TREBALL DE FI DE MÀSTER
RECICLATGE DE JUGUETES AL TALLER DE TECNOLOGIA
Guillermo Blasco Donoso
Màster Universitari de Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Tecnologia i Informàtica) Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2019-20
RECICLATGE DE JUGUETES AL TALLER DE TECONOLOGIA
Guillermo Blasco Donoso
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2019-20
Paraules clau del treball:
reciclatge, valors, autonomia, autogestió, solidaritat
Nom Tutor/Tutora del Treball Ester Micó Amigo
RESUM
Aquest projecte presenta la planificació i implementació d’un taller de reparació de joguines dins l’assignatura de tecnologia, amb la finalitat de lligar els elements curriculars de la matèria amb una educació en valors com són el respecte al medi ambient, la reutilització, la igualtat de gènere, la solidaritat, el treball en equip i el servei a la societat. L’alumnat durà a terme una acció de recapte de joguines avariades, incloent-hi joguines electròniques, mecàniques, peluixos, nines i tota mena de jocs, i les repararan al taller. Les joguines reparades seran donades durant la campanya de Nadal a associacions d’ajuda a famílies amb pocs recursos econòmics. Al taller s’aplicaran conceptes propis de l’assignatura de tecnologia, com l’electricitat i l’electrònica, treball de la fusta, metall i plàstics, o coneixement de diferents tipus de materials. A l’hora, s’implementaran aspectes rellevants del desenvolupament de projectes de caire industrial, com ara la planificació, la gestió d’estocs o el control de recursos. El taller de reparació de joguines contribuirà al foment, entre l’alumnat de diferents nivells, de valors universals com la solidaritat i la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització i el consum sostenible.
ÍNDEX
1 JUSTIFICACIÓ ... 1
2 OBJECTIUS ... 2
3 ESTAT DE LA QÜESTIÓ ... 3
3.1 El foment del reciclatge i la reutilització ... 3
3.2 Reparació de joguines fora dels centres educatius ... 5
3.2.1 Hospitals de joguines ... 6
3.2.2 Fundació Deixalles ... 7
3.2.3 Repair Café ... 8
3.3 Reparació i fabricació de joguines als centres educatius ... 9
3.3.1 Recapte de joguines ... 9
3.3.2 Fabricació de joguines amb materials reciclats ... 10
3.3.3 Fabricació de joguines i la tecnologia ... 11
3.3.4 Tallers de reparació de joguines a centres educatius ... 13
4 DESENVOLUPAMENT ... 15
4.1 Educació en valors ... 15
4.1.1 Currículum ocult ... 18
4.2 Funcionament del taller com a centre sistematitzat de reparació20 4.2.1 Campanya de recapte de joguines ... 21
4.2.2 Primera tria ... 23
4.2.3 Segona tria i assignació ... 23
4.2.4 Reparació ... 24
4.2.5 Examen final ... 26
4.2.6 Campanya de donació ... 27
4.3 La reparació de joguines ... 27
4.3.1 Joguines de fusta ... 27
4.3.2 Joguines de metall ... 28
4.3.3 nines de plàstic ... 29
4.3.4 Figuretes de plàstic ... 31
4.3.5 Peluixos ... 32
4.3.6 Joguines electròniques ... 34
4.4 Relació de funcions i tasques al taller amb el currículum de Tecnologia 35 4.4.1 Alumnat de Tecnologia de 2n d’ESO ... 36
4.4.2 Alumnat de Tecnologia de 3r d’ESO ... 38
4.4.3 Alumnat de Tecnologia de 4t d’ESO ... 41
4.4.4 Alumnat de Tecnologia Industrial I de 1r de Batxillerat... 43
4.4.5 Alumnat de Tecnologia Industrial II de 2n de Batxillerat ... 45
4.5 Treball cooperatiu per equips ... 47
4.6 Tutoria entre iguals ... 49
4.7 Organització del Taller de Reparació ... 50
4.8 Temporalització ... 53
4.9 Monitorització de la implantació dels valors ... 55
5 DISCUSSIÓ ... 56
6 CONCLUSSIONS ... 58
7 REFERÈNCIES ... 59
8 BIBLIOGRAFIA ... 64
LLISTAT DE FIGURES
Figura 1. Màscares elaborades amb ampolles de plàstic reciclades, proposades per Oxfam Intermón (Oxfam, 2020). ... 4
Figura 2. Aspecte del taller del Hospital de los juguetes (Domingo R., 2016).
... 5 Figura 3. Exemples de joguines reparades a l’Hospital de les joguines (Batllori, 2020). ... 6
Figura 4. A la Fundació Deixalles el recapte i la reparació de joguines és una de les activitats que ofertades per a la inserció laboral (Deixalles, 2020). ... 7
Figura 5. Convocatòria d’una sessió de repair café per reparar i regalar joguines (Gispert, 2015). ... 8
Figura 6. Cotxe elaborat amb llaunes d’alumini per l’IES Martín Rivero (Profundiza, 2017). ... 11
Figura 7. Tren de fusta creat per l’IES Alameda a l’assignatura de tecnologia (Alameda, 2020). ... 12
Figura 8. Entre les propostes al departament d’I+D+i de l’IES Marín Rivero hi ha un exemple de crear un projector per al mòbil. ... 13
Figura 9. My first mind blowing science és un exemple de joguina no sexista que, apart, fomenta la ciència i la tecnologia (Stenhouse, 2020). ... 20
Figura 10. Fases del procés de reparació de joguines al taller de Tecnologia ... 21 Figura 11. Seqüència del procés de reparació d’una joguina per part d’un grup. ... 24
Figura 12. Titella de fusta amb una cama avariada (Bricomanía, 2020). ... 28 Figura 13. Els cotxes en miniatura són un exemple típic de joguina de metall (Fuentes, 2018). ... 29
Figura 14. Els cabells de les nines de plàstic solen presentar desperfectes que es poden solucionar fàcilment (Tricia, 2012). ... 30
Figura 15. Les parts blanques de les figures de plàstic tendeixen a tornar grogues. Aquest efecte es pot tractar de manera senzilla (Jour, 2017). ... 31
Figura 16. Osset de peluix amb el cap parcialment arrencat, que se soluciona recosint el cap (Wikihow, 2020). ... 33
Figura 17. Restes d’àcid i corrosió de bateries als contactes és una causa molt comuna d’avaria a una joguina electrònica (Lacoma, 2016). ... 34
Figura 18. Organització de l’espai al taller de reparació de joguines. A la part central hi ha les taules i les estacions són a la part perifèrica. ... 51
Figura 19. Diagrama de Gannt amb la distribució temporal de les tasques al taller durant un curs acadèmic. ... 54
1
1 JUSTIFICACIÓ
L’assignatura de Tecnologia es caracteritza actualment pels seus continguts purament tècnics i per la seva visió pràctica i utilitarista del món. En ella es prioritza una transmissió de coneixements per a fabricar objectes i artefactes, i es dona molta importància a aspectes com ara la millora de l’eficiència als processos.
La tecnologia és clau a la transformació de la societat moderna i al desenvolupament que aquesta ha experimentat els darrers temps, és una eina imprescindible per al desenvolupament econòmic, però el seu plantejament utilitarista pot arribar a influir negativament a la visió i el comportament de la societat. Per exemple, la fabricació i el consum desmesurat de productes és insostenible i suposa un impacte molt negatiu al medi ambient.
L’ensenyament de la tecnologia ha d’anar sempre acompanyat de valors ètics, ha de fomentar la responsabilitat i alertar sobre les conseqüències de les accions que es prenen. A la proposta educativa del present projecte es busca, mitjançant un taller de reparació de joguines, conjugar l’ensenyament dels continguts de l’assignatura de Tecnologia amb el foment de valors ètics com ara l’empatia, la solidaritat, la defensa del medi ambient i de la igualtat de gènere. Es vol fomentar l’autoestima i l’autonomia de l’alumnat, així com motivar-lo, independentment del seu gènere, a la matèria de tecnologia.
2
2 OBJECTIUS
• Complementar la transmissió de coneixements amb la implantació d’una educació basada en valors.
• Conscienciar l’alumnat sobre la importància de la reutilització i el consum sostenible com a eina contra el deteriorament del medi ambient.
• Instaurar un clima de respecte entre tots els integrants del taller i de defensa de la igualtat de gènere.
• Motivar l’alumnat femení en el desenvolupament de tasques tècniques físiques.
• Conscienciar l’alumnat sobre la part negativa de la posició per part de certs sectors econòmics i industrials referent al respecte dels drets humans i el medi ambient.
• Inculcar a l’alumnat un mètode de treball i pensament sistemàtic, estructurat i planificat.
• Fomentar l’autonomia personal de l’alumnat, així com la seva iniciativa i capacitat resolutiva i d’anàlisi davant nous problemes i situacions.
• Establir una comunicació fluida i directa entre grups de diferents nivells al centre educatiu.
• Fomentar entre l’alumnat l’empatia i la solidaritat i valorar la importància del servei a la societat.
3
3 ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Per tal de garantir el caràcter innovador del projecte presentat, s’ha realitzat una recerca exhaustiva de treballs de final de màster relacionats amb la creació de tallers per a la reparació de joguines i no s’ha trobat cap referència al respecte.
Actualment es fomenta a tots els centres la valoració del reciclatge com a base per la lluita contra la degradació del medi ambient. Una altra manera de lluitar per la preservació del medi ambient, complementària al reciclatge, és la reutilització, on la reparació d’objectes n’és un cas particular. A excepció de mencions a iniciatives puntuals, no s’ha trobat documentació relacionada amb activitats de reparació de joguines per part de centres educatius ni, conseqüentment, de la creació de tallers permanents a tal efecte. Les activitats de reparació de joguines que s’han trobat han estat o bé activitats comercials dirigides a rehabilitar joguines antigues per a col·leccionistes o bé iniciatives ciutadanes que fomenten la reutilització per a la preservació del medi ambient i el desenvolupament de l’autonomia individual.
Gran part de les activitats i accions dels centres educatius en relació amb les joguines es basen en la recaptació de joguines usades per a la seva distribució entre els col·lectius amb necessitats econòmiques durant les campanyes de Nadal. En quant a la fabricació de joguines i la seva vinculació amb l’assignatura de tecnologia, la majoria dels casos consisteixen en joguines basades en mecanismes, elaborades amb fusta o cartró. S’han trobat exemples d’iniciatives que combinaven la fabricació de joguines i el reciclatge, però se centren en la creació de joguines amb materials reciclats, i no en la reparació de les mateixes.
3.1 El foment del reciclatge i la reutilització
Un dels objectius del projecte és conscienciar l’alumnat sobre la situació d’emergència mediambiental actual i fomentar actuacions que ajudin a disminuir la generació de residus i contribuir d’aquesta manera a la conservació del medi ambient. Actualment, aquesta preocupació és present a tots els centres
4
educatius, a gran part dels quals hi ha comissions dedicades. El Govern de les Illes Balears té en funcionament un programa de Centres Ecoambientals (Balears, 2020), per impulsar l’educació ambiental a la vida dels centres educatius de les Illes Balears. Un punt molt important del programa consisteix en la conscienciació de la importància del reciclatge, concepte que els centres educatius han aconseguit incorporar de manera satisfactòria.
Figura 1. Màscares elaborades amb ampolles de plàstic reciclades, proposades per Oxfam Intermón (Oxfam, 2020).
Un altre objectiu del programa de Centres Ecoambientals és disminuir la generació de residus i reutilitzar determinats tipus de materials (Salvador, 2019).
La reutilització té molta rellevància, ja que si s’implementa satisfactòriament evita haver de reciclar materials, perquè implica generalment l’ús de material obsolet o espenyat per fabricar altres objectes diferents als originals. La reutilització
5
engloba el concepte de reparació, que és objecte de la proposta del present treball. La reparació d’objectes, en aquest cas, joguines, estalvia la necessitat de reutilitzar-los per a altres usos o de reciclar els seus materials.
Gran part de les iniciatives relacionades amb la reutilització de joguines es basen en l’elaboració de joguines a partir d’objectes o materials fets malbé o gastats. L’organització Oxfam (Oxfam, 2020) dona consells de com fabricar joguines reciclades, com ara disfresses amb caixes de cartró, titelles amb calcetins o màscares amb botelles de plàstic. Tanmateix, les accions destinades a la reparació de joguines per part d’institucions i centres educatius són, en comparació, molt més escasses.
3.2 Reparació de joguines fora dels centres educatius
Exceptuant qualque menció a iniciatives puntuals de reparació de joguines dins l’àmbit escolar, la pràctica majoria dels exemples que s’han trobat formen part d’empreses i activitats comercials.
Figura 2. Aspecte del taller del Hospital de los juguetes (Domingo R., 2016).
6 3.2.1 Hospitals de joguines
A Espanya existeixen activitats empresarials que es dediquen a la reparació i rehabilitació de joguines, tot i que no són gaire nombroses. En moltes ocasions s’autodenominen Hospitals de joguines. Gran part de les joguines que reparen als seus tallers són models antics que estan destinats a clients col·leccionistes.
Les principals joguines són nines, maquetes, cotxes i joguines electròniques. Un exemple n’és l’Hospital del juguete (RIMAR, 2020). La finalitat de la seva activitat és purament econòmica i no aporta cap mena de punt de vista educatiu.
Aquesta vessant educativa sí es pot trobar a (Batllori, 2020). Al seu hospital de les joguines de Barcelona no només es reparen joguines, sinó que s’imparteixen tallers de restauració especialment dedicats a escoles i es col·labora amb entitats socials per realitzar la recollida de les joguines defectuoses i posar-les en venda a preus simbòlics o directament regalar-les. La missió de l’hospital de les joguines és part dels objectius cercats al projecte proposat al present treball. Vol conscienciar que gran part de les joguines es poden reparar, i que el fet de fer-ho implica un valor. Aquesta intenció de l’hospital de les joguines d’educar en valors i oferir solucions de proximitat al problema socioambiental actual són aspectes compartits amb la proposta de projecte.
Figura 3. Exemples de joguines reparades a l’Hospital de les joguines (Batllori, 2020).
7 3.2.2 Fundació Deixalles
Hi ha moltes organitzacions i entitats que promouen el reciclatge i la reutilització dels objectes i els combinen amb el foment de valors. A les Illes Balears, la fundació Deixalles (Deixalles, 2020) fa servir tasques, entre d’altres, de rehabilitació d’objectes per ajudar a la reinserció laboral de persones en situació de risc o exclusió social. Tenen una secció de reparació de joguines de tota mena, que inclouen nines, peluixos, jocs de construcció, de taula, bicicletes i musicals. La fundació mira de lluitar contra el deteriorament del medi ambient i reduir l’emissió de CO2 mitjançant la reutilització dels objectes i l’allargament de la seva vida útil.
Figura 4. A la Fundació Deixalles el recapte i la reparació de joguines és una de les activitats que ofertades per a la inserció laboral (Deixalles, 2020).
La Fundació Deixalles té una àmplia experiència en tasques de recollida de material defectuós i la seva reparació i, per tant, el seu suport pot ser molt útil en diverses fases del desenvolupament del projecte proposat al treball.
8 3.2.3 Repair Café
En la línia del foment del reciclatge, la reutilització i reparació dels objectes han aparegut, a nivell mundial, els Repair Cafes (Cafe, 2020). El Repair Café és un moviment que pretén promoure la reparació de tot tipus d’objectes. Consisteix en fer quedades a bars i cafès on un grup de experts i professionals imparteixen els seus coneixements de reparació a qualsevol persona que hi vulgui participar.
Figura 5. Convocatòria d’una sessió de repair café per reparar i regalar joguines (Gispert, 2015).
Entre els objectes que s’hi reparen hi ha una secció dedicada a la reparació de joguines (Gispert, 2015). Els principals objectius d’aquest moviment és promoure la reparació per reduir la generació de residus, estalviar recursos i contribuir a reduir les emissions de CO2 .El moviment Repair Café ha arribat
9
també a Mallorca, i actualment s’hi pot assistir cada segon i quart dimarts de cada mes, al casal de barri Puig de Sant Pere, a Palma.
La fundació Repair Café realitza accions, cada vegada més freqüentment, amb el món educatiu per tal de conscienciar el jovent de la importància de reparar els objectes avariats per tal de minimitzar la generació de residus. A un esdeveniment on va participar l’IES Bajo Aragón es varen reparar tota mena d’electrodomèstics, roba i joguines (Castel, 2020)
Un aspecte molt interessant dels Repair Cafés és el foment del desenvolupament de l’autonomia mitjançant la tecnologia. Hi ha una transmissió de coneixement per part de la persona més experimentada i una adquisició de competències per part de la persona més principiant. Aquest concepte es vol incorporar al projecte de taller de reparació de joguines de tecnologia.
3.3 Reparació i fabricació de joguines als centres educatius
El projecte que es proposa al present treball intenta adreçar una sèrie d’objectius que inclouen, entre d’altres, la protecció del medi ambient mitjançant la reparació dels objectes, el foment de la solidaritat amb les persones amb necessitats econòmiques i el desenvolupament de l’autonomia i capacitat d’anàlisi a través de les competències adquirides a l’assignatura de tecnologia, amb la reparació de joguines com a fil conductor.
Els resultats de la recerca duta a terme mostren que gran part dels centres educatius han desenvolupat propostes que tenen com a objectius alguns dels esmentats anteriorment, però no s’ha trobat documentació de cap activitat que els inclogui a tots de la manera com es proposa al present treball.
3.3.1 Recapte de joguines
La recollida de joguines, tant de noves com d’usades, és una acció que està molt estesa entre els centres educatius del país (Sineu, 2019), (Huelin, 2015), (Granja, 2015). Aquestes accions tenen com a principal objectiu promoure la solidaritat entre la comunitat educativa i, especialment, entre l’alumnat del centre.
10
La planificació, coordinació i implementació d’aquestes campanyes sol recaure en les associacions de pares i mares de l’alumnat, els docents dels centres o inclús associacions d’antics alumnes. Un objectiu que busca la proposta d’aquest projecte és dirigir el protagonisme de l’acció cap a l’alumnat. L’alumnat, després de rebre unes indicacions i directrius per part del professorat, serà responsable d’organitzar les accions tant de recapte de joguines avariades com de la seva distribució una vegada hagin estat reparades. D’aquesta manera es vol fomentar l’autonomia i iniciativa de l’alumnat.
Un altre aspecte comú en les accions de recapte de joguines és que solen tenir una durada específica i localitzada en les setmanes prèvies a la festivitat de Nadal. En contraposició, es proposa que el taller de reparació de joguines del present projecte romangui actiu durant la totalitat del curs acadèmic. Cada moment del curs tindrà associada una fase determinada del projecte de reparació de joguines.
3.3.2 Fabricació de joguines amb materials reciclats
Les activitats de reutilització de joguines a l’assignatura de tecnologia als centres educatius són abundants, però es basen generalment en l’elaboració de joguines a partir de materials reciclats d’altres objectes. Un exemple és l’IES Puerto de la Torre (Torre, 2020). Es fan servir principalment llaunes d’alumini, botelles de plàstic, fustes i làmines de cartró per elaborar maquetes, vehicles i jocs de taula.
L’IES Martín Rivero, de Ronda, du anys fent servir la fabricació de joguines per fomentar l’esperit d’investigació i innovació entre l’alumnat. Ha implantat una fàbrica de joguines reciclades on es dissenyen nous tipus de joguines, utilitzant materials reciclats, aplicant conceptes de tecnologia per comprendre millor conceptes de física, química i biologia, entre d’altres matèries (Profundiza, 2017).
L’ús de parts d’altres objectes destinats a ser residus per a l’elaboració de noves joguines és sens dubte una manera de promoure la defensa del medi ambient entre l’alumnat. Però la reparació d’objectes pot ser encara més
11
interessant des del punt de vista mediambiental, ja que evita que es generin residus. Per altra banda, la reparació de joguines és l’única activitat de reutilització que permet fer posteriorment accions de lliurament de joguines per als col·lectius amb necessitats econòmiques, ja que les joguines realitzades amb materials reciclats no ofereixen uns estàndards mínims de qualitat.
Figura 6. Cotxe elaborat amb llaunes d’alumini per l’IES Martín Rivero (Profundiza, 2017).
El fet de reparar permet desenvolupar aptituds en l’alumnat com són la capacitat d’anàlisi i diagnosi, ja que s’ha d’investigar la causa de l’avaria de l’objecte i idear la millor manera d’arreglar-la. Paral·lelament, facilita treballar el currículum de l’assignatura de tecnologia. Per exemple, la reparació d’una joguina electrònica permet desenvolupar més fàcilment la matèria d’electricitat i electrònica.
3.3.3 Fabricació de joguines i la tecnologia
Els exemples trobats que fan servir les joguines com a fil conductor per treballar la matèria de tecnologia, apart dels casos presentats de joguines fetes
12
amb materials reciclats, consisteixen generalment en l’elaboració de joguines amb material de cartró i fusta. Un exemple és el projecte de creació de vehicles amb fusta de l’IES Alameda (Alameda, 2020).
Figura 7. Tren de fusta creat per l’IES Alameda a l’assignatura de tecnologia (Alameda, 2020).
A l’hora de fer servir joguines a l’assignatura de tecnologia és molt comú abordar l’ensenyament dels mecanismes, novament fent servir materials com la fusta o el cartró. Si es fa una consulta a plataformes com Youtube es poden trobar múltiples exemples, com ara les joguines desenvolupades a lIES Canarias Cabrera Pinto (Díaz, 2011).
No abunden els exemples de centres amb propostes alternatives per a la creació de joguines. L’IES Martín Rivero, apart del projecte de fàbrica de joguines ja comentat a l’apartat anterior, disposa d’un departament de I+D+i, amb diverses propostes relacionades amb la tecnologia i la ciència en general, i mostren una selecció d’idees per fer joguines i experiments relacionats amb la ciència trobats a internet (Rivero, 2020).
13
Figura 8. Entre les propostes al departament d’I+D+i de l’IES Marín Rivero hi ha un exemple de crear un projector per al mòbil.
3.3.4 Tallers de reparació de joguines a centres educatius
Tot i no haver-se trobat cap treball de final de màster o altra documentació relacionat amb la reparació de joguines, sí s’han trobat referències de centres educatius que han desenvolupat aquest tipus d’activitat. Malauradament, la informació trobada es limita a mencions puntuals d’accions concretes de reparació de joguines dins un programa més ampli d’activitats, o com a proposta d’activitats d’aula.
El col·legi Obra Diocesana Santo Domingo de Silos, a la comunitat d’Aragó, tenia previst la realització, entre els dies 19 i 23 de Novembre de 2019, d’un taller de reparació de joguines (Aragón, 2019). L’activitat té similituds amb la proposta aquí presentada, ja que consisteix en recollir joguines electròniques usades, reparar-les i donar-les a l’organització Mans Unides. No ha estat possible recopilar més informació sobre aquesta activitat per tal de comparar-la amb la present proposta, de tal manera que es desconeix si s’ha implantat un taller
14
dedicat a aquesta activitat de reparació, si la iniciativa pertany al departament de tecnologia o el grau d’implicació a l’activitat per part de l’alumnat.
Un altre exemple és l’activitat desenvolupada per l’alumnat de segon del cicle formatiu de jardineria a l’IES Aras de Lucena (Morales, 2013), dins l’assignatura de tecnologia. El projecte mostra moltes similituds amb la proposta del present treball, ja que inclou no només les activitats de reparació, sinó també el disseny i implementació de la campanya de recollida i lliurament de les joguines. A l’activitat l’alumnat posa en pràctica els seus coneixements de materials i les seves propietats, electricitat i electrònica. Reparen nines, peluixos, joguines amb components electrònics, patins i patinets, entre d’altres. A l’activitat preparen també adequadament les joguines per poder ser lliurades correctament a les entitats socials.
15
4 DESENVOLUPAMENT 4.1 Educació en valors
Durant els darrers anys, la funció que tradicionalment ha caracteritzat els centres educatius ha experimentat una evolució molt important. Els centres han passat de ser llocs destinats exclusivament a la transmissió de coneixements a esdevenir punts de promoció d’actituds i valors dirigits a promoure el respecte, la tolerància i la cooperació amb l’entorn. Hi ha un consens que els centres han d’abandonar el plantejament purament academicista que històricament han sostingut i donar més importància a la part afectiva i actitudinal de l’ensenyament.
L’educació en valors tracta de materialitzar aquesta transformació, ajudant l’alumne a madurar humanament i a contraure vincles afectius amb la pròpia comunitat (Brezinka, 2006). Les característiques de l’educació en valors es poden resumir en els següents punts (Chacón, 2009):
• L’ensenyament considera els valors i les actituds com de màxima importància a l’hora de permetre l’alumne desenvolupar-se correctament dins un món i una societat que evolucionen constantment.
• Té com a objectiu desenvolupar la personalitat de l’alumnat, de manera integral, des d’un punt de vista més humà.
• S’adapta a la realitat i les necessitats de la societat i les seves demandes.
La necessitat d’educar en valors ha anant adquirint més força a mesura que creix el consens què la societat actual ha sofert una pèrdua molt ràpida i generalitzada dels seus valors tradicionals. Hi ha autors que, entre d’altres motius, consideren el desenvolupament del saber científic i el caràcter crític associat al pensament científic com uns dels factors que han contribuït a la pèrdua de valors de la societat (Brezinka, 2006). Independentment de la validesa d’aquesta hipòtesi, les matèries cientificotècniques han d’acompanyar la transmissió de coneixements amb una valoració ètica d’aquests.
16
La necessitat d’adreçar aquesta vesant de l’educació basada en valors ha estat explícitament recollida al currículum bàsic de l’ESO i el batxillerat, dins el grup de competències bàsiques, a la competència social i cívica (Ministerio de Educación, 2015). Però, tal i com s’afirma a (Gracia Calandín & Gozálvez, 2016), la formació en valors també queda reflectida a la resta de les competències bàsiques, ja que fomenten que l’alumnat desenvolupi un raonament crític i la seva personalitat, treballen la seva comprensió del món i treballen la defensa d’un desenvolupament sostenible respectuós amb el medi ambient.
La implementació de l’educació en valors no es concreta mitjançant una matèria expressament dedicada, sinó que s’aconsegueix de manera tranversal durant totes les accions educatives. Aquesta transversalitat afecta, per tant, també a l’assignatura de Tecnologia.
La proposta educativa que es presenta aquí té com a nucli central l’educació en valors, però quan es parla d’educació en valors, cal definir quins són els valors que es volen transmetre, ja que el concepte de valor és en si massa genèric i ampli. El desenvolupament científic i tecnològic dels darrers anys han estat el motor transformador de la nostra societat, i té inevitablement associats aspectes positius i negatius. L’assignatura de Tecnologia permet treballar la responsabilitat com a valor global, del qual se’n deriven molts d’altres (Lezama, 2004). A la present proposta es posarà èmfasi en el foment de les següents actituds i valors:
• La solidaritat. La conscienciació de la necessitat d’ajudar altres persones que es troben en situacions difícils i d’empatitzar amb elles. Aquest valor es vol treballar mitjançant la participació a les campanyes de recapte i distribució de joguines al Nadal.
• El servei a la societat. Vivim a un societat a la que pertanyem com a persones i a la qual hem de contribuir. Participar i contribuir en campanyes solidàries, establint contacte amb les entitats socials de la societat, fomenta el sentiment de comunitat.
17
• El respecte al medi ambient. La situació climàtica actual és d’extrema gravetat i cal conscienciar la població per actuar ja contra el deteriorament mediambiental. La reutilització d’objectes i materials, conjuntament amb el foment del consum sostenible, és una mesura crucial a l’hora de combatre aquesta amenaça. La reparació de joguines al taller té com a objectiu el foment de la reutilització com a eina de lluita contra el deteriorament del medi ambient.
• El consum sostenible. Juntament amb la reutilització, són els pilars dins del grup de valors que es volen treballar al projecte, que esdevenen eines per a defensar el medi ambient. Al taller de reparació, l’alumnat reflexionarà sobre la curta durada de la vida útil d’una joguina actual, la rapidesa amb què una persona del primer món es desfà dels objectes, així com de la velocitat en què un objecte deixa de funcionar.
• L’autonomia. Al taller es treballarà la capacitat de valer-se per un mateix, mostrar-se davant una situació amb un problema i haver de trobar una solució. La societat actual afavoreix que, davant un conflicte o problema, decidim apartar el problema i deixar-ho de banda per a que se n’ocupi una altra persona. Mitjançant la reparació de joguines, l’alumnat es trobarà arreglant (“solucionant”) objectes rebutjats, tal i com segurament ells mateixos hauran fet al passat. Adquirir consciència de què un mateix pot enfrontar-se a aquest petits reptes amb èxit esdevindrà una eina de cara a la seva vida futura.
• La igualtat de gènere. El món de la joguina actual, en general, contribueix a cimentar uns rols específics i diferenciats entre nens i nenes, fomenta i consolida els estereotips de gènere existents a la nostra societat. Moltes de les joguines amb que juguen els infants reprodueixen actituds i professions que els nens i nenes assumeixen com aspiracions, per la qual cosa els influeix a l’hora de de decidir la seva trajectòria educativa i laboral futura. Les joguines destinades a nenes tendeixen a representar
18
infermeres, models o princeses, mentre que les joguines dirigides als nens representen figures com policies, bombers o soldats. Tot i que aquesta separació de rols tendeix poc a poc a disminuir, ja des dels primers anys es comença a apartar les nenes del món científic i tècnic, la qual cosa repercuteix en la seva posterior trajectòria acadèmica i professional. Un dels objectius del taller de reparació de joguines és, per una banda, fer conscients les estudiants d’aquesta realitat i, per altra, apropar-los la tecnologia i fomentar en elles el pensament cientificotècnic.
4.1.1 Currículum ocult
Els valors destacats a l’apartat anterior constitueixen temes transversals, compartits pel conjunt de la comunitat educativa. Tanmateix, en ocasions hi ha valors no desitjats que es transmeten dins el centre, generalment de manera no deliberada. Aquests valors solen ser un reflex directe del pensament de la societat, i la seva transmissió es coneix com el currículum ocult (Carrillo, 2007).
L’educació en valors va lligada al currículum ocult, però aquest es refereix directament a les accions o actuacions que es duen a terme al centre educatiu, més que a les intencions (Díaz Barriga, 2006).
Segons (González García & Pérez Sedeño, 2002), tot i que l’ensenyament pretén mostrar-se com a igualitari i no sexista, l’alumnat femení no es troba en condicions d’igualtat amb els seus companys masculins a causa de les aspiracions, expectatives i comportaments del professorat i l’alumnat masculí, aspectes constituents del currículum ocult. Generalment, el professorat no té intenció d’establir diferències entre l’alumnat femení i masculí, ni de discriminar, educar de manera diferenciada o establir diferents expectatives en funció del gènere, però nombrosos estudis mostren que és així (Acevedo, 2010). Una de les causes més evidents és que es tracta d’un reflex de l’educació que el professorat i la societat ha anat rebent al llarg dels anys.
El mateix alumnat participa del currículum ocult, ja que els estudis de caire més tècnic o tecnològic estan ocupats pràcticament en la seva totalitat per
19
alumnat masculí, mentre que la situació és justament la inversa quan es tracta d’altre tipus d’estudis, com per exemple relacionats amb l’atenció sociosanitària.
Una de les qualitats més importants del currículum ocult és que l’ensenyament-aprenentatge és reiteratiu, continuat en el temps, mentre que les mesures de coeducació es limiten a actuacions i activitats puntuals (Acevedo, 2010).
El taller de reparació de joguines de Tecnologia vol promoure iniciatives per fomentar la igualtat de gènere i l’eliminació dels rols sexistes. Aquestes iniciatives es concretaran en:
• Millorar la visibilització de les actituds o enfocaments sexistes de part de la indústria de la joguina. Convidar a la reflexió sobre les joguines en reparació al taller i el missatge que transmeten als nens i nenes. Aquestes pràctiques es veuen amplificades a les campanyes publicitàries a la televisió i internet.
• Identificar si hi ha joguines que eviten aquesta separació de rols, introduint- ne exemples, com ara el presentat a la Figura 9, que permet fer experiments científics divertits.
• Establir grups mixtos, de tal manera que l’alumnat haurà de treballar conjuntament amb companys tant femenins com masculins.
• Conscienciar l’alumnat que no hi ha tasques associades a un gènere en concret. Tot alumnat realitzarà tasques que requeriran la manipulació d’eines de taller i el treball de materials, així com d’altres que implicaran rentar roba de nines, arreglar cabells, cosir i granar.
El taller de reparació de joguines presenta un avantatge respecte les actuacions que generalment es duen a terme a l’àmbit de la coeducació, i és que les accions dirigides a preservar la igualtat de gènere duraran la totalitat del curs acadèmic, incrementant d’aquesta manera l’eficàcia d’aquestes actuacions.
A l’hora de fixar aquestes i d’altres iniciatives dirigides a fomentar la igualtat entre gènere, el taller de reparació de joguines treballarà conjuntament amb la
20
comissió de coeducació. Amb ella es discutiran les mesures més adients, i s’anirà informant de l’evolució de l’alumnat en funció de les iniciatives preses. Es dissenyaran també, al llarg del curs, actuacions i esdeveniments complementaris dins l’àmbit de la coeducació.
Figura 9. My first mind blowing science és un exemple de joguina no sexista que, apart, fomenta la ciència i la tecnologia (Stenhouse, 2020).
4.2 Funcionament del taller com a centre sistematitzat de reparació
Un dels objectius del projecte proposat és que l’alumnat desenvolupi les seves accions d’una manera organitzada, estructurada temporalment, amb fases diferenciades. Aquesta manera de procedir i treballar s’aplicarà igualment al funcionament del taller en general com a la feina desenvolupada per l’alumnat, tant individual com en grup. Es busca que l’alumnat poc a poc incorpori a la seva manera de procedir diferents elements, com ara la planificació, la fixació
21
d’objectius, la monitorització del compliment de les tasques, etc. En definitiva, que aprengui a treballar d’una manera estructurada.
La Figura 10 mostra les diferents fases que contempla el procés de reparació de joguines previst per al taller. A continuació es detallarà cada fase.
Figura 10. Fases del procés de reparació de joguines al taller de Tecnologia
4.2.1 Campanya de recapte de joguines
El procés de reparació de joguines comença amb la preparació de la campanya de recollida. Aquesta campanya tindrà dues vessants: una interna i una altra externa. La implementació de la campanya s’iniciarà a mitjans de
Campanya Recapte
Primera tria Rebuig
Selecció de peces d’interès
Estoc
Separació per reciclar
Punt verd Segona tria
Assignació
Reparació Informe
Campanya donació
Es pot millorar?
Examen final ok?
SÍ
SÍ
NO
NO
22
Novembre, ja que és en aquesta època quan la societat està més conscienciada a l’hora de realitzar donacions de cara al Nadal. Com que aquestes dates no deixen temps suficient per a implementar la reparació de les joguines, a cada campanya de Nadal es lliurarà les joguines reparades l’any anterior. Això implica que el primer any no hi haurà lliurament de joguines, sinó que les que siguin reparades durant el primer any seran les lliurades el segon any.
El disseny de les campanyes de Nadal es realitzarà amb la coordinació permanent de la comissió de solidaritat del centre. Es debatran idees i suggeriments, es compartirà informació i es discutiran totes les opcions relacionades amb les campanyes nadalenques.
La campanya interna es realitzarà al mateix centre educatiu, i la dissenyaran i implementaran els mateixos alumnes de Tecnologia. Estarà dirigida a tota la comunitat educativa, incloent-hi familiars. Ja que l’alumnat serà qui determini la naturalesa de la campanya, aquesta variarà inevitablement d’un any a un altre, però es poden identificar punts clau comuns:
• Creació de fulletons i pòsters informatius de la campanya.
• Entrada a les xarxes socials del centre
• Qualsevol altra idea que resulti adient per a difondre la crida a la recollida.
En paral·lel a la campanya de difusió interna, es durà a terme una campanya externa, consistent en el contacte amb entitats socials que puguin aportar joguines al taller de Tecnologia, com ara la Fundació Deixalles o Oxfam, entre d’altres. Aquest contacte el realitzarà el professorat, però a la visita a les instal·lacions d’aquestes entitat per a la recollida de les joguines seleccionades hi participarà l’alumnat del taller de reparació. Aquestes visites, com la resta de sortides del centre per part de l’alumnat del taller, es realitzaran en coordinació amb la comissió d’activitats extraescolars, encarregada de l’organització de les sortides del centre per part de l’alumnat.
23 4.2.2 Primera tria
Quan arriba una joguina al taller, es procedeix a fer-ne una primera tria bàsica per determinar si és possible o no reparar l’objecte al taller. Les variables que ho definiran seran el grau de degradació de la joguina, la disponibilitat de material i eines necessàries per a la reparació i si el nivell de dificultat que comporta és assumible. D’aquesta primera selecció es derivarà un grup joguines desestimades.
A l’hora de desfer-se d’aquestes joguines refusades, es continuarà aplicant la filosofia de reutilització i reciclatge, que són la base d’aquesta proposta educativa. Això implicarà identificar i emmagatzemar parts i peces de joguines que puguin ser reutilitzades i separar les peces destinades a reciclatge:
• Moltes vegades es donarà la situació que hi haurà més d’un exemplar de la mateixa joguina al taller. En ocasions, la millor opció quan es repara una part d’una joguina és reemplaçar directament la part avariada per una altra en bon estat. Quan una joguina sigui rebutjada, s’identificaran les seves parts i components que puguin ser d’utilitats a la reparació de futures joguines. Alguns exemples poden ser rodes de cotxes, extremitats de nines, peces d’escacs, etc.
• La resta de les joguines que no siguin d’interès, es destinaran a reciclatge.
En aquest punt, es separaran els principals tipus de material reciclable abans de dur-ho al punt verd. Bateries, plàstic, cartró i paper, etc. Les visites al punt verd per depositar aquest material es faran conjuntament amb l’alumnat del taller de reparació de joguines.
4.2.3 Segona tria i assignació
Amb les joguines aptes per a reparació el docent en farà una organització en funció de la naturalesa de les tasques de reparació requerides, i s’assignaran a diferents grups de cada curs de Tecnologia d’ESO i batxillerat. Cada curs té assignades una sèrie específica de tasques, que es detallen a l’apartat 4.4.
24
Gairebé sempre, una mateixa joguina requerirà diverses actuacions, de tal manera que anirà passant d’un grup a un altre de manera seqüencial. Per exemple, un peluix que parla pot requerir un rentat del material tèxtil, cosir-li un braç, polir els ulls i reparar la part electrònica. Aquestes accions involucren diferents nivells a l’assignatura de Tecnologia. La planificació del flux de la joguina dins el taller també és una de les tasques a desenvolupar, que novament es detalla a l’apartat 4.4.
4.2.4 Reparació
L’alumnat no repararà qualsevol mena d’avaria, sinó només aquelles que, per la seva dificultat, pugui ser assumida pel nivell concret de l’alumnat i coincideixi amb el llistat de tasques encomanades a cada nivell particular. Independentment del tipus d’avaria a tractar, el procés de reparació d’una joguina queda il·lustrada a la Figura 11:
Figura 11. Seqüència del procés de reparació d’una joguina per part d’un grup.
Assignació Joguina
Creació Fitxa
Anàlisi Desperfectes
Reparació Joguina
Finalització Fitxa
25
1. L’equip rep la joguina seleccionada per a la seva reparació
2. S’obre una fitxa de reparació de joguina, que contindrà els següents camps:
a. Integrants de l’equip
b. Descripció de la joguina, amb foto c. Descripció dels desperfectes, amb foto
d. Descripció de les reparacions realitzades, amb foto
3. L’equip analitza els desperfectes presents a la joguina, i hi fa un enregistrament a la fitxa de reparació.
4. S’ideen i planifiquen les actuacions que requerirà la joguina. En cas que es desconegui com reparar alguna de les avaries identificades, es farà una recerca d’informació per trobar la millor solució.
5. Es procedeix amb la reparació de la joguina. Aquestes actuacions quedaran documentades a la fitxa de reparació.
Independentment de la fitxa de reparació de joguina, l'alumnat tindrà una llibreta de taller personal. Es farà servir com a registre de les accions dutes a terme al taller de reparació, opinions, càlculs i tota informació que sigui rellevant durant el procés de reparació d’una joguina. Hi constaran les diferents fases de l’actuació de reparació, com ara la diagnosi del desperfecte, la cerca d’informació de com fer la reparació i les solucions implementades.
4.2.4.1 Recerca d’informació
En ocasions no resultarà senzill trobar la solució a una determinada avaria o desperfecte. En aquests casos l’alumnat haurà de fer recerca d’informació sobre com procedir a la reparació. Les accions de recerca d’informació poden consistir en:
• A internet es poden trobar gran quantitat de pàgines i vídeos amb exemples de com reparar tota mena d’artefactes i joguines.
26
• En cas de no trobar la solució buscada, es poden fer debats amb tot l’alumnat de classe per discutir la millor opció.
• Una altra possibilitat és acudir a persones amb experiència en la reparació de joguines. Tal i com s’ha comentat a l’apartat de l’estat de la qüestió, actualment a Palma tenen lloc periòdicament trobades del Repair Café, on els assistents intercanvien experiències pròpies de reparació d’objectes.
Aquestes reunions poden ser una oportunitat per tenir noves opinions i punts de vista de cara a reparar la joguina. De la mateixa manera, a la fundació Deixalles es realitzen reparacions de joguines. Per tant, es podria fer una visita a la fundació per aconseguir suport en la reparació.
• L’alumnat de 2n d’ESO rebrà suport de l’alumat de 2n de Batxillerat mitjançant una tutoria entre iguals. Aquest sistema es detall a l’apartat 4.6.
4.2.5 Examen final
Una vegada finalitzades les intervencions, la joguina reparada s’emmagatzemarà amb la resta de joguines candidates a la futura campanya de donació de Nadal. A final de curs l’equip presentarà davant la resta de l’alumnat les reparacions que ha realitzat, donant detalls de tot el procés seguit durant la reparació: els desperfectes trobats, les solucions escollides i els punts de dificultat trobats.
A continuació, l’alumnat de 2n de batxillerat, encarregat de la gestió de qualitat del taller de reparació, procedirà a avaluar si la joguina reparada compleix amb uns mínims de qualitat per a poder ser regalada. Haurà de justificar el seu anàlisi, punt per punt. En cas afirmatiu, s’emmagatzemarà per a la campanya de Nadal. En cas que la joguina sigui rebutjada, s’haurà d’apuntar les actuacions que no han tingut un resultat satisfactori i donar suggeriments per a la seva reparació. A continuació, es determinarà si la joguina que no ha passat l’avaluació final pot ser millorada a una segona reparació. En cas afirmatiu, es tornarà a assignar a un grup per a una futura reparació. En cas de concloure que no es pot
27
fer res per millorar la joguina, aquesta es destinarà al punt verd, seguint el procés descrit anteriorment.
4.2.6 Campanya de donació
La fase final del procés consisteix en donar les joguines a les organitzacions de suport a la gent desfavorida. Aquestes entitats ja hauran estat identificades prèviament, tot i que el seu llistat podrà anar variant d’un any a un altre.
La donació de les joguines es farà de manera presencial per l’alumnat del taller de reparació, i la campanya de donació quedarà documentada gràficament per l’alumnat i comunicada pels mateixos mitjans que a la campanya de recollida de joguines.
4.3 La reparació de joguines
Hi ha un ventall molt ampli de joguines, cadascuna amb diferents particularitats i materials. En funció del tipus d’avaria i del material involucrat, la reparació requerida es podrà associar al currículum Tecnologia d’un grup concret.
En ocasions, una mateixa joguina demandarà treballar diferents tipus de materials i requerirà múltiples reparacions, de tal manera que la mateixa joguina anirà passant seqüencialment per les diferents estacions de reparació del taller.
A continuació, es farà una descripció dels principals tipus de joguines que es repararan al taller i els seus desperfectes i avaries més freqüents. Aquests exemples són només una mostra, i a mesura que el taller de joguines vagi adquirint més experiència, el tipus de joguina i avaria s’anirà ampliant.
4.3.1 Joguines de fusta
Les joguines fetes en gran part de fusta són molt delicades, ja que són sensibles als cops, les condicions ambientals com el sol i la humitat, i els atacs dels insectes. Els desperfectes més freqüents solen ser estelles, forats, peces trencades, pèrdua de pintura i esmalt.
28
Figura 12. Titella de fusta amb una cama avariada (Bricomanía, 2020).
La reparació de joguines de fusta permet aplicar tota la part de continguts de treball de material de fusta de Tecnologia I per part del grup de 2n d’ESO. En moltes ocasions suposarà la fabricació íntegra de peces senceres per substituir les trencades. Les eines requerides seran serres, paper de polir, diferents tipus de cola, trepants i, en definitiva, tot allò que es fa servir al taller de Tecnologia per al treball de la fusta.
4.3.2 Joguines de metall
Moltes joguines tenen parts o estan constituïdes a la seva totalitat per metall, i en moltes ocasions inclouen mecanismes al seu interior. Hi ha moltes varietats d’aquest tipus de joguina, i un exemple molt característic en són els cotxes en miniatura, com es mostra a la Figura 13.
Les reparacions de les joguines de metall permetran desenvolupar el currículum de Tecnologia I amb el grup de 2n d’ESO, en referència al treball amb material metàl·lic. Les principals actuacions impliquen el tractament de parts
29
rovellades mitjançant polit de superfícies i l’ús d’àcids i químics, eliminació de pintures i pintar de nou superfícies, tallar, foradar i serrar. En moltes ocasions serà necessari dissenyar i fabricar petites peces metàl·liques per reemplaçar-ne de trencades.
Figura 13. Els cotxes en miniatura són un exemple típic de joguina de metall (Fuentes, 2018).
4.3.3 nines de plàstic
Les nines fetes amb diferents tipus de plàstic són les més abundants. Tot i que, per la seva dificultat, al taller no es repararan directament les peces de plàstic, sí que hi ha una sèrie d’accions previstes
Entre els desperfectes més comuns hi ha el deteriorament dels cabells.
Aquets problemes es poden tractar fàcilment fent ús de rentats amb aigua calenta, components com aigua oxigenada i cremes condicionadores, pintes i raspalls, amb bons resultats, com es mostra a la Figura 14. Altres reparacions possibles són rentar els vestits, tant amb aigua com en sec, o recosir les parts que hagin perdut les costures. Les tasques de reparació de nines de plàstic abordaran continguts del currículum de Tecnologia II al grup de 3r d’ESO.
30 4.3.3.1 Treballant la reutilització
Les parts de plàstic es poden rentar fent servir alcohol o altres productes químics, però queda fora de l’abast del taller fer-ne reparacions més complexes.
Tanmateix, el que sí es pot fer es reemplaçar parts defectuoses, com ara qualsevol extremitat o el cap. Per poder-ho fer, cal tenir disponible un estoc previ de peces de recanvi. Aquest estoc es crearà a l’inici del funcionament del taller, i s’anirà ampliant amb el temps. Quan es determini que una nina de plàstic no pot ser reparada, s’avaluarà si es poden aprofitar part seves per a reparacions futures. Com que la varietat de marques de nines, amb tota mena de formes i mides, és immensa, es començarà només per un nombre reduït de models, com ara barbies i nenucos. Al taller sempre es donarà importància a la reutilització i la minimització de la generació de residus.
Figura 14. Els cabells de les nines de plàstic solen presentar desperfectes que es poden solucionar fàcilment (Tricia, 2012).
31 4.3.3.2 Mesures de seguretat
Tota intervenció al taller implica el compliment de les mesures de seguretat estipulades. A les tasques de reparació de nines de plàstic s’hauran de seguir les mesures lligades al treball amb productes químics, com ara l’ús de guants, mascaretes i ulleres protectores. A l’hora de cosir, s’han de seguir també les recomanacions existents per evitar punxades.
La implementació i seguiment de les diferents mesures de seguretat al taller de reparació de joguines estaran estrictament relacionades amb els continguts corresponents als diferents currículums de Tecnologia dels grups.
4.3.4 Figuretes de plàstic
Figura 15. Les parts blanques de les figures de plàstic tendeixen a tornar grogues. Aquest efecte es pot tractar de manera senzilla (Jour, 2017).
32
Un dels signes més comuns de deteriorament a les figures de plàstic és que les part blanques tendeixen a adquirir una coloració groguenca amb el pas del temps. Aquest efecte es pot revertir fàcilment mitjançant components químics com l’aigua oxigenada o peròxid en gel. La Figura 15 mostra el resultat de blanquejar certes parts d’una figura.
Els tractaments per a blanquejar plàstic requereixen del compliment de les mateixes mesures de seguretat que les reparacions de les nines de plàstic: ús de guants, mascareta i ulleres. Apart de raspalls i cintes per protegir la resta de la joguina, no es requereixen eines específiques.
Altres actuacions amb figures de plàstic inclouen la pintura de les parts que han sofert un desgast, o el disseny i fabricació de petites parts de plàstic per reemplaçar peces que no puguin ser reparades. Totes aquestes accions estan relacionades amb el currículum de Tecnologia II del curs de 3r d’ESO.
4.3.5 Peluixos
Les principals tasques de reparació dels peluixos són la seva neteja, cosir parts arrencades i restaurar o recuperar ulls.
Abans de procedir a la neteja, sempre és recomanable aspirar tota la superfície per eliminar la pols. Per rentar la pelfa del peluix se li haurà de buidar l’interior, mitjançant unes tisores, per allà on estigui cosit. Generalment aquest rentat es podrà fer amb una rentadora domèstica, la qual cosa por servir com a oportunitat per a involucrar les famílies en el procés de reparació de les joguines.
En ocasions, es més recomanable fer un rentat en sec. En aquest casos, es polirà el peluix amb una combinació de diferents sabons i líquids desengreixants, fent servir un petit raspall o un de dents.
Les extremitats parcial o totalment arrencades és un dels principals desperfectes que presenten aquestes joguines, tal i com es mostra a la Figura 16. Aquests problemes es poden solucionar fàcilment, tornant a cosir les parts arrencades. Tanmateix, existeixen diferent tècniques per cosir i aconseguir que el fil emprat no quedi a la vista.
33
Els ulls són un altre element que s’ha de reparar amb freqüència. Els ulls de vidre o de resina es poden restaurar polint-los amb paper de vidre i components químics, fins i tot simplement amb pasta dentífrica. En moltes ocasions n’hi falta un, o fins i tot els dos. En aquest casos, es procedirà de la mateixa manera que amb les nines de plàstic i es crearà un estoc d’ulls per a reparacions futures. Es poden aferrar directament amb silicona o, com a darrera opció, es pot optar per cosir botons que facin la funció d’ulls.
Els materials requerits per aquetes reparacions seran una aspiradora, raspalls, tisores, fils i agulles, pedaços, pasta dentífrica i vaselina.
Figura 16. Osset de peluix amb el cap parcialment arrencat, que se soluciona recosint el cap (Wikihow, 2020).
34 4.3.6 Joguines electròniques
Quan es parla de joguines electròniques es fa referència a qualsevol joguina que tingui una part elèctrica o electrònica. Per tant, totes les joguines presentades fins ara poden formar part d’aquesta categoria.
Figura 17. Restes d’àcid i corrosió de bateries als contactes és una causa molt comuna d’avaria a una joguina electrònica (Lacoma, 2016).
Les avaries a la part electrònica de les joguines solen ser uns dels principals motius pel seu refús, ja que moltes persones no són capaces de reparar-les.
Tanmateix, en gran part, es tracta de petits problemes de molt fàcil solució, que es poden resumir en:
• Impureses (químics, òxid) als contactes de les bateries
• Un connector solt
• Un fusible fos
35
Els contactes de les bateries es poden polir amb un paper de vidre i amb alcohol per llevar les impureses. Els cables solts es tornaran a connectar o a soldar, mitjançant un soldador i estany. Finalment, els fusibles cremats es poden substituir per de nous. La reparació de les joguines electròniques es farà utilitzant les eines adequades, en especial el multímetre, que permetrà anar resseguint el circuit per trobar possibles curtcircuits, circuits oberts o elements cremats.
Les accions de reparació a les joguines electròniques estan relacionades amb el currículum de Tecnologia de 4t d’ESO. Encara que no es trobi l’avaria de la joguina, el fet de desarticular l’objecte per inspeccionar-lo és ja en si una tasca de gran valor educatiu. Permet l’alumnat identificar els diferents blocs i les funcions que tenen, en especial quan adquireixin una mica d’experiència i comencin a identificar mòduls i blocs comuns a molts aparells electrònics.
4.4 Relació de funcions i tasques al taller amb el currículum de Tecnologia
El projecte del taller de reparació de joguines pretén ser un projecte transversal a tots els nivells de l’assignatura de Tecnologia. El taller és un espai de trobada on hi treballarà l’alumnat del centre de diferents nivells que comparteixen uns objectius comuns: aportar solucions de cara a tenir una societat més solidària i sostenible, respectuosa amb els demés i el medi ambient.
Integrada dins el departament de Tecnologia, es vol implementar al taller una filosofia de treball inspirada en una empresa tecnològica o industrial, amb una manera sistemàtica i planificada de procedir. La reparació d’una joguina seguirà un procés seqüencial, pel qual anirà passant per diferents fases, des de la tria inicial de la joguina i l’anàlisi del seu estat, fins al darrer vist i plau per al seu lliurament, tal i com ha estat detallat a l’apartat 4.2.
En funció del curs de l’alumnat, es desenvoluparà un grup de tasques específiques, adaptades al seu nivell i al currículum de Tecnologia associat corresponent. El procés de reparació d’una joguina serà, tanmateix, el resultat de
36
la feina conjunta de tot l’alumnat. Les tasques per curs es poden resumir de la següent manera:
• 2n d’ESO: Treball amb peces de fusta i metall
• 3r d’ESO: Treball amb peces de plàstic i material tèxtil
• 4t d’ESO: Treball amb material elèctric i electrònic
• 1r de Batxillerat: Treball avançat electrònic i disseny 3D
• 2n de Batxillerat: Gestió de processos al taller
Dins d’un mateix nivell, l’alumnat s’organitzarà en equips de 3 o 4 membres.
Tot i que els integrants de cada equip desenvoluparan gran part de les tasques de manera comuna, cada membre de l’equip tindrà un rol específic, detallats a l’apartat 4.5. A continuació es presenten, per a cada nivell, les tasques que desenvoluparan al taller i la seva relació amb el currículum corresponent de Tecnologia.
4.4.1 Alumnat de Tecnologia de 2n d’ESO
L’alumnat de Tecnologia de 2n d’ESO al Taller de Reparació s’encarregarà de treballar les parts de les joguines amb material de fusta i metall. A continuació s’enumera una sèrie de tasques concretes que se’n deriven:
• Disseny i fabricació de peces de fusta per reemplaçar les peces trencades
• Polit de superfícies de fusta per a posterior tractament amb vernís i pintura
• Desparasitació de fustes
• Ús de diferents coles per aferrar parts de fusta i/o metall
• Decapat de les parts metàl·liques amb químics per posterior pintura
• Pintura de peces de fusta i metall
• Disseny i fabricació de petites peces de metalls de fàcil treball, com ara l’alumini
• Polit de peces de metall rovellades
• Recuperació de parts útils de joguines mecàniques. Desarticulació de la joguina i emmagatzematge de les parts reutilitzables.
37
4.4.1.1 Relació amb els continguts del currículum de Tecnologia de 1r cicle d’ESO (C. d’Educació i Universitat, 2015a)
BLOC 1. PROCÉS DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES TECNOLÒGICS
• Tot i tenir unes tasques delimitades, formen part del desenvolupament d’un projecte tecnològic i coneixeran totes les seves fases. Les fitxes de reparació de producte serviran com a document tècnic, i es realitzaran amb eines d’OpenOffice
• El disseny i implementació de peces noves de fusta o metall per a reemplaçar peces trencades implica l’elaboració de documentació amb representacions gràfiques de les peces, amb acotacions i les vistes pertinents.
• Les eines de taller emprades consistiran en serres, trepants, tisores, cúters, torns, fregadores, martells, tornavisos, peus de rei, cintes mètriques, entre d’altres.
• L’alumnat s’organitzarà en equips, amb rols específics
• En tot moment l’alumnat coneixerà i seguirà les normes de seguretat del taller
BLOC 2. EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ TÈCNIQUES
• En el disseny i fabricació de peces tant de fusta com de metall es duran a terme esbossos i croquis, es prendran mesures, es representaran les peces amb cotes i diferents vistes i perspectives.
BLOC 3. MATERIALS D’ÚS TÈCNIC
• S’estudiaran i treballaran les propietats de la fusta i metell de les joguines a reparar.
38
• Es treballaran les múltiples tècniques per fer feina amb fusta i metall, com ara polir superfícies, serrar, envernissar, foradar, decapar, doblegar, pintar, etc.
• La conscienciació de les repercussions mediambientals que implica el refús de productes que poden ser reutilitzats i reconvertits constitueix un dels pilars d’aquesta proposta educativa.
BLOC 4. ESTRUCTURES I MECANISMES: MÀQUINES I SISTEMES
• Moltes joguines incorporen petits mecanismes i màquines simples. La reparació de peces de fusta i metàl·liques permetrà estudiar i investigar amb deteniment el funcionament d’aquestes estructures mecàniques
BLOC 6. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
• Ús d’eines d’OpenOffice per a l’elaboració de les fitxes de reparació de les joguines.
Taula 1. Relació de les tasques de l’alumnat de 2n d’ESO amb el currículum de Tecnologia
4.4.2 Alumnat de Tecnologia de 3r d’ESO
L’alumnat de Tecnologia de 3r d’ESO al Taller de Reparació s’encarregarà de treballar les parts de les joguines amb components de material plàstic i tèxtil.
Algunes de les tasques concretes que desenvoluparan són:
• Aspiració de la pols dels peluixos amb l’aspiradora
• Rentat de peces de roba o de la pelfa dels peluixos. Rentat amb aigua i detergent, que pot ser presencial al taller o bé a la rentadora domèstica, per tal d’involucrar les famílies en la tasca del taller
• Rentat en sec, amb raspalls petits o de dents, que implica la utilització de combinacions de detergents i líquids anti-greixos.
• Reparació dels cabells de les nines de plàstic
• Recuperació de peces senzilles, com ara extremitats de nines, peces de roba, caps, botons, ulls, etc. per afegir a l’estoc de recanvis.
39
• Cosir extremitats de peluixos, peces de roba
• Elaboració de parts senzilles de roba de nines
• Reemplaçament de cremalleres, ulls, etc.
• Reparació de de peces senzilles de plàstic que poden formar part de mecanismes. Disseny i fabricació de peces de substitució
• Rentat de diferents superfícies de plàstic amb acetona, alcohol o altres productes
• Pintura de superfícies
• Aferrar parts amb cola
• Ús de material termoretràctil per unir peces
• Tractament d’emblanquinat de les peces groguenques de plàstic de les joguines
• Reparació dels ulls de les nines i peluixos fets de vidre o resina
4.4.2.1 Relació amb els continguts del currículum de Tecnologia de 1r cicle d’ESO (C. d’Educació i Universitat, 2015a)
BLOC 1. PROCÉS DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES TECNOLÒGICS
• Tot i tenir unes tasques delimitades, formen part del desenvolupament d’un projecte tecnològic i coneixeran totes les seves fases. Les fitxes de reparació de producte serviran com a document tècnic, i es realitzaran amb eines d’OpenOffice
• El disseny i implementació de peces noves de plàstic per a reemplaçar peces trencades implica l’elaboració de documentació amb representacions gràfiques de les peces, amb acotacions i les vistes pertinents.
• Les eines de taller emprades consistiran en serres, trepants, tisores, cúters, torns, fregadores, martells, tornavisos, peus de rei, cintes mètriques,
