Música i emocions

És evident que la música i les emocions estan completament vinculades. Donat que vivim en una societat on el paper de les emocions és de vital importància per al dia a dia de les persones és necessari fer esment de com pot contribuir la música a aquesta temàtica. Al contrari que la justificació neurocientífica, sembla que per a la societat el fet d’educar envers la intel·ligència emocional quedà en un segon pla, donant més importància a continguts i aspectes teòrics com a element cultural de saber general i a la neurociència.

28 Pel que fa als articles consultats per a l’el·laboració d’aquest apartat cal dir que s’ha fonamentat en dos articles, el d’Ana Costa (Identidad musical y educación) i el de Josefa Lacárcel (Psicología de la música yemoción musical). A més als articles relacionats amb la neurociència també hi apareixia informació que ha servit per a complementar a aquests articles.

• Identidad musical y educación (Costa, 2015)

En l’article s’exposa la importància de la identitat musical de la persona per al seu desenvolupament psicològic i com afecta la música a les emocions, concloent en la importància del paper dels mestres quant a la formació dels alumnes en aquests aspectes.

Quant al paper d’aquest article al present treball ha estat de gran importància per tal d’explicar el paper de les emocions en la nostra vida i com la música contribueix a regular-les. A més la música genera una “identitat musical” que forma part i influeix en la nostra identitat.

• Psicología de la música y emoción musical

L’article reflecteix la importància d’educar als alumnes atenent a la intel·ligència emocional i la necessitat d’emprar la música com a un element per a regular les emocions. Defèn la música com a un element d’ajuda per a regular els estat d’ànim de la persona proporcionant un equilibri psicològic en aquesta. Per aquest motiu esmenta com treballar-ho donant al cant i la interpretació mitjançant un instrument un paper fonamental com a eina per a expressar els nostres sentiments.

Pel que fa a la contribució al present article es tracta del principal article en el que es fomenta l’apartat de música i emocions. Juntament amb el primer article comentat i la informació quant a aquesta temàtica que apareix als articles relacionats amb la neurociència s’ha realitzat una base que serveix de defensa de l’educació musical atenent als factors emocionals de la persona.

29 6. Discussió i conclusions

Atenent als resultats de la recerca i a la finalitat d’aquest treball, es podria dir que la música és un element determinant i de molta rellevància en la societat en la que vivim i per tant hauria de tenir més pes en la nostra educació.

Pel que fa als resultats obtinguts de la recerca envers la situació de la música al llarg del temps es poden veure les diferents realitats i situacions que ha passat aquesta tant per el paper que tenia en la societat del moment com la situació a nivell educatiu, que per norma general anava i va vinculat a la concepció i importància que li donava la societat del moment.

D’aquesta forma s’ha vist com era la societat de l’Edat Antiga, una societat que admirava la música fins al punt d’excedir la pràctica musical i que formulava teoremes envers la música.

Una societat que segons les persones de més poder i les que comptaven amb el saber era de vital importància que qualsevol persona sabés música. Després amb l’Edat Mitjana, passarem a una societat regida per l’església on l’activitat musical tenia un paper molt important i formava part del dia a dia de la societat. Amb el Renaixement impulsat per l’Humanisme hi havia un gran auge de la música, donant prestigi i impulsant l’economia amb la creació de professions relacionades amb ella. Amb el Barroc les classes més apoderades prenien la música com un distintiu social i els músics eren conscients de la seva importància en la societat. El Classicisme juntament amb el moviment de la il·lustració va fer la internacionalització de la música. A més va ser utilitzada com a eina política durant la Revolució Francesa. Amb el Romanticisme els músics deixaren de dependre d’un patró i componen per plaer, a més comença la concepció de la música com a adornament i enfocat cap a les dones. El segle XX va suposar la total expansió de la música. A Espanya s’intenta dur a tota la població però les guerres afecten directament envers aquesta i hi ha un greu retrocés. Després es va iniciar una lenta recuperació que a Espanya comença a notar-se amb la LGE introduint l’assignatura de música de forma independent.

Arran d’això es pot observar que el paper de la música en la societat i el paper que ha tingut aquesta a nivell educatiu ha estat completament relacionat amb factors com el context general de la societat on era tractada i la influència i ús d’aquesta per part de persones de renom com l’església, l’aristocràcia o els governants del moment.

30 La qüestió que cal plantejar-se atenent a aquesta anàlisi històrica és la de per què en la societat actual i més concretament en l’espanyola la situació de la música ha arribat fins al punt de deixar de ser una àrea important a l’àmbit educatiu i per consegüent la poca implicació dels governs envers la cultura i la música, arribant a un punt en el que aquesta podria considerar-se fins i tot desprestigiada i deixada de banda. Atenent a això, hi ha una explicació que pot

“defendre” d’alguna forma la gestió dels governs envers aquesta quant a la situació educativa.

Segons l’article de Miralles (2015) la principal culpa la tenen les avaluacions internacionals com PISA o TALIS. Aquest tipus de recollida i avaluació dels resultats dels nostres estudiants i per tant del nostre sistema educatiu, deixa completament de banda l’educació artística. Amb això els governs i la societat poden interpretar que l’educació artística no és important. Arran d’això Miralles arriba a aquestes conclusions: “si nos centramos demasiado en lo evaluado, nos olvidamos de aquello que no es evaluado; priorizando lo urgente por encima de lo importante” i “las profesiones associades a la educación artística sufren igualmente de esta baja valoración”. Amb tot això si els resultats d’un d’aquests informes sortís malparat el govern miraria de solucionar el problema però en el cas de l’educació artística no hi ha cap tipus d’opció, ja que aquesta no és avaluada ni observada per la resta de països.

D’altra banda la societat i els mateixos governs haurien de ser conscients dels beneficis que aporta la música per a l’ésser humà, i de com treballant aquesta àrea durant l’educació primària es pot influir de forma prou rellevant en molts d’aspectes dels alumnes, deixant de banda aspectes avaluatius i atenent més a la formació de la persona i de les implicacions futures que pot tenir la música en ella.

Pel que fa a les implicacions que te la música a nivell cerebral, tots els beneficis provoquen una sèrie de conseqüències cap a l’alumne. Segons Peñalba (2017) provoca:

- Una millora del llenguatge: millora la percepció auditiva, el processament de patrons d’altura en la comprensió del llenguatge, el reconeixement d’altures concretes, la facilitació de l’aprenentatge d’una segona llengua, la interpretació de patrons rítmics relacionats amb la parla emocional, la detecció de trets tímbrics necessaris per a la comprensió del llenguatge, la millora de la qualitat del processament sensorial, la consciència fonètica, la discriminació auditiva i la percepció del contorn melòdic de la parla. Hallam (2010), citat a Peñalba (2017).

31 - Millora de la lectura: en diferents estudis es demostra com nens amb formació musical millora el rendiment lector, perfeccionant la capacitat lectora general, l’augment de vocabulari i seqüenciació verbal i millora de la realització rítmica a més de la memòria verbal. Hallam (2010), citat a Peñalba (2017).

- Millora del pensament matemàtic: els instruments rítmics afavoreixen la consciència matemàtica degut als càlculs matemàtics que impliquen les figures rítmiques més complexes.

- Millora de la intel·ligència en general: hi ha una millora de la intel·ligència sobretot en aspectes relacionats amb el processament visual-espacial.

Quant a les implicacions a nivell d’emocions i identitat de la persona l’activitat musical, Peñalba (2010) diu que:

- La música forma per a viure en societat: el significat cultural de la música ajuda a aprendre valors socials i culturals necessaris per a la convivència, per a la sensació de pertinença i per a la vida en comunitat. La música contribueix al desenvolupament d’aspectes individuals que repercuteixen en l’àmbit social com millorar la mateixa imatge i l’actitud positiva cap a un mateix, la confiança, la motivació, la disciplina, la relaxació en períodes d’estrès i la distracció. A més fomenta les relacions amb els demès, la socialització, la convivència i el treball en equip.

- Desenvolupa la identitat musical i el coneixement: la música és una de les principals eines per a desenvolupar la identitat personal i social. Utilitzem la música per a regular les nostres emocions i per a presentar-nos als demès. La música transmet identitat que tenen una importància transcendent en el coneixement del món.

- Forma persones creatives: la creativitat és una eina d’acció per al futur i pot ser desenvolupada per diversos factors, un d’ells la música.

- La música, les emocions i l’empatia: la música desperta emocions en les persones i serveix d’element per a regular-les. A més hi ha diverses investigacions que recolzen la idea que la música fomenta l’empatia.

32 Atenent a tots aquests beneficis resulta estrany que la música cada vegada tingui un paper menys rellevant en la nostra societat. Donat que el govern no actua envers la situació musical, encara que és coneixedor de tots els beneficis que aquesta aporta, la possible solució que podria millorar aquesta realitat seria la de conscienciar a la societat i que sigui aquesta la que s’impliqui en la millora de la música. D’aquesta forma si s’aconseguís que les generacions actuals es formessin millor en aquest àmbit, en un futur aquestes mateixes s’encarregarien de donar-li la importància i el pes necessari en el nostre sistema educatiu. El principal problema de la societat i del govern és la seva pròpia manca de formació musical i per tant la no creença en aquesta àrea tan important per a l’ésser humà.

D’altra banda el factor que podria millorar la situació de la música a les escoles és la de formar a professors competents en l’àrea de música. Tenen la formació suficient els mestres generalistes per a dur a terme la seva tasca docent de forma significativa per a l’alumnat? Des del meu punt de vista, no. L’antic pla de magisteri proporcionava una formació molt més profunda i especialitzada en aquesta àrea. Pel que fa a la situació actual de les Balears, els mestres especialistes de música realitzen durant els quatre anys de formació un total d’una assignatura general de música que realitzen totes les mencions, i una assignatura i mitja que realitzen en l’especialitat en si. El professorat que tutoritza les pràctiques critica la manca de formació musical dels practicants de música generalistes i és que tot i tenir un ampli coneixement en didàctica no tenen els coneixements suficients específics de música per a poder dur a terme classes de qualitat. Ara bé, no tenen tota la culpa els docents. El fet que només hi hagi una hora setmanal de música a les aules dificulta molt la continuïtat en l’aprenentatge d’aquesta per part dels alumnes.

Per a finalitzar crec que la millora de l’educació musical depèn de molts de factors però sense la implicació de tota la societat serà difícil revertir la situació que estam vivint a dia d’avui.

Una vegada la societat sigui conscient i reivindiqui canvis cap al sistema educatiu es podrà actuar amb l’estat d’aquesta qüestió, que depèn també en gran mesura de les lleis i reformes que està aplicant el govern envers aquesta.

33 7. Bibliografia

• Álvarez, T. (2016). La música vista a través de futuros docentes:¿la formación musical sirve a los maestros generalistas de Primaria?. Artseduca, (14), 52-75. Recuperat de:

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5488402

• Angulo, M. R. Orígen i evolución del lenguaje musical. Recuperat de:

https://asemeya.com/sites/default/files/ceremonias/adjuntos/discurso_de_ingreso_margarita_origen_y_e volucion_del_lenguaje_musical.pdf

• Calvo, A. (2010). Del arte de las musas a la ciencia de la música. Recuperat de : http://www.seaacustica.es/fileadmin/Leon10/CP_003.pdf

• Costa, A. (2015). Identidad musical y educación. Estudios sobre educación 28, 171-186. Recuperat de:

https://doi.org/10.15581/004.28.171-186

• Cuscó, J. (2013). El valor educatiu de la música. Una reflexió antropològica. Temps d’educació (45), 255-272. Recuperat de: https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/274661

• Cuspoca, A., Quintero, C., Siabato, J. (2015). Efecto de la música sobre aspectos cognoscitivos y metabólicos: implicaciones médicas y psicológicas. CIMEL 20, (1) 1-5. Recuperat de:

https://www.cimel.felsocem.net/index.php/CIMEL/article/view/578

• Embid, A. (2000). Un siglo de legislación musical en España (Y una alternativa para la organización de las enseñanzas artísticas en su grado superior). Revista de Administración pública (153),471-504 . Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=17500

• Flores, S. (2013). Qué música ensenyar hoy: del paradigma de apreciación musical a la Sociedad del siglo XXI. BROCAR, (37), 155-156. Recuperat de: http://dx.doi.org/10.18172/brocar.2543

• Lacárcel, J. (2003). Psicología de la música y emoción musical. Educatio (20-21), 213-226. Recuperat de: https://revistas.um.es/educatio/article/view/138

• López, M. B. (2009). La enseñanza de la música en educación infantil y primaria en Aragón (1982-2002): Proyección e influencia del pensamiento pedagógico de Mariángeles Cosculluela Mazcaray (Tesis). Recuprat de: http://zaguan.unizar.es/record/30675

• López, N.J. (2018). Educación musical i currículo en la enseñanza primaria española: de la legislación general a la concreción autonómica. Revista da Abem, 26, (41), 56-76. Recuperat de:

http://abemeducacaomusical.com.br/revistas/revistaabem/index.php/revistaabem/article/view/782

34

• Miralles, J. L. (2015). ¿Deberíamos estudiar música?. Recuperat de:

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/147505/miralles_2015_Deb.pdf?sequence=3&isAl lowed=y

• Pajares, R. (2010). Historia de la música con imágenes y audiciones.(1a ed.). Madrid: Vision libros

• Peñalba, A. (2017). La defensa de la educación musical desde las neurociencias. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical. (14), 109-127. Recuperat de:

http://dx.doi.org/10.5209/RECIEM.54814

• Rodrigo, M. (2018). Orígen y evolución del lenguaje musical. Recuperat de:

https://asemeya.com/sites/default/files/ceremonias/adjuntos/discurso_de_ingreso_margarita_origen_y_e volucion_del_lenguaje_musical.pdf

• Sarget, M. A. (2000). Perspectiva histórica de la educación musical. Ensayos: Revista de la Facultad de Educación de Albacete, (15), 117-132. Recuperat de:

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2292937

• Siesto, V. (2017). Música y cerebro: influencia del arte musical en la biologia humana (TFG).

Universidad de Salamanca, Castilla y León. Recuperat de: http://hdl.handle.net/10366/135818

• Viloria, C. A. (2005). La educación emocional en edades tempranas y el interés de su aplicación en la escuela. Programas de educación emocional, nuevo reto en la formación de los professores. Tendencias pedagógicas 10, 107-123. Recuperat de: https://repositorio.uam.es/handle/10486/4739