QUALITAT DEL MAPA: - ANÀLISI DELS RESULTATS:

5.2. ANÀLISI DELS RESULTATS:

5.2.4. QUALITAT DEL MAPA:

En quant a la qualitat dels mapes, pel que fa als mapes de les Illes Balears, cal comentar que la gran majoria la silueta, no s’ajustava gaire a la realitat, tot i que la forma si que, en alguns mapes, s’intentava semblar.

La ubicació de les illes, sobretot l’illa de Mallorca, si que tots els alumnes l’han col·locada enmig de totes les. En general els mapes tenien una claredat i una lectura fàcil ja que no hi havia molts de conceptes i les siluetes eren el suficientment grans per poder escriure tots els conceptes que recordaven, i si no era el cas, intentaven fer línies per poder escriure fora dels mapes, per tal que no hi hagués lletres unes damunt les altres.

Pel que fa a Espanya, en quant al perfil del mapa, la majoria s’ajusten a la realitat. En aquest cas, la lectura dels mapes ha sigut una mica més complexa ja que, al haver-hi més dades, es solapaven les unes amb les altres i en feia més complicat l’anàlisi.

24 5.3. MAPES MODEL SEGONS UN 40% DE LA POBLACIÓ ANALITZADA:

L'anàlisi de dades dels mapes mentals dels alumnes de sisè de Primària dividit per gènere ens mostren els següents resultats:

• En el mapa mental de les Illes Balears el gènere femení ha aportat un total de 130 ítems entre les 9 alumnes. El que resulta una mitjana de 14,4 ítems esmentats per les alumnes de gènere femení. El alumnes de gènere masculí han aportat un total de 177 ítems, el que dona una mitjana d’uns 11,8 ítems per alumne de sexe masculí.

• En el mapa d’Espanya el gènere femení ha anomenat un total de 269 ítems el que dona una mitjana de 29,5 ítems per alumne. Per altra banda, el gènere masculí ha aportat uns 362 ítems, el que significa uns 24,1 ítems per alumne.

Amb aquestes dades podem concloure que el gènere femení aporta una major quantitat d'informació geogràfica a través dels seus mapes mentals, fins a quasi 5 ítems més de mitja.

Podríem dir que demostren un major coneixement tant de l'espai proper com són Illes Balears, com també de tot l’estat espanyol.

26 5.5. DIFERÈNCIES SEGONS EL NIVELL D’ESTUDIS DELS PARES:

En aquest apartat s’han distribuït els nins segons el nivell d’estudis dels pares. La distribució és la següent:

• 1: cap dels dos pares tenen estudis.

• 2: un dels dos pares té estudis obligatoris però l’altre no.

• 3: estudis obligatoris els dos pares.

• 4: un dels pares té estudis universitaris, però l’altre nomes té estudis obligatoris.

• 5: els dos pares tenen estudis universitaris.

ILLES BALEARS Estudis

dels pares Alumnes Relleu Xarxa hidrogràfica

En aquest apartat podem observar que els coneixements dels pares ajuden als seus fills ja que segons el l’estudi milloren la puntuació.

Podem observar que els alumes, els quals els pares quasi no tenen estudis, obtenen resultats inferiors als alumnes amb pares amb més nivell d’estudis.

Tant en el cas de les Illes Balears com d’Espanya podem veure que els alumnes amb pares amb estudis més enllà dels obligatoris obtenen uns resultats majors.

27 6. CONCLUSIONS:

Amb aquest estudi s’han pogut analitzar els mapes mentals dels alumnes de 6è del CEIP Son Basca de Sa Pobla. Mitjançant les dades recopilades s’intentaran extreure una sèrie de conclusions sobre si la metodologia utilitzada i el model educatiu són els més adequats.

Referent als mapes de les Illes Balears, en general, els mapes han estat bastant pobres en informació i detall de cada una de les illes. La informació que se’n pot extreure dels mapes es que els alumnes, majoritàriament coneixen els punts més propers a la seva ubicació, al seu entorn més habitual.

Hi ha un gran desconeixement de l’illa de Mallorca, i sobretot de la resta d’illes de les Balears. Caldria un canvi sobre l’enfocament del coneixement de l’espai on vivim.

En quant als mapes d’Espanya cal destacar que, en general, contenen més informació que els mapes de les Illes Balears, un aspecte bastant significatiu. Com s’ha esmentat anteriorment, l’educació actual es centra en un model concèntric, del més proper al més llunyà, però en aquest cas, segons l’anàlisi de les dades extretes, podríem dir que la cosa va a l’inrevés.

Cal destacar en primer lloc, en quant a nuclis de població destaca, lògicament, Madrid com a capital d'Espanya. Un detall a remarcar és l'alt nombre de vegades que s'ha fet menció a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, segurament a causa del gran nombre d'alumnes d'origen magrebí que hi ha l’escola i el seu coneixement per ser ciutats properes on vivien i probablement per on han passat per arribar a Espanya. En quant a la xarxa hidrogràfica, és un dels punts forts que tenen els alumnes. En general, han situat bé els mars i oceans, i sobretot el coneixement de rius demostra que és un contingut que han treballat molt bé. El relleu és un punt negatiu, ja que en general, a penes hi ha citats els cims més alts del nostre país com per exemple el Mulhacén.

Per acabar aquest bloc destaca la falta de coneixement dels golfs i sobretot, que s'ha citat més vegades les Illes Canàries que les nostres pròpies Illes.

Respecte a la diferència entre els mapes mentals segons el gènere. Segons diversos estudis com per exemple el de la doctora Ingalhalikar, s’afirma que el gènere masculí està millor preparat que el gènere femení per a la percepció espacial segons la seva estructura cerebral.

Segons l’anàlisi de les dades dels mapes mentals dels alumnes del CEIP Son Basca podríem dir que això no es veu reflectit, tot i que aquest estudi no pot esser un model realment fiable ja que només s’han analitzat 24 alumnes d’una sola escola.

Pel que respecta al nivell d’estudis dels pares podríem dir que els alumnes, els quals els pares tenen major nivell d’estudis, tenen uns resultats millors. Podem comprovar que segons

28 si els pares tenen un nivell d’estudis més elevat els nins anomenen i col·loquen millor els conceptes en els seus mapes mentals, a més, també dibuixen millor el mapa.

Aquest estudi realitzat convida a reflexionar sobre el model educatiu actual, almenys en l’àrea de geografia. Tot i que en els mapes d’Espanya s’han anomenat més elements que en els de les Illes Balears, aquestes dades són molt baixes i demostren un coneixement global molt baix. El desconeixement de les Illes Balears és molt gran, seria necessari revisar el model educatiu, tenir una visió més oberta de la geografia i aprofitar l’ús de les TIC, una eina molt important per a l’estudi de la geografia a Primària pel que fa a la infinitat d’opcions que presenta.

Per acabar, seria recomanable potenciar l’ús dels mapes mentals a Primària per a conèixer el món que envolta al alumnes i no sols treballar els objectius i continguts de forma abstracte.

29 7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Álvarez, J. E. (1981). Problemas de interpretación y valoración de los mapas mentales.

Anales de Geografía de La Universidad Complutense, Vol. 1 (198, 15-40)

Binimelis Sebastián, J., & Ordinas Garau, A. (2016). Los conocimientos mínimos de Geografía en los estudios de Grado en Educación Primaria. Revista Complutense de Educación, Volumen 27 (Número 3), 1309-1326

Cendales G., L., & Mariño, G. (2001). Los mapas mentales una estrategia para realizar investigación cualitativa. Aportes (56, 12).

Currículum d‟Educació Primària de les Illes Balears (2016). WEIB. Recuperat de http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/versio_consolidada/Versio_consolidada_Decr et_322014_primaria.pdf

Estébanez Álvarez, J. (1979). Consideraciones sobre la geografía de la percepción. Paralelo 37, Vol. 1 (5-22)

Ingalhalikar, M., Smith, A., Parker, D., Satterthwaite, T. D., Elliot, M. A., Ruparel, K., … Verma, R. (2014). Sex differences in the structural connectome of the human brain.

Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. Vol 111 (2: 823-828).

Muñoz, J. L. V. (2008). Cinco décadas de Geografía de la percepción. Ería: Revista Cuatrimestral de Geografia. Vol. 77 (371-384)

Reques Velasco, P. (2006). Geografia de la percepcion y del comportamiento: una introducción.pdf. In V Jornadas Nacionales de Investigación en Psicología (p. 8). Santander.

Vilà Valentí, J. (1983). Introducción al estudio teórico de la geografía. Editorial: Ariel

30 ANNEXOS:

ANNEX 1:

31 ANNEX 2:

In document Estudi sobre la geografia de la percepció al CEIP Son Basca (sider 23-78)