FORMACIÓ EQUIP TÈCNIC CB JOAN CAPÓ
El clima motivacional i els equips tècnics.
La teoria de l’autodeterminació
LA MOTIVACIÓ
La motivació és una de les variables psicològiques més estudiades en l’actualitat en el món de l'activitat física i l’esport ja que és considerat un element clau en el compromís i l’adherència esportiva.
En la vida quotidiana sentim parlar contínuament de motivació però, com la podem definir?
Han anat sorgint múltiples teories per explicar la motivació humana però en el context que ens pertany la podem definir breument com:
el mecanisme cognitiu que posa en marxa, dirigeix i manté una determinada conducta.
Per tant, la motivació encén el motor de la conducta, ens empeny a fer o no fer, dirigeix el que fem, i regula si ho continuem fent.
Com a club esportiu i com a entitat que té un impacte social i en la salut de la població, un dels objectius principals és aconseguir crear un compromís amb la pràctica esportiva centrant els esforços sobretot en les primeres etapes de l'adolescència considerat un moment vital a l’hora de crear una adherència que permet una continuïtat en la pràctica del bàsquet.
En aquesta sessió introduirem una de les teories més utilitzades per treballar aquesta adherència donant pautes i eines als entrenadors i entrenadores considerats una peça vital per aconseguir aquest objectiu.
LA TEORIA DE L’AUTODETERMINACIÓ (Deci & Ryan 2000)
La teoria de l’autodeterminació posa èmfasi en l’ambient social que envolta un equip esportiu i posa en el centre les tres necessitats psicològiques bàsiques que tenim com a humans, son la competència, l’autonomia i les relacions socials:
• Competència. Necessitat d’interactuar de manera eficaç amb l’ambient. Control dels resultats i sentiment d’eficàcia. “tots necessitem sentir-nos útils”
• Autonomia. Aquesta necessitat explica el desig de ser l’origen de les nostres accions i tenir veu i força per poder determinar el propi comportament, poder d’elecció
• Relació amb els demés. Fa referència a l’esforç per relacionar-se amb les altres persones de manera satisfactòria i sentir plaer en les relacions socials establertes.
Aquests tres aspectes son de gran importància per experimentar un benestar psicològic que ens permet desenvolupar una motivació autodeterminada.
En la satisfacció o frustració d’aquestes necessitats, l’ambient social juga un paper molt important, i concretament el clima motivacional creat per la figura d’autoritat, en el nostre cas parlem de la figura de l’entrenador o entrenadora.
En el context esportiu una de les variables utilitzades per avaluar el clima motivacional es el recolzament a l’autonomia que afavoreix l’entrenador. El podem definir com el desig i la voluntat que te l’entrenador de posar-se en el lloc dels seus jugadors i jugadores, detectar les seves necessitats i els seus sentiments i poder oferir la informació apropiada en cada moment i significativa per què puguin realitzar bé la tasca o exercici que se’ls ha encomanat. També donar cert poder d’elecció dels exercicis o activitats a realitzar.
Dintre de la mateixa teoria es descriu una sèrie de diferents nivells de motivació, on hi trobem en el nivell més alt la motivació intrínseca, en un nivell intermedi les quatre dimensions de la motivació extrínseca, i en el nivell més baix la desmotivació o amotivació
Aquest diversos nivells de motivació mostren com es pot manifestar aquesta motivació de maneres molt diferents.
Amb la nostra intervenció cerquem una internalització de la pràctica esportiva, que ho podem definir com el procés per el qual la persona agafa aquesta pràctica i l’integra dins el seu repertori quotidià i passa a formar part de si mateix.
En el següent esquema es mostra i es defineix els diferents tipus de motivació que podem trobar en el continu motivacional explicat en aquesta teoria
APLICACIONS PRÀCTIQUES
Les següents aplicacions pràctiques son instruccions i consells per aconseguir afavorir una millora en la motivació individual i per tant a nivell col·lectiu dins els nostres equips esportius.
Les següents estratègies van destinades principalment a situacions no competitives, com poden ser exercicis per a la millora tècnica dels jugadors i jugadores. En etapes inferiors a la categoria cadet, i segons les característiques del grup, també en categoria cadet i junior es molt important centrar l’atenció en el procés d’aprenentatge i no en el resultat final. Aquestes estratègies son:
Proporcionar feedback positiu
S’ha de donar una retroalimentació positiva de manera constant, d’aquesta manera s’està afavorint el sentiment de competència i l’autoconfiança. Sabem que per realitzar correccions o assenyalar algun moviment que no s’ha realitzat correctament s’ha de expressar per poder millorar, però és molt important que sempre que hi hagi un esforç o una petita millora després de la correcció es doni immediatament un feedback positiu. Expressions com “ben fet” “molt bé” “m’ha agradat molt aquest moviment”... son exemples de retroalimentació positiva.
Prioritzar sempre les expressions positives a les negatives
Promoure metes orientades al procés
Es tracta de transmetre un clima motivacional orientat a la tasca. Hem de promoure que els jugadors i jugadores es centrin en ells mateixos i evitar pressions externes, com ara comparacions amb els altres. Centrar l’atenció en el procés i no en el resultat final. Per exemple, exercici tècnic, cerquem que el jugador millori atenent el seu propi nivell, no que treballi pensant en fer-ho millor que el jugador que té al costat, o per exemple, en una situació de partit en l’entrenament una jugadora realitza un bon moviment amb una bona lectura de joc però la jugada no acaba en cistella, s’ha de premiar el procés i la lectura de joc i no el resultat final, que no ha tingut èxit a nivell competitiu.
Marcar objectius assumibles per els jugadors
Si marquem objectius de molta dificultat es probable que molts dels jugadors no els puguin assolir, i això crea un sentiment de baixa competència i baixa confiança. Degut a això es millor anar marcant objectius que es puguin assolir (això no vol dir que siguin molt fàcils o que no requereix esforç) i d’aquesta manera tenir èxit abans, afavorint aquest sentiment de competència i que han aconseguir la meta que s’havia marcat. En aquest cas és molt important si tenim jugadors i jugadores de diferent nivell en el mateix equip adaptar els objectius tècnics en els exercicis programats per què siguin compatibles amb les seves habilitats en aquell moment. La progressió és molt important per marcar objectius realistes i afavorir aquest sentiment positiu.
Donar possibilitats d’elecció d’activitats
Dins les possibilitats que ofereix l’etapa de la temporada i els objectius establerts donar opció d’elecció d’algunes activitats. L’escalfament es un bon moment de la sessió per brindar aquest poder d’elecció al grup per triar el joc, exercici o material. Aquest poder d’elecció fa que es sentin part important en la presa de decisions de l’equip i que poden participar en aquestes petites decisions. També es interessant crear exercicis en els que els jugadors i jugadores
tinguin diferents possibilitats d’elecció de moviments, direccions i finalitzacions per promoure aquest sentiment participació de decisions individuals.
En etapes on no hi ha competició crear sessions on els hi donem diferents exercicis i objectius que ells puguin elegir és una altra proposta de gran interès per afavorir aquest sentiment participatiu
Explicar el propòsit de cada activitat
És necessari descriure que és el que volem treballar i el perquè i que volem aconseguir treballant-ho. D’aquesta manera estam treballant la percepció positiva cap l’activitat o exercici proposat i al mateix temps el treballem l’autonomia. Tant en exercicis tècnics com en correccions a nivell competitiu és molt important explicar el perquè es treballa aquell moviment o exercici, quina utilitat té i explicar amb exemples de situacions reals de joc. Quan introduïm les nostres explicacions amb exemples i explicacions donam un sentit a l’exercici.
Fomentar les relacions socials dins l’equip
Tractant d'un esport d’equip afavorir unes relacions socials adequades es determinant a l’hora de crear un bon clima motivacional. Una mala dinàmica grupal perjudica substancialment la percepció d’autonomia i afavoreix la desmotivació en la pràctica esportiva, per tant és molt important afavorir unes bones relacions socials dins l’equip. Algunes de les estratègies propostes son treballar l’empatia, assegurar la participació de tots els jugadors i jugadores, fer activitats de cohesió grupal (jocs cooperatius, exercicis amb objectius comuns…) La figura de l’entrenador és molt important a l’hora d’afavorir aquest clima social, les jugadores i jugadors han de poder manifestar els seus sentiments i sentir que si tenen algun problema poden acudir al seu entrenador o entrenadora amb la seguretat de que es sentirà atesos. Si sorgeix algun problema en les relacions aprendre a tractar i solucionar el problema amb la participació de tot l’equip
Utilitzar recompenses amb precaució
El significat d’aquest punt és que convé evitar les recompenses materials o tangibles, com ara medalles, trofeus, premis… Es recomanable per afavorir la motivació intrínseca promoure els reforçaments a través de la superació, la satisfacció d’una bona execució tècnica, unes bones relacions socials dins l’equip, la capacitat d’esforç entre d’altres. Per afavorir aquests conceptes és important utilitzar el feedback positiu explicat abans, i no utilitzar el càstig si no és estrictament necessari, ja que si s’utilitza amb molta freqüència perd tot el seu efecte i perjudica el nostres esforços per afavorir la motivació intrínseca.
Un altre factor important en la infància i adolescència es saber controlar els efectes de la recompensa en competició, és important prioritzar els valors esmentats abans (esforç, treball
en equip, bones execucions…) abans que els resultats obtinguts en competició. Està clar que tothom vol competir i guanyar, però saber identificar quan es important el marcador i quan és més important l’esforç i la actitud és molt important per la figura autoritària que representa un entrenador o entrenadora per els seus jugadors.
Desenvolupar un estat de fluxe
Es descriu com un estat psicològic òptim: Equilibri entre habilitat i repte, unió entre l'acció i el pensament, objectius i feedback clar i sense discordances, concentració sobre la tasca, sentiment de control, pèrdua de la cohibició grupal. Això ens vendria a dir que hem de treballar la sensació de que s’està progressant i els jugadors i jugadores van adquirint un domini sobre el joc, objectius clars, assumibles, una retroalimentació positiva i coherent i una bona planificació progressiva en son la clau per aconseguir aquest “flow” en la seva progressió
Conscienciar a les jugadores que l’habilitat es millorable a través de la pràctica i l’esforç
Tots haurem sentit alguna vegada “això no em surt” “no ho se fer” Aquestes frases sempre han de ser respostes amb ànims cap a la superació i esforç. Tot amb practica i ganes es por arribar a assolir. Tots venim aquí per aprendre i per a millorar cada dia. Per aquest punt és important l’adaptació del nivell de dificultat dels objectius a cada jugador, per aconseguir millorar aquest sentiment de competència.
CONCLUSIONS
Aplicant aquestes estratègies en els nostres entrenaments estarem treballant en les tres dimensions principals del benestar psicològic: el sentiment de competència, les relacions socials i l’autodeterminació. Amb aquestes aplicacions esperem millorar el clima motivacional i afavorir una motivació intrínseca dins els nostres equips, i en conseqüència reforçar el sentiment de pertinença i el compromís.
Totes aquestes pautes son principalment aplicables en situacions de no competició, a partir de cadet els objectius de resultat poden premiar més a nivell de club i segons el nivell competitiu de l’equip, però sempre s’han d’utilitzar amb esment per no perjudicar aquest clima motivacional dins el grup.