Facultat de Filosofia i Lletres
Memòria del Treball de Fi de Grau
Anàlisis i interpretació de mapes mentals en geografia de tres centres educatius.
Miquel Gelabert Felipe Grau de Geografia
Any acadèmic 2018-19
DNI de l’alumne: 41524871 - G
Treball tutelat per Jaume Binimelis Sebastián Departament de Geografia
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor
Sí No Sí No
Paraules clau del treball:
Mapa mental, Geografia de la percepció, Geografia
Aquest Treball de Fi de Grau està enfocat amb l’objectiu principal de l’anàlisi i estudi dels mapes mentals de les Illes Balears, elaborats per alumnes de sisè de primària, a tres centres diferents. Els centres d’estudi han estat el Col·legi d’Educació Infantil i Primària de Montaura, situat a Mancor de la Vall, el CEIP Es Putxet, situat al municipi de Selva i el Centre Concertat d’Ensenyança Pedro Poveda, situat al municipi de Palma.
Una vegada realitzat l’anàlisi i l’estudi dels mapes mentals, s’obtindrà informació sobre el coneixement que els alumnes de sisè de primària tenen sobre les Illes Balears.
Aquests coneixements s’han dividit en coneixements geogràfics, que només es valora si la fita està anomenada, independentment de la seva ubicació i en qualitat cartogràfica, on sí que s’ha valorat la correcta ubicació de la fita.
PARAULES CLAU
Mapes mentals, geografia, Illes Balears, educació primària.
ABSTRACT
This Final Degree Project is focused on the main objective of the analysis and study of the mental maps of the Balearic Islands. These maps are made by sixth grade students in three different schools. The study centers have been; the School of Infant and Primary Education of Montaura, located in Mancor de la Vall, the CEIP Es Putxet, located in the municipality of Selva and the Pedro Poveda Teaching Center, located in the municipality of Palma. These knowledges have been divided into geographical knowledge, which is only valid if the landmark is called, regardless of location and cartographic quality, where the correct location of the landmark has been valued.
Once the analysis and the study of the mental maps has been done, information will be obtained about the knowledge that sixth-grade students have about the Balearic Islands.
KEY WORDS
Mental maps, geography, Balearic Island, elementary education.
1. Introducció
a. Justificació 2. Hipòtesis i objectius
a. Hipòtesis b. Objectius 3. Metodologia
a. Elements estructurals 4. Geografia a l’educació primària.
5. Marc Teòric
a. Mapa mental
b. Geografia de la percepció i. La percepció del medi.
ii. La percepció de l’espai i ordenació del territori.
6. Estructura i desenvolupament dels continguts.
a. Introducció.
b. Participació.
c. Desenvolupament CEIP Montaura.
d. Desenvolupament CEIP Es Putxet.
e. Desenvolupament Centre Concertat d’Ensenyança Pedro Poveda.
7. Resultats i discussió a. Anàlisis resultats 8. Conclusions
9. Agraïments
10. Referències bibliogràfiques
Figura 1. La percepció de l’espai. (Estebánez Álvarez, 1979) Figura 2. Distribució per gènere al CEIP Montaura.
Figura 3. Distribució per gènere al CEIP Es Putxet.
Figura 4. Distribució per gènere al col·legi concertat Pedro Poveda.
Figura 5. Mapa del coneixement geogràfic CEIP Montaura.
Figura 6. Mapa de la qualitat cartogràfica al CEIP Montaura.
Figura 7. Mapa del coneixement geogràfic CEIP Es Putxet.
Figura 8. Mapa de la qualitat cartogràfica al CEIP Es Putxet.
Figura 9. Mapa del coneixement geogràfic al col·legi concertat Pedro Poveda.
Figura 10. Mapa de la qualitat cartogràfica al col·legi concertat Pedro Poveda Llistat de taules.
Taula 1. Taula que mostra el total d’articles seleccionats i descartats.
Taula 2. Taula resum dels resultats del CEIP Montaura.
Taula 3. Resultats dels coneixements geogràfics i de la qualitat cartogràfica del CEIP Montaura.
Taula 4. Taula resum dels resultats del CEIP Es Putxet.
Taula 5. Resultats dels coneixements geogràfics i de la qualitat cartogràfica del CEIP Es Putxet.
Taula 6. Taula resum dels resultats del col·legi concertat Pedro Poveda.
Taula 7. Resultats dels coneixements geogràfics i de la qualitat cartogràfica del col·legi concertat Pedro Poveda.
Llistat d’acrònims.
TFG. Treball de Fi de Grau.
RAE. Real Acadèmia Espanyola.
LOMCE. Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa.
BOE. Bolletí Oficial de l’Estat.
EEES. Espai Europeu d’Educació Superior.
PDF. Portable Document Format.
CEIP. Centre d’educació infantil i primària.
K-12. Sistema educatiu d’Estats Units.
1 1. Introducció.
La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, més coneguda com a LOMCE i també anomenada Llei Wert, és l’actual llei educativa d’Espanya. Aquesta llei organitza l’educació primària en un total de sis cursos i dos cicles. El primer cicle està compost per tres cursos, primer, segon i tercer de primària mentre que el segon cicle, també compost per tres cursos, està compost per quart, quint i sisè de primària.
Un canvi important en la nova llei educativa és la desaparició de les àrees de coneixement del medi natural, social i cultural i que es treballarà en les àrees de Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials.
La LOMCE també divideix les assignatures en tres grups: les assignatures troncals, les assignatures específiques i les assignatures de lliure configuració autonòmica. En referència al nostre àmbit d’estudi, les Ciències Socials, queden englobades com assignatures troncals establertes pel currículum de les Illes Balears.
El currículum de les Ciències Socials de les Illes Balears (Curiel, Garguilo, & Moreno, 1989, pàg. 1) té com a finalitat “estudiar les persones com a éssers que viuen dins una societat i la seva realitat en els aspectes geogràfics, sociològics, econòmics i històrics.”
Respecte als continguts del currículum, queden dividits en quatre blocs, on
“l’aprenentatge tengui sempre com a punt de partida l’entorn proper dels alumnes i a partir d’aquest puguin anar assolint continguts cada vegada més llunyans, tant en l’espai com en el temps.”
En aquest Treball de Fi de Grau s’ha centrat en el segon cicle de l’educació primària, en concret, al darrer curs de tots, a sisè de primària, en tres centres educatius diferents.
Els centres d’estudi seleccionats han estat el CEIP Montaura, situat a Mancor de la Vall, el CEIP Es Putxet, situat al municipi de Selva i el Centre Concertat Pedro Poveda, per tant, s’analitzen un total de 2 centres públics situats al Raiguer de l’illa de Mallorca i un centre concertat, situat a la capital de Mallorca.
L’eina que s’ha utilitzat per extreure informació ha estat la del mapa mental, eina on l’alumnat mostra i representa tot el seu coneixement respecte a l’objecte d’estudi en un paper, en aquest cas, mostra i representa tot el seu coneixement en referència a les Illes Balears, sense cap mena de restricció i totalment lliure.
El resultat mostrarà les diferències entre centres d’estudi i entre les diferents comarques de l’illa de Mallorca, on s’arribarà a una conclusió d’acord amb els resultats obtinguts.
a. Justificació
Sóc estudiant del grau en geografia, sóc entrenador de bàsquet, sóc monitor de diversos campus de bàsquet dedicat a nins i alhora també sóc monitor de temps lliure, per tant, hi ha una passió i dedicació a l’àmbit educatiu.
Durant la meva etapa universitària, he anat realitzat diferents activitats, tant en l’àmbit de la geografia física tant en l’àmbit de la geografia humana. Sempre m’he decantat cap a les activitats de caràcter humà, però d’entre totes les activitats realitzades, en destaco d’una, concretament realitzada a segon de grau, a l’assignatura de Geografia Urbana, impartida pel Dr. Jesús Manuel González Pérez. En aquesta activitat, l’alumnat de segon de grau, va realitzar un estudi que consistí amb l’estudi i anàlisis dels
2
coneixements dels alumnes de primer d’ESO a través dels mapes mentals al col·legi Lluís Vives.
Quan tocava realitzar la tria de la línia temàtica entre Medi ambient, Ordenació del territori i Ciències socials no vaig dubtar amb la tria de les ciències socials però no vaig acudir amb els mapes mentals. Quan vaig quedar per primer cop amb el tutor del Treball de Fi de Grau i se’m va proposar aquest tema, no vaig dubtar a l’hora d’acceptar i començar a investigar.
1. Hipòtesis i objectius.
A continuació s’expressen les hipòtesis i objectius del Treball de Fi de Grau.
a. Hipòtesis.
Les hipòtesis que s’han formulat, en relació als fonaments teòrics i els resultats dels centres educatius, són els següents:
✓ Els coneixements en Geografia a sisè de primària són bàsics i baixos.
✓ Els alumnes de la comarca de Raiguer tenen un major coneixement sobre l’illa de Mallorca.
✓ Els alumnes de Palma dominen més la zona de la capital però a mesura que s’allunyen de Palma, el coneixement està més distorsionat.
✓ Els alumnes de Palma i del Raiguer tenen el mateix coneixement sobre Menorca, Eivissa i Formentera, un coneixement distorsionat.
✓ Els nins de sisè de primària tenen problemes d’ubicació tant als coneixements humans i físics.
✓ Els nins de sisè de primària tenen problemes pel que fa a l’escala dels mapes.
✓ Poca utilització de la llegenda.
✓ Problemes amb l’escala.
b. Objectius.
Els objectius que vull assolir al meu Treball de Fi de Grau són els següents:
✓ Analitzar els mapes mentals dels alumnes de sisè de primària.
✓ Extreure informació dels mapes mentals.
✓ Comparar els mapes mentals.
✓ Veure el nivell geogràfic i cartogràfic que presenten els alumnes de sisè de primària.
2. Metodologia.
La metodologia utilitzada per realitzar el meu Treball de Fi de Grau s’ha configurat en un total de sis fases i la seva correspondència ha estat la següent:
La primera fase de la metodologia ha consistit en una anàlisi complet del tema principal del TFG, els mapes mentals, on s’ha centrat en la definició del terme, la seva evolució, la seva utilitat i els problemes que provoquen la utilització d’aquesta eina. Aquesta fase té com a objectiu principal conèixer el tema principal del TFG i poder començar a preparar l’índex i les hipòtesis del treball.
3
La segona fase de la metodologia ha consistit en la cerca d’un total de tres centres per poder obtenir els resultats i poder aplicar els coneixements adquirits a la primera fase.
Els centres d’estudi seleccionats han estat el Col·legi d’Educació Infantil i Primària de Montaura, situat a Mancor de la Vall, el CEIP Es Putxet, situat al municipi de Selva i el Centre Concertat d’Ensenyança Pedro Poveda, situat al municipi de Palma. L’elecció d’aquests tres centres té una explicació. El CEIP Es Putxet i el CEIP Montaura són dos col·legis situats a municipis independents però que entre ells només hi ha una distància de quatre quilòmetres. L’altre col·legi està seleccionat per diversos factors: col·legi situat a la capital de l’illa de Mallorca i totalment distant de la resta de col·legis seleccionats.
Una vegada seleccionat els centres, s’ha elaborat la tercera fase, on s’ha realitzat una plantilla i un full normatiu, que s’adjuntarà a l’annex, i que he proporcionat als centres on realitzo el meu TFG. Amb el full normatiu i amb la plantilla he obtingut les primeres informacions respecte als alumnes de sisè de primària, el mapa mental de les Illes Balears. L’objectiu d’aquesta fase és obtenir els mapes mentals per poder començar a estudiar i analitzar.
Quan tenim tota la informació necessària, comença’m la quarta fase, on ha estat necessari una gran recerca bibliogràfica per tal de dominar el tema i poder extreure uns resultats i unes conclusions. El meu ventall de referències bibliogràfiques va començar amb un total de 70, majoritàriament articles. El primer pas fou classificar les referències bibliogràfiques per idioma, amb un total de quatre idiomes: anglès, castellà, català i francès. Al grup d’anglès comptava amb un total de 43 referències bibliogràfiques, al grup de castellà amb un total de 25 i al grup de català i francès amb 1 respectivament.
Taula 1. Taula que mostra el total d’articles seleccionats i descartats.
A la recerca bibliogràfica, quarta fase, també són importants els criteris de selecció. La selecció ha estat molt fàcil, on s’ha procedit a realitzar una primera lectura de l’índex i s’ha avaluat si entre dintre del criteri de selecció o no, és a dir, si l’article tracte sobre el tema del TFG o parla d’altres coneixements o ciències. Una vegada seleccionat i descartat els articles, s’ha procedit a una lectura detallada de cada article seleccionat utilitzant el programa
A la cinquena fase, s’ha elaborat una plantilla a un full Excel per poder analitzar i comparar els resultats entre els diferents col·legis. En primer lloc s’han exposat els resultats per col·legi i a posteriori, s’ha procedit a la comparació dels resultats, realitzant una estratègia de selecció.
Descartats Seleccionats Total
Anglès 30 13 43
Català 0 1 1
Castellà 17 8 25
Francès 1 0 1
4
Finalment, a la sisena i última fase, s’ha procedit a elaborar 2 mapes per centre, el mapa dels coneixements geogràfics i el mapa de la qualitat cartogràfica.
a. Elements estructurals.
En l’estudi s’ha classificat tots els elements estructurals amb el topònim de “FITES DE LES ILLES BALEARS” on s’han englobat tota mena de coneixement aplicat per alumne.
S’han puntuat tots amb la valoració “1” però amb 3 colors. El color verd significa que la fita està ben situada. El color vermell significa que l’alumne ho menciona però no ho situa correctament. El color blau significa que l’alumne ho menciona sense situar-ho.
D’aquesta manera s’han tret 2 mapes per centre, el mapa dels coneixements geogràfics, on es valora si la fita està anomenada, independentment de si està ben situada o no i el mapa de qualitat cartogràfica, on aquí es valora si la fita està ben situada.
També s’ha obtingut una mitjana per centre de la globalitat del mapa, on s’ha valorat la precisió de l’escala, la ubicació de les fites i la llegenda.
3. Geografia a l’educació primària.
La docència està definida com l’acció d’ensenyar on el docent ha de cercar, utilitzar i donar eines als alumnes per tal que els mateixos alumnes millorin el seu aprenentatge.
Si fusionem els conceptes de docència i mapa mental, obtindrem una eina que ens permetrà obtenir gran varietat d’informació en diversos àmbits. Un estudi elaborat per (Shobe & Banis, 2010) determina que els mapes han d’integrar-se en l’educació i en la investigació de la geografia cultura.
Els primers mapes mentals aplicats a la docència foren establers per S. Castling al 1978, on va concretar la seva utilitat en tres aspectes fonamentals (Fernández Santamaria &
García Martínez, 1993):
✓ Instrument de diagnòstic → El mapa mental serveix per determinar el nivell de desenvolupament espacial dels alumnes i les capacitats de representació d’un entorn familiar.
✓ Font d’informació → El mapa mental serveix per conèixer quins són els diversos elements significatius en les imatges mentals d’un grup d’alumnes.
✓ Activitat d’instrucció → El mapa mental serveix com a element d’orientació i iniciació en les tasques cartogràfiques.
La llei actual d’educació de l’estat espanyol és la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa del 8/2013, més coneguda com a LOMCE. El BOE recull que l’alumnat és el centre i la raó de ser de l’educació on l’aprenentatge ha d’anar dirigit a persones autònomes, critiques i amb pensament propi.
Els canvis més notoris que ha introduït la LOMCE són la divisió de l’Educació Primària en sis curos, és a dir, de primer a sisè de primària, la desaparició de l’àrea de coneixement del Medi natural, social i cultural i la introducció de l’àrea de les Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials. També trobem una divisió de les assignatures en troncals, especifiques i de lliure configuració autonòmica. Les Ciències Social estan incloses dintre de les assignatures troncals. (Agencia Estatal, 2013)
Al Decret 32/2014, de 18 de Juliol, s’estableix el currículum de l’Educació Primària a les Illes Balears. Aquest currículum ha d’estar integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. (Primària & Illes, 2014). La LOMCE i el currículum de les Illes Balears
5
inclouen la geografia en l’assignatura de les Ciències Socials. Aquesta queda dividida en 4 blocs:
✓ Bloc 1 → Continguts comuns.
✓ Bloc 2 → El món que ens envolta.
o Cartografia: plànols i mapes, escales.
o Mapes del temps. Símbols convencionals.
o Els tipus de clima de les Illes Balears i les seves zones d’influència.
o Paisatges naturals de les Illes Balears.
o La Serra de Tramuntana i Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat.
o Menorca, Reserva de la Biosfera.
o Els parcs naturals i nacionals de les Illes Balears.
o La diversitat geogràfica dels paisatges de les Illes Balears: relleu i hidrografia.
✓ Bloc 3 → Viure en societat.
o L’Estatut d’autonomia.
o Variables demogràfiques.
o Població d’Espanya i de les Illes Balears: distribució i evolució. Els moviments migratoris.
o El sector de serveis i la seva importància a les Illes Balears.
✓ Bloc 4 → Les empremtes del temps.
S’ha destacat els temes sobre els mapes i la cartografia i sobre les Illes Balears, no són tots els temes recollits per el currículum, però són els que més s’ajunten al TFG.
La finalitat de l’àrea de les ciències socials és estudiar les persones com a ésser que viuen dins d’una societat i la seva realitat en els aspectes geogràfics, sociològics, econòmics i històrics i a l’hora, aprendre a veure en societat, coneixent mecanismes i respectant regles. (Balears, 2014) Per tant, els alumnes han de dominar 4 competències com el pensament crític, la comunicació, la creativitat i la col·laboració. (Sih &
Nurfauziah, n.d.)
El currículum de les Illes Balears en Ciències Socials determina un total d’11 objectius específics dels quals destaquen que l’alumnat ha de “conèixer les característiques socials i culturals de la nostra comunitat, de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i entendre’n l’organització i el funcionament” i “representar i interpretar fets i conceptes del medi social i cultural mitjançant codis numèrics, gràfics, cartogràfics i d’altres”.
(Balears, 2014)
Els continguts s’imparteixen del més proper al més llunyà per l’alumne (Binimelis Sebastian & Ordines Garau, 2016)
Una investigació del departament de didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Complutense de Madrid (Gaite, 2011) determina que:
✓ El 76% dels estudiants d’educació primària presenta uns coneixements geogràfics molt deficients en relació a l’actual pla d’estudis que haurien de dominar a l’etapa universitària.
✓ El 68% d’estudiats percep negativament la geografia i la considera una assignatura d’interès i poc útil. Justifiquen que els continguts s’obliden al cap de poc temps.
✓ El 77% manifesta que estudia geografia de memòria.
Aquest estudi determina que els estudiats arriben a la universitat sense haver obtingut els coneixements necessaris de geografia i que alhora, estudien de memòria els
6
conceptes de geografia. A la llarga, els resultats negatius d’alumnes a les Ciències Socials serà notori, però s’ha de començar per treballar amb els futurs docents.
Per (Stea & Blau, 1973) existeixen 2 formes d’aprenentatge:
✓ Aprenentatge no dimensional → Forma general basada en l’estímul de respostes. És un aprenentatge verbal.
✓ Aprenentatge dimensional → Implica l’adquisició d’informació que pot ser implícita o explícita, lateral o figurativament distribuïda en l’espai.
L’evolució del pensament és divideix en 4 períodes (Nuere, 2000):
✓ Sensòria motora → Etapa que engloba del naixement a l’any i mig. Actua la realitat.
✓ Pre operacional → Etapa que engloba de l’any i mig als 7. Comencen les accions de pensament per mitjà de símbols.
✓ Operacions concrees → Etapa dels 8 als 12 anys. Actes mentals, com la suma i la multiplicació.
✓ Operacions formals → Etapa dels 12 als 15 anys. Comencen els raonaments.
Les respostes específiques de l’aprenentatge estan influïdes per 4 factors (Nuere, 2000):
✓ La forma de l’entorn físic.
✓ El tipus d’experiència espacial.
✓ La duració de l’experiència.
✓ Edat de la persona implicada.
L’Espai Europeu d’Educació Superior, conegut com a EEES, ha posat de manifest la necessitat d’una innovació didàctica, sobretot al professorat universitari, que és el que forma els futurs docents, a una innovació metodològica de l’ensenyança activa, és a dir, elevat protagonisme de l’alumne en el procés d’ensenyança i aprenentatge a diferència de l’ensenyança tradicional, on el protagonisme repercutia al professorat. D’aquesta forma l’alumne es converteix en el centre d’acció educativa, on el professor orienta i estimula l’aprenentatge, tot i que el professor assumeix major responsabilitat i major compromís professional. (Gaite, 2011)
Finalment, destacar el cas d’Estats Units, on el país és considerat com un país amb els pitjors estudiants en termes de coneixement geogràfic, on només 1 de cada 7 estudiats situa correctament Iran o Iraq i 1 de cada 3 no saben la població d’estats units. Els motius:
✓ Falta d’inclusió de la geografia de les escoles d’Estats Units.
✓ Problemàtica de la K-12, sistema educatiu del país, on el professorat no està preparat explícitament.
✓ Augment de les ciències i les matemàtiques.
✓ Dificultat d’incloure canvis en la geografia.
Per tant, estam davant un cas d’un país amb una gran comunicació global i amb una gran globalització industrials, de comunicació i alhora geogràficament completament ignorants. (Golledge, Reginald, Meredith Marsh, 2008)
7 4. Marc teòric.
El marc teòric del Treball de Fi de Grau està compost per dos conceptes totalment independents però que van lligats en aquest TFG: el mapa mental i la geografia de la percepció.
a. El mapa mental
Abans de començar a introduir el concepte de mapa mental, primer definirem el concepte de mapa. Segons la RAE, un mapa és una representació geogràfica de la Terra o part d’ella en una superfície plana. Es poden classificar en dos tipus, els mapes físics, que representen el relleu, terreny sobre la superfície i els mapes polítics, que representen les divisions territorials sobre les ciutats.
L’inici del concepte de mapa mental és atribuït al psicòleg americà Edward Chace Tolman l’any 1948 a l’obra “Cognitive Maps in Rats and Men”. En aquesta obra Tolman introdueix el concepte de mapa cognitiu i defineix el concepte d’estímul com “un factor o conjunt de factors que tenen capacitat d’afectar d’efectuar a un òrgan sensorial”.
Aquests estímuls són importants a l’hora de l’aprenentatge, on l’autor exposa que hi ha un total de 5 tipus: aprenentatge latent, prova i error, cerca d’estímuls, hipòtesis i orientació espacial. “Panda Altamirano. (2015, Setembre, 9) E Tolman Mapas Cognitivos en rates y Hombres [Archivo de vídeo]. Recuperado de https://www.youtube.com/watch?v=GeXxAcKv8Ew”
Kevin Lynch fou un enginyer, urbanista i escriptor americà i donà impuls al terme del mapa mental a l’obra “The image of the city” l’any 1960.
El mapa mental és un “producte de processos psicològics que registren, codifiquen, emmagatzemen, recorden i criden a la ment i descodifiquen tota la informació a l’entorn espacial diari” (Downs & Stea. 1973 citat en Saarinen, 1987). Per tant, parlem de
“creacions artístiques que representen les qualitats dels llocs on tenen un valor educatiu molt elevat. Són importants a l’hora de l’obtenció d’informació, on la clau és la familiaritat amb el lloc, entre altres factors.” (Pocock, 1979, Pàg.280).
L’autor Yi-Fu-Tuan, del qual parlarem més davant, defineix el mapa mental com
“il·lustracions cartogràfiques de l’interior d’una persona i que representen l’entorn espacial en el qual viuen. Són utilitzats per proporcionar una visió de com diferents grups ètnics o social perceben el seu entorn.” (Peake & Moore, 2004). En resum, un mapa mental és una “representació cartogràfica de com difereixen les persones els llocs”.
(Tuan, 1975 citat en Peake & Moore, 2004, Pàg 1)
El terme definit per Yi-Fu-Tuan d’il·lustració cartogràfica no s’ha de confondre amb el terme de cartografia mental, definit com a “procés pel qual els individus organitzen i comprenen el món que els rodeja. Aquest espai intern està en relació amb el conjunt d’activitats cognitives que ens permeten recordar i manipular les informacions procedents de l’exterior, per tant, la cartografia mental no reprodueix, sinó que selecciona, construeix i organitza” (Nuere, 2000). La cartografia permet al cervell cultivar la capacitat de crear imatges, la capacitat de pensar i la capacitat de la percepció, sumat a la memòria, creativitat i confiança, fet que permet a la cartografia mental seleccionar i despertar la capacitat de visualitzar i el mapa mental reproduir.
Una vegada definit el concepte de mapa mental, tenim consciència que ho vivim al dia a dia, és a dir, les persones viuen a través d’imatges que són representacions mentals.
Quan cada matí ens desplacem per anar al treball, l’ésser humà actua aplicant una
8
cartografia mental, una imatge. Els humans, per tant, ens comportem com si tinguéssim esquemes o imatges mentals on al dia a dia ens afrontem als problemes espacials i d’ubicació on el protagonista és el subconscient. L’humà podria realitzar tasques amb els ulls tancats, com per exemple, anar a fer feina, anar a l’escola, entre altres, però també ha de realitzar activitats on la memòria juga un paper important, per exemple, recórrer les nostres passes per recuperar un objecte perdut.
Montello (1993) senyala que hi ha vàries escales del pensament espacial:
✓ La micro escala → Nano tecnologia.
✓ Figura → Espai personal.
✓ Medi ambient → Àrea on viu una persona i on es comporta.
✓ Geogràfica → Àrea que no pot ser percebuda des d’un únic punt.
Aquestes escales poden concentrar-se en tres escales: l’escala petita, formada per carreteres, pobles i ciutats, l’escala mitjana, formada per carrers i edificis i l’escala gran, formada per objectes de la ciutat.
Quan parlem de mapes mentals hi trobem una seria de problemes. El problema més important és el problema de la distorsió dels mapes mentals en relació a l’espai geogràfic que es representa. El factor beneficiari del TFG serà que en comparar-se tot en el mateix nivell d’educació, en el meu cas, a sisè de primària, els mapes presentaran una distorsió similar, per tant, una reducció de la realitat. Una distorsió és provocada per una sobreestimació de les distàncies properes al lloc de residència familiar i una subestimació de les distàncies en àrees remotes menys conegudes.
El problema de la unicitat i generalitat, on el caràcter del mapa mental idiosincràtic, on cada persona és única en viure en el seu temps, en el seu espai i estar sotmès a un únic flux d’informació i conjunt d’experiències.
Una altra problemàtica dels mapes mentals és la percepció. Els nins no tenen la mateixa percepció de l’espai que un adult, i un adult, no tindrà la mateixa que una persona major. En un cas pràctic, un nin quan representi un mapa mental d’un barri, representarà la tenda de joguines, el parc infantil, el camp de futbol, entre altres, mentre que un adult representarà el lloc de feina, el lloc d’oci, entre altres i finalment, una persona major representarà una església, un centre de salut, entre altres, per tant, trobem que cada persona representa el més pròxim però alhora, hi hauria casos d’imatges comunes, com una escola, un bar que els nins van amb els pares, etc.
(Cendales & Mariño, 2001)
Seguint amb els problemes dels mapes mentals, trobem el problema de la distància.
Les distàncies cobertes diàriament són més curtes mentre que els llocs que desconeixem semblen més lluny. El nostre entorn és càlid i amistós mentre que els altres barris els percebem com a aliens, estranys o perillosos. (Waterman & Gordon, 1984.
Pàg 327). Les propietats més importants per als mapes mentals són l’escala i la distància. Qualsevol representació de la ciutat o del medi no serà de la mateixa mida física. (Canter & Tagg, Pàg 1975)
Per tant, quan unifiquem els problemes de distorsió, distància i de percepció, trobem els vertaders resultats. En aquests casos, és important que els nins dominin les habilitats espacials, necessàries per a l’èxit de la cartografia i la comprensió de les ciències de la terra. També han de dominar la capacitat de raonament espacial, necessàries per a la
9
comprensió del concepte de la ciència de la terra a diverses escales. Per tant, els nins haurien de tenir 6 habilitats per afrontar els problemes dels mapes mentals: dominar la disminució d’escala, dominar la perspectiva, dominar el desplaçament de la línia mental, dominar la rotació mental, dominar l’ús alineat i identificar un punt de vista més complexa que d’altres. (Petty & Rule, 2016)
La utilitat de l’elaboració dels mapes mentals és molt pràctica i serveix per avaluar el coneixement geogràfic, és a dir, el coneixement mental, capacitat espacial i coneixement geogràfic i espacial. (Bell & Iong, 2011). Una de les raons per a les realitzacions dels mapes mentals són les preocupacions per a la ubicació i l’espai, en contingut de la localització d’emmagatzematge d’informació. (Pocock, 1979)
b. Geografia de la percepció.
La geografia de la percepció i el comportament és un concepte que des de l’any 1960 ha tingut una gran evolució, primer, amb economistes, sociòlegs i els dedicats a l’ordenació del territori, amb gran influència del llibre “The Image of the City” de l’autor Kevin Lynch i avui dia, és preocupació dels geògrafs. Durant aquesta evolució, el sociòleg Leo Löwenthal, l’any 1961, va separar el concepte de percepció de la psicologia, on explica que hi existien diversos factors en els valors i en les experiències.
La percepció suposa una gran aportació i ofereix un ventall de possibilitats, on alguns autors no dubten amb comparar-la amb la revolució quantitativa (Burtonn, 1963 citat a Estébanez Alvarez, 1979) al considerar-se com un nou enfocament que romp amb els límits convencionals de la disciplina i permet el pas a l’interdisciplinari, però que en realitat, aquesta línia d’investigació forma part d’una tendència més amplia anomenada revolució conductista. (Downs, 1970, citat a Estébanez Alvarez, 1979).
Els estudis sobre la percepció entren dintre de la anàlisis no normatius basats amb la teoria de la probabilitat, en el comportament individual i amb el procés de selecció individual on els mapes mentals s’utilitzen com a indicadors generals de presa de decisions espacials.
El concepte de Geografia de la percepció és un terme molt difícil de definir, on l’Enciclopèdia de les Ciències Socials hi dedica prop de 50 pàgines per definir-ho. El geògraf català Joan Vilà i Valentí ho defineix com “un enfocament geogràfic que entén l’espai no com una concepció objectiva i abstracta, sinó en funció del valor subjectiu, com a espai conegut, après individualment anomenat l’espai viscut” (Vilà J. 1883).
L’objectiu final de la geografia de la percepció és la compressió col·lectiva de l’espai.
(Muñoz, 2008)
La percepció pot ser entesa com un procés, definit com un filtre que s’interposa entre l’home i el medi, on l’home percep el medi a través dels sentits i ha d’interpretar-los i organitzar-los en categories, on intervenen factors com el sistema educatiu, les interpretacions religioses, entre d’altres (Álvarez, 1979), i la percepció com a producte, que és el resultat, la imatge que es relaciona però que no és una còpia exacta.
La percepció també presenta problemes, igual que els mapes mentals, com la dificultat de valorar imatges i la problemàtica de mesurar aspectes de caràcter subjectiu.(Los Mapas Mentales Como Fuente De Informacion Sobre La Imaginaióm.pdf, n.d.)
10 i. La percepció del medi.
La percepció del medi és un procés molt complicat, on la imatge per al geògraf és el filtre entre l’home i el medi i que està relacionada amb la percepció humana. Löwernthal (1961) explica que hi ha percepcions de grup i percepcions individuals:
✓ Percepcions individuals → En les percepcions individuals, l’individu coneix menys del món qual el grup o cultura al que pertany, on el micro espai és més difícil d’estudiar que la imatge sobre el món de les percepcions grupals. Aquestes percepcions és justifiquen en simplificacions i estereotips, on cada persona percep el medi de forma diferent on els sentiments juguen un factor determinants en l’organització de les mateixes percepcions. (Estébanez Alvarez, 1979)
✓ Percepcions de grup → Hi ha trets del món reconeguts universalment entre observadors adults i sans.
Figura 1. La percepció de l’espai. Estébanez Alvarez (1979)
El concepte d’espai personal, el concepte que més interessa als geògrafs, anomenat espai vida per Lewin (1951), ens permet conceptualitzar, de manera senzilla, els diferents mitjans sobre els quals actua l’home.
En la Figura 1 s’observa com l’individu és el centre del seu espai personal, també anomenat espai vida, àrea que millor coneix, com la seva casa o la seva habitació. En aquest espai, l’individu es desplaça sempre partit del centre, per altres indrets amb regularitat: desplaçament a la feina, a l’escola, compres, entre d’altres. Aquest individu percep, dintre del seu espai personal, informació de mitjans de comunicació: la televisió, la ràdio, premsa escrita, entre d’altres. La funció d’aquests mitjans és penetrar l’espai vida de cada individu i proporcionar imatges dels medis físics i humans distants, fet que provoca una alteració i modificació de les imatges dels llocs i dels seus habitants. (Cole i Whyshall, 1968, citat a Estébanez Alvarez 1979). A mesura que ens allunyem del
11
centre, de l’espai vida, trobem les àrees que l’individu entra en contacte ocasionalment, definides com a àrees que resulten familiars però que la nostra imatge mental no és molt detallada. Allunyant-nos més trobem les àrees que visitem ocasionalment, on la imatge mental està creada per estereotips i per experiències personals. L’àrea més llunyana, àrea que mai s’ha visitat, la imatge mental està formada a través d’estereotips culturals o a partir d’informació fragmentària i imprecisa. (Estébanez Alvarez 1979)
Tony i Barry Buzan (1996) expliquen que els individus exterioritzen les imatges mentals internes i fixen els pensaments en el temps i en l’espai, en cinc funcions principals (Flores, 2003):
✓ Recepció → Incorporació a través dels sentits.
✓ Retenció → Forma part de la memòria. Inclou la retentiva i el record.
✓ Anàlisis → Funció que inclou el reconeixement de pautes i el procediment de la informació.
✓ Emissions → Qualsevol forma de comunicació o acte creatiu.
✓ Control → Funció referida a la totalitat de les funcions mentals o físiques.
ii. La percepció de l’espai i de l’ordenació del territori.
La percepció de l’espai i de l’ordenació del territori està dividit en l’àmbit urbà i amb el sentiment territorial i regional.
Bailly (1977) distingeix quatre grans propietats de l’espai:
✓ Topològiques → Espai que es percep a través de la vivència de cada persona, de les àrees d’activitat, de la residència on l’individu freqüenta, dels eixos que pren, de les relacions de proximitat, de la identitat o de la simetria de les experiències. (Flores, 2003)
✓ Projectives → Propietat que l’individu projecte en la memòria i en la imaginació.
Els mapes mentals tenen tècniques de projecció.
✓ Simbòliques → El simbòlic es perpetua més enllà del real.
✓ Geogràfiques → Són visuals que serveixen com a referències, de les coordenades per a l’orientació.
En l’àmbit urbà, és molt important el sentit d’identitat on l’individu d’una ciutat no perdi el sentit de pertinència, perquè si ocorre, el ciutadà es converteix en habitants que perd la relació amb la ciutat. Kevin Lynch (1960) senyala que des del punt de vista visual, la imatge de la ciutat s’organitza i recorda en la ment a través dels següents elements particulars del paisatge urbà:
✓ Sengles → Canals pels quals circula un observador. Són els carrers, les vies, avingudes, etc.
✓ Costats → Línies que delimiten els espais. Són els rius, ferrocarrils, platges, etc.
✓ Districtes → Zones urbanes grans en la qual l’observador pot introduir-se amb el pensament i que presenta un caràcter comú.
✓ Nodes → Són espais amb gran personalitat, on conflueixen sengles o hi trobem diverses característiques.
✓ Fites → Elements que serveixen com a punts de referència.
12
En el sentiment territorial i regional, a l’hora de la formació de les imatges, és important les fonts secundàries. L’ensenyança i les experiències d’altres persones els permeten conèixer i sostenir opinions sobre espais dels quals no es té una experiència directa i que tal vegada, no s’han visitat, per tant, es considera una imatge imaginació, poc matisada i molt distorsionada.
5. Estructura i desenvolupament dels continguts.
a. Introducció.
L’estudi d’investigació del TFG està centrat en l’objectiu principal d’analitzar els mapes mentals realitzats pels alumnes de sisè de primària del Col·legi d’Educació Infantil i Primària de Montaura, situat a Mancor de la Vall, el CEIP Es Putxet, situat al municipi de Selva i el Centre Concertat d’Ensenyança Pedro Poveda, situat al municipi de Palma durant el curs 2018 – 2019.
La metodologia per a l’obtenció dels resultats comença amb la realització de la Plantilla 2019 (Annex 1), on els alumnes representaran els mapes mentals. Quan s’entrega la Plantilla 2019 als centres, també s’entrega un arxiu PDF amb la normativa que han de seguir els alumnes per a realitzar la prova. Una vegada obtingut els resultats dels tres centres, he realitzat un full Excel per a realitzar la comparació entre els centres (Annex 2) amb les fites de les Illes Balears.
b. Participació.
A l’escola CEIP Montaura han participat un total de 9 alumnes, 5 nins i 4 nines. És el centre amb un bloc d’alumnes més minoritari.
Figura 2. Distribució per gènere CEIP Montaura.
A l’escola CEIP Es Putxet han participat 31 alumnes. Hi ha molta diferència entre el centre de Mancor i el centre de Selva. El nombre més gran d’alumnes a Selva es pot explicar amb el fet que al centre de Selva hi van nins de Caimari, Binibona, Moscari i Binibona.
5 4
9
NINS NINES Total
Distribució per gènere CEIP Montaura
16 15
31
NINS NINES TOTAL
Distribució per gènere
CEIP Es Putxet
13
Figura 3. Distribució per gènere CEIP Es Putxet.
Al col·legi concertat Pedro Poveda s’ha obtingut una participació de 27 alumnes, 13 nins i 14 nines.
Figura 4. Distribució per gènere col·legi concertat Pedro Poveda.
c. Desenvolupament CEIP Montaura.
El centre CEIP Montaura ha obtingut la segona mitjana en termes de la globalitat del mapa, on s’ha valorat conceptes anomenats anteriorment com l’escala, la perfecta ubicació (percepció) i la utilització de llegenda. La nota mitjana del centre ha estat de 2,3 sobre un mínim d’1 i un màxim de 5.
En total s’han anomenat un total de 174 fites sobre les Illes Balears de les quals 107 han estat ubicades correctament i 67 s’han ubicat malament, per tant, cada alumne ha anomenat una mitja de 19,3 fites amb un 61% d’encert en la ubicació.
Taula 2. Taula resum dels resultats del CEIP Montaura.
Alumne Génere Globalitat del mapa TOTAL Perfecte ubicació Mala Ubicació.
1 H 3 22 11 11
2 S/G 5 29 25 4
3 D 5 19 18 1
4 D 2 21 11 10
5 H 1 21 18 3
6 H 1 20 3 17
7 H 1 15 4 11
8 D 1 12 7 5
9 H 2 15 10 5
21 174 107 67
2,3 19,3 11,9 7,4
13 14
27
NINS NINES TOTAL
Distribució per gènere
Col·legi Pedro Poveda
14
Els resultats obtinguts al CEIP Montaura han estat els següents:
Taula 3. Resultats dels coneixements geogràfics i de la qualitat cartogràfica del CEIP Montaura.
A la Taula 1 és pot observar el resum dels resultats, a l’Annex 2 s’adjuntaran els resultats complets.
Per tant, al centre de Mancor s’han obtingut les següents conclusions:
➢ Mallorca (9), Palma (9) i Mancor (9) han estat anomenats per tots els alumnes.
➢ L’illa de Mallorca (9) és l’única illa que està anomenada i situada correctament pel 100% d’alumnes.
➢ Palma (9) és una fita anomenada pel 100% dels alumnes però que només 4 l’ubiquen correctament, això significa que Palma és coneguda geogràficament però cartogràficament no està ben localitzada, és a dir, els alumnes tenen el coneixement de què Palma és la capital de l’illa de Mallorca però molts no l’ubiquen cartogràficament.
➢ Més coneixement geogràfic de la Serra de Tramuntana (5) sobre la Serra de Llevant (0).
➢ Mancor de la Vall (6) és el poble de Mallorca que millor ubiquen els alumnes al mapa, com a conseqüència de què els alumnes van al col·legi al mateix poble.
➢ Inca (6) destaca molt en el CEIP Montaura, com a conseqüència que la ciutat d’Inca exerceix la funció de capital del Raiguer.
➢ Destaca que l’illa de Sa Conillera ha estat anomenada un total de 2 vegades i Cabrera només ha estat anomenada 1 vegada.
➢ Altres municipis importants en termes de coneixement geogràfic han estat Alcúdia (7) i Pollença (7) com a conseqüència que la gent de Mancor de la Vall passa l’estiu a la costa est de Mallorca.
CONEIXEMENTS GEOGRAFICS QUALITAT CARTOGRÀFICA
Mallorca 9 Mallorca 9
Palma 9 Menorca 7
Mancor de la Vall 9 Mancor de la Vall 6
Inca 8 Inca 6
Menorca 8 Serra de Tramuntana 5
15
Figura 5. Mapa del coneixement geogràfic del CEIP Montaura.
En el mapa del coneixement geogràfic s’observa que els alumnes del CEIP Montaura coneixen l’illa de Mallorca, al igual que la resta de centres, l’illa de Menorca i després 3 municipis, com són Inca, Mancor de la Vall i Palma.
Per tant, els alumnes de Mancor coneixen el propi poble i Inca, capital del Raiguer i Palma, capital de l’Illa de Mallorca.
16
Figura 6. Mapa qualitat cartogràfica CEIP Montaura.
d. Desenvolupament CEIP Es Putxet.
El centre CEIP Es Putxet ha obtingut la millor mitjana sobre la globalitat del mapa, on la nota ha estat de 3’1.
En total s’han anomenat un total de 820 fites sobre les Illes Balears de les quals 658 han estat ubicades correctament i 162 han presentat una mala ubicació. La mitjana ha estat un total de 26 fites anomenades per alumne, 6 més que a l’escola de Mancor, amb un encert de correcta ubicació d’un 80%.
17
Taula 4. Taula resum dels resultats del CEIP Es Putxet.
Els resultats obtinguts al CEIP Es Putxet han estat els següents:
Taula 5. Resultats dels coneixements geogràfics i de qualitat cartogràfica del CEIP Montaura.
ALUMNE GÈNERE GLOBALITAT DEL MAPA TOTAL Perfecte ubicació Mala ubicació
Maria del Mar D 3 16 9 7
Arthur H 1 12 12 0
Martí Mulet H 4 30 23 7
Antonia Soler D 3 13 10 3
Laia Ballester D 3 30 13 17
Llucia Moll D 3 10 9 1
Andreu Garcia H 1 13 8 5
Luca H 2 6 4 2
Llorenç Ballester H 5 57 55 2
Maribel Vilanova D 3 36 18 18
Marta Ferrer D 3 11 11 0
Marti Mir H 3 15 9 6
Daniel H 4 30 10 20
Alessia D 2 17 10 7
Maria Vallori D 4 28 14 14
Aina Mateu D 5 25 12 13
Aina Ballester D 5 41 38 3
Joan Bover H 2 9 9 0
Aina Ferrer D 5 41 37 4
Lluc Troya H 3 43 40 3
Rafel Garcia H 3 51 47 4
Marc Lopez H 2 36 30 6
Lucas Repiso H 5 38 35 3
Llorenç Llull H 1 6 2 4
Antònia Martorell D 3 22 20 2
Marta Burguera D 5 28 26 2
Joan Toni Coll H 4 32 30 2
Maria Lechuga D 5 38 37 1
Zoila Cifuentes D 5 32 30 2
Marc Cabrer H 5 28 24 4
Esteban Perez H 5 26 26 0
107 820 658 162
3,1 26,5 21,22580645 5,225806452
CONEIXEMENTS GEOGRAFICS QUALITAT CARTOGRÀFICA
Mallorca 31 Mallorca 31
Eivissa 31 Selva 29
Formentera 31 Inca 28
Menorca 30 Eivissa 27
Palma 29 Formentera 26
Selva 29 Menorca 26
Inca 28 Serra de Tramuntana 26
Serra de Tramuntana 27 Palma 24
Cabrera 25 Alcudia 23
Alcudia 25 Cabrera 20
Pollença 23 Pollença 19
Maò 20 Ses Salines 15
Sant Antoni 19 Muro 14
Ciutadella 19 Llucmajor 14
Santa Eulàlia 18 Sant Antoni 13
Campos 18 Maò 13
Ses Salines 18 Ciutadella 12
18
➢ Mallorca (31), Eivissa(31) i Formentera (31) han estat anomenats per tots els alumnes.
➢ Mallorca (31) ha estat l’única fita ubicada correctament pel total dels alumnes.
➢ Mallorca (31), Menorca (30), Eivissa (31) i Formentera (31) són les quatre primeres fites més anomenades, per tant, hi ha un domini de les illes.
➢ Palma (29), Selva (29) i Inca (28) són els tres municipis més anomenats. Hi ha similitud amb el centre de Mancor de la Vall, on canvia Selva per Mancor.
Completa diferència amb el col·legi concertat Pedro Poveda.
➢ Presència dels municipis d’Alcúdia (25) i Pollença (23), perquè igual que a Mancor, els veïns de Selva també passen l’estiu a la costa est de Mallorca.
➢ Hi ha alts coneixements dels pobles de Menorca i Eivissa en comparació als centres de Mancor i Palma. Inclús s’anomena el poble de Sant Francesc (6) a Formentera.
➢ Com també a Mancor, major coneixement de la Serra de Tramuntana (27) que de la Serra de Llevant (8), de fet, s’anomena més el Puig Major(13), Puig de Massanella (9) i el Puig Tomir (11) que la mateixa Serra de Llevant.
➢ A Eivissa, hi ha major coneixement del poble de Sant Antoni (19) i Santa Eulàlia (18) que del poble d’Eivissa (11).
➢ A Menorca, Maó és la ciutat més anomenada (19) seguit de Ciutadella (18), per tant, estam davant un cas de bicefàlia a Menorca, molt comú per estudiants de Ciències Socials de les Illes Balears, on hi ha un coneixement elevat de les ciutats de Maó i Ciutadella i un desconeixement de la resta de pobles.
➢ Els resultats a Mallorca són extraordinaris, amb un domini de gairebé de tota l’illa. Destacar l’alumne Rafel Garcia, que ha anomenat un total 51 fites de les quals 47 estan amb una correcta ubicació.
➢ Presència de pobles del voltant de Selva com Caimari, Binibona, Moscari i Biniamar.
Figura 7. Mapa del coneixement geogràfic CEIP Es Putxet.
19
Figura 8. Mapa de la qualitat cartogràfica del CEIP Es Putxet.
e. Desenvolupament col·legi concertat Pedro Poveda.
El col·legi Pedro Poveda ha obtingut la pitjor mitjana en referència a la globalitat del mapa, amb una puntuació d’1’7.
Els 27 alumnes han anomenat un total de 354 fites on la mitjana surt a 13’1 fita per alumne. Cal destacar que a molts de mapes els alumnes anomenen fites de les Illes Balears sense situar-ho i està valorat en l’apartat “només menció”. El resultat per alumne ha estat una mitja de 7 fites situades correctament, 3’2 amb mala ubicació i una mitja de 3 fites sense ubicació i només anomenades.
20
Taula 6. Taula resum dels resultats del col·legi concertat Pedro Poveda.
Els resultats obtinguts al col·legi de Palma són els següents:
Taula 7. Resultats dels coneixements geogràfics i de la qualitat cartogràfica del CEIP Montaura.
➢ És el primer col·legi on 2 alumnes no han anomenat l’illa de Mallorca, tot i que és l’ítem més anomenat (25).
ALUMNE GÉNERE GLOBALITAT DEL MAPA TOTAL Perfecte ubicació Mala ubicació Només menció
Auba Ribas D 3 25 15 10 0
Zaira Fernández D 1 10 1 0 9
Alex Cuadrado H 2 12 11 1 0
Xavi Hermoso H 1 9 3 6 0
Lucía Crespo D 2 9 9 0 0
Manuel Ruiz H 2 25 15 0 9
Ian Pascual H 1 12 0 0 12
Nicolás H 1 9 3 6 0
Sergi Mateu H 2 11 6 5 0
Andrés González H 2 14 10 4 0
Carme Pujadas D 1 13 4 9 0
Clara Cañellas D 3 11 9 2 0
Martí Criado H 1 7 0 1 6
Nailea Jael D 2 8 2 2 4
Lara Ortega D 1 11 2 9 0
Miria Calvo D 3 10 10 0 0
Alba Molina D 1 13 9 4 0
Leire Rodriguez D 1 22 1 21 0
Violeta Font D 2 25 5 0 20
Lluis Gibert H 3 28 20 0 8
Julia Pastor D 1 14 5 0 9
Carolina D 1 9 7 2 0
Àngel Barrera H 1 14 13 1 0
Victor Fernández H 2 15 12 0 3
Paula D 1 7 4 3 0
Juan H 3 11 11 0 0
Jaume Perez H 1 0 0 0 0
TOTAL 45 354 187 86 80
1,7 13,1 6,9 3,2 3,0
CONEIXEMENTS GEOGRAFICS QUALITAT CARTOGRÀFICA
Mallorca 25 Mallorca 24
Eivissa 20 Palma 15
Palma 20 Serra de Tramuntana 13
Menorca 19 Eivissa 12
Formentera 19 Menorca 12
Cabrera 15 Formentera 11
Serra de Tramuntana 14 Cabrera 9
Manacor 14 Manacor 8
Alcudia 12 Alcudia 8
Inca 10 Marratxi 5
21
➢ Palma és el municipi més anomenat (20) i alhora, el que millorar situen els alumnes (15).
➢ Predomini de la Serra de Tramuntana (14) per sobre de la Serra de Llevant (3).
➢ Molt poca presència del Puig Massanella (1), del Puig Major (6), del Puig Tomi (0) i de El Toro (1).
➢ Desconeixement dels pobles d’Eivissa i de Menorca.
➢ Desconeixement de l’illa de Mallorca amb un gran nombre de fites de barris i polígons de Palma, com són:
o Palmanyola (2) o Marratxí (9) o Can Pastilla (3) o Pont d’Inca (3) o UIB (1)
o Almudaina (1) o Torrent Gros(1) o Sa Cabaneta (2) o Pòrtol (1)
o S’arenal (4)
o Es Coll d’en Rabassa (2) o Es Rafal (2)
o Magaluf (4) o Molinar (2) o Son Ferriol (3) o Can Valero (1)
o Torrent de Sa Riera i Torrent des Rafal (1).
➢ Coneixement de ciutats importants com Manacor (14) , Alcúdia (12) i Inca (10).
Figura 9. Mapa dels coneixements geogràfics del col·legi concertat Pedro Poveda.
22
Figura 10. Mapa de la qualitat cartogràfica del col·legi concertat Pedro Poveda.
6. Discussió i resultats globals.
En referència als resultats globals, en termes de globalitat dels mapes, el centre Es Putxet ha estat el que obté major puntuació (3’1) seguit del CEIP Montaura (2’3) i finalment, el col·legi Pedro Poveda (1’7).
El centre que més ha anomenat fites sobre les Illes Balears ha estat el CEIP Es Putxet (820) seguit del Pedro Poveda (187) i finalment, el CEIP Montaura (107). El col·legi Pedro Poveda es segon en termes absoluts, però en termes relatius, el CEIP Montaura anomena més fites que el col·legi Pedro Poveda.
A l’hora de valorar la perfecta ubicació, el centre amb major percentatge és el CEIP Es Putxet (80%). El centre que pitjor ubica els ítems és el col·legi Pedro Poveda i alhora, també és l’únic centre que només anomenen fites sense situar-les.
Figura 11. Comparació dels resultats per centres.
En primer lloc s’ha de destacar la perfecta relació del CEIP Montaura i del CEIP Es Putxet. Els dos centres estan ubicats a poca distància, menys de 10 quilòmetres, i els resultats gaire bé són idèntics, per tant, s’observa que hi ha un fenomen molt important a l’hora d’analitzar els mapes mentals, com la ubicació.
Globalitat TOTAL ÍTEMS Perfecte ubicació Mala ubicació Només menció
PEDRO POVEDA 1'7 354 187 86 80
ES PUTXET 3'1 820 658 162
CEIP MONTAURA 2'3 174 107 67 0
23
En segon lloc, tant el CEIP Montaura com el CEIP Es Putxet presenten una valoració de les Illes Balears totalment diferent que el col·legi Pedro Poveda, mapa més variat amb un major coneixement. El mapa del col·legi Pedro Poveda ens facilita moltíssima informació sobre diversos ítems de Palma però a mesura que ens allunyem de Palma el nombre de coneixements disminueix dràsticament.
En tercer lloc destacar un desconeixement de l’illa d’Eivissa per part del col·legi Pedro Poveda i destacar el CEIP Es Putxet com a centre guanyador alhora de situar ítems a Menorca i a Eivissa.
En quart lloc, l’alumne que més ha anomenat i ubicat més ítems pertany al CEIP Es Putxet.
7. Conclusions.
Important TFG que m’ha fet conèixer un apartat que desconeixia com és el mon dels mapes mentals, on gràcies a aquesta eina, he obtingut les següents conclusions:
➢ M’han sorprès positivament els mapes del CEIP Es Putxet. Dominen els coneixements geogràfics i cartogràfics de les Illes Balears.
➢ La ubicació del centre determina els mapa mentals, és a dir, a Palma s’han representat més les fites de la zona de Palma mentre que a Selva com a Mancor, les zones més representades són l’interior i la costa est de l’illa. Representen el coneixement de la realitat propera dels propis alumnes, representant el seu poble i els voltats del propi poble, per tant, representen allò que els envolta.
➢ Presenten un domini majoritari dels nuclis de població respecte a fites de relleu i d’hidrosfera.
➢ El Puig Major, muntanya més alta de les Illes Balears, només és coneguda pels alumnes del CEIP Es Putxet i totalment desconegut pels alumnes de Palma i Mancor, al igual que el Puig de Massanella i el Puig Tomir.
➢ Coneixement de ciutats grans al col·legi Pedro Poveda, com és el cas de Palma, Manacor i Inca però desconeixen l’interior i ciutats més petites.
➢ Els mapes representen un model concèntric, del més proper al més llunyà, sobretot al col·legi Pedro Poveda.
➢ Alcúdia i Pollença són 2 municipis desconeguts per el col·legi de Palma i completament destacats pels alumnes de Mancor i Selva. Aquest fet respon a que els alumnes de Selva i Mancor tenen una segona residència en aquest indrets. A Palma la situació és completament diferent, al ser una ciutat amb platja, els alumnes no coneixen tant els municipis de Alcúdia i Pollença.
➢ A Palma destaca la presència de la Badia de Palma sumat a zones de ciutat com són Magaluf, Son Ferriol, s’Arenal, Palmanyola, Marratxí, Can Pastilla, Pont d’Inca, la Universitat de les Illes Balears, el Palau Reial de l’Almudaina, el Torrent Gros, de sa Riera i el Torrent des Rafa, el polígon de Can Valero, el Molinar, Es Rafal, el Coll d’en Rabassa, Pòrtol i Sa Cabaneta.
➢ Poc domini de l’escala i de la percepció.
➢ Nul·la presència de la utilització de la llegenda.
➢ Només 3 alumnes han anomenat a Eivissa i Formentera com a Illes Pitiüses.
➢ Resultat mitjà però que demostra que el model concèntric és present. Els centres disposen de molta tecnologia per poder ensenyar geografia visualment.
24 8. Agraïments
Aquest Treball de Fi de Grau no hauria estat possible sense l’ajuda i paciència de vàries persones que no han fallat durant l’ultima empenta del grau en geografia.
Als centres Pedro Poveda, CEIP Montaura i CEIP Es Putxet per les facilitats que m’han donat per obtenir els mapes mentals i per consultar qualsevol dubte.
Al meu tutor, Dr. Jaume Binimelis, per orientar-me en un tema amb una gran finalitat educativa que de ben segur, em servirà en un futur.
A la meva família, i en especial a la meva al·lota, Sheila Gonzalez, per l’ajuda dia si dia també, paciència i dedicació, gran part d’aquest TFG és gràcies a tu.
Per últim, i no per això menys important, als meus amics de la Universitat, per ser sempre allà i per ajudar-me en tots els dubtes.
Moltes gràcies.
25 9. Referències bibliogràfiques.
Currículum d‟Educació Primària de les Illes Balears (2016). WEIB. Recuperat de http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/versio_consolidada/Versio_consolidada_D ecret_322014_primaria.pdf
Shobe, H., & Banis, D. (2010). Music regions and mental maps: Teaching cultural
geography. Journal of Geography, 109(2), 87–96.
https://doi.org/10.1080/00221341.2010.482160
Fernández Santamaría, F., & García Martínez, C. (1993). Los mapas mentales como fuente de información sobre la imagen urbana. Una aplicación práctica. Ensayos:
Revista de la Facultad de Educación de Albacete, Volumen 8 (45-58).
Boletín Oficial del Estado nº295. (2013)
Primària, D. E. L. E., & Illes, A. L. E. S. (2014). Versió consolidada del decret 322014
per a educació primaria., 1, 1–27. Retrieved from
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/versio_consolidada/Versio_consolidada_D ecret_322014_primaria.pdf
Sih, B., & Nurfauziah, A. (n.d.). MENTAL MAP AS A MEDIUM OF CRITICAL THINKING IN.
Binimelis Sebastián, J., & Ordinas Garau, A. (2016). Los conocimientos mínimos de Geografía en los estudios de Grado en Educación Primaria. Revista Complutense de Educación, Volumen 27 (Número 3), 1309-1326
Gaite, M. J. M. (2011). Educación geográfica y formación del profesorado. Desafíos y perspectivas en el nuevo espacio europeo de educación superior (EEES). Boletín de La Asociación de Geógrafos Españoles, (57).
Nuere, S. (2000). ¿ Qué es la cartografla mental ? Arte, Individuo y Sociedad, 12(January 2000), 229–239.
Golledge, Reginald, Meredith Marsh, and S. Battersby. (2008). A conceptual framework for facilitating geospatial thinking." Annals of the Association of American Geographers, 98(2).
“Panda Altamirano. (2015, Setembre, 9) E Tolman Mapas Cognitivos en rates y
Hombres [Archivo de vídeo]. Recuperado de
https://www.youtube.com/watch?v=GeXxAcKv8Ew”
Saarinen, T. F. (1987). Centering of Mental Maps of the World. Department of Geographyand Regional Development, University of Arizona. National Geographic Society (U.S. Departament Education). 85721 (2-50).
Pocock (1973). The contribution of mental maps in perception studies.
Peake, S., & Moore, T. (2004). Analysis of distortions in a mental map using GPS and GIS. Information Research.
26
Cendales G., L., & Mariño, G. (2001). Los mapas mentales una estrategia para realizar investigación cualitativa.
Waterman, S., & Gordon, D. (1984). A Quantitative-Comparative approach to analysis of distortion in mental maps. Professional Geographer, 36(3), 326–337.
https://doi.org/10.1111/j.0033-0124.1984.00326.x
Canter, D., & Tagg, S. K. (1975). Distance estimation in cities. Environment and Behavior, 7(1), 59–80. https://doi.org/10.1177/001391657500700102
Petty, M. R., & Rule, A. C. (2016). Effective Materials for Increasing Young Children’s Spatial and Mapping Skills. Journal of Geoscience Education, 56(1), 5–14.
https://doi.org/10.5408/1089-9995-56.1.5
Bell, S., & Iong, J. (2011). Sketch mapping and geographic knowledge: what role for drawing ability? In Understanding and Processing Sketch Maps: Proceedings of the
COSIT 2011 Workshop (pp. 1–10). Retrieved from
http://rose.geog.mcgill.ca/ski/system/files/fm/2009/SBell_abstract.pdf
Estébanez Alvarez, J. (1979). Consideraciones sobre la geografía de la percepción.
Lecturas Geográficas. Retrieved from
http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=NVB201QqUFYC&oi=fnd&pg=PA95&ots=
Hv9vlXpZ4h&sig=bfwCcUik3UEVIDM2nd4-LgBgZWE
Vilà Valentí, J. (1983). Introducción al estudio teórico de la geografía. Editorial: Ariel.
Muñoz, J. L. V. (2008). Cinco décadas de Geografía de la percepción. Ería: Revista Cuatrimestral de Geografia. Vol. 77 (371-384).
Los Mapas Mentales Como Fuente De Informacion Sobre La Imaginaióm.pdf, n.d.
Flores, I. A. (2003). Imaginación Y Experiencias Sobre Papel : La Cartografía Mental Y El Espacio Geográ- Fico. Revista Geográfica de América Central, 42, 31–56.
27
ANNEX 1. PLANTILLA PER A REALITZAR EL MAPA MENTAL.
28 Annex 2. NORMES DEL MAPA MENTAL
