Funcions de coordinació amb serveis externs

El Departament d’Orientació ha de programar reunions periòdiques que s’han de preveure en el pla d’actuació, per poder realitzar un seguiment i llavors fer propostes de millora.

Serà d’especial importància que l’orientador es coordini amb els serveis de l’administració que siguin necessaris per a aquells alumnes amb simptomatologia sospitosa o que es detecten comportaments de riscs relacionats amb els hàbits d’alimentació, com puguin ser els centres de salut, els serveis sanitaris (IBSMIA), o serveis socials, etc. i també amb aquelles entitats que ofereixen una formació especialitzada amb la prevenció dels TCA cap a tot el professorat i a les famílies, com per exemple l’Associació contra l’anorèxia i Bulímia de les Balears (ACABB).

12 2.2. Definició dels Trastorns de la Conducta Alimentaria i tipologies.

Els Trastorns de la Conducta Alimentaria (TCA) són poc coneguts per gran part de la societat, i és freqüent que sovint es minimitzi la gravetat del problema o que es vegi emmascarat per altres problemes i finalment la persona no rebi el tractament adequat.

Tant, l’Anorèxia Nerviosa (AN) com la Bulímia Nerviosa (BN) són més prevalent a les dones i de gravetat variable, ja que pot haver-hi casos de bon pronòstic i d’altres que poden deixar seqüeles greus tant físiques com psicològiques, arribant fins i tot a la mort (Navalón, Güemes, Rodriguez i Rubio, 2015).

La quinta edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5, 2013) defineix els trastorns alimentaris i de la ingesta com “una alteració persistent en l’alimentació o amb el comportament relacionat que porta a una alteració en el consum o absorció dels aliments i que causa un deteriorament significatiu de la salut física o del funcionament psicosocial”. Aquesta definició ja ens demostra com aquestes patologies afecten els diferents àmbits de les persones que ho pateixen, com pot ser l’àmbit educatiu, personal o social. Com ja he anomenat anteriorment, els TCA són més freqüents entre dones joves i el grup de més risc està entre les dones de 14 a 18 anys (DSM-5, 2013), per aquest motiu el programa de prevenció està destinat a l’alumnat de primer d’ESO, ja que compren l’edat de 12 i 13 anys i ens dóna un temps de marge per treballar les conductes saludables i prevenir l’aparició de problemàtiques alimentàries o d’autoacceptació, pels cursos vinents. Malauradament, a més de l’índex de prevalença també s’ha de tenir en compte la taxa de mortalitat, i és que l’anorèxia nerviosa té la taxa més gran de mortalitat de tots els trastorns mentals amb un 5,1 mort de cada 1000 persones.

Els TCA són alteracions greus del comportament de la ingesta que inclou quatre trastorns específics: l’anorèxia nerviosa (AN) i la bulímia nerviosa (BN) que són els més coneguts, i també hi ha el trastorn per fartanera i el trastorn de la conducta alimentària no especificada.

2.2.1. Criteris diagnòstics: Anorèxia i Bulímia Nerviosa.

Per a conèixer millor la simptomatologia patològica dels dos trastorns més freqüents, AN i BN, ens basarem amb la darrera versió del Manual Diagnòstic Estadístic, DSM-5 (APA,

13 2013), especialment per identificar i conèixer bé els criteris diagnòstics i garantir la diferenciació entre ambdós trastorns així com evitar possibles confusions.

A. Anorèxia Nerviosa

Criteri A. Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament baix en relació amb l’edat, el sexe, el curs del desenvolupament i la salut física. El pes significativament baix es refereix a un pes que és inferior al mínim normal, o en infants o adolescents, és inferior al mínim esperat.

Criteri B. Por intensa a guanyar pes o engreixar, o un comportament persistent que interfereix en l’augment de pes, inclús amb un pes significativament baix.

Criteri C. Alteració en la manera que un mateix percep el seu propi pes o constitució, on es fa una autoavaluació incorrecta o falta reconeixement en la gravetat del baix pes.

Especificar si:

• Tipus restrictiu: Durant els darrers tres mesos, la persona no ha tingut episodis recurrents d’afartaments o purgues. La pèrdua de pes es deu sobretot a la dieta restrictiva, el dejú i/o l’exercici físic.

• Tipus amb afartaments o purgues: durant els darrers tres mesos, la persona ha tingut episodis recurrents d’afartaments o purgues, com per exemple el vòmit, la utilització de laxants, diürètics o ènemes.

Especificar si:

• En remissió parcial: Després de completar-se amb anterioritat tots els criteris per a l'anorèxia nerviosa, el Criteri A (pes corporal baix) no s'ha complert durant un període continuat, però encara es compleix el Criteri B (por intensa a augmentar de pes o a engreixar, o comportament que interfereix en l'augment de pes) o el Criteri C (alteració de l'autopercepció del pes i la constitució).

• En remissió total: Després completar-se amb anterioritat tots els criteris per a l'anorèxia nerviosa, no s'ha complert cap dels criteris durant un període continuat.

Especificar la gravetat actual: La gravetat mínima es basa, en els adults, en l'índex de massa corporal (IMC) actual o, en nens i adolescents, en el percentil de l'IMC. Els limitis

14 següents, deriven de les categories de l'Organització Mundial de la Salut per a la primesa en adults; per a nens i adolescents, s'utilitzaran els percentils d'IMC corresponents. La gravetat pot augmentar per a reflectir els símptomes clínics, el grau de discapacitat funcional i la necessitat de supervisió.

• Lleu: IMC >17 kg/m²

• Moderat: IMC 16-16,99 kg/m²

• Greu: IMC 15-15,99 kg/m²

• Extrem: IMC < 15 kg/m²

B. Bulímia Nerviosa

Criteri A. Episodis recurrents de fartaneres. Un episodi de fartanera es caracteritza pels dos fets següents:

1. Ingestió, en un període determinat (p. ex., dins d'un període qualsevol de dues hores), d'una quantitat d'aliments que és clarament superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període similar en circumstàncies semblants.

2. Sensació de falta de control sobre el qual s'ingereix durant l'episodi (p. ex., sensació que no es pot deixar de menjar o controlar el que s'ingereix o la quantitat del que s'ingereix).

Criteri B. Comportaments compensatoris inapropiats recurrents per a evitar l'augment de pes, com el vòmit autoinduït, l'ús incorrecte de laxants, diürètics o altres medicaments, el dejuni o l'exercici excessiu.

Criteri C. Les fartaneres i els comportaments compensatoris inapropiats es produeixen, de mitjana, almenys una vegada a la setmana durant tres mesos.

Criteri D. L'autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.

15 Criteri E. L'alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d'anorèxia nerviosa.

Especificar si:

• En remissió parcial: Després de completar-se amb anterioritat tots els criteris per a la bulímia nerviosa, alguns però no tots els criteris no s'han complert durant un període continuat.

• En remissió total: Després de completar-se amb anterioritat tots els criteris per a la bulímia nerviosa, no s'ha complert cap dels criteris durant un període continuat.

Especificar la gravetat actual:

La gravetat mínima es basa en la freqüència de comportaments compensatoris inapropiats (vegeu a continuació). La gravetat pot augmentar per a reflectir altres símptomes i el grau de discapacitat funcional.

• Lleu: Una mitjana d’1-3 episodis de comportaments compensatoris inapropiats a la setmana.

• Moderat: Una mitjana de 4-7 episodis de comportaments compensatoris inapropiats a la setmana.

• Greu: Una mitjana de 8-13 episodis de comportaments compensatoris inapropiats a la setmana.

• Extrem: Una mitjana de 14 episodis o més de comportaments compensatoris inapropiats a la setmana.

2.2.2. Factors de risc dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Tot i el continu desenvolupament dels estudis longitudinals, estam llunys encara d’arribar a un consens sobre quins són els factors de risc determinants pels TCA i quin paper té l’ambient amb l’aparició d’aquests durant l’adolescència. Però tot i això, és necessari establir quins són els factors que permeten formular models explicatius per comprendre l’origen d’aquests trastorns i sobretot poder dissenyar tàctiques de prevenció pels adolescents amb simptomatologia de TCA (Stice i Shaw, 2010).

16 Seguidament s’exposaran els factors de risc seguint la classificació que en fa l’Associació Americana de Psicologia (APA, 2013) en el DSM-5 i també amb altres revisions sistemàtiques.

A. Factors Biològics

El període on s’inicia l’adolescència és conegut com la pubertat, on la persona experimenta distintes modificacions en l’àmbit vital i físicament, ja que el cos experimenta grans canvis i per tant, neix la necessitat de reestructurar la nostra imatge mental del mateix cos (Salazar, 2008). S’estima que durant l’adolescència, les modificacions genètiques són responsables del 50% al 80% de risc de patir simptomatologia relacionada amb els TCA (Culbert et al., 2009), de la preocupació pel pes i la forma del cos (Klump et al., 2009) i per tant, això també demostra la gran importància que tenen aquests factors amb l’etiologia dels TCA. A pesar que determinades persones siguin més vulnerables, la pubertat amb tots els canvis físics i psíquics que implica, és l’etapa més susceptible d’aquests trastorns.

B. Factors Psicològics o Temperamentals

La preocupació per engreixar i/o la forma corporal està present en un 71% dels adolescents (Nicholls, Lynn i Viner, 2011) i d’aquests fins a un 50% poden arribar a desenvolupar una insatisfacció corporal conjuntament amb els ideals de bellesa interioritzats, condueix a realitzar comportaments i actituds alimentàries negatives (Stice i Shaw, 2010).

Per aquest motiu, els canvis amb la preocupació pel menjar, el pes i/o la figura corporal poden considerar-se senyals d’alarma si aquests han canviat significativament amb intensitat i freqüència o si s’acompanyen de canvis en el patró d’alimentació i/o pes (Jhonson i Wardle, 2005).

De forma general hi ha una sèrie de factors psíquics característics de persones amb TCA, com poden ser el perfeccionisme, la impulsivitat, la dificultat d’acceptació del mateix cos, la falta d’assertivitat i la baixa autoestima (Marmo, 2017) que seran els temes principals que es treballaran en aquesta proposta.

17 C. Factors Socioculturals

Els factors socials i culturals són d’especial importància en el desenvolupament dels trastorns d’alimentació o hàbits alimentaris saludables. Als països del Tercer Món son gairebé inexistents aquestes patologies, i aquest fet demostra que des d’una educació basada amb la salut, podem reduir la dissonància que la societat ens imposa: per una banda premiem la magror i s’associa amb l’èxit personal i social, però per l’altra banda promovem uns estils de vida sedentaris, menjars ràpids, modes, etc. que faciliten l’aparició d’aquests trastorns (Penna, Sánchez i Garrido, 2009).

A la nostra societat, i més durant l’adolescència, és molt freqüent l’ús i el consum de les xarxes socials on es promou uns ideals de bellesa que probablement moltes joves no es senten identificats amb aquests models, i desenvolupen una imatge negativa sobre el seu aspecte, el mateix cos o inclús una patologia relacionada amb l’alimentació. A més, es tracta d’una edat on el contingut de les xarxes socials pot influenciar-los fàcilment (Lozano, 2012). A més, s’han detectat certs moviments per les xarxes on promouen l’anorèxia i la bulímia, com són les pàgines webs ”proana” o bé “promia”, on les usuàries d’aquesta web justifiquen els trastorns d’alimentació, faciliten recursos i dietes per estar primes, s’animen unes a les altres a deixar de menjar i inclús, algunes arriben a autolesionar-se per baixar de pes.

2.3. La família com a factor condicionant

La influència dels pares sobre els fills es pot considerar tant un factor de risc com de protecció, segons la forma que tinguin d’actuar amb relació a l’acceptació del cos i les conductes associades.

Tot i que no existeix un únic factor que determini el desenvolupament de les malalties mentals, sí que és cert que la família és un factor important per la prevenció dels trastorns alimentaris o de la ingesta. El compromís familiar a l’hora d’abordar aquesta problemàtica, és una qüestió molt estudiada perquè en molts de casos la negació del problema o la manca

18 de capacitat per afrontar-lo sense caure amb discussions o recriminacions, pot perllongar o inclús agreujar aquesta problemàtica.

El context familiar i educatiu, són els principals entorns de referència de l’adolescent, i per tant poden ajudar a amortitzar els efectes de les conductes inadequades relacionades amb la ingesta, així com l’impacte de les xarxes socials respecte a l’ideal de bellesa.

Com diu Chandler (2001, citat a Marmo, 2014) “la família és un factor essencial però no suficient per a justificar l’aparició d’un TCA”. Serà necessari una combinació de diversos factors tant individuals (impulsivitat, autoestima, perfeccionisme, etc.) com socioculturals (afrontar les crítiques dels altres, valoració de l’aparença física o necessitat d’aprovació, falta de capacitat per resoldre conflictes, estils educatius parentals, etc.) que treballant una mica cada un, ajudarem a la prevenció de problemàtiques relacionades amb l’alimentació.

2.4. Adolescència i canvis psicològics.

L’adolescència s’entén com l’etapa de transició entre la infància i l’edat adulta, i comença amb l’inici de la pubertat entre els 12-14 anys. Encara que aquesta transició pot variar segons la cultura, en general fa referència al temps que necessita un individu per considerar-se autònom i independent socialment. A més, durant aquesta època s’experimenten canvis importants, tant en l’àmbit físic com psicològic, que poden desenvolupar un cert estrès o tensió emocional (Muss, 1997).

Des de la psicologia evolutiva, destaca el psicoanalista Erik Erikson en la seva Teoria del desenvolupament psicosocial (1950) on argumenta que a cada etapa de la vida, quan ens enfrontem amb un conflicte i aquest és resolt satisfactòriament experimenta’m un creixement personal i de maduresa. Per tant, per aquells que no arriben a superar aquests conflictes, no tindran les eines necessàries per afrontar les exigències de les etapes posteriors en el futur.

L’etapa de l’adolescència, és aquella que denomina “Exploració de la Identitat” i que compren entre els 13 i 21 anys aproximadament. L’autor exposa que és aquí quan l’individu es qüestiona contínuament qui és, i comença a modelar la seva pròpia personalitat, ja que escull a qui vol semblar-se i quin paper vol ocupar dins la societat. La vida social adquireix un lloc fonamental pels adolescents.

19 Per aquest motiu, juntament amb tots els canvis biològics, físics i psicològics que experimenten penso que és el millor moment per treballar els aspectes relacionats amb l’alimentació saludable i prevenir l’aparició de problemàtiques relacionades amb la ingesta.

2.5. Estat de la qüestió a Espanya i actualitat.

2.5.1. Normativa a les Illes Balears.

Primerament, és d’especial importància destacar que la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears conjuntament amb l’Institut Balear de la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència han col·laborat amb l’elaboració d’un diccionari de les necessitats educatives on es fa una comparativa entre la categoria educativa d’alumne amb “Necessitats Específiques de Suport Educatiu” (NESE) i la seva correlació amb les categories sanitàries basades amb els criteris diagnòstics del DSM-5 o CIE-10. Per tant, encara que les denominacions de les diferents categories sovint no són exactament similars en cada camp (educació-salut), com a professionals hem de sabre identificar i determinar a què es refereix cada terminologia. En el cas dels Trastorns Emocionals Greus com a categoria de les

“Necessitats Educatives Especials”, inclou una àmplia varietat de trastorns psicològics i entre aquests i troba’m els “Trastorns alimentaris i de la ingestió”, i més específicament l’Anorèxia i la Bulímia Nerviosa. En definitiva, sembla evident que sense un desenvolupament saludable físic i mental de l’alumne, aquest tindrà dificultats en el moment de desenvolupar i millorar el seu aprenentatge, i per tant, tant l’educació com la salut hauran d’anar de la mà per ajudar en aquest procés.

A més, l’article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut i atribueix a les organitzacions públiques la responsabilitat de dur a terme tota classe de mesures preventives. En el cas de les Illes Balears, ja que cada competència va per comunitat autònoma, hi ha un acord entre la Conselleria d’Educació i la Conselleria de Salut en la coordinació i desenvolupament de programes d’educació per a la salut a tots els centres educatius de les Illes Balears (BOIB núm. 78, 29-06-2002).

Des de l’àmbit de l’orientació educativa volem contribuir a desenvolupar les següents capacitats així com indica el Decret 34/2015 del currículum de l’Educació Secundària Obligatòria de les Illes Balears als alumnes de primer curs:

20 1. Conèixer el funcionament del cos humà, així com els beneficis d’una alimentació

sana i un estil de vida saludable.

2. Contribuir a millorar la seva autoestima, així com la seva valoració de la imatge corporal i l’acceptació dels companys.

3. Ajudar a fomentar el raonament crític i desenvolupar la reflexió sobre els valors estètics actuals.

4. Valorar els hàbits socials que es relacionen amb la salut així com l’assertivitat o les habilitats socials.

L’article 37.2 del Decret 39/2011 per qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris i sostinguts amb fons públics indica que “en els àmbits d’actuació de l’orientació educativa i professional es preveu que l’orientació ha de posar l’èmfasi en el suport dels processos d’ensenyament-aprenentatge, en la prevenció de dificultats i en la posada en pràctica de mesures d’ajuda, així com en l’acció tutorial”

L’article 37 del Dret a l’educació de la Llei 9/2019 de l’atenció i els drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears , exposa que “les persones menors d’edat des del seu naixement tenen dret a l’educació i a rebre una formació integral que garanteixi el ple desenvolupament de les seves capacitats, de la identitat personal des que neixen, des del si de la família, amb la col·laboració de les administracions públiques de les Illes Balears. En qualsevol cas en els centres on siguin atesos els infants es garantirà l’atenció des del punt de vista de l’educació i de la salut.”

Aquest fet, juntament amb el mencionat anteriorment sobre què el currículum de l’Ensenyança Obligatòria de Secundària inclou la promoció de la salut i també que una de les funcions i principis fonamentals de l’Orientació Educativa és la prevenció, posa en evidència de la importància de dur a terme aquest programa.

2.5.2. Adaptació a la situació excepcional de la COVID-19.

Per altra banda, a causa de l’impacte que ha tingut la situació provocada per la COVID-19, ha obligat a gairebé totes les institucions a replantejar-se els objectius i les prioritats d’aquests. En el cas de l’educació, ha fet reflexionar sobre diferents aspectes en què es basen els processos d’aprenentatge dels alumnes: quantitat de continguts, estructuració dels

21 coneixements i relació entre ells, nombre de professorats a les aules, la desconnexió entre allò que aprenem i la vida quotidiana real, així com es reflecteix a les “Orientacions per a l’elaboració del pla de contingència a l’Educació Secundària” (2020).

Aquest període de confinament ha servit per descobrir o reafirmar la necessitat de realitzar canvis i dissenyar una escola dirigida al benestar físic, mental i social de tots els estudiants perquè és imprescindible el benestar de cada alumne per a poder garantir un aprenentatge de qualitat. La intenció de la comissió 02 dels “Aspectes curriculars, ordenació acadèmica i metodologia de secundària” del curs 2020-21 és la de promoure canvis per donar èmfasi a les competències essencials i per flexibilitzar i prioritzar l’exigència dels continguts, entre altres coses. Segons aquest document, s’introdueix com a tema transversal dins les programacions didàctiques aspectes relacionats amb la promoció de la salut. Amb aquesta finalitat, els equips docents determinaran de quina forma en cada àmbit o matèria s’han de treballar de manera multidisciplinària aspectes com: els hàbits bàsics de salut física (alimentació, exercici físic....), les rutines d’higiene, la prevenció dels contagis, la salut emocional per la gestió de les angoixes, etc.

És per aquest motiu que té sentit ara més que mai la col·laboració des de l’àmbit educatiu i el de salut, per tal d’insistir amb una educació basada amb la salut i amb la prevenció d’hàbits poc saludables i la millora de l’alimentació.

2.5.3. Anàlisis d’estudis previs.

Després d’analitzar la situació actual, a continuació s’exposaran alguns estudis realitzats a Espanya durant els darrers anys sobre la proporció d’adolescents que pateixen algun tipus de trastorn alimentari o de la ingesta respecte a tota la població d’alumnes durant l’educació secundària.

L’estudi realitzat a Barcelona per Arrufat (2006) té la finalitat d’analitzar la prevalença dels Trastorns de la conducta alimentària als alumnes de 3r i 4t de secundària entre 14 i 16 anys.

Els resultats indiquen que existeix un 9,2 % d’adolescents amb risc de patir algun TCA, on les dones mostraven una major prevalença (16,1%) respecte als homes (2,2%). Més concretament, en el cas de les dones els resultats indicaren un 0,35% per l’anorèxia nerviosa, un 0,44% per la bulímia i un 2,7% pel trastorn de la conducta alimentària especificat. Per

In document Programa de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària pels alumnes de secundària. (sider 11-0)