• No results found

3. HISTÒRIA DEL CÍRCULO. UNA VISIÓ TRANSVERSAL Introducció

5.4. El paper de la dona

6.2.3. Organització i càrrecs

Els reglaments també estableixen la composició i formació de les juntes directives pertinents i en el cas del Liceo Mallorquín especifica que l’Arxiver és el responsable de la sala de lectura, de la biblioteca i dels diaris. A més d’haver de tenir cura de l’habitació on s’han de realitzar les reunions de la Junta i dels documents i papers de l’entitat, és a la vegada el bibliotecari. L’art. 87 diu: “Será a la vez bibliotecario, y cuidará que el

166

conserge conserve la librería y periódicos en buen estado bajo el correspondiente inventario”.

La fusió de les dues entitats no fa variar en absolut l’objecte de la nova societat constituïda amb el nom de Círculo Mallorquín, la qual cosa es pot constatar en el seu primer reglament, aprovat el 12 de desembre de 1851. Aquest reglament, estudiat i elaborat per una comissió formada per representants de les dues entitats, constitueix un document unificat dels reglaments que estaven en vigència en el Casino Balear i el Liceu Mallorquí.

Art. 2: “Para conseguirlo tendrá la sociedad varias secciones de literatura y artes, una biblioteca de obras escogidas, una colección de piezas musicales, gabinete de lectura con periódicos políticos y literarios, billares, ...”.

A la Junta Directiva, el membre responsable de la biblioteca és el vicesecretari que també té els càrrecs d’arxiver i de bibliotecari495“y como tal tendrá bajo su inmediata inspección el archivo y la biblioteca, formando y manteniendo arreglados los correspondientes índices o inventarios de una y otra dependencia”.

I l’art. 46.7 ens dona una idea de la importància de la biblioteca pels socis de l’entitat:

“Tendrán a su disposición para leer dentro del establecimiento los libros y periódicos.

Al socio que se hallare físicamente imposibilitado, cuya circunstancia acreditara por papeleta del facultativo, podrán llevársele a su casa mediante recibo los periódicos del correo entonces último, después que hayan permanecido una semana en el gabinete de lectura, y los devolverá a los tres días”.

En el cas dels socis transeünts, aquests tenien, segons l’art. 64:“podrán tomar parte en sus diversiones y dedicarse á la lectura de sus libros y periódicos”.

El Conserge, per la seva part, era el que tenia les claus de la biblioteca i de la resta de dependències (art. 76). També, i així ho diu l’art. 8: “Cuidará de colocar sobre la mesa del gabinete de lectura á medida que se reciban los periódicos á que estuviese suscrita la sociedad; y retirará por semanas los atrasados archivándolos empaquetados y rotulados”.

495 Reglament del Círculo Mallorquín de 12 de desembre de 1851. Art. 22.

167 6.2.4. Ubicació i estructura

D’una manera molt general, es poden establir dues fases ben diferenciades en el recorregut històric de la biblioteca, etapes que venen determinades per la seva ubicació:

1. La primera fase, entre els anys 1851 i 1918. El 1851 es constitueix el Círculo Mallorquín i la biblioteca s’instal·la a la planta noble de l’edifici.

2. La segona fase, entre els anys 1918 i 1983. El 1918 i degut a les obres d’ampliació i reforma de l’edifici, la biblioteca es trasllada a la primera planta.

Aquesta fase finalitza el 1983 quan l’edifici del Círculo (i amb ell la seva biblioteca) és adquirit pel Parlament.

Primera fase (1851 – 1918)

Julio Sanmartín Perea ens dona una primera referència de la biblioteca del Círculo. Ens explica que aquesta “tuvo sus cimientos, aunque pobres, en las de los casinos Balear y Liceo Mallorquín”496 i que l’ampliació i foment de la biblioteca es deu a l’acció de la Secció de Literatura i al seu president honorari Josep Maria Quadrado. Per la seva part, Marius Verdaguer ens diu que la biblioteca original del Círculo Mallorquín estava situada prop del Saló de Festes i que ell, des de molt jove, n’era usuari. Verdaguer descriu i l’estructura de la sala i recorda les seves vivències en aquest espai.

Verdaguer, que durant molts d’anys acostuma anar cada horabaixa a la biblioteca, titulà un capítol del seu llibre: “Des de la biblioteca del Círcol Mallorquí”497 diu que: “estava instal·lada en una gran sala dividida en dues per uns arcs, entre els quals hi havia el taulell del bibliotecari. El primer departament tenia dos balcons que miraven al carrer del Conquistador i hi havia una taula llarga coberta amb un drap fosc sobre el qual hi havia espargits els diaris i revistes espanyoles i estrangeres, en gran abundància en aquella època. Dues llibreries monumentals, una a cada departament, contenien un nombre bastant reduït de llibres”.

496 SANMARTÍN PEREA, Julio. Los cien años..., pàg. 131-133.

497 VERDAGUER, Marius. La ciutat..., pàg. 38-39.

168 Segona fase (1918 – 1983)

Entre els anys 1913 i 1918, es duu a terme a l’edifici propietat del Círculo Mallorquín una gran ampliació reforma del mateix. L’arquitecte que dirigeix les referides obres es Miquel Madorell qui dissenya el canvi de lloc de la biblioteca que quedà definitivament situada al primer pis de l’edifici, sobre la terrassa que hi havia damunt els pòrtics del carrer Palau Reial. Madorell modifica la façana tot respectant-ne els pòrtics fent desaparèixer la terrassa per a ubicar-hi la biblioteca.

Aquest canvi de situació, provoca un punt de polèmica entre els socis del Círculo, ja que n’hi ha que considen que la biblioteca ha de quedar a la planta noble, allà on ha estat sempre, al costat de la Sala de Festes. En canvi, altres consideren que la proposta de Madorell és pertinent i adequada ja que atorgà més espai i més tranquil·litat a la biblioteca que s’allunya de la zona de bullici de l’edifici.

La biblioteca és estructura en dues seccions diferenciades amb una zona de lectura més recollida i on es situen les prestatgeries, i una altra de lectura de premsa, sense prestatges a l’entrada de la mateixa498.

En referència a les prestatgeries de la zona de lectura, cal esmentar que es ven el Pavelló de festes propietat de la Societat, manco la fusta utilitzable per a la construcció de les noves prestatgeries que s’han de construir a la biblioteca499.

La biblioteca s’inaugura el maig de 1918500 i ho fa col·locant una placa en homenatge a

“los poetas que tan alto han logrado poner el nombre de Mallorca en el mundo de la poesía haciendo figurar en ella los nombres de D. Juan Alcover, Mossen Miguel Costa y Llobera, D. Gabriel Alomar, D. Miguel S. Oliver, Mossen Lorenzo Riber y Dª Maria Antonia Salvá”.

498 LADARIA, Dolores. De Círculo Mallorquín..., pàg. 41-42.

499 La Junta directiva de dia 15 de juny de 1917. Literal: "Autorizada la Junta por la general según acuerdos que constan en anteriores actas , acuerda proceder a la venta del Pabellón de fiestas propiedad del Círculo (construït el 1910), excluyendo de dicha enagenación toda la madera utilizable y que pueda tener aplicación para la construcción de las estanterias de la nueva biblioteca y para cuyo efecto se acuerda también entregar la madera necesaria e indispensable a Don Guillermo Puig encargado como es de la construcción de las citadas estanterias”.

500 Acte de la sessió de la Junta Directiva de dia 27 de maig de 1918. Llibre d’actes de la Junta Directiva de dia 10 d’abril de 1918 al 8 d’octubre de 1920.

169

A partir del 1918, i malgrat la greu situació econòmica del Círculo, la biblioteca segueix essent un servei bàsic i cada vegada més important i demanat pels socis, per la qual cosa, el novembre de 1919501 es crea, en el sí de la Junta Directiva, el nou càrrec de Bibliotecari que té baix la seva responsabilitat l’organització i la gestió de la biblioteca.

Aquest bibliotecari té una assignació mensual/anual per adquirir llibres, i aquesta quota fitxa varia amb els anys:

 1918: 100 pessetes mensuals.

 1932: 5.000 pessetes anuals.

Al marge del vessant funcional de la biblioteca, cal fer referència a que l’any 1980, la biblioteca, juntament amb altres dependències de l’edifici del Círculo, és declarada Monument Historicoartístic Local per l’Acadèmica de San Fernando502.