ANNEX 1: Context de l’IES Juníper Serra (barriada de Son Cladera)
CARÀCTERÍTIQUES I ENTORN DEL CENTRE EDUCATIU I.E.S JUNIPER SERRA
1. Descripció de les característiques de l’entorn del centre Ubicació
Son Cladera
La barriada de Son Cladera limita al nord amb l’autopista Palma-lnca, el Polígon Industrial de Son Castelló i el barri de Sa Indioteria. AI sud es delimitada per la via fèrria (FEVE) Palma-Inca i per Es Vivero. A l’est, pel torrent gros i a l’oest, per la barriada de Verge de Lluc.
Sa Indioteria
Sa Indioteria es divideix estadísticament en dues zones: urbana i rural. La zona urbana limita al nord amb Sa Indioteria rural i a ponent amb la carretera de Sóller. El sud apareix delimitat per la via de cintura i cap a llevant la delimitació vé definida per l’autopista Palma Inca. En aquesta zona s’Inclou tot el polígon industrial de Son Castelló.
Sa Indioteria rural correspon a un polígon perifèric de ciutat, que confronta al sud amb la Indioteria urbana i cap a ponent amb Son Sardina, resseguint el marge dret de la carretera de Sóller fins que s’arriba al terme de Bunyola
Verge de Lluc
És una zona estadística perifèrica de la ciutat de Palma. Limita al nord amb Son Cladera, al sud amb al carrer Aragó, a l’est amb el terme municipal de Marratxí, a la zona coneguda com el Pont d’Inca, per on passa el torrent gros. A l’oest limita amb l’àrea de Son Rutllan, zona fins fa pocs anys propietat del Ministeri de Defensa i actualment venuda a la iniciativa privada que n’està duent a terme la urbanització de l’àrea.
Població
Introducció
Les barriades de Son Cladera, Sa Indioteria (al menys la part urbana recent ) presenten unes característiques pròpies que les diferencien d’altres barris de Ciutat.
Una part important del desenvolupament urbà d’aquestes zones cal cercar-lo en els anys 60. La majoria de les famílies que ocuparen aquest habitatges, petits i de baixa qualitat, eren formades per treballadors/es que havien vingut majoritàriament de la Península (però també d’altres zones de
63
Mallorca) impulsades pel fenomen de migració cap a zones turístiques i industrials de l’Estat Espanyol.
Davant aquest espectacular fenomen, el primer problema que es presenta a les autoritats és la creació d’habitatges per a aquest contingent de població. En aquest context sorgeixen barriades perifèriques ubicades als cinturons de les grans ciutats de l’Estat. És el cas de Son Cladera i Sa Indioteria. Son Cladera en els darrers anys fruit de la pressió urbanística, conseqüència de la fase especulativa immobiliària que ha provocat la revalorització del sòl urbà i un espectacular increment de la construcció, aquesta barriada ha experimentat una important expansió en els habitatges plurifamiliars i adossats, adreçats a un nou tipus de comprador (població jove que vol el seu primer habitatge, famílies de renda mitjana-baixa que vol adquirir un habitatge de major nivell...). El creixement de la població en els darrers 11 anys ha estat del 66%, el que ens dóna una idea de la magnitud d’aquest fenomen. En el darrer any la població ha augmentat en 254 efectius, el que suposa en termes relatius, l’increment del 4,01%.
Sa Indioteria, disposa de menys sòl vacant i per això l’increment de població és molt moderat.
Considerant el període 1995-2006, només ha augmentat en 264 habitants la part urbana i 121 habitants la part rural. En el darrer anys, la part rural no ha experimentat variació (0% d’increment) i la part urbana es registrà un increment de 68 persones (2,03% de creixement).
Les barriades de Son Cladera i Sa Indioteria comparteixen la ubicació de polígons industrials. En el cas de Sa Indioteria això és molt més evident, atès que gairebé tota la superfície de l’àrea definida per l’Ajuntament de Palma com a zona estadística 52 – Sa Indioteria – urbà, és bàsicament superfície destinada a polígon industrial i de serveis (Polígon de Son Castelló, superfícies industrials noves de la carretera de Sóller. Només una petita part de la superfície fou destinada a desenvolupament urbà, en concret una àrea ubicada vora el camí vell de Bunyola. Hi ha en aquesta zona importants equipament de serveis esportius com són els poliesportiu dels prínceps d’Espanya, l’hipòdrom de Son Pardo o les piscines de Son Hugo, que no s’integren en la barriada o àrea habitada de Sa Indioteria, sinó que es troben separades per les zones ocupades per les naus industrials i de serveis i que donen servei a la resta de la ciutat.
El cas de Son Cladera és un poc distint, el polígon és més recent i bàsicament es destina a la provisió de serveis i es troba en una fase d’expansió important. En aquesta àrea s’ubiquen oficines d’administracions públiques i d’empreses financeres privades molt destacades, així com centres comercials de gran superfície que suposen un focus d’atracció per a la població de tota la ciutat i, fins i tot, de tota l’àrea metropolitana (comerços a l’engròs). Això significa un nivell important de circulació de vehicles, atès que a més, per la proximitat amb la via de circumval·lació de Palma, suposa un punt de pas de vehicles que pretenen enllaçar amb altres polígons o barriades de la ciutat.
La zona de Verge de Lluc es conformà entorn a un conjunt de cases uniformes i de baixa qualitat, ubicades a una àrea ultraperifèrica del municipi, que acolliren treballadors immigrants amb escassos recursos econòmics i baix nivell sociocultural. Constituí durant un llarg període un conjunt aïllat de
64
cases identificat amb problemes d’integració i problemes, fins i tot, d’ordre públic. Actualment, atès el procés d’extensió de la urbanització, s’ha anat integrant dins la conurbació de Palma-Marratxí, tot i que, manté les característiques arquitectòniques indicades (baixa qualitat edificia, reduïda dimensió dels habitatges...) agreujades per l’increment d’antiguitat dels habitatges.
En molts de casos, aquestes cases s’han convertit en la llar de les noves onades immigratòries de caràcter internacional que són una de les característiques fonamentals de la demografia de finals del segle XX i començament del XXI.
La barriada de Verge de Lluc compta amb 1.849 habitants, poc més del 0,46% de la població de Palma. Es constitueix en 703 nuclis de convivència amb una mitjana de 2,63 membres per família.
És una àrea poc dinàmica, atès que es tracta ja d’una zona urbanística consolidada i amb poc sòl per edificar, i fins i tot, presenta una evolució demogràfica negativa, i ha perdut alguns habitants durant el darrer any.
Son Cladera compta amb 6.697 habitants (Padró d’habitants amb data 01.01.2006), el que suposa un 1,67% del total de la població de la nostra ciutat, que assolia en la data de referència les 400.872 persones.
La barriada s’estructura en 2.474 unitats de convivència en què el 72,35% té un màxim de tres membres per unitat.
Fins ben entrada la dècada dels 90 la tipologia de la població de la barriada era definida per un fort contingent de persones, quasi totes joves, procedents de les grans àrees migratòries de l’Estat Espanyol (Andalusia, Múrcia, Extremadura, Castella-La Manxa), a més de la pròpia Mallorca, que hi residien com a primer habitatge. Aquestes característiques d’unes persones que han hagut d’emigrar del seu lloc d’origen, amb menys possibilitats econòmiques i de desenvolupament explicaven la complexa realitat del barri i les dificultats que hi podíem trobar problemes de desarrelament i integració.
A partir de finals dels 90, gairebé coincidint amb el finals del segle XX, s’experimenten un espectacular increment dels fluxos immigratoris internacionals procedents de països en vies de desenvolupament, sobretot Sudamèrica i alguns països nord-africans i subsaharians. Aquests forts corrents immigratoris han tingut, naturalment, el seu reflex en les barriades de Son Cladera i Sa Indioteria. Aquest nou flux immigratori s’ha de tenir present ateses les implicacions que en el món educatiu té l’arribada d’alumnes procedents d’àmbits culturals molt distints del nostre i amb majors necessitats d’immersió lingüística i de reforç educatiu específic.
Així, Son Cladera té aproximadament el 91% de població amb nacionalitat espanyola mentre un 9%
procedeix d’altres països, és a dir, 592 habitants. Els residents estrangers més nombrós són els equatorians (121), nigerians (46), colombians (43), argentins (41) i de la República Dominicana (35).
65
Els estrangers provinents dels països de la Unió Europea són 95 i suposen un 1,42% dels residents a la barriada.
Quant a les àrees de Sa Indioteria, l’àrea urbana presenta un 90,47% de la població amb nacionalitat espanyola, mentre l’àrea rural de Sa Indioteria presenta menors taxes d’immigració estrangera i la població espanyola suposa el 93,66% del total. En la zona estadística de sa Indioteria – urbana, destaca la presència d’argentins (62), equatorians (43), nigerians (40) i colombians (34). L’1,48%
dels residents són estrangers de la Unió Europea (51 residents). Mentre, l’àrea rural presenta com a col·lectius més destacats el búlgar (19) i l’alemany (18), suposant els estrangers de la Unió Europea l’1,86% de la població resident (27 persones)
Finalment, l’àrea de Verge de Lluc, presenta un 13,57% dels residents nascuts a l’estranger, cosa marroquins (33), nigerians (29), equatorians (27), colombians (23) i argentins (22).
Anàlisi de la població
Les dades utilitzades d’aquesta anàlisi són les dades corresponents a la revisió del padró d’habitants a 1 de gener de 2006, publicades pel Servei de Població de la Regidoria de Règim Interior de l’Ajuntament de Palma
Relació amb l’activitat econòmica
Atès que ens trobem amb un perfil de residents a la barriada de baix nivell formatiu i migració recent podem suposar que d’una banda el perfil de relació amb l’activitat econòmica és d’inserció en llocs de treballs temporals i de baixa-mitjana remuneració. Molts d’aquests llocs de treballs es troben lligats a sectors molt dinàmics com la construcció, però que és susceptible de patir ràpides contraccions.
Així, tot i que ens trobem en un marc definit pels economistes de plena ocupació (sempre hi ha un percentatge mínim estructural), cal fer esforços especials en formació en aquestes barriades per ampliar el ventall laboral i els residents puguin afrontar amb èxit escenaris menys favorables laboralment parlant.
66
Problemàtiques detectades
A partir de les dades que treballa l’Observatori de la vulnerabilitat dels barris de Palma, i que pretenen l’establiment d’un diagnòstic (en elaboració) dels barris de Ciutat, s’obtenen diverses puntuacions a partir de criteris (Precarietat del treball; Manca greu de formació i desqüalificació professional; Manca de xarxa social i familiar; Aïllament i pensionisme precari; Institucionalitzacions; Habitatge precari) que conflueixen en un Indicador Sintètic de Vulnerablitat.
2. Característiques del centre
A l’IES Juníper Serra, s’imparteixen els següents estudis:
• Educació Secundària Obligatòria (Duració: 4 anys)
• Batxillerat (Duració: 2 anys):
Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials
Modalitat de Tecnologia
Modalitat de Ciències de la Natura i la Salut
• Formació Professional. Cicles de Grau mitjà (CGM):
Família professional d’Hoteleria i Turisme:
CGM de Cuina (Duració: 2 cursos)
CGM de Restaurant i Bar (Duració: 1 curs + període FCT)
CGM de Pastisseria (Duració: 1 curs + període FCT) Família professional d’Administratiu:
CGM de Gestió Administrativa (Duració: 1 curs + període FCT) Família professional de Manteniment de Vehicles:
CGM d’Electromecànica (Duració: 2 cursos)
CGM de Carrosseria (Duració: 2 cursos) Família Professional d’Imatge i So:
CGM de Laboratori d’Imatge (Duració: 1 curs + període FCT)
• Formació professional. Cicles de grau superior (CGS):
Família professional d’Hoteleria i Turisme:
CGS de Restauració (Duració: 2 cursos)
CGS d’Allotjament (Duració: 1 curs + període FCT)
CGS d’Agència de Viatges (Duració: 1 curs + període FCT)
CGS d’Informació i Comercialització Turístiques (Duració: 1 curs + període FCT) Família professional d’Administratiu:
CGS d’Administració i Finances (Duració: 2 cursos) Família professional de Manteniment de Vehicles:
CGS d’Automoció (Duració: 2 cursos) Família professional d’Imatge i So:
CGS d’Imatge (Duració: 2 cursos)
CGS de Realització d’Audiovisuals i Espectacles (Duració: 2 cursos)
67
• Garantia Social:
Auxiliar d’Electricitat i mecànica (1 curs)
Auxiliar de Restaurant i bar (1 curs)
Auxiliar de Carrosseria (1 curs)
3. Diagnòstic actual de la convivència al centre.
3.1. Conflictes que es produeixen amb més freqüència.
En relació al professorat com a personificació de la norma:
- Totes aquelles actuacions de caràcter passiu (absentisme, falta de puntualitat, i passivitat a l’aula).
- Totes aquelles actuacions més manifestament conflictives: falta de respecte, indisciplina i enfrontament.
ANNEX 2: Document per signar l’alumne ‘’Pacte de l’Heroi’’. Per imprimir.
68 ANNEX 3: Regles del joc (resum de 6 pàgines). Per imprimir.
69
70
71
72
73
74 ANNEX 4: Introducció per als pares. Per imprimir.
UNA INTRODUCCIÓ PER ALS PARES I MARES
Classcraft és un joc d’aula dissenyat per fomentar el treball en equip, afavorir la participació i fer créixer la motivació en un ambient d’aprenentatge.
El teu fill o filla és a punt d’embarcar-se en una aventura que li farà canviar la manera de veure l’escola – sense haver de sortir classe. Aquest viatge el farà amb Classcraft, un joc de rol amb mags, guerrers i curanderos en el que el professorat i l’alumnat juguen plegats.
No es tracta d’un joc qualsevol. Els estudiants seguiran aprenent els continguts habituals. El que canviarà és la manera com es connecten amb allò que estan
estudiant. Classcraft treballa com si fos una capa que es posa damunt de l’estructura normal de les classes. Els estudiants creen personatges que poden aprendre poders especials i pujar de nivell, i la manera com ho fan dins l’aula està directament lligada a si els seus personatges i els seus companys d’equip sobreviuen i avancen.
Els estudiants no estan jugant a un joc virtual com poden ser Minecraft o World of Warcraft. Classcraft està inspirat en aquests jocs i cal utilitzar un navegador però, a més, converteix la classe en una aventura. En el joc, els estudiants aprenen a ajudar els seus companys i, d’aquesta manera, poden donar un cop de mà a la resta de membres de l’equip. Aprenen a participar i a engrescar-se amb allò que estan aprenent – matemàtiques, física, llenguatge, estudis socials... i qualsevol cosa – i així poden impulsar el seu personatge. I també aprendran que els comportaments negatius a classe són perjudicials per a què el seu personatge tingui èxit en el joc.
Amb una mica de temps, tu i el professorat del teu fill o filla veureu un canvi positiu en la seva actitud i en el seu rendiment – real, significatiu i durador. Anar a classe és divertit!
75 FUNCIONAMENT DE CLASSCRAFT
Els estudiants creen personatges que guanyen o perden Punts de Salut (per sobreviure en el joc), Punts d’Acció (per poder utilitzar poders) i Punts
d’Experiència (per pujar de nivell).
Els estudiants són premiats durant el joc quan fan les coses bé a classe, com per exemple, rebent +60 Punts d’Experiència per respondre correctament a una pregunta.
Quan un estudiant fa alguna cosa incorrecta, el seu personatge perd Punts de Salut, cosa que el motiva a millorar.
Els estudiants es desenvolupen millor en el joc quan treballen junts a classe, creant relacions positives i aprenent el valor del treball en equip.
Els estudiants poden ensenyar “poders” als seus personatges i això fa que, generalment, tinguin beneficis en la vida real com, per exemple, tenir més temps en un examen.
Quan un personatge perd tota la seva salut, els companys de classe el poden ajudar a retornar a la vida!
Quant millor ho facin els estudiants a classe i als exàmens, millor ho faran els seus personatges en el joc. Tant guanya l’un com l’altre!
El professorat juga el paper de Director de Joc. Qualsevol pregunta relacionada a la implementació de Classcraft a la classe del vostre fill o filla s’ha de dirigir directament al professor o professora. Moltes gràcies!
ANNEX 5: Pàgina de presentació
76 ANNEX 6: Formulari d’inscripció
77 ANNEX 7: Notificació de verificació de l’e-mail
ANNEX 8: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (1/20)
ANNEX 9: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (2/20)
78 ANNEX 10: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (3/20)
ANNEX 11: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (4/20)
79 ANNEX 12: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (5/20)
ANNEX 13: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (6/20)
80 ANNEX 14: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (7/20)
ANNEX 15: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (8/20)
81 ANNEX 16: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (9/20)
ANNEX 17: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (10/20)
82 ANNEX 18: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (11/20)
ANNEX 19: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (12/20)
ANNEX 20: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (13/20)
83 ANNEX 21: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (14/20)
ANNEX 22: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (15/20)
ANNEX 23: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (16/20)
84 ANNEX 24: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (17/20)
ANNEX 25: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (18/20)
85 ANNEX 26: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (19/20)
ANNEX 27: Imatges de benvinguda amb funció tutorial (20/20)
86 ANNEX 28: Menú d’Inici amb 3 opcions
ANNEX 29: Apartat PFM (Preguntes Més Freqüents)
87 ANNEX 30: Benvingut! (després de fer clic en la opció ‘’Explora’’)
ANNEX 31: Gestor de l’aula
88 ANNEX 32: Escollir opció ‘’Gratuït’’
ANNEX 33: Crea una Nova Classe (buit i emplenat)
89 ANNEX 34: Càlcul Estimat
ANNEX 35: Felicitats! Les teves classes ja estan a punt!
ANNNEX 36: Configuració de la classe ‘’IMPORTA’’
90 ANNEX 37: Omple la plantilla
ANNEX 38: Creació dels jugadors
ANNEX 39: Equip format
91 ANNEX 40: Actualitza la classe
92 ANNEX 41: Actiu fins: June 17, 2016, 12AM.
ANNEX 42: Error d’accés de l’alumne d’una classe encara no donada d’alta
93 ANNEX 43: Els deu apartats de la interfície del Màster.
ANNEX 44: Taula de control del Joc (1/10)
94 ANNEX 45: Esdeveniment a l’Atzar
ANNEX 46: Gestiona el contingut de la classe (+ AFEGEIX UNA SECCIÓ)
ANNEX 47: Correspondència de la Nova Secció (matemàtiques)
95 ANNEX 48: + AFEGEIX UNA ENTREDA
ANNEX 49: Afegeix una entrada
96 ANNEX 50: Edita l’entrada
ANNEX 51: Veure com queda una secció emplenada
97 ANNEX 52: Missions
ANNEX 53: L’Excursió a la Muntanya Blanca (cronòmetre invertit)
ANNEX 54: La cursa del Bosc (Cronòmetre corrent)
98 ANNEX 55: Resultats de les Missions
ANNEX 56: La Roda del Destí
99 ANNEX 57: Apartat de Qualificacions
ANNEX 58: Llibre de les Lamentacions
100 ANNEX 59: Llevar punts de vida (HP)
ANNEX 60: Motiu de retirada de punts de vida: Deures incomplets
101 ANNEX 61: Resposta d‘equip
ANNEX 62: Penitència ‘’Copiar un text’’
102 ANNEX 63: Utilitzar ‘’Burlar la Mort’’
ANNEX 64: Nova penitència: un dia menys per lliurar el teu proper treball
103 ANNEX 65: Reducció de danys del mag (1/3)
ANNEX 66: Reducció de danys del mag (2/3)
104 ANNEX 67: Reducció de danys del mag (3/3)
ANNEX 68: Imatge d’un jugador després de caure en combat
105 ANNEX 69: Analítica
ANNEX 70: Eines del Professor
106 ANNEX 71: Pàgina principal de la interfície ‘’Eines del Professor’’
ANNEX 72: Configura les teves Classes i Normes
107 ANNEX 73: Configuració del Joc (1/7)
ANNEX 74: Puntuacions dels jugadors (2/7)
108 ANNEX 75: Poders (3/7)
ANNEX 76: Esdeveniments (4/7)
109 ANNEX 77: Llistat complet dels esdeveniments (modificables)
110
111
112
113
114 ANNEX 78: Condemnes
ANNEX 79: Interfície (1 de 2)
115 ANNEX 80: Interfície (2 de 2) – Canviar l’idioma de la interfície
ANNEX 81: Valors predefinits
116 ANNEX 82: Menú d’ajuda (on consultar els Documents)
ANNEX 83: Editar el perfil del professor/a
117 ANNEX 84: Guerrer/a
Poders de nivell 1:
PROTECCIÓ 1 [-80%HP, -10AP, +50XP]: El guerrer pot prendre 10 de dany en lloc d’un company.
Rep només el 80% dels danys inicials. Aquest poder només és disponible quan un jugador té danys.
PRIMERS AUXILIS (BOTIQUÍN en castellà) [-10AP, +5HP]: Cura 5HP a canvi de 10AP.
CACERA [-5AP]: El guerrer pot menjar en classe.
Poders de nivell 2:
PROTECCIÓ 2 [-65%HP, -15AP, +75XP]: El guerrer pot prendre fins 20 dany en lloc d’un company.
Rep només el 65% dels danys inicials. Requereix ‘’Protecció 1’’.
EMBOSCADA [-20AP]: El guerrer pot entregar una tasca un dia més tard. Requereix ‘’Protecció 1’’ o
‘’Primers auxilis’’.
CONTRAATAC [-20AP]: El guerrer obté un indici per a una pregunta a un examen. Requereix
‘’Cacera’’.
Poders de nivell 3:
PROTECCIÓ 3 [-50%HP, -20AP, +100XP]: El guerrer pot prendre fins 30 dany en lloc d’un company.
Rep només el 50% dels danys inicials. Requereix ‘’Protecció 2’’.
ASALT FRONTAL [-30AP, +150XP]: Tots els membres de l’equip poden entregar una tasca un dia més tard. Requereix ‘’Emboscada’’.
ARMA SECRETA [-25AP]: en un examen, el guerrer pot emprar una fulla amb notes entregada pel Mestre del Joc. Requereix ‘’Emboscada’’ o ‘’Contraatac’’.
118 ANNEX 85: Mag/a
Poders de nivell 1:
TRANSFERÈNCIA DE MANNÀ [-35AP, +175XP]: Tots els membres de l’equip excepte els mags, guanyen 7AP.
TELETRANSPORT[-5AP]: El mag pot canviar de lloc amb qualsevol company de classe.
INVISIBILITAT [-10AP]: El mag pot sortir de l’aula durant 2 minuts.
Poders de nivell 2:
PROTECCIÓ DE MANNÀ [-3AP/HP]: El mag pot transferir danys al seu AP al preu de 3AP per HP evitat. Requereix ‘’Transferir mannà’’.
BURLAR LA MORT [-15AP, +65XP]: Un company caigut a batalla (altre que el mag) pot llançar el dau maleït però ha d’acceptar el nou resultat. Requereix ‘’Teletransport’’.
CÀPSULA DEL TEMPS [-35AP]: El mag guanya 8 minuts extra per a terminar un examen. Requereix
‘’Teletransport’’ o ‘’Invisibilitat’’.
Poders de nivell 3:
FONT DE MANNÀ [-40AP, +200XP]: Un company que no sigui mag, reposa tots els seus AP.
Requereix ‘’Protecció de mannà’’.
CLARIVIDÈNCIA [-40AP]: Tots els membres de l’equip obtenen un indici per a una pregunta d’examen. Requereix ‘’Protecció de mannà’’ o ‘’Burlar la mort’’.
CERCLE DEL MAG [-40, +200XP]: Tots els membres de l’equip guanyen 8 minuts extra per a vèncer un examen. Requereix ‘’Càpsula del temps’’.
119 ANNEX 86: Curandero/a
Poders de nivell 1
CURACIÓ 1 [-15AP, +75XP]: Un company guanya 10HP SANTEDAT [-5AP]: El curandero pot obrir o tancar una finestra.
FE ARDENT [-10AP]: En un examen, el curandero pot preguntar al seu Mestre de Joc si la seva
FE ARDENT [-10AP]: En un examen, el curandero pot preguntar al seu Mestre de Joc si la seva