TREBALL DE FI DE MÀSTER
PROPOSTA URBANÍSTICA, ARQUITECTÒNICA, CONSTRUCTIVA I ESTRUCTURAL D’UNA NAU INDUSTRIAL A PALMA DE MALLORCA
Mercè Femenias Perelló
Màster Universitari Enginyeria Industrial (Especialitat/Itinerari dEnginyeria)
Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
PROPOSTA URBANÍSTICA, ARQUITECTÒNICA, CONSTRUCTIVA I ESTRUCTURAL D’UNA NAU INDUSTRIAL A PALMA DE MALLORCA
Mercè Femenias Perelló
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
estructura, construcció, càlcul
Nom Tutor/Tutora del Treball Carlos Ribas González
Nom Tutor/Tutora (si escau)
Nom Tutor/Tutora (si escau)
ÍNDEX
Introducció ... 12
Objectiu del TFM ... 13
Proposta arquitectònica ... 14
Localització industrial ... 14
Activitat realitzada ... 14
Paràmetres de localització ... 14
Elecció i justificació de la solució adoptada ... 20
Descripció general de la parcel·la ... 20
Descripció de l’edifici ... 21
Quadre de superfícies ... 21
Zona edificada ... 22
Zona exterior ... 33
Proposta constructiva ... 36
Sustentació de l’edifici ... 36
Treball previs a la fonamentació ... 36
Sistema estructural ... 36
Estudi geotècnic ... 36
Fonamentació de l’edifici ... 36
Estructura principal... 38
Tancaments exteriors ... 44
Cobertes ... 44
4.3.2 Façanes ... 46
4.3.3 Fusteria exterior ... 48
Tancaments interiors ... 49
Fusteria interior ... 50 1
2
3
4 3.1
3.1.1 3.1.2 3.2
3.2.1 3.3
3.3.1 3.3.2 3.3.3
4.1 4.1.1
4.2 4.2.1 4.2.2 4.2.3 4.3
4.3.1
4.4 4.4.1
Sistema d’acabats ... 52
Paviments interiors i exteriors ... 52
Paraments horitzontals interiors ... 54
Proposta estructural ... 55
Normativa aplicable ... 55
Dades generals de l’obra ... 55
Ambient ... 59
Materials ... 59
Accions ... 62
Solució estructural ... 69
Fonamentació ... 69
Estructura vertical ... 70
Estructura horitzontal ... 70
Predimensionament de l’estructura ... 70
Introducció de l’estructura al programa CypeCad ... 80
Dades generals ... 80
Grups ... 81
Pilars ... 82
Murs ... 83
Bigues ... 83
Forjats ... 84
Fonamentació ... 86
Resultats del càlcul ... 86
Comprovacions de l’estructura amb el programa WinEva ... 87
Introducció de dades ... 87
Bigues ... 94
Pilars ... 101
Conclusions ... 109 5
6 4.5
4.5.1 4.5.2
5.1 5.2
5.2.1 5.2.2 5.2.3 5.3
5.3.1 5.3.2 5.3.3 5.3.4 5.4
5.4.l 5.4.2 5.4.3 5.4.4 5.4.5 5.4.6 5.4.7 5.4.8 5.5
5.5.1 5.5.2 5.5.3
Conclusions docents ... 109
Conclusions arquitectòniques ... 109
Conclusions constructives ... 110
Conclusions estructurals ... 110
Bibliografia... 111
Índex de plànols ... 112 7
8 6.1 6.2 6.3 6.4
Índex de figures
FIGURA 1.ANÀLISI DE L'ENTORN.ACCESSOS A LA PARCEL·LA.FONT: PRÒPIA. ... 15
FIGURA 2.ANÀLISI DE L'ENTORN.TRANSPORT PÚBLIC.FONT: PRÒPIA. ... 16
FIGURA 3.ANÀLISI DE L'ENTORN.GRAU D'EDIFICACIÓ.FONT: PRÒPIA. ... 17
FIGURA 4.ANÀLISI DE L'ENTORN.ALTURES DELS EDIFICIS.FONT: PRÒPIA. ... 18
FIGURA 5.ANÀLISI DE L'ENTORN.SERVEIS.FONT: PRÒPIA... 19
FIGURA 6.LOCALITZACIÓ PARCEL·LA.FONT:PRÒPIA... 20
FIGURA 7.PLANTA SOTERRANI.FONT:PRÒPIA. ... 22
FIGURA 8.ENTRADA EDIFICI.FONT:PRÒPIA. ... 23
FIGURA 9.TALLER.FONT:PRÒPIA. ... 24
FIGURA 10.LABORATORI PLANTA BAIXA.FONT:PRÒPIA. ... 25
FIGURA 11.PRIMERA PLANTA.FONT:PRÒPIA. ... 25
FIGURA 12.OFICINES PRIMERA PLANTA.FONT: PRÒPIA. ... 26
FIGURA 13.LA CANTINA I ELS SEUS ACCESSOS.FONT:PRÒPIA. ... 27
FIGURA 14.SALA POLIVALENT.FONT:PRÒPIA... 28
FIGURA 15.SALA D'EXPOSICIÓ PRIMERA PLANTA.FONT:PRÒPIA. ... 29
FIGURA 16.ZONA DE REUNIONS, DESPATX I ARXIVADOR I SALA D'EDUCACIÓ.FONT:PRÒPIA. ... 30
FIGURA 17.ALTELL CANTINA.FONT:PRÒPIA. ... 31
FIGURA 18.SERVEI TÈCNIC ALTELL SALA POLIVALENT.FONT:PRÒPIA. ... 31
FIGURA 19.FAÇANA VISTA DES DEL CARRER TRAGINERS D'OLI.FONT:PRÒPIA. ... 32
FIGURA 20.FAÇANA PART POSTERIOR DE LA NAU.FONT:PRÒPIA. ... 32
FIGURA 21.FAÇANA VISTA DES DEL CARRER SANT FRANCESC.FONT:PRÒPIA. ... 32
FIGURA 22.FAÇANA VISTA DES DEL CARRER SETZE DE JULIOL FONT:PRÒPIA. ... 33
FIGURA 23.ZONA EXTERIOR DE LA NAU.FONT:PRÒPIA. ... 33
FIGURA 24.APARCAMENT DE BICICLETES.FONT:PRÒPIA... 34
FIGURA 25.ZONA POSTERIOR DE LA NAU.FONT:PRÒPIA. ... 34
FIGURA 26.PLAÇA CENTRAL DISTRIBUÏDA PER DUR A TERME ESDEVENIMENTS.FONT:PRÒPIA. ... 35
FIGURA 27.SABATA AÏLLADA I SABATA COMBINADA.FONT:(CASALS &ROCA,2003) ... 37
FIGURA 28.SABATA CONTÍNUA SOTA MURS.FONT:(CASALS &ROCA,2003) ... 37
FIGURA 29.DETALL SOLERA.FONT:PRÒPIA. ... 41
FIGURA 30.DETALL MUR.FONT:PRÒPIA. ... 42
FIGURA 31.REPRESENTACIÓ DE LA PLACA ALVEOLAR.FONT:(AIDEPLA) ... 43
FIGURA 32.DETALL UNIÓ METÀL·LICA BIGA-PILAR.FONT:PRÒPIA. ... 43
FIGURA 33.COBERTA PLANA INVERTIDA.FONT:(AIDEPLA) ... 45
FIGURA 34.DETALL COBERTA.FONT:PRÒPIA ... 45
FIGURA 35.DETALL FAÇANA DE PEDRA NATURAL.FONT:PRÒPIA. ... 46
FIGURA 36.DETALL MUR CORTINA.FONT:PRÒPIA. ... 46
FIGURA 37.DETALL MUR CORTINA.FONT:(CASALS &ROCA,2003) ... 47
FIGURA 38.DETALL MUR CORTINA AMB LAMES ORIENTABLES.FONT:PRÒPIA. ... 47
FIGURA 39.FAÇANA PRIMERA PLANTA.FONT:PRÒPIA. ... 48
FIGURA 40.TANCAMENTS INTERIORS PLANTA SOTERRANI.FONT:PRÒPIA. ... 49
FIGURA 41.TANCAMENTS INTERIORS PLANTA BAIXA.FONT:PRÒPIA. ... 49
FIGURA 42.TANCAMENTS INTERIORS PLANTA PRIMERA.FONT:PRÒPIA. ... 50
FIGURA 43.TANCAMENTS INTERIORS ALTELL PRIMERA PLANTA:FONT:PRÒPIA. ... 50
FIGURA 44.TANCAMENT MÒBIL GUIAT MONODIRECCIONAL.FONT:(CASALS &ROCA,2003) ... 51
FIGURA 45.UBICACIÓ PAVIMENT EXTERIOR DE PEDRA NATURAL.FONT:PRÒPIA. ... 52
FIGURA 46.DETALL DEL PAVIMENT EXTERIOR.FONT:PRÒPIA. ... 52
FIGURA 47.UBICACIÓ PAVIMENT DE FORMIGÓ POLIT.FONT:PRÒPIA. ... 53
FIGURA 48.UBICACIÓ PAVIMENT DE FORMIGÓ AUTONIVELLANT POLIT.FONT:PRÒPIA. ... 53
FIGURA 49.LLOSES DE MARBRE.FONT:PRÒPIA. ... 53
FIGURA 50.EXEMPLE DE SOSTRE FORMAT PER LAMEL·LES.FONT:(CASALS &ROCA,2003). ... 54
FIGURA 51.CAIGUDES.FONT:(DB-SE,2019) ... 58
FIGURA 52.CLASSE D'EXPOSICIÓ DE LA NAU.FONT:CYPECAD. ... 59
FIGURA 53.MÀXIMA RELACIÓ AIGUA/CIMENT I MÍNIM CONTINGUT DE CIMENT.FONT:EHE-08. ... 59
FIGURA 54.RESISTÈNCIES MÍNIMES RECOMANADES EN FUNCIÓ DELS REQUISITS DE DURABILITAT.FONT:EHE-08. ... 60
FIGURA 55.RECOBRIMENTS MÍNIMS (MM) PER CLASSES GENERALS D'EXPOSICIÓ I I II.FONT:EHE-08. ... 60
FIGURA 56.RESISTÈNCIA DEL FORMIGÓ I COEFICIENT DE SEGURETAT.FONT:CYPECAD. ... 61
FIGURA 57.TENSIÓ ADMISSIBLE DEL TERRENY.FONT:CYPECAD. ... 62
FIGURA 58.ACER UTILITZAT I COEFICIENT DE SEGURETAT.FONT:CYPECAD. ... 62
FIGURA 59.ACER DELS PERFILS.FONT:CYPECAD. ... 62
FIGURA 60.SOBRECÀRREGUES D'ÚS INTRODUÏDES AL CYPECAD.FONT:CYPECAD. ... 64
FIGURA 61.VALORS BÀSICS DE LA VELOCITAT DEL VENT.FONT:DB-SE-AE DEL CTE. ... 65
FIGURA 62.VALORS DEL COEFICIENT D'EXPOSICIÓ.FONT:DB-SE-AE DEL CTE. ... 66
FIGURA 63.SOBRECÀRREGA DE NEU A CAPITALS DE PROVÍNCIA I CIUTATS AUTÒNOMES.FONT:DB-SE-AE. ... 68
FIGURA 64.RESISTÈNCIA AL FOC.FONT:DB-SI. ... 69
FIGURA 65.RESISTÈNCIES MÍNIMA PER PLANTES.FONT:CYPECAD. ... 69
FIGURA 66.REPRESENTACIÓ DE LA MÀXIMA LLUM ADMISSIBLE L(M) PER A UN CANT TOTAL H(M).FONT:AIDEPLA. ... 71
FIGURA 67.BIGA BIENCASTADA.FONT: PRONTUARI. ... 73
FIGURA 68.TALLANTS I MOMENTS FLECTORS DEL PÒRTIC P6-P7.FONT: PRÒPIA. ... 73
FIGURA 69.PERFIL HEB.FONT:PRONTUARI CELSA. ... 74
FIGURA 70.PERFIL HEB.FONT:PRONTUARI CELSA. ... 75
FIGURA 71.PERFIL HEB.FONT:PRONTUARI CELSA. ... 76
FIGURA 72.MIDES DEL PERFIL HEA300.FONT:PRONTUARI CELSA. ... 77
FIGURA 73.VINCLAMENT DEL PILAR P6.FONT:PRÒPIA. ... 77
FIGURA 74.CORBA DE VINCLAMENT EN FUNCIÓ DE LA SECCIÓ TRANSVERSAL.FONT:DB-SE-A ... 78
FIGURA 75.CORBA DE VINCLAMENT.FONT:DB-SE-A. ... 79
FIGURA 76.DADES GENERAL DEL CYPECAD.FONT:CYPECAD. ... 80
FIGURA 77.DIFERENTS GRUPS DEFINITS AL PROGRAMA CYPECAD.FONT:CYPECAD... 81
FIGURA 78.CÀRREGUES DEL FORJAT.FONT:CYPECAD ... 81
FIGURA 79.SITUACIÓ DELS PILARS.FONT:CYPECAD. ... 82
FIGURA 80.INFORMACIÓ DEL PILAR.FONT:CYPECAD. ... 82
FIGURA 81.MUR DE CONTENCIÓ.FONT:CYPECAD. ... 83
FIGURA 82.FAMÍLIES DE BIGUES A TRIAR.FONT:CYPECAD. ... 83
FIGURA 83.POSICIÓ BIGUES FORJAT HORITZONTAL DE LA PLANTA SOTERRANI.FONT:CYPECAD. ... 84
FIGURA 84.INTRODUCCIÓ FORJAT.FONT:CYPECAD. ... 84
FIGURA 85.CARACTERÍSTIQUES DE LA PLACA ALVEOLAR.FONT:CYPECAD. ... 85
FIGURA 86.SITUACIÓ SABATES DE LA PLANTA SOTERRANI.FONT:CYPECAD. ... 86
FIGURA 87.SITUACIÓ SABATES DE LA PLANTA BAIXA.FONT:CYPECAD. ... 86
FIGURA 88.ESTRUCTURA FINAL EN 3D.FONT:CYPECAD... 87
FIGURA 89.PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 87
FIGURA 90.CÀRREGUES PERMANENTS.FONT:WINEVA. ... 89
FIGURA 91.SOBRECÀRREGUES D'ÚS.FONT:WINEVA. ... 90
FIGURA 92.ACCIÓ DEL VENT PER L'ESQUERRA.FONT:WINEVA. ... 90
FIGURA 93.ACCIÓ DEL VENT PER LA DRETA.FONT:WINEVA. ... 90
FIGURA 94.COMBINACIÓ D'HIPÒTESIS ELU GRAVITATORI.FONT:WINEVA. ... 92
FIGURA 95.COMBINACIÓ D'HIPÒTESIS ACCIÓ DEL VENT PER L'ESQUERRA.FONT:WINEVA. ... 92
FIGURA 96.COMBINACIÓ D'HIPÒTESIS ACCIÓ DEL VENT PER LA DRETA.FONT:WINEVA. ... 92
FIGURA 97.COMBINACIÓ D'HIPÒTESIS ELS.FONT:WINEVA. ... 93
FIGURA 98.ESFORÇOS A TALLANT DEL PÒRTIC P1-P18 ... 97
FIGURA 99.TENSIONS DE CÀLCUL DEL PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 99
FIGURA 100.FLETXA MÀXIMA DEL PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 100
FIGURA 101.LONGITUD EQUIVALENT DEL PILAR P6.FONT:PRÒPIA. ... 101
FIGURA 102.CORBA DE VINCLAMENT EN FUNCIÓ DE LA SECCIÓ TRANSVERSAL.FONT:DB-SE-A ... 102
FIGURA 103.CORBA DE VINCLAMENT.FONT:DB-SE-A. ... 103
FIGURA 104.ESFORÇOS AXILS DE COMPRESSIÓ DEL PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 106
FIGURA 105.TENSIONS DE CÀLCUL DELS PILARS DEL PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 108
Í ndex de taules
TAULA 1.QUADRE DE SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES.FONT: PRÒPIA. ... 21
TAULA 2.QUADRE DE SUPERFÍCIES NO CONSTRUÏDES.FONT: PRÒPIA. ... 21
TAULA 3.TIPOLOGIES D'ESTRUCTURA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.FONT:(CASALS &ROCA,2003) ... 39
TAULA 4.VALORS DEL PES PROPI D'ELEMENTS CONSTRUCTIUS.FONT:PRÒPIA. ... 63
TAULA 5.VALORS DE SOBRECÀRREGA D'ÚS.FONT:DB-SE-AE. ... 64
TAULA 6.COEFICIENT EÒLIC EN EDIFICIS.FONT:DB-SE-AE. ... 66
TAULA 7.DADES A INTRODUIR PER EL CÀLCUL DE L'ACCIÓ DEL VENT A CYPECAD.FONT:CYPECAD ... 67
TAULA 8.VALORS DEL COEFICIENT D'IMPERFECCIÓ SEGONS EL TIPUS DE CORBA.FONT:DB-SE-A. ... 79
TAULA 9.CÀRREGUES DE L'ESTRUCTURA.FONT: PRÒPIA. ... 88
TAULA 10.ÀMBITS I CÀRREGUES.FONT: PRÒPIA. ... 88
TAULA 11.COEFICIENTS EÒLICS A EDIFICIS DE PISOS.FONT:DB-SE-AE. ... 89
TAULA 12.ACCIONS DEL VENT.FONT:PRÒPIA. ... 89
TAULA 13.COMBINACIONS D'HIPÒTESIS.FONT:WINEVA. ... 91
TAULA 14.COMBINACIONS D'HIPÒTESIS PRESENTS PER A LA COMPROVACIÓ DE L'ELU.FONT:WINEVA. ... 94
TAULA 15.COMBINACIÓ D'HIPÒTESIS PRESENT PER A LA COMPROVACIÓ DE L'ELS.FONT:WINEVA. ... 94
TAULA 16.ESFORÇOS A TALLANT PLANTA SOTERRANI.FONT:WINEVA ... 95
TAULA 17.ESFORÇOS A TALLNAT PLANTA BAIXA.FONT:WINEVA. ... 96
TAULA 18.ESFORÇOS A TALLANT ALTELL.FONT:WINEVA. ... 96
TAULA 19.ESFORÇOS A TALLANT A LA COBERTA.FONT:WINEVA. ... 97
TAULA 20.TENSIONS DE CÀLCUL DEL PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 98
TAULA 21.FLETXES DE CÀLCUL DE LES BIGUES DEL PÒRTIC P1-P18.FONT:WINEVA. ... 100
TAULA 22.VALORS DEL COEFICIENT D'IMPERFECCIÓ SEGONS EL TIPUS DE CORBA.FONT:DB-SE-A. ... 103
TAULA 23.ESFORÇOS AXILS DE COMPRESSIÓ PLANTA SOTERRANI.FONT:WINEVA. ... 105
TAULA 24.ESFORÇOS AXILS DE COMPRESSIÓ PLANTA BAIXA.FONT:WINEVA. ... 105
TAULA 25.ESFORÇOS AXILS DE COMPRESSIÓ ALTELL PLANTA PRIMERA.FONT:WINEVA. ... 105
TAULA 26.ESFORÇOS AXILS COBERTA.FONT:WINEVA. ... 106
TAULA 27.TENSIONS DELS PILARS.FONT:WINEVA. ... 108
RESUM
Al projecte present es durà a terme una proposta urbanística, arquitectònica, constructiva i estructural d’una nau industrial destinada a la mobilitat sostenible situada al Polígon industrial de Son Castelló, Palma de Mallorca.
Es començarà pel disseny de la nau, fent un estudi detallat de l’entorn de la parcel·la per garantir que sigui el més òptim possible per el seu entorn. Posteriorment, es detallaran tots els aspectes constructius de la nau realitzant una proposta constructiva.
Analitzant les diferents plantes de l’edifici, es realitzarà una proposta estructural, que, en primer lloc, es durà a terme un predimensionament de l’estructura, en segon lloc, s’introduirà l’estructura predimensionada al programa CYPECAD on s’obtindran els armats per a cada un dels elements estructurals de l’edifici complint amb la normativa especificada. Finalment, es comprovarà si els resultats obtinguts són correctes mitjançant el programa WinEva i una comprovació manual posant en pràctica tot el que s’ha après durant la realització del Màster d’Enginyeria Industrial a les assignatures del bloc d’estructures.
ABSTRACT
An urban, architectural, constructive and structural proposal of an industrial building for sustainable mobility located in the industrial estate of Son Castelló, Palma de Mallorca, will be carried out in the following paper.
There will be a design of the industrial unit, making a detailed study of the environment of the area so that the design of the ship is as optimal as possible for its environment. Subsequently, all the constructive aspects of the ship will be displayed building a constructive proposal.
Analysing the different floors of the building, a structural proposal will be made in which, firstly, a pre-dimensioning of the structure will be carried out; secondly, the pre-dimensioning of the structure will be introduced in the CYPECAD program so as to obtain the reinforcements for each of the structural elements of the building complying with the specified regulations; and, finally, the results obtained will be checked using the WinEva program as well as a manual verification according to what has been learnt throughout the completion of the Master of Industrial Engineering in the subjects regarding block structures.
Introducció
L’elecció del tema del treball “Proposta urbanística, arquitectònica, constructiva i estructural d’una nau industrial a Palma de Mallorca” per al Treball Final de Màster, ha estat impulsada per la inclinació que he tingut per la branca d’estructures durant tot el Màster d’Enginyeria Industrial. L’interès per el contingut de les diferents assignatures referents a aquesta temàtica ha desembocat amb la decisió de realitzar el treball sobre un projecte complet d’una nau industrial.
Amb aquest projecte el que es vol aconseguir és entendre i posar en pràctica els càlculs que es necessiten a una obra a la realitat i poder donar una possible solució. Per aconseguir-ho, s’ha realitzat un anàlisi de l’entorn de la parcel·la per saber els punts forts i els punts dèbils de la seva localització i així poder oferir el millor servei possible aplicant tots els coneixements adquirits a l’assignatura de “Construcció i Explotació Industrial”.
Per poder aplicar els coneixements adquirits a l’assignatura d’Estructures, s’han realitzat tots els càlculs mitjançant el programa CypeCad i posteriorment s’han comprovat mitjançant el programa WinEva i també manualment.
A continuació, s’exposa l’estudi que s’ha realitzat de la parcel·la amb les corresponents decisions preses i tots els càlculs que s’han obtingut oferint així una solució estructural de la nau per poder desenvolupar l’activitat desitjada de manera correcta.
1
Objectiu del TFM
El principal objectiu docent del treball és poder posar en pràctica tots els coneixements adquirits a una sèrie d’assignatures cursades al Màster d’Enginyeria Industrial realitzant el disseny i la construcció d’una nau industrial completa, des de l’anàlisi i l’estudi del seu entorn per a la seva localització i distribució òptima, fins al càlcul de tota l’estructura de la nau. D’aquesta manera, podré veure fins on arriben els meus coneixements i quins necessit adquirir.
De l’assignatura de Construcció i Explotació Industrial es pretén posar en pràctica totes les claus i les pautes que s’han de dur a terme per realitzar un correcte disseny d’un edifici. També, es posarà en pràctica tots els coneixements adquirits sobre l’anàlisi de l’entorn i la seva importància. A més a més, s’intentarà realitzar un disseny innovador que destaqui per damunt d’altres edificis que estem acostumats a veure als polígons.
De l’assignatura d’Estructures es posarà en pràctica tots els coneixements per poder dimensionar l’estructura de l’edifici.
Finalment, amb la realització d’aquest projecte es preten aprendre a utilitzar el programa CypeCad per al càlcul de l’estructura de l’edifici i el programa WinEva per al càlcul dels esforços de l’estructura calculada per el programa CypeCad. A més a més, aconseguir una major habilitat amb el maneig de l’AutoCad.
2
Proposta arquitectònica
Localització industrial
Per poder realitzar una correcta implantació de la parcel·la, l’objectiu d’aquest capítol, és saber interpretar l’entorn d’un territori i conèixer els factors que el condicionen. Es valoraran aspectes tan negatius com positius per posteriorment poder estudiar la idoneïtat de la implantació.
El solar objecte d’estudi, es troba situat al Polígon Industrial de Son Castelló, ubicat dins el terme municipal de Palma, a l’illa de Mallorca. Concretament són tres parcel·les a unificar per a la realització de l’exercici, situades a la confluència dels carrers Setze de Juliol i Gremi de Traginers d’Oli. Es tracta de les parcel·les situades a Gremi Traginers d’Oli 3, amb referència cadastral 1233901DD7813C, Setze de Juliol 35, amb referència cadastral 1233915DD7813C i Setze de Juliol 33, amb referència cadastral 1233902DD7813C.
Activitat realitzada
Es vol dissenyar i projectar la construcció d’un viver d’empreses destinades a la mobilitat sostenible. Les empreses que formaran part d’aquest viver són: una empresa destinada a la venta i exposició de bicicletes, una altra empresa destinada a la venta i exposició de patinets elèctrics, una altra destinada a la venta i exposició de motocicletes elèctriques, una que es dedica al lloguer dels tres tipus de vehicles mencionats anteriorment i finalment una empresa de reparació i preparació dels vehicles. Per a la realització de les activitats esmentades anteriorment, també es contarà amb una zona administrativa i una zona d’oci.
Finalment, el present projecte té com objectiu definir un adequat disseny amb totes les condicions necessàries per poder dur a terme una correcte construcció de la nau.
Paràmetres de localització
Per poder interpretar la correcta localització industrial, s’han examinat una sèrie de paràmetres per estudiar la parcel·la elegida que ajuden a visualitzar les característiques de la localització i veure si s’adapta a les necessitats de la indústria a implantar.
En primer lloc, s’han estudiat les comunicacions a la parcel·la, ja que són determinants en qualsevol elecció de la localització industrial. S’han observat els accessos a la parcel·la, el transport públic, entre d’altres.
En segon lloc, a l’ampliació del plànol dels accessos a la parcel·la (Figura 1), es pot observar els diferents tipus de vies per poder accedir-hi. En el cas de la parcel·la en estudi, per aquelles persones que hi accedeixin mitjançant el seu propi vehicle, hi entraran per vies de primer ordre, així doncs, l’accés a la parcel·la mitjançant vehicle propi és adequat. No obstant això, es tracta d’unes vies molt concorregudes i s’ha pogut observar que hi ha molt poques zones d’aparcament, ja que les úniques zones existents per aparcar són al costat de les voreres del carrer i, a més a
3
3.1
3.1.1
3.1.2
més, hi ha moltes parcel·les que necessiten una zona de pas per a cotxes o camions amb guals permanents.
També es pot observar que just al costat de la parcel·la, existeix un aparcament idoni on els clientes poden aparcar. Tot i així, s’haurà d’implementar un aparcament dins de la parcel·la per garantir l’aparcament dels treballadors.
Figura 1. Anàlisi de l'entorn. Accessos a la parcel·la. Font: pròpia.
- Vies de primer ordre - Vies de segon ordre - Vies de tercer ordre
- Aparcaments
=
Parcel·la en estudiPer altra banda, també s’han estudiat els diferents transports públics amb els quals es pot accedir a la parcel·la (Figura 2). Es pot accedir-hi mitjançant autobús, on la parada més pròxima es troba a uns 400 metres de distància a la parcel·la, mitjançant metro, on la parada més pròxima es troba a uns 800 metres de distància de la parcel·la i per últim també s’hi pot accedir-hi amb bici per al carril bici on els aparcaments per a bicicletes els més pròxims també es troben a uns 800 metres de distància de la parcel·la.
A partir de la informació mencionada, totes aquelles persones que optin per al transport públic, arribaran a la parcel·la caminant des de les parades i hi accediran pel pas de vianants que estan situats a la cantonada que formen el carrer Traginers d’Oli i Setze de Juliol. Per tant, es pot aprofitar la ubicació de la parcel·la per a que des del pas de vianants, es pugui accedir directament a l’entrada de l’edifici i ubicar, la façana principal de tal manera que des del semàfor situat al mateix lloc que el pas de vianants, es pugui visualitzar l’exposició de vehicles per cridar la seva atenció.
Figura 2. Anàlisi de l'entorn. Transport públic. Font: pròpia.
- - •
=
□- ..
11=
Tren de sóner Línia metro Parada metro Línia EMT Parada EMT Carril bici Aparcament bicicletes Elec:troUnera Parcel-la en estudi
A més a més, analitzant el grau d’edificació del polígon (Figura 3), es pot observar que la edificabilitat i ocupació del polígon és molt elevada, ja que quasi totes les parcel·les tenen més del 50% construït sense deixar espais lliures. Per tant, amb l’ànim de millorar l’entramat urbà s’intentarà construir un 50% o menys del terreny de la parcel·la.
Figura 3. Anàlisi de l'entorn. Grau d'edificació. Font: pròpia.
C=:::J
- -
C=:::J
Parce!· la sense construir
Parcel·la amb menys del 50% construit Parce!· la amb més del 50% construit Parcel·la en estudi
Seguint amb aquesta línia, s’ha fet un estudi de les altures dels diferents edificis continguts dins el polígon (Figura 4). Si es fa una ampliació del plànol d’altures d’edificis, es pot observar que els edificis adjacents a la parcel·la només posseeixen una altura. Aquesta altura és normalment major de 5m i està relacionat amb ús industrial, per tant, s’haurà d’evitar les seves ombres i que impedeixi aprofitar la llum natural. D’aquesta manera, s’estudiarà un disseny per al projecte que ens ajudi a destacar i que no sigui necessàriament per la seva altura.
Figura 4. Anàlisi de l'entorn. Altures dels edificis. Font: pròpia.
2 altures 3 altures 4 altures Parcel-la en estudi
També, analitzant els diferents serveis del polígon (Figura 5), en relació a bars i restaurants se’n troben uns quants a les proximitats de la parcel·la. Així doncs, els clients que hagin d’esperar per algun servei, es podran dirigir a aquests establiments. Tot i així, s’implementarà una cafeteria dins l’edifici per una major comoditat de treballadors i clients.
Seguint amb aquesta idea, s’ha observat que hi ha uns quants centres d’oci i esport a les proximitats de la parcel·la. Per tant, una vegada els treballadors hagin acabat la seva jornada laboral, es poden dirigir a aquests establiments per poder dur a terme activitats d’oci o esport.
Finalment, s’ha fet un estudi dels concessionaris més pròxims. Per una banda, s’ha de tenir en compte que la venda de vehicles elèctrics no és molt abundant i no té molta competència, ja que aquest sector encara està en procés de creixement. Com a competència més forta, es pot destacar els concessionaris de vehicles elèctrics i que tinguin a la venda els mateixos tipus de vehicles, tot i que just davant la parcel·la hi ha situat un concessionari de Mercedes, es tracta de vehicles de segona mà i que només té a la venda cotxes, per tant, no es tracta d’una competència directa.
Figura 5. Anàlisi de l'entorn. Serveis. Font: pròpia.
-
~
/-~~~
v~n....-' •~□ · -
Venda de vehicles- Restaurants i cafeteries - Centres d'oci i esport C=:::J Parcel·la en estudi
""-- ,,w
Elecció i justificació de la solució adoptada
Descripció general de la parcel·la
Una vegada s’han estudiat tots els paràmetres pertinents per poder seleccionar la ubicació de la parcel·la més òptima, s’han pres una sèrie de decisions per al disseny de l’edifici.
En primer lloc, es proporcionarà una planta soterrani d’aparcaments per una major comoditat dels treballadors ja que s’ha vist que l’aparcament no abunda.
Per aprofitar que la parcel·la fa cantonada, l’edifici s’ubicarà de tal manera que la façana principal acristal·lada s’orienti cap a la direcció de la cantonada d’accés dels vianants prèviament esmentada. D’aquesta manera, des del semàfor situat davant la parcel·la es té una visió directa de l’exposició i així s’aconseguirà cridar l’atenció del visitant. A més a més, des del pas de vianants l’entrada principal queda just al davant per a que els vianants tinguin accés directe.
Per altra banda, a partir de l’estudi de les altures dels diferents edificis continguts dins el polígon, es pot observar que els edificis adjacents a la parcel·la només posseeixen una altura, per tant, s’hauran d’evitar les seves ombres i que impedeixin aprofitar la llum natural. D’aquesta manera, s’optarà per un disseny on destaqui la seva forma i no la seva altura sense deixar de lloc la importància que aquesta té per a poder aprofitar la llum natural.
També, analitzant els diferents serveis del polígon, en relació a bars i restaurants se’n troben uns quants a les proximitats de la parcel·la, tot i així, s’implementarà una cafeteria dins l’edifici per una major comoditat dels treballadors i clients. Així doncs, els clients que hagin d’esperar per algun servei, es podran dirigir a aquests establiments. Tot i així, s’ha optat per oferir a la ciutat un espai verd per el disfrut del ciutadà amb un parc infantil (Figura 6).
Finalment, també es disposarà la parcel·la de tal manera que es puguin dur a terme espectacles i esdeveniments multitudinaris que s’explicarà a continuació.
º
Figura 6. Localització parcel·la. Font: Pròpia.
3.2 3.2.1
Descripció de l’edifici
A continuació es resumiran les característiques generals de l’edifici en diferents zones, que es podran veure d’una manera més gràfica als plànols adjunts.
Es tracta d’una nau industrial on tots els espais estan ben diferenciats. L’edifici consta d’una planta soterrani, una planta baixa, una primera planta i un altell. A continuació s’explicarà en primer lloc, totes les superfícies útils de la parcel·la i posteriorment, cada una de les parts que formen l’edifici i l’activitat que s’hi duu a terme.
Quadre de superfícies
A continuació es definiran totes les superfícies útils de la parcel·la per a cada una de les activitats de la zona edificada i de l’exterior(Taula 1)(Taula 2). Es tracta d’una parcel·la de 5093,32 m2. En primer lloc es defineixen totes les superfícies útils construïdes i posteriorment tota la superfície exterior.
Zona superfície edificada Superfície, m2
Planta soterrani
Aparcament 1780
Planta baixa
Taller 291,36
Laboratori I+D+i 155,09
Banys 70,69
Magatzem de vehicles de lloguer 97,80
Magatzem de peces de recanvi 35,96
Oficines taller 55,90
Primera planta i altell
Sala d’exposició 361,18
Sala polivalent 195,45
Cantina 192,59
Banys 99.38
Oficines 769,36
SUPERFÍCIE CONSTRUIDA 4104,76
Taula 1. Quadre de superfícies construïdes. Font: pròpia.
Zona superfície exterior Superfície útil, m2
Parc infantil 116,09
Zona de descans 117,15
Circuit de vehicles 233,20
Zona verda 3647,23
SUPERFÍCIE EXTERIOR 4113,67
Taula 2. Quadre de superfícies no construïdes. Font: pròpia.
El percentatge de superfície exterior no construïda de la parcel·la es del 80,76%, percentatge de superfície que es pot aprofitar.
3.3
3.3.1
Zona edificada
• Planta soterrani
La planta soterrani (Figura 7) amb un total de 1780 m2 consta d’un aparcament de 562,07 m2 que es tradueixen amb 40 aparcaments per cotxes, 8 aparcaments per motocicletes i 8 més per els patinets elèctrics.
Totes les dimensions dels aparcaments i els radis de gir s’han dissenyat mitjançant les dimensions i radis de gir més freqüents del llibre “Arte de projectar en arquitectura” de Ernst Neufert (Neufert, 1992) per així poder calcular la superfície que es necessita per cada una de les places d’aparcament i els accessos a l’aparcament, de manera que els cotxes puguin dur a terme les maniobres de gir de manera adequada, tant per dur a terme el gir a l’entrada com per poder realitzar les maniobres d’aparcament. Aquest, està distribuït de la manera més òptima possible, els aparcaments tenen una longitud de 5 m i el carril de circulació té 6 m d’amplària.
A més a més, també hi ha uns banys de 53 m2 per a homes i un altre per a dones. Finalment, per poder accedir a les plantes de l’edifici hi ha habilitades dues zones, una zona de 104,85 m2 on s’hi troben dos ascensors, un per poder dirigir-te directament a les oficines i un altre a la sala polivalent i unes escales. L’altra zona que es troba a la planta soterrani per poder comunicar-se amb les altres plantes és el nucli de comunicació vertical, que es troba a la part est de la planta (Figura 7), d’on es pot accedir directament a la sala d’exposició amb les seves corresponents escales. S’han habilitat aquestes dues zones de comunicació ja que a l’edifici hi podran accedir persones amb objectius diferents, algunes vendran a treballar, unes altres a la sala polivalent per a la realització de congressos o també ser un client i anar a la sala d’exposició. (Figura 7)
Per a poder accedir amb els vehicles a la planta soterrani s’ha habilitat una rampa d’entrada i de sortida a la part posterior de l’edifici. La pendent de la rampa s’ha estipulat segons el DB-SUA a l’apartat 4.3.1 “Pendiente” on es diu que totes les rampes tindran una pendent del 12% excepte aquelles que siguin itineraris accessibles o de circulació de persones. (DB-SUA, 2019)
Per tant, tan la rampa d’entrada com la de sortida tindrà una pendent d’un 12% i una longitud de 20 m ja que no pertany a cap de les excepcions esmentades anteriorment.
Figura 7. Planta soterrani. Font: Pròpia.
banys
Nucli de comunicació
oficines Sala polivalent
3.3.2
.t!J,.,... ~ T T
• Planta baixa
La planta baixa consta de 710,92 m2 i estarà destinada a una de les empreses del viver, el taller de reparació de vehicles, encara que també s’hi ha inclòs una habitació que fa la funció de magatzem dels vehicles de lloguer. Des de l’entrada principal de l’edifici es pot accedir al taller i al laboratori de I+D+i.(Figura 8)
L’entrada de l’edifici de la planta baixa, és una zona molt il·luminada ja que a la part de la teulada s’hi troba una lluerna. L’entrada, té la finalitat de distribuir, d’aquesta manera els treballadors i/o clients es poden dirigir on vulguin. Des de l’entrada principal de l’edifici es pot accedir al taller i al laboratori de I+D+i de la planta baixa, mitjançant els ascensors o l’escala es pot accedir a la primera planta o a la planta soterrani. Segons l’ascensor que agafis et pots dirigir a la part de les oficines o bé a la part de realització d’esdeveniments, per tant, cada un dels ascensor estaran indicats.
Figura 8. Entrada edifici. Font: Pròpia.
taller
laboratori
El taller de vehicles consta de 281,71 m2 i està destinat a la reparació i preparació dels vehicles de lloguer (bicicletes, patinets elèctrics i motocicletes) i dels vehicles d’exposició per a la seva posterior venta. Aquesta empresa s’ha ubicat a la planta baixa ja que per a la càrrega i descàrrega de vehicles o peces de recanvi la comoditat és major. (Figura 9)
Des del taller de vehicles es pot accedir a les oficines del taller amb un mostrador on els clients poden efectuar els pagaments o demanar informació.
Al costat de les oficines, hi ha el magatzem de vehicles de lloguer que s’hi pot accedir a través del taller. Aquest magatzem pertany a l’empresa destinada al lloguer de vehicles, que encara que les oficines estiguin situades a la primera planta, per una major comoditat, s’ha situat a la planta baixa, d’aquesta manera es poden mobilitzar els vehicles d’una manera més senzilla.
Per altra banda, a l’altre costat del taller, s’hi troba el magatzem de peces de recanvi, just al costat de l’entrada posterior del taller des d’on s’efectuen totes les entrades de material. Al magatzem estan emmagatzemades totes les peces que es necessiten per poder reparar adequadament tots els vehicles. Just al costat del magatzem de peces de recanvi hi ha els banys per a tot el personal del taller i de les oficines.
Figura 9. Taller. Font: Pròpia.
Oficines
taller
Magatzem de vehicles de lloguer
Banys Magatzem peces de recanvi
:,:
t t
t t
Finalment a la planta baixa també s’hi troba ubicat el laboratori de I+D+i on s’hi duen a terme totes les investigacions referents a mobilitat sostenible amb el corresponent bany per al personal d’investigació.(Figura 10)
Figura 10. Laboratori planta baixa. Font: Pròpia.
• Primera planta
A la primera planta (Figura 11) s’hi han instal·lat totes les oficines de les empreses de venda de vehicles i de lloguer. A més a més, també hi podem trobar una sala polivalent i la sala d’exposició.
Figura 11. Primera planta. Font: Pròpia.
Banys
Laboratori
I I I
" " :1
I I I
" "
, _, _, -'--" ,
-·
En primer lloc, per accedir a les oficines de la primera planta (Figura 12), s’hi pot accedir a través del ascensor més petit, que és exclusivament per treballadors ja que trasllada directament a la zona d’oficines, o també a través de l’escala. La zona d’oficines consta d’uns 620,08 m2 que es divideix en una sèrie de zones.
Per una banda, es té una zona de coworking on totes les empreses treballen conjuntament en el mateix espai incloent una zona de descans. A més, per poder realitzar reunions fora de l’espai comunitari i amb privacitat, s’ha habilitat una sala de reunions amb el seu corresponent despatx per al director de l’empresa, i un arxivador on hi estan emmagatzemats tots els documents referents a l’empresa. S’ha de destacar que, pel que es pot observar, a aquesta planta s’hi troba ubicat dues sales de reunions amb el seu corresponent despatx i arxivador, i cada una d’aquestes sales correspon a una empresa. Més endavant, es veurà que les altres dues zones idèntiques a aquestes dues, es troben a l’altell. D’aquesta manera cada empresa posseeix el seu propi espai personal a més de tota la zona de coworking. Finalment, a la zona d’oficines també hi ha els seus propis banys per homes i per dones.
Figura 12. Oficines primera planta. Font: pròpia.
Zona coworking
Sala de reunions, despatx i arxivador Sala de reunions, despatx i arxivador
Per altra banda, es pot observar la cantina (Figura 13), que s’hi pot accedir a través de l’ascensor més gran, que es majoritàriament per a clients que et deixa quasi davant la porta de la cantina, o bé per les escales i passant per el passadís. El passadís de la primera planta està totalment envidriat i es tenen unes vistes de tota la plaça. Aquesta, és tant per a treballador com per a clients i també posseeix el seu propi bany. La cantina té doble altura, a la primera planta s’hi troba la barra del bar i un parell de taules i a la doble altura s’hi ha habilitat un menjador que s’explicarà més endavant.
Figura 13. La cantina i els seus accessos. Font: Pròpia.
Cantina
Vora la cantina s’hi troba la sala polivalent (Figura 14) amb una superfície de 197.51 m2, que es tracta d’una sala per poder realitzar qualsevol tipus d’esdeveniment multitudinari. Aquesta sala té els seus propis banys mixtes per als espectadors. Per accedir a la sala polivalent es fa de la mateixa manera que per accedir a la cantina.
Figura 14. Sala polivalent. Font: Pròpia.
Banys Sala polivalent
ªDººo
a o
O D O D O D
o
o o o o o<> lol
~□
00000000000
ººººººººººº
00000000000 00000000000
I
Finalment tenim la sala d’exposició (Figura 15) amb una superfície de 361.18 m2. Aquesta, consta al seu interior d’un ampli espai diàfan de gran altura, on s’hi exposaran els diferents models de bicicletes, patinets elèctrics i motocicletes per a la seva venda. La superfície destinada a aquesta activitat s’ha calculat respectant la distància entre els models exposats.
La façana principal envidriada està construïda mitjançant mur cortina orientada de tal manera que ajuda a captar l’atenció dels vianants. Es pot accedir a la sala a través de la sala polivalent o a través del nucli vertical de comunicació. El nucli de comunicació vertical tracta d’unes escales de cargol i un ascensor envidriat a l’ull de l’escala que et trasllada des de la planta soterrani a la sala d’exposició de la primera planta de manera directa.
Figura 15. Sala d'exposició primera planta. Font: Pròpia.
Sala d’exposició
Nucli de comunicació
~-I!.,___I._I . __ ,_ __ I,_ _..
• Altell/doble altura
Com s’ha mencionat anteriorment, la zona d’oficines posseeix un doble espai (Figura 16) que mitjançant les escales de la sala de coworking s’hi pot accedir. A aquest doble espai s’hi pot trobar la sala de reunions, un despatx i un arxivador de la resta d’empreses i una sala d’educació on s’hi impartirà la formació que sigui necessària per als treballadors. A més a més, també hi trobem un magatzem de neteja i una terrassa interior per poder realitzar petits descansos.
Figura 16. Zona de reunions, despatx i arxivador i sala d'educació. Font: Pròpia.
00
ªDº
O D O D O D O Do
00000
I I
ªDººo
O O D DO D O D
o
Per altra banda, la cantina també posseeix un doble espai (Figura 17) així com s’ha mencionat anteriorment, a través de les escales situades dins la cantina es pot accedir al menjador.
Figura 17. Altell cantina. Font: Pròpia.
Finalment, també cal mencionar que el servei tècnic de la sala polivalent (Figura 18) està ubicat amb doble altura per poder dur a terme les accions d’il·luminació, so... de manera correcta.
Figura 18. Servei tècnic altell sala polivalent. Font: Pròpia.
Pel que fa a la façana, des del carrer Traginers d’Oli (Figura 19) es pot observar a la planta baixa que la paret es de maçoneria amb les corresponents finestres. Per altra banda, com s’ha mencionat anteriorment, el nucli de comunicació amb la sala d’exposició de la primera planta està totalment envidriat. Pel que fa a la primera planta està construïda mitjançant mur cortina en tota la seva totalitat encara que, a totes les zones menys a la sala d’exposició també s’han implementat unes làmines orientables pel control d’il·luminació interior i com element formal de façana.
Figura 19. Façana vista des del carrer Traginers d'Oli. Font: Pròpia.
La façana de la part posterior (Figura 20), està construïda quasi en la seva totalitat per paret de maçoneria, excepte la part de la sala d’exposició que està construïda amb mur cortina.
Figura 20. Façana part posterior de la nau. Font: Pròpia.
La façana vista des del carrer Sant Francesc (Figura 21) la planta baixa està construïda amb paret de maçoneria i la primera planta amb mur cortina i les làmines orientables.
Figura 21. Façana vista des del carrer Sant Francesc. Font: Pròpia.
