Resolució de conflictes a l’àrea d’Educació Física i els patis

(1)

Facultat d’educació

Memòria del Treball de Fi de Grau

Resolució de conflictes a l’àrea d’Educació Física i els patis

Nerea Ángel Ramos

Grau d’Educació Primària

Any acadèmic 2020-21

Treball tutelat per Dr. Pere Antoni Borràs Rotger Departament de Pedagogia i Didàctica Especifica

S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació

Autor Tutor

Sí No Sí No

(2)

2

(3)

3 Resum : [CAT] El següent treball té per objectiu garantir una sèrie d’eines proporcionades a partir d’una investigació a cerca de la resolució de conflictes. El treball d’investigació està pensat per ajudar a alumnes i mestres en la resolució de conflictes en les classes d’educació física i patis amb la finalitat de que sigui eficaç, ràpid i d’una forma fàcil. El gran objectiu és poder garantir que els conflictes es puguin solucionar i que aquests no ocupin gran part del temps estimat per aquestes dues activitats dinàmiques de la nostra educació.

Abstract: [EN] The following document aims to ensure a series of tools provided from research in the pursuit of conflict resolution. The research work is intended to help pupils and teachers in the resolution of conflicts in physical education classes and playgrounds in order to make it effective, quick and easy. The main objective is to ensure that conflicts can be solved and that they do not take up a large part of the time allocated to these two dynamic activities in our education.

Paraules clau del treball:

conflicte, resolució, autonomia, instrument i mostra.

(4)

4 ÍNDEX

1- Justificació Pàg 5

2- Introducció Pàg 6

2.1.Tipus de conflictes Pàg 6

2.2. Tipus de personatges Pàg 7

2.3. Bones pràctiques Pàg 8

2.4. Eines Pàg 10

3- Objectius Pàg 11

3.1. Objectius específics Pàg 11

4- Hipòtesi Pàg 12

5- Mètode Pàg 13

5.1. Mostra Pàg 13

5.2. Instruments Pàg 13

5.3. Procediment Pàg 15

6- Resultats Pàg 21

7- Discussió Pàg 26

8- Conclusions Pàg 29

Bibliografia Pàg 30

Annexes Pàg 31

(5)

5 1- Justificació

El següent treball, el qual pertany a la matèria d’educació física, se centra en la resolució de conflictes que poden sorgir a l’àrea d’educació física i als patis. La idea d’aquest treball va sorgir en la realització de les Pràctiques II del grau d’Educació Primària, on vaig poder examinar i viure en primera persona els conflictes que sorgien diàriament a l’escola. Aquests conflictes es podien produir a totes les àrees, però era especialment a l’hora del pati i a l’àrea d’educació física on eren més comuns, ja que són les hores del dia on els alumnes tenen més oportunitat d’estar en grup i de comunicar-se i per tant, de què sorgís un desacord entre els membres que formen part.

El conflicte és un estat inevitable del ésser humà, ja que per naturalesa neix aquesta necessitat de defensar-nos quan ens trobem en desacord davant d’un fet. A més, quan una persona arriba a aquest estat es troba amb sentiments d’angoixa que són generats per un fet/idea oposat a la seva. Alguns autors com Marinés Suares (1996) afirmen que el conflicte passa per un procés pel qual neix, creix, desenvolupa i pot arribar a transformar-se i desaparèixer, però moltes altres vegades es queda estacionat.

Per aquesta raó els conflictes no s’han de contemplar negativament sinó com una nova oportunitat d’aprenentatge que doni lloc a experiències positives del futur. Durant el seu procés, segons explicat per Marinés Suares, passa per un procés de construcció i d’acceptació social on podem veure que el conflicte forma part del nostre dia a dia i no l’hem d’evitar sinó saber com enfrontar-ho. ( 2003)

En el següent treball es recolza aquesta afirmació i s’aposta per enfrontar-se als conflictes d’una forma raonada i pedagògica. Per això, per començar es farà dues recerques per poder comprendre el motiu pel qual sorgeixen els conflictes en les escoles. Primer, es farà una recerca relacionada amb els tipus de conflictes que poden sorgir i després, els tipus d’alumnes que poden formar part i les seves característiques.

Seguidament, es realitzarà un recull de bones pràctiques per testificar fets on s’han aplicat eines de resolució de conflictes i posteriorment han donat resultats positius.

Després, s’introduiran unes tècniques de resolució de conflictes classificades segons els diferents tipus de conflictes anteriorment esmentats en la primera part. Finalment, aquestes tècniques es duran a la pràctica i es farà un estudi per comprovar si són efectives o si pel contrari hauríem d’adoptar noves mesures de resolució de conflictes.

Aquest treball de fi de grau està pensant per donar solucions efectives als docents i aquests puguin resoldre conflictes diaris d’una forma pedagògica, ràpida i eficaç.

(6)

6 2- Introducció

2.1. Tipus de conflictes

Els conflictes poden variar segons el clima on es presenta, els personatges que formen part i l’objectiu que té cada participant del conflicte, l’experiència en conflictes que té cada personatge, el lloc on s’ha produït, etc. En general, quan sorgeix un conflicte hi ha molts d’ítems que formen el conflicte, però tot i que cada conflicte es planteja d’una forma diferent, he pogut realitzar una classificació general.

Aquests conflictes es poden dividir en: resolució de conflictes dins l’aula, mediació en el centre escolar (es pot realitzar en un moment específic o en un lloc determinat per realitzar aquesta acció o es pot dur a terme en el lloc on sorgeix la disputa: pati, aula menjador, etc.) i models de preses de decisions.

Per poder definir unes eines eficaces i concretes cal examinar com són els conflictes.

Aquests es presenta d’una forma diferent cada vegada, ja que existeixen uns elements que determinen els conflictes. Els elements de cada conflicte es veuen determinats per uns components que formen el conflicte, aquests són els següents:

-Parts del conflicte:

On primer cal demanar-se: qui forma part del conflicte?

Amb aquesta qüestió podem determinar qui forma part del conflicte tant de forma directa com de forma indirecta. Per determinar aquesta fase primer haurem de veure quines són les parts principals del conflicte on hi ha un interès directe cap al conflicte, les parts secundàries on es veuen afectades segons el resultat del conflicte i les parts intermediàries, les quals només intervenen en els conflictes per tractar de donar una bona solució.

-El procés:

En aquesta fase es presenta les eines i les dinàmiques als diferents personatges que formen part de conflicte.

-Els assumptes:

Els assumptes són els temes que formen part del conflicte. Determinar aquests assumptes és unes de les fases més complicades, ja que de vegades els temes es troba ocult i les seves parts no es veuen de forma clara.

(7)

7 -Els objectius:

Aquesta fase correspon al resultat final que es desitja, el qual correspon a la resolució efectiva del conflicte.

-El problema:

Correspon a la situació inicial que ha originat el conflicte.

Referent als tipus de conflictes, podem distingir dues agrupacions.

Una agrupació seria els tipus de conflictes innecessaris. Els quals els componen dos grups:

-Conflictes que es poden haver evitat:

a) De relacions. Els personatges que formen part d’aquest tipus de conflictes volen coses diferents d’un mateix objecte.

b) D’informació. Els personatges tenen versions distintes sobre un mateix problema.

-Conflictes genuïns:

a) D’interès:

-Substantius: són conflictes sobre coses que una mateixa persona vol.

-Sociològics: són conflictes relacionats amb l’amor propi i la satisfacció personal.

- Processals: són conflictes relacionats amb la forma que es fa les coses.

b) Estructurals: aquest es classifiquen en els conflictes macro.

(Font d’aquesta classificació: Progresar, 2000:7).

2.2. Tipus de personatges

Un conflicte no afecta a totes les persones per igual, per aquesta raó davant d’un conflicte hi ha diferents postures. Aquestes postures es classifiquen segons la personalitat de la persona involucrada o del grau d’afectivitat cap al problema. Les classificacions més populars són les següents:

• Atacants: Aquestes persones només es focalitzen en els errors dels altres integrants dels conflictes i a més, els veuen com un enemic. Per aquesta raó, sempre respondran cap a ells amb una forma auto defensiva.

(8)

8

• Acomodadors: Les persones que formen part d’aquest grup sempre cerquen mantenir la pau i no utilitzen la violència, ja que el seu gran pensament és de no tenir prioritat dins el conflicte i de tenir por a enfrontar-se. Aquestes persones presenten la mateixa fúria que els personatges atacants, però pel contrari no manifesten la seva fúria.

• Evasius: aquestes persones eviten el conflicte, i per tant neguen qualsevol acció relacionar amb allò. Per aquesta raó, solen adoptar el paper de víctima i fan veure a la resta de gent que no passa res.

• Encantades: són persones que no volen guanyar dins el conflicte, només sentir que el seu pensament té suport.

(Font d’aquesta tipologia: Edelman y Crain, 1996: 40-48) 2.3. Bones pràctiques

El recull de bones pràctiques és un recull d’experiències amb resolució de conflictes on els resultats han sigut positius i es poden prendre per exemple.

➢ En sus Zapatos: un espacio de empatía activa.

És un projecte de gestió emocional i resolució de conflicte d’una coneguda associació de teatre coneguda com a Asociación Teatro de Conciencia. Aquesta treballa amb un mètode anomenat “En Sus Zapatos” on escenifiquen les emocions per poder donar-li força visual i didàctica. Des del 2017, any de la seva creació, ha arribat a més de 57 centres escolars i més de 5000 persones. A més, els seus resultats han estat avaluats per la Fundación Tomillo, la Universitat d’Utrecht i experts de la Universitat Carlos III de Madrid com afirmen en la seva pàgina web.

Entre els centres que es va dur a terme, destaca el centre CEIP Dulcinea situat en Alcalá de Henares en Madrid on la seva directora narra l’experiència que varen tenir on amb ajuda d’aquest projecte varen aconseguir millorar les relacions i la convivència tant d’estudiants, claustre i famílies. El mètode “En Sus Zapatos” es va implantar en el curs 2017/2018 durant 5 mesos a dos grups de cinquè de primària, tot i que se’n va anar estenent cap a altres cursos. En les classes els alumnes identificaven emocions com la por, la tristesa, alegria, etc. Per després poder identificar-les en el seu dia a dia i aprendre a gestionar-les davant d’un conflicte. Els alumnes varen destacar que el teatre és una forma divertida i ajuda a poder expressar millor els sentiments.

(Programa En Sus Zapatos – Un Espacio de Empatía Activa, 2019)

(9)

9

➢ Aula Activa: juegos cooperatives para la Educación para la Paz

Aquest programa presentat pel Ministerio de Educación Pública (MEP) de Costa Rica treballa amb tallers de jocs cooperatius. Aquests tallers tenen com a objectiu poder donar eines per conèixer la pau per mitjà d’activitats lúdiques i dinàmiques. Com Cerdas Agüero ( 2013, p108.) afirma “Este se efectuó por medio de la facilitación de talleres de juegos cooperativos los cuales incorporaron temas como la comunicación asertiva, la resolución pacífica de los conflictos, la afirmación, la confianza y la cooperación.”

Els jocs cooperatius afavoreixen les relacions socials, la comunicació, la imaginació, la companyia, etc. Mitjançant aquestes activitats es creen situacions que es poden considerar un model de la societat i per tant, els alumnes assumeixen eines per poder dur-les a terme en fets de la realitat.

Les persones que dirigien aquests tallers afirmen que varen notar aprenentatges actitudinals, una transformació d’actituds dels participants i també, aprenentatge d’habilitats socials, on els participants varen adquirir habilitats socials on permet dur a terme relacions socials sense cap classe de problema.

➢ Mediación escolar en la Comunidad de Madrid

Mediación escolar en la Comunidad de Madrid és un programa dedicat a l’Ensenyança Secundària Obligatòria de la Comunitat Autònoma de Madrid, on va posar en procediment un procés de mediació de conflictes. El procés es va dur a terme per primera vegada al curs acadèmic 1998-1999, en aquest curs acadèmic es varen donar les 4 primeres fases del procés i al segons any acadèmic, el curs 1999-2000, es va continuar el procés on es varen integrar centres de nova incorporació.

Aquest procés de mediació davant els conflictes realitzava un curs previ als docents amb anàlisis i reflexions dels diferents conflictes i eines per poder combatre aquestes conflictes. El model de mediació proposat per poder fer front als conflictes segons Funes Lapponi & Saint-Mezard (2001, p17.) era el següent:“ El modelo de mediación con el que se trabaja es muy sencillo, y consta de cinco pasos:

1) Presentación y reglas del juego, 2) Cuéntame...

3) Aclarar el problema, 4) Proponer soluciones y 5) Llegar a un acuerdo.

(10)

10 En els centres on es va dur a terme aquest projecte es va observar una nova convivència de centre, el clima era més calmat i hi havia una nova motivació emocional per part dels alumnes i dels professors. Els autors d’aquest projecte afirmen que les eines destinades a la resolució de conflictes no només redueixen el temps dedicat a resoldre aquest conflicte, sinó que ara també adopten unes postures i aprenentatges que poden ser molt eficaços per les relacions socials futures de cada nin.

En aquest projecte va participar tot el personal que forma part del centre i no només els alumnes, ja que com diuen els autors tothom forma part d’aquests conflictes i entre tothom els podem donar solucions.

2.4. Eines

El conflicte és un estat natural de l’ésser humà i aquest respon millor quan es donen eines per poder resoldre el conflicte que quan intentam evitar-lo. Aquestes eines són més eficaces i efectives que les conegudes solucions com l’expulsió, penalització, detenció, etc. La comunicació és l’element principal d’aquestes eines, ja que gràcies a la comunicació de qualitat es poden donar solucions de qualitats als conflictes. Posat que en la majoria de conflictes es presenta una mala comunicació, que deriva a una resolució de conflictes no eficaç, més lluny de poder arribar a una bona solució i en molt de casos pot derivar a un nou conflicte.

En aquest treball s’utilitzaran dues eines per poder arribar a resoldre conflictes. Una eina destinada a resoldre conflictes en el moment que succeeix el conflicte i l’altra destinada a la prevenció.

(11)

11 3- Objectius Generals

L’objectiu principal d’aquest treball és cercar o crear tècniques efectives per a la resolució de conflictes a les escoles. I a més, garantir la seva efectivitat amb un estudi que es realitzarà en una escola determinada per poder demostrar si funcionen o s’haurien de modificar per unes altres. Si es demostra l’efectivitat d’aquestes tècniques, es podrà compartir aquest recull amb docents que vulguin solucions per poder resoldre els conflictes que es presenten diàriament en les escoles. Per altra banda, aquest treball també està pensat perquè aquestes tècniques es donin als alumnes i aquests passin per un procés d’aprenentatge per poder evitar possibles conflictes que poden sorgir en el futur.

Per altra banda, podem trobar diferents d’objectius previs a l’objectiu principal. Un és l’objectiu de poder trobar els motius pels quals els alumnes arriben a iniciar un conflicte i els diferents conflictes que poden sorgir amb les seves característiques. D’un altre costat, poder identificar els diferents personatges que formen part d’un conflicte i saber la funció que adopta cada membre. Seguidament, podem conèixer uns dels objectius més importants. Aquest seria poder trobar tècniques de resolució de conflictes efectives i acords als diferents tipus de conflictes i membres que formen part d’ell.

En conclusió, els objectius proposats es troben lligats d’una forma contínua i a la vegada es complementen entre ells per poder arribar a una conclusió final.

3.1. Objectius específics

Els objectius específics són objectius acordats segons les característiques de l’eina utilitzada, posat que segons l’eina utilitzada es poden plantejar uns objectius diferents.

A més, aquests objectius també s’han d’acordar segons les característiques de cada grup per poder veure d’on partim i saber a on volem arribar. Determinar aquests objectius és determinar la resolució que volem quan presentem l’eina davant el conflicte.

Els objectius són els següents:

▪ Comprendre les eines proposades i fer un bon ús d’elles.

▪ Arribar a resoldre els conflictes amb ajuda de les eines

▪ Prevenir possibles conflictes.

▪ Resoldre conflictes d’una forma fàcil i ràpida.

▪ Adoptar les passes per poder resoldre conflictes sense cap mena de material.

▪ Resoldre conflictes d’una forma autònoma.

(12)

12 4- Hipòtesi

La hipòtesi que es planteja és una hipòtesi positiva, posat que considero que els resultats estimats seran positius. El primer instrument és una eina que dona autonomia als alumnes per resoldre els seus propis conflictes i per tant saber com resoldré els conflictes que es plantegen en el futur. I l’altra eina està més destinada a la prevenció dels conflictes, aquesta també és autònoma i pot servir de cara al futur dels alumnes.

Tot i que les eines no doni un efecte immediat considero que si pot donar un efecte a la llarga, ja que molts dels infants adoptaran aquestes eines.

Per altra banda, considero que aquest projecte donaria resultats més positius i reals si es plantegés des del començament del curs i s’apliqués en totes les àrees. D’aquesta forma els alumnes adoptaríem aquesta eina com un recurs eficaç i familiar.

(13)

13 5- Mètode

5.1. Mostra

La pràctica d’aquest treball de fi de grau és dura a terme al col·legi públic CEIPIESO Pintor Joan Miró. Aquesta escola-institut està situada a Nou Llevant i compta amb 11 unitats de 4 cicles diferents, els quals es divideixen en el cicle d’infantil, primer cicle de primària, segon cicle de primària i secundària.

El CEIPIESO Pintor Joan Miró és un centre que treballa en comunitats d’aprenentatge on ofereix possibilitat d’igualtats d’oportunitats a tots els alumnes, afavoreix la cohesió social, hi participen molts de voluntariats com pares/mares, padrins, etc. Unes de les característiques més destacades són: els grups interactius, l’aprenentatge dialògic, una mirada positiva cap a l’infant, comissions mixtes, psicomotricitat, projectes de treballs, aprenentatges vivencials, filosofia 3/18, art, pati educatiu, etc.

Les eines les duré a terme amb dues mostres diferents.

-La primera mostra es compon amb un total de 10 alumnes, on 6 són nins i 4 són nines.

Aquesta mostra té una edat de 9-10 anys.

-La segona mostra es compon amb un total de 13 alumnes, on 6 són nins i 7 són nines.

Aquesta mostra té una edat de 9-10 anys.

5.2. Instruments

Els instruments que s’impartiran seran els següents:

➢ Instrument d’avaluació: escala de diferencial semàntica:

Aquesta escala¹ ens permet que a partir de l’observació es pugui emplenar d’una forma fàcil i ràpida els ítems a determinar. Els ítems que s’avaluen es poden classificar en sis nivells diferents: mai, gairebé mai, de vegades, normalment, quasi sempre i sempre. Una vegada classificats aquests ítems, haurem de sumar la puntuació total i a partir de la puntuació ens sortirà la classe de grup a determinar.

Els grups es poden classificar en: El grup presenta un nivell no adequat (entre 8-14 punts), El grup presenta un nivell estàndard (entre 15-20 punts), El grup presenta

1 Annex 1

(14)

14 un nivell bo (entre 21-25 punts) i El grup presenta un nivell molt bo (entre 26-30 punts).

➢ Boca-Orella:

Segons el centre universitari per transformació de conflictes ( 2010, p9.) “Educar para la convivencia requiere dar a los alumnos/as, desde las etapas iniciales, la oportunidad de resolver, por sí mismos/as, los conflictos reales que surgen en los centros escolares mediante la colaboración y el dialogo.” Per aquesta raó és molt important que els alumnes adoptin autonomia a l’hora de resoldre els conflictes que es presenten en la seva vida diària, per aquesta raó l’eina Boca-Orella ajuda a resoldre els conflictes i a la vegada dona autonomia. L’instrument consta de dos rols: el primer rol és la persona que porta la boca, aquesta ha de parlar i explicar la seva postura davant del conflicte. I l’altre rol és la persona que porta l’orella, aquesta només pot escoltar a la persona que té la boca. Aquest instrument ajuda a les persones a poder escoltar, empatitzar i poder expressar-se, ja que la majoria de conflictes que es presenten es produeixen per malentesos. L’eina Boca-Orella a més de resoldre conflictes en el moment en què es produeix el conflicte, també està pensada perquè els alumnes adoptin aquests papers i en un futur ja no necessitin els rols boca-orella i ho realitzin de forma natural.

L’eina es presentarà mostrant les dues imatges i explicant el rol de cada persona que porta la imatge. Mencionat que primer una persona portarà l’orella², després es farà un canvi, i portarà la boca³. D’aquesta manera quan els infants es vegin implicats en un conflicte, agafin les dues imatges i realitzin els passos a seguir. Al començament, majorment serà una persona adulta qui comenci el procés, però amb la pràctica, en un futur seran els mateixos alumnes.

➢ Què fer quan estic enfadat o enfadada?

La següent eina és una eina de prevenció de conflictes, l’objectiu d’aquest instrument és donar pautes als alumnes perquè no arribin a crear un conflicte. L’eina és un pòster⁴, el qual es compon de 7 consells que es poden realitzar quan una persona es troba en estat d’ira. Com García, R. F., & Yeste, C. G. (2007) afirma que són molts els centres educatius que aposten per programes o eines de prevenció de conflictes, els

2 Annex 3

3 Annex 2

4 Annex 4

(15)

15 quals donen resultats positius i milloren la convivència entre la comunitat general, a més de contribuir a un nou aprenentatge.

5.3. Procediment

El projecte de resolució de conflictes amb observació, dins l’Escola-Institut Pintor Joan Miró, va tenir una durada de quatre setmanes aproximadament. Posat que la primera setmana dins el centre es va destinar a observar els tipus de mostra al qual anava dirigida i la segona setmana es va destinar a presentar les eines. Per aquesta raó, només varen quedar quatre setmanes per poder veure com evolucionava les eines dins els grups, posat que el meu període de pràctiques de la menció d’educació física només tenia una durada de sis setmanes.

Per tant, com podem veure en el següent calendari dia 19 d’abril vaig tenir el primer contacte amb els alumnes i durant la setmana del 19 d’abril al 23 abril vaig dur a terme el període d’observació dels diferents grups. Després d’aquesta setmana vaig decidir realitzar el projecte de resolució de conflictes als grups més grans els quals donava classe i aquests eren les dues classes de quart de primària.

El 26 d’abril vaig introduir l’eina 1⁵ a la mostra 1 i el 30 d’abril el vaig introduir a la mostra 2. Aquest primer instrument es va presentar primer a classe perquè els alumnes estiguessin més atents, en l’explicació es va detallar l’instrument explicant que quan sorgeix el conflicte la persona mediadora havia de donar la boca a un dels integrants del conflicte i l’orella a l’altra persona, quan els rols estaven repartits, la persona que portava la boca havia de començar explicant els seus arguments i la persona que duia l’orella l’havia d’escolar atentament. Quan la persona que portava la boca finalitzava el seu discurs, s’havia d’intercanviar els rols. L’acció es finalitzava quan els dos integrants arribaven a un acord.

Una vegada explicat, es va anomenar a un alumne o alumna mediador responsable de l’eina perquè quan sorgeixi el conflicte sigui ell o ella qui inicies el procés de resolució de conflictes. Tot i això, les primeres vegades que feien ús de l’eina jo estava davant resolent alguns dubtes que els podia sorgir.

L’eina, es va explicar amb un seguit de normes. Les normes ajuden a garantir l’eficàcia de l’instrument i són les següents:

5 Quan es parla d'eina/ instrument 1 durant el següent treball fa referència a l'instrument Boca-Orella.

(16)

16

➢ Prohibit insultar i faltar el respecte als companys durant el procés de resolució de conflictes.

➢ Si estem en estat de fúria millor utilitzar primer l’eina 2 abans i després passar a l’eina 1.

➢ Només pot haver-hi un mediador i en el cas que aquest mediador falti, pot agafar el seu rol una altra persona. (només explicat a la mostra 2)

➢ Si acceptem formar part del procés de resolució de conflictes, hem d’adoptar un paper actiu.

➢ Respectar el material proporcionat.

➢ Respectar les opinions i arguments dels companys.

En la mateixa sessió d’introducció dels instruments, es va realitzar la primera avaluació grupal per poder comprovar l’estat inicial del grup. Aquest procediment es va dur a terme amb una rúbrica d’escala de diferencial semàntic amb el sentit de comprovar l’eficàcia dels instruments exposats. Amb aquesta rúbrica podem veure si els alumnes saben resoldre els conflictes sense cap mena d’ajuda abans de donar les eines que es presentaran posteriorment. Aquesta rúbrica es va realitzar amb una setmana i mitja d’observació i amb el mateix modus operandi en les dues mostres.

(17)

17 Calendari abril 2021:

Diumeng

e Dilluns Dimarts Dimecres

Dijou

s Divendres

Dissabt e

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19

INICI DE PRÀCTIQUES

20 21 22 23 24

25 26

INTRODUCCIÓ INTRUMENT 1 I

AVALUACIÓ INICIAL (MOSTRA 1)

27 28 29 30

INTRODUCCIÓ INTRUMENT 1 I AVALUACIÓ

INICIAL (MOSTRA 2)

(18)

18 La segona eina⁶, Què fer quan estic enfadat o enfadada?, es va presentar en la sessió 1 amb instruments, també a l’aula. Aquesta eina, com era d’ús més personal, es va posar dins de l’aula perquè estigués disponible per a tots. En l’explicació, primer es va mostrar el pòster i es va explicar que serveix d’ajuda per quan ens sentim en estat de fúria. Seguidament, es va explicar les diferents opcions que es presenten:

➢ Es presenta l’opció de tranquil·litzar-me, en aquesta opció els alumnes poden anar a fer una volta, respirar profundament, beure aigua, etc.

➢ L’opció de demanar perdó si l’alumne necessita expressar el seu error.

➢ L’opció d’ignorar els comentaris no adequats.

➢ L’opció de parlar-ho, una bona manera és fent servir l’eina 1.

➢ L’opció de fer una altra activitat, fins que aquesta fúria hagi passat.

➢ L’opció d’explicar la seva opinió, també utilitzar l’eina 1 és una bona forma de fer servir aquesta opció.

➢ I l’opció d’escoltar l’opinió d’altres companys, aquesta opció també va lligada a l’eina 1.

Com aquesta eina estava penjada en les respectives classes, en les sessions d’educació física sempre hi havia una còpia per si algun alumne necessitava una.

Aquesta eina a més, ajudava a ser un complement de les normes que s’havien de complir utilitzant l’eina 1.

6 Quan es parla d'eina/ instrument 2 durant el següent treball fa referència a l'instrument Què fer quan estic enfadat o enfadada?

(19)

19

◄ Abr. 2021

Maig 2021

Jun. 2021 ►

Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte 1

2 3

SESSIÓ 1 AMB

LA MOSTRA

1

4 5 6 7

SESSIÓ 1 AMB

LA MOSTRA

2

8

9 10

SESSIÓ 2 AMB

LA MOSTRA

1

11 12 13 14

SESSIÓ 2 AMB

LA MOSTRA

2

15

16 17

SESSIÓ 3 AMB

LA MOSTRA

1

18 19 20 21

SESSIÓ 3 AMB

LA MOSTRA

2

22

23 24

SESSIÓ 4 AMB LA MOSTRA

1

25 26 27 28

SESSIÓ 4 AMB LA MOSTRA

2

29

30 31

(20)

20 Les eines es varen treballar en les diferents sessions que es presenten en el calendari, durant les classes d’educació física, que com podem veure, només era una sessió de dues hores a la setmana. Per altra banda, també es va treballar als patis durant aquestes quatre setmanes. Les sessions dels patis en poden dividir en tres parts: la primera part és la part del berenar a classe, on els alumnes solen estar tranquils berenant. La segona part és l’estada en el pati, aquí és on sorgeixen normalment els conflictes. I la tercera part és la pujada a classe, en aquesta part és normalment on els alumnes expliquen els conflictes que han tingut i ho intenten solucionar.

L’eina 1 es va utilitzar més quan sorgia un conflicte en el mateix moment, com per exemple: L’alumen X ha començat un conflicte amb l’alumne Y perquè X considera que quan ha fallat un tir de pilota Y ha realitzat un gest de felicitat. En aquest cas, l’alumne mediador anirà a donar els diferents rols a cada un i començaran el procés. *Aquest va ser un conflicte real, que es va donar en la segona sessió de la mostra 2*

L’eina 2 està més destinada a la prevenció dels conflictes, com per exemple: L’alumne X arriba a les 09:00 h ja alterat de casa i comença a parlar malament als companys, a no respectar, etc. En aquest cas, li recomanarem a l’alumne que vagi al pòster i que realitzi algunes de les opcions es presenten.

L’objectiu principal d’aquestes eines és donar els coneixements i la confiança necessària perquè en un futur puguin adoptar aquestes tècniques, però sense la necessitat de tenir al davant les eines.

(21)

21 6- Resultats

Per poder comprovar els resultats es va utilitzar només una rúbrica, la qual es va utilitzar al principi d’introduir els instruments per veure l’avaluació inicial i després per veure la seva eficàcia.

L’avaluació inicial de la mostra 1 es va realitzar amb la rúbrica d’avaluació inicial⁷. Els resultats que es varen obtenir varen ser els següents:

Ítems avaluables Descripció de com funciona el grup Mostren interès en resoldre els conflictes Els alumnes quan sorgia un conflicte,

normalment cercaven formes de poder solucionar el conflicte.

Formen estratègies cooperatives per resoldre conflictes

La mostra és un grup reduït i per aquesta raó hi ha un bon clima d’aula i per aquesta raó resolien els conflictes d’una forma cooperativa.

Majoritàriament participen en la resolució de conflictes

Normalment presentaven interès en resoldre els seus conflictes.

Accepten el seu rol dins els instruments Abans d’introduir les eines gairebé mai assumien el paper que li correspondria i per tant, no s’escoltaven els uns als altres.

Demostren autonomia a l’hora de resoldre els conflictes

Sempre necessitaven l’ajuda d’un adult per poder resoldre els seus conflictes amb eficàcia.

QUANTES RESPOSTES

HAN OBTINGUT

UN:

Mai i Gairebé mai Dues respostes.

De vegades Ninguna resposta.

Normalment Tres respostes.

Casi sempre Ninguna resposta.

Sempre Ninguna resposta.

Aquesta rúbrica inicial va sortir amb una suma total de 16 punts i per tant el grup presentava un nivell estàndard.

7 Annex 5

(22)

22 L’avaluació de la mostra 2 inicial es va realitzar amb la mateixa rúbrica d’avaluació ⁸. Els resultats que es varen obtenir s’han recollit en aquesta taula:

Ítems avaluables Descripció de com funciona el grup Mostren interès en resoldre els conflictes Els alumnes quan sorgia un conflicte,

gairebé mai cercaven alternatives per poder resoldre els conflictes.

Hi havia alumnes que formaven part de la mostra que sí que realitzaven estratègies grupals per resoldre conflictes, però era un grup reduït que no formava part ni de la meitat de la mostra.

Si un adult intervenia en la resolució de conflictes, normalment els alumnes sí que participaven.

Accepten el seu rol dins els instruments Abans d’introduir les eines gairebé mai assumien el paper que li tocava, només volien expressar les seves opinions.

Sempre necessitaven l’ajuda d’un adult per poder resoldre els seus conflictes amb eficàcia.

UN:

Mai i Gairebé mai Tres respostes.

De vegades Una resposta.

Normalment Una respostes.

Aquesta rúbrica inicial va sortir amb una puntuació total de 13 punts. Posada aquesta puntuació el grup presentava un nivell no adequat.

Després de la introducció dels instruments, finalitzades les quatre setmanes de sessions, es va realitzar una altra avaluació amb la mateixa rúbrica per determinar si s’havien produït canvis i quins resultats obtindríem. Aquesta avaluació va tenir lloc dia 28 de maig del 2021.

8 Annex 6

(23)

23 La mostra 1 va obtenir els resultats següents en l’escala de diferencial semàntic ⁹ :

Ítems avaluables Descripció de com funciona el grup Mostren interès en resoldre els conflictes Els alumnes quan sorgia un conflicte, quasi

sempre mostraven interès a resoldre el conflicte i en utilitzar les eines.

Normalment, s’ajudaven a realitzar el procés de resolució de conflictes.

Quasi sempre els nins participaven d’una forma activa en la resolució de conflictes.

Accepten el seu rol dins els instruments Podem dir que sempre assumien el seu paper dins el procés de resolució de conflictes.

Quasi sempre, presentaven autonomia a durant el procés de resolució de conflictes.

UN:

Mai i Gairebé mai Ninguna respostes.

De vegades Ninguna resposta.

Normalment Una respostes.

Casi sempre Tres resposta.

Sempre Una resposta.

Es va poder veure que varen treure un total de 25 punts i per tant el grup presentava un nivell bo.

Per poder veure d’una manera més clara l’evolució de la mostra 1, presentarem aquesta taula que compara els resultats de la mateixa mostra referents a la puntuació i el nombre de respostes de: Mai, Gairebé mai, De vegades, Normalment, Casi sempre i Sempre;

Obtingudes en la rúbrica 1 i en la rúbrica 2.

DIFERÈNCIES DE RESULTATS

Punts rúbrica inicial: 16 Punts rúbrica final: 25 RESPOSTES:

Mai/ Gairebé Inicial: 2 Final: 0

De vegades Inicial: 0 Final: 0

Normalment Inicial: 3 Final: 1

Casi sempre Inicial: 0 Final: 3

Sempre Inicial: 0 Final: 1

9 Annex 7

(24)

24 Referents a la mostra 2, els resultats de l’escala ¹⁰ són els següents:

Ítems avaluables Descripció de com funciona el grup Mostren interès en resoldre els conflictes Normalment els alumnes tenien interès a

resoldre els conflictes i poder utilitzar els instruments.

La mostra 2, només alguns membres del treballaven cooperativament per poder resoldre els conflictes.

Normalment, els alumnes participaven d’una forma activa en la resolució de conflictes.

Accepten el seu rol dins els instruments Podem dir que normalment estaven d’acord amb el seu rol.

La majoria de vegades arribaven a resoldre els conflictes sense l’ajuda d’una persona adulta.

UN:

Mai i Gairebé mai Ninguna respostes.

De vegades Una resposta.

Normalment Quatre respostes.

Aquesta rúbrica final va obtenir un total de 19 punts i per aquesta raó va presentar un nivell estàndard.

10 Annex 8

(25)

25 Per poder veure d’una manera més clara l’evolució de la mostra 2, presentarem aquesta taula que compara els resultats de la mateixa mostra referents a la puntuació i el nombre de respostes de: Mai, Gairebé mai, De vegades, Normalment, Casi sempre i Sempre;

Obtingudes en la rúbrica 1 i en la rúbrica 2.

DIFERÈNCIES DE RESULTATS

Punts rúbrica inicial: 13 Punts rúbrica final: 19 RESPOSTES:

Mai/ Gairebé Inicial: 3 Final: 0

De vegades Inicial: 1 Final: 1

Normalment Inicial: 1 Final: 4

Casi sempre Inicial: 0 Final: 0

Sempre Inicial: 0 Final: 0

(26)

26 7- Discussió

Començarem la discussió d’aquest treball de final de grau interpretat els resultats i l’evolució de la mostra 1. Aquest és un grup molt reduït que normalment treballen molt bé en grup, posat que molts de pics sorgeixen alguns conflictes durant el dia. És un grup que es complementa molt bé, ja que hi ha alguns alumnes que sempre inicien els conflictes, però per altra banda hi ha alumnes que sempre tracten de resoldre els conflictes el més ràpid possible per ajudar als seus companys.

A la primera avaluació vàrem poder veure que normalment cercaven alternatives per poder resoldre els conflictes ja sigui amb la seva tutora, amb els mestres especialista o amb qualsevol persona adulta i destacant que sempre ho feien d’una forma cooperativa.

Per altra banda, quan estaven en procés d’intentar solucionar el conflicte, les persones involucrades quasi mai s’escoltaven entre elles. Consider que hi havia massa sentiment d’egocentrisme quan els alumnes es trobaven davant d’una situació conflictiva, posat que en altres activitats on els alumnes estaven amb tranquil·litat aquest sentiment no apareixia. A partir d’aquesta primera avaluació, podíem veure que normalment era un grup que estava interessat a resoldre els conflictes, però pel contrari no tenien les eines adequades ni l’autonomia que fa falta per resoldre conflictes d’una manera autònoma i correcte.

La mostra 1 va començar a conèixer els instruments el dia 26 d’abril, des del primer moment varen entendre la funció de l’eina 1 i com s’havia d’utilitzar. Tot seguit, vaig anomenar mediadora dels conflictes a una nina que es du molt bé amb el grup-classe, és responsable i a més, quasi mai es troba involucrada en algun conflicte. Consider que és molt important elegir al mediador o mediadora correcte perquè el projecte de l’eina 1 tingui la seva eficàcia. L’eina 2 es va presentar dia 3 de maig i va tenir la mateixa bona acollida que l’eina 1. Els nins es varen interessar a veure el pòster i en demanar els dubtes que li sorgien en aquell moment. El fet de poder anar cada dia a la classe de la mostra 1 a l’hora de berenar i dues vegades a la setmana al pati, em va ajudar molt a poder fer una anàlisis més detallada dels instruments.

Durant aquest procés d’observació dels instruments amb la mostra 1 vaig poder observar uns aspectes molt interessants com:

-Eren els alumnes més responsables de la classe els quals utilitzaven més l’eina 2, remèn que aquest fet ve donat a causa de la seva responsabilitat de poder evitar un conflicte i per aquest motiu preferien utilitzar l’eina 2 i fer una prevenció, a utilitzar l’eina 1 i estar involucrats en el conflicte.

(27)

27 -Els primers dies els alumnes no eren molt conscients que tenien a la seva disposició les eines i quan sorgia un conflicte, havia de ser jo la que aconsellava la utilització de les eines.

-En l’explicació de l’eina 1 vaig tenir l’error de no anomenar a un segon mediador per si un dia la mediadora faltava a classe, perquè aquest segon mediador tingués el seu paper. Per aquesta raó un dia, el qual la mediadora no va assistir a classe, els alumnes no volien iniciar el procés, ja que la seva mediadora no hi era. Per altra banda, em va resultar curiós que respectessin tant aquesta postura del mediador fins al punt que ningú assumís aquest paper sense abans comentar-me si podien realitzar aquesta acció.

Tot i això, els resultats varen ser bon i a més s’ha pogut veure una evolució en el grup respecte a la resolució de conflictes. Tot i que no han assumit una autonomia total, han après a utilitzar els instruments d’una forma correcta.

Respecte a la mostra 2, és un grup diferent de la mostra 1. És un grup més nombrós i amb més alumnes diferents entre ells, aquest fet fa que el grup no es mantingui tan unit i per aquesta raó es formin petits grups dins el grup-classe. En la mostra 2 hi ha alumnes molt dispersos que alteren el grup-classe i per tant és difícil introduir eines noves que abans no coneixien. Referents als conflictes, sorgeixen molts durant el dia i per una banda hi ha alumnes que estan disposats a resoldre els conflictes, però per altra banda, hi ha alumnes que no volen resoldre els conflictes i per tant fan més conflictes i cada vegada més problemàtics. Tot i això, igual que la mostra 1, varen donar una bona benvinguda als dos instruments i els varen entendre d’una forma ràpida i clara.

Referent a l’ instrument 1 es va presentar el 30 d’abril, també vaig anomenar a una mediadora, en aquest cas era una nina que es duia bé amb el grup-classe, medianament responsable i a més, tot el grup classe li feia cas. En aquest cas, a part d’elegir a un mediador responsable havia de tenir un poc de caràcter per poder fer de mediador en aquesta mostra, posat que si el mediador era massa tímid, potser l’eina no funcionària perquè els dos personatges dels conflictes no complirien bé el seu paper. En aquesta classe no vaig tenir l’oportunitat de poder observar-los cada dia i per tant només podia observar-los una vegada a la setmana en la sessió de dues hores que teníem el divendres. Tot i això em vaig trobar aspectes interessants com:

-La idea de la persona mediadora va agradar molt, sobretot als alumnes més responsables del grup. Per aquesta raó quan sorgia un conflicte, molts de pics hi havia més d’un mediador que controlava que el procés es respectés.

(28)

28 -Hi va haver alumnes que durant les quatre setmanes no varen voler utilitzar cap de les dues eines. Consider que amb aquestes alumnes hagués necessitat un poc més confiança i temps, posat que hi ha alumnes que necessiten més de sis setmanes per demostrar que donen la seva confiança en una persona i per tant, fer allò que diu la persona.

-L’eina 2 no va tenir molt d’èxit posat que si havien d’utilitzar una eina, era l’eina 1.

Malgrat això es va poder veure una petita evolució grupal referent a la resolució de conflictes, però encara hi ha molt de treball grupal per poder arribar a complir els objectius establerts.

Referent a les dues mostres consider que el procés va ser massa curt i per aquesta raó no va donar els resultats estimats. Crec que aquests tipus d’instruments s’han d’introduir a principi de curs i anar guiant als alumnes cap al seu ús. D’aquesta forma podem aconseguir una rutina i poder arribar a assolir els objectius d’una manera més eficaç. Tot i això, durant aquestes quatre setmanes es varen apreciar important canvis en la manera en què s’enfrontaven als conflictes. Sobretot, a la mostra 1, podia veure als alumnes amb més confiança, autonomia i seguretat.

(29)

29 8- Conclusions

Per concloure aquest treball de final de grau podem veure que l’objectiu principal, el qual era proporcionar eines de treball en resolució de conflictes als alumnes i docents, s’ha pogut arribar, però: Han facilitat la tasca i s’han aplicat d’una forma ràpida i efectiva?

Per poder respondre a aquesta pregunta veurem si hem pogut arribar a complir els objectius específics d’aquest treball d’investigació. Per començar majoritàriament les dues mostren varen comprendre les dues eines, però no tots els alumnes varen fer un bon ús d’elles. Tot i que sí que varen poder arribar a resoldre els conflictes amb ajuda de les eines, a més de prevenir conflictes gràcies a l’ajuda de l’eina 2. Per altra banda, es va arribar a resoldre els conflictes d’una forma ràpida i fàcil, encara que no siguis d’una manera autònoma i sense material.

Una vegada fet aquest treball puc confirmar la hipòtesi plantejada, la qual afirmava que les eines donarien resultats més positius i reals si es plantegés des del començament del curs i no en quatres setmanes com s’ha plantejat.

Hem de tenir en compte que aquestes eines no tindran la mateixa reacció en tots els alumnes, posat que cada alumne té la seva forma d’aprendre i de ser. Com diu Aranda, C., & TOMÁS Y PANTOJA VALLEJO, A. (2005) el paper de l’educació és vital per poder revitalitzar la gran importància de formar una societat més humana, solidària i crear espais ideals per a la construcció d’espais interculturals. Per aquesta raó, dins una mateixa classe es donen diferents formes d’aprenentatge i de veure el món. En definitiva, està en les nostres mans de docents poder millorar la propera societat.

(30)

30 Bibliografia

Aranda, C., & TOMÁS Y PANTOJA VALLEJO, A. (2005). Hacia una expresión de diferentes cultures en el aula: percepcions sobre la educación multicultural.

Revista de Educación, 336, 415-436.

De Armas Hernández, M. (2003). La mediación en la resolución de conflictos. Educar, 125-136.

Edelman, Joel y Mary Beth Crain. 1996. El tao de la negociación: cómo prevenir, resolver o superar los conflictes de la vida diaria. Traducción de Alicia Sánchez Millet.

Paidós Ibérica. Barcelona.

Cerdas Agüero, E. (2013). Experiencias y aprendizajes con juegos cooperativos Experiences and Learning with Cooperative Games. Revista de Paz y Conflictos, 1(6), 107–123. www.redalyc.org/articulo.oa?id=205027536005

Funes Lapponi, S., & Saint-Mezard, D. (2001). Conflicto y resolución de conflictos escolares : La experiencia de mediación escolar en España. Escuela de Verano Del Concejo Educativo de Castilla y León, 1–21. www.concejoeducativo.org Fuqeun Alvarado, M. E. (2003). Los conflictos y las formas alternativas de resolución.

Tabula Rasa, 1, 265–278.

García, R. F., & Yeste, C. G. (2007). Prevención de conflictos en las comunidades de aprendizaje. Idea La Mancha: Revista de Educación de Castilla-La Mancha, 4, 72-76.

GEUZ, C. U. para la T. de C. (2010). Estrategias para la resolución de conflictos en los centros escolares.

GIRARD, K., & KOCH, S. J. (1997). RESOLUCION DE CONFLICTOS EN LAS ESCUELAS Manual para educadores.

Porro, B. (1999). Resolución de Conflictos en el Aula. In Editorial Piadós.

https://docenteslibresmdq.files.wordpress.com/2018/05/283- viu_resolucionconflictos_1.pdf

Programa En sus Zapatos – Un espacio de empatía activa. (2019).

https://programaensuszapatos.org/

Progresar- Fundación para el Desarrollo Social, la Democracia y la Paz. 2000.

Mecanismos alternativos para la trasformación de los conflictos. Fundación Progresar. Bogotá.

Suares, M. (1996). Mediación: conducción de disputas, comunicación y técnicas.

Vaello Orts, J. (2006). Resolución de conflictos en el aula. Boletín nº.

3.0, E. (2020). Resolver los conflictos del aula a través de empatía y gestión emocional.

https://www.educaciontrespuntocero.com/experiencias/resolver-los-conflictos-del- aula/

(31)

31 Annexes

Annex 1

RÚBRICA PRÈVIA ALS INSTRUMENTS

MOSTRA 1/ MOSTRA 2 Instrument d’avaluació: escala de diferencial semàntic

El grup presenta un nivell no adequat

El grup presenta un nivell estàndard

El grup presenta un nivell bo

El grup presenta un nivell molt bo Entre: 8-14 punts Entre: 15-20 punts Entre: 21-25 punts Entre: 26-30 punts

INTRUMENT D’AVALUACIÓ: ESCALA DE DIFERENCIAL SEMÀNTIC LLEGENDA

Mai Gairebé mai De vegades Normalment Casi sempre Sempre

1 2 3 4 5 6

Mostren interès en resoldre els conflictes 1 2 3 4 5 6 Formen estratègies cooperatives per resoldre

conflictes

1 2 3 4 5 6 Majoritàriament participen en la resolució de

conflictes

1 2 3 4 5 6 Accepten el seu rol dins els instruments 1 2 3 4 5 6 Demostren autonomia a l’hora de resoldre els

conflictes

1 2 3 4 5 6 SUMA TOTAL

(32)

32 Annex 2:

Font: Google Imatges

(33)

33 Annex 3:

Font: Google Imatges

(34)

34 Annex 4:

(35)

35 Annex 5:

MOSTRA 1 Instrument d’avaluació: escala de diferencial semàntic

Annex 6:

INTRUMENT D’AVALUACIÓ: ESCALA DE DIFERENCUAL SEMÀNTIC LLEGENDA

1 2 3 4 5 6

conflictes

1 2 3 4 5 6

SUMA TOTAL 16

1 2 3 4 5 6

conflictes

1 2 3 4 5 6

SUMA TOTAL 13

(36)

36 Annex 7:

RÚBRICA POSTERIOR ALS INSTRUMENTS

Annex 8:

RÚBRICA POSTERIOR ALS INSTRUMENTS

1 2 3 4 5 6

conflictes

1 2 3 4 5 6

SUMA TOTAL 25

1 2 3 4 5 6

conflictes

1 2 3 4 5 6

(37)

37

SUMA TOTAL 19