TREBALL DE FI DE MÀSTER
COM FEM POSSIBLE L’EDUCACIÓ FÍSICA EN TEMPS DE PANDÈMIA?
Daniel Ramírez Olmos
Màster Universitari Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari d’Educació Física) Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
2
COM FEM POSSIBLE L’EDUCACIÓ FÍSICA EN TEMPS DE PANDÈMIA?
Daniel Ramírez Olmos
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau
Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Educació Física, COVID-19 i estudi de casos.
Miguel Ángel Tirado Ramos
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ... 4
2. OBJECTIUS ... 4
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ ... 4
4. METODOLOGIA: ... 11
4.1. Estudi de casos ... 12
4.2. Descripció del context ... 13
4.3. Tècniques i instruments ... 13
4.4. Categorització i codificació: ... 16
4.5. Criteris de rigor científic: ... 18
5. RESULTATS ... 23
5.1. D1: Competència digital i digitalització confinament. ... 23
5.2. D2: Gestió COVID- 19. Normes i protocol. ... 24
5.3. D3: Situació docents. ... 25
5.4. D4: Gestió temps, material i espais. ... 26
5.5. D5: Programació i avaluació davant la COVID-19. ... 28
5.6. D6: Alumnes davant la COVID-19. ... 29
6. PROPOSTES DIDÀCTIQUES ... 30
7. CONCLUSIONS ... 32
8. REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES ... 38
9. ANNEXES: ... 41
9.1. Annex 1. Recull de mesures del protocol COVID-19 de la Conselleria d’Educació: ... 41
9.2. Annex 2. Autorització. ... 44
9.3. Annex 3. Entrevistes transcrites ... 45
9.4. Annex 4. Diari de l’investigador ... 77
9.5. Annex 5. Taula codificació i categorització. ... 84
ÍNDEX DE TAULES I FIGURES: Taula 1- Preguntes entrevista ... 15
Taula 2- Dimensions ... 17
Taula 3- Codificació dimensions, categories i nivells ... 18
Taula 4- Metodologies ... 19
Figura 1- Codificació participants ... 18
Figura 2- Criteri de codificació completa ... 18
4 1. INTRODUCCIÓ
El present treball va dirigit a analitzar una situació extraordinària que estan vivint els professors d’Educació Física als seus centres davant la pandèmia de la COVID-19 i realitzar propostes didàctiques que serveixin com a guia per a tots aquells docents que la vulguin emprar.
A l’estudi han participat un total de tres professors d’Educació Física de tres instituts d’Educació Secundària ubicats en contexts diferents.
El mètode per dur a terme la investigació ha estat l’estudi de casos que, per realitzar la recollida de dades, s’ha optat per les entrevistes semiestructurades amb la creació d’un qüestionari de preguntes ordenades en diferents dimensions.
Finalment, seguint un procés inductiu de categorització i codificació s’han ordenat les respostes dels diferents participants per gestionar adequadament la informació.
2. OBJECTIUS
Els objectius de l’estudi són els següents:
- Conèixer en profunditat les dificultats en la seva tasca de tres professors d’Educació Física davant situació provocada per la pandèmia.
- Realitzar propostes didàctiques que siguin d’ajuda per a tots aquells docents en cas de tenir situacions similars en un futur.
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Segons l’OMS (2020), la COVID-19 és una malaltia causada per un virus conegut com a SARS-CoV-2. Aquesta organització va tenir noticia d’aquest virus per primera vegada el 31 de desembre de 2019 en la regió de Wuhan (República Popular de la Xina). Es tracta d’un virus contagiós en certa manera desconegut per la qual cosa obliga que dins el nostre context, el de l’escola, s’hauran establir o complir unes mesures per evitar el contagi. En l’actualitat, s’ha estès per tot el
5 món provocant milers de morts arribant al punt de declarar-se com una pandèmia. Aquest esdeveniment ha fet que la nostra rutina diària canviï en molts d’aspectes i ens haguem d’adaptar a les noves situacions.
El COLEF (2020), la irrupció de la pandèmia dins l’àmbit educatiu ha suposat una gran dificultat degut al confinament aproximat de 3 mesos de l’any passat tant per tota la comunitat educativa. L’aïllament social, la incertesa de com es continuarà el curs acadèmic, el pas a les classes virtuals i ús de recursos electrònics ha suposat una càrrega de treball elevada per a la gran majoria de professors i alumnes.
En quant als alumnes, el període de confinament ha afectat en els seus nivells d’activitat física negativament. Segons Asencio i Hellín (2020) en el seu estudi amb alumnes d’ESO i Batxillerat es va demostrar que els nivells d’activitat física durant el confinament eren baixos. A més aprofundint en el treball, a quant menys edat dels alumnes, menor pràctica física.
Estudis com el de Hammami et al. (2020), davant aquest greu problema de falta d’activitat física publiquen una sèrie de recomanacions per realitzar exercici físic i mantenir una vida saludable a casa amb activitats amb el propi pes corporal com les flexions, tables isomètriques, squads, lunges, sit-ups o jumping jacks amb les seves freqüències i beneficis, diferents activitats dirigides o aeròbiques com la dansa o la zumba combinant amb estiraments i els jocs actius.
Tot això, acompanyat amb una dieta saludable. Per la seva part, l’OMS (2020) en la seva campanya #BeActive, recomana una sèrie de sessions i durada per setmana per tota la població segons l’edat. Destaquen les prescripcions de nins i adolescents entre 5 i 17 anys on tots han de practicar activitat física d’intensitat moderada o alta un mitja de 60 minuts diaris, almenys 3 dies per setmana.
6 I aquest canvi com va afectar en la intervenció docent? Dins la matèria d’Educació Física els professors es varen haver d’adaptar de ràpida per poder donar amb la tecla correcta i poder continuar, però no tots es varen adaptar al mateix ritme. Un estudi interessant, és l’estudi de Baena, López i García (2020) on analitzaren la intervenció docent durant la quarantena en un grup de professors en les dimensions de reorganització dels continguts, anàlisi de l’avaluació i canvis metodològics realitzats on els resultats indicaren que la majoria de docents no han seguit amb l’horari de docència que duien previ a la quarantena. A més, en la dimensió de l’avaluació gran part dels docents no han s’havien planificat com fer-ho. Això pot anar en relació amb l’altra dimensió, la dels continguts emprats que han estat preparats a contrarellotge sumat a que no han seguit un horari establert per dur a terme les activitats. Curiosament, la majoria han prioritzat continguts relacionats amb el bloc de condició física i salut a priori més fàcils d’abordar per realitzar activitats, deixant de banda blocs com l’expressió corporal, jocs, esports i habilitats motrius.
Seguint amb l’afectació de la intervenció docent, ens trobem els alumnes universitaris en formació docent on Varea i González (2020), analitzen com han experimentat les seves pràctiques docents d’Educació Física als centres educatius. En el seu estudi es pot extreure que les experiències no han estat tant positives, tenint una sensació de no haver fet les pràctiques veient com s’ha perdut en certa manera el propòsit i la identitat de l’Educació Física amb la falta d’interacció, moviment, activitats grupals i contacte físic amb els alumnes de secundària.
Davant aquesta problemàtica, una proposta didàctica interessant és la que presenta Burgueño et al. (2020) en el que suggereixen l’ús de continguts curriculars relacionats amb la qualitat de vida i salut, condició física i motriu, jocs i esports, expressió corporal i activitats físiques en el medi natural adaptats en aquest cas excepcional. Tots aquests continguts s’abordarien mitjançant les
7 tecnologies de la informació i de a comunicació degut al seu enfocament competencial i llançament de reptes als alumnes perquè treballin des de el seu domicili. Exemples serien reptes coreogràfics per l’app Tik Tok, activitats d’estiraments i consciència corporal, sessions de circuits d’orientació en casa, aprendre distàncies a casa, etc. Segons els autors l’avaluació es realitzaria mitjançant rúbriques, portfolio, diari, full d’observació i qüestionaris.
Una vegada acabats els mesos de confinament total, els autors Chen, et al. (2020) recomanen que la pràctica d’activitat física en la població infantil i adolescent ha de ser progressiva, començant amb activitats més atractives i augmentant gradualment el nombre de dies i quantitat de temps i la quantitat de temps de participació per a que els alumnes es vagin adaptant minimitzant el risc de possibles lesions.
Dins l’àmbit educatiu, durant l’estiu del 2020 es realitza la Jornada de Educación Física en tiempos de COVID-19 on participaren experts per saber com afrontar el repte del moment de retorn a les classes presencials. D’aquesta jornada, podem destacar el resum de Contreras (2020) on primer es tractaren les mesures de prevenció elaborades pel Ministeri de Sanitat i Educació com són la limitació de contactes, grups estables i reduïts, distància interpersonal d’1.5 mts., neteja de mans sempre i ús de mascareta. Com a punt important, es varen analitzar les alternatives metodològiques davant aquesta situació.
Els principis metodològics recomanats varen ser els següents:
- Treball autònom de l’alumne per poder garantir la distància necessària amb els companys.
- Reordenació de temps, espais i mitjans de control del professor.
- Individualització de l’ensenyament segons el ritme d’aprenentatge de cada un.
- Aprendre valors relacionats amb la responsabilitat individual i social.
8 Quant als models d’ensenyament:
- Plans per a l’ensenyament que tinguin recolzament teòric.
- S’ordenen tots els elements que conformen l’ensenyament i els resultats d’aprenentatge (activitats, relació professor-alumne, estratègies i avaluació) i són coherents entre sí.
En conclusió, ha de ser un model d’ensenyament personalitzat (MEP) que respongui a als principis metodològics esmentats abans, que sigui fàcil d’aplicar i que no requereixi de coneixements especials per part dels professors.
Dins la mateixa línia, destaca la ponència en la Jornada de Educación Física en Tiempos de COVID-19 de Chacón i Palou (2020) on tracten la transició del model tradicional d’Educació Física cap al model mencionat anteriorment, el MEP, mitjançant l’ús de recursos digitals i poder afrontar el nou context en que ens trobem. En aquest sentit el professorat ha d’estar preparat per poder donar un ús adequat dels recursos d’activitat física i evitar riscos sobre una mala pràctica. Donen importància a la recerca de vídeos útils d’exercicis, amb diferents nivells i intensitats segons els alumnes, que estiguin ben executats i siguin segurs o la indumentària adequada, entre d’altres, són aspectes que s’han de tenir en compte. A més, els autors per poder optimitzar l’ús de recursos tecnològics amb l’objectiu de desenvolupar autonomia per arribar a l’autoaprenentatge dels alumnes i que no hi hagi un ús indegut, recomanen una sèrie de principis:
- Programar tant a nivell presencial com virtualment.
- Preparar sessions i tasques dirigides per professorat especialitzat.
- Recomanar i facilitar recursos adequats en funció de l’edat i els continguts a treballar.
- Intervenir tant en les sessions presencials com no presencials per ajudar i guiar a l’alumne en el seu ensenyament.
9 També, per aconseguir aquesta interacció entre professors i alumnes, recomanen recursos com les plataformes d’ensenyament, blogs, app’s on es hi hagi un intercanvi d’informació en un entorn tancat només per la classe.
Finalment, les claus per poder passar d’un model tradicional a una individualització de l’aprenentatge serien les següents:
- Poder d’elecció de l’alumnat en el seu ritme d’execució en les activitats.
- Oferir informació sobre l’execució donant oportunitats i possibilitats d’execució.
- Maximitzar la seguretat en les tasques i les execucions. L’alumne ha de ser el responsable.
Passant a la part legislativa, a les Illes Balears pel nou curs acadèmic, la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca de les Illes Balears ha publicat mitjançant la seva web una sèrie de referències normatives que van actualitzant- se depenent de l’evolució de la pandèmia.
La darrera actualització és la Resolució conjunta del conseller d’Educació, Universitat i Recerca i de la consellera de Salut i Consum de 10 de novembre de 2020 per la qual es modifiquen la Resolució conjunta del conseller d’ Educació, Universitat i Recerca i de la consellera de Salut i Consum de 6 de juliol de 2020 per la qual s’aproven les mesures excepcionals de prevenció i contenció, coordinació i d’organització i funcionament per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 per als centres educatius no universitaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears per al curs 2020-2021, així com les resolucions conjuntes de 3 i de 25 de setembre de 2020, que la modifiquen.
Analitzant el document trobem que en un dels annexos, concretament a l’annex 2, es parla del protocol d’actuació per a les classes presencials d’Educació Física en ensenyaments tant de règim general com especial. En ell es tracta d’unificar i aclarir tots els protocols que s’han de dur a terme davant de l’activitat física.
10 Tal com diu a l’annex, es recullen normes generals com:
- Dur a terme les classes a l’aire lliure.
- Mantenir la distància de seguretat entre alumnes.
- No es pot compartir materials, ni begudes ni menjar.
- Activitats sense contacte físic garantint la distància de seguretat.
- Activitats on no és necessari l’ús compartit de material i equipaments.
- Activitats sense mascareta s’han d’organitzar subgrups fàcilment identificables.
Respecte a algunes mesures més específiques i importants es resumeixen les següents:
- En les mesures d’higiene és important incloure rutines de neteja amb gel hidroalcohòlic abans, durant i al final de les classes.
- Cal mantenir distàncies de seguretat d’1,5 mts. Si es fan activitats de mitja o alta intensitat, cal guardar més les distàncies.
- Obligatorietat d’ús de mascareta llevat d’activitats d’alta intensitat a l’aire lliure on es pugui garantir la distància de seguretat. El professorat mai se la pot llevar.
- Respecte als espais, a l’interior es recomana indicar amb un cartell les capacitats màximes de persones i cartells informatius sobre les normes d’higiene durant la pràctica d’activitat física. A més, han d’haver-hi dispensadors de gel hidroalcohòlic autoritzats i contenidors pel rebuig només per al material higiènic. L’activitat física es pot dur a terme en espais tancats sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat i hi hagi una ventilació adequada. Per últim, es recomana assenyalar amb referències visuals els sentits de circulació, entrada i sortida, vestidors oberts i altres espais per evitar aglomeracions.
- En els vestidors es recomana estar el mínim possible per evitar que hi hagin moltes persones i dur roba d’esport directament de casa. Si s’ha
11 d’utilitzar, que sigui per torns i hi hagi un mínim d’espai de 3 metres quadrats per persona. No es pot menjar dins i es recomana no dutxar-se.
És primordial la desinfecció entre horaris si l’usen diferents grups.
- Finalment, els materials han de seguir un procés de desinfecció. S’ha d’evitar compartir material i elegir material que sigui més fàcil de desinfectar. Entre grups diferents sempre s’ha de desinfectar el material i es recomana que sigui el mateix alumne l’encarregat de netejar el seu material. Per acabar, és important la desinfecció del calçat o inclús dur calçat de recanvi.
A l’annex 1, es troben de manera més extensa les mesures mencionades per la Conselleria d’Educació.
4. METODOLOGIA:
Per poder dur a terme el present treball, la metodologia escollida és la investigació qualitativa ja que ens permet observar i analitzar aquesta situació extraordinària que estam vivint d’una manera més propera. Aprofitant la varietat d’instruments i tècniques que pot aportar l’elecció d’una metodologia de caràcter qualitatiu i que ens ajudarà a aconseguir un major coneixement i comprensió dels efectes de l’actual pandèmia dins la matèria d’Educació Física, el mètode més idoni en aquest cas, és l’estudi de casos.
El motiu d’elecció d’aquest mètode és degut a que permet l’anàlisi d’aquesta situació excepcional i la seva problemàtica subjacent que afecta a l’Educació Física. A més, l’estudi de casos dona una profunditat d’anàlisi en les causes, obtenint una informació que amb les vies quantitatives, com per exemple un qüestionari, no es podria arribar, com són els problemes o aspectes de la comunicació no verbal que són visibles i es poden contar els participants en primera persona.
12 4.1. Estudi de casos
Bisquerra (2004) en el seu llibre, defineix l’estudi de casos com un mètode d’investigació de gran rellevància pel desenvolupament de les ciències humanes i socials que implica un procés d’indagació caracteritzat pel examen sistemàtic i en profunditat de casos d’un fenomen, entesos com a entitats socials o entitats educatives úniques. Per descriure la particularitat més característica del mètode citat, l’autor menciona les paraules de Muñoz i Muñoz (2001) on citen que el mètode és un estudi intensiu i profund d’un o varis casos o una situació amb certa intensitat, entès com un sistema acotat pels límits que precisa l’objecte d’estudi però emmarcat en el context global on es produeix.
Entre les avantatges de l’ús socioeducatiu de l’estudi de casos, Bisquerra (2004) extreu de Latorre (1996) i que ens serviran per poder enfocar la investigació trobem les següents:
- Possibilitat d’aprofundiment en un procés d’investigació a partir d’unes primeres dades analitzades.
- És apropiada per investigacions a petita escala en un marc limitat de temps, espai i recursos.
- És un mètode obert a reprendre altres condicions personals o institucions diferents on es pugui analitzar la possibilitat de contrastar la informació obtinguda de cada cas analitzat.
- És de gran importància i utilitat pel professorat que participa en la investigació.
- Duu a la presa de decisions, a la implicació, eliminació de prejudicis, etc.
Una vegada que sabem que és l’estudi de casos i quins avantatges ens poden donar en aquesta investigació, ens trobem que existeixen diferents tipologies. Murillo et al. (2013), anomena tres tipus de d’estudi de casos, que són els explicatius, descriptius i metodologia combinada. Després d’analitzar-les i establint una relació amb el present treball, he triat la metodologia combinada.
13 D’aquesta manera, amb l’elecció d’aquesta, s’agafaran aspectes dels tipus explicatius i descriptius, on a partir d’aquesta situació extraordinària com ha estat l’acompliment del treball dels professors d’Educació Física davant la COVID-19 i si les mesures de prevenció i de contenció de la Conselleria d’Educació estan ajudant, s’entrevistaran a tres professors de tres centres i contexts diferents. A partir d’aquí amb la informació recollida, s’analitzaran les diferents relacions entre aquests persones implicades, donant resposta a les diferents qüestions realitzades, comparar-les i poder extreure conclusions.
4.2. Descripció del context
Els participants de l’estudi són tres professors d’Educació Física, dels quals dos, en Roberto (IES Josep Sureda i Blanes, Palma) i en Josep (IES Xarc, Eivissa) són de l’etapa d’ESO i Batxillerat i en Carles (IES Bendinat, Palma) dels Cicles Formatius de Grau Mitjà en tècnic d’activitats fisicoesportives en el medi natural i Grau Superior en tècnic d’animació en activitats fisicoesportives. Els tres docents treballen a instituts d’educació secundària públics de contexts diferents.
4.3. Tècniques i instruments
Dins del ventall de tècniques dins del procés d’investigació-acció en la investigació qualitativa, el tipus de tècnica emprada per la recollida de dades més adient que he trobat és l’entrevista semiestructurada ja que em permetrà realitzar qüestions amb respostes obertes obtenint una informació més detallada i poder aprofundir en els temes relacionats amb la COVID-19. També, aprofitant els avantatges de les entrevistes semiestructurades, segons com evolucioni una entrevista es realitzaran noves qüestions segons les respostes que vagi donant l’entrevistat per poder polir i millorar de cara a la següent entrevista amb l’objectiu de que sigui més completa. A més, es seguiran les recomanacions de Díaz, Torruco, Martínez i Varela (2013) en el seu article sobre aquest tipus d’entrevista i establint relació amb el present treball, s’han dut a terme les següents mesures:
14 - Prèvia sol·licitud d’autorització a la direcció o cap d’estudis de cada centre educatiu via correu electrònic per poder entrevistar i enregistrar als professors participants. A l’annex 2 es pot veure l’exemple d’autorització utilitzat per a tots els centres.
- Preparació d’un guió amb qüestions prèviament meditades.
- Elecció per part dels participants d’un entorn estable i segur per poder realitzar les entrevistes mantenint la distància de seguretat i l’ús de la mascareta.
- Com a entrevistador, no interrompre ni influir en les respostes donades pels docents.
- Lliure expressió dels participants en cada qüestió.
Respecte al guió de qüestions, a continuació es mostren les que es realitzaran durant les entrevistes:
1-En quants centres has fet feina? Anys d’experiència?
2-En una escala de l'1 al 10, quin nivell de competència digital creus que tens?
3-Tens formació en recursos electrònics?
4-Quins programes estàs utilitzant actualment?
5-En el curs passat, en el moment que es va decretar el confinament, vares sofrir en el canvi de modalitat de presencial a digital?
6-Et vares planificar bé les activitats i treballs amb el alumnes o vares anar molt carregat de feina?
7-Ara mateix, amb els teus alumnes són totes les classes presencials? Com es reparteixen els cursos?
8-Respecte a situació del COVID-19, quins acords de departament teniu per la manera d’intervenir?
9-Quan vàreu començar el curs, trobes que estàveu desinformats i heu anat confeccionant més normes i estratègies a mesura que passaven les setmanes?
10-Trobes que el protocol de COVID-19 d’Educació Física està incomplet?
15 11-En la teva rutina diària amb els grups, com realitzes les transicions aula- vestuari-poliesportiu?
12-I els alumnes què fan amb el seu material personal?
13-En quant al material, com el gestioneu? És suficient?
14-Respecte a la teva programació i en comparació a altres anys, de quines coses has hagut de prescindir? En qüestió de continguts, EAA seleccionats...
15-Quina programació has dut a terme en la 1a avaluació i ara en la 2a?
16-Respecte a les teves classes, tens cursos amb dues hores seguides? Com ho tens repartit?
17-Respecte a les teves sessions, el temps efectiu de classe en quant es queda?
18-Quin tipus d’avaluació estàs utilitzant? Com avalues?
19-En relació a la situació del COVID-19, enguany has modificat qualque ítem a l’hora d’avaluar?
20-Trobes que el professor d’Educació Física en relació amb els seus companys d’escola, a nivell de competències i coneixement del currículum està per damunt?
21-Què penses sobre donar 2 hores d’Educació Física a la setmana?
22-Estàs trobant una actitud responsable dels teus alumnes davant aquesta situació?
23-Davant aquesta situació de pandèmia, creus que l’EF ajuda a que els alumnes siguin més conscients i responsables després fora del centre?
24-Enguany has trobat que els alumnes hagin baixat la seva condició física?
25-Què penses en relació a aquesta situació i la teva manera de treballar, t’està afectant o no?
26-Per finalitzar, tu creus que arrel de la pandèmia i del que està passant, l’Educació Física canviarà als centres?
Taula 1- Preguntes entrevista
Respecte a l’instrument, s’utilitzarà la gravadora de veu del dispositiu mòbil per realitzar els enregistraments. Finalment, es transcriurà la informació de
16 cada enregistrament per poder extreure-la i poder ordenar-la. A l’annex 3 es poden veure les entrevistes transcrites.
A continuació, es comença amb un procés inductiu de gestió de la informació por poder extreure aquelles evidències rellevants que siguin objecte d’anàlisi.
D’aquesta manera, es segueixen les següents les consideracions que Tirado (2010) nomena en el seu treball:
1. Recopilar la informació obtinguda en el desenvolupament del pla d’acció.
2. Reduir la informació per focalitzar l’atenció en els aspectes que interessen.
3. Presentar les dades recopilades de forma ordenada, comprensible i coherent.
Per acabar, un altre instrument, propi de la investigació qualitativa, que s’utilitzarà serà un diari de l’investigador. En aquest, s’escriviran anècdotes, percepcions, inquietuds i altres anotacions importants. A l’annex 4 es pot veure el diari de l’investigador.
4.4. Categorització i codificació:
Seguint el procés d’anàlisi de dades, es comença amb la categorització i codificació de la informació transcrita anteriorment.
Per una banda, parlem de categorització com aquell procés de resum i síntesi d’idees classificades en unitats d’anàlisi independents mitjançant la base de variables, dimensions i indicadors (Tirado, 2010).
D’altra banda, seguint les idees de González i Cano (2010), el procés de codificació és aquell que identifica paraules, frases o paràgrafs que l’investigador consideri que tinguin una significació en relació als objectius de l’estudi.
Seguidament s’assigna a cada unitat de contingut el codi, nombre o etiqueta propi de la categoria en què s’inclou.
17 D’aquesta manera, en la taula 2 les qüestions de les entrevistes s’han organitzat en 6 dimensions o temes.
Dimensió 1: Competència digital i digitalització confinament.
Dimensió 2: Gestió COVID-19. Normes i protocols.
Dimensió 3: Situació docents.
Dimensió 4: Gestió temps, material i espais.
Dimensió 5: Programació i avaluació davant la COVID-19 Dimensió 6: Alumnes davant la COVID-19
Taula 2- Dimensions
Dins de cada dimensió, s’han categoritzat un total de 17 ítems on s’han resumit i sintetitzat les idees ordenant-les en unitats d’anàlisi independents. Per una banda, com es mostra a la taula 3 “, a cada categoria se li ha assignat el codi “C” i el seu nivell corresponent “1”, “2”, “3”...” fins arribar a “17”.
D1
C1 Nivell de competència digital
C2 Canvi de modalitat de presencial a digital en el moment del confinament
C3 Planificació i càrrega de treball durant el confinament
D2
C4 Protocol d’actuació COVID-19 Conselleria d’Educació
C5 Acords de departament per intervenir davant la situació de la COVID-19
D3
C6 Desinformació a inici de curs respecte a la situació C7 Adaptació normes i estratègies COVID-19 a inici de curs C8 Situació COVID-19 i manera de treballar
C9 Situació COVID-19 i futur de l’Educació Física als centres
D4
C10 Gestió del material
C11 Transicions aula-vestuari-poliesportiu C12 Temps efectiu de sessió
18 D’altra banda, s’ha elaborat una codificació per reagrupar la informació compresa per les respostes de l’entrevista de Roberto amb el codi “A”, les respostes de l’entrevista de Carles amb del codi “B”; i les respostes de l’entrevista de Josep amb del codi “C” com es pot veure a la figura 1.
Finalment, a la figura 2 es mostra un exemple de la codificació completa.
4.5. Criteris de rigor científic:
Respecte a l’anàlisi de les dades recollides, és de vital importància per donar- li qualitat i credibilitat a l’estudi, tenir en compte els criteris de rigor científic que ens aporta la investigació qualitativa com són la credibilitat, transferibilitat,
D5
C13 Aspectes prescindibles de programació davant la COVID-19 C14 Adaptació de la programació a la situació de la COVID-19 C15 Avaluació davant la COVID-19
D6
C16 Actitud dels alumnes davant la COVID-19 C17 Condició física dels alumnes
Taula 3- Codificació dimensions, categories i nivells
Figura 1- Codificació participants
Figura 2- Criteri de codificació completa
19 dependència i confirmabilitat. Per aclarir i relacionar aquests criteris propis de la metodologia qualitativa mencionats amb els de la metodologia quantitativa, es mostra a continuació la taula 4 extreta de Latorre, del Rincón i Arnal (2003):
Credibilitat
Aquest criteri aporta a la recerca un valor de veritat on els resultats s’ajusten a la realitat. Per aquest motiu, en el present treball l’obtenció de totes les dades han estat mitjançant un llarg procés on he intentat apropar-me a la realitat dels professors d’Educació Física. Aquestes són les següents:
- Recerca d’informació rellevant d’estudis relacionats amb la COVID-19 i l’Educació Física als centres per l’elaboració d’un marc teòric.
- Elaboració d’un qüestionari. Aquest qüestionari l’he confeccionat i millorat gràcies a l’experiència viscuda com a mestre d’Educació Primària on he hagut de donar classes d’Educació Física i en certa manera he viscut de més a prop la situació extraordinària que estem vivint actualment.
- Respecte als participants, la relació correcta i professional des de la meva part cap a ells, ha possibilitat entrevistes personals i no via videocàmera i
Taula 4- Metodologies
20 que es mantingués un contacte constant després d’aquestes per poder fer qüestions que han anat sorgint posteriorment.
- Previ contacte amb els equips directius del centre via correu electrònic per poder demanar autorització per entrevistar als docents.
- Les tècniques i instruments emprats per la recollida d’informació han estat gravacions d’àudio mitjançant el dispositiu mòbil, transcripció dels enregistraments mitjançant programes de creació de documents i processadors de paraules per arxivar-ho a format digital. A més, es presenta un diari de l’investigador on s’han anat prenent anotacions sobre la meva situació durant tota la investigació, sensacions obtingudes durant les entrevistes, expressions i emocions dels participants, etc.
Transferibilitat
Al tractar-se d’una situació extraordinària amb uns escenaris, on transcorre l’acció docent, diferents als altres cursos acadèmics, les descripcions de les situacions, experiències viscudes dels participants en els seus contextos afegint una proposta didàctica, poden servir com a base i oportunitat perquè altres professors d’Educació Física puguin aplicar-ho en els seus entorns. Si que és cert que cada docent té una realitat diferent en el seu centre educatiu per qüestions d’espai, recursos materials, etc. Per aquest motiu, es presenten les descripcions dels escenaris de forma exhaustiva, experiències del docents, aprenentatges sobre les pròpies situacions viscudes veient una evolució dels participants en la seva tasca docent, etc. D’aquesta manera, les aportacions realitzades a l’estudi, es consideren que poden ser transferibles a altres contextos educatius.
21 Dependència
Aquest criteri fa referència a l’estabilitat de les dades recollides durant la investigació, és a dir, crear una consistència en l’estudi. Per això, per donar-li una fiabilitat a la recerca, primer és important l’actitud presentada per l’investigador, on gràcies a la motivació per tractar aquesta temàtica i després el convenciment als participants, on s’han sentit protagonistes i han tingut l’oportunitat de ser escoltats, col·laborant i involucrant-se ha estat primordial en la aportació d’informació. Posteriorment, mitjançant enregistraments d’àudio s’han transcrit textualment i minuciosament tots els diàlegs mantinguts en les entrevistes ordenant-se en taules que es troben a l’annex 5.
A més, tota aquesta informació s’ha triangulat amb l’ajuda d’un tutor extern que coneix la investigació qualitativa. Amb la seva guia, s’ha anat progressant i evolucionant en el tractament i anàlisi de dades i posterior interpretació de resultats.
Finalment, totes aquestes accions sumades a la publicació tota la informació recollida donaran el valor de consistència que es vol aconseguir.
Confirmabilitat
Des d’un primer moment s’ha seguit amb rigor aquest criteri amb el màxim d’objectivitat i neutralitat. Per aquest motiu, s’han seguit els següents principis:
- Actuació professional per avançar durant la investigació amb una actitud neutral.
- Creació i descripció d’un marc teòric per a la investigació.
- Fer saber als entrevistats sobre l’ús i tractament de la informació recollida durant tot moment amb la fi d’investigar.
- Elecció d’ús del dispositiu mòbil per enregistrar les entrevistes i transcripció d’aquestes amb processador de textos per la seva facilitat i comoditat per la posterior anàlisi.
22 - Procediment de categorització i codificació ordenada de la informació pel
seu anàlisi.
- Aprofundiment amb recollida de notes de camp i posterior creació d’un diari d’investigador.
23 5. RESULTATS
A continuació, es mostren els resultats obtinguts una vegada recollida tota la informació i analitzades les tres entrevistes. S’ha seguit el criteri de codificació de cada categoria per sistematitzar i ordenar les respostes seguint la taula 3
“codificació dimensions categories i nivells” entre les pàgines 17 i 18, de tal manera que les 17 categories queden ordenades dins les 6 dimensions.
En quant als participants, es seguiran els criteris de codificació “A”, “B” i “C”
assignats anteriorment en la figura 1 “codificació participants” de la pàgina 18.
5.1. D1: Competència digital i digitalització confinament.
En C1 els entrevistats A, B i C afirmen tenir una mitjana de competència digital alta i una formació autodidacta en recursos digitals i tecnològics. Entre les respostes sobre l’ús de programes en les seves classes, cal destacar a A:
“Idoceo, Google Classroom tant a nivell de centre com en les meves classes, unes certes app’s amb el mòbil, plataformes com Kahoot, Google Drive, pàgines webs... m'agrada molt combinar el digital”.
En C2, tant A com C, degut a la seva experiència utilitzant recursos digitals i previ ús de plataformes digitals amb els seus grups no varen patir amb aquest canvi. En canvi, B si va sofrir amb aquest canvi, verbalitzant que “la feina es va duplicar o triplicar” perquè havia de digitalitzar molts de recursos encara que tingués els continguts ja penjats pels alumnes. Un altre aspecte important, es que únicament C, en el moment del canvi a les classes virtuals, ha comentat que
“havia d’estar més damunt dels seus alumnes per controlar els hàbits esportius d’aquests”.
Finalment en C3, aquesta situació d’incertesa no va ser fàcil per cap docent ja que tot es va aturar i cada centre va escollir la seva estratègia de com poder arribar als alumnes i poder interactuar.
24 Per una banda, tant A com B, a l’inici del confinament la càrrega de feina va ser complicada de gestionar, concretament en la correcció de treballs que enviaven als alumnes. D’altra banda, C comenta que la seva situació la va afrontar millor: “em vaig planificar bé. Vaig programar per moments, un moment al matí i un moment a la tarda. Les meves classes eren directe, es connectaven tots i plantejàvem els exercicis i els fèiem”.
5.2. D2: Gestió COVID- 19. Normes i protocol.
Entre les respostes obtingudes en C4, A i C, troben que es tracta d’un protocol fonamentat més en la teoria que en la pràctica, sent difícil d’aplicar en la seva totalitat. De fet, A exposa el següent: “No es que fos incomplet perquè deia moltes coses de prevenció, però havien moltes coses que eren molt difícil d’aplicar al 100%, molt difícil de controlar-les. Penso que aguantar durant tot el curs amb aquest protocol és molt complicat. Acaba sent molt avorrit”. B, per la seva part, opina que és molt estricte. Finalment, A i B, coincideixen en que no és un document incomplet. Això sí, la sensació rebuda amb la seva comunicació no verbal en aquesta qüestió era de que no estaven completament convençuts amb l’actual protocol.
En C5, A, B i C estan en contacte amb el seu departament corresponent respecte a les mesures que de prendre davant la COVID-19 en les seves classes seguint l’annex de mesures i prevenció de la Conselleria d’Educació. Cal destacar, que la situació de B al donar esports fora del centre en pavellons municipals, ha d’estar pendent tant de l’annex de Conselleria d’Educació com la Conselleria d’Esports. També cal recalcar les mesures de prevenció a l’hora d’intervenir d’A i C, on coincideixen en llevar la mascareta en activitats d’intensitat alta.
25 5.3. D3: Situació docents.
Respecte aquesta categoria, C6, la qüestió s’ha enfocat a si estaven o no informats sobre com procedir en general en les seva tasca docent davant la COVID-19 a l’inici del curs acadèmic de 2020. Els resultats obtinguts són variats deixant preveure que cada un s’ha hagut d’adaptar com pogués. Per exemple, A comenta que “No estàvem desinformats, ja que teníem l’annex de protocol COVID-19 d’Educació Física”. Al contrari que B, que expressa que “Totalment, l’annex d’Educació Física era complicat per al nostre àmbit, el de la FP”. La resposta de B va en concordança amb les respostes donades en les C4 i C5 ja que ha d’estar pendent a diferents normatives i canvis continus.
A C7, sobre les normes i estratègies per a les classes d’ Educació Física a l’inici de curs, els tres participants coincideixen en que s’han anat adaptant a les situacions i amb les experiències han anat modificant aspectes de les seves sessions. En el cas de C, va més enllà i ha comentat que entre les mesures que varen prendre al centre va tenir suggeriments dels pares amb l’ús de la mascareta: “Per exemple, amb l’ús de la mascareta, portar una extra, fer una presentació a les famílies per resoldre dubtes sobre l’ús de la mascareta a Educació Física perquè hi havien suggeriments tant a favor de portar-la com en contra, per tant, vam fer un aclariment de com fer-ho servir”.
A C8, trobem un punt clau que és de quina forma ha afectat aquesta situació a la manera de treballar dels professors. En el cas d’A, al ser personal docent interí cada curs canvia d’institut i això suposa una dificultat. A, exposa que “M’he hagut d’adaptar a l’institut i a la COVID. Dur les mascaretes, les distàncies, el tipus d’escalfament que ha de ser molt controlat perquè si els deix autonomia no respecten les normes COVID. A l’inici de curs em va costar entrar en la dinàmica”. No obstant, les opinions de B i C, no són molt llunyanes a les d’A. En el cas de C, afegeix que “Tot i això, vaig adaptant-ho i anem fent-ho en la mesura del possible seguint la programació didàctica. En el meu cas fonamentalment ha sigut a l’hora d’adaptar-ho i el tema de l’atenció per part dels alumnes està sent
26 molt complexa perquè en el meu cas, n’hi ha un dia que tenen un pati entre les dues sessions però al pati no es pot esmorzar. Per tant, quan tornem a la segona sessió els he de deixar entre 10 i 15 minuts per a que esmorzin i amb el condicionant que suposa després tornar a reorganitzar el grup per a poder reprendre la marxa”.
A C9, les respostes donades pels participants A, i B són més optimistes i donen èmfasi a la importància de l’Educació Física per mantenir uns hàbits saludables i una vida activa. A en la seva opinió exposa que “davant d’aquesta pandèmia, els continguts d’Educació Física es podrien potenciar mes en els hàbits saludables donant-li mes valor a l’Educació Física”. Al igual que B: “A l’Educació Física s’han donat compte que és important que la gent estigui en forma i que tothom faci activitat física i a nivell social després de la pandèmia els alumnes puguin recrear-se, d’alliberar estrès, millorar la mobilitat a nivell físic, etc”.
Finalment, C dona una visió més critica de la situació: “A jo m’agradaria pensar que sí, però lamentablement em sembla que no, perquè si després del que ha passat encara no hem aconseguit ni tant sols una hora més d’Educació Física per grup, no sé que ha de passar per aconseguir-ho però és necessari ja, sobretot pel que et deia abans, els alumnes cada vegada tenen menys hàbits físics o esportius per dir-ho d’alguna forma”.
5.4. D4: Gestió temps, material i espais.
Entre la informació més important extreta a C10 sobre com gestionar el material, davant aquesta situació on hi ha moltes restriccions, ajustant-se al material esportiu disponible fa que cada docent s’hagi d’adaptar ràpidament al context. En aquest cas, tant A com B han tingut que adaptar-se explicant els seus casos. Per exemple, A menciona el següent: “Enguany, a l’inici ho vèiem malament. Aplicant la normativa COVID-19 no podíem compartir material. Ara,
27 en certa manera si que es pot compartir alguns materials. En el meu cas intento fer activitats sense material els utilitzo el menys possible. En el departament tenim aigua amb un poquet de lleixiu que usem com a esprai per a netejar el material i els dono paper perquè repassin ells, així tinc el material llest per a la següent classe. El centre compra producte i en consergeria tinc un pot que quan es va acabant, vaig i l'emplenem allà. En el cas de les mascaretes si se'ls rompen, han d'anar a consergeria i li proporcionen una mascareta nova. Quan utilitzem material, per exemple, si usem una pilota la faig neta abans i en el moment de començar l’activitat ens rentem tots les mans i cada cert temps que considero aturem i ens rentem les mans”.
A C11, es pot veure en les respostes que els tres entrevistats tenen les seves estratègies pròpies per realitzar els canvis d’aula al poliesportiu i quin protocol segueixen dins els vestuaris. Cal destacar la resposta obtinguda per A que és la més completa: “Vaig a cercar-los a l’aula, pas llista, es posen gel hidroalcohòlic abans de sortir de classe i bàsicament és intentar mantenir la distància de seguretat sempre encara que estiguem a l’aire lliure. En acabar la sessió netegem tot i anem al vestuari per ordre. Primer al·lots o al·lotes i allà es canvien amb mascareta sempre posada. Al vestuari van de 6 en 6 i només utilitzem un que tinc assignat. Després els acompanyo a classe on es tornen a rentar les mans”.
A C12, la majoria de docents han vist com el temps efectiu de les seves classes ha quedat reduït pel fet de seguir els protocols establerts en el seu centre, especialment en la neteja de mans i material i mantenir distància de seguretat. Els tres entrevistats han comentat que les seves sessions s’han vist afectades per interrupcions. De fet en el cas de B relata el següent: “Al tenir dues sessions seguides hi ha moltes pauses. Enguany entre el protocol COVID-19 en quant a la neteja de material i de mans, distància de seguretat i donar instruccions concretes per intentar no tenir problemes i afegint les interrupcions perquè les sessions són un poc llargues perdem uns 20 minuts”.
28
5.5. D5: Programació i avaluació davant la COVID-19.
En aquesta categoria, C13, es pot veure si el departament ha acordat programar conjuntament modificant o prescindint de continguts per evitar el contacte entre els alumnes i prendre les mesures adequades. En aquest cas, A descriu que “he realitzat és una simplificació dels continguts. Hi ha continguts que s'han hagut d'eliminar per exemple, teníem por amb els esports col·lectius com el basket que s'han de passar la pilota. Aquest tipus d'esports si no sabíem si es podien fer, el llevàvem. L'elecció de contingut ha estat difícil, igual que simplificar-los i com avaluar-los”. Al igual que C, on ha decidit eliminar tota unitat didàctica que impliqués una interacció directa. Però en canvi, B ha comentat que els professors d’esports d’equip han optat per minimitzar els contactes “anant més el compte”.
A C14, l’adaptació de la programació a la situació de la COVID-19 deixa entreveure el grau d’implicació i previsió per part dels docents. Cal destacar el comentari de C: “Enguany hem fonamentat el meu company i jo que tenim el nivell de 4t, envers la condició física. Més individual i en grups reduïts que no en gran grup. Per tant, la 1a avaluació la hem portat com sempre amb activitats de condició física i millora de la condició física a través d’activitats de jocs, de les proves físiques més per a nivell orientatiu de l’alumne que no d’avaluació. Ara en la 2a avaluació, hem inclòs els malabars, equilibris, corda i hem fet entrenaments totals, entrenament en la natura aprofitant l’espai i la natura que tenim. Dins la mateixa línia trobem A: “a l’inici de curs vàrem fer escalfament, condició física (resistència i carrera contínua) i jocs per treballar la condició física.
Per la segona avaluació, tinc pensat fer jocs populars i condició física part de força. Ho he fet pensant en cas que hi hagi un altre confinament. També vull afegir una part de coneixement de músculs”.
29 Una part molt important de la programació és la manera de com avaluen al present curs escolar, informació que es troba recollida a C15. Es pot dir que no s’ha trobat cap novetat entre els entrevistats. Es pot dir que tant A com B, han afegit la part de la COVID-19 com actitudinal, però en el cas de A al veure que les mesures de prevenció del protocol de Conselleria són obligatòries, ha comentat que “Simplement prenc anotacions negatives si no la porten o la hi lleven”. Per la seva part, C no ha modificat cap element, directament ha adaptat les sessions directament.
5.6. D6: Alumnes davant la COVID-19.
A C16, s’analitza l’actitud dels alumnes en el centre davant aquesta situació segons els tres entrevistats. A, B i C han comentat que s’està trobant una actitud responsable, però a vegades tenen dificultats i es relaciona més amb l’assignatura d’Educació Física. En aquest cas, A expressa que “Crec que amb la nostra assignatura han de tenir més en compte que no han de tenir contacte físic. Està clar que a l'aula és mes fàcil mantenir les distàncies, ells estan asseguts a una distància determinada i no es poden aixecar tret que demanin permís. En la nostra assignatura no és així, ells són al pati, tenen molta interacció i costa molt. Ells tendeixen a agrupar-se, per exemple quan deixem el material, sempre intent que el facin sense aglomerar-se”.
Finalment, a C17, una qüestió important és en quina condició física i de salut s’han trobat els docents als seus alumnes després de passar mesos de confinament, el període d’estiu i les restriccions en quant a la realització d’activitat física. Tant B com C, s’han trobat un empitjorament físic, però B ha comentat que s’ha trobat els dos pols contraris: “Amb el tema de la pandèmia s’avorrien i feien els seus circuits d’entrenament a casa i es posaven més en forma. Quan hem pogut sortir del confinament, una de les aficions d’aquests alumnes ha estat quedar amb els amics per anar a entrenar a parcs de cal·listènia, alguns a córrer, altres en bici, etc. D’altra banda, altres que són majoria, han caigut en els videojocs, menjar malament...Són els dos costats
30 oposats que m’he trobat en els alumnes durant la pandèmia en quant a millorar o empitjorar la condició física”.
6. PROPOSTES DIDÀCTIQUES
La proposta va dirigida a tractar les problemàtiques o inquietuds dels docents als que volem donar resposta després del diagnòstic realitzat. Alguns dels inconvenients trobats són els següents:
- Problemes per mantenir les mesures de distància de seguretat, higiene i desinfecció del material.
- Baixa condició física dels alumnes després de temps de confinament i menys pràctica d’Educació Física.
- Adaptació a la COVID-19 de les programacions.
- Falta d’espais o instal·lacions al centre.
- Gestió de grups presencials i no presencials.
- Poc ús de les TICs.
- Continu desgast i tensió dels docents davant aquesta situació.
Per poder donar resposta a les problemàtiques anomenades anteriorment, es crearà el següent context:
- Ens situem a una classe de 4t d’ESO d’uns 30 alumnes. Es tracta d’un grup xapat, on 15 alumnes assisteixen presencialment un dia i l’altre no ja que venen els 15 restants.
- Creació de subgrups estables durant tot el trimestre o curs per garantir la seguretat en cas de contagis.
- Quant a les instal·lacions el centre té un poliesportiu dins el centre que es pot utilitzar sempre que estigui ventilat i d’una manera ordenada evitant aglomeracions i amb entrades limitades al vestuari, però s’aprofitaran els espais naturals que siguin suficientment grans de l’exterior del centre per desenvolupar la gran majoria de sessions possibles. És important que hi
31 hagi un consentiment informat o una autorització per a cada sortida que es faci.
- Dur roba de recanvi i altres necessitats com una segona mascareta i gel hidroalcohòlic.
- Respecte al material, si es pot evitar l’ús millor. En cas de necessitar, s’utilitzarà el mínim possible en les sessions i que sigui fàcil de netejar.
D’altra banda, que els alumnes creïn el seu propi material seria una bona idea.
Quant a les orientacions metodològiques, s’agruparan de la següent manera:
- Selecció de continguts del mateix tipus durant un trimestre.
- Predomini de continguts on es pugui garantir un distanciament mínim de seguretat.
- A l’inici de curs, després d’ un període d’inactivitat més el confinament del curs escolar anterior, seria recomanable elegir continguts amb baix impacte cardiorespiratori i anar pujant la intensitat o de nivell amb el temps.
- Suprimir els esports i jocs de contacte.
- Els continguts i aprenentatges no realitzats al curs acadèmic anterior, tenir-los en compte i intentar recuperar-los.
Respecte a les orientacions específiques per a desenvolupar determinats continguts nuclears, es recomanen les següents:
- Condició física i salut: tipus d’escalfament, parts d’una sessió, capacitats condicionals com resistència aeròbica utilitzant la comba, exercicis de força i tipus d’entrenament com circuits, tabata, etc.
- Condició física des de casa: ús d’aplicacions d’entrenament dirigit.
entrenaments grupals de full body via Zoom o Google Meet i reptes saludables setmanals.
32 - Jocs i esports populars: fabricar una fona i aprendre el tir de fona,
malabars, petanca, curses de sacs, pisso i bitlles.
- Esports individuals i d’oposició: creació d’una duatló per parelles, esports de lliscament i bàdminton amb diferents volants.
- Expressió corporal i moviment: ritmes llatins i muntatges coreogràfics de qualsevol gènere per subgrups, classes dirigides com pilates i ioga.
- Medi ambient: excursions amb Wikiloc, orientacions amb brúixola i mapes.
carrera d’orientació amb balises. Des de casa creació de guies d’excursions per posteriorment realitzar-les.
- Anàlisi crític d’imatges o anuncis relacionats amb el món de l’activitat i la imatge corporal en forma de debat via Zoom o Google Meet. Creació de cartells crítics sobre la imatge corporal amb el programa Canva.
7. CONCLUSIONS
Respecte al primer objectiu, malgrat les restriccions per la COVID-19, s’ha pogut aconseguir conèixer en profunditat les dificultats dels docents participants a través d’entrevistes semiestructurades i saber la seva actual situació en els seus centres podent contrastar la informació obtinguda de cada un. Per aquest motiu, l’elecció de l’estudi de casos dona una visió d’aprofundiment a la present investigació donant la possibilitat d’obtenir una informació més rellevant, com és poder veure i recollir tant la comunicació verbal com la no verbal de cada cas, cosa que no la podria haver aconseguit amb una investigació de caire quantitatiu.
En quant als resultats obtinguts dins cada dimensió, es pot extreure que:
- En la dimensió de competència digital i procés de digitalització durant el confinament, els tres docents afirmen tenir una bona competència digital i domini de l’ús dels recursos digitals, però que en el moment del confinament la feina es va elevar. Òbviament cap persona estava preparada per aquest canvi tant sobtat. La preparació de materials, nous
33 continguts i recerca de noves formes d’avaluar, requereix d’un temps de treball alt. La forma de com es va donar la situació, va fer que molts de docents treballessin a contrarellotge i improvisant. Per aquest motiu, era fonamental la formació en recursos digitals i el domini d’una plataforma d’aplicacions d’educació com per exemple, el Google Workspace, per poder interactuar amb els alumnes adequadament. Això ens indica que qualsevol docent amb poca formació en aquest àmbit haurà patit molt més aquest canvi. Per aquest motiu, un estudis de casos amb docents amb baixa competència digital en cas de tornar a tenir possibles situacions similars, pot ajudar a millorar la tasca docent.
- En la segona dimensió, respecte a la gestió de normes i protocols de la COVID-19, els participants troben que es tracta d’un document molt teòric i poc focalitzat en la pràctica i el dia a dia, dient que no era aplicable al 100%. La diferència s’ha trobat en el participant docent del cicle formatiu d’esports on ha hagut d’estar al tant dos protocols, el de Conselleria d’Educació i el d’Esports. Aquesta situació, ens fa pensar que els docents de cicles formatius d’esports hauran estat més atents a les restriccions tant dins del centre com fora, als pavellons esportius on han hagut canvis continus. A més, aquests docents hauran patit el tancament dels pavellons esportius durant part del mes de gener, febrer i part de març.
- Sobre la tercera dimensió, la situació dels docents participants ha estat variada. Per una banda, a l’inici de curs els docents d’ensenyança obligatòria es trobaven més informats sobre la situació de la COVID-19 que el docent de cicle formatiu, on la seva situació i la dels seus companys era complicada. D’altra banda, sobre les normes i estratègies adoptades per cada docent ens fa indicar el grau d’experimentació de cada docent per poder gestionar situacions noves. Es pot concloure que totes aquestes situacions han afectat a la manera de treballar en diferents graus. Es pot pensar també que al ser un any amb moltes baixes per contactes estrets
34 i casos positius per COVID-19, han fet que molts de docents novells entressin dins la “roda de la docència” tenint que adaptar-se molt ràpidament a les normes i estratègies del centre, sent complicat per a tots.
Finalment, el fet d’estar vivint una pandèmia i moments de confinament i restriccions on el sedentarisme ha estat present en la vida de moltes persones, dona molta importància a l’ensenyament d’hàbits físics des de la nostra matèria i pensem que aquí és quan el professor ha d’incidir més que mai.
- En la quarta dimensió, sobre la gestió del temps material i espais, podem concloure que cada docent ha hagut d’adaptar-se al context del seu centre, on no tots tenien les mateixes facilitats. Per una banda, això ens fa creure que cada docent al seu centre ha optat per fer aquestes gestions de la manera més senzilla possible, passant d’es d’un primer moment a l’inici de curs més complicat, adaptant-se amb el pas de les setmanes.
D’altra banda, en quant al temps efectiu d’una sessió, es coincideix en què s’ha perdut molt de temps seguint les mesures obligatòries cosa que fa replantejar si és millor realitzar dues sessions seguides o dues repartides durant la setmana.
- A la dimensió sobre els aspectes de programació i avaluació davant la COVID-19, la cinquena, es pot veure un alt nivell d’implicació que tenen els docents quant a modificar els continguts i evitar al màxim compartir material o qualque esport d’equip. Aquest punt pot coincidir amb un objectiu important enguany, que és promoure després del confinament o tancament de centres esportius, els hàbits físics i saludables mitjançant la condició física. Finalment, a la part d’avaluació els docents comenten que no han modificat res, pensant que tal vegada seria interessant ficar qualque criteri relacionat amb la COVID-19 per fomentar la responsabilitat dels alumnes i que sigui transferible a la vida fora de l’escola ja que estem davant una situació greu. Aquesta dimensió ens fa pensar que de cap al
35 futur la creació d’una guia d’estratègies per a casos similars pot servir sobretot per a docents novells.
- Finalment, en la darrera dimensió, els docents coincideixen que als alumnes li costa mantenir una actitud responsable i s’ha de controlar en tot moment tota mesura COVID-19. Està clar que a l’Educació Física és complicat mantenir distàncies, tenir la mascareta ben posada en tot moment. Per aquest motiu, és molt important inculcar d’es d’un primer moment les restriccions existents amb recursos com vídeos o lectures.
Quant la condició física dels alumnes després del període de confinament, s’ha trobat un empitjorament general dels alumnes. Com a idea per poder lluitar davant aquesta problemàtica que s’associa amb el sedentarisme i possibles patologies que apareguin, seria promoure al centre la planificació de temps lliure durant les horabaixes dedicada a qualsevol pràctica física de qualsevol intensitat. Com a possibles estudis, seria important, conèixer el grau de sedentarisme després del confinament en els adolescents de l’estat espanyol.
D’aquesta manera, amb la consecució del primer objectiu, s’ha pogut accedir al segon objectiu, que era elaborar una guia de propostes didàctiques que pot servir d’ajuda a tots aquells docents d’Educació Física que no sàpiguen com exercir la seva tasca davant aquesta situació extraordinària.
En el segon objectiu, s’ha volgut donar una guia a partir de les problemàtiques detectades a les entrevistes, creant un context el més real possible, situant-nos a un curs de 4t d’ESO i aportant una sèrie de propostes didàctiques. Dites propostes són orientacions d’espai, material, metodològiques i més específicament una recerca d’activitats alternatives que es poden realitzar en aquesta situació extraordinària sense allunyar-nos del currículum.
36 Sobre les limitacions, durant el transcurs de la recerca s’han trobat certs problemes de caràcter personal com són els següents:
- Falta d’informació rellevant i d’antecedents en la creació de l’estat de la qüestió degut a que es tracta d’un tema nou.
- Poca evidència o mostra metodològica curta. No obstant, l’actual situació ha donat peu a l’ús exhaustiu de la metodologia de casos ja que permet donar una visió casuística a considerar.
- Eliminació d’un docent participant per falta d’informació rellevant després de l’entrevista i dificultats degut a la distància per poder reunir-nos una segona vegada. Posterior recerca d’una participant nou, la qual vaig tardar devers un quinze dies en poder concertar una cita per entrevistar.
- Canvi de professió. Aquest canvi ha suposat un retràs en el temps en la realització de les entrevistes degut a que m’he hagut de moure d’illa i de domicili.
- Contagi de COVID-19. Aquest fet va fer que anul·lés la data d’una entrevista.
- Participació acotada amb només 3 docents. Es dona la possibilitat de donar una visió un poc limitada sobre la qüestió al mancar més participants.
Com a autocrítica, crec que la mostra és reduïda perquè les entrevistes són una mica llargues i el temps de transcripció ha estat molt elevat i a moments complicat ja que s’avançava poc. Seguint amb la mostra, ha faltat més varietat en relació al sexe perquè no hi ha cap participant femení, tipus de centre ja que tots són públics, edat i experiència dels professors.
Finalment, veig important fer una prospectiva sobre quins camins agafaria sobre el treball realitzat per l’any acadèmic que ve. Una opció seria triar una metodologia quantitativa incorporant l’ús d’enquestes poder tenir una mostra més gran.
37 Per concloure, es tracta d’un treball d’un tema que abasta un problema actual i concret i que si la situació millora i sortim de la pandèmia, la investigació hauria d’agafar el camí de centrar-se en les problemàtiques sorgides en l’alumnat arrel del confinament i la pandèmia com són el sedentarisme, sobrepès, baixa condició física i altres problemes de salut.
Com a reflexió, quant al professorat d’Educació Física, aquestes situacions de confinament i retorn a les aules, ens ha fet veure en la necessitat que té l’alumnat de dur una vida activa i de moviment pel seu benestar físic i mental. Les poques hores que tenim assignades als centres no són suficients per combatre els problemes sorgits en el darrer any.
38 8. REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Asencio, M. i Hellín, M. (2020). Niveles de actividad física en adolescentes durante el confinamiento por el covid-19. Trances: Transmisión del conocimiento educativo y de la salud, 12(6), 936-953.
Bisquerra, R. (2004). Metodología de la investigación educativa (Vol. 1). Editorial La Muralla.
Baena, S., López, J., i García, O. (2020). La intervención docente en educación física durante el periodo de cuarentena por COVID-19 (Teaching intervention in physical education during quarantine for COVID-19). Retos, (39), 388-395.
Burgueño, R., Bonet, A., Cerván, Á., Espejo, R., Fernández, F., Gordo, F., Linares, H., Montenegro, S., Ordoñez, N., Vergara, J. i Gil, F. (2020). Educación Física en Casa de Calidad. Propuesta de aplicación curricular en Educación Secundaria Obligatoria. Retos, (39).
Chacón, F. i Palou, P. (2020). Jornada Educación Física en tiempos de COVID- 19. Educación Física Española. Sociedad Científica.
Disponible en:
https://zenodo.org/record/3925048/files/04Prf_Fatima_Chacon_y_Pere_Palou.p df
Chen, P., Mao, L., Nassis, G. P., Harmer, P., Ainsworth, B. i Li, F. (2020).
Returning Chinese school-aged children and adolescents to physical activity in the wake of COVID-19: Actions and precautions. Journal of Sport and Health Science.
COLEF, C. (2020). Recomendaciones docentes para una educación física escolar segura y responsable ante la “nueva normalidad”. Minimización de
39 riesgos de contagio de la COVID-19 en las clases de EF para el curso 2020- 2021. Revista Española de Educación Física y Deportes, (429), 81-93.
Contreras, O. (2020). Jornada Educación Física en tiempos de COVID-19.
Educación Física Española. Sociedad Científica.
Disponible en:
https://zenodo.org/record/3925010/files/01Prof_ONOFRE_Contreras.pdf
Díaz, L., Torruco, U., Martínez, M. i Varela, M. (2013). La entrevista, recurso flexible y dinámico. Investigación en educación médica, 2(7), 162-167.
González, T. i Cano, A. (2010). Introducción al análisis de datos en investigación cualitativa: Tipos de análisis y proceso de codificación (II). NURE investigación:
Revista Científica de enfermería, (45), 9.
Hammami, A., Harrabi, B., Mohr, M. i Krustrup, P. (2020). Physical activity and coronavirus disease 2019 (COVID-19): specific recommendations for home- based physical training. Managing Sport and Leisure, 1-6.
Latorre, A., Del Rincón, D., i Arnal, J. (2003). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: Ediciones Experiencia. Barcelona:
Ediciones Experiencia.
Murillo, J., Madera, A., Monasterio, I., Jaraiz, A., Cantador, R., Sánchez J. i Varas, R. (2013). Estudio de casos. Universidad Autónoma de Madrid.
Varea, V. i González, G. (2020). Touchless classes and absent bodies: teaching physical education in times of Covid-19. Sport, Education and Society, 1-15.
Organització Mundial de la Salut (OMS) (2020). Preguntes i respostes sobre la infermetat per coronavirus (COVID-19).
40 Disponible en: https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus- 2019/advice-for-public/q-a-coronaviruses
Organització Mundial de la Salut (OMS) (2020). Campanyes mundials de salut pública de la OMS.
Disponible en: https://www.who.int/es/news-room/campaigns/connecting-the- world-to-combat-coronavirus/healthyathome/healthyathome---physical-activity
Resolució conjunta del conseller d’Educació, Universitat i Recerca i de la consellera de Salut i Consum de 10 de novembre de 2020 per la qual es modifiquen la Resolució conjunta del conseller d’ Educació, Universitat i Recerca i de la consellera de Salut i Consum de 6 de juliol de 2020 per la qual s’aproven les mesures excepcionals de prevenció i contenció, coordinació i d’organització i funcionament per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 per als centres educatius no universitaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears per al curs 2020-2021, així com les resolucions conjuntes de 3 i de 25 de setembre de 2020, que la modifiquen. BOIB núm. 195 (2020).
Tirado, M. (2010). L'actitud crítica sobre el culte al cos des de l'educació física.
Investigació-acció entorn del disseny, aplicació i avaluació d'un recurs educatiu multimèdia (Doctoral dissertation, Universitat de les Illes Balears).
