de realitzar una breu presentació de l’activitat que inclogui, a més del resultat final, el procés que han realitzat per arribar a donar solució al problema plantejat. Aquesta presentació es realitzarà davant els companys d’aula i serà, de fet, el moment que els companys avaluïn l’activitat de tots els equips.
Entrant més en detall en el procés de presentació del projecte, aquesta haurà d’incloure les diferents etapes que han anat realitzant i com s’ha treballat de manera col·laborativa, mostrant l’organització que han dut a terme i com s’han repartit les diferents tasques en els diferents membres del grup, de tal manera que es pugui identificar clarament l’assignació de rols, la definició de les
39 tasques i la realització d’aquestes per cada membre de l’equip. L’objectiu és que demostrin que han sabut treballar en equip correctament i que ho presentin a la resta de grups. Aquesta presentació no podrà superar els 20 minuts i tots els membres de l’equip hauran de participar explicant que han fet cada un d’ells.
D’igual manera serà de gran importància mostrar el producte final que s’ha realitzat, ja que els companys hauran de valorar, a banda del treball realitzat, el resultat obtingut, que aquest sigui atractiu i que compleixi amb els requisits i necessitats que es van recopilar.
L’exposició del projecte haurà d’anar acompanyada d’una presentació. Es valorarà positivament que aquesta presentació no es basi en un PowerPoint, ja que es considera que aquesta eina de suport és de les més emprades i no suposarà un repte per a l’alumnat, sinó que es vol que l’alumne empri d’altres més potents i complexes i continuï afegint noves eines en el seu PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge), com per exemple canva o genially.
S’incorporarà en la rúbrica d’avaluació del projecte que s’espera que abasti aquesta presentació, tant en l’àmbit del disseny com en el de continguts.
4.2.9. Resposta col·lectiva a la pregunta inicial
Una vegada s’hagin realitzat totes les presentacions dels diferents projectes dels equips, els alumnes podran valorar i reflexionar sobre el treball realitzat, no només d’ells mateixos sinó també dels companys.
És important aquesta reflexió, ja que d’aquesta manera, s’adonen de com han treballat els altres companys i així podem comparar-ho amb la feina realitzada per ells mateixos. Això els ajudarà a poder valorar més críticament el treball desenvolupat i avaluar segons als objectius aconseguits.
Aquesta reflexió es realitzarà fent un debat on tots els alumnes participaran així com el professor. L’objectiu és que amb la participació de tots i amb l’aportació dels diferents projectes, s’analitzi la pregunta inicial plantejada així com les necessitats consensuades, i es valori, de manera global, quin o quins projectes creuen que més s’apropen a la solució idònia. Aquesta selecció, a banda de
40 reflexionar-la a partir d’un debat conjunt, la podran escollir de manera anònima a partir d’un formulari que es prepararà concretament per a realitzar aquesta tasca.
4.2.10. Avaluació i autoavaluació
El procés d’avaluació i autoavaluació es realitzarà mitjançant la utilització de rúbriques preparades per aquest fi així com a través de formularis de Google.
Per una banda, la rúbrica contindrà tots els paràmetres i barems a tenir en compte per avaluar el producte final de cada grup, la presentació d’aquest i el procés de realització del prototip, el qual inclourà la gestió del projecte i la coordinació dels diferents membres del grup.
Per una altra banda, els formularis de Google els utilitzaran tots els alumnes per avaluar el treball realitzat per cada grup. Cada grup tindrà un formulari específic i cada alumne, en el moment de la presentació, l’haurà d’emprar per avaluar-lo. La puntuació quedarà emmagatzemada i el professor podrà recuperar aquesta per tal de fer la mitjana. Els alumnes, però, no podran saber la nota que els hi han posat els companys, serà anònim per ells. Aquesta valoració, a més, serà grupal, els alumnes no podran fer una valoració individual dels membres de cada grup. No a través dels formularis. Les valoracions individuals les realitzaran internament cada un dels membres del grup.
A banda d’aquests formularis, cada membre del grup haurà d’aportar una valoració numèrica dels seus companys d’equip segons cregui com han treballat, justificant aquest nombre i aportant els comentaris que cregui necessari. Aquesta valoració no haurà de seguir el mateix barem de justificació segons la rubrica presentada per l’avaluació grupal, ja que els integrants del grup tenen informació de primera mà de com han treballat els seus companys.
La rúbrica té com a objectiu orientar als alumnes de com valorar la feina realitzada pels grups, però no de manera interna dins el seu equip. Aquesta valoració individual és obligatòria i l’hauran de presentar al professor.
