Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
Educació socioemocional en l’etapa d’infantil
Laura Rosa Oliveras Adrover
Grau d’Educació Infantil
Any acadèmic 2020-21
Treball tutelat per Inmaculada Sureda García
Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
L’autor autoritza l’accés públic a aquest Treball de Fi de Grau
Paraules clau del treball:
Emocions, educació emocional, educació infantil, consciència emocional i regulació emocional.
2
3
RESUM
El present treball cerca conscienciar el lector de la necessitat d’educar emocionalment els infants dins l’etapa d’educació infantil per afavorir un desenvolupament i creixement personal òptims, prevenint possibles problemes físics, cognitius, emocionals, etc. La primera part del treball és una revisió teòrica de la importància de les emocions, fent un recorregut pel concepte d’emoció, la classificació de les emocions, les seves funcions, l’educació emocional i la incidència d’aquesta en la salut. La segona part, o part metodològica, es centra principalment a oferir alguns recursos als docents per facilitar l’acompanyament emocional del grup-classe dins l’aula. Els recursos són activitats que permeten treballar el desenvolupament de les competències emocionals bàsiques: la consciència emocional i la regulació emocional. Es treballaran mitjançant el diàleg, la representació i la transferència de coneixements. Aquest treball ens permet fer una proposta per integrar les competències emocionals dins el currículum d’educació infantil.
PARAULES CLAU: Emocions, educació emocional, educació infantil, consciència emocional i regulació emocional.
ABSTRACT
This work seeks to make the reader aware of the need to emotionally educate the infant in early childhood to promote optimal personal development and growth, preventing physical, cognitive, emotional problems, among others. The first part of the work is a theoretical review of the importance of emotions, making a journey through the concept of emotion, the classification of emotions, their functions, emotional education, and their impact on health. The second part, or methodological part, focuses mainly on offering some resources to teachers to facilitate the emotional accompaniment of the class group within the classroom. Resources are activities that allow working on the development of basic emotional competencies: emotional awareness and emotional regulation. The activities will be worked through dialogue, representation, and knowledge transfer. This work allows us to make a proposal to integrate emotional competencies within the early childhood education curriculum.
KEYWORDS: Emotions, emotional education, early childhood education, emotional awareness and emotional regulation.
4
Índex
1. Introducció ... 5
2. Justificació ... 5
3. Objectius ... 7
4. Metodologia ... 7
5. Marc conceptual ... 8
5.1. Les emocions ... 8
5.1.1. Concepte ... 8
5.1.2. Emocions bàsiques i la seva classificació ... 9
5.1.3. Funcions principals ... 11
5.2. Emocions i salut... 13
5.2.1. Efecte negatiu de les emocions ... 13
5.2.2. Efecte positiu de les emocions ... 15
6. Desenvolupament emocional a l’etapa d’infantil ... 16
7. Rellevància o importància de l’educació emocional a l’etapa d’infantil ... 19
8. Educació emocional ... 20
8.1. Pilars de l’educació emocional ... 20
8.2. Objectius generals de l’educació emocional ... 23
8.3. Competències emocionals ... 24
9. Marc metodològic ... 24
9.1. A qui va dirigida la proposta i àmbits d’actuació ... 25
9.2. Rol del docent ... 27
9.3. Tècniques i/o estratègies per treballar les competències emocionals ... 27
9.4. Activitats ... 28
9.4.1. Activitats de consciència emocional ... 29
9.4.2. Activitats de regulació emocional ... 32
9.5. Indicadors d’avaluació ... 34
10. Conclusions ... 37
Bibliografia i webgrafia ... 40
5
1. Introducció
En termes generals l’educació cerca polir la millor versió de cada persona, desenvolupar les capacitats i potenciar-les, conèixer-se a un mateix per saber quines són les habilitats i els gustos preponderants, valorar-se, formar-se i estimar-se per poder fer front a tots els obstacles. Tenint en compte aquesta definició és evident que no podem concebre l’educació sense contemplar el desenvolupament emocional. El present document pretén sensibilitzar la població sobre la necessitat bàsica d’educar les emocions i a més oferir als docents activitats per saber com treballar-les dins un context d’infantil. Per tant, el treball emfatitza la importància que exerceix la gestió i el control de les emocions, posant èmfasi en la necessitat de fer-ho des del naixement per facilitar el camí cap a un desenvolupament personal complet, el qual permeti una vida sana i desemboqui en la realització d’individus més capaços, autosuficients i en definitiva, més feliços.
Hi trobam dos apartats principals. El primer gran apartat és una revisió teòrica que justifica per què és tan important conèixer les emocions i aprendre a gestionar-les des de la infància, tant per la salut com pel desenvolupament personal; és una investigació bibliogràfica que introdueix a partir del concepte d’educació emocional la importància de treballar les emocions des d’infantil. El segon gran apartat constitueix una proposta de caire més pràctic, unes activitats d’intervenció que serveixin de recurs pels docents per treballar la consciència i la regulació emocionals en el segon cicle d’educació infantil. Per començar aquest darrer apartat es proposen unes actuacions generals de com tractar les emocions a educació infantil i finalment s’aporten exemples concrets d‘activitats per posar en pràctica amb els alumnes.
2. Justificació
El present document és un recorregut que permeti conscienciar el lector de la rellevància que suposa educar les emocions per promoure el benestar personal i acostar-nos, en conseqüència, a una societat més respectuosa i empàtica:
6
“l’educació emocional (...) té uns efectes de disminució de problemes i conflictes, de problemes de comportament, agressivitat i violència, ansietat i estrès. També s’observa una millora de les competències socials i emocionals, millora de les actituds cap a sí mateix, cap als demés i cap a l’escola, millora del comportament positiu dins la classe, millora del clima d’aula, reducció del comportament disruptiu, inclús una millora en el rendiment acadèmic” (García, 2020).
Tal com deia Aristòtil: “Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut”.
És un tema de gran interès donat el grau de repercussió que suposa no sols pels subjectes implicats sinó com a conseqüència per a tota la població en general, ja que com s’explicita en el treball, les emocions del col·lectiu conformen la societat.
L’entrenament en aquestes competències, que en aquest cas en concret són la consciència i la regulació de les emocions, són una eina de gran potència que pot resoldre o prevenir molts problemes que estan a l’ordre del dia. Per aquest motiu és indispensable començar dita educació des de la infància, ja que és quan s’adquiriran les bases de coneixement i de relació sobre les quals es construiran tots els aprenentatges posteriors.
És significatiu el fet que, amb tota la informació i estudis que tenim a l’abast sobre aquesta temàtica, encara no siguem plenament conscients del pes i els beneficis que té la formació emocional per la societat, que encara no es consideri com una competència a assolir a les escoles, des del meu punt de vista de les més importants. No basta dedicar una o dues hores setmanals a parlar de les emocions, sinó que, com bé expressen Bisquerra Alzina & Pérez Escoda (2012) que l’educació emocional sigui planificada, intencional, sistemàtica i amb una dedicació mínima i constant. Això vol dir que a principi de curs s’han de determinar uns objectius, continguts i unes activitats mínimes que cal incloure en els documents de centre, dedicar un mínim de deu sessions d’una hora i que l’ideal és la implicació de tots els adults de manera que estigui present en totes les àrees del context escolar com a tema transversal.
Segons els resultats obtinguts dels estudis realitzats per Kun & Demetrovics (2010) tenir manco competències emocionals es relaciona amb un major consum de tabac, drogues i alcohol, i afegeixen que la consciència i regulació de les emocions juguen un paper clau en les addiccions i en evitar conductes agressives. Tot i conèixer aquests resultats, l’Institut d’Intel·ligència Emocional i Neurociència Aplicada (IDIENA) demostra que només el 5% dels centres espanyols inclouen les competències
7
emocionals en els seus programes (Ecoaula, 2021). És evident que el tractament que fan les escoles d’aquestes competències revela el camí que encara falta per recórrer en aquest àmbit i tota la formació i recursos que s’han de destinar per a tal fi. Espero que amb el recorregut per aquest document pugui transmetre la mateixa visió de la importància que aquesta formació suscita segons la meva manera de pensar, la qual molts altres autors ja han defensat anteriorment.
3. Objectius
Objectius Generals:
Aquest treball pretén defensar i visibilitzar la necessitat d’educar les emocions des de l’etapa educativa d’infantil, així que els objectius principals són:
• Conèixer el concepte d’intel·ligència emocional i la seva transcendència pel benestar personal, i de manera especial dins l’etapa d’infantil.
• Concretar unes propostes d’actuació per part del docent per afavorir l’educació emocional.
A partir d’aquest segon objectiu es treballaran dos de més específics Objectius Específics:
• Concretar propostes que afavoreixin la consciència emocional a educació infantil.
• Concretar propostes que afavoreixin la regulació emocional a educació infantil.
4. Metodologia
El procediment que he seguit per concretar la meva proposta de treball és una recerca bibliogràfica dels darrers quinze anys, utilitzant com a descriptors o paraules clau importants: “consciència emocional”, “regulació emocional”, “educació infantil”,
“emocions”, “emocions i salut”, “acompanyament emocional”, “intel·ligència emocional”, “efecte negatiu emocions”, “benefici emocions”, “competències emocionals”, “activitats intel·ligència emocional”, “recursos intel·ligència emocional”, “activitats consciència emocional”, “activitats regulació emocional”,
“educació emocional”, “importància educació emocional”, “necessitat educació
8
emocional”, “educació emocional i desenvolupament”, “trastorns emocions”... dins les bases de Google Academic i de Pro Quest Ebook Central. A partir d’aquí he recollit els articles més rellevants dins aquest camp i m’he permès concretar el marc conceptual.
En el marc metodològic he emprat com a referència diferents programes per acabar concretant les activitats. Aquests programes són: “Educació Emocional” dirigit a la infància de López Cassà (2007); “Pensando Las Emociones” de Giménez-Dasí et al.
(2013); i el “Programa de enseñanza de habilidades de interacción social” de Monjas Casares (2007). A partir d’aquesta recerca he pogut concretar com treballar les competències emocionals bàsiques (consciència i regulació emocionals) dins el context d’infantil.
5. MARC CONCEPTUAL
5.1. Les emocions
Dins aquest apartat parlarem del concepte d’emoció, de quines són les emocions bàsiques, com es classifiquen, les funcions principals i la relació d’aquestes amb la salut.
5.1.1. Concepte
L’etimologia de la paraula emoció prové del verb llatí emovere (e-movere), format per e- que es la variant de ex- “cap a fora” i -movere “moure”, així que emoció vol dir moure cap a fora, remoure, treure d’algun lloc (Soca, 2007).
Darwin ja reconeixia la rellevància i la funció de les emocions com una resposta a un estímul que busca la utilitat i l’adaptació de l’organisme, és a dir, que tenen un origen biològic. Les emocions són una activació de l’organisme davant un estímul (extern o intern) que ens excita o pertorba, i sempre n’estam experimentant, encara que no sempre en siguem conscients. D’acord amb Casals Rotllant (2020) una
9
mateixa persona actua de diferent manera segons la interpretació que faci de la situació, les circumstàncies personals del moment (l’estat d’ànim, la disposició, la personalitat i la motivació) i les ambientals o pròpies del context cultural. És a dir, les variables personals, com són la percepció i la reacció que són subjectives i poden estar detonades per factors racionals o irracionals, més les variables del context, fan que les emocions ens converteixin en éssers humans únics i irrepetibles.
Palmero (1998) destaca que una emoció inclou les següents dimensions: la dimensió subjectiva (el sentiment), la dimensió fisiològica (canvis corporals), la dimensió cognitiva (actitud) i la dimensió motora o expressiva (és una forma d’afrontament variable segons les condicions del subjecte, les circumstàncies ambientals, o dels propòsits, expectatives i objectius perseguits). La reacció motora o expressiva pot ser incontrolada, de repressió completa i d’expressió controlada, essent les dues primeres formes d’afrontament perjudicials pel subjecte i la tercera garanteix un resultat adaptatiu; per aquest motiu és important treballar amb els més petits com entendre el que estan sentint en el moment, per aprendre a expressar-se d’una manera adient i controlada que sigui beneficiosa pel seu propi desenvolupament.
Emoció i sentiment no són el mateix. Una emoció és bàsica, directa i primitiva, apareix automàticament com a reacció a un estímul. En canvi, un sentiment es caracteritza per ser conscient, es té la capacitat de pensar i reflexionar sobre allò que es sent; dit d’una altra manera, el sentiment és l’experiència subjectiva del nostre estat emocional (Rodríguez Sutil, 2013). Kant considerava el sentiment com a mediador entre la raó i la voluntat (Casals Rotllant, 2020). Una altra característica diferenciadora a tenir en compte és que el sentiment és una resposta que perdura en el temps, mentre que l’emoció es pot donar de manera puntual.
5.1.2. Emocions bàsiques i la seva classificació
És difícil trobar autors que coincideixin amb quines són les emocions bàsiques universals, com bé contrasta Chóliz Montañés (2005), ja que el component que destaca d’una emoció és la dimensió subjectiva. Hi ha patrons generalitzats que solen mostrar característiques comunes a tots els éssers humans, es caracteritzen per
10
una sèrie de reaccions fisiològiques o motores pròpies. Les emocions considerades universals són les que va descriure Darwin: l’alegria, la tristesa, la ira, la sorpresa, la por i el fàstic. Paul Ekman, psicòleg pioner en l’estudi de les emocions i les expressions facials considerat avui en dia un dels més importants i destacats del segle XXI, també va proposar aquestes sis emocions bàsiques en la seva Teoria de les emocions, tot i que darrerament n’ha afegit una: el menyspreu, convertint-les així en set (Casals Rotllant, 2020). Altres autors molt reconeguts en l’estudi de les emocions són Eduard Punset i Rafel Bisquerra pioner en la investigació de l’educació emocional a Espanya. Cap a l’any 2015 en el seu projecte “Universo de las Emociones” (universodeemociones.com/proyecto) ens expliquen que en el món científic s’hi han comptabilitzat fins a cinc-centes quaranta-tres emocions, no obstant això, n’hi ha sis de més representatives o de les que emanen totes les altres.
Ells distingeixen dos grups principals d’emocions les quals són contraposades:
l’alegria, amor i felicitat per una banda i por, ira, tristesa, fàstic i ansietat per l’altra;
i a més, afegeixen un altre grup més de principal, les emocions ambigües: la sorpresa, les emocions socials i les estètiques. La diferència entre els quatre autors esmentats és que només Ekman ha considerat el menyspreu com a bàsica i que Punset i Bisquerra han afegit l’amor, la felicitat i les emocions socials i estètiques.
Les emocions es solen classificar en positives i negatives, però en realitat, com diu Goleman (Pallarés, 2010) és més exacte dividir-les en “aflictives” i “no aflictives”.
Aquesta distinció es deu al fet que tots els sentiments que erròniament qualificam de negatius en realitat tenen una funció adaptativa, com és per exemple la por que ens posa en alerta per fugir d’un possible perill o que ens predisposa per lluitar, per tant, assegura la supervivència. Totes les emocions tenen la seva funció així que no són positives o negatives sinó que, en aquest sentit, totes són positives i necessàries, ja que ens ajuden a sobreviure, com deia Darwin al parlar de l’origen biològic de les emocions. O, si preferim i cosa que és el equivalent, no hem de considerar les emocions “negatives” com a “dolentes”. Si ens posem a pensar no consideraríem els pols d’un imant o d’un cable d’electricitat el positiu com a bo i el negatiu dolent, seria una errada considerar-ho de tal manera. S’ha dut a terme aquesta classificació perquè unes ens fan sentir bé i altres ens generen malestar, però no vol dir que siguin negatives. Per tant, totes les emocions són necessàries i no s’han de qualificar de
11
negatives o positives, ja que aquest etiquetatge desembocarà a què en un futur els infants es sentin avergonyits o pressionats a no voler mostrar les emocions que considerin negatives. Aquestes tenen la funció específica de recuperar l’homeòstasi normal del cos i reestructurar-lo per tornar a estar en equilibri intern, i per aconseguir tal fi és necessari sentir l’emoció, expressar-la, per poder després observar cap a dins d’un mateix, reconèixer l’emoció i pensar què es pot fer per sentir-se millor. Aquest és el camí cap a la intel·ligència emocional, cap al desenvolupament saludable i integral, i en conseqüència, cap a la felicitat.
Hi ha més de cinc-centes paraules per descriure emocions, com he expressat anteriorment, i d’aquestes hi ha més paraules per descriure sensacions que ens produeixen malestar que de “positives”. Un no ha de considerar que és negatiu si té més repertori de paraules “negatives” per descriure emocions, ja que per naturalesa, debut al pas de l’evolució de la humanitat, som més sensibles a el negatiu per assegurar una major possibilitat de supervivència: “les emocions negatives solen ser més freqüents, més intenses i més duradores que les positives” (Soler et al., 2016).
Com a éssers humans estam programats per sobreviure no per ser feliços, que és la finalitat de les emocions considerades positives. Tenir més repertori de paraules d’emocions que causen malestar no vol dir que passem més temps sentint emocions negatives, generalment ens trobem en estats neutres. Per aquest motiu és tan important fer una pràctica interna permanent que ens ajudi a adquirir l’habilitat de passar dels sentiments neutres als positius i cercar el benestar personal a partir de la voluntat.
5.1.3. Funcions principals
Daniel Goleman (1995) en el seu llibre “Intel·ligència Emocional” va exposar el següent exemple: - és el cas d’una família que viatja en tren, eren un pare, una mare i una filla amb paràlisis cerebral. El tren es va precipitar en un riu i el pare i la mare van fer tots els esforços per treure la seva filla del vagó. Una vegada van aconseguir treure-la per una finestra, l’equip de salvament la va poder rescatar. El vagó on encara es trobaven el pare i la mare es va enfonsar i van morir. - És un exemple que reflecteix clarament el paper necessari i preponderant de les emocions al llarg de
12
l’evolució. Per una part i de manera inconscient les emocions asseguren la supervivència de l’espècie i per altra, ens guien, són el motor i la motivació que ens impulsa a viure. Per tant, són involuntàries, inconscients i universals, ja que, tenint en compte l’exemple, qualsevol pare o mare que sentís el vincle afectiu amb el seu fill actuaria d’igual manera sense pensar-ho, donant preferència a la supervivència del seu fill per davant de la seva pròpia debut a l’amor incondicional que es sent com a progenitor: “l’experiència de l’emoció doncs, té una gran influència sobre les funcions cerebrals complexes, incloent-hi la presa de decisions i els judicis interpersonals que guien el comportament social, essent el principal detonant de la decisió final” (Casals Rotllant, 2020). Les emocions són les que determinen el nostre estat anímic i modulen el nostre comportament, és a dir, els nostres pensaments i accions depenen de les nostres emocions, aquí radica la importància de saber-les controlar.
Més concretament, segons Chóliz Montañés (2005), l’emoció té tres funcions principals: adaptativa, social i motivacional. Posteriorment Redorta, et al. (2006) varen afegir la funció d’informació.
- La funció adaptativa és la ràpida resposta que activa l’organisme davant un possible perill, ens dota d’energia davant una necessitat d’actuar aviat, també és l’encarregada de dirigir la conducta, apropant-nos o allunyant-nos d’un determinat objecte.
- Poder relacionar-se socialment de manera efectiva està molt lligat a les emocions, són les encarregades de facilitar conductes apropiades en cada moment, per aquest motiu juguen un paper rellevant en les relacions interpersonals. És a dir, en el cas de la funció social, les emocions permetran tenir una actitud prosocial en la interacció que permeti reprimir respostes agressives o disruptives per poder-les expressar, en el cas de ser necessari fer- ho, assertivament. A part, ajuda a saber detectar què necessita o demanda l’interlocutor en el moment, oferint paraules adients que procurin un ambient positiu i motivador, etc.
- La funció motivacional tracta que l’emoció facilita la conducta motivada, li dóna energia, direcció i intensitat. L’emoció facilita la conducta necessària en cada exigència, per tant, es pot dir que en tota conducta motivada hi ha reaccions
13
emocionals i que l’emoció pot determinar que aparegui la conducta motivada, dirigir-la i fer que s’executi amb intensitat.
- L’expressió emocional informa de les intencions, l’expressió facial pot indicar les intencions de la persona. Té dues parts o dues dimensions: la informació pot ser pel mateix subjecte, que alerta o explicita allò que està sentint, i és un indicador per als receptors als quals se’ls comuniquen intencions personals.
5.2. Emocions i salut
L’Organització Mundial de la Salut (s.d.) defineix la salut com l’estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Les emocions negatives, intenses i freqüents afecten el benestar físic i mental, ja que dificulten l’equilibri de la persona amb el seu entorn, dificultant la resolució de conflictes i en conseqüència la salut social, per tant, si no es té una intel·ligència i regulació emocionals, no es pot gaudir de salut. Així que la nostra salut depèn d’un equilibri bio-psico-social: “les persones sanes són felices, autònomes, responsables i solidàries; és obvi, doncs, el paper que té l’educació emocional en la salut”
(Carpena i Darder, 2006). A continuació analitzam l’efecte que poden tenir les emocions per la nostra salut.
5.2.1. Efecte negatiu de les emocions
Palmero (1998) indica que davant una situació d’estrès o d’intensa emocionalitat es produeix una emoció i una resposta immediates. Aquesta resposta té funcions clarament adaptatives, com he esmentat anteriorment d’origen biològic, no obstant això, segons l’avaluació que faci la persona de l’estímul i la resposta d’afrontament que generi les emocions es poden tornar desadaptatives. Això depèn de les experiències i creences de cada persona perquè estímuls que aparentment no són pertorbadors poden ocasionar greus seqüeles i a l’inrevés. Si una resposta és intensa, freqüent o perllongada en el temps es cronifica activant nivells fisiològics que deterioren la nostra salut, és a dir, es torna desadaptativa (bloqueig cognitiu), esgotadora (cansament motor) i lesiva (efectes fisiològics nocius de les substàncies alliberades quan romanen massa temps a la sang, que són el cortisol i
14
catecolamines). Per tant, si es manté la tristesa, l’angoixa, l’estrès, l’ansietat, l’enuig... en el temps és un sobreesforç insostenible que genera un sobrecost en forma de trastorns de salut (ansietat i depressió), problemes físics i psicofisiològics (malalties cardiovasculars, hipertensió, úlceres), alteracions en el sistema immune (descens de les immunoglobulines i limfòcits, augment de cortisol), canvis en els hàbits de conductes saludables (dieta equilibrada, activitat física), desenvolupament de les conductes additives (alcohol, tabac) i disminució en la disponibilitat de conductes interpersonals (Fernández, Jorge & Bejar, 2009).
Les emocions poden causar els trastorns perquè el sistema límbic, que és l’encarregat d’oferir respostes emocionals, es connecta directament amb el sistema nerviós perifèric, i una part concreta d’aquest arriba fins als ganglis limfàtics, que són centrals on es produeixen limfòcits que actuen enfront de bactèries, virus i tumors; així que el sistema nerviós no sols se connecta amb el sistema immunitari sinó que és essencial per la seva funció immunològica adequada. Per tant, una problemàtica en salut mental i física pot venir segons com gestionem les nostres emocions, serà definitiu sobre l’efecte que tindrà per la nostra salut, pel nostre benestar i el dels qui ens rodegen. Per aquest motiu és tan important educar les emocions com més prest millor, per tenir les estratègies perquè en moments en què fem un judici erroni de la situació no predomini la impulsivitat o no duri en excés l’estat d’angoixa i d’alerta.
A més, en conseqüència, si aquestes tendències poc saludables es donen en la família afecten directament l’infant, ja que el cervell del nin en el context d’infantil està en els seus anys de màxima esplendor d’aprenentatge, tot allò que l’envolta l’afecta i l’ensenya com actuar. Com es sent l’infant és una conseqüència directa de l’estil de vida de la família, si el nen es troba en un entorn poc acollidor, en el qual no es tenen en compte les seves necessitats emocionals, els pares es troben irritables, etc. el nen pot, clarament, manifestar dificultats a l’hora d’aprendre, memoritzar i gaudir dels seus aprenentatges. Pot manifestar símptomes d’hiperactivitat, alguna anormalitat cognitiva especial o símptomes depressius (Martini, 2016) que poden afectar la seva tranquil·litat i el seu descans, podent arribar a tenir una falta de son profunda i poc reparadora que desembocarà en una irritabilitat, falta de motivació, inactivitat i desatenció per a comprendre i consolidar els aprenentatges.
15
En conclusió, d’acord amb Chóliz Montañés (2005), des de l’acta fundacional de la Psicologia de la Salut en l’ American Psychological Association en 1978, es va confirmar que d’entre tots els processos psicològics que incideixen en la salut i la malaltia, les emocions són, sense cap dubte, un dels més rellevants. Per tant, com afirmava Pallarés (Llopis, 2011), els sentiments i emocions aflictius condicionen el nostre estat anímic, les nostres tendències, la nostra forma de ser, el nostre èxit o fracàs i en definitiva, condicionen la nostra vida. Malgrat això, la present revisió no significa que tots els qui pateixen malalties siguin conseqüència directa de les emocions negatives, però sí que en molts dels casos són detonats per aquestes, com assenyala Palmero (1998) “entre el 50% i el 90% dels pacients que van al metge al·ludeixen a símptomes físics que són causats per emocions”. Tampoc s’afirma amb aquests estudis que la persona més positiva no pugui contraure una malaltia.
5.2.2. Efecte positiu de les emocions
“L’homeòstasi normal, el correcte nivell de les hormones, neurotransmissors i la resta d'elements que conformen el nostre medi ambient intern, l'adequat funcionament del sistema nerviós central, l'apropiada resposta del sistema immunitari, són factors implicats en el correcte desenvolupament de les funcions habituals i/o vitals, impedint que l'organisme emmalalteixi, afavorint la seva resistència en les situacions de màxima demanda, i possibilitant una correcta i relativament ràpida recuperació després de les respostes intenses que s'hagin produït en situacions d'estrès.” (Palmero, 1998).
Quan estam malalts podem ser emocionalment fràgils perquè ens sentim dèbils, l’emoció més típica és la por, que agreuja la malaltia o la recuperació. Els pensaments i emocions positives, com l’alegria, la compassió, la serenitat i l’equilibri, ajuden a suportar dificultats d’una malaltia i faciliten la seva recuperació alliberant hormones responsables de l’enfortiment del nostre sistema immunitari, així que es pot dir que la fisiologia de l’optimisme és de certa utilitat biològica per la lluita de l’organisme contra les malalties (Goleman, 1996).
Hem parlat de com influeixen negativament les emocions pertorbadores en la nostra salut, però també podem obtenir la part contrària, l’èxit, el benefici de les emocions:
16
“la química dels neurotransmissors la podem girar a favor nostre –més plaer (dopamina, serotonina i oxitocina) i menys angoixa (cortisona, adrenalina i noradrenalina)” (Llopis, 2011). Per tant, “s’ha de transformar la ment per tal de controlar sentiments i emocions i, en definitiva, ser millors i més feliços” (Llopis, 2011), i és molt més fàcil aprendre i consolidar aquesta forma de pensar i fer des de la infància, que haver de reprogramar la ment en ser adults.
Quan es produeixen unes circumstàncies que poden ser pertorbadores, ens afectaran en major o menor mesura segons els recursos propis que tenguem per fer-ne front.
El fet de sentir-se bé depèn molt més d’un mateix, de la capacitat per reconstruir-se després de situacions adverses (resiliència), de no romandre durant un llarg període en aquell estat de tristesa que conduirà amb el temps a la depressió, de saber canviar de perspectiva davant la mateixa situació, etc. que de les circumstàncies externes.
Tots tenim el poder i la capacitat de definir el que és positiu i negatiu de cada situació, nosaltres som els responsables de la connotació que atorgam a les experiències que vivim, així que per poder afrontar les emocions i pensaments negatius que ens envaeixen dia a dia hem d’aprendre a tenir un pensament positiu o enriquidor de cada experiència, perquè la valoració que fem de la situació és la que ens permet controlar i expressar les nostres emocions i sentiments de la manera més adient, tant per nosaltres com per qui ens envolta. Està en la nostra voluntat i capacitat el que es coneix comunament com a “cercar el costat positiu de la situació”
i és el resultat d’una pràctica constant. Si procuram generar emocions positives en les situacions complicades ens alliberam de la situació i dels traumes que poguessin crear-nos, i, la rialla i tot allò que ens mantengui emocionalment estables pot contribuir a fer que el sistema immunitari funcioni òptimament.
6. Desenvolupament emocional a l’etapa d’infantil
El desenvolupament emocional de l’infant comença quan neix. Un infant quan neix és immadur durant un llarg període de temps, necessita l’ajut d’un adult per poder- se desenvolupar, per tant, és evident la condició social que marca la nostra espècie (Delgado & Herranz, 2010). Per aquest motiu es crea per genètica i ben aviat l’afinitat emocional. Aquesta reacció emocional innata del bebè és la que permet
17
que s’estableixi el vincle afectiu i de lligam entre l’adult i al nadó, l’objectiu del qual és assegurar la supervivència i atenció a les necessitats de l’infant. La necessitat afectiva és bàsica i necessària per a la supervivència i el nin sempre mostrarà aquesta necessitat d’establir un vincle afectiu, independentment de com aquest sigui. Hem de procurar establir un bon vincle que afavoreixi conductes adaptatives perquè aquest lligam i model, el que es coneix com “el model intern de treball” (MIT), és el que els servirà d’exemple i els ensenyarà com afrontar les futures relacions.
Hi ha un període crític per establir aquest lligam i té el seu punt més àlgid en els dos anys. La privació d’aquest pot ser terrible i irreversible pel desenvolupament de l’ésser humà, traduint-se en conductes agressives, d’aïllament, d’apatia, entre d’altres; agreujant-se en arribar a adolescents. Per tant, les experiències des de nadons tenen una importància crucial pel futur desenvolupament, com defensa una de les hipòtesis proposades pels psicoanalistes: “la qualitat de la interacció mare- fill té, per una part, un efecte decisiu en el desenvolupament posterior de la personalitat del subjecte i, per altra, proporciona la seguretat emocional per l’exploració del medi ambient i el desenvolupament cognitiu” (Delgado & Herranz, 2010). Per tant, la creació d’un bon vincle afectiu amb la figura de referència, té una important funció adaptativa.
Segons el tipus de vincle que hagin tengut els infants, veurem que reaccionen o actuen de diferent manera (Delgado & Herranz, 2010):
Segur
Gaudeix de les joguines en presència de la mare, però es deté d’explorar quan ella abandona la sala.
S’alegra de la proximitat amb la mare i recupera amb facilitat la
tranquil·litat i l’exploració quan ella torna.
La mare és percebuda com una base segura des de la qual explorar el món.
És el vincle que presenta majors possibilitats d’associar-se amb una adequada competència social en el futur.
Insegur evasiu o
evitatiu
No mostra senyals d’ansietat quan la mare abandona la sala.
La seva reacció no és diferent de la que mostren davant un estrany. Només mostren
18
No s’alegra quan la mare retorna dins la sala.
disgust o ansietat quan es troben sols.
Insegur resistent o ambivalent
Nivell alt d’ansietat inclús en companyia de la mare.
Quan abandona la sala reacciona de manera exagerada.
Quan la mare torna es mostren molt enfadats.
Certa ambivalència entre una tendència a cercar la
proximitat de la mare i una altra oposada a rebutjar-la.
Desorganitzat o desorientat
Comportament inestable i contradictori, no respon a cap organització lògica.
Patró atípic. El solen
presentar nins que han sofert alguna experiència de maltractament.
És el que pitjor
conseqüències té pel futur de l’infant, el més destructiu.
Els nins amb un vincle afectiu insegur tendeixen a generar hostilitat en els altres i els que tenen vincles afectius segurs solen escollir companys amb qui es confirmen les seves expectatives de suport mutu. És evident doncs que el vincle afectiu posseeix un marcat caràcter emocional que desperta en els infants (i en nosaltres) sentiments de confiança o desconfiança, d’estima o desestima, en funció de com hem percebut la relació amb les figures de lligam (Delgado & Herranz, 2010). Per tant, el vincle afectiu segur és la base perquè l’infant pugui percebi el seu voltant com segur i acollidor.
Segons Soufre (Delgado & Herranz, 2010) els vincles són un model de continuïtat i es mantenen, però poden variar ocasionalment en funció d'experiències significatives. Com a condició important de la nostra espècie s’ha de destacar que no només necessitem sentir aquest vincle segur dins la llar familiar, a l’escola els infants també han de tenir una figura de referència a la qual puguin acudir en el moment que sentin la necessitat d’ajuda per superar l’impacte d’emocions i ansietats, ja que s’enfronten constantment a noves situacions que suposen un repte;
19
l’infant buscarà qui li doni suport, qui cregui en ell i qui confiï en les seves possibilitats (Ballús, 2001). És important com a mestres oferir als infants exemples de vincles segurs (sobretot si no han pogut gaudir d’aquest a casa seva) aprenent a llegir el llenguatge corporal dels infants, tenint expectatives vers ells i aportant-los seguretat, “un mestre que viu una actitud de confiança envers els seus alumnes troba aquesta resposta en ells” (Ballús, 2001).
7. Rellevància o importància de l’educació emocional a l’etapa d’infantil Pallarés (2010) en el seu llibre ”Emocions i sentiments” indica:
“Els nins sotmesos a tensions en els seus primers anys de vida estan predisposats a desenvolupar en l’edat adulta símptomes clínics d’ansietat, por, pànic i trastorns de la personalitat, entre d’altres. Si la tendència del sentiment aflictiu (por, ansietat, estrès, culpa, ressentiment, etc.) dura més de tres mesos, les connexions neuronals comencen a transformar-se, podent tornar qualsevol canvi del voltant una amenaça (...) La persona es torna aprensiva, temorosa, impacient, se troba en un estat continu d’hipervigilància, té un recurrent sentiment anticipatori, pensant en futures desgràcies i fatalitats; i això, alhora, crea més ansietat que torna a connectar el circuit”.
És important tractar les emocions des de la infantesa perquè les competències emocionals es poden adquirir i perquè la manera errònia com pensam i actuam debut a la falta de formació dels pares, mestres, del context social, etc. comença en aquesta etapa. És perillós perquè els aprenentatges que es consolidin durant el període crític són els que establiran les bases sobre les quals es desenvoluparan tota la resta d’aprenentatges que, com més temps passi i més s’interioritzin, més difícils seran de canviar.
Des del context escolar podem ser un agent de prevenció, ja que segons un informe del 2020 de la UNESCO a partir d’un estudi realitzat per part l’Institut d’Intel·ligència Emocional i Neurociència Aplicada (IDIENA), incloure les habilitats emocionals i socials dins l’aula: reduiria l’assetjament escolar, milloraria la motivació i les ganes dels alumnes per aprendre, el rendiment escolar i prepararia els alumnes pel món laboral; també millorarien com a persones i milloraria la relació entre iguals. Les emocions són l’essència, el nucli sobre el qual es prenen les
20
decisions i es construeixen les relacions, és a dir, que el que senten les persones dóna lloc a formes de relació i, en conseqüència, els sentiments del col·lectiu conformen la societat. És evident el grau de rellevància que suscita l’educació emocional a l’hora d’aconseguir el benestar personal, social i per capacitar la persona per la vida.
Les principals barreres per incloure les habilitats socioemocionals dins l’aula són, segons l’estudi realitzat per l’IDIENA: “les diferents legislacions de les comunitats autònomes, una escassa sensibilitat cap al concepte, la falta de formació del claustre, les dificultats d’implementació en els programes educatius i l’absència d’un model de referència estable” (Ecoaula, 2021).
8. Educació emocional
L’educació emocional és una innovació educativa la finalitat de la qual és el desenvolupament de les competències emocionals que contribueixin a un major benestar personal i social. Aquesta educació es concep com “un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, amb l’objectiu de capacitar-la per la vida; amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social.” (Bisquerra, 2006). És a dir, aquesta educació té un enfocament que proposa optimitzar el desenvolupament humà i és, alhora, una forma de prevenció primària específica.
8.1. Pilars de l’educació emocional
L’educació emocional es fonamenta en altres ciències i diferents enfocaments teòrics i metodològics importants (Bisquerra, 2006):
- Els moviments de renovació pedagògica (escola nova, escola activa, educació progressiva...), proposaven una educació per la vida a on l’afectivitat tenia un paper rellevant. Alguns representants: Pestalozzi, Froebel, Dewey, Tolstoi, Montessori, Rogers, etc. Alguns moviments recents d’innovació educativa que també exerceixen una clara influència en l’educació emocional: educació psicològica, educació per la carrera, educació moral, les habilitats socials,
21
aprendre a pensar, educació per a la salut, orientació per la prevenció i desenvolupament humà, etc.
- El “counseling” i la psicoteràpia se poden considerar una teràpia emocional, ja que es centren en problemes emocionals (ansietat, estrès, depressió, fòbies, etc.). La psicologia humanista, amb Carl Rogers, Gordon Allport, Abraham Maslow i altres, va posar especial èmfasi en les emocions; la logoteràpia de V.
Frankl que cercava el sentit de la vida va arribar a termes com la responsabilitat en l’actitud enfront de la vida; la psicologia cognitiva i, en especial la psicoteràpia racional-emotiva d’Ellis, és un altre referent significatiu; altres aportacions són les de Carkhuff, Beck, Meichenbaum, etc.
- Des del punt de vista de la metodologia d’intervenció, s’han de destacar les aportacions del “developmental counseling”, la dinàmica de grups, l’orientació per la prevenció, el model de programes i el model de consulta. Especial rellevància té la teoria de l’aprenentatge social de Bandura, que posa èmfasi en el rol dels models en el procés d’aprenentatge, suggereix la inclusió del modelatge com a estratègia d’intervenció i posa èmfasis en analitzar com els models (companys, professors, pares, personatges del món digital, etc.) poden influir en les actituds, creences, valors i comportaments. Altres aportacions metodològiques a tenir present són, entre d’altres, el model del desenvolupament social que s’ha aplicat a la prevenció de la delinqüència; el model ecològic i sistèmic de Bronfenbrenner; la teoria del comportament problemàtic i desenvolupament social, que s’ha aplicat en grups de risc; la teoria de l’acció raonada, etc.
- Les teories de les emocions. Després d’uns inicis amb Charles Darwin, William James, Cannon i altres, després de l’arribada de la investigació científica de l’emoció des de la psicologia cognitiva a final dels anys 80 (Arnold, Izard, Frijda, Buck, Lazarus, etc.) ha aportat un coneixement del concepte d’emoció i les seves aplicacions per la pràctica de l’educació emocional.
22
- La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, en particular la intel·ligència interpersonal i intrapersonal són un referent fonamental. La intel·ligència interpersonal es construeix a partir de la capacitat per establir bones relacions amb altres persones; la intel·ligència intrapersonal es refereix al coneixement dels aspectes interns de si mateix.
- El concepte d’intel·ligència emocional, introduït per Salovey i Mayer i difós per Goleman en el seu llibre “Emotional Intelligence” ha tengut molts continuadors en psicologia i educació, fins a arribar a construir un esperit d’època. Ser emocionalment intel·ligent vol dir ser conscient i gestionar les teves emocions i les dels altres per: cuidar el teu equilibri emocional, orientar- te cap als teus objectius i construir relacions sanes i positives (García, 2019);
és l’element essencial de l’equilibri físic i psicològic, és a dir, de la felicitat (Llopis, 2011).
- Les recents aportacions de la neurociència han permès conèixer millor el funcionament cerebral de les emocions. Per exemple, saber que les emocions activen respostes fisiològiques (taquicàrdia, sudoració, tensió muscular, neurotransmissors, etc.) que una vegada produïdes son difícils de controlar, o que una disminució en el nivell de serotonina pot provocar estats depressius, aporta dades valuoses per la intervenció. Igualment és interessant conèixer el paper de l’amígdala en les emocions (la responsable de les emocions ràpides, immediates, irades i útils si ens trobem davant un perill), les característiques diferencials de la comunicació entre el sistema límbic i la cortesa cerebral en funció de la direcció de la informació, etc.
- Les aportacions de la psiconeuroimmunologia indiquen com les emocions afecten el sistema immunitari. Les emocions negatives debiliten les defenses del sistema immunitari, mentre que les emociones positives el reforcen.
Aquests treballs evidencien la relació entre emocions i salut.
- Les investigacions sobre el benestar subjectiu, realitzades per autors com Strack, Argyle, Schwarts, Veenhoven, etc. han introduït un constructe de gran
23
incidència social, distingir entre benestar objectiu (material) i benestar subjectiu (emocional). Les persones cerquen el benestar subjectiu, entre els factors que l’afavoreixen estan: les relacions socials i la família, l’amor i les relacions sexuals, la satisfacció professional, les activitats de temps lliure, salut, etc. Les principals fonts de benestar subjectiu alhora coincideixen amb les causes de conflicte i malestar.
Relacionat amb el concepte de benestar està el concepte de “flow” (fluir) o experiència òptima, introduït per Mihaliy Csikszentmihalyi. Fluir es refereix a les ocasions en què sentim un profund sentiment d’alegria o felicitat que havíem estat cercant i desitjant durant molt de temps. La felicitat és una condició vital que cada persona ha de preparar, cultivar i defensar individualment, no se pot comprar amb diners ni poder i no depèn d’esdeveniments externs, sinó més aviat de com els interpretam.
- Dels quatre pilars de l’educació (aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser) assenyalats en l’informe Delors “La Educación encierra un tesoro” (Delors et al., 1996), els dos darrers contribueixen a fonamentar l’educació emocional.
8.2. Objectius generals de l’educació emocional
La fonamentació teòrica de l’educació emocional desemboca en la selecció de continguts pels programes d’intervenció. Els criteris a tenir en compte en la selecció de continguts són: a) Els continguts s’han d’adequar al nivell educatiu de l’alumnat a qui va dirigit, b) Han de ser aplicables a tot el grup-classe, c) Han d’afavorir processos de reflexió sobre les seves emocions i les emocions dels altres i d) S’han d’enfocar cap al desenvolupament de les competències emocionals.
Els objectius generals de l’educació (Bisquerra, 2002) pel segon cicle d’educació infantil (3-6 anys), són:
a) adquirir un millor coneixement de les emocions;
b) identificar les emocions dels altres;
c) desenvolupar l’habilitat de regular les emocions;
24
d) prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives;
e) desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives;
f) desenvolupar més competència emocional;
g) desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se;
h) adoptar una actitud positiva davant la vida, i i) aprendre a fluir.
8.3. Competències emocionals
El GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universitat de Barcelona (UB) es va fundar amb la intenció d’investigar sobre educació emocional i amb l’objectiu d’afavorir el benestar emocional. Educació emocional és el procés a través del qual es desenvolupen i entrenen les competències que engloba la intel·ligència emocional. El GROP va formular un model de competències emocionals, que està en revisió permanent i que s’ha experimentat amb èxit en el sector educatiu. Inclou cinc blocs (Bisquerra & Hernández, 2017):
- Consciència emocional, conèixer les emocions pròpies i les dels altres.
- Regulació emocional, respondre de manera apropiada quan algú experimenta alguna emoció. És important no confondre-ho amb repressió.
- Autonomia emocional, que els estímuls externs no afectin de manera dràstica a la persona. Ser sensibles però amb un cert blindatge.
- Competències socials, ser capaços de construir xarxes socials.
- Habilitats de vida per al benestar, afavoreixen una sana convivència social i personal.
9. MARC METODOLÒGIC
El present treball està centrat en el tractament de les emocions en el context d’infantil, etapa en què es crea la personalitat. En la comunicació el llenguatge no verbal té un pes determinant, així que podem percebre visualment què estan sentint els infants segons la seva expressió facial-corporal. Com a professors és
25
imprescindible interessar-nos a detectar de què ens està informant l’infant amb el seu comportament i educar-nos en aquesta competència per ajudar-los a conèixer, posar nom i gestionar allò que està sentint, és a dir, per poder fer un bon acompanyament emocional i fiançar vincles segurs. Per a tal fi, el professor ha de disposar dels recursos didàctics i educatius que treballin les competències emocionals. A continuació explicaré una proposta de com treballar les competències emocionals bàsiques en el context d’infantil.
9.1. A qui va dirigida la proposta i àmbits d’actuació
La meva proposta va dirigida a la segona etapa del context d’infantil (3-6 anys).
Aquests infants evolutivament poden treballar les dues primeres competències emocionals: consciència emocional i regulació emocional. Em centraré en aquestes primeres per ser competències bàsiques que permeten, una vegada que estan consolidades, treballar d’altres més complexes com són l’autonomia emocional i la competència social.
Treballaré les dues competències indicades al llarg de la jornada escolar, de manera transversal, dins espais de bon dia, d’acomiad, d’ambients o dins sessions de treball corporal o psicomotricitat.
Per posar-les en pràctica empraré els espais dels racons. Introduiré dinàmiques en què s’hagin de treballar les emocions com són la creació de quatre diferents racons en els quals treballarem les activitats que propòs en el punt 9.4. Aquests racons seran: el racó d’expressió (per afavorir l’expressió de les emocions i de com em sent), el racó de la comunicació (per detectar què poden sentir els altres), el racó del control de la ira (per debatre i afavorir com podem combatre una idea negativa o un pensament que no m’agrada) i el racó de la calma (en el qual treballarem les activitats de regulació de les emocions en què predomini la relaxació).
Racó d’expressió
Com em sent avui?
Estora tova situada en una part central de l’aula perquè es mantenguin incorporats i atents.
26
Racó de la comunicació
Com es
sent el meu company?
Emprarem el mateix espai que amb l’anterior racó. Han d’estar asseguts i incorporats per estar atents al que expressen els companys.
Racó del control de la ira
Pensa a respirar
Espai aïllat en el qual trobarem coixins (per si algú té la necessitat descarregar energia amb un cop), matalassos de diferents formes, mides i duresa per afavorir el moviment, pintures de colors (per expressar-se de manera artística), globus per inhalar i exhalar aire, entre d’altres.
Racó de la calma
Ens relaxam
Espai aïllat i tou dissenyat amb matalassos i coixins disposats de manera còmoda per asseure-se’s o tombar-se.
Hi trobarem també un espai de l’amagatall, per si senten la necessitat d’aïllar-se completament. En aquest racó hi trobarem contes educatius i música relaxant.
Són de gran utilitat per projectar i identificar els sentiments i desajusts emocionals i a més, afavoreixen el reconeixement dels sentiments dels altres i les relacions interpersonals. És important tenir cura de la presentació del racó, és un dels punts més importants, ja que si l’activitat els resulta motivadora, s’engrescaran amb facilitat i s’aprofitarà la potencialitat d’aquest recurs.
Altres àmbits on cal continuar practicant les competències emocionals és dins el context familiar. Es transmetrà als pares totes les pautes i activitats que es duen a terme dins l’aula, així com els indicadors en què ens fixam i els avenços que observem en els infants. Els familiars tendran les nostres actuacions amb el grup- classe de referència i d’aquesta manera ens podran oferir un feedback d’allò que observen a casa.
27
9.2. Rol del docent
Com a docents el que hem de fer és facilitar l’ensenyança de les competències emocionals. Per a tal fi dins l’aula amb el grup-classe hem de:
- Afavorir la comunicació assertiva:
o Afavorir el desenvolupament de l’expressió i comprensió oral, dels diàlegs espontanis on l’alumnat pugui conèixer les seves vides.
o Establir pautes de respecte i empatia cap als companys.
o Ensenyar els infants com posar atenció i escoltar i comprendre els punts de vista dels altres.
o Ser models, no ocultar els nostres sentiments i animar-los que els expressin.
o Com a docents posar-nos en el lloc dels infants, comprendre-los.
- Establir normes de convivència i límits.
- Afavorir un clima tranquil, organitzat i estructurat, amb pautes clares.
- Afavorir l’intercanvi d’experiències i vivències, que porta a expressar estats d’ànims, sentiments, emocions...
- Donar molta importància a l’escola i narració de contes. A través de la literatura es pot incidir en les habilitats afectives dels infants donant l’oportunitat per vivenciar i aprendre sobre els sentiments humans.
9.3. Tècniques i/o estratègies per treballar les competències emocionals
En aquest apartat es concreten tècniques per treballar les diferents competències emocionals dels infants. Són estratègies que poden emprar els docents per entrenar les competències de consciència i regulació emocionals amb el grup classe. Es posaran en pràctica mitjançant la instrucció i el reforç per mitjà de les preguntes guia de la mestra, mitjançant l’exemple i el modelatge de la mestra i altres companys, el roleplaying a partir de la interpretació de situacions hipotètiques i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals. Són un seguit de passes que es posaran en pràctica seguint l’ordre establert segons la situació, és a dir, si és una emoció considerada positiva, no és necessari el pas per totes les fases. Es practicaran aquestes passes de la següent manera: per una part, cada vegada que el docent plantegi una de les activitats o jocs que es presenten en l’apartat 9.4. del treball, i per altra, cada cop que sorgeixi una situació espontània d’intensa emocionalitat
28
entre els infants, sigui que els generi plaer o malestar. Els infants seran els protagonistes del seu propi aprenentatge a través, sobretot, de l’expressió i reconeixement de les emocions presentades en contextos diferents. La pràctica d’aquestes passes els ajudarà a ser conscients i a comportar-se de la millor manera, tant per ells mateixos, per no prendre una mala decisió impulsiva, com pels qui els rodeja:
- El primer pas és: identificar les nostres emocions. Això significa qüestionar- nos, com em sent? - Bé, malament, amb por, frustrat, alegre, satisfet, etc., concretant el màxim perquè si veim clarament el que ens ocorr podrem trobar la solució.
- En segon lloc: interpretar les nostres emocions, és a dir, fer una introspecció, observar-nos per dintre, d’on venen?, quan?, per què?...
- El tercer és: tranquil·litzar-nos, tornar a la calma. Alguns infants necessitaran estar una estona aïllats, altres donar algun cop a un coixí, altres relaxar-se damunt un sòl tou que els faci sensació de benestar, etc. Hem d’ajudar els infants a què esbrinin què és el que els ajuda a calmar-se.
- El darrer pas és: saber com ho puc resoldre, que pensin quina seria la solució.
Per a aquest pas és imprescindible que s’hagin pogut relaxar anteriorment i que siguin ells mateixos els qui pensin què podrien fer per sentir-se millor. Un exemple seria que li digui al seu company que no li agrada que li llevi la joguina.
9.4. Activitats
A continuació expòs un recull d’activitats proposades inicialment per autors com Aguaded Gómez & Valencia (2017) i López Cassà (2005) que són útils de cara a potenciar l’adquisició de les dues primeres competències emocionals (consciència i regulació emocionals) amb els infants del segon cicle d’educació infantil (3-6 anys).
Són programes adients per fer una proposta estructurada i sistemàtica dins el camp de l’educació emocional en el context d’infantil.
29
9.4.1. Activitats de consciència emocional
Les primeres propostes són idònies com a punt de partida, ja que ens permeten saber el grau de coneixement que tenen els infants de les seves emocions i si les saben expressar de manera corresponent:
Dau de les emocions
Descripció: El tutor reparteix als infants un dau que en les sis cares s’expressen diferents emocions. Els infants asseguts en rotllana hauran d’aprendre a esperar el seu torn i tiraran el dau al company següent i aquest haurà d’expressar l’emoció que hagi tocat.
Objectius: - Identificar les diferents emocions (alegria, satisfacció, sorpresa, tristesa, enuig i por)
- Observar les emocions en altres persones i objectes.
- Expressar els sentiments i emocions de forma correcta.
Emparellament emocional
Descripció: El mestre reparteix a cada alumne una imatge que expressa una emoció determinada. Una vegada repartides, ell extreu una targeta a on està descrita una situació, la llegeix als alumnes i ells han de relacionar la imatge que expressi l’emoció que ha dit el professor.
30
Objectius: - Entendre la informació que proporciona una emoció.
- Interpretar les emocions a través d’imatges senzilles.
Bingo emocional
Descripció: El docent reparteix a cada nin un cartó de bingo que conté cares que expressen les diferents emocions. Cada vegada que el mestre digui una emoció i coincideixi amb la que tenen al cartó hi posen a sobre una bolleta de paper, així fins a fer línia i posteriorment bingo.
Objectius: - Relacionar imatge-emoció.
- Treballar les emocions de forma lúdica.
El llibre de les emocions
Descripció: Es presenta una emoció a treballar, per exemple l’alegria. Tots han de buscar informació per confeccionar posteriorment un llibre que serà compartit i viscut pel grup-classe. Es poden dur fotografies, records, imatges, contes, personatges... així com entenen l’alegria, quan la viuen, quan la viuen els altres, si ens agrada sentir-nos alegres, etc.
Objectius: - Comprendre les diferents manifestacions d’una emoció.
31
- Observar la mateixa emoció en els companys.
Notícies agradables i desagradables
Descripció: Es van recollint vivències i experiències que conten els infants i el docent en dos cartells diferents, un de notícies agradables i l’altre de desagradables, representats mitjançat una expressió.
A vegades sorgeixen d’ambigües que es situen enmig. És l’espai on els infants comuniquen davant del grup alguna notícia. Cada dia escriuen en un paper les experiències i es dediquen espais, un diari i un setmanal, que aprofiten per reforçar les vivències positives de la setmana. Les notícies desagradables les llegim per reflexionar i buscar possibles solucions que permetin transformar la notícia en una vivència agradable.
Objectius: - Identificar les emocions agradables i les desagradables.
- Expressar els sentiments que s’han produït dins el grup- classe.
- Fomentar el diàleg.
- Aprendre a respectar el torn de paraula.
La vareta màgica
32
Descripció: En un espai lliure de mobiliari els infants deixaran que el seu cos expressi lliurement les seves emocions, segons les consignes de l’educador amb una vareta (“ens convertirem amb persones molt... alegres, enfadades, tristes, etc.”).
Objectius: - Exterioritzar a través del llenguatge no verbal les diferents emocions que existeixen.
- Representar diferents emocions amb el cos.
Hi havia una vegada
Descripció: S’empraran els personatges de contes a partir de dibuixos o titelles. Se situen els personatges a la història i es parla de les emocions que expressen. A continuació se’ls demana als infants si saben per què es senten així. A partir d’aquí s’inventa un conte amb els personatges, per exemple, el llop no sempre ha de ser el dolent o fer por.
Objectius: - Identificar les emocions dels altres.
- Explicar quina pot ser la causa de les emocions viscudes pels personatges.
- Expressar quina pot ser la conseqüència de les emocions sentides pels personatges.
9.4.2. Activitats de regulació emocional
Les següents propostes s’han de plantejar després de les anteriors, ja que representen un estadi superior cap al camí de la intel·ligència emocional. Els infants primer han de comprendre el que senten per després poder començar a regular el seu comportament.
33
Massatges
Descripció: Per afavorir un clima relaxat i acollidor i potenciar els vincles afectius realitzaran un massatge compartit. Realitzaran un massatge pels cabells, mans, braços... amb les mans i els dits o un altre objecte agradable (plomes, pilotes suaus, cotons, etc.).
Acompanyarem de música que afavoreixi el clima de benestar i tranquil·litat. Un cop acabi l’activitat els demanarem com s’han sentit i agrairan al company que els hagi fet el massatge.
Objectius: - Adquirir estratègies de relaxació i benestar.
- Afavorir el clima afectiu de l’aula.
Semàfor de les emocions
Descripció: Serveix per solucionar conflictes. El vermell indica que ens hem d’aturar quan no podem controlar una emoció; el groc que els nins han de reflexionar sobre la disputa i ser conscients del que senten en tot moment i el verd vol dir que els infants han de proposar solucions pel problema.
Objectius: - Associar els colors del semàfor amb les emocions i amb el comportament.
- Aprendre a controlar els sentiments i la conducta.
- Conèixer el funcionament del semàfor.
Mural de les emocions
34
Descripció: Els infants disposen d’un mural en blanc i pintura pels dits.
L’empraran per regular l’enuig, la ira o la tristesa a través de realitzar dibuixos a sobre el mural, per solucionar els problemes de forma pacífica.
Objectius: - Regular emocions aflictives (com l’enuig, la ràbia o la tristesa) a través del llenguatge artístic.
- Resoldre els conflictes de manera pacífica i no de forma violenta.
Relaxació muscular progressiva
Descripció: A la sala de psicomotricitat el/la docent explica als infants que cada un s’ha de tombar sobre un matalàs i que escoltaran la seva veu que els anirà indicant com relaxar cada part del cos (mans, braços, colls...)
Objectius: - Controlar les emocions a través de la relaxació muscular.
- Conèixer les parts del cos humà.
9.5. Indicadors d’avaluació
L’avaluació de les propostes és una activitat valorativa per part del professorat. Ens interessa que els infants prenguin consciència de les seves emocions, de les dels altres i que, a partir d’aquí, aprenguin a manejar les seves emocions de forma apropiada i a generar-ne de positives (Bisquerra & Pérez, 2007). Per poder
35
reconèixer l’avenç dels infants en la consciència i regulació emocionals observarem el grau d’assoliment de diferents indicadors. Alguns exemples són:
• Indicadors consciència emocional:
Sí No En
procés
Observacions
Utilitza vocabulari emocional?
Expressa les emocions de manera verbal?
Expressa les emocions de manera no verbal?
Diu el que sent amb regularitat?
Sap concretar la causa d’una emoció?
El que diu que sent es correspon amb la seva reacció?
Sap establir relació entre sentir, pensar i actuar?
• Indicadors regulació emocional:
Sí No En
procés
Observacions
Sap diferenciar entre l’estat intern i estat extern?
36
Sap establir una estratègia d’ordre dins la seva activitat i manté un ordre físic?
Sap expressar amb paraules el seu disgust?
Sap utilitzar alternatives/
estratègies que la o el tranquil·litzen, animen, consolen...?
Sap establir relació amb els companys?
Estableix relació amb un major nombre de
companys?
La pràctica constant i l’avenç en aquestes competències ens ha de permetre observar que els infants de cada cop expressen més el que senten i mostren ganes i motivació vers les activitats proposades per part dels mestres. Un infant que està content i equilibrat mostra interès pels jocs i propostes plantejades.
Hem d’observar com en general el clima relacional del grup-classe millora. Els infants es relacionaran de manera més satisfactòria amb els companys, això vol dir amb més seguretat i confiança en sí mateixos i sense respondre de manera desproporcionada. Les relacions dins el grup-classe també augmenten i es diversifiquen, és a dir, els infants mostren interès per comunicar-se amb un major nombre de companys. Si tenim la percepció que un infant no aconsegueix relacionar-se de manera adient o que s’hauria de fer un estudi més exhaustiu, una eina que podem emprar per veure com el perceben els seus companys és un sociograma, la qual ens ajudarà a detectar si hi ha algun problema amb un infant en concret.
