el dret a la confidencialitat?
Guillón19 definia el concepte de l’ètica sanitària com “Aquelles decisions relacionades amb les normes o els valors, el benefici o el perjudici, amb lo just o injust i com s’havien de dur a terme o no, en el context de l’atenció sanitària”.
Gracia11 recolza que en les decisions sanitàries s’han d’incloure els valors ja que aquests són els que adquireixen significat en la vida del pacient, influint de manera directa o indirecte amb la seva salut. El seu mètode es basa en 10 fases, que es poden consultar a l’Annex 2.
En la pràctica clínica ens podem trobar valors en conflicte; la metodologia deliberativa de Gracia aporta la capacitat de veure més enllà dels extrems A o B, ja que altres cursos d’acció són possibles11.
Alguns autors4 afirmen que la capacitat d’establir el bé o el mal és individual i depèn de factors tal com la perspectiva, la jerarquia de valors i el projecte vital de cadascun. Per tant, diuen que la beneficència va lligada a la autonomia. També afirmen que els sanitaris no poden decidir què és millor pels seus pacients. Simplement poden evitar tot allò que provoqui mal; tenint en compte que aquesta premissa d’evitar el dany no és absoluta ja que en ocasions es precís fer un dany per evitar així un mal major4.
Altres autors3 s’atreveixen a fer recomanacions per evitar la vulneració de la confidencialitat:
Determinar la utilització i l’accés a les dades dels pacients per part dels professionals del centre (administratius, sanitaris...).
Facilitar la informació (a adults capaços) o representats en les condicions de privacitat més adequades. Demanar autorització al pacient per informar a tercers.
El pacient o el seu representant podran accedir a tot el contingut i documentació pròpia de la història clínica.
L’accés a les dades confidencials dels pacients s’ha de limitar als professionals implicats en la seva atenció.
Tenir en compte les excepcions que recullen les diferents normatives entorn al dret.
L’equip assistencial és l’encarregat de preservar el dret.
L’accés dels medis de comunicació a l’àmbit assistencial ha de comptar amb la autorització del pacient i del propi equip assistencial, que prèviament pactaran la informació que volen facilitar.
Altres investigacions20 afegeixen a les recomanacions anteriorment esmentades el dret que tot pacient té a conèixer la identitat del professional que l’està atenent. També recalquen que s’ha de garantir la identificació dels professionals que intervenen en el procés assistencial dintre de la història clínica. Aquest autor també emfatitza en què les dades generades a través de l’atenció en salut laboral han de ser conegudes únicament pels professionals d’aquest àmbit i pel propi interessat; a no ser que el treballador ho autoritzi a través d’un informe de baixa laboral.
Per finalitzar amb les recomanacions, també hem de citar que el grup de bioètica de la SEMICYUC1 destaca l’obligatorietat per part dels sanitaris de conèixer les preferències del pacient respecte a les visites amb l’objectiu de saber qui ha de ser el receptor de la informació en tot moment i potenciar la participació de la família en la seva atenció.
Aquest mateix grup de bioètica ressalta la importància que tot professional, amb accés a les dades sensibles de salut, té de firmar un contracte de confidencialitat d’acord amb el seu lloc de feina.
A més de les recomanacions, alguns autors3, s’atreveixen a formular una proposta de solució per combatre o afrontar una possible vulneració del dret a la confidencialitat.
Agrupen les propostes en 3 apartats:
Qüestions d’actitud: procurar que les històries clíniques estiguin el mínim temps possible fora de l’arxiu i quan això sigui imprescindible, vetllar per la seva custòdia. És important evitar que els pacients o els familiars traslladin les històries clíniques (inclús en situacions d’urgència). També s’accentua la importància de què la informació sigui transmesa de forma personalitzada i en llocs reservats del públic en general. En definitiva, evitar la difusió de dades que puguin identificar a un pacient en concret.
Qüestions de decisió: l’experiència i el sentit comú no sempre són suficients per prendre una decisió correcta quan sorgeix un conflicte. Per això i, com abans hem esmentat11, resulta útil familiaritzar-se amb algun mètode de raonament per la pressa de decisions enfront dilemes ètics. També és important tenir comitès assessors de bioètica en les àrees.
Qüestions d’execució: són totes aquelles activitats destinades a determinar les carències existents i corregir-les portant els canvis organitzatius oportuns i, consensuar uns mínims d’infraestructura necessaris per realitzar un treball de qualitat. Aquests autors3 afirmen que la preocupació per salvaguardar el dret de la confidencialitat hauria de formar part de la cartera de serveis del centre, incloent així activitats formatives sobre confidencialitat en les ofertes de cursos de formació continuada.
Després de redactar aquest tercer objectiu es dóna per finalitzada la discussió d’aquesta revisió bibliogràfica. En el següent apartat es pot veure quines conclusions s’han extret de l’objecte d’aquest TFG.
CONCLUSIONS
En relació a la pregunta d’aquest TFG, sobre si la confidencialitat és un dret vulnerat, podem concloure que és un dret atemptat i així ho reconeixen els propis sanitaris.
Fent referència al primer objectiu plantejat, que parla de la normativa relativa al dret a Espanya, cal dir que molt pocs sanitaris coneixen l’ordenament jurídic que abasta la confidencialitat i que són un nombre, encara més reduït, els metges i infermers que tenen constància de les penes de presó que comporta violar el dret.
Amb la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de la autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica s’intenta crear un marc legal més acord amb la realitat.
S’ha de recordar que no és pot parlar de la confidencialitat en termes absoluts, ja que tracta informació considerada com a sensible i s’han d’admetre excepcions i consideracions especials. El que s’acaba de dir, no s’ha d’utilitzar en cap cas, per
“justificar” un mal ús de la confidencialitat per part dels sanitaris.
En aquest sentit, hi ha que fer menció especial als adolescents ja que els metges no apliquen el principi de confidencialitat en ells, ja sigui per un desconeixement del propi facultatiu o simplement per una contradicció dels seus propis valors.
Un altre tema discutit en el primer objectiu és el Big Data. És una arma de doble fulla, ja que en les mans correctes potser una boníssima eina de treball clínic però en les mans errònies pot provocar una vulneració del dret a la confidencialitat, de les més greus viscudes fins a l’actualitat. En principi, aquestes noves eines informàtiques només tracten dades de caràcter anònim que no es poden vincular amb el seu titular. Però la realitat no és aquesta. Com ja hem descrit durant la discussió, la possibilitat de tornar a associar aquests documents amb el seu titular ha deixat de ser una utopia fa temps.
Entorn al segon objectiu, en el qual s’intenta esbrinar què saben, què perceben i com es comporten els metges i infermers, ens crida l’atenció la discordança entre coneixements i comportaments. Encara que els metges demostrin conceptes més clars després no ho tradueixen en un millor comportament en la pràctica, sinó tot el contrari, ja que és el personal d’infermeria qui presenta pràctiques més respectuoses cap a l’usuari. Una dada que ens impacta és que els propis sanitaris acudirien a un altre centre que no fos el seu per tractar-se d’alguna malaltia; ja que ells mateixos en són conscients de la vulneració del dret. També ens impacten les dades que demostren que alguns sanitaris violen aquest dret no de manera esporàdica, sinó de forma severa i continuada, demostrant una falta de conscienciació enorme.
És alarmant que el lloc que més s’utilitzi per transmetre informació sigui l’habitació ocupada per un malalt que necessàriament no és de qui es parla.
Per acabar i entorn a quins són els dilemes ètics que sorgeixen en la pràctica assistencial, hem de reflectir que l’aparició o no d’un dilema ètic dependrà de com s’estructurin moralment les persones involucrades. Dic això, perquè en una determinada situació, alguns sanitaris podran trobar valors en conflicte i d’altres no.
En aquesta mateixa línia, hem de reflectir les riqueses que el camp de la bioètica ens aporta alhora de resoldre un dilema ètic. Seguint amb el mateix tema i parlant en primera persona, considero important espargir i contagiar entre els sanitaris, les ganes de formar-se en aquest camp, la importància de crear grups de reflexió i l’auto-conscienciació per aconseguir preservar el dret a la confidencialitat.
S’ha d’acabar aquesta conclusió recalcant que queda molta feina a fer per què la confidencialitat i els seus valors implícits és compleixi d’acord amb les exigències i la legalitat que la seva utilització comporta.
BIBLIOGRAFIA
(1) L. Cabré Pericas, I. Lecuona, R. Abizanda, R.Clemente, E. De Miguel, M. Montáns, C. Zaforteza, M. García, J.M. Sánchez, Mª V. Pacheco, Mª C. Martín, M. Nolla, J.J.
Arias, V. López, I. Saralegui, Grupo Bioética de la SEMICYUC. Confidencialidad.
Recomendaciones del Grupo de Bioética de la Sociedad Española de Medicina Intensiva Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC). Med Intensiva. 2009; 33(8):
393–402.
(2) Fernández Lamelas, M. Antonia; Álvarez Rodríguez, Teresa; Ramiro Fernández, José Manuel; Martínez de Santiago, Salomé. El respeto a la intimidad. El secreto professional en enfermería. Cuad. Bioét. XIX, 2008/1ª.
(3) Javier Júdez, Pilar Nicolás, M. Teresa Delgado, Pablo Hernando, José Zarco y Silvia Granollers para el Proyecto de Bioética para Clínicos del Instituto de Bioética de la Fundación de Ciencias de la Salud. La confidencialidad en la práctica clínica: historia clínica y gestión de la información. Med Clin (Barc). 2002; 118(1): 18-37.
(4) Martínez Ortega, Rosa M; Oter Quintana, Cristina; Rubiales Paredes, M. Dolores;
Salguero Molpeceres, Oliver. El secreto professional en Enfermería: un caso practico.
Metas de Enfermería. Nov 2005; 8(9): 49-53.
(5) Manzanaro R, Apellaniz A, Sánchez Milla J J. Los estudiantes universitarios ante la confidencialidad. Aspectos relacionados con la salud laboral y la atención primaria.
Mapfre Medicina. 2004; 15: 285-292.
(6) Molina Mula, Jesús. El derecho a la confidencialidad y los cuidados de Enfermería.
Metas de Enfermería. Sept 2007; 10(7): 50-54.
(7) Ley 41/2002 de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. BOE nº 274 de 15 de noviembre de 2002.
(8) Iraburu, Marga. Estudio Multicéntrico de Investigación sobre la Confidencialidad.
Med Clin (Barc). 2007; 128(15): 575-8.
(9) Comercializar los datos sanitarios: anonimizar no es una respuesta para la Bioética.
Revista de bioètica y derecho. Enero 2015; núm 33: pág 1-2.
(10) Casillas Santana, M. Lourdes; Rodríguez Llanos, Raquel; Pagola de Frutos, Marta.
A propósito de un caso: el derecho a la confidencialidad. Metas de enfermería. Sept 2005; 8(7): 65-69.
(11) Valois-Nuñez, Carmen. Intimidad, confidencialidad y dilema ético: a propósito de un caso. Portularia. Diciembre 2011; 11(2): 105-114.
(12) M.Iraburu, J.Chamorro, M.T. de Pedro. Conocimientos, comportamientos y opiniones de los profesionales sanitarios de un hospital en relación a la confidencialidad. Anales del Sistema Sanitario de Navarra. Sep.-dic 2006; 29(3): 357-366.
(13) Lescaille Taquechel, Marlina. El secreto professional y su relación con enfermería.
Revista Cubana Enfermería. Junio 2007;23(2).
(14) S.G. Fidel Kinori, F.J. Eiroá Orosa, A. Giannoni Pastor, R. Tasqué Cebrián, J.M.
Argüello Alonso, M. Casas Brugué. Protección de la confidencialidad en las historias clínicas informatizadas: los pacientes en la consulta de salud mental hospitalaria.
Fundación Grifols. Becas sobre bioética, 2010.
(15) Kate Scott, Jane V Dyas, Jo B Middlemass and A Niroshan Siriwardena.
Confidentiality in the waiting room: an observational study in general practice. British Journal of General Practice. Junio 2017; 57: 490-493.
(16) Cristina M. Beltran-Aroca, Eloy Girela-Lopez, Eliseo Collazo-Chao, Manuel Montero-Pérez-Barquero y Maria C. Muñoz-Villanueva. Confidentiality breaches in clinical practice: what happens in hospitals? BMC Medical Ethics. 2016.
(17) Guerra Martín, MªDolores. Opiniones y percepcions de las enfermeras sobre los valores que desarrolan en la prestación de cuidados. Metas de Enfermería. Sept 2008;
11(7): 26-31.
(18) M.D. Pérez-Cárceles, J.E. Pereñiguez, E. Osuna, D. Pérez-Flores, A. Luna. Primary care confidentiality for Spanish adolescents: fact or fiction? Journal Medical Ethics.
2006; 32: 329-334.
(19) Fernández Vázquez, Juan Manuel. Secreto Profesional. Anales Médicos, Hospital ABC. 1999; 44(1): 45-48.
(20) Martín de Aguilera Moro, Mª del Carmen. Confidencialidad en el ámbito profesional de la enfermería dermatológica. Enfermería dermatológica. Enero-Abril 2011; 12: 32-37.
Annex 1: