Models de servei

Els núvols de computació, siguin privat, públics o híbrids, exposen les seves capacitats en forma de serveis. Actualment existeix una explosió quant a varietat de serveis oferts pels núvols. Per aquesta raó és important poder classificar en grups aquells serveis amb característiques comunes. Diferents autors classifiquen els serveis de forma diferent però si que coincideixen en denominar cada tipus o com a “XaaS”¹, que significa

“qualsevol cosa (X) com a servei” [5]. Per exemple, David Linthicum a [6] suggereix una classificació dels serveis, molt granular, en els següents grups:

 Storage as a Service. Serveis d’emmagatzemament de dades no estructurades o arxius.

 Database as a Service. Serveis de bases de dades sota demanda, que són fonamentals per les aplicacions on els propietaris de les aplicacions no han d'instal·lar i mantenir la base de dades ja el proveïdor se’n fa càrrec.

 Information as a Service. Són serveis per accedir fonts de dades de corporacions o institucions que les exposen i que es poden consumir des de qualsevol aplicació que les necessiti.

 Process as a Service. Serveis per accedir a recursos de computació sota demanda, com per exemple les màquines virtuals o serveis de contenidors de programari².

1 És habitual trobar a la literatura i també a Internet una gran varietat d’acrònims dels tipus

“XaaS” fent referència a grups molts concrets i específics de serveis degut a la diferencia de criteris de classificació detallada dels serveis. Fins i tot es poden trobar autors diferents que referencien serveis diferents amb el mateix acrònim.

2 Els sistemes de contenidors, com Docker [30], permeten automatitzar el desplegament i l'execució de contenidors d’aplicacions emprant tècniques d'aïllament lleugeres. Els contenidors de programari mantenen unides les aplicacions, els component binaris i llibreries de les quals depenen evitant conflictes entre les aplicacions. Els contenidors no inclouen un nucli de

 Application as a Service. També denominat Software as a Service (SaaS), són serveis que permeten als usuaris finals emprar aplicacions per exemple, de correu electrònic o d’altes.

 Integration as a Service. Són serveis que proporcionen connectivitat als sistemes a través de la implementació d'interfícies ben definides (serveis web, trucades entre aplicacions i fonts de dades). Permeten crear entorns dèbilment acoblats, sense interdependències complexes.

 Security as a Service. Serveis per accedir a mecanismes de seguretat sota demanda i poder emprar-los des de les aplicacions construïdes.

 Testing as a Service (TaaS). Serveis per accedir a recursos necessaris per les activitat de prova de les aplicacions, com són entorns, eines d’automatització, recursos de processament i altres.

Actualment quasi tots els autors i la industria reconeixen una classificació més senzilla, menys granular, en sols tres grups de serveis, que són denominats models de servei:

 Software as a Service (SaaS)

 Platform as a Service (PaaS)

 Infraestructure as a Service (IaaS)

Il·lustració 3: Models de Servei

sistema operatiu, pel que són més ràpids i àgils que les màquines virtuals. Tanmateix, això vol

Cadascun dels models de servei, que se descriuen a continuació suposen una distribució de la càrrega d’administració i manteniment dels recursos, diferent pel client i pel proveïdor com es pot observar a la il·lustració 3.

4.3.1. Infraestructures en el núvol com a servei (IaaS)

Els serveis d’aquest tipus permeten als usuaris aprovisionar-se de capacitat de procés (servidors), emmagatzemament, comunicacions, balancejat de càrrega i altres infraestructures bàsiques de computació [3] a sobre de les quals poder desplegar i executar qualsevol programari que necessitin incloent sistemes operatius.

Els recursos IaaS, per l’usuari, són fiables i homogenis (gracies a la virtualització), i no requereixen ser administrats ni controlar el maquinari subjacent, ja que d’això s’encarrega el proveïdor. Emprant IaaS, l’usuari tindrà totes les responsabilitats i el control sobre els sistemes operatius, les aplicacions i, possiblement en alguna mesura, sobre qualcun tipus de maquinari de xarxa, com per exemple firewalls.

Per exemple, vegem les característiques que té una maquina virtual (VM) al núvol com a servei (IaaS):

 El proveïdor del núvol se’n fa càrrec del manteniment del maquinari subjacent incloent el sistema operatiu amfitrió i l’hipervisor¹ i garanteix la disponibilitat i el seu bon funcionament.

 Una VM al núvol s’aprovisiona en qüestió de minuts, programàticament², i es pot eliminar també en qüestió de minuts.

 Les VM al núvol gaudeixen d’un servei de balancejat de càrrega que, conjuntament amb l’aprovisionament rapit, garanteix l’escalabilitat i l’alta disponibilitat de les aplicacions.

 Les VM al núvol sols impliquen un cost si estan en execució, és a dir, s’aplica un model de pagament per hores o minuts d’ús.

 Es consideren els serveis de tipus IaaS com a una via natural per migrar els centres de càlcul de les organitzacions al núvol, ja que permeten replicar al núvol les infraestructures propietàries de forma molt flexible. Els serveis IaaS

1 Els hipervisors són programaris que permeten l’execució i aïllament de les maquina virtuals.

2 Els núvols posen a disposició de les aplicacions dels client APIs per gestionar els serveis contractats tot i que també tenen consoles interactives on fer-ho.

representen, per moltes organitzacions, una primera fase en la seva estratègia de migració al núvol i permeten gaudir ràpidament dels beneficis claus del model IaaS, com són el pagament per ús, l’escalabilitat, la flexibilitat, la mancança d’inversions inicials i no haver de gestionar el maquinari.

4.3.2. Plataforma en el núvol com a servei (PaaS)

Els serveis de tipus PaaS permeten als usuaris crear i desplegar al núvol aplicacions, pròpies o de tercers. Els serveis PaaS ofereixen eines de desenvolupament que donen suport a tot el cicle de vida del programari, des de la planificació fins a l’explotació. Totes aquestes eines, com llenguatges de programació, llibreries, controls de versions de codi font, sistemes operatius, depuradors, bases de dades i entorns d’execució són administrats i mantinguts pel proveïdor. Per tant, PaaS no fa referència a una sola tecnologia, servei o eina sinó que més aviat és conjunt de tot el necessari per poder crear i desplegar programari al núvol [7].

PaaS té com a avantatges una important reducció de costs i una acceleració del procés de desenvolupament de programari per part de l’usuari. L’usuari no ha d’administrar ni mantenir un gran conjunt d’eines, serveis i programari però també deixa de tenir control a sobre d’elles incloent servidors, sistemes operatius o sistemes d’emmagatzematge [3]

amb conseqüències a sobre la confidencialitat i seguretat.

4.3.3. Programari en el núvol com a servei (SaaS)

Els serveis de tipus SaaS permeten als usuaris finals emprar i crear aplicacions amb l’únic requisit de tenir qualque dispositiu connectat a Internet. Habilita l’ús d’aplicacions amb clients lleugers, com poden ser navegadors o aplicacions natives per mòbil, fonamentalment amb funcions de presentació i interacció. També s’ofereix programari baix la modalitat de pagament segons l’ús a través d’Internet (SaaS) on el proveïdor empra infraestructures tradicionals, pel que cal assegurar-se, en contractar serveis SaaS, que el proveïdor empra serveis de computació al núvol (PaaS, IaaS), ja que sinó no quedarien garantides l’escalabilitat, balanceig de càrrega i en general els avantatges que se suposen en emprar serveis al núvol.

Els avantatges de consumir programari com a servei són pagar segons l’ús que es realitzi del programari i no cal assolir costs d’instal·lació, manteniment, llicències de programari ni d’infraestructures per l’execució del programari, que seran responsabilitat del proveïdor. Aquests avantatges provoquen, als departaments de TI de les

organitzacions, un canvi de rol, ja que no s’han de preocupar de fer desplegaments ni donar suport al programari però sí que han de gestionar els serveis que les aplicacions SaaS proveeixen, és a dir, els departaments de TI assoleixen tasques més properes al negoci que a la tecnologia.

Com a desavantatge, les organitzacions que empren serveis SaaS, com per exemple el correu electrònic corporatiu de Google, en general no tenen cap control a sobre dels elements subjacents del núvol i això No poden controlar els servidors, infraestructures, comunicacions, sistemes operatius, emmagatzemament o capacitats de l’aplicació, amb l’excepció dels paràmetres previstos a l’aplicació per la configuració individual de cada usuari [3].

S’ha de destacar que el model SaaS permet superar les capacitats limitades de càlcul, emmagatzemament i autonomia dels dispositius mòbils, ja que en realitat la gran majoria dels recursos es troben al núvol, i també el consum elèctric més important es realitza núvol. Per aquests motius SaaS es pot considerar un component més en els núvols denominats Mobile Cloud Computing (MCC) que habiliten l’accés a dades i aplicacions de forma mòbil emprant, en el darrer tram de la comunicació, xarxes sense fils [8].