1
Facultat de Ciències
Memòria del Treball de Fi de Grau
Colonització de l'os rentador (Procyon lotor) a l'illa de Mallorca
Nil Lassnig Ballester Grau de Biologia
Any acadèmic 2016-17
DNI de l’alumne: 0016201
Treball tutelat per Samuel Pinya Fernández Departament de Biologia
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
X X
Paraules clau del treball:
Procyon lotor, Dieta, Mallorca, Espècie invasora, Demografia, Distribució, Serra de Tramuntana
2
3
ÍNDEX
Resum i Abstract... 4
Introducció... 5
Material i mètodes... 8
Àrea d´estudi i captura dels exemplars... 8
Demografia i morfologia... 9
Dieta... 10
Anàlisis de dades... 11
Resultats... 12
Caracterització demografica... 13
Colonització del territori... 14
Dimensió de l’impacte sobre la Biodiversitat... 15
Discussió... 16
Conclusions... 21
Agraïments... 22
Referències... 22
4 RESUM:
En el present estudi, s’ha donat informació per primera vegada sobre la demografia i l’impacte Procyon lotor com espècie invasora dins l’Illa de Mallorca. Dit estudi consistia en l’analitzi d’aparells digestius d’individus capturats principalment per trampes, i poder observar quin és l’impacte real com depredador que està tenint dins l’illa. També s’han analitzat dades demogràfiques i de distribució de l’espècie les quals han donat informació de l’estat de l’espècie com de la seva colonització del territori. Les dades obtingudes demostren que P. lotor està adaptat i en fase d’expansió sent així un problema present i de futur per la fauna degut a la fragilitat d’ecosistemes insulars. Per part de les dades en la dieta de P. lotor no s’han observat diferencies en la dieta, tot i que es demostra com és una espècie omnívora oportunista que s’ha adaptat als recursos que li proporciona Mallorca. Concloent de forma definitiva que és necessari posar en marxa un control sobre l’espècie i evitar la seva expansió per l’illa.
ABSTRACT:
In the present study, for the first time, information has been provided on the demography and impact of Procyon lotor as an invasive species within the Island of Mallorca. This study consisted on analyzing the digestive tract of captured individuals, and to assess the real impact as an invasive predator on the island. Demographic and distribution data of the species have also been analyzed. It provided information about the status of the species as well as the colonization process of the territory. Data showed that P. lotor is adapted and under an expansion behaviour. Thus, it could become a future problem for the conservation biodiverisity in insular ecosystems.
Related to diet data, the composition was mainly the same as previous studies around its natural and introduced distribution area. Although, it is shown how an opportunistic omnivorous species has adapted to the resources provided by Mallorca. Due to the potencial impact on native biodiversitsy it is necessary to implement control actions and prevent its expansion to the rest of the island.
5 INTRODUCCIÓ:
Les espècies exòtiques són, per definició, taxons introduïts fora de la seva àrea natural de manera intencionada o no per l'acció humana (UICN 2000). El conjunt mundial d'espècies exòtiques potencials, així com el patró geogràfic i taxonòmic de les invasions biològiques, està fortament influenciat per les tendències en el comerç i el transport humans (Perrings et al. 2005). No obstant això, els éssers humans han transportat i comercialitzat espècies vegetals i animals durant mil·lennis. De fet, un moment definitori àmpliament difós en les invasions biològiques es remunta al segle XVI (Preston et al. 2004), considerada com a una segona fase d’invasions biològiques.
Aquesta segona fase coincideix amb la Revolució Industrial, període de major comerç internacional en gairebé tots els continents (Findley 2009). A més, la propagació de les espècies europees de tot el món van anar indubtablement ajudades per les grans migracions d’Europeus arreu del món de principis del segle XIX a principis del segle XX, portant amb si, intencionadament o per accident, nombroses espècies arreu del Món (McNeeley 2006). S'espera que el problema de les invasions biològiques s’agreugi en el futur (Lodge et al. 2006). De fet, actualment s’accepta que estem entrant en una "tercera fase" d'invasions biològiques, l'Era de la Globalització (Lockwood 2005). Tal és la importància de les invasions biològiques, que després de la desaparició i alteració d’hàbitats, la presència de les espècies invasores i la seva interacció amb les espècies natives n’és el principal motor de l'extinció, rarefacció i alteració dels ecosistemes insulars (Towns et al., 2006). Serveixi com a exemple el fet que el 43 % de les espècies amenaçades d’aus i mamífers arreu del món són espècies insulars (Aguirre-Muñoz et al. 2008).
Actualment trobem espècies invasores gairebé per tots els continents i de múltiples taxons; alguns d’ells s’han convertit en exemples devastadors del seu efecte sobre la biodiversitat. Per exemple a Austràlia, el 1859 es van importar conills (Palmer 1993).
Aquests conills es van propagar ràpidament a taxes de fins a 100 km per any colonitzant els dos terços d'Austràlia en un període molt curt de temps (Stodart i Parer 1988). D’altres exemples més propers el tenim amb la vinagrella, Oxalis pes-caprae, una espècie nativa del sud d'Àfrica, que es va introduir com a planta ornamental a diverses zones del món i a on actua com a espècie invasora (Baker, 1965). Els exemples d’espècies invasores també el tenim amb el fongs; per exemple el fong quitridi Batrachochytrium dendrobatidis és una de les 100 pitjors espècies invasores
6 del món (Lowe et al. 2000) que causa de una malaltia infecciosa emergent dels amfibis i està provocant la extinció i rarefacció de nombroses espècies arreu del Món (Berger et al. 1998).
L’ós rentador, Procyon lotor (Linnaeus, 1766) és una espècie de mamífer carnívor de la família Procyonidae (Figura 1). Tot i ser originari de Nord Amèrica, la seva distribució natural comença a Panamà i arriba fins al límit del bosc boreal del sud de Canadà, i de costa a costa d'Amèrica del Nord (Kays 2009). Al segle XX, es va expandir a les illes de la costa dels Estats Units i Canadà (Seton 1953), i també s’introduïren Rússia, bona part d'Europa (Lutz 1984) i Japó (Asano et al. 2003). Viuen en una gran varietat d'habitats, preferentment vies fluvials tals com rierols, rius, voreres de llacs, i aiguamolls (Kays 2009). La seva gran expansió es va produir en part per la seva plasticitat tròfica i d’adaptació a nous hàbitats (Chamberlain et al. 2002). Tot i que P. lotor no hiberna, en àrees fredes entren en un període de somnolència durant les setmanes o mesos més freds (Kays 2009).
Figura 1. Exemplar de P. lotor capturat amb fototrampeig. Autor: Samuel Pinya
És una espècie omnívora i oportunista, consumint gairebé qualsevol aliment disponible que es troba dins del seu hàbitat. Canvien la seva dieta, sovint de forma estacional, per incloure recursos alternatius (Derting et al. 1996). El material vegetal compon aproximadament el 60% de la seva dieta, mentre que el 40% és animal. S’ha documentat que les poblacions silvestres poden consumir fruits com el blat de moro, raïms, cireres, pomes, prunes, morera entre d’altres Els crustacis (principalment crancs de riu) i altres invertebrats (escarabats, llagostes, aranyes i caragols)
7 predominen en la matèria animal, representant aproximadament el 30% al 35% de la dieta total (Schoonover et al. 1951 i Johnson 1970). Les preses vertebrades componen del 5% al 10% de la dieta i inclouen peixos, ous d'aus, amfibis, rèptils, aus o carronya.
I també sovint s’alimenta de restes de rebuigs humans (Whiteside 2009).
L'impacte potencial d'aquesta espècie exòtica va més enllà d'una relació perjudicial per a la fauna nativa a través de la depredació o la competència, i pot considerar-se tant com un risc ecològic com per a la salut. Hi ha una evidència creixent sobre l'impacte potencialment negatiu dels P. lotor com a vectors de paràsits i malalties que poden afectar a la fauna nativa, animals domèstics i fins i tot humans (Wandeler 1999). Es considera un portador del nemàtode paràsit Bayliascaris procyonis o la ràbia (Kazacos et al 1989; Blanton et al. 2010).
Des de l'arribada al continent Europeu, a traves d’Alemanya al 1927, P. lotor s'ha estès en un temps relativament curt a Rússia, Bielorússia, França (1934), República Txeca (1952), Països Baixos (1960), Àustria (1974), Suïssa (1975), Luxemburg (1979), i Eslovàquia (1998). Actualment també inclou Bèlgica, Hongria, Polònia, Dinamarca, i l'antiga Iugoslàvia (Bogdanowicz i Ruprecht 1987, Stubbe 1993, Kauhala 1996, Léger 2008, Mitchell-Jones et al. 1999, Cerveny et al. 2001, Cirovic i Milenkovic 2003, Bartoszewicz 2006, Popiołek et al. 2011). A Espanya es va constatar la seva presència a partir de l’any 2001, i a data d’avui la seva distribució s’estén a 12 comunitats autònomes (García et al. 2012). L'any 2006 es constaten els primers indicis de la presència de P. lotor a l'illa de Mallorca, concretament a la serra de Tramuntana i al pla de Mallorca (Pinya et al, 2009). La via d’entrada de P. lotor a Mallorca es desconeguda, si bé es plantegen dues possibilitats; un primer cas on fossin introduïts com a conseqüència de l'escapament d’una col·lecció o nucli zoològic; o un segon cas on la causa fos l'alliberament d'exemplars domèstics per parts de particulars. Des del 2007 fins al 2015 s'ha registrat la captura de 83 exemplars per part del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), dels quals 9 són d'abandons de particulars.
Les illes presenten ecosistemes i espècies singulars de reduïda distribució amb un elevat component d'endemismes en comparació amb el continent (Whittaker 2007). La introducció d'espècies invasores i els seus efectes sobre la biodiversitat local, és si cau, més important que en altres territoris. Avui en dia hi ha un gran desconeixement
8 de quin és l'impacte real de la presència de P. lotor a l'illa de Mallorca, per la qual cosa l'estudi dels exemplars capturats pot donar una informació de gran vàlua per al coneixement de la seva ecologia, i la seva aplicació per al control poblacional.
Es té com a principal objectiu d´aquest treball la contribució a un major coneixement de la població de P. lotor i l'impacte com a depredador a l'Illa de Mallorca. Per tal de conèixer aquest l'impacte, es va centrar l'esforç en: a) Analitzar les dades demogràfiques i morfològiques dels individus capturats en el període 2014-2016 i b) estudiar la seva ecologia tròfica per tal de determinar el potencial com a espècie depredadora de la fauna insular.
MATERIAL I MÈTODES:
Àrea d’estudi i captura dels exemplars:
L'àrea d’estudi d'aquest treball és va realitzar a l'illa de Mallorca, tot i que la gran majoria d'esforç es va enfocar en la Serra de Tramuntana. Situada al nord-est de l’illa, la Serra de Tramuntana és un punt calent de biodiversitat (Pinya et al. 2013). Com ha exemples d’espècies endèmiques tenim a Lasius balearicus (Talavera 2015); Alytes muletensis (Pinya 2014), Puffinus mauretancius (Aguilar 1991), Naufraga balearica (Cursach 2012) entre d’altres. Degut aquestes característiques la Serra de Tramuntana te gran part del territori protegit dins l’àmbit de Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, així com forma part d’un total de 50 espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000. D’aquests 50 espais, 31 són llocs d’importància comunitària (LIC);
10 zones d’especial protecció per a les Aus (ZEPA) i 9 figuren amb les dues categories LIC i ZEPA a l’hora (Pinya 2012).
Els exemplars de P. lotor es van capturar principalment amb dues campanyes dutes a terme pel COFIB. La captura es realitzava amb trampes Tomahawk amb esques al interior per atreure a P. lotor. Aquestes esques principalment duien fruits madurs (poma, pera, ....) i menjar per gats. Per altra banda, una altra part dels individus arribaven per avisos o captures de particulars i atropellaments que el mateix centre s'encarregava de recollir. Un cop eren capturats o recollits se practicava la eutanàsia per l’equip veterinari del centre i eren conservats per congelació fins al seu posterior anàlisi (Figura 2).
9 Figura 2. Exemplars de P. lotor capturats entre els anys 2014-2015.
Demografia i morfologia:
Tots els exemplars capturats foren analitzats macroscòpicament i es va prendre informació biomètrica de cadascun dels individus. Es van recollir dades de pes, longitud corporal, longitud de la cua, longitud de l’orella i longitud de la pota posterior.
Es va identificar el sexe i es van classificar per classes d’edat com adult, semi-adult i juvenil. També es va prendre informació sobre paràmetres reproductors de les femelles a partir del teixit mamari on s’observava si havia lactat o estava lactant.
Finalment es va anotar informació sobre la condició corporal en que es trobava l’animal capturat amb un valor del 1 al 4, sent 1 un estat de desnutrició i 4 molt bon estat.
Després del recull de dades es va procedir a l’extracció del aparell digestiu (Figura 3).
Concretament es va extreure des de la boca de l'estomac fins a la part final del recte i es va guardar en una bossa amb el codi de cada exemplar. Les bosses amb l’aparell digestiu de cada individu es varen congelar i es reservaren per al seu anàlisi posterior.
10 Figura 3. Presa de dades morfològiques i extracció de l’aparell digestiu de P. lotor.
Dieta:
Pel procés d'identificació de la dieta es van seguir les diferents fases:
En primer lloc es va disposar a extreure tot el contingut estomacal i intestinal. El procés es va realitzar dins cubetes per no perdre gens de contingut. Es va obrir tant estómac com intestins i es va extreure tot el seu contingut (Figura 4). El contingut fou guardat en alcohol absolut amb pots identificats amb els corresponents codis i conservats a l’armari frigorífic.
Figura 4. Extracció de contingut tant estomacal com intestinal del aparell digestiu de P. lotor.
11 En segon lloc es van netejar les mostres per poder identificar les restes dins dos sedassos de diferent diàmetre de llum i a sobre una cubeta. El primer sedàs de 2 mm de diàmetre de llum mentre que el segon d'1 mm (Figura 5). Aquesta tècnica utilitzada proporcionava una pèrdua mínima de les restes i al mateix temps es destriaren les parts líquides i gelatinoses que no es podien identificar. La neteja es va fer amb l'ajuda d’un pot rentador d’aigua, realitzant una selecció de les parts identificades Seguidament es va fer una primera identificació de les restes i es van anar separant en diferents classes (matèria vegetal, invertebrats, vertebrats, matèria inorgànica i pèl) en plaques de petri degudament identificades. Finalment es deixaren en una estufa per a obtenir el pes sec, i seguidament és van pesar cadascuna de les fraccions per separat en una balança (Uni-Bloc UW6200H) amb un nivell de precisió de 0.01g .
Figura 5. Rentat i separació per grans categories dels continguts estomacals e intestinals.
Per acabar, es va procedir a una segona identificació, aquesta vegada amb lupa per poder observar de manera acurada cada una de les mostres (Figura 6). En últim lloc en tenir totes les mostres ben separades es van pesar per obtenir el seu pes sec final de cada una de les classes i el pes sec final total de l'individu.
Anàlisi de dades:
Totes les dades recopilades van ser organitzades i processades amb un full de càlcul.
A posteriori, és va utilitzar el programa estadístic R (R Core team, 2015) per
12 comprovar estadísticament si hi havia diferencies significatives entre els diferents resultats. És van utilitzar per l´anàlisi de les dades amb variàncies homogènies i amb distribució normal, un ANOVA de dos factors (paramètric) i a continuació el test de Bonferroni per tal d´observar entre quins nivells existien diferències significatives. En el cas de les dades no seguiren una distribució normal i/o no presentaren l’homogeneïtat en les seves variàncies, es dugué a terme el test de Kruskal-Wallis (no paramètric) i a continuació, per tal d´observar les diferències entre els diferents nivells, es va aplicar el test de Dunn.
Figura 6. Identificació de les restes de P. lotor.
El càlcul del Índex de Massa Corporal (IMC) es va estimar seguint els criteris de Pitt et al. (2006): IMC=P/LC2, on P és el pes expressat en Kg i LC la longitud corporal expressada en metres.
RESULTATS:
Des de l’any 2014 fins a finals de l’any 2016 s’han capturat un total de 104 exemplars de P. lotor a l’illa de Mallorca. De tots els exemplars capturats es disposa d’informació presa pel COFIB, si bé aquesta informació és diferent depenent dels individus. Per la qual cosa les dades emprades per analitzar els diferents paràmetres demogràfics no presenten la mateixa mida de mostra. A continuació s’indica el nombre d’individus de cada sexe, els paràmetres biomètrics i el número d’exemplars emprats per a estimar cadascun dels paràmetres així com els resultats obtinguts.
13 Caracterització demogràfica
La població capturada de P. lotor a Mallorca presenta una proporció de sexes equivalent a la paritat (1.00:0.84), mentre que la proporció d’adult i juvenil mostra valors significativament inferiors als juvenils (1.00:0.18). És va observar com la longitud corporal predominant de la mostra de P. lotor està entre 45 i 66 cm (Figura 1).
Existeixen diferencies significatives en la distribució de classes observada per a sexe (p-valor: 0.006218) i edat (p-valor: 6.805e-07) per cada IMC. Com a Índex de Massa Corporal (IMC) total de la mostra obtenim una mitjana de IMC=9.93 molt pròxim als obtinguts per classes d’edat i sexe (Taula 1).
Taula 1. Longitud i massa corporal relacionades amb l’índex de massa corporal de P. lotor.
LC= Longitud corporal en Cm, IMC= Índex de massa corporal en Kg/m2, Pes en Kg
Sexe Edat N LC Pes IMC
Mitjana ± SD (mín-màx) Mitjana ± SD (mín-màx) Mitjana ± SD Mascles Adults 37 57,07±8,31 (41,1-68) 3,87±1,36 (1,6-6,9) 11,06±2,44
Juvenils 7 39,31±2,78 (35,5-42,9) 1,26±0,28 (0,8-1,6) 8,14±1,76 Femelles Adults 47 54,24±7,02 (38-64) 3,05±1,01 (0,8-4,8) 9,91±1,86 Juvenils 9 40,61±7,63 (31-51) 1,20±0,62 (0,5-1,8) 6,74±2,13
L’estructura de població observada mostra una distribució en classes d’edat (a partir de la longitud corporal) amb una clara predominança de les classes de adults, i una baixa proporció de juvenils (Figura 7).
Com a condició corporal observada macroscòpicament és va obtenir que un 73.53%
dels P. lotor es trobaven en bona condició (3), un 17.65% prims (2), un 7.84% molt bon estat (4) i finalment un 0.98% estaven en un estat de desnutrició (1) (Figura 8).
En relació a la presència de femelles lactants, s’ha pogut observar que prop del 40 % de les femelles capturades estaven en fase de lactància o havien lactat al llarg de les setmanes anteriors a la captura, aquesta proporció no va variar significativament entre els anys 2014 i 2015.
14 Figura 7. Distribució en classes de longitud corporal en cm, dels exemplars de
P. lotor capturats a Mallorca.
Figura 8. Condició corporal de P. lotor entre els anys 2014-2016 representat per 1=Estat de desnutrició, 2=Prim, 3=Bon estat, 4=Molt bon estat.
Colonització del territori:
El primer albirament de un P. lotor va ser a Puigpunyent l’any 2006, a Lloret de Vistalegre (2007) i dos anys després al municipi de Banyalbufar (Pinya et al 2009). I a partir d’aquest moment es va incrementar de manera significativa la seva superfície d’ocupació per tot el sud-oest de l’illa. L’any 2012 a Santa Margalida també s’hi van
15 observar indicis en el municipi. Finalment es pot veure com l’any 2016 ja comença a colonitzar la part nord de la Serra de Tramuntana (Figura 9). És dona la informació de la distribució per municipis degut a la falta d’informació sobra la geolocalització de cada individu.
Figura 9. Distribució acumulada de les captures de P. lotor a Mallorca des de l’any 2006 al 2016.
Dimensió de l’impacte sobre la Biodiversitat
És va fer un esforç per a la possible identificació de les restes obtingudes. Finalment es va poder determinar 2 vertebrats, 17 restes vegetals i 8 invertebrats (Taula 2).
Respectivament predominant per classes els Passeriformes, Cerasus, Vespula germànica.
El contingut de l’aparell digestiu va esser representat majoritàriament per les restes vegetals amb una freqüència del 84.44% i que suposava el 53.25% del pes sec, la qual diferia significativament (p=1.255·10-13) de totes les altres categories.
Seguidament les invertebrats suposaven 12.22% del pes sec tot i que la seva
16 freqüència era d’un 68.89%. És va observar com en general els vertebrats varen esser poc representats, els quals van tenir una freqüència d’un 17.78% i aportaven el 4.94%
del pes sec de la dieta. Finalment es va tenir en compte tant les masses de pèl com les restes inorgànic, que tot i no formar part directa del aliment del P. lotor es de gran interès per la posterior discussió. Es va trobar un elevat percentatge de restes inorgàniques, ja que eren freqüents el 48.89% dels casos i suposaven el 11.90% del pes sec. I el pèl va suposar el 15.47% de la dieta (Taula 2).
La dieta de mascles i femelles no diferien estadísticament entre elles (p-valor=0.79), tot i que si es va tornar a observar una diferencia significativa entre les restes vegetals tant de mascles com de femelles enfront a les altres categories.
DISCUSSIÓ:
Els exemplars de P. lotor mascles són poligínics i la competència entre mascles per l'accés a les femelles pot conduir a enfrontaments físics (Tevis 1947). Aquesta selecció intrasexual (competència mascle-mascle per a l'accés a les femelles) explica podria explicar com així els P. lotor mascles són més grans que les femelles degut als combats mascle-mascle (Ritke 1990). L’augment de la grandària corporal està directament relacionat amb la capacitat de combat (Ralls 1977). Per tant, la selecció intrasexual com a component evolutiu explicaria els resultats obtinguts de dimorfisme sexual entre mascles i femelles. Tot i l’afirmació anterior és suggereix com un altre resultat de selecció intrasexual el fet que les femelles poden ser inicialment agressives cap als mascles que intenten copular amb elles (Stains 1956).
Si és així, els mascles més grans poden tenir més èxit en segrestar a una femella no cooperativa, la qual cosa augmenta l'èxit de la inseminació (Ghiselin 1974), i en conseqüència recolzaria la presencia de dimorfisme sexual de P. lotor. Per altra banda, s’ha pogut observar com entre mascles i femelles la dieta no difereix estadísticament entre ells. Sembla haver-hi poca o cap diferència en els tipus d'aliments consumits entre sexes de P. lotor (Lotze i Anderson 1979). Com ja s’ha esmentat anteriorment P. lotor és una espècie omnívora i oportunista, consumint gairebé qualsevol aliment disponible que es troba dins del seu hàbitat (Derting et al.
1996). Per tant, no hi ha evidència ni dietètica ni morfològica que suggereixi que el dimorfisme sexual en els P.lotor estigui relacionat amb la competència entre els sexes
17 pels recursos alimentaris limitats. (competència intraespecífica dels aliments) (Johnston i Fleischer 1981).
Taula 2. Freqüència i percentatge en la dieta de P .lotor de les diferents categories d’aliment observades a l’aparell digestiu dels exemplars analitzats. (*) S’alimenta únicament del fruit. Pes ses en grams (gr).
Categoria Numero Freqüència % a la dieta Pes sec
Invertebrats 31 68,89% 12,22±22,54 3,16±0,18
Helix aspersa 5 11,11%
Stylommatophora 1 2,22%
Ixodoidea 4 8,89%
Orthoptera 1 2,22%
Coleoptera 9 20,00%
Formicidae 1 2,22%
Vespula germanica 14 31,11%
Diptera 2 4,44%
Restes Inorganiques 22 48,89% 11,90±22,07 4,46±0,40
Pel 12 26,67% 15,47±30,07 4,78±0,40
Vertebrats 8 17,78% 4,94±18,27 7,2±2,01
Tarentola mauritanica 1 2,22%
Passeriformes 4 8,89%
Restes Vegetals 38 84,44% 53,25±38,66 186,52±20,53 Selaginella denticulata 1 2,22%
Triticum sp. 1 2,22%
Piptatherum miliaceum 1 2,22%
Asphodelus microcarpus 1 2,22%
Medicago cf. minima 1 2,22%
Cynoglossum creticum 1 2,22%
Sorbus cf. Domestica* 1 2,22%
Solanum cf. Villosum* 1 2,22%
Convolvulus althaeoides 1 2,22%
Rubus ulmifolius* 1 2,22%
Ceratonia siliqua* 1 2,22%
Eriobotrya japonica* 1 2,22%
Ficus carica* 1 2,22%
Vitis vinifera* 2 4,44%
Rosaceae* 1 2,22%
Cerasus sp.* 8 17,78%
Prunus sp.* 1 2,22%
18 La presencia de vertebrats en la dieta de P. lotor va ser baixa tot i que cal esmentar la identificació de 4 passeriformes, el quals no es va poder identificar l’espècie. També és va identificar Tarentola mauritanica un rèptil de la família Gekkonidae molt abundant en l’Illa de Mallorca (Martínez-Rica 1974). Això demostra que una part dels vertebrats dels quals s’acostuma a alimentar P. lotor son aus i rèptils presents en l’habitat on es troben (Whiteside 2009).
És necessari analitzar la dieta per comprendre la història natural d'una sola espècie, les xarxes tròfiques i els impactes de les espècies en el medi ambient (Valentini et al.
2009). Per exemple, els estudis tròfics permeten quantificar les interaccions ecològiques entre les espècies mitjançant la identificació de la diversitat i abundància dels aliments consumits (Litvaitis 2000). A més, algunes espècies són difícils d'estudiar a la natura a causa de la dificultat de trobar-les, i per tant la dieta pot proporcionar molts coneixements sobre hàbits la seva ecologia (Chame 2003).
L'amplitud de la dieta pot ser un factor clau per determinar la potencial invasiu de les espècies exòtiques (Blackburn et al. 2009). En el cas que ens ocupa s’ha de tenir en compte que una part important dels resultats obtinguts es veuen afectats per les esques de les trampes per a la captura dels exemplars. Un estudi únicament d’exemplars atropellats, caçats o capturats en el moment donaria una idea més aproximada de la dieta que segueix aquesta espècie dins l’illa sense l’efecte antròpic de les esques. Tot i això els resultats obtinguts donen informació de gran importància sobre la dieta que segueix P. lotor a Mallorca ja que les mostres eren recollides no nomes de l’estomac si no també de tota l’aparell digestiu, de manera que la possibilitat de trobar-nos aliments ingerits fora les trampes, i per tant, encara no defecats era més elevada.
És va observar com les restes vegetals predominem amb un 53.28% sobre la resta d’elements de la dieta. P. lotor te una dieta molt variada la qual és compon sobretot per un 60% de matèria vegetal (Whiteside 2009). El 40% restant és matèria animal.
D’aquest percentatge restant s’observa com la part d’invertebrats compon un 12,22 %, del qual 14 individus s’havien alimentat de Vespula germanica. Aquest alt percentatge podria ser degut a la preferència de V. germanica per a ingerir proteïnes, presents en les llaunes de menjar de gat (Pereira 2013). V. germanica també es sent atreta pels fruits madurs els quals també és ficaven dins les trampes (Pereira 2013).
Provablement quan P. lotor entrava en les trampes és trobava tant amb les esques
19 com amb V. germanica les quals depredava de manera conjunta amb l’aliment dipositat.
En el nostre estudi vam observar com un 11.90% de la dieta provenia de restes inorgàniques les quals es basaven en una totalitat en paper de plata. Cal dir que els exemplars capturats venien de passar entre un o dos dies en trampes amb esques, dins les quals es trobaven llaunes de menjar de gat. Cal esperar que aquest alt percentatge en paper de plata provingui d’aquestes esques dipositades dins les trampes. Tot i això es sap que P. lotor es un espècie que s’adapta perfectament a habitats urbans degut a l’aprofitament de fonts suplementàries d'aliments en forma d'escombraries (Hoffmann 1977) i per tant es inevitable que a curt termini és tingui contacte entre l’home i P. lotor dins ambients urbans.
Finalment la part de pèl que es va trobar dins els estomacs provenia de pels de la pròpia espècie degut a la pròpia neteja o al contacte amb altres individus de la mateixa espècie.
Per part de la distribució de P. lotor en l’illa de Mallorca, es pot observar com l’espècie s’està estenent de sud a nord de la Serra de Tramuntana. La Serra de Tramuntana és un punt calent de biodiversitat on hi habiten diferents endemismes (Pinya et al. 2013) i per aquesta raó te gran part del territori protegit. P. lotor es un omnívor oportunista (Derting et al. 1996) i depredador tant de fauna com de flora. S’observa com en el pla de Mallorca del 2014 al 2016 és començà a estendre pels municipis de Palma i Santa Eugenia de manera que sembla que va estenent la seva distribució per l’illa. S’ha de tenir en compte que P. lotor són capaços d'explotar una àmplia varietat de tipus d'habitats (Chamberlain 2002) i que la propagació per complet en tota l’Illa de Mallorca es qüestió de temps.
Per altra banda s’observa la possibilitat de que l’entrada de P. lotor sigui deguda a dues vies d’entrada diferents. Una primera via com a conseqüència de l'escapament d’una col·lecció en el municipi de Banyalbufar i una segona com a causa d'alliberaments o escapaments d'exemplars domèstics per parts de particulars. Aquest alliberament o escapament podria explicar l’aparició de P. lotor en els municipis de Lloret de Vistalegre (2008) i Santa Margalida (2012) ja que en aquell moment es trobaven separats de uns 40 Km del focus gran situat dins la Serra.
20 És d’esmentar que la presència de femelles lactants o que havien lactat era prop del 40%. La qual cosa significa que gairebé la meitat de la població de femelles s’ha reproduït en els anys anteriors a la captura dels exemplars. P. lotor pot tenir entre 3-4 cries amb un període de gestació de 63 dies (Kays 2009). I si ens basem també amb l’estat físic en que es trobaven els individus on un 73.53% estaven en bon estat és podria suggerir que l’espècie és troba ben adaptada i en fase expansió en l’Illa de Mallorca.
La potencial presència de paràsits i malalties infecciones com la ràbia presenta a d’avui un dels principals problemes derivats de la presència de P. lotor a Mallorca. El nematode B. procyonis és patogen per a nombroses espècies de mamífers i aus, incloent els humans. P. lotor estableixen freqüentment llocs de defecacions, denominats latrines, en troncs grans, roques i unes altres estructures orientades horitzontalment. Aquestes latrines són focus importants d'ous infecciosos de B.
procyonis (Kazacos et al. 1989). Cada vegada més està sent reconeguda com una causa de la malaltia humana greu (Park 2000). Els gossos poden servir com a hostes definitius i per tant transmissors del nematode per la femta (Kazacos 2001). Al ser animals domèstics, i per tant que estan realment amb contacte amb els humans fa que l’aparició d’aquest paràsit sigui preocupant.
Per altra banda, dins l’Illa de Mallorca s'ha observat circulació de lyssavirus (EBLV-1) en colònies mallorquines i menorquines de ratapinyades (Serra-Cobo et al. 2011). Per tant no és pot menysprear el possible contacte amb les ratapinyades a causa de la utilització d'àrees de descans o caus compartits pels dos tàxons P. lotor i Quirpotera.
Ignorar un brot de ràbia, especialment en zones urbanes extremadament densament poblades, plantejaria un greu risc per a la salut pública i animal (Vos et al. 2012).
Les illes tenen una biodiversitat particularment fràgil, implicant que la gran majoria d’extincions han sigut d’espècies insulars. Aquestes extincions són principalment el resultat de la introducció de vertebrats invasors (Keitt et al. 2011) com en aquest cas P. lotor. Aquest s’adapta particularment bé qualsevol habitat i és capaç d’adaptar la seva dieta a la disponibilitat alimentaria (Derting et al. 1996), el qual es demostra tant amb la distribució al llarg de 10 anys i la seva dieta dins l’illa. Una dada preocupant és que un 40% de les femelles que és van analitzar, s’havien reproduït en algun moment dels anys anteriors implicant un alt potencial reproductiu. I sumant-hi que la gran majoria d’individus és trobaven en bona condició corporal recolza l’idea que P. lotor
21 esta ben establert dins l’illa i en fase d’expansió. Cal tenir en compte que l’arribada de P. lotor a Mallorca suposa l’entrada del depredador terrestre més gran a l’illa. Això implica que no tenen cap depredador natural i que l’única maner de poder tenir-hi un control és responsabilitat nostra.
L'eradicació de vertebrats invasors de les illes és una de les accions més desafiadores i beneficioses que és poden prendre per restaurar les illes i protegir a les espècies amenaçades (Keitt et al. 2011). Per tant, convé destacar la necessitat de futurs estudis adreçats a incrementar el coneixement demogràfic de l’espècie i una millora en la presa d’informació, la qual cosa proporcionaria informació detallada de l’estat de la població. Conjuntament amb un esforç en l’estudi de la seva ecologia causaria implicacions directes en el sou control i captura, i futura eradicació.
CONCLUSIONS:
1. S’ha recopilat i analitzat dades sobre P. lotor dins l’Illa de Mallorca obtenint per primer cop resultats quantitatius i qualitatius s’obre la seva dieta, demografia i la colonització del territori.
2. És va obtenir informació de longitud corporal i pes d’una mostra 100 individus representativa de la població la qual diferia significativament en la distribució de classes observada per a sexe i edat demostrant així el dimorfisme sexual de l’espècie.
3. Un 40% de les femelles s’havien reproduït en algun moment entre els anys 2014-2016 demostrant un alt potencial reproductiu. Això sumat a que la gran majoria d’individus es trobaven amb una bona condició corporal demostra la seva bona adaptació i actual propagació per l’illa. Implicant de forma directa la possibilitat d’arribar malalties de risc per a la salut publica i sobre la pròpia fauna.
4. No és van observar diferències significatives de dieta entre els sexes. La dieta és composava majoritàriament per matèria vegetal i en gran part per invertebrats. Tot i que de manera minoritària s’ha alimentat de vertebrats. La part de matèria inorgànica, generalment paper de planta, és creu que va ser degut a les esques dipositades dins les trampes.
22 5. Degut a falta de dades en algunes categories tant demogràfiques com en la georeferenciació és fa necessari millorar el protocol de preses d’informació dels exemplars capturats per a un major coneixement de la població.
6. Cal un esforç en promoure estudis sobre ecologia P. lotor de cara a una gestió de futur dins l’Illa de Mallorca i en conseqüència millorar la seva captura i posterior eradicació.
AGRAÏMENTS:
M’agradaria donar les gràcies al meu tutor el Dr. Samuel Pinya del Departament d’Ecologia de la UIB per tota la ajuda i estar sempre per resoldre els meus dubtes, així com la confiança dipositada en mi i poder així donar-me la possibilitat de tirar endavant aquest treball. També vull donar les gràcies als meus pares Robert Lassnig i Anna Ballester per donar-me la oportunitat d’arribar d’acabar els meus estudis universitaris, poder venir a Mallorca a estudiar Biologia i recolzar-me sempre en totes les decisions preses en el passat. I finalment donar gràcies al Dr. Maurici Ruíz del Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció (SSIGT) per ajudar-me amb el mapa de distribució acumulada i a Carles Cardona Ametller per l’ajuda amb la identificació de de les llavors de les restes vegetals.
REFERÈNCIES:
Aguirre-Muñoz, A., Croll, D. A., Donlan, C. J., Henry III, R. W., Hermosillo, M. A., Howald, G. R., Bradford S. K., Luciana Luna-Mendoza, Marlenne Rodríguez- Malagón, Salas M. L., Samaniego A., Sanchez J. A., Sheppard J., Tershy B. R., Toro J., Wolf S., Wood B., Samaniego-Herrera, A. (2008). High-impact conservation: invasive mammal eradications from the islands of western Mexico. AMBIO: A Journal of the Human Environment, 37(2), 101-107.
Asano, M., Matoba, Y., Ikeda, T., Suzuki, M., Asakawa, M., Ohtaishi, N. (2003). Growth pattern and seasonal weight changes of the feral raccoon (Procyon lotor) in Hokkaido, Japan. Japanese Journal of Veterinary Research, 50(4), 165-173.
Baker, H. G. (1965). Characteristics and modes of origin of weeds. In ‘The genetics of colonizing species’.(Eds HG Baker, GL Stebbins) pp. 147–172.
23 Bartoszewicz, M. (2006) NOBANIS—Invasive Alien Species Fact Sheet—Procyon lotor—From: Online Database of the North European and Baltic Network on Invasive Alien Species—NOBANIS www.nobanis.org, Accessed 26 May 2017.
Berger, L., Speare, R., Daszak, P., Green, D. E., Cunningham, A. A., Goggin, C. L., Slocombe R., Ragan M. A., Hyatt A. D., McDonald A. R., Lips K. R., Marantelli G., Parkes H., Hines, H. B. (1998). Chytridiomycosis causes amphibian mortality associated with population declines in the rain forests of Australia and Central America. Proceedings of the National Academy of Sciences, 95(15), 9031-9036.
Blanton, J. D., Palmer, D., Rupprecht, C. E. (2010). Rabies surveillance in the United States during 2009. Journal of the American Veterinary Medical Association, 237(6), 646-657.
Blackburn, T. M., Cassey, P., Lockwood, J. L. (2009). The role of species traits in the establishment success of exotic birds. Global Change Biology, 15(12), 2852- 2860.
Bogdanowicz, W., Ruprecht, A. L. (1987). Przypadki stwierdzeń szopa pracza, Procyon lotor (Linnaeus, 1758), w Polsce. Przegląd Zoologiczny, 31(3), 375-383.
Červený, J., Anděra, M., Koubek, P., Homolka, M., Toman, A. (2001). Recently expanding mammal species in the Czech Republic: distribution, abundance and legal status. Beiträge zur Jagd-und Wildforschung, 26, 111-125.
Chamberlain, M. J., Conner, L. M., Leopold, B. D. (2002). Seasonal habitat selection by raccoons (Procyon lotor) in intensively managed pine forests of central Mississippi. The American Midland Naturalist, 147(1), 102-108.
Chame, M. (2003). Terrestrial mammal feces: a morphometric summary and description. Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 98, 71-94.
Ćirović, D., Milenković, M. (2003). The first record of the free-ranging raccoon (Procyon lotor Linnaeus, 1758) in Yugoslavia. Mammalian Biology-Zeitschrift für Säugetierkunde, 68(2), 116-117.
Cursach, J., Rita, J. (2012). Implications of the reproductive biology of the narrow endemic Naufraga balearica (Apiaceae) for its conservation status. Plant Systematics and Evolution, 298(3), 581-596.
Derting, T. L. (1996). Changes in gastrointestinal characteristics of an omnivorous species, the raccoon, with lactation and season. Journal of Mammalogy, 77(2), 440-448.
24 Findlay, R., O'rourke, K. H. (2009). Power and plenty: trade, war, and the world
economy in the second millennium. Princeton University Press.
García, J. T., García, F. J., Alda, F., González, J. L., Aramburu, M. J., Cortés, Y., Prieto B., Pliego M., Pérez J., Herrera L., García-Román, L. (2012). Recent invasion and status of the raccoon (Procyon lotor) in Spain. Biological Invasions, 14(7), 1305-1310.
Ghiselin, M. T. (1976). The economy of nature and the evolution of sex. University of California, Berkley, 346.
Hoffmann, C. O., Gottschang, J. L. (1977). Numbers, distribution, and movements of a raccoon population in a suburban residential community. Journal of Mammalogy, 58(4), 623-636.
Johnson, A. S. (1970). Biology of the raccoon (Procyon lotor varius Nelson and Goldman) in Alabama. Biology of the raccoon (Procyon lotor varius Nelson and Goldman) in Alabama., (402).
Johnston, R. F., Fleischer, R. C. (1981). Overwinter mortality and sexual size dimorphism in the house sparrow. The Auk, 503-511.
Kauhala, K. (1996). Introduced Carnivores in Europe with Special Reference to Central and Northern Europe. Wildlife Biology, 2(3), 197-204.
Kays, R . (2009). Handbook of the Mammals of the World (Vol. 1, pp. 352-411). D. E.
Wilson, R. A. Mittermeier (Eds.). Barcelona: Lynx.
Kazacos, K. R. (2001). Baylisascaris procyonis and related species. Parasitic Diseases of Wild Mammals, Second Edition, 301-341.
Kazacos, K. R., Boyce, W. M. (1989). Baylisascaris larva migrans. Journal of the American Veterinary Medical Association, 195(7), 894-903.
Keitt, B., Campbell, K., Saunders, A., Clout, M., Wang, Y., Heinz, R., Newton, K., Tershy, B. (2011). The global islands invasive vertebrate eradication database:
a tool to improve and facilitate restoration of island ecosystems. Island invasives: eradication and management. IUCN, Gland, Switzerland, 74-77.
Léger, F. (2008). Situation, en France, de trios petits carnivores introduits: le raton laveur (Procyon lotor), le vison d’Amérique (Mustela vison) et le chien viverrin (Nyctereutes procyonoides). Rev Sci Bourgogne-Nature, 8, 178-188.
Litvaitis, J. A. (2000). Investigating food habits of terrestrial vertebrates. Research techniques in animal ecology: controversies and consequences. Columbia University Press, New York, 165-190.
25 Lockwood, J. L., Cassey, P., Blackburn, T. (2005). The role of propagule pressure in explaining species invasions. Trends in Ecology and Evolution, 20(5), 223-228.
Lodge, D. M., Williams, S., MacIsaac, H. J., Hayes, K. R., Leung, B., Reichard, S., Mack R. N., Moyl P. B., Smith M., Andow D. A., McMichael A., Carlton, J. T.
(2006). Biological invasions: recommendations for US policy and management.
Ecological applications, 16(6), 2035-2054.
Lotze, J. H., Anderson, S. (1979). Procyon lotor. Mammalian species, (119), 1-8.
Lowe, S., Browne, M., Boudjelas, S., De Poorter, M. (2000). 100 of the World’s Worst Invasive Alien Species A selection from the Global Invasive Species Database.
Published by The Invasive Species Specialist Group (ISSG) a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of the World Conservation Union (IUCN), 12pp. First published as special lift-out in Aliens, 12.
Lutz, W. (1984). Die Verbreitung des Waschbären (Procyon lotor, Linné 1758) im mitteleuropäischen Raum. Zeitschrift für Jagdwissenschaft, 30(4), 218-228.
Martínez-Rica, J. P. (1974). Contribución al estudio de la biología de los gecónidos ibéricos (Rept., Sauria). Publ. Centro Piren. Biol. Exp., 5: 1-291.
McNeely, J. A. (2006). As the world gets smaller, the chances of invasion grow.
Euphytica, 148(1-2), 5-15.
Mitchell-Jones, A. J., Mitchell, J., Amori, G., Bogdanowicz, W., Spitzenberger, F., Krystufek, B.,Vohralik V.,Zima J., Thissen J. B. M., Stubbe, C. M. (1999). The atlas of European mammals (Vol. 3). London: Academic Press.
Palmer, J. A. (1993). Memories of a Riverina Childhood. New South Wales University Press.
Park, S. Y., Glaser, C., Murray, W. J., Kazacos, K. R., Rowley, H. A., Fredrick, D. R., Bass, N. (2000). Raccoon roundworm (Baylisascaris procyonis) encephalitis:
case report and field investigation.Pediatrics, 106(4), e56-e56.
Pereira, A. J., Masciocchi, M., Bruzzone, O., Corley, J. C. (2013). Field preferences of the social wasp Vespula germanica (Hymenoptera: Vespidae) for protein-rich baits. Journal of Insect Behavior, 26(5), 730-739.
Perrings, C., Dehnen-Schmutz, K., Touza, J., Williamson, M. (2005). How to manage biological invasions under globalization. Trends in Ecology and Evolution, 20(5), 212-215.
Pinya S. (2014). Biología y conservación del Ferreret, Alytes muletensis. Tesi doctoral, Universitat de les Illes Balears.
26 Pinya S., Suárez-Fernández J. J., Sáez L., Castro J. M.. (2013). Catàleg de Biodiversitat del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Biota Balear, 3(1):5-143.
Pinya, S., Perelló E., Álvarez C. (2009). Sobre la presencia del mapache Procyon lotor (Linnaeus 1758) en la isla de Mallorca. Galemys, 21(2), 61-64.
Pitt, J. A., Larivière, S., Messier, F. (2006). Condition indices and bioelectrical impedance analysis to predict body condition of small carnivores. Journal of Mammalogy, 87(4), 717-722.
Popiołek, M., Szczęsna-Staśkiewicz, J., Bartoszewicz, M., Okarma, H., Smalec, B., &
Zalewski, A. (2011). Helminth parasites of an introduced invasive carnivore species, the raccoon (Procyon lotor L.), from the Warta Mouth National Park (Poland). The Journal of parasitology, 97(2), 357-360.
Prange, S., Gehrt, S. D., Wiggers, E. P. (2003). Demographic factors contributing to high raccoon densities in urban landscapes. The Journal of Wildlife Management, 67(2), 324-333.
Preston, C. D., Pearman, D. A., Hall, A. R. (2004). Archaeophytes in Britain. Botanical Journal of the Linnean Society, 145(3), 257-294.
Ralls, K. (1977). Sexual dimorphism in mammals: avian models and unanswered questions. The American Naturalist, 111(981), 917-938.
Rappa, F. (1911). Osservazioni sull Oxalis cernua Thunb. Bollettino del Orto Botanico Palermo, 10, 142-183.
R Core Team (2015). R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. URL https://www.R- project.org/.
Ritke, M. E. (1990). Sexual dimorphism in the raccoon (Procyon lotor): morphological evidence for intrasexual selection. American Midland Naturalist, 342-351.
Rulison, E. L., Luiselli, L., Burke, R. L. (2012). Relative impacts of habitat and geography on raccoon diets. The American Midland Naturalist, 168(2), 231-246.
Schoonover, L. J., Marshall, W. H. (1951). Food habits of the raccoon (Procyon lotor hirtus) in north-central Minnesota. Journal of Mammalogy, 32(4), 422-428.
Serra-Cobo, J., Bayer, X., López-Roig, M., Seguí, M. (2011). Les ratapinyades de les illes Balears: distribució, avaluació i estat sanitari de les poblacions. Endins, (35), 269-282.
Seton, E. T. (1953). The raccoon. Lives of game animals, 2(part I), 487-499.
27 Stains, H. J. (1956). The raccoon in Kansas: natural history, management, and
economic importance. State Biological Survey, University of Kansas, 10:1-76.
Stodart, E. M., Parer, I. (1988). Colonisation of Australia by the rabbit, Oryctolagus cuniculus (L.). CSIRO Australia, Division of Wildlife and Ecology.
Stubbe, M. (1993). Procyon lotor (Linné, 1758)–Waschbär. Handbuch der Säugetiere Europas, 5(1), 331-364.
Talavera, G., Espadaler, X., Vila, R. (2015). Discovered just before extinction? The first endemic ant from the Balearic Islands (Lasius balearicus sp. nov.) is endangered by climate change. Journal of Biogeography, 42(3), 589-601.
Tevis, L. (1947). Summer activities of California raccoons. Journal of Mammalogy, 28(4), 323-332.
Towns, D. R., Atkinson, I. A., Daugherty, C. H. (2006). Have the harmful effects of introduced rats on islands been exaggerated?. Biological invasions, 8(4), 863- 891.
Valentini, A., Pompanon, F., Taberlet, P. (2009). DNA barcoding for ecologists. Trends in Ecology & Evolution, 24(2), 110-117.
Vos, A., Ortmann, S., Kretzschmar, A. S., Köhnemann, B., Michler, F. (2012). The raccoon (Procyon lotor) as potential rabies reservoir species in Germany: a risk assessment. Berliner und Münchener Tierärztliche Wochenschrift, 125(5/6), 222-235.
Wandeler, A. I., Salsberg, E. B. (1999). Cross-Canada Disease Report Rapport Des Maladies Diagnostiquées Au Canada: ONTARIO. Raccoon rabies in eastern Ontario. The Canadian Veterinary Journal, 40(10), 731.
Whiteside, D. P. (2009). Nutrition and behavior of coatis and raccoons. Veterinary Clinics of North America: Exotic Animal Practice, 12(2), 187-195.
Whittaker, R. J., Fernández-Palacios, J. M. (2007). Island biogeography: ecology, evolution, and conservation. Oxford University Press.
