Primer cas: Història d’una nena que jugava a construir-se a si mateixa. Desenvolupament de

Desenvolupament de la identitat corporal d’una nena amb trastorn de l’espectre autista a través d’una psicoteràpia psicomotriu.

El primer cas és extret d’un article elaborat per Henrich i Morral, (2018).

La Jana és una nina de quatre anys que va ser diagnosticada amb TEA als dos anys quan va començar a l’escola bressol i varen detectar alguns senyals d’alarma, per aquest motiu va ser derivada al centre de desenvolupament i atenció precoç (CDIAP). El diagnòstic que van dur a terme va ser avaluat per un equip de psicòlegs especialitzats i es van basar en els criteris del DSM-5, confirmant després els resultats obtinguts amb l’Autism Diagnostic Observation Schedule-2 (ADOS-2) obtenint una puntuació total de 18, que correspon a autisme. La Jana reb una escolarització compartida.

Henrich i Morral (2018) van dur a terme la seva investigació basant-se en l’estudi i observació de set sessions consecutives de teràpia psicomotriu que es van realitzar al llarg de deu mesos, cada sessió tenia una durada de 45 minuts i es feia un cop per setmana.

24 Pel que fa a la sala on es va dur a terme la teràpia psicomotriu, les autores ens refereixen que sempre estava organitzada amb la mateixa disposició de manera que la Jana pogués anticipar les accions i es sentís segura. Una de les característiques que es sol trobar en infants amb TEA són les rutines i la por als canvis, i mantenint la sala sempre de la mateixa manera, les autores aconseguien que la Jana no es frustrés ni sentís por davant algun possible canvi, propiciant així la seva comoditat i seguretat. Els materials que feren servir van ser “coixins tous i grans, túnels de tela, espatlleres i un joc de construcció de peces de fusta” (Henrich i Morral, 2018, p.9). Cal destacar la descripció que fan les autores del joc de fustes emprades, ja que posteriorment adquirirà importància durant les sessions de psicomotricitat de la Jana. Les autores el descriuen així: “aquest, format per peces de coloració neutra d’entre 30 i 40 centímetres buides a l’interior, buscava allunyar paràmetres sensorials i apropar-se a la nena a través de la forma i la dimensió induint així paràmetres més cognitius que sensorials” (Henrich i Morral, 2018, p.9).

Per poder dur a terme l’enregistrament i recollida de dades de les sessions, les autores varen fer servir els següents instruments: un document narratiu i un instrument d’observació. El document narratiu recollia els fets i impressions clíniques de les sessions de psicomotricitat i va ser elaborat per la terapeuta. Per poder dur un registre sistematitzat i format de les dades que es recollien al document narratiu, es va fer el document d’observació, “a partir de la revisió teòrica sobre les sessions de psicomotricitat, en especial dels paràmetres d’observació de l’expressivitat motriu del nen proposats per Aucouturier (2004), de l’observació d’algunes de les sessions i del diàleg constant amb la psicomotricista.” (Henrich i Morral, 2018, p.9).

L’observació de les sessions de psicomotricitat és una eina molt important per conèixer les particularitats de cada infant, ja que, ens permetrà la posterior reflexió i comprensió del què ha passat durant la sessió. El fet que una d’elles es dediqués únicament a l’observació facilitava que la psicomotricista pogués estar al 100% amb la nena i que a la vegada s’aconseguissin punts de vista diferents sobre què passava, la psicomotricista podia donar el seu punt de vista des d’un rol actiu durant l’acció i es podia complementar amb les observacions realitzades per la terapeuta.

25 La nena va millorar la seva relació amb la psicomotricista, ja que al principi no mantenia cap contacte amb ella, l’evitava i només sol·licitava la seva atenció si la necessitava per a alguna cosa, agafant-la d’alguna part del cos i dirigint-la cap al lloc on volia anar.

Posteriorment, després d’un procés de comprensió per part de la psicomotricista de les accions que realitzava la Jana, varen anar aconseguint que acceptés cada vegada més la seva proximitat, acceptant les propostes que li feia la psicomotricista i tenint una relació en què la comunicació era més qualitativa, on fins i tot emetia algunes paraules.

Un altre punt clau en el qual va millorar la Jana va ser en el de la conquesta de la verticalitat. A l’inici de les intervencions, la nena propiciava a estar estirada a terra o sobre els coixins blans, però a mesura que van anar avançant, aquesta conducta va anar desapareixent.

La conquesta d’aquesta verticalitat ha implicat, com explica Aucouturier (2004) la conformació més conscient de l’esquema corporal de la Jana, i ha millorat el seu ajustament postural i conductual, permetent-li tenir més control sobre el seu cos i la seva direccionalitat de tal manera que han pogut anar apareixent més manifestacions d’accés i actuació sobre l’entorn i conductes més exploratòries de l’espai. (Aucouturier, citat per Henrich i Morral, 2018, p.15)

Aquí es pot veure reflectida una de les manifestacions principals de l’autisme. La presa de consciència del seu propi cos. Una vegada que són conscients que el seu cos és una part diferenciada de l’entorn, poden accedir a la verticalitat, tenen més control sobre el propi cos.

Henrich i Morral (2018) expliquen que en relació amb els objectes i els jocs també hi va haver una millora significativa. A l’inici del tractament la Jana era propensa a quedar-se enganxada i estirada damunt el mobiliari, fent algunes proves d’equilibri traient el braç per un costat, però ben aferrada al moble, el tractava com si fos una continuïtat del seu cos. A més a més, tenia dificultats per jugar a caure o saltar, ja que sentia molta por en aproximar-se al buit de la caiguda. L’angoixa per la manca de límits i l’angoixa a la caiguda són dos trastorns motrius típics en infants amb autisme, tal com ens explicaven Rabadán i Serrabona (2017). Progressivament, aquestes angoixes van anar desapareixent fins a arribar al punt que la Jana era capaç de botar i enfilar-se cada vegada més alt en les espatlleres, de desafiar el seu cos i la verticalitat, de trobar el plaer en la caiguda i de fer

26 un ús funcional dels objectes. Fins i tot, la Jana trobava plaer en els jocs d’amagar-se i ser trobada, que és un joc d’asseguració profunda.

Abans s’ha destacat la importància que tindria el joc de fustes que presentaven les autores i és perquè al principi, durant les primeres sessions, la Jana feia servir les peces de fusta com si fossin una extensió del seu cos. Com eren peces grans i buides se les podia ficar dintre dels braços i cames, i no quedava clar on era el límit entre la nena i les fustes.

Posteriorment, amb la consciència del seu cos, va començar a deixar de banda aquest comportament per destruir les construccions que feia la psicomotricista, a partir d’aquí deixava de banda l’angoixa a la fragmentació dels objectes que Rabadán i Serrabona (2017) esmentaven. La Jana va seguir avançant i va passar de desconstruir a construir.

Amb la vivència dels objectes ha passat de la indiferenciació al plaer del joc.

Beneficis que ha aportat la intervenció psicomotriu a la Jana

ABANS DESPRÉS

No manté contacte amb les altres persones, no accepta la presència de la psicomotricista.

Accepta la presència de la psicomotricista, segueix les seves propostes i la segueix amb la mirada. Hi ha contacte ocular.

S’estén a terra o sobre els coixins estirada gran part de la sessió.

Es produeix una conquesta de la verticalitat deixant de banda els moments en que s’estenia a terra.

No diferencia el seu propi cos amb els objectes o el que l’envolta. Exemple: quan s’estén sobre una taula i estira el seu braç per un costat.

Descobreix l’espai que l’entorna, sent plaer en aquesta descoberta.

Sent angoixa de caure o botar. Bota amb la presència de la psicomotricista i va experimentant pujant cada vegada a més altura. No té por a caure.

Fa un ús idiosincràtic dels objectes. Exemple: joc de fusta, no hi ha límits entre la nena i les peces de fusta.

Diferencia les parts del seu cos i fa un ús funcional dels objectes.

4.2. Segon cas: “Jugar” amb un infant autista, li pot permetre obrir -se a