DB-SUA: SEGURETAT D'UTILITZACIÓ I ACCESIBILITAT
RESUMEN DE PRESUPUESTO
CAPITULO RESUMEN EUROS
1 DEMOLICIONES... 21.803,76 2 MOVIMIENTOS DE TIERRAS ... 7.379,15 3 FORJADOS ... 42.767,20 4 CUBIERTAS ... 13.947,51 5 FABRICAS Y TABIQUES ... 4.643,85 6 RED DE SANEAMIENTO Y PLUVIALES ... 10.432,81 7 REVOCOS Y ENLUCIDOS ... 54.953,96 8 SOLADOS Y ALICATADOS ... 11.659,99 9 CANTERIA Y PIEDRA ARTIFICIAL ... 753,94 10 AISLAMIENTOS e IMPERMEABILIZACIONES ... 22.931,73 11 FIRMES Y PAVIMENTOS ... 8.498,11 12 OBRAS VARIAS (ALBAÑILERIA) ... 5.228,04 13 CARPINTERIA DE MADERA ... 13.027,19 14 CERRAJERIA ... 630,95 15 FONTANERIA Y GAS ... 4.365,53 16 CALEFACCION ... 18.475,52 17 ELECTRICIDAD Y COMUNICACIONES ... 7.223,93 18 ACRISTALAMIENTOS ... 2.637,78 19 PINTURA ... 14.762,93
TOTAL EJECUCIÓN MATERIAL 266.123,88
34.596,10 15.967,43
50.563,53
, a 5 de julio de 2017.
El promotor La dirección facultativa
5 de julio de 2017 Página 1
IX. CONCLUSIONS
-A nivell acadèmic
Gràcies a la elaboració d'aquest treball de fi de grau he pogut experimentar com ha d'estar elaborat un projecte per a la rehabilitació de un habitatge, ja que es una competència de la nostra formació que es pot dur a terme a la nostra vida professional.
He aprés com ha d'estar estar estructurat i quins apartats son els que han de aparèixer per aconseguir un bon projecte. A més he pogut conèixer quin tipus de normatives han de ser justificades i la manera de realitzar-ho.
Per altre banda, he descobert la gran limitació que te la normativa en quan a materials, ja que només s'estableixen els de la família dels ceràmics i dels formigons. Això genera problemes a l'hora de voler introduir sistemes constructius tradicionals.
També he pogut posar en pràctica tota la informació que ens han estat transmetent a totes les assignatures durant aquets quatre anys.
Per altre banda, en tema de grafisme i composició de plànols, he aprés com han d'estar elaborats i quina informació es la important que aparegui.
-A nivell de projecte
El projecte de rehabilitació de les cases de Raixeta m'ha ajudat a conèixer quines son les dificultats a l'hora de adaptar els habitatges tradicionals a les necessitats actuals, ja que al llarg dels anys aquestes han anat canviant.
Dues de les feines més importants que he hagut de realitzar aquest projecte han estat la realització de l'estat actual de l'habitatge i la seva nova distribució. Les dificultats que vaig trobar a l'hora de realitzar l'estat actual varen ser el problema de falta d'accessibilitat que tenien certes estances de l'habitatge a causa del mal estat de conservació, ja que a causa de la seva perillositat per probabilitat de despreniment o esfondrament de material tenia problemes per prendre mides. A més la gran quantitat d'enderrocs que hi havia a l'interior i l'abundant vegetació de l'exterior complicaven mes aquestes tasques. Una altre dificultat va ser l'arribada a les cases, ja que l'única manera d'accedir-hi era caminant uns 30 minuts.
En quan a la nova distribució, es evident que actualment les persones tenim unes altres necessitats, molt diferents a les d' antigament. Al Segle XVIII a l'interior de les cases no s'instal·laven banys amb les instal·lacions de fontaneria. Per a l'adaptació de les cases a la normativa i la vida diària era necessària la seva disposició. Això va generar un problema, ja que era necessari introduir aquesta estança però respectant al màxim l'estructura de l'habitatge tradicional.
Cal dir que gràcies a construccions com Raixeta, actualment podem conèixer de quina manera vivien antiguament i quines eren les seves necessitats. A més s'aprèn a valora la gran quantitat de feina que duia la realització dels diferents elements constructius de l'habitatge amb el tipus d'eines de que es disposava, cosa que fomenta més la seva conservació.
Com a conclusió general del Projecte de Fi de Grau afegiria que es necessària la conservació i manteniment d'aquestes edificacions amb tanta riquesa arquitectònica de la història de la construcció. A més la catalogació d'aquest bé no serveix de res si els ajuntaments no es preocupen de que es realitzen les tasques conservació i manteniment d'aquetes edificacions que tenen instituïts dins els seus catàlegs.
X. BIBLIOGRAFIA
- Miquel Fullana, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció - Editorial Moll, Mallorca 1999.
- Miquel Ballester Julià, Habitatges tradicionals,Característiques arquitectòniques, tipològiques i constructives dels habitatges en sòl rústic a Mallorca - Editorial Universitat de les Illes Balears, 2013.
- Código Técnico de la Edificación, CTE - Editorial Tecnos, edició actualitzada 2014.
- Decret 145/1997, Decreto por el que se regula las condiciones de dimensionamiento, de higiene y de instalaciones para el diseño y la habitabilidad de viviendas así como la expedición de cedulas de habitabilidad - Aprovat el 21 de novembre de 1997.
- Real decret 1370/1988, Por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación "NBE-AE/88.
Acciones en la edificación" - Aprovat el 25 de juliol de 1988.
- Prontuari, Prontuario de estructuras vigas simples, continuas, biapoyadas y biempotradas, Ensidesa.
- LOUS, Ley de Ordenación y Uso del Suelo, Llei 2/2004 del 25 de març.
- Gaspar Valero i Martí, Margalida Castells Valdivielso, Francisca Martí Alemany, Bàrbara Suau Font, Tomàs Vibot Railakari, Catàleg del patrimoni cultural del municipi de Bunyola - Aprovat l'any 2003.
- Pla Territorial de Mallorca, PTM - Aprovat el 13 de desembre del 2004.
- Gabriel Ferrer Rebassa, Plan general de ordenación del territorio municipal de Bunyola - Aprovat el 13 de febrer de 1978.
- Pere Sureda Picornell, Apunts classe - Any 2014-2015:
Instal·lacions I i II Estructures II
- Pere Sureda Picornell, Apunts classe - Any 2015-2016:
Construcció Tradicional Projectes de Rehabilitació
Aixecaments arquitectònics amb noves tecnologies Pressuposts i Amidaments I i II
Gestió
- Pere Sureda Picornell, Apunts classe - Any 2016-2017:
Projectes tècnics