Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010
El massatge infantil aplicat a l'escola:
noves estratègies per a la millora de la qualitat afectiva i emocional en atenció primerenca
Maria Femenias Andreu
RESUM
Aquest article sintetitzo els aspectes més rellevonts de lo tesi doctoral de Maria Femenias Andreu, enfocada en la reflexió sobre la importància dels aspectes emocionals i afectius en el cicle 0-3. Planteja la introducció del massatge infantil a les aules d'educació infantil com un instrument privilegiat de vincle i comunicació amb els infants, i elabora una proposta didàctica adaptada per grups d'edat.
RESUMEN
Este articulo sintetiza los aspectos mas relevantes de la tesis doctoral de Maria Femenias Andreu, enfocada en la reflexión sobre la importància de los aspectos emocionales y afectivos en el cicló 0-3.
Plantea la introducción del masaje infantil en las aulas de educación infantil como un instrumento privilegiado de vinculo y comunicación con los ninos, elaborando una propuesta didàctica adaptada por
os de edad.
I. I N T R O D U C C I Ó
En aquesta investigació es presenta el massatge infantil c o m un instrument privilegiat de relació i de comunicació entre l'infant i les seves persones d'afecció, c o m una eina que p r o m o u la nutrició afectiva mitjançant el tacte a uns nivells realment especials.
La motivació més important d'aquest projecte ha consistit a vincular el massatge infantil amb el marc escolar, concretament en l'etapa de z e r o a tres anys. C e n t r a r aquest estudi en els més petits, en les edats més primerenques de la vida, en un intent de r e c o r d a r i recuperar la importància dels aspectes emocionals i afectius en un m o m e n t clau en què es forma la base de l'ésser humà, ha estat una de les principals prioritats.
D'aquesta manera, es tracta d'aplicar noves estratègies afectives a l'escola infantil que ajudin els infants a c o m p e n s a r l'absència de les figures parentals i aportin als professionals nous r e c u r s o s i coneixements de relació i vinculació amb els alumnes.
N o podem d e i x a r de tenir en c o m p t e que els infants integren el seu c o s segons les vivències sensorials: durant aquestes edats són capaços de p r o c e s s a r molta més informació mitjançant el tacte que mitjançant la resta de sentits. Per tant, és fonamental que l'escola tingui en c o m p t e aquesta
realitat fisiològica i emocional, permetent que els missatges, aprenentatges, actituds i valors arribin als infants a partir d'experiències c o r p o r a l s enriquidores. D'aquesta manera, dedicant-los de forma específica un temps i un espai emocional d'interacció mitjançant el massatge infantil, permetem contemplar la seva individualitat, familiaritzar-nos amb el seu llenguatge c o r p o r a l i afavorir el vincle afectiu d'una forma privilegiada.
Anuari de l'Educació de les Illes Palears. 2010
2. E L S R E F E R E N T S T E Ò R I C S I C O N C E P T U A L S
2.1. E l t a c t e i la seva importància
La necessitat del tacte durant la infantesa està demostrada en n o m b r o s o s estudis que e x p o s e n la seva influència en el desenvolupament infantil, identificant-lo c o m un dels elements fonamentals en l'establiment del vincle afectiu i, de forma més genèrica, en el desenvolupament físic, psíquic i social de l'infant ( B r o w n , 1984; Cigales, Field et al., 1996; D a v i s , 1998; Dellinger-Bavolek, 1996; D i e g o et al., 2 0 0 2 ; Edwards, 1987; Field, 2004; Field, Harding, Soliday et al., 1998).
A i x í d o n c s , la necessitat de contacte c o r p o r a l , cutani, és un requeriment per a la salut dels éssers humans. El c o s , d'ençà que neix, demana s e r tocat, mirat i estimat per optimitzar els p r o c e s s o s de vinculació. A q u e s t a necessitat de contacte c o r p o r a l i, en general, de t o t llenguatge no verbal, es relaciona estretament amb l'expressió de les e m o c i o n s més profundes vinculades amb l'afecte i el plaer (Montagu, 1981; Montagu, Matson, 1989).
A més, segons Davis (1998) podem parlar de quatre valors fonamentals del tacte:
• Valor biològic, diversos estudis assenyalen que les carícies suaus i els contactes cutanis milloren el funcionament de gairebé tots els sistemes c o r p o r a l s (respiratori, circulatori, excretor, digestiu, nerviós, endocrí, etc.) (Blackwell, 1994; Field, Schanberg et al., 1986; Field, 1995b; Field, 1998b;
Field, 2 0 0 1 ; Field et al., 2004; H e r n à n d e z - R e i f et al., 1999; 2 0 0 1 ; 2 0 0 5 ; 2006; Lovas et al., 2 0 0 2 ; D i e t e r et al., 2 0 0 3 ; Khilnani et al., 2 0 0 3 ; U n d e r d o w n et al., 2 0 0 6 ) .
• Valor de la comunicació: el tacte és un canal fonamental mitjançant el qual l'infant e x p r e s s a les seves necessitats. Molts missatges i e m o c i o n s poden comunicar-se millor mitjançant el tacte, i a vegades és l'única forma d'expressar-los. Sovint, en l'infant, el tacte esdevé una via per canalitzar i comunicar e m o c i o n s .
• Valor psicològic, el contacte físic té gran importància en la sensació de benestar i seguretat de l'infant. El tacte és necessari per establir l'autoidentitat i una imatge c o r p o r a l adequada i agradable. També és necessari per desenvolupar l'autoestima. Diferents autors han t r o b a t evidències que confirmen la importància de la seguretat emocional en l'infant per al seu c o r r e c t e desenvolupament (Bacus, 1991; F e r r e r ó s , 1999; Pérez Simó, 2 0 0 1 ; Enesco, 2 0 0 3 ; C o r k i l l e , 2 0 0 4 ) .
• Valor de l'experiència social: la investigació recent sembla que indica que desenvolupam unes pautes que uneixen la qualitat de les nostres experiències tàctils amb la nostra eficiència en les relacions interpersonals (Montagu i Matson, 1981, 1989). La capacitat de confiar en els altres.de ser sensibles, està en relació directa amb el tacte (Mead, 1999).
2.2. Definició, origen i justificació del massatge infantil
El massatge infantil és una antiga tradició en moltes cultures del món que ha estat redescoberta a O c c i d e n t . Es tracta d'un massatge de contacte i comunicació que aporta una via de canalització de
les e m o c i o n s i un espai d'escolta i a m o r entre els pares i els infants i, en general, entre les persones que contacten afectuosament amb l'infant.
El massatge infantil podria definir-se c o m un art antic que implica una c o n n e x i ó profunda amb l'infant, un art que ajuda a c o m p r e n d r e el seu llenguatge no verbal i a respondre amb una escolta respectuosa. En definitiva, un art que es basa en la importància del contacte pell a pell c o m a eina de comunicació, relació i afecte entre l'infant i les figures d'afecció.
El n o m propi que s'associa al massatge infantil a O c c i d e n t és el de V i m a l a S c h n e i d e r ( 1 9 9 8 ) , fundadora de l ' A s s o c i a c i ó Internacional de Massatge Infantil ( I A I M ) l'any 1 9 8 1 . A q u e s t a a u t o r a és la c r e a d o r a de les tècniques de massatge infantil, recollides a partir de quatre fonts principals: a) la t r a d i c i ó hindú (font d'inspiració de Schneider, que f o r m a part del c o n e i x e m e n t ritualístic ancestral dels hindús practicat p e r totes les mares als fills), b) la t r a d i c i ó que prové de la m e t o d o l o g i a s u e c a , c) la t è c n i c a de la reflexologia podal i d) l'adaptació d'algunes p o s t u r e s de ioga p e r als bebès.
A Espanya, Mercè S i m ó n va c r e a r l'Associació Espanyola de Massatge Infantil ( A E M I ) l'any 1993, secció espanyola de la IAIM. L'AEMI està reconeguda per la C o n s e l l e r i a de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya c o m una associació d'interès social per al benestar de la infància i la família.
L'objectiu clau del massatge infantil consisteix a contribuir a la protecció de la infància afavorint el desenvolupament de vincles afectius entre els pares i/o cuidadors i els infants, mitjançant la p r o m o c i ó del massatge infantil c o m a mitjà per fomentar la comunicació i la nutrició afectiva a través del tacte, confirmant la importància que tenen els primers anys de vida de l'ésser humà i la seva directa repercussió en la seva salut física, psíquica i emocional.
2.3. Els beneficis del massatge infantil
C a d a vegada són més n o m b r o s o s els estudis que demostren els beneficis del massatge infantil i les bondats de l'estimulació tàctil en diferents aspectes del desenvolupament dels infants (Blackwell, 2 0 0 2 ; Cigales, Field, et al., 1996; C u l l e n et al., 2000; Field, 1995a; 1995b; 1998a; 1998b; 1999a; Field, G r i z z l e et al., 1996; Field, Harding, Soliday et al., 1998; Field, H e r n à n d e z - R e i f , Q u i n t i n o et al., 1998;
Field, H e r n à n d e z - R e i f , 2 0 0 1 ; Field, 2 0 0 2 ; Field, H e r n à n d e z - R e i f , D i e g o et al., 2004; Field, Kilmer, H e r n à n d e z - R e i f et al., 1996; H e a t h et al., 2000; Lundy, 1996; Medoff, 1986; P e l à e z - N o g u e r a s et al., 1996;Thorp, 2 0 0 1 ; U n d e r d o w n et al., 2 0 0 6 ) . Diferents especialistes han destacat que, des d'un punt de vista fisiològic - p e r ò sense s e r considerat t e r a p è u t i c - , el massatge millora el funcionament de pràcticament tots els sistemes c o r p o r a l s (nerviós, endocrí, immunològic, respiratori, circulatori, gastrointestinal i muscular). A més, també aporta plaer sensorial, reforça el vincle afectiu i té una important funció alliberadora de les tensions c o r p o r a l s i emocionals.
2.4. P e r què el massatge infantil aplicat a l'escola, c o n c r e t a m e n t al p r i m e r cicle d'educació infantil?
La importància del massatge infantil a l'escola infantil es justifica c o m un element de qualitat afectiva i emocional des del m o m e n t en què:
Anuari de l'Educació de les Illes Palears. 2010
- L'infant de 0 a 3 anys es troba en una etapa global emocional i aprèn mitjançant la riquesa de les seves experiències motrius, manifesta una necessitat sensitiva tàctil i una important capacitat per p r o c e s s a r la informació que li arriba a través del tacte. Per aquest motiu, és important que l'escola infantil tingui en c o m p t e aquesta realitat fisiològica i emocional pròpia de la primera infància, etapa en la qual no és necessari raonar i en què els missatges arriben als infants des de la vivència c o r p o r a l .
- L'entrada a l'escola infantil suposa la separació momentània de les figures parentals i la immersió en un c o n t e x t diferent amb persones desconegudes. D'aquesta manera, el massatge infantil esdevé per a l'infant i per al mestre una eina que facilita i afavoreix l'acollida emocional necessària en aquest moment.
- És una etapa essencial per a la c o n s t r u c c i ó d'una base segura que proporcioni a l'infant una seguretat afectiva i emocional fonamental per al seu desenvolupament a tots els nivells. En aquest sentit, un dels beneficis més importants i directes del massatge infantil és afavorir i fiançar el vincle afectiu pares-fill, i també el vincle mestre-infant.
- A p a r e i x la necessitat social d'establir un equilibri entre l'atenció individualitzada que es c o n c e d e i x a cada infant i les diverses situacions que afavoreixen el sentiment de pertinença a un grup d'iguals. En aquest sentit, el massatge infantil afavoreix i consolida aquest equilibri.
3. D E S E N V O L U P A M E N T D E L A I N V E S T I G A C I Ó I A L G U N E S C O N C L U S I O N S
En total han participat en aquesta investigació 426 persones (294 mestres i e d u c a d o r s , 64 pares, 53 nadons i 14 infants), en 24 c u r s o s i tallers, i s'han emprat qüestionaris oberts i fulls de registre de disseny propi.
A q u e s t a investigació parteix d'un plantejament t e ò r i c que considera el massatge infantil en l'atenció primerenca - e n t e s a c o m una p r o m o c i ó de la millora de la i n f à n c i a - c o m una estratègia clau per a la millora de la qualitat afectiva i emocional dels infants a les escoles infantils, la qual c o s a ens ha portat a plantejar la necessitat d'una proposta didàctica integrada en el projecte curricular per al primer cicle d'educació infantil, que és l'eix central d'aquesta tesi.
Es p a r t e i x de la idea que l'escola infantil té p e r davant el repte de d e i x a r e n r e r e la c o n c e p c i ó c o m a g u a r d e r i a p e r a la c u s t ò d i a i c o n v e r t i r - s e en una v e r t a d e r a e s c o l a de la infància, de m a n e r a que tingui en c o m p t e l'atenció afectiva i e m o c i o n a l que els infants n e c e s s i t e n en la p r i m e r a etapa de les seves v i d e s . P e r a q u e s t m o t i u , c r e i e m essencial que el c o l · l e c t i u de p r o f e s s i o n a l s d ' e d u c a c i ó infantil a d q u i r e i x i uns c o n e i x e m e n t s bàsics s o b r e el massatge infantil i les i m p l i c a c i o n s que t é , p e r la qual c o s a s'ha plantejat el disseny d'un p r o g r a m a f o r m a t i u , s'han registrat les v a l o r a c i o n s de p r o f e s s i o n a l s i s ' h a p r o p o s a t l'aplicació p o s t e r i o r mitjançant el d i s s e n y d'una p r o p o s t a d i d à c t i c a g e n e r a l , que e s t a b l e i x les bases t e ò r i q u e s i p r à c t i q u e s del massatge infantil en el m a r c escolar.
D e s d'aquesta perspectiva s'ha elaborat un programa formatiu per a professionals de l'educació infantil i una proposta didàctica general amb l'objectiu d'afavorir la introducció del massatge infantil en l'etapa educativa de 0 a 3 anys.
En resum, en aquest estudi s'avalua l'intercanvi mutu de les vivències personals, tant individuals c o m compartides, de pares, professionals d'educació infantil i infants respecte al massatge infantil, i s ' o b s e r v a si resulten afavorides les relacions interpersonals, es creen i refermen vincles afectius, es canvien actituds i c o m p o r t a m e n t s , sorgeixen reflexions positives i s'origina o p r o m o u la millora dels plantejaments educatius.
D'aquesta manera, es plantegen els següents objectius generals en relació amb el col·lectiu de professionals d'educació infantil:
a) D i s s e n y a r un programa formatiu que cobreixi la necessitat formativa dels professionals d'educació infantil en relació amb el massatge infantil i la seva aplicació a l'aula.
b) Registrar les valoracions dels professionals d'educació infantil sobre aquest programa formatiu, integrant les seves aportacions al programa.
c) A f a v o r i r la p o s t e r i o r aplicació del programa a l'escola mitjançant el disseny d'una proposta didàctica general.
En relació amb les famílies, s'han plantejat i avaluat aquells recursos que impliquen un intercanvi càlid i p r o p e r entre els pares, els professionals d'educació infantil i els infants.
Per tal de d u r a t e r m e tots els aspectes plantejats, s'ha partit d'onze hipòtesis.
Fruit de la investigació realitzada entre els anys 1999 i 2008, s'ha pogut constatar que nou d'aquestes hipòtesis eren vàlides. Pel que fa a les hipòtesis relatives als professionals de l'educació infantil, a partir de l'observació i de les enquestes posteriors realitzades als participants en els cursos i tallers s'ha conclòs que, efectivament, els professionals de l'educació infantil valoraren positivament la proposta de formació sobre massatge infantil. Pel que fa a la segona hipòtesi, es c o m p r o v à que es complia en ambdós vessants: tant en la millora de la relació amb els infants c o m en la millora de la tasca docent.
En el t e r c e r cas.es compleix la millora de la interacció entre docents i pares, ja que s'observà que les interaccions entre ambdós col·lectius durant les sessions de massatge foren voluntàries i espontànies, la qual cosa suggereix la voluntat de col·laboració i relació amb els pares dels alumnes.
C o m a contrapartida.no es pogué c o m p r o v a r que la introducció del massatge infantil incrementàs la dedicació individualitzada dels mestres i educadors als alumnes, ja que no es registraren diferències significatives en la quantitat de temps dedicada abans i després de fer les sessions de massatge. Sí que es c o m p l e i x , però, la cinquena hipòtesi, que fa referència al fet que el massatge infantil aportaria als e d u c a d o r s un millor c o n e i x e m e n t del llenguatge c o r p o r a l infantil.
Si centram l'atenció en les hipòtesis relatives al paper dels pares, s'ha c o m p r o v a t que els c u r s o s i tallers milloren la valoració dels progenitors sobre el seu paper en la relació amb els fills.També
Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010
s'ha validat la setena hipòtesi, la qual c o s a ha permès afirmar que els c u r s o s i tallers també milloren l'ambient de seguretat i confiança dels pares cap als educadors dels seus fills.
Finalment, i pel que respecta als infants, després d'haver examinat enregistraments en v í d e o del c o m p o r t a m e n t dels infants en l'àmbit de l'escoleta, s'ha c o m p r o v a t que el massatge infantil millora la interacció dels infants amb els seus iguals en el marc escolar i ha tingut c o m a conseqüència una ampliació de les propostes de j o c s i d'activitats que solen f o r m a r part d'una jornada e s c o l a r . A r a bé, no s'ha pogut c o m p r o v a r que les sessions de massatge infantil hagin suposat un apropament afectiu dels menuts cap als educadors. T o t i que es registrà un increment en el n o m b r e d'interaccions després d'haver-se dut a t e r m e el projecte, la xifra no és significativa estadísticament. A r a bé, sí que s'ha validat la desena hipòtesi, relativa als efectes del massatge infantil s o b r e una millora de l'autoconeixement c o r p o r a l dels infants, en la mesura que ha permès un c o n e i x e m e n t global i segmentari del c o s , un aspecte clau en la c o n s t r u c c i ó de la identitat de l'infant.
Per acabar, s'ha validat l'onzena hipòtesi, que feia referència a un millor aprenentatge de conductes positives en l'àmbit escolar.Així.en el marc de la interacció entre els nins s'ha observat la importància de la comunicació per saber si volen o no rebre un massatge i on el v o l e n , la importància de les actituds de respecte, demanant-se permís entre ells per fer-se el massatge, i també la importància de les actituds d'escoltar per respondre de manera adequada a les demandes i negatives dels companys.
4. L A P R O P O S T A D I D À C T I C A : E L T R E B A L L A L ' A U L A
A i x í d o n c s , una vegada comprovats els beneficis que pot s u p o s a r la introducció del massatge infantil - c o m una eina que permet ajudar a transmetre afecte, respecte, intimitat, confiança i seguretat en la relació dels infants amb les seves figures d'afecte, tant familiars c o m e s c o l a r s - , s'ha elaborat una proposta didàctica general c o m a eina específica dirigida als professionals de l'educació infantil.
La proposta didàctica, que s'ha basat en la tècnica del massatge infantil creada p e r V i m a l a Schneider, fundadora de l'Associació Internacional de Massatge Infantil ( I A I M ) , té en compte la necessitat de tenir en consideració aspectes preliminars c o m ara la creació d'un ambient adequat per dur a t e r m e la sessió amb l'establiment de rutines que aportin confiança, respecte, anticipació i seguretat.
A més, la proposta didàctica parteix de la introducció del massatge infantil a l'aula per grups d'edat, adaptant-se a les necessitats dels infants i a les seves característiques evolutives, aportant, d'aquesta manera, diferents recursos i propostes.
4.1. L a introducció del massatge infantil a l'aula de zero a un any
Tal c o m expliquen Bassedas, H u g u e t i Solé ( 2 0 0 1 ) , durant el p r i m e r any de vida, les rutines d'alimentació, higiene i descans constitueixen l'eix principal on se situa la relació entre el nadó i la mestra. És quan s'inicien relacions d'afecte, de vincle i de comunicació. Per tant, esdevé fonamental que es tingui c u r a d'aquests moments de manera especial i que el mestre estigui especialment atent a les manifestacions i als senyals dels infants. Familiaritzar-se amb el llenguatge c o r p o r a l dels nadons
és cabdal. El massatge infantil afavoreix aquest aspecte de forma privilegiada i esdevé una p o r t a o b e r t a al m ó n emocional del bebè i de l'infant.
4.1.2. Recursos i propostes
• Taller de massatge infantil per a pares i bebès
U n a p r i m e r a proposta de massatge infantil que es pot realitzar a l'aula de z e r o a un any és plantejar la participació de pares i mares en un taller de massatge, per tal que el primer contacte de l'infant i dels propis pares amb l'escola es realitzi a través d'una activitat entranyable c o m és el massatge infantil, amb la presència i participació de les mestres. D'aquesta m a n e r a . e s facilita un c o n e i x e m e n t recíproc, la c o m u n i c a c i ó i l'intercanvi d'experiències entre progenitors i professionals, alhora que s'afavoreix la confiança de les famílies en l'escola i en les persones que s'encarregaran dels seus fills.
• El massatge infantil a l'aula amb el mestre o la mestra
El massatge infantil en aquesta franja d'edat a l'aula consistiria en intervencions puntuals segons el m o m e n t del dia i les necessitats del bebè. D'aquesta manera, alguns m o m e n t s que poden s e r aprofitats per realitzar el massatge als infants serien els següents:
- Al llarg de la jornada escolar. El massatge es pot introduir a l'aula quan el mestre consideri que és un bon m o m e n t per a ell i els bebès. A i x í d o n c s , mentre alguns infants d o r m e n i els altres e x p l o r e n o s'entretenen a l'aula, es pot realitzar el massatge a la resta (no simultàniament), sense oblidar els altres bebès i les necessitats puntuals que puguin tenir.
- Moment de canvi de bolquer. El canvi de bolquer constitueix també un m o m e n t privilegiat si se li dedica el temps suficient i es realitza de manera tranquil·la, relaxada i propera. El massatge a la panxa pot esdevenir realment beneficiós, s o b r e t o t per a aquells infants que tenen restrenyiment 0 que encara pateixen còlics del lactant.
- Moment de descans. El m o m e n t de d o r m i r pot constituir també una ocasió especial per realitzar el massatge, fins i t o t damunt la roba. L a proximitat i el contacte físic, quan s'acompanya el bebè en el m o m e n t de descans, esdevé molt gratificant per a totes dues persones.
- Després de la migdiada. En general els infants, després d'un temps de descans, es desperten riallers 1 receptius, en un estat d'alerta tranquil·la, per la qual c o s a es tracta d'un m o m e n t idoni per fer massatges.
4.2. L a introducció del massatge infantil a Taula d'un a dos anys
L'infant desenvolupa l'autonomia personal de manera progressiva, el domini del llenguatge i la llibertat per dir que sí o que no quan se li proposi fer-li el massatge, la possibilitat de demanar-lo espontàniament i l'elecció de la z o n a preferida per rebre'l a partir del primer any de vida. D u r a n t aquest m o m e n t evolutiu, esdevé fonamental aportar una dosi important de creativitat al massatge
Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010
infantil: p o d e m relacionar cada part del c o s amb una c a n ç ó o amb grups de cançons c o n c r e t e s , inventar un c o n t e , explicar una història o simular que estem plantant un h o r t a l'esquena de l'infant o preparant una pizza damunt la panxa.
4.2.1. Recursos i propostes
• Taller de massatge infantil per a pares i infants.
• El massatge infantil a l'aula amb el mestre o la mestra.
En aquest cas es podria introduir el massatge mitjançant diferents possibilitats:
- Moments de joc a l'aula com a activitat grupal. Una possibilitat per introduir el massatge infantil a l'aula consisteix a aprofitar els moments del dia que es destinen al joc espontani i plantejar una activitat grupal. S'introdueixen propostes de joc que contribueixen a crear una atmosfera de sensacions corporals plaents. La mestra, amb l'ajut de materials diferents (mocadors o trossos grossos de roba) transmet als infants sensacions corporals agradables contextualitzades en una temàtica concreta: el mar, el cel o el vent. U n exemple seria posar una tela grossa a terra i que els infants s'hi asseguessin a sobre, tot fent veure que són en un vaixell o a la platja (es pot ambientar amb música relaxant amb el s o de la mar). Mentrestant, l'adult passaria la tela sobre la cara i el cos dels infants a ritmes diferents («ara hi ha onades»,«fa molt de vent», «ara la mar està tranquil·la i calmada», e t c ) . Aquests exemples constitueixen una introducció a l'estimulació tàctil indirecta que es continuaria amb materials diversos: ninots de peluix, cotxes, globus, m o c a d o r s , pinces o plomes.Tots aquests jocs permeten introduir el massatge de manera progressiva amb la seqüència de moviments que li és pròpia. En un primer m o m e n t . e s pot realitzar damunt la roba i acabar-lo sobre la pell.Aquestes activitats familiaritzen l'infant amb el massatge i l'estimulació tàctil.
- Moment de canvi de bolquer
- Moment de descans.
- Després de la migdiada. Una altra possibilitat és fer el massatge quan els infants es despertin de la migdiada (aprofitant el fet que generalment no es desperten tots al mateix temps). Mentre n'hi hagi alguns que encara dormin, la mestra pot fer el massatge a aquells infants que es despertin i romanguin tranquils als matalassos o a les gandules, tot dedicant «una estoneta especial» a cadascun.
• A les sessions de psicomotricitat.
- Com un espai sensoperceptiu a la so/o.Tal c o m expliquen L l o r c a i Vega ( 1 9 9 8 ) , la primera intervenció del psicomotricista c o n s i s t e i x a estructurar la sala mitjançant material que faciliti el plaer p s i c o m o t o r i la vivència cognitiva i afectiva. D'aquesta manera, en s e r considerat un element més a la sala de psicomotricitat, els infants poden t r o b a r al racó de massatge un espai sensoperceptiu al qual poden r e c ó r r e r en qualsevol m o m e n t c o m un c o m p l e m e n t o fins i t o t c o m un descans entre els jocs s e n s o r i o m o t r i u s i simbòlics.
- Com a part del ritual d'entrada o de sortida a la sessió de psicomotricitat. Es pot c o m e n ç a r i acabar amb una atmosfera de sensacions plaents (emprant teles grosses per fer e s c o m b r a d e s damunt les cares i els c o s s o s dels infants, balancejos, rodament de coixins s o b r e els infants, entre altres activitats) i fins i t o t realitzar un breu massatge s o b r e la roba (els adults als infants i viceversa o bé els infants entre ells mateixos).
4.3. L a i n t r o d u c c i ó del massatge infantil a Taula de dos a t r e s anys
El massatge infantil a l'aula de d o s a tres anys aporta un clima de seguretat, confiança i afecte a l'infant en el c o n t e x t escolar, amb la qual cosa es contribueix de manera significativa a c o n s t r u i r l'esquema c o r p o r a l i la pròpia identitat. El massatge infantil ajuda a aconseguir que l'infant es formi una autoimatge c o r r e c t a , la qual c o s a afavoreix l'autoestima i la confiança en les seves possibilitats.
4.3.1. Recursos i propostes
• Taller de massatge infantil per a mares, pares i infants.
• Els massatge infantil a l'aula amb el mestre o la mestra. Bàsicament serien els moments de canvi de bolquer, per a aquells que encara en p o r t e n , els moments de descans i després de la migdiada.
• Com un racó de joc a l'aula: el racó de massatge. Per i n t r o d u i r el massatge infantil c o m a r a c ó s e n s o p e r c e p t i u a l'aula, és i m p o r t a n t d i s p o s a r d'un altre e d u c a d o r o e d u c a d o r a . D ' a q u e s t a m a n e r a , mentre un adult és present al r a c ó de massatge, l'altre pot r e s p o n d r e a les necessitats que vagin s o r g i n t entre la resta del g r u p : conflictes i situacions puntuals,control dels altres r a c o n s d'activitats disponibles a l'aula, etc. A m e s u r a que t r a n s c o r r e el t e m p s , la m e s t r a esdevé o r g a n i t z a d o r a de l'activitat, perquè s ó n els infants els que realitzen el massatge entre ells. D e t o t a m a n e r a , la m e s t r a es p o t t o r n a r a integrar al r a c ó c o m a r e c e p t o r a o realitzadora del massatge. Perquè el r a c ó no perdi interès, s'hi p o d e n i n t r o d u i r diverses p r o p o s t e s c o m p l e m e n t à r i e s :
- Introducció de ninos o pepes. R e c o r d e m que els ninos són una projecció de les vivències quotidianes dels infants. Ells juguen a donar- los menjar, a banyar-los i a cantar-los c a n ç o n s ; per tant, també els poden fer un massatge.
Introducció d'objectes o accessoris que fomentin la creativitat i que
aportin motivació al racó de massatge: plomes, c o t x e s , pinces, globus, m o c a d o r s , pilotes de mides
Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010
i t e x t u r e s diferents, raspalls, esponges, pintes, aparells de massatge diversos amb boles de fusta, entre altres. L a idea seria que els infants hi trobassin objectes nous cada setmana.
• A les sessions de psicomotricitat (descrit abans).
• Com o activitat general de l'aula (programada un c o p la setmana, c o m la psicomotricitat). C o m que és una activitat que es planteja per a t o t el curs o per a un o dos trimestres, ha de tenir una seqüenciació gradual c o m la següent:
1) Introducció progressiva d'un ambient que afavoreixi la calma i la relaxació i creï una atmosfera de sensacions c o r p o r a l s agradables.
2) Introducció dels moviments del massatge damunt la roba, perquè els infants es familiaritzin gradualment amb el massatge a les diverses part del c o s .
3) Introducció del massatge damunt la pell i experimentació amb l'oli.
• El massatge infantil com a activitat compartida amb l'aula dels bebès. U n a activitat c o m p l e m e n t à r i a entranyable és c o m p a r t i r el massatge infantil a l'aula dels bebès i l'aula de d o s a t r e s anys ( L ó p e z et ai, 2 0 0 4 ) , que s'hauria de realitzar a final de c u r s p e r diferents motius: una t e m p e r a t u r a càlida i agradable; els infants més grans han madurat, tenen més vivències i han après e x p e r i è n c i e s relacionades amb el c o n t a c t e físic i el massatge al llarg del c u r s , i els bebès t a m b é han acumulat e x p e r i è n c i e s de massatge diferents amb els seus pares i mares i les e d u c a d o r e s . D ' a q u e s t a m a n e r a , la visita dels c o m p a n y s més grans p e r m e t r à c o m p l e t a r l'experiència p e r a t o t h o m .
Finalment, es p r o p o s a acompanyar la realització d'aquestes sessions i de les diferents propostes exposades amb estratègies i r e c u r s o s motivadors que permetin als infants mantenir l'atenció durant el m o m e n t del massatge. A i x í , cançons, jocs i contes sobre la pell poden
ser protagonistes complementaris d'aquestes activitats que constitueixen una estratègia idònia per a la millora de la qualitat afectiva i emocional dels centres d'educació infantil.
Q u a d r e resum
R E C U R S O S 1 P R O P O S T E S 0-1 1-2 2-3
Tallers p e r a pares i infants X X X
I n t e r v e n c i o n s al llarg de la j o r n a d a
e s c o l a r X X X
R a c ó del m a s s a t g e X
Sessions de p s i c o m o t r i c i t a t X x
C o m a activitat g e n e r a l d e l'aula X X
C o m a activitat c o m p a r t i d a entre l'aula
de 2-3 i l'aula dels bebès (0-1) X X
Anuari de l'Educació de les Illes Palears. 2010
R E F E R È N C I E S B I B L I O G R À F I Q U E S
B a c u s , A . (1991) Tu faefaé de un dia a un ano. Barcelona: Médici.
Bassedas, E.; Huguet,T.; Solé, I. (2001) Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona: G r a ó .
Blackwell, P. (1994) «Massage of premature babies in the special care baby unit». Journal of Advanced Nursing, 20 ( I ) .
Blackwell, P. (2000) « T h e influence of t o u c h on child development: implications for intervention».
Infants andYoung Children, 13 ( I ) , 25-39.
B r o w n , C . [et al.] (1984) « T h e many facets of touch».Johnson & Johson Pediatric RoundTable, 10. N e w Y o r k : Elservier.
Cigales, M. [et al.] (1996) « T o u c h among children at n u r s e r y s c h o o l » . Early Child Development and Care, 126, 101-1 10.
C o r k i l l e , D. (2004) El nino feliz. Su clave psicològica. Barcelona: G e d i s a .
Davis, P. K . (1998) El poder del tacto. El contacto fisico en las relaciones humanas. Barcelona: Paidós.
Dellinger-Bavolek.J. (1996) «Infant massage: communicating love through t o u c h » . International Journal of Childbirth Education, I I (4).
Diego, M.A; Field.T; Hernàndez-Reif, M.;Shaw, K.; Friedman, L ; Ironson, G . (2001) « H I V adolescents s h o w improved immune function following massage therapy». International Journal of Neuroscience, 106, 35-45.
Enesco, I. (coord.) (2003) El desarrollo del faefaé. Cognición, emoción y afectividad. Madrid:Alianza.
Ferrerós, M. L. (1999) Abrazame mama. Manual practico de cómo entender y actuar ante el desarrollo emocional infantil. Madrid:Albor.
Field.T. (1995a) «Massage therapy for infants and children». Developmental and Behavioral Pediatries, 16, 105-1 I I .
Field.T. (1995b) « T h e benefits of infant massage on g r o w t h and development». Gerber Pediatric Bàsics, 71.
Field.T. (1998a) «Massage therapy effects». American Psychologist, 53, 1270-1281.
Field, T. (1998b) « T o u c h therapy effects on development». International Journal of Behavioural Development, 2 2 , (4), 779.
Field.T. (1999a) «Massage therapy: m o r e than a laying on of hands». Contemporary Pediatries, 16,77-94.
Field.T. (2001) «Massage therapy facilitates weight gain in p r e t e r m infants». Current Directions in Psychological Science, 10 ( 2 ) , 5 I -54.
Field.T. (2002) «Massage therapy». Complementary and Alternative Medicine, 86, 163-171.
F i e l d . T ; Harding,J.; Soliday, B.; Lasko, D.; G o n z a l e z , N.;Valdeon, C . (1998) «Touching in infant, t o d d l e r and preschool nurseries». Early Child Development and Care, 98, I 13-120.
F i e l d . T ; Hernàndez-Reif, M.; F r e e d m a n . J . (2004) «Stimulation programs for p r e t e r m infants». Social Policy Report, 18, 1-19.
F i e l d . T ; Hernàndez-Reif, M.; D i e g o , M.; Feijo, L . ; V e r a , Y ; G i l , K . (2004) Massage therapy by parents improves early g r o w t h and development. Infant Behavior and Development, 27,435-442.
F i e l d . T ; Hernàndez-Reif, M.; Quintino, O . ; Schanberg, S.; K u h n , C . (1998) « E l d e r retired volunteers benefit from giving massage therapy t o infants». Journal of Applied Gerontology, 17, 2 2 9 - 2 3 9 .
F i e l d . T ; Kilmer, T ; Hernàndez-Reif, M.; Burman, I. (1996) « P r e s c h o o l children's sleep and w a k e behavior: effects of massage therapy». Early Child Development and Care, 120, 39-44.
F i e l d . T ; Quintino, O . ; Hernàndez-Reif, M.; Koslovsky, G . (1998) « A d o l e s c e n t s with attention dèficit hyperactivity d i s o r d e r benefit from massage therapy». Adolescence, 33, 103-108.
F i e l d . T ; Schanberg, S. M.; Scafidi, F; Bauer, C . R.;Vega-Lahr, N . ; G a r c i a , R.; N y s t r o m . J . ; K u h n , C . M.
(1986) «Tactile/kinesthetic stimulation effects on preterm neonates». Pediatries, 77,654-658.
H e a t h . A . ; Bainbridge, N . (2000) Masaje infantil. El poder calmante de la carícia. Barcelona: Médici.
Hernàndez-Reif, M.; Field.T; Krasnegor.J.; Martínez, E.;Schwartzman, M.; Mavunda, K. (1999) « C h i l d r e n with cystic fibrosis benefit from massage therapy». Journal of Pediatric Psychology, 24, (2), 175-181.
H e r n à n d e z - R e i f , M.; Field.T; Largie,S.; H a r t , S . ; R e d z e p i , M.; Nierenberg, B.; Peck, M. (2001) « C h i l d r e n s ' distress during burn treatment is reduced by massage therapy».Journal ofBurn Care and Rehabilitation, 2 2 , 1 9 1 - 1 9 5 .
H e r n à n d e z - R e i f , M.; F i e l d . T ; Largie, S.; D i e g o , M.; Manigat, N . ; Seonares, J . ; Bornstein, J . ; W a l d m a n , R. (2005) « C e r e b r a l Palsy S y m p t o m s in children decreased following massage therapy». Early Child Development and Care, 175,445-456.
H e r n à n d e z - R e i f , M.; Ironson, G . ; F i e l d . T ; Largie, S.; D e i g o , M.; Mora, D. [et al.] (2006) « C h i l d r e n with D o w n ' s s y n d r o m e improved in m o t o r function and muscle t o n e following massage therapy».Journo/
of Early Intervention, 176, 395-410.
Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010
Khilnani, S.; Field.T.; Hernàndez-Reif, M.; Schanberg, S. (2003) «Massage therapy improves m o o d and behavior of students with attention-deficit/hyperativity disorder». Adolescence, 3 8 , 6 2 3 - 3 8 .
L l o r c a Llenares, M.;Vega N a v a r r o . A . (1998) Psicomotricidad y globalización del currículum de educación infantil. Màlaga:Aljibe.
L ó p e z , M., G r a c i a , L.,Carballeda,M.; R o d r í g u e z , E. (2004) « L a màgia a les nostres mans». Guix d'Infantil, 2 2 , 8 - 1 1 .
L o v a s . J . ; C r a i g . A . ; Segal, I.; Raison, R . ; W e s t o n , K . ; Markus, M. (2002) « T h e effects of massage therapy o n the human immune response in healthy adults».Journo/ of Bodywork and MovementTherapies, 6 (3), 143-150.
Lundy, B. L ; F i e l d . T ; C u a d r a , A ; N e a r i n g , G . ; Cigales, M.; H a s h i m o t o , M. (1996) «Mothers with depressive s y m p t o m s touching their newborns». Early Development and Parenting, 5, 124-1 30.
Mead, M. (1999) Educación y cultura en Nueva Guinea: estudio comparativo de la educación entre los pueblos primitivos. Buenos A i r e s : Paidós.
Medoff, M. (1986) « T h e gentle benefits of baby massage». EastWest Journal, 16 (2).
Montagu.A. (1981) El sentido del tacto. Madrid:Aguilar.
Montagu.A. (1971) Touching: the human significance of the skin. N e w Y o r k : C o l ú m b i a University Press.
M o n t a g u . A ; Matson, F. (1989) El contacto humano. Barcelona: Paidós.
P e l à e z - N o g u e r a s , M.; G e w i r t z , J . L.; F i e l d . T ; Cigales, M.; Malphurs, J . ; Clasky, S.; S à n c h e z . A . (1996)
«Infant preference for t o u c h stimulation in face-to-face interactions».Journo/ of Applied Developmental Psychology, 17, 199-213.
Schneider.V. (2000) Masaje infantil. Guia practica para el padre y la madre. Barcelona: Médici.
Schneider.V. (1998) Masaje infantil. Guia practica para la madre y el padre. Barcelona: Medici.
T h o r p , C . (2001) «Baby massage brings great benefits». Australian Nursing Journal, 8.
U n d e r d o w n . A ; Barlow.J.; S t e w a r t B r o w n , S.; Chung.V. (2006) «Massage intervention for promoting mental and physical health in infants aged under s i x months». Cochrane Database of Systematic Reviews, 4.
