TREBALL DE FI DE GRAU
EL SEGON PERÍODE DE LA GUERRA CIVIL XINESA, LES INTERVENCIONS ESTRANGERES (1945-1949)
Luc Ulf Grapengiesser
Grau de: Història
Facultat de: Filosofia i Lletres
Any acadèmic 2020-21
1
EL SEGON PERÍODE DE LA GUERRA CIVIL XINESA, LES INTERVENCIONS ESTRANGERES (1945-1949)
Luc Ulf Grapengiesser
Treball de Fi de Grau
Facultat de Filosofia i Lletres Universitat de les Illes Balears
Any acadèmic 2020-21
Paraules clau:
Guerra Civil Xinesa, Guerra Freda, Kuomintang, Parit Comunista Xinès, Xina, Taiwan.
Tutor del treball: Antoni Marimon Riutort
Autoritz la Universitat a incloure aquest treball en el repositori institucional per consultar-lo en accés obert i difondre’l en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor/a Tutor/a Sí No Sí No
☒ ☐ ☐ ☐
2
Resum
La Guerra Civil Xinesa (1945-1949) fou un conflicte bèl·lic entre dos bàndols liderats pel KMT i el PCX. La interferència soviètica i americana, la victòria comunista i l'èxode dels nacionalistes desemboca en la a formació de les ‘’dues Xines’’.
Abstract
The Chinese Civil War (1945-1949) was a war between two sides led by the KMT, and the PCC. Soviet and American interference, communist victory and the exodus of nationalists led to the formation of the ‘'two Chinas’'.
3 Índex
1. Llistat d'abreviacions 4
2. Presentació 5
○ Hipòtesi i objectius principals 6
○ Fonts i metodologies 7
○ Estat de la qüestió 8
3. Context de la Xina revolucionària
i primer període de la guerra civil (1912-1937) 10 4. Segon període de la guerra civil (1945-1949) 12
5. intervenció internacional 17
6. La postguerra immediata 27
7. Conclusió 31
8. Fonts 33
9. Bibliografia 34
4 1. Llistat d'abreviacions
EPA: Exèrcit Popular d’Alliberament.
EUA: Estats Units d’Amèrica.
KMT: Kuomintang o Partit Nacionalista Xinès.
PCX: Partit Comunista Xinès.
RPX: República Popular de la Xina.
URSS: Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques.
5 2. Presentació
La Guerra Civil Xinesa ha marcat la història, la geopolítica i la societat xinesa fins a l'actualitat. De la mateixa manera, també va posar fi al període revolucionari de la Xina que s'inicià l'any 1911 amb el derrocament de la dinastia Qing i la instauració de la República de la Xina (Kissinger, H. 2011: 86-87)1. Va ser un conflicte bèl·lic que es va originar en la dècada dels vint del segle passat i que, en el present, no ha finalitzat. Així, els dos bàndols (ara la Xina i Taiwan) sobreviuen en forma d'entitats estatals que no reconeixen els govern de l'altre. A similitud amb el conflicte coreà, mai s'ha arribat a firmar la pau entre els bel·ligerants.
Aquest treball en concret se centra en el període entre els anys 1945 i 1949, període també conegut com la Revolució Comunista Xinesa. Aquestes dues dades marquen dos punts importants en el conflicte:
● L’any 1945 és l'any que finalitza la Segona Guerra Sinojaponesa i conclou la cooperació entre el Partit Comunista (PCX) liderat per Mao Zedong i el Partit nacionalista o Kuomintang (KMT) liderat per Chiang Kai-shek reiniciant així la guerra civil.
● L'any 1949 és marcat per la victòria i consolidació comunista al continent i l'exili del govern de la república a l'illa de Taiwan. Però això no vol dir que el 1949 significàs la fi del conflicte, ans és el moment en què el PCX
1 A finals del segle XIX, l'ordre imperial xinès estava totalment desarticulat; el tribunal de Pequín ja no funcionava com un factor per a protegir ni la cultura xinesa ni la seva l'autonomia. L'any 1898 la frustració popular es va traduir amb la Revolta dels Bòxers contra les estructures estrangeres presents al país. Les potències estrangeres respongueren amb una força expedicionària anomenada Aliança de les Vuit Nacions que, després de derrotar els xinesos, van dictar un altre "tractat desigual" la qual imposava una indemnització i els atorgava nous drets d'ocupació. Els tractats desiguals i les repetides marxes estrangeres a la capital xinesa van ser una de les causes per la que la població xinesa ja no creies en la dinastia Qing la qual es va ser deposada el 1912 a favor d'una república.
6 declara la República Popular Xinesa. Com hem dit, però, el conflicte persisteix avui i és un resultat directe d'aquest període.
La República Popular de la Xina té, a dia d'avui, una importància immensa en l'escena internacional i és, tot i que discutiblement, el país que està més a prop de desafiar la posició dels EUA com a única superpotència. Per això la motivació darrere aquest treball és aprofundir en els coneixements de la història recent sobre aquest país que sol caure en l'oblit en les ensenyances acadèmiques i, a partir de la Guerra Civil Xinès, ampliar les nocions sobre la seva posició internacional durant la Guerra Freda i en l’actualitat.
Com a curiositat, la redacció d'aquest treball coincideix amb el centenari del Partit Comunista Xinès que es fundà l'any 1921.
Hipòtesi i objectius principals
La política exterior de la Xina és fruit del període de la Guerra Civil Xinesa (1945- 1949). L’inconclús conflicte i la posició de l'URSS i els EUA durant i immediatament després de la guerra han dut a que la República Popular de la Xina es mantingués aïllada en l'escena internacional i construís la seva pròpia esfera d'influència durant la Guerra Freda.
D'aquesta manera la hipòtesi anterior es estudia a partir dels següents objectius:
● Comprendre com el PCX va guanyar el conflicte.
● Entendre la relació entre la Xina i Taiwan.
● Analitzar les relacions entre la URSS i el PCX.
● Evidenciar l’intervencionisme internacional en el conflicte.
7
● Plasmar l’impacte de la guerra civil en les relacions entre les superpotències de la Guerra Freda.
Fonts i metodologies
El següent treball tracta principalment la història política de la Guerra civil de la Xina i el seu desenvolupament és a través de tant fonts primàries com secundàries.
Les fonts primàries utilitzades al llarg del text són una col·lecció de tractats, declaracions, telegrames i informes que s'han recuit al llarg de la recerca bibliogràfica per al desenvolupament del treball. La procedència de aquestes són principalment de tres llocs. La primera són publicacions vàries que ha lliurat el govern dels EUA des del Departament d'Estat, com ara els White Papers que recuï un important nombre d'intercanvis diplomàtics relacionats amb la Xina al llarg de la guerra civil. Per altra banda, sobretot per documents de procedència soviètica o xinesa, s'ha utilitzat Wilson Center Digital Archive, recurs web per accedir a documents desclassificats i traduïts (a l'anglès) de governs i organitzacions de tot el món. Finalment també s'ha utilitzat el recurs web Jstor, plataforma que recull un gran nombre d'articles, llibres i fonts primàries.
Pel que fa a les secundàries, han servit essencialment per completar la informació donada a les fonts primàries o per la recerca bibliogràfica dels esdeveniments voltant la Guerra Civil Xinesa. Són llibres i articles d'autors especialitzats en el tema. El problema principal que es trobà davant de la recerca bibliogràfica d'aquest treball, que també afecta quant a la recerca de fonts primàries, va ser trobar bibliografia produïda a la Xina, no per la seva inexistència, per la incomprensió d'aquest degut al desconeixement de les llengües que s'hi parlen,
8 la qual, crec, hagués enriquit més el treball mitjançant un punt de vista més directe al país.
Aquest treball s'ha dividit en quatre grans apartats les quals, cada una, segueix un ordre cronològic de la successió de fets (a excepció de l'última). La divisió en què s'han fet els apartats té la intenció de facilitar la comprensió i la recerca dels objectius:
● Context de la Xina revolucionària i primer període de la guerra civil (1912- 1937): contextualitzar el conflicte i comprendre així el perquè de la rivalitat entre el KMT i el PCX.
● Segon període de la guerra civil (1945-1949): explicar els fets interns que dugueren a l'establiment de la República Popular de la Xina en el 1949.
● Intervenció internacional: plasmar les formes en què les superpotències intervingueren en la guerra.
● La postguerra immediata: tractar les conseqüències directes que produí la guerra civil a les parts involucrades i les relacions entre elles.
Estat de la qüestió
El conflicte tractat en si està molt estudiat des de múltiples tendències. Com dit, aquest treball es centra en la història política del conflicte on vull destacar els estudis de Franz Schurmann, historiador i sociòleg, especialitzat en la història de la Xina comunista i la Guerra Freda.
L'autor acompanya les seves obres amb fragments de fonts primàries, un exemple és China Republicana; El nacionalismo, la guerra y el advenimiento del comunismo, 1911-1949 publicada juntament amb Orville Schell. Aquesta obra,
9 referenciada al llarg del treball, ha servit com a inspiració en l'estructuració del treball amb l'acompanyament de fragments de fonts primàries a la recerca.
Aquest TFG aporta la introducció del conflicte de Xinjiang a la Guerra Civil Xinesa que, durant la recerca bibliogràfica, s'ha observat que es tracten de forma separada a la Guerra Civil Xinesa o no sol interessar en les obres que tracten la guerra en qüestió. S'ha decidit tractar-la com a part de la guerra civil, ja que coincideix en el context cronològic i pel fet que és una regió geogràfica que la Xina considera part del seu territori, tant en el moment com en l'actualitat, a més que el KMT va estar-hi present durant el conflicte. Això ha permès poder aprofundir millor la involucració de l'URSS en el conflicte i facilitat la relació que tingueren els soviètics amb el PCX i el KMT.
10 3. Context de la Xina revolucionària i primer període de la guerra civil
(1912-1937)
El 1912, a causa de la Revolució Xinhai del 1911, es posa fi a la dinastia Manxú després de dues centúries de regnat i es declara la República de la Xina amb el doctor Sun Yat-sen com a primer president (Maíllo, I. 2019: 154-155)2. El nou sistema establert tenia previst reformar la Xina cap a un estat democràtic. En canvi, però, va suposar un període de gran inestabilitat provocada per la dictadura militar de Yuan Shikai entre el anys 1912 i 1916 (Puri, S. 2016: 6)3. Aquest període es coneix com l’Era dels Senyors de la Guerra on vàries faccions polítiques i militars controlaven diferents espais geogràfics, coneguts com ‘’camarilles’’, que estaven fora del control del govern central, tenien els seus propis exèrcits, sistemes i lluitaven per propis interessos amb qui més els convenia al moment.
És en aquesta època de faccionalisme que apareixen i es consoliden com a partits polítics el KMT i el PCX. El KMT en els seus inicis, fundat sota els Tres Principis del Poble (nacionalisme, democràcia i benestar) pel doctor Sun Yat-sen, era una conglomeració de diferents grups revolucionaris amb l’objectiu de democratitzar la Xina i reunificar el país. Però no va obtenir un suport popular fins l’any 1919 després del tractat de Versalles on les possessions alemanyes a la Xina foren lliurades al Japó, la qual cosa provocà el Moviment del Quatre de Maig (Maíllo, I. 2019: 134-135)4. És en aquest període que el KMT cerca ajuda exterior
2 Sun Yat-sen fou el primer president de la República de la Xina i considerat el pare de la Xina moderna. El seu objectiu era convertir la Xina en un règim parlamentari dirigit per un govern no representatiu en canvi la realitat del moment va obligar a Sun entregar la presidencia a Yuan Shikai. Va recuperar la presidència el 1916, però l'existència de les camarilles i de diversos poders a la Xina van frustrar els seus objectius.
3 El militar Yuan Shikai va obtenir la presidència a canvi que deposàs l’emperador. Durant el seu govern va frenar el procés democratitzador i va intentar restaurar la monarquia declarant-se emperador l’any 1915.
4 Va ser una manifestació d'estudiants en reacció al tractat de Versalles que ràpidament es propagà a nivell nacional. També demanaren canvis de caire social i culturals i una modernització del país i va ser també un precursor a la fundació del Partit Comunista Xinès.
11 i entra en cooperació amb la URSS, amb qui l’any 1923 firma el Manifest Sun- Joffe en el qual el KMT accepta formar el Primer Front Unit amb el PCX (establert l’any 1921) i molts dels membres d’aquest últim s’uneixen al KMT.
Amb la mort de Sun Yat-sen el 1925, Chiang Kai-shek es fa amb la direcció del KMT i, reconegut internacionalment amb el títol de Generalíssim, governà de forma autocràtica i cada vegada més dictatorial. Chiang entrà en conflicte amb altres líders del partit, sobretot amb els dirigents nacionalistes a Wuhan i va iniciar el terror blanc amb la purga de membres del PCX a través d’una sèrie de massacres. La resta de dirigents del KMT, que en un principi s’oposaven a les accions de Chiang Kai-shek, l’any 1927 varen decidir expulsar tots els comunistes del partit. El PCX va perdre gran part de la seva presència a les ciutats, en canvi al camp es varen fer amb el favor dels pagesos i crearen l'exèrcit vermell. En aquesta situació, Mao Zedong comença a agafar el lideratge del partit, lideratge que es consolida l’any 1935 després de la Llarga Marxa (Maíllo, I. 2019: 152- 153)5.
Així s’inicia el primer període de la Guerra Civil Xinesa que durà fins el 1937 amb el començament de la Segona Guerra Mundial, moment en què es crea el Segon Front Unit contra el Japó. Encara així, hi hagué una cooperació molt fràgil, una coordinació pobre i enfrontaments esporàdics entre els dos grups (Lai, S. X. 2013:
1-2)6. Els dos grups tenien clar que un pic acabés la guerra, la cooperació arribaria a la seva fi i es reiniciaria la guerra civil que s’havia pausat en el 1937.
5 Després de la pèrdua a Kiangsi, on es trobava el nucli de la direcció del PCX, l'octubre de 1934, els comunistes van emprendre la ‘’Llarga Marxa’’. A prop de cent mil persones van emprendre una marxa de 9.000 km cap a Yan'an on només van sobreviure unes vuit mil persones, que arribaren, al cap de 370 dies, a la ciutat. La llarga marxa va establir el lideratge de Mao Zedong tan al PCX i com a l'Exèrcit Vermell. El nou "soviet" a Yan'an immediatament va començar a redestribuir la terra i, per tant, reposar les forces de l'Exèrcit Roig amb nous soldats de les famílies camperoles.
6 Als inicis de la segona guerra sinojaponesa el PCX va tenir l'oportunitat de expandir territorialment i projectarse políticament a nivell nacional. Això provocà que Chiang Kai-shek primordis aturar aquesta expansió. El més important d'aquest enfrontaments va ser l’Incident de
12 4. Segon període de la guerra civil (1945-1949)
Amb la derrota Japonesa el 1945, la Xina es trobà en una situació política molt similar a la preguerra. El Segon Front Unit ràpidament va desaparèixer i el país es tornava a trobar dividit en distintes faccions afegint-hi, a més, la destrucció que va comportar la guerra mundial al país. Amb l’objectiu de frenar la inevitable guerra civil, al llarg del 1945 i entrant a l’any 1946 hi va haver intents d'arribar a un pacte comú entre Chiang Kai-shek i Mao Zedong amb iniciativa americana i amb pressió soviètica, però sense resultats, ja que els exèrcits dels dos bàndols seguiren lluitant durant i després de les negociacions.
Tenint en compte l’aspecte anterior, el reinici de la guerra civil es caracteritzava per enfrontaments a petita escala i no seria fins al 1946, amb el fracàs de les negociacions, que començaren les campanyes a gran escala. Cal mencionar que a la Xina de l’any 1945 l’afectaren directament una sèrie tractats que tingueren gran importància sobre com es desenvoluparia el país en les seves relacions internacionals durant i després de la guerra civil. El primer d'aquests són els Acords de Ialta, especialment l’apartat que incumbeix el Japó:
Acords de la Conferència de Ialta: Resolucions sobre Japó7
‘’Els caps de les tres grans potències -la Unió soviètica, els Estats Units d'Amèrica i la Gran Bretanya- han acordat que en els dos o tres mesos que segueixen a la capitulació d'Alemanya i la fi de la guerra en Europa, la Unió Soviètica entrarà en guerra amb el Japó juntament amb els Aliats, a condició que:
Anhui del Sud, l’any 1941, quan tropes nacionalistes van emboscar i masacrar un exèrcit de el PCX. (encara que va haver intents tant per Mao Zedong com per Chiang Kai-shek per arribar a una solució pactada pero van fracassar més enllà del front comú contra els japonesos).
7 Traducció pròpia de l’original en anglès.
13 1.-Que sigui mantingut l'statu quo en Mongòlia Exterior (República Popular de Mongòlia);
2.-[...] c) Explotació en comú del ferrocarril de l'Est xinès i del ferrocarril del Sud de Manxúria, que obri una sortida cap a Dairen, mitjançant l'establiment d'una companyia soviètica-xina, entenent que els interessos prioritaris de la Unió Soviètica seran garantits i que la Xina conservarà la plena sobirania en Manxúria.
[...]
S'entén que l'acord concernent a la Mongòlia Exterior, els ports i els ferrocarrils esmentats més amunt exigirà l'assentiment del Generalíssim Chiang Kai-shek. El president dels Estats Units prendrà les mesures destinades a l'obtenció d'aquest assentiment, seguint el consell del Mariscal Stalin.
[...]
Per la seva part, la Unió Soviètica es declara disposada a concloure amb el govern nacional xinès un Pacte d'amistat i aliança entre l'URSS i la Xina per a aportar a la Xina el suport de les forces armades soviètiques a l'alliberació de la Xina del jou japonès.''
J. V. Stalin - F. D. Roosevelt - W. Churchill’’
4/11 de febrer de 1945 (‘’The Yalta Conference’’ Febrer 11, 1945)
Amb l'acord de Ialta, l'URSS va envair, ocupar i abolir l'estat satèl·lit japonès de Manxukuo l'agost de 1945. El mateix mes se signà el Tractat d'Amistat i Aliança Sinosoviètica on s'acorda una aliança entre en la República de la Xina i l'URSS on es posen les bases de la cooperació dels dos països:
14 Xina i URSS8
Tractat d'amistat i aliança i altres documents relacionats.
I. Tractat d'amistat i aliança.
II. Acord sobre el ferrocarril xinès Changchun.
III. Acord sobre el port de Dairen.
IV. Acord sobre Port Arthur.
V. Acord sobre les relacions entre el comandant en cap soviètic i l'administració xinesa després de l’entrada de les forces soviètiques al territori de les tres províncies orientals de la Xina (Manxúria) en relació amb la present guerra conjunta contra el Japó.
[...]
Moscou el 14 d'agost de 1945 (The American Journal of International Law. 1946)
En aquesta aliança s'estableix el reconeixement xinès de la independència de Mongòlia i que els soviètics ocuparien Manxúria durant tres mesos fins a l'arribada de les tropes de Chiang Kai-shek. Però a causa del fet que les tropes nacionalistes no tenien els recursos per a poder ocupar el territori efectivament en el temps establert, i per por a que els comunistes ocupassin el territori primer, els nacionalistes demanaren que els soviètics mantinguessin l'ocupació fins al març de 1946 (Shumann, F & Schell, O. 1967: 381).
D'aquesta manera, el temps que va haver-hi l'ocupació soviètica de Manxúria va destacar per una carrera entre els dos bàndols per a recuperar el màxim territori i armament de l'exèrcit japonès encara present a la Xina. En aquests moments, el PCX es trobava en cert desavantatge tant en nombre i recursos com en territori.
8 Traducció pròpia de l’original anglès.
15 Oficialment les tropes japoneses havien d'entregar les armes només a les forces lleials a Chiang Kai-shek el qual va provocar que hi hagués enfrontaments entre les forces comunistes i les tropes japoneses (King, J. 1986: 282, & Shaw, H. 1968:
3-4)9.
Els americans varen organitzar ponts aeris on les tropes nacionalistes, estacionades prèviament a les províncies del sud i a Birmània, varen ser transportades a les ciutats septentrionals i centrals per així evitar que el PCX es fes amb elles primer (Rousett, P. 1986: 51). Paral·lelament, els comunistes varen ocupar gran part de les zones rurals de la Xina septentrional mentre reclutaven i mobilitzaven camperols a la seva causa i atacaven les línies de comunicació i les vies de ferrocarril dels nacionalistes. el PCX també va reprendre la reforma agrària a les seves zones, que era una de les prioritats de la política comunista xinesa (Rousett, P. 1986: 55-56)10, a més d’una reforma de l'exèrcit on l'Exèrcit Vermell va passar a anomenar-se l’Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA).
Va haver-hi un intent final, amb la Missió de Marshall, de frenar l'escalada cap a una guerra oberta. Chiang Kan-shec no acceptava de cap manera que els comunistes es fessin amb Manxúria de la qual, com s’ha mencionat, ja n’ocupaven gran part. A més, tant el PCX com el KMT aspiraven a l'autoritat central i els dos bàndols veien inacceptables les condicions que Marshall
9 Quan va acabar la Guerra Mundial, els comunistes van recorrer el nord de xina per obligar als japonesos a que es rendissin davant ells. Els nacionalistes reaccionaren ordenant als japonesos que oposassin resistencia, combetessin contra els comunistes i recuperassin el territori que el PCX havia ocupat. Així també aseguren documents oficials del govern americà on inclus tropes americanes estacionades a xina varen entrar, en moments concrets, en conflicte amb guerrillers comunistes.
10 Aquesta reforma tenia com a objectiu final la distribució de la terra entre els camperols que hi treballaven, a base de l’expropiació d’aquesta al grans terratinents. A partir de 1947 es va moderar la redistribució degut a l’oposició que generava a classe mitjana. que el PCX es veia enfrontada amb la classe mitjana. i degut al seu interès de tenir-la al seu costat i mantenir la seva economía.
Amb la victòria comunista el 1949 es va paralitzar la redistribució de terres a favor de la col·lectivització.
16 proposava. La primavera de 1945, doncs, ja era evident que era inevitable la guerra civil a gran escala.
Els nacionalistes ocupaven gran part de les ciutats de Manxúria i al llarg de 1946 guanyaren els primers enfrontaments, fins i tot ocuparen Yan'an el març de 1947 que, des de la Llarga Marxa, havia servit de capital als comunistes. A partir del mateix any, els nacionalistes varen perdre la iniciativa a favor de les forces de Mao. El KMT, un pic assegurades les ciutats, va decidir no seguir amb les ofensives i esperar. Davant d’això, els comunistes aprofitaren per a desplegar una sèrie d'atacs que provocaren que els nacionalistes quedessin aïllats a les urbs i d’una a una, es varen fer amb elles fins a fer-se definitivament amb Manxúria.
Chiang, davant de la situació, va començar a utilitzar tàctiques cada vegada més repressives que produïren, juntament amb la corrupció, baixa moral i pèssima direcció, la deserció en massa de les seves tropes i dels seus intel·lectuals cap al bàndol comunista (Shurmann, F & Schell, O. 1967: 384-385). L'augment d’adeptes i recursos a la seva disposició ajudà a que el PCX pogués, a partir de 1948, fer grans avenços militars recuperant Yan'an a més de prendre altres ciutats. D'aquesta manera, amb la consolidació del control comunista sobre Manxúria, l'EPA es va mobilitzar per a capturar les províncies centrals i donar un cop de gràcia al KMT a la Batalla de Huai-Hai, el desembre de 1948, aconseguint el control de gran part del territori al nord del riu Iang-Tsé i provocant el col·lapse econòmic i el desmembrament polític del KMT (Shurmann, F & Schell, O. 1967:
386-387).
Amb la derrota nacionalista a Huai-Hai, s'inicia la retirada periòdica del KMT cap a Taiwan consolidant-se a l'illa el 1949 i declarant Taipei com a nova capital. Amb ells, s'endugueren tot l'aparell militar, la classe política i tots els tresors culturals que pogueren (Kissinger, H. 2011: 89-90).
17 Encara que la guerra oberta seguí al llarg de la següent dècada -tan al continent, on els nacionalistes mantingueren algunes zones de resistència, com a l'estret de Taiwan- el control del país estava, a la pràctica, a mans del PCX. El 1949 Mao va proclamar la República Popular de la Xina (RPX), la qual va encetar una nova època d'expansió territorial i econòmica.
5. Intervenció internacional
El segon període de la guerra civil es va diferenciar del primer període pel fet que es convertí en un assumpte internacional a causa de, per una banda, la involucració de la Xina en la Guerra Mundial, i per l'altra, el progressiu desenvolupament cap a la Guerra Freda. El reinici del conflicte intern coincidí amb la presència militar tan americana com soviètica en el país: l'URSS ocupava militarment la regió de Manxúria i els EUA havien enviat a prop de 55.000 soldats a la Xina al voltant de Beijing (amb el temps es reduiria el seu nombre fins i finalment la retirada d'aquests el 1949). A més, els americans també enviaren la Dixie Mission, durant la guerra mundial, amb l'objectiu d'estudiar i establir relacions amb el PCX a Yan'an (Moise, E. 1986: 104 - 105)11.
Cal dir que, en un inici, tant l'URSS com els EUA compartien l'interès en que la Xina s'estabilitzàs a través d'un govern de coalició entre els dos partits enfrontats.
Aquest interès es pot observar en l'Acord de Ialta prèviament exposat, on els EUA accepten l’ocupació soviètica de Manxúria i donen suport a l'establiment del Tractat d'Amistat i Aliança Sinosoviètica. D’aquesta manera, les dues
11 L'últim any de la guerra mundial hi va haver un interès comú entre els americans i Mao en establir relacions i oferir ajuda mútua. Els americans necessitaven ajuda logística a les zones de control comunista mentre que el PCX cercava disminuir la seva dependència a la URSS, a més d’obtenir armament. Amb la fi de la guerra mundial, i fins el 1947, es va mantenir el grup d'observació per a així no rompre els contactes i facilitar la comunicació entre els EUA i el PCX.
18 superpotències sortiren com aliades del KMT, el govern del qual fou l'únic reconegut a causa de la naturalesa dels tractats mencionats i es fa evident sobretot amb els articles 23 i 27 de la Carta de les Nacions Unides:
Carta de les Nacions Unides i Estatut Del Tribunal Internacional de Justicia.12
‘’Capítol V: El Consell de Seguretat:
Article 23
1. El Consell de Seguretat estarà format per onze membres de les Nacions Unides. La República de la Xina, França, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i els Estats Units d'Amèrica seran membres permanents del Consell de Seguretat. L’Assemblea General elegirà altres sis membres de les Nacions Unides com a membres no permanents del Consell de Seguretat, tenint en compte especialment la contribució dels membres de les Nacions Unides al manteniment de la pau i la seguretat internacionals. i als altres propòsits de l'Organització, i també a una distribució geogràfica equitativa.
[...]
Article 27
1. Cada membre del Consell de Seguretat tindrà un vot.
2. Les decisions del Consell de Seguretat sobre qüestions de procediment seran preses pel vot afirmatiu de nou membres.
3. Les decisions del Consell de Seguretat sobre totes les altres qüestions seran preses pel vot afirmatiu de nou membres, fins i tot els vots
12 Traducció pròpia de l’original anglès.
19 afirmatius de tots els membres permanents; però en les decisions preses en virtut del Capítol VI i del paràgraf 3 de l'Article 52, la part en una controvèrsia s'abstindrà de votar.
San Francisco 26 de juny de 1945’’
(ONU 1945: 6-7)
La decisió que la República de la Xina fos part dels Cinc Grans, membres permanents del Consell de Seguretat, que implica el poder permanent de vetar, va ser la manera de crear un nou equilibri mundial a més d'així també crear un estat fort que pogués contrarestar i debilitar el Japó (Kissinger, H. 2011: 91-92).
L'URSS, havent sortit devastada de la Guerra Mundial, va desmantellar la indústria que es trobava en Manxúria per a reconstruir la seva pròpia. A més, el reconeixement de l'URSS del govern de Chiang a través del Tractat d'Amistat i Aliança Sinosoviètica va donar privilegis importants als soviètics, entre ells l'ús de ports de Port Arthur i Dairen com a bases navals, importants concessions comercials i el reconeixement xinès de zones geogràfiques en disputa a Xinjiang i a Manxúria. Això causa que el PCX quedàs aïllada del suport d’Stalin excepte amb certa ajuda logística al llarg de la guerra i que l'URSS pressionàs a el PCX per a que arribàs a un acord amb el KMT. Una altra causa del poc suport soviètic a la revolució comunista xinesa va ser també la manca de confiança en una victòria comunista (Rousset, P. 1986: 54).
Entrant en aquestes negociacions, la Missió Marshall, documentada als White Papers13, tenia l'objectiu de posar les condicions necessàries per a l'establiment
13 És un document que recopila les relacions que varen tenir la Xina i els EUA des de la Segona Guerra Mundial fins a la seva publicació en el juliol del 1949 amb l'interès, entre altres aspectes, de mostrar que The Loss of China (La pèrdua de la Xina) cap als comunistes no va ser degut a la
20 d'un govern de coalició. Per als americans, com mostren els telegrames de Wedemeyer (comandant de les forces americanes a la Xina entre 1944 i 1946), estava clar des del principi que Chiang tendria moltes dificultats per a consolidar- se a la totalitat de la Xina sense el suport del PCX:
Informe del General Wedemeyer14:
‘’El Generalíssim podrà estabilitzar la situació al sud de la Xina sempre que accepti l'assistència d'administradors i tècnics estrangers i es comprometi en reformes polítiques, econòmiques i socials mitjançant funcionaris civils honestos i competents.
2. Serà incapaç d'estabilitzar la situació en el nord de la Xina durant mesos o potser fins i tot anys, tret que s'aconsegueixi un acord satisfactori amb els comunistes xinesos i es faci un seguiment realista del tipus d'acció suggerit en l'apartat 1.
3. No podrà ocupar Manxúria durant molts anys tret que s'arribi a acords satisfactoris amb Rússia i amb els comunistes xinesos.
4. En efecte, Rússia està creant condicions favorables per a la realització del comunista xinès i possiblement els seus propis plans al nord de la Xina i Manxúria. Aquestes activitats són violacions del recent Tractat Sinorússia i dels acords relacionats .
5. Sembla remot que s'aconsegueixi un acord satisfactori entre els comunistes xinesos i el Govern Nacional.
20 de novembre de 1945’’
(Departament d’Estat dels EUA. 1949: XIII-XVII)
ineficàcia americana sinó a la incapabilitat nacionalista, amb tots els recursos i avantatges, d'obtenir una victòria en la guerra.
14 Traducció pròpia de l’original anglès.
21 L'arribada del General Marshall el desembre de 1945 no fou l'únic intent dels americans d'estabilitzar la Xina mitjançant la negociació entre els bàndols enfrontats com s’ha esmentat en l'apartat anterior, però sí que va ser l'últim. El gener de 1946 Marshall va aconseguir que els dos bàndols acordassin una treva per a l’inici de les negociacions i l'establiment de demandes i propostes.
El PCX va presentar tres propostes: la formació d'una assemblea nacional mixta per a la creació d'una nova constitució, la creació d'un Consell d'Estat encarregat de passar resolucions que estaria format, a elecció total de Chiang, per un 40%
de membres del KMT i un 60% d'altres partits i, finalment, la creació d'un Exèrcit Nacional on s'integrarien les forces militars dels dos bàndols i romandrien separades dels partits polítics (Departament d’Estat dels EUA. 1949: 139-143).
La causa principal per la qual aquestes propostes mai no varen arribar a ser revisades pel KMT fou la Qüestió de Manxúria. Les dues bandes es veien comfrontades allà en una carrera per ocupar el territori, cosa que provocà que tan el KMT com el PCX rebutjassin comprometre’s. En canvi, el KMT va establir unilateralment l'Asamblea Nacional el novembre de 1946, cosa que provocà que la guerra fos inevitable:
Representant del PCX al Representant Especial del President (Marshall)15:
‘’Estimat General Marshall: El General Chou En-lai sol·licita que se'ls transmeti el següent missatge:
Amb la inauguració de la manipulada unipartidista Assemblea Nacional, els acords del PCX han estat totalment destruïts pel president Chiang Kai- shek, i no hi ha base per a la negociació entre el Kuomintang i el Partit Comunista Xinès. No obstant això, amb la intenció de complir l'aspiració
15 Traducció pròpia de l’original anglès.
22 de tot el poble xinès a la pau i la democràcia, el nostre partit defensa la postura que si el Kuomintang dissolgués immediatament l'Assemblea Nacional il·legal ara en sessió i retornés les posicions de les tropes a les del 13 de gener, d'acord amb l'Ordre de Treva, la negociació entre les dues parts encara podria fer un nou començament. Se sol·licita que es transmeti l'anteriorment comunicat al president Chiang.
Tung Pi-wu Nanking, 4 de desembre de 1946’’
(Departament d’Estat dels EUA. 1949: 685-686)
Chiang Kai-sheck va ignorar el missatge anterior. Encara així, els intents de Marshall per a arribar a una solució pactada varen seguir fins al gener de 1947, moment en què el general retornà als EUA. Així explica la situació el General Marshall sobre el fracàs de la missió americana:
Declaració personal del Representant Especial del President (Marshall)16:
‘’[...] Els comunistes van sentir, crec, que el govern no estava segur en la seva aparent acceptació de les propostes del PCX per a la formació del nou govern i que pretenia, mitjançant la coerció de la força militar i l'acció de la policia secreta, destruir el Partit Comunista. Aquesta profunda desconfiança mútua [...] va ser exagerada fins a un punt explosiu pels confusos informes de lluita en els fronts [...]. Crec que els factors més importants implicats en el recent fracàs de les negociacions són aquests:
Per una banda, en el Govern Nacional, que en efecte és el Kuomintang, hi ha un grup dominant de reaccionaris que s'han oposat, al meu entendre, a gairebé tots els esforços que he fet per a influir en la formació
16 Traducció pròpia de l’original anglès.
23 d'un veritable govern de coalició. [...] Van ser molt francs en declarar públicament la seva creença que la cooperació del Partit Comunista Xinès en el Govern era inconcebible i que només una política de força podria resoldre definitivament el problema. [...]
Per part del Partit Comunista de la Xina hi ha, crec, liberals i radicals, encara que aquest punt de vista s'oposa vigorosament a molts, que creuen que la disciplina del Partit Comunista de la Xina s'aplica massa rígidament per a admetre aquestes diferències de punt de vista. No obstant això, m'ha semblat que hi ha un grup liberal definit entre els comunistes, especialment entre els joves que s'han dirigit als comunistes amb repugnància per la corrupció evident en els governs locals [...]. Els comunistes (radicals) [...] desconfiaven completament dels líders del Kuomintang i semblaven convençuts que cada proposta del govern estava dissenyada per a aixafar el Partit Comunista Xinès. He de dir que les accions del passat febrer i març, [...] van donar als comunistes una bona excusa per a aquestes sospites. [...]
Ara els comunistes han trencat les negociacions amb la seva última oferta que exigia la dissolució de l'Assemblea Nacional i el retorn a les posicions militars del 13 de gener, que el Govern no podia acceptar. [...] Els comunistes, per la seva falta de voluntat de compromís en l'interès nacional, compten evidentment amb un col·lapse econòmic per a provocar la caiguda del Govern, accelerat per l'àmplia acció guerrillera contra les llargues línies de comunicacions ferroviàries, independentment del cost del sofriment per al poble xinès, [...].
7 de gener, 1947’’
(Departament d’Estat dels EUA. 1949: 686-687)
24 Per altra banda, l'URSS va aprofitar l'existència del conflicte per a pressionar a Chiang cap als seus propis interessos. Al llarg dels anys trenta, l'URSS i la Xina havien entrat en una sèrie de conflictes bèl·lics a la regió de Xinjiang i el 1944 l'URSS va donar suport a la Rebel·lió Ili i l'establiment de la República de Turquestan de l'Est (Benson, L. 2020: 39)17.
Els soviètics, amb ajuda de Mongòlia, van participar en l'aixecament mitjançant la infiltració de tropes entre els revoltats, proveint ajuda logística a la república i la seva organització, sabotejant les línies de comunicació xineses i organitzant atacs contra les tropes nacionalistes:
Comitè Central del Partit Comunista de l’Unió Soviètica18 Respecte a Xinjiang:
‘’1. Les forces armades dels insurgents s’utilitzaran per a organitzar una defensa del districte d’Ili contra les operacions ofensives de les forces xineses.
[...]
2. Crear condicions intolerables per a les tropes xineses de Xinjiang mitjançant l’ajuda dels insurgents del districte d'Ili a organitzar grups de sabotejadors insurgents i enviar-los a les ciutats d'Urumqi, Kashgar, SharaSume [Altai], Chuguchak [Qoqek o Tacheng], Aksu i altres realitzar sabotatges, principalment matant personal i destruint equips, i alterant les línies de comunicació.
17 Va ser una rebel·lió, a la pràctica, antixinesa. L’establiment de la república va ser en certa manera un estat satèl·lit soviètic. L’alçament va tenir varies causes: la zona econòmicament va ser afectada per una gran inflació, la repressió causada per el règim de Chiang amb l'ús de policia secreta i intent de xinaficació de la regió també va tenir gran importancia el interés soviètic cap a la regió.
18 Traducció pròpia de l’original anglès.
25 3. Responsabilitzar el NKO [Commissariat de Defensa del Poble]
(Bulganin) de:
a) La desmobilització de 500 oficials i 2.000 suboficials i homes de l'exèrcit vermell de grups ètnics d'Àsia Central per utilitzar-los en formacions insurgents que es presentessin com a residents a Xinjiang;
b) Seleccionar armes capturades, equips de morter i municions per a 15.000 homes per a les necessitats dels destacaments insurgents de musulmans de Xinjiang.
[...]
5. Recomanar al govern provisional del Turquestan oriental a través del representant de l’URSS NKVD General-Major Yegnarov:
a) Organitzar les mesures preparatòries necessàries i començar a assignar terres als musulmans pobres de terres que anteriorment pertanyien a propietaris i comerciants xinesos;
b) Contractar representants dels treballadors de les regions musulmanes al govern que han estat alliberats de les forces i administracions xineses per democratitzar el govern;
c) Emetre un préstec intern, introduir un sistema fiscal i organitzar el comerç estatal per facilitar la situació financera del govern.
[...]
22 de juny de 1945’’
(Goldberg, G. 1945)
Els nacionalistes varen preparar des del 1945 una ofensiva contra la República de Turquestan de l’Est encara que mai no es va dur a terme a causa de la necessitat de concentrar-se en la guerra contra els comunistes i a causa de la dificultat que suposava mantenir el territori per la manca d'infraestructura. Per això, optaren per, al llarg de la guerra, posicions defensives a les fortaleses i una resolució pacífica mitjançant un acord pacífic entre els partits involucrats (Benson,
26 L. 2020: 51-53). Aquestes negociacions també fracassaren. Com mostren els telegrames intercanviats al llarg del 1947, els EUA eren conscients de la presència activa soviètica en la regió, i creien possible una invasió soviètica (Departament d’Estat dels EUA. 1972).
L'URSS, davant de la victòria comunista a la guerra civil, va optar per ajudar a l'EPA a ocupar la zona i a abandonar les seves pretensions en la regió. L'ajuda soviètica en transport i en recursos, com mostren una sèrie de telegrames intercanviats entre Stalin i Mao, varen permetre que la RPX pogués ocupar Xinjiang sense dificultats, i, així, la República de Turquestan de l'Est va deixar d'existir el 1949. A aquesta facilitat de la RPX per a fer-se amb la regió també cal afegir que les tropes nacionalistes estacionades a Xinjiang desertaren a l’EPA (Lin, H. T. 2007: 134-135)19. Telegrames que mostren la cooperació i assistència soviètica a la RPX:
Intercanvi de telegrames entre Stalin i Mao respecte a la invasió xinesa de Xinjiang20
‘’A Filippov (Stalin)
[...] Les nostres 500.000 tropes tenen la intenció d'entrar a la província de Xinjiang via Lanzhou o Guangzhou [...]. Però els ferrocarrils d'aquesta regió són pobres, les condicions són difícils, hi ha poques persones i no hi ha menjar; per tant, necessitem i esperem que ens ajudin amb 30-50 avions de transport per a enviar aliments, roba, personal clau i algunes de les tropes.
19 En part, la reintegració de la regió a la Xina va ser aconseguida a través dels generals nacionalistes que estaven asignats a Xinjiang, que decidiren unir-se a les forces comunistes, cosa que va permetre que el PCX disposàs de 80.000 soldats ben equipats a la regió i del control efectiu de la regió sense moltes dificultats.
20 Traducció pròpia de traduccions angleses. Originals en rus.
27 És necessari que tot el treball de preparació de la ruta aèria en aquest sector es completi a l'octubre a aquest efecte, i Peng Dehuai, el nostre comandant General del Primer Front de l’EPA, ja podria utilitzar aquesta ruta al novembre. Si no transportem les tropes al novembre d'enguany, com més tard es refreda el temps, i llavors el transport de les nostres tropes haurà d'ajornar-se a març o abril de l'any que ve. [...]
Mao Zedong.
12 d'Octubre de 1949’’
(Goldberg, G. 1949)
‘’A Mao Zedong
[...]
Podem donar a la gent que presti més servei als aeròdroms d’Urumachi i Hami, i també als cinc avions de transport de reserva a disposició de Peng Dehuai, del qual vau parlar en el vostre telegrama, en el termini que indiqueu.
Filippov (Stalin).
14 de Octubre de 1949"
(Goldberg, G. 1949)
6. La postguerra immediata
La victòria comunista a la Xina continental va significar una victòria militar, social i política. La desescalada del conflicte va permetre l'inici de la industrialització del país a mans del PCX. Aquesta industrialització, en el primer període, es va fer a
28 imitació del model soviètic, amb plans quinquennals. El primer d'aquests (1952 - 1957), va implicar una gran inversió en indústria pesant a costa de la indústria de l'agricultura (Cheng, C. Y. 2020: 2-3)21. Per altra banda, l'èxode dels nacionalistes a Taiwan no va significar la fi del règim de Chiang Kai-shek, i el procés democratitzador de Taiwan no va arribar fins a dues dècades després de la seva mort el 1975. La supervivència de la dictadura de Chiang i la República de la Xina va impedir que la República Popular de la Xina de Mao tengués completa legitimitat tan en l'àmbit intern com en l'àmbit internacional. Existia l'amenaça des de Taiwan, on el KMT prometia el retorn al continent dels nacionalistes per a seguir la lluita (King, J. 1986: 290-291). Cal afegir que la República popular de la Xina no va ser admesa a les Nacions Unides fins al 1971. Fins aquell moment, Taiwan, reconegut pels EUA i els seus aliats com l'única Xina, va mantenir la seva posició en l'organització.
Dins dels EUA va haver-hi bastants crítics contra el propi govern, al qual culpaven de no haver fet més per ''salvar la Xina'' i contra els Acords de Ialta, entesos com una traïció que permeté la victòria comunista. En part, aquestes acusacions influenciaren la política americana en afegir l'Àsia com a prioritat de la seva política exterior on, durant i des de la guerra freda, optarien per un intervencionisme més directe i militar (Shumann, F & Schell, O. 1971: 452 - 455).
En un intent de legitimar les actuacions del govern americà a la Xina, el Departament d'Estat va publicar els White Papers citats anteriorment. Cal afegir que en aquesta publicació el govern excusa la ''traïció de Ialta'' com una necessitat derivada de la Guerra Mundial, atribueix la culpa de la guerra a l'URSS, a més d'establir que el PCX no era més que un satèl·lit dels soviètics:
21 Més del 85% del capital es va servir per a 694 projectes industrials importants. El model soviètic va tenir bastant d'èxit en els primers estadis d'industrialització del país i segons dades oficials, el PIB creixia a una tassa anual de 8.9% i la producció industrial a un 18%.
29 Conclusió de la Carta de Transmissió del Departament d’Estat22:
‘’[...]. El cor de la Xina està en mans comunistes. Els líders comunistes han abandonat la seva herència xinesa i han anunciat públicament la seva submissió a una potència estrangera, Rússia, que durant els últims cinquanta anys, tan sota els tsars com sota els comunistes, ha estat més assídua en els seus esforços per ampliar el seu control a l'Extrem Orient.
[...]
El desafortunat, però ineludible, fet és que l'ominós resultat de la guerra civil a la Xina estava fora del control del govern dels Estats Units. Res del que aquest país va fer o podia haver fet dins dels límits raonables de les seves capacitats podria haver canviat aquest resultat; res del que aquest país va deixar de fer ha contribuït a això. [...] No ajudarem els xinesos o a nosaltres mateixos enfonsar la nostra política en idees il·lusòries. [...]
No obstant això, en un futur immediat, l'aplicació de la nostra política històrica d'amistat amb la Xina ha de veure's profundament afectada pels esdeveniments actuals. Això es veurà necessàriament influït pel grau en què el poble xinès reconeix que el règim comunista no serveix als seus interessos, sinó als de la Rússia soviètica i per la manera en què, després d'haver-se adonat dels fets, reaccionen a aquesta dominació estrangera.
No obstant això, un punt és clar. Si el règim comunista es prestés als objectius de l'imperialisme rus soviètic i intentés emprendre una agressió contra els veïns de la Xina, nosaltres i els altres membres de les Nacions Unides ens trobaríem davant una situació que violaria els principis de la Carta de les Nacions Unides i amenaçaria la pau i la seguretat internacionals.
Mentrestant, la nostra política continuarà basant-se en el nostre propi respecte a la Carta, la nostra amistat amb la Xina, el nostre suport
22 Traducció pròpia de l’original anglès.
30 tradicional a l’’Open Door Policy’’ i a la independència de la Xina, a la seva integritat administrativa i territorial.
Dean Acheson.
30 de juliol de 1949’’
(Departament d’Estat dels EUA. 1949: IX-XVII)
La realitat de les relacions entre la RPX i l'URSS fou una altra. A contradicció amb el que esmenta el text anterior, va ser una relació de rivalitat i desconfiança produïda per la poca cooperació soviètica amb el PCX durant la guerra civil. Amb la victòria comunista, els soviètics havien perdut els privilegis del Tractat d'Amistat i Aliança Sinosoviètica del 1945 i hagueren d'abandonar la pretensió d'aquestes concessions en la firma d'un nou Tractat d'Amistat, Aliança i Assistència Mútua Sinosoviètica firmada el febrer de 1950 (Chen, J. 1992: 21-22). En aquest tractat, l'URSS, reconeix el govern del PCX com l'oficial de la Xina i anul·la el tractat anterior. Aquesta fràgil cooperació entre els dos països va ser breu. Stalin s'oposava a la política xinesa d'intervencions directes, com ara suport militar a la Viet Minh, per no voler confrontar-se amb França i els EUA (Westad, O. A. 2003:
317-318). Al mateix temps, el PCX va iniciar un procés de dessovietificació a favor d'una xinificació a Xinjiang a través de la purga de prosoviètics, de programes d'immigració de xinesos i del desmantellament de les estructures polítiques iniciades per l'URSS (Dickens, M. 1990: 26-27). Amb la mort de Stalin el 1953, va començar el procés de la Ruptura Sinosoviètica (Kuisong, Y. 2005: 4-6, 9).
Un dels pocs episodis on es va presenciar la cooperació de l'URSS i la Xina a escala internacional (que es veurien enfrontats contra els EUA) fou en la Guerra de Corea (1950-1953). Aquest conflicte va provocar el reinici de la cooperació entre els EUA i el KMT. El govern americà va designar l'illa de Taiwan de gran importància estratègica i va enviar una flota per a defensar-la. Pocs anys després es va reforçar, com a resposta a la Primera Crisi de l’estret de Taiwan, la
31 presència americana al territori, amb el Tractat de Defensa Mútua Sinoamericana el 1954. En aquest tractat, els EUA es comprometien a defensar militarment l'illa contra una agressió xinesa (Garver, J. W. 2015: 54-56). Va significar la impossibilitat de la Xina d'envair Taiwan i l'impediment a ''la reunificació de les dues Xines'', que no ha tengut lloc encara, a dia d'avui.
7. Conclusió
El Partit Comunista Xinès, al llarg de la guerra civil, es trobava en una posició de desavantatge, enfrontat contra un enemic molt més poderós. El KMT gaudia del reconeixement internacional que havia aconseguit amb el Tractat de Ialta.
Comptava amb la cooperació americana al llarg del conflicte i amb la neutralitat soviètica (a excepció de la regió de Xinjiang). D'aquesta manera el PCX es trobà privat d'ajuda exterior durant gran part de la guerra i no va rebre suport o reconeixement de l'URSS fins a pràcticament el final del conflicte, ja amb la proclamació de la República Popular de la Xina.
Aquest aïllament dels comunistes provocà que, amb arbitratge americà, el PCX estigués disposat i proposàs efectivament un govern de coalició en el qual oferia molts avantatges als nacionalistes. Així i tot, la política anticomunista extrema de Chiang Kai-shek, al lideratge del KMT, el dugué a no acceptar de cap de les maneres un govern compartit amb el PCX tot i que les propostes d'aquestes afavorien els nacionalistes i el seu líder. Aquest fet dugué a la inesperada victòria comunista que s'explica per la incompetència militar, per la corrupció política i per la política de terror practicada per Chiang i el seu partit.
La victòria dels comunistes i el fracàs de Chiang Kai-shek van ser un cop dur per als EUA que, davant de l'esclat de la Guerra Freda, no es podien permetre mostrar que el seu aliat havia perdut contra una força comunista aïllada i
32 relacionaren la derrota nacionalista amb una força externa que és l'URSS creant així una imatge d'un bloc homogeni enemic per al públic americà.
Així, el govern comunista xinès entrà en el període de la Guerra Freda amb interessos conflictius contra els dos blocs establerts i amb un conflicte amb Taiwan sense resoldre. Davant d'això, la RPX ha construït una política exterior pròpia separada de les superpotències i amb posterioritat s'ha trobat enfrontada amb elles en diversos conflictes: contra els EUA, pel control de les zones d’influència en el mar de la Xina i per la seva política de reunificació amb la incorporació de Taiwan, i amb l'URSS, per disputes territorials en les zones de frontera i per les diferències en el procediment de com s'havia d'estendre la revolució socialista.
33 8. Fonts
‘’China, Soviet Union: Treaty of Friendship and Alliance’’ (Agost 14, 1946) The American Journal of International Law, 40(2) Cambridge University Press.
pp. 51-63. Recuperat desde:
https://www.jstor.org/stable/2213813
Departament d’Estat dels EUA (1949) United States relations with China. With special reference to the period 1944-1949. US Government Printing Office.
Recuperat desde:
https://play.google.com/books/reader?id=0a3PAAAAIAAJ&pg=GBS.PP4&h l=es
Departament d’Estat dels EUA (1972) “Unsuccessful attempts to resolve political problems in Sinkiang; Extent of soviet aid and encouragement to rebel groups in Sinkiang; Border Incident at Peitashan'', Foreign Relations of the United States, 1947, 7. pp 546- 587. Recuperat desde:
http://images.library.wisc.edu/FRUS/EFacs/1947v07/reference/frus.frus194 7v07.i0008.pdf
‘’Official Documents’’ (1946), The American Journal of International Law 40(2) pp.
51-63. Recuperat desde:
https://www.jstor.org/stable/2213813
Goldberg, G (traductor). (Juny 22, 1945) “Excerpt on Xinjiang from Minutes No.
46 of the VKP(b) CC Politburo Meetings,” , History and Public Policy Program Digital Archive, RGASPI F. 17, Op. 162, D. 37, ll. 145-155.
Recuperat desde:
http://digitalarchive.wilsoncenter.org/document/121807
Goldberg, G. (traductor). (Octubre 14, 1949) “Ciphered Telegram No. 4159 from Filipov [Stalin] to Kovalev,” , History and Public Policy Program Digital Archive, RGASPI, f. 558, op. 11, d. 332, l. 116. Recuperat desde:
https://digitalarchive.wilsoncenter.org/document/176342
34 Goldberg, G. (traductor). (Setembre 26, 1949) “Cable with Message from Mao Zedong to Stalin,” , History and Public Policy Program Digital Archive, RGASPI, f. 558, op. 11, d. 332, ll. 54-56. Translated for CWIHP by Gary Goldberg. Recuperat desde:
http://digitalarchive.wilsoncenter.org/document/176341
ONU (1945) Charter of the United Nations and Statute of the International Court of Justice. Copia del Departament D’estat dels EUA
‘’The Yalta Conference’’ (Febrer 11, 1945) The Avalon Project, documents in Law, History and Diplomacy. Recuperat desde:
https://avalon.law.yale.edu/wwii/yalta.asp
9. Bibliografia
Benson, L. (2020). The Ili Rebellion: The Moslem Challenge to Chinese Authority in Xinjiang 1944–1949. Routledge.
Bjorge, G. (2004). Moving the Enemy: Operational Art in the Chinese PLA's Huai Hai Campaign. Combat Studies Institute Press.
Chen, J. (1992). The Sino-Soviet alliance and China's entry into the Korean War.
Cold War International History Project.
Cheng, C. Y. (2020). The Economy of Communist China, 1949–1969. University of Michigan Press.
Cucchisi, J. (2002) "The Causes and Effects of the Chinese Civil War, 1927-1949"
Seton Hall University Dissertations and Theses. Recuperat desde:
https://scholarship.shu.edu/dissertations/2361
Dickens, M. (1990). The Soviets in Xinjiang. 1911-1949. Academia.
Forbes, A. D (1986). Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: A Political History of Republican Sinkiang 1911-1949. Cambridge University Press.
Garver, J. W. (2015). The Sino-American Alliance: Nationalist China and American Cold War Strategy in Asia. Routledge.
35 Kissinger, H (2011). On China. The Penguin Press
Kraus, C. (2010) ‘’Creating a Soviet “Semi-Colony”? Sino-Soviet Cooperation and its Demise in Xinjiang, 1949-1955’’. The Chinese Historical Review, 17(2).
pp. 129-165.
Kuisong, Y. (2005). The Sino-Soviet alliance and nationalism: A contradiction.
Social Science in China.
Lai, S. X. (2013). A War Within a War: The Road to the New Fourth Army Incident in January 1941. Journal of Chinese Military History, 2(1), pp. 1-27.
Lin, H. T. (2007). ‘’Nationalists, Muslim Warlords, and the" Great Northwestern Development" in Pre-Communist China’’. In China & Eurasia Forum Quarterly 5(1). pp. 115-135.
Maíllo, I. (2019). Vocabulario Básico de Historia y Cultura Chinas. Abada Editoriales.
May, E. R. (2002). ‘’1947-48: When Marshall Kept the US out of War in China’’.
Journal of Military History, 66(4). pp. 1001-1010.
Moise, E. E. (2013). Modern China. Routledge.
Radchenko, S. (2017). ‘’Lost chance for peace: The 1945 CCP-Kuomintang peace talks revisited’’. Journal of Cold War Studies, 19(2), pp. 84-114.
Rousset, P. (1987). ‘’The Chinese Revolution. Part II: The Maoist Project Tested in the Struggle for Power’’ Notebooks for Study and Research. IIRE, (3).
Schumann, F & Schell, O. (1967). China Republicana; El nacionalismo, la guerra y el advenimiento del comunismo, 1911-1949. Fondo de Cultura Económica.
Shaw, H. (1960) The United States Marines in North China, 1945-1949.
Departament de la Marina dels EUA.
Tang, P. S. (1954). ‘’Stalin's Role in the Communist Victory in China’’. American Slavic and East European Review, 13(3). pp. 376-388.
Taylor, J. E. (2006). ‘’The production of the Chiang Kai-shek personality cult, 1929–1975’’. The China Quarterly, 185, pp. 96-110.
Westad, O. A. (2003). Decisive encounters: the Chinese civil war, 1946-1950.
Stanford University Press.
