TREBALL DE FI DE MÀSTER
LA PINTURA DEL SEGLE XVIII A MENORCA.
MATERIAL DIDÀCTIC DEL CAPÍTOL SISÈ DE L'ENCICLOPÈDIA DE MENORCA TOM SETZÈ HISTÒRIA DE L'ART I.
Sara Riera Marquès
Màster Universitari en Formació del Professorat
(Especialitat/Itinerari de Geografia i Història)
Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2019-20
LA PINTURA DEL SEGLE XVIII A MENORCA.
MATERIAL DIDÀCTIC DEL CAPÍTOL SISÈ DE L'ENCICLOPÈDIA DE MENORCA TOM SETZÈ HISTÒRIA DE L'ART I.
Sara Riera Marquès
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau
Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2019-20
Paraules clau del treball:
s.XVIII- Port de Maó- Pintura- Grand Tour-Influències
Nom Tutor/Tutora del Treball : Pere Alzina Seguí
5
Resum.
El present treball s‟elabora a partir del capítol sisè “ La pintura del segle XVIII “ del Tom Setzè d‟Història de l‟Art I de l‟Enciclopèdia de Menorca. L‟objectiu principal és elaborar material didàctic per l‟alumnat de Menorca per tal d‟enriquir el seu procés d‟aprenentatge. Porta la realitat de Menorca a l‟aula, apropant el ric patrimoni artístic als alumnes.
El treball es centra en la pintura, i els principals pintors, del s.XVIII a Menorca.
Es en aquest període de temps que l‟illa es va convertir en el centre d‟interessos espanyols i estrangers per la seva posició estratègica i les possibilitats que oferia el port de Maó. Es per això que al llarg de cent anys trobem diverses dominacions. Tres dominacions britàniques (1713-1756, 1763- 1782, 1789-1802), una francesa (1756-1763) i una espanyola (1782-1798).
Aquest fet tan particular dotà a l‟illa d‟una personalitat única, i això també influirà a la pintura d‟aquest moment.
El port de Maó és la principal raó i escenari d‟aquestes conquestes. La seva ubicació estratègica, el converteix en el lloc perfecte pel transport de mercaderies i el proveïment d‟aliments als exèrcits i tripulacions dels vaixells. A tot aquest intercanvi s‟hi ha que sumar l‟intercanvi cultural. El port de Maó va esdevenir una escala obligada de molts artistes en el camí cap a Itàlia en el viatge del Grand Tour. Alguns d‟aquests artistes faran una estada breu a l‟illa, d‟altres s‟hi estaran més temps, però tots deixaran la seva petjada artística d‟una manera o altra. Pels pintors de l‟illa aquest intercanvi cultural influirà en la seva forma de pintar.
Paraules claus.
s.XVIII- Port de Maó- Pintura- Grand Tour-Influències
6
Índex.
1. Introducció. ... 7
2. Objectius. ... 9
3. Estat de la qüestió. ... 10
3.1. Context històric. ... 10
3.2. L‟art i els artistes de Menorca segle XVIII. ... 13
4. Desenvolupament de la proposta. ... 33
4.1. Activitats proposades. ... 35
5. Conclusions i reflexió personal. ... 41
6. Referències bibliogràfiques. ... 42
7. Annexes. ... 43
Quadern del professorat. ... 44
Quadern de l‟alumnat. ... 80
7
1. Introducció.
El tema escollit per l‟elaboració d‟aquest material didàctic està en directa relació amb els meus estudis. Vaig estudiar Història de l‟Art, estudis pels quals vaig poder comprendre que a través de l‟art es pot aprendre història. A través de mirar l‟art, mitjançant la contemplació, es pot aprendre molt. No s‟ha d‟oblidar que les obres d‟art van ser concebudes, principalment, pel gaudi visual. Per tant, la principal funció d‟una obra d‟art és la de ser admirada, ser contemplada. A part del gaudi visual que en podem obtenir, la contemplació artística no està buida, sinó que va acompanyada de missatges que s‟han de desxifrar tot dialogant amb l‟obra que es contempla.
En una obra d‟art es sintetitza, moltes vegades, el context històric del moment en què es va elaborar aquesta. Què estava passant en aquell moment, com es vivia, per què s‟utilitzen aquestes formes artístiques i no d‟altres... Per tant, crec que l‟art és un mitjà molt útil per endinsar-nos dins la història. Ens situa en el moment i ens contextualitza de manera visual.
L‟art ens proposa reflexionar sobre l‟origen de les formes artístiques, les tècniques, com es relacionen i es connecten aquestes expressions artístiques amb el context històric i com moltes acaben esdevenint identificadores de cultures. Mitjançant l‟estudi de l‟art, la seva evolució, els seus canvis, estarem estudiant també els canvis de l‟ésser humà i, per tant, l‟evolució de les societats.
Aprofito la tria d‟aquesta tema per fer divulgació del patrimoni artístic de l‟illa. Crec que el patrimoni artístic de Menorca es coneix ben poc, i encara és menys conegut pel jovent de l‟illa. Per això, crec important fer arribar a les aules la realitat artística i cultural de Menorca, donant a conèixer a l‟alumnat dels centres educatius el ric patrimoni i la gran diversitat d‟artistes que ha existit al llarg del temps a l‟illa.
8
Amb l‟aprenentatge de la història de l‟art es contribueix a la valoració del patrimoni, la qual porta adscrita la protecció i defensa del patrimoni artístic i cultural propi de l‟illa.
9
2. Objectius.
Aquest treball parteix de la proposta d‟elaborar material didàctic a partir de l‟Enciclopèdia de Menorca, per tant, l‟objectiu d‟aquest treball és molt clar:
elaborar material didàctic que desenvolupi un contingut en concret de l‟Enciclopèdia. Mitjançant aquest material didàctic s‟introdueix la realitat de l‟illa a les aules, a més de donar a conèixer l‟Enciclopèdia de Menorca com a eina d‟aprenentatge i consulta.
D‟aquest objectiu principal se‟n deriven els següents objectius:
- Motivar l‟alumnat a descobrir l‟art de l‟illa de Menorca.
- Investigar i realitzar recerca a partir de l‟enciclopèdia.
- Estudiar els corrents artístics pictòrics del segle XVIII de Menorca.
- Conèixer els artistes més representatius en pintura del segle XVIII.
- Analitzar obres d‟art.
- Valorar el patrimoni artístic i cultural de l‟illa.
10
3. Estat de la qüestió.
3.1. Context històric.
La pintura del segle XVIII a Menorca, com també moltes altres matèries, es caracteritza per la influència estrangera, amb idees que provenien de l‟exterior del territori menorquí. Al llarg del segle XVIII es varen succeir diverses dominacions, cadascuna de les quals va aportar a l‟illa idees i maneres de viure diferents.
La dominació més rellevant pel que fa a prolongació en el temps i incidència a l‟illa és la Britànica. El 1708 es conquereix Menorca per part d‟una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola. El 1713, amb el Tracta d‟Utrecht Menorca queda sota sobirania britànica fins al 1756. Aquesta primera dominació britànica va ser interrompuda per una breu dominació Francesa entre els anys 1756-1763. Els britànics tornen a prendre el control i el poder del territori menorquí el 1763 fins al 1782, quan l‟illa torna al domini del govern Espanyol. Encara, el 1798 la corona Britànica torna a recuperar l‟illa de les mans dels espanyols, però serà per un període breu. El 1802 mitjançant el tractat d‟Amiens Menorca passa a formar part definitivament de la corona Espanyola.
Al llarg d‟aquests anys la societat menorquina va conviure amb diverses societats estrangeres, les quals exerciren una forta influencia en la societat, provocant l‟obertura de Menorca al món exterior. “Les ocupacions estrangeres significaren per a Menorca la plena incorporació de les idees de la Il·lustració estesa arreu d‟Europa.” Julià (1994:167)
El deliri anglès i francès pel domini de Menorca residia en què l‟illa era un territori estratègic que permetia el control marítim de la Mediterrània. Es troba molt ben situada enmig de la mar Mediterrània, des d‟on es poden estendre grans rutes comercials a través de les quals les diferents potències s‟enriquien.
Serà durant aquestes diverses dominacions quan el port de Maó esdevindrà clau pel comerç, la principal activitat econòmica que importaran les potències
11
estrangeres a Menorca que fins aleshores encara subsistia del camp. És en aquest segle que tant el port com la ciutat de Maó, patiran un gran creixement urbanístic.
Els anglesos seran els que impregnaran amb una petjada més forta l‟illa de Menorca, atès que la seva dominació va ser la més llarga i varen tenir temps de sobres per modelar-la al seu desig. Durant la dominació anglesa es va produir una forta expansió econòmica com mai havia viscut l‟illa, com a resultat de tota l‟activitat comercial que es produïa a l‟illa. La burgesia serà la classe social més beneficiada per aquest enriquiment econòmic, el seu estatus social s‟elevarà i passarà a formar part del cercle polític.
Els anglesos també van propiciar el creixement de la població mitjançant la introducció d‟alguns grups d‟immigrants. El govern britànic, per tal d‟afavorir el creixement econòmic de l‟illa, i la seva prosperitat, afavoria i donava facilitats comercials a grecs, jueus i moros per establir-se a Maó. “Uno de estos grupos fue llamado “cuerpo de los griegos”, formado por gentes procedentes de Liorna, en Italia, y de las islas Jónicas” Terrón (1981:1-2). Sota la protecció del govern britànic aquesta colònia grega va instal·lar-se a l‟illa i va poder prosperar econòmicament.
Concretament, destaca una família de grecs, els Alexianos, que aconsegueixen una prosperitat econòmica, que segons Terrón (1981:10) ”me atrevería a calificar de representativa de un status económico y social característico de la dominación britànica en Menorca”. No es sap amb exactitud la data d‟arribada a Maó d‟aquesta família, però sí que es té constància que el 1749, Nicola Alexiano va comprar uns terrenys davant l‟església de Sant José on es va construir una casa.
Terrón (1981:5) Vemos como una familia griega de origen plebeyo, perteneciente a una burguesía comerciante, se hace con una importante cantidad de bienes en la isla, y con una probable influencia político-social creciente. Esta familia estaba además emparentada con otros grupos de comerciantes y artistas establecidos igualmente en Mahón, como los Chiesa y los Georgi.
Estos grupos familiares hubieron de jugar un papel importante en el
12
contexto de la vida mahonesa de entonces, como bien nos señala Hernández Sanz.
L‟entrebanc més gran que es va trobar la colònia grega, i els altres immigrants, varen ser les reticències dels grups més conservadors menorquins que no veien amb bons ulls que uns estrangers s‟enriquissin a les seves terres. També s‟ha de remarcar el tema de la religió: la corona britànica donava llibertat de culte, però els menorquins no compartien aquesta idea i no toleraven altres creences. Tot i l‟arribada de noves idees a l‟illa la societat menorquina seguia sent tancada, conservadora i es mostrava hostil davant tantes novetats. Tot i això és ben cert, que també hi va haver menorquins que varen establir relacions amb els nouvinguts. Aprofitant per fer negocis, adquirir nous coneixements o simplement establir relacions socials enriquidores.
Malgrat tot, amb l‟arribada dels espanyols, es va acabar el temps de la prosperitat pels grecs i altres immigrants a l‟illa. Els espanyols varen imposar la religió catòlica cristiana i posaren traves a la prosperitat econòmica d‟aquells que fins ara havien estat sota la tutela de la corona britànica.
Trobem a la novel·la de Josep Mª Quintana, Els Nikolaidis, la narració de les peripècies d‟un grec establert a Maó. És per això, que una de les activitats proposades d‟aquest treball és la lectura, i ressenya, de la novel·la.
13
3.2. L’art i els artistes de Menorca segle XVIII.
Les dominacions estrangeres influiran també en la producció artística.
L‟art del segle XVIII ve marcat per uns inicis encara lligats a la temàtica religiosa del segle anterior. Però les formes i l‟estil artístic anirà canviant i evolucionant buscant noves expressions per adaptar-se als gustos i al caràcter dels nouvinguts.
Sintes, Andreu i Hernández (2004:206) Sigui com sigui, en el camp de les arts, lato sensu, cal remembrar la influència de la veïna Itàlia.
De fet, les influències més paleses, notables i tangibles de l‟estètica italiana es deuen, primordialment, a dos factors: d‟una banda, la intensitat i freqüència de les relacions comercials amb aquell país, concretament amb el port de Liorna, que suposaren, no tan sols transaccions de tipus econòmic, sinó també una presa de contacte amb les manifestacions i les tendències artístiques italianes de l‟època; i d‟altra banda, cal considerar, dintre d‟un context més general, la presència a Espanya d‟un bon nombre de pintors italians, de condició i categoria ben desiguals, però que, cadascun amb la seva idiosincràsia, exerciren una influència significativa sobre els artistes espanyols des d‟un punt de vista estilístic.
Podem constatar que al segle XVIII hi conviuen dos corrents pictòrics: un de caràcter més conservador, lligat encara al barroc tardà, tot i que va adoptant noves interpretacions i un nou caràcter. L‟altre corrent que cal destacar, és el Neoclassicisme, que deixarà enrere les formes ampul·loses del barroc i prendrà un to revolucionari mitjançant els ideals il·lustrats de l‟època.
Amb el Neoclassicisme la raó passa a prendre el control de l‟art. Per això és l‟època de les acadèmies, les quals pretenen sotmetre l‟art a regles de creació.
Julià (1994:167) “L‟art ja no s‟alimenta només de la inspiració i de l‟habilitat. El moviment neoclàssic considera que l‟Art està sotmès a unes regles i pot subjectar-se a elles“. És per això, que juntament amb les acadèmies, sorgeixen un gran nombre de tractes que intenten regularitzar i estandarditzar l‟art. A Menorca, trobem el cas de Pasqual Calbó, el qual n‟escriurà 17, encara que no tots estaran relacionats amb l‟art.
El corrent artístic del neoclassicisme serà la que més adeptes tindrà. El barroc tardà anirà a poc a poc quedant a l‟oblit. Un fet que fa decantar els artistes per
14
l‟art neoclàssic és la descoberta i les excavacions de les ciutats de l‟antiguitat d‟Herculà i Pompeia, permetent, per primera vegada, l‟estudi rigorós de material artístic de l‟antiguitat. Una de les aspiracions de l‟art neoclàssic serà la imitació de l‟art grecoromà.
És per açò que Itàlia es torna a convertir en un focus artístic important en el segle XVIII. Roma, Venècia i Nàpols van ser nuclis d‟atracció pels artistes que volien ampliar els seus coneixements i estudiar de ben a prop les formes de l‟antiguitat.
Julià (1994:168) Venècia i Nàpols són dos altres centres d‟atracció importantíssims. Venècia, perduda la seva hegemonia mediterrània, acusant una forta decadència econòmica, continua essent durant el segle XVIII un notable ficus artístics i Nàpols, regit per Ferran I de Borbó i Carolonia d‟Àustria, sobirans amatents de tota manifestació artística, es converteix en la cort artística d‟Europa.
El Grand Tour, iniciat el segle XVII per les classes altes de l‟aristocràcia, tindrà continuïtat al llarg de la primera meitat del segle XVIII. El Grand Tour era un viatge que realitzaven, principalment, aristòcrates anglesos, com a part de la seva formació. El llarg viatge d‟Anglaterra fins a la península Itàlica prenien rutes molt diverses. En algunes d‟aquestes rutes es feia escala i aturada a l‟illa de Menorca. Molts artistes anglesos, i no anglesos que també feien el Grand Tour, romandran a Menorca per un temps no sempre igual; alguns faran estades més llargues, trobant a l‟illa un lloc ideal per la producció i venda d‟art.
Altres romandran a l‟illa el temps just per reposar i preparar el vaixell per continuar el viatge. El que està clar és que tots, d‟una manera o altra deixaran la seva petjada a l‟illa. Julià (1994:169) “D‟Itàlia vindran, o per Itàlia hauran passat (i en les escoles italianes s‟hauran format), els artistes que trobem a Menorca en el segle XVIII.”
Trobem així en Itàlia el centre artístic del segle XVIII, que a part d‟educar als artistes també serà el port des d‟on s‟exportaran nombroses obres d‟art. L‟art també serà un bé amb el qual es comercialitzarà. Els artistes realitzaran llargues estades fora del seu país, fet que propiciarà el desenvolupament del gènere del retrat. Aquest gènere que fins aleshores havia estat menyspreat, ara
15
pren el valor que la fotografia té avui. Els retrats seran el record per les famílies que s‟enviaran en els vaixells de tornada. I no només el gènere del retrat sorgirà en aquest moment, sinó també el gènere veduta: paisatges i vistes urbanes de les ciutats que estan visitant al llarg del seu viatge. Les vedute vindrien a ser el precedent a les postals que avui dia trobem a qualsevol lloc com a souvenir. Julià (1994:168) ”Interessa recorda aquest fenomen social i cultural per la repercussió que tindria a Menorca, afavorit per la presència anglesa i per l‟extraordinari moviment del port de Maó, dirigit tant a Anglaterra com a Itàlia.”
Una altra característica de la pintura neoclàssica del devuit, és el públic al qual s‟adreça: l‟art deixa d‟estar al servei de l‟església, de la cort i l‟aristocràcia, com havia fet l‟art del barroc, i passa a ser l‟art de la burgesia.
Julià (1994:169) La burgesia ha substituït l‟aristocràcia en el govern de la societat i, evidentment, les exigències burgeses respecte l‟art són ben diverses d‟aquelles. Les transcendents imatges religioses i les fantàstiques imatges mitològiques seran substituïdes pels arguments que suggereixen la realitat, arguments que serveixen per alegrar amablement la vida, arguments que no exigeixen la meditació, que no arrapen ni alienen l‟esperit, sinó que, senzillament, satisfan la vista amb imatges serenes d‟una bellesa coneguda.
La temàtica religiosa deixa de tenir tanta presència i seran les escenes de la vida quotidiana les que ompliran les teles. L‟artista actua molts cops com a fotògraf, captant escenes de la vida pública o privada amb tots els detalls.
També s‟iniciarà el gènere de la caricatura, representant personatges del poble que fins ara no havien tingut lloc en l‟art. La novetat i allò estrany capta l‟atenció dels artistes.
Julià (1994:169) “Quins motius empenyen que en el segle divuit es desenvolupi, més que una pintura menorquina – de menorquins – una pintura de tema menorquí?” A causa de l‟establiment d‟artistes estrangers a l‟illa, i els nous gèneres, com el retrat i les vedute, es defineix a Menorca un art de temàtica menorquina més que un art d‟estil menorquí.
El primer artista instal·lat a Menorca el segle XVIII que cal destacar és Giuseppe Chiesa (1720-1786). És d‟origen italià i se‟n sap poca cosa de la
16
seva vida abans d‟arribar a Menorca el 1748. No es té constància de la seva activitat pictòrica al seu lloc d‟origen, però les característiques formals de la seva obra realitzada a Menorca, indiquen influències de les escoles provincials del nord d‟Itàlia: Gènova, Llombardia i Venècia. Aquestes seran les influències que marcaran el seu punt de partida, i a Menorca tindrà oportunitat d‟entrar en contacte amb altres estils i formes d‟art importades pels anglesos a l‟illa, i pel comerç que facilitava l‟entrada, a través del port de Maó, d‟obres d‟art i d‟artistes d‟arreu del món.
Sintes et al. (2004:208) Chisea s‟adscriu en un context cultural més ampli, no solament d‟influència italiana, sinó europea, per l‟afinitat del seu gènere amb les escenes d‟interior angleses i amb les pintures i estampes de Watteau o de Boucher. Certament, el món de la realitat és el que més li interessava, i allò que més caracteritzava la seva pintura. Per tant, la importància de copsar l‟ambient i la fisonomia d‟una societat de durada efímera seran els seus principals àmbits de focalització.
La seva pintura tenia una gran acceptació, tant pel públic local com per la clientela estrangera, en aquells moments anglesa. Va cultivar diversos gèneres pictòrics: el retrat, l‟històric, la pintura de gènere, el paisatge i escenes d‟interior. En tots ells destaca la minuciositat del detall, recreant-se amb les petites coses. El treball amb el detall també s‟observa en el què serà la novetat del seu estil: les vedute, les vistes del paisatge i de l‟entorn del fet representant.
Sintes et al. (2004:208) “La seva obra pictòrica apunta clarament en una direcció naturalista pròxima als pintors realistes del nord d‟Itàlia, però en els seus retrats hi ha un accent, també, de napolitanisme molt pròxim a l‟art de Traversi”. En els retrats realitza un treball molt delicat en la representació de les robes, tant típiques menorquines com de l‟uniforme de l‟exèrcit anglès. Capta les indumentàries amb molta fidelitat, alhora que realitza un retrat psicològic, intentant representar el món interior
Retrat del comte Lannion. Oli sobre tela de Giuseppe Chiesa (Col·lecció
Ajuntament de Maó)
17
del personatge retratat. Molts cops, al fons del retrat introdueix un paisatge que ajuda a identificar el personatge. Julià (1994:172) “Els models proposats entre els retrats de Chiesa que ens han arribat, serien els del comte de Lannion de Maó, Alaior i Ciutadella, o el del comte Cifuentes també a Ciutadella”. També realitza retrats de personatges no públics, com per exemple, el retrat de Vicenç i Rita Albertí que es troba en una col·lecció anglesa. És en aquest retrat on s‟observa de manera més clara la intenció de l‟artista per captar la psicologia del personatge, representar-lo de forma més humana.
Les escenes militars esdevenen veritables obres de tema històric. Per Menorca, durant els anys de vida de Chiesa, varen ser anys convulsos i plens d‟esdeveniments importants. Per tant Chiesa tindrà moltes oportunitats per captar escenes militars, que representarà amb el mateix nivell de detall que els retrats. Això farà que les seves obres històriques esdevinguin documents gràfics de gran rellevància. Alguns d‟aquests quadres són: Setge del Castell de Sant Felip pels francesos, la Presa del Castell de Sant Felip o l‟esbós de L’evacuació del castell de Sant Felip pels anglesos.
L’evacuació del Castell de Sant Felip pels anglesos (1782) de deGiuseppe Chiesa. Tècnica mixta: llapis, tinta i aquarel·la. (Museo de Menorca. Col·lecció Vives-Campomar)
Sintes et al. (2004:208) El fet militar no es representa d‟una manera grandiloqüent, sinó que l‟autor té una cura especial per les petites representacions individuals i per la multiplicitat de detalls com, per exemple, els uniformes dels soldats, els personatges del poble que apareixen o les edificacions en el paisatge.
18
En les pintures de gènere trobem influències directes de l‟escola veneciana, concretament influències de la pintura de Pietro Longhi (170-1785). Sintes et al.
(2004:208) “Es pot dir que per aquests dos autors hi ha només dues escenificacions diferents en aquest tipus de pintura de gènere: per un cantó, les petites escenes de caire familiar, una mica caricaturitzades i, per un altre cantó, les escenes de tipus militar.”
Entre el 1768 i 1772 va realitzar un seguit de pintures d‟escenes militars que es conserven al National Army Musuem de Londres. Aquestes conformen un conjunt homogeni, per la seva temàtica i les seves característiques, on es representen els principals personatges de l‟exèrcit anglès destinat a l‟illa.
Sintes et al. (2004:209) Aquests encàrrecs pictòrics són un exponent ben clar del desig de perpetuar la memòria de personatges importants que passaren temporades a Menorca. En aquest sentit, idò, la col·lecció conservada a Londres es converteix en un document gràfic de gran interès.
Algunes de les obres conservades són: El tinent coronel Watson, el ca del regiment, Dos cavalls del regiment, Lord George Lennox, coronel del 25è regiment a Menorca, Lady Louis Lennox amb el regiment del seu marit Menorca, Lady Johnston, esposa del governador de Menorca, acompanyada d’uns oficials del 25è regiment i uns oficials de marina reial. En aquestes obres es representen escenes de la vida quotidiana de l‟exèrcit anglès emmarcades dins de paisatges de l‟illa. Molt poques vegades aquests paisatges eren idealitzats, ben al contrari, la majoria de vegades Chiesa utilitza fons de veduta.
Aquests fons de paisatges serveixen per representar vistes realistes del moment i així contextualitzar els personatges en el temps.
De la pintura de caràcter religiós no ens queda cap testimoni gràfic, ja que varen ser destruïdes durant la Guerra Civil espanyola. Així i tot, poden suposar que va seguir el mateix estil realista per realitzar els temes religiosos.
A Anglaterra a finals del segle XVIII principi del XIX sorgeix l‟aquarel·la com a tècnica artística innovadora. Aquesta tècnica arriba a Menorca i Chiesa la desenvolupa en el què seria el seu final d‟etapa. Amb aquesta tècnica pictòrica realitza encàrrecs privats per decorar els interiors de les cases. El port
19
de Maó hi serà sempre present en composicions de pintura de gènere o de paisatges.
Joan Chiesa, l‟únic fill de Giuseppe Chisea del què tenim constància que seguís el seu camí artístic, serà expert en aquesta tècnica aquarel·la. Serà un gran il·lustrador i realitzarà una obra més popular i menys oficial. La seva obra és de petites dimensions, de temes populars i amb una marcada espontaneïtat que permetrà una fàcil expansió i popularització de la seva pintura. A part de temes populars, va realitzar sèries pictòriques de vaixells que, igual que les del seu pare esdevindrien veritables
documents gràfics del moment.
Joan Chiesa va elaborar, entre 1777 i 1781, mitjançant una barreja d‟aquarel·la i guaix, obres de corsaris amb un gran detallisme, registrant el nom del vaixell, el capità, la tripulació i l‟armament de què disposava cada vaixell.
A partir de 1781 la producció pictòrica de Giuseppe Chiesa es redueix progressivament fins a desaparèixer, ja que s‟inicià un període de temps incert i difícil per l‟artista. Menorca deixa d‟estar sota sobirania britànica per passar a mans dels espanyols, situació que dificulta la vida pels estrangers a l‟illa.
Chiesa estava molt lligat a la colònia de grecs que s‟havien establert a l‟illa; de fet una de les seves filles estava casada amb un personatge destacat d‟aquesta colònia. Les dures condicions que els espanyols varen imposar als estrangers, la mort de la seva dona i la malaltia que va patir l‟artista en els últims anys van omplir de misèria el final de la seva vida.
Certament de Guiseppe Chiesa, a part de les obres conservades, ens queda la influència artística exercida sobre els artistes que varen passar pel seu taller de pintura. Va instal·lar a Maó un taller pel qual passaren molts artistes, locals i estrangers, amb intenció d‟ampliar els seus coneixements i destreses
Corsari Ulises. Cap. Antony Spineta. Armat ab 8 canons y 60 home. Aquarel·la de Joan Chiesa (Col·lecció TOmás Vidal Bendito, Maó)
20
artístiques. Un dels artistes del qual tenim constància de la seva estada al taller de pintura de Chiesa, és Pasqual Calbó (1752-1817).
Nascut a Menorca el 1752, Pasqual Calbó és un dels pocs artistes d‟origen menorquí que inicia la seva activitat pictòrica el segle XVIII. Ja de jove va freqüentar el taller del mestre italià Giuseppe Chiesa, on compartí classes amb el fill d‟aquest, Joan Chiesa. Pasqual Calbó devia demostrar grans dots artístiques, ja que el mateix mestre, G. Chiesa, va proposar-li un viatge de formació a Itàlia. Així, el 1770 Calbó sortí del port de Maó direcció Itàlia quan només tenia 18 anys.
El viatge artístic de Calbó per Itàlia començà visitant les escoles de formació que li havia recomanat G. Chiesa. Aquestes són les mateixes on ell havia après el seu art. Desembarcà al port de Gènova, des d‟on va partir fins a Venècia, on va prendre part de l‟Acadèmia de Belles Arts. Tot i la falta d‟informació d‟aquesta època italiana, de l‟artista tenim constància de la seva relació amb el comte Iacopo de Durazzo, qui era ambaixador de Prússia a la República de Venècia. El comte el va introduir a diverses personalitats, una d‟elles el príncep Kaunitz Rietberg, ministre de l‟emperadriu Maria Teresa de Viena, el qual el va acollir sota la seva tutela. És baix la seva protecció que va viatjar fins a Roma, on va estudiar a l‟Escola d‟Art de Roma. En aquesta ciutat pogué exercitar la seva tècnica en la còpia d‟artistes com Reni, Corregio, Mengs i Battoni. Quan la seva tècnica millorà se li va permetre realitzar còpies de grans mestres com Rafael i Miquel Àngel.
Mapa ruta italiana
21
El 1778 Calbó es trobava a Viena, on un any després va ser nomenant pintor de la Cort, posició per la qual va realitzar retrats de la família imperial i de nobles cortesans. Va ser un període breu, ja que el 1780 el pintor torna a Menorca.
Amb 28 anys doncs tornà a Menorca, aquesta encara sota sobirania anglesa, on reprendrà la relació amb el seu mestre. L‟estil artístic de l‟artista encara no havia sofert cap evolució important. Sintes et al. (2004:218) “Pictòricament encara no s‟havia produït una evolució en la pintura de Calbó, tot i que, progressivament, el corrent neoclàssic normatiu que el va influir durant la seva estada a Roma i a la cort vienesa anava evolucionant cap a un neoclassicisme més estricte”. D‟aquesta època, pel que fa a pintura religiosa, destaca el retaule de la capella privada de s‟Aranjassa, l‟única mostra d‟aquest gènere que es conserva. Es tracta d‟un oli sobre tela que barreja detalls estilístics del barroc i del neoclàssic. La composició es desenvolupa mitjançant el trompe l’oeil que crea una exedra porticada amb
arcades amb pilastres d‟ordre compost. La decoració d‟aquestes arcades és on destaca certa ampul·lositat barroca per les cartel·les, volutes i gerros florits. Baix les arcades trobem representats amb un estil neoclàssic els cinc sants: Gabriel, Llorenç, Eulàlia, Joan Baptista i Margarida, i als seus peus quatre angelets. Baix d‟aquestes arcades trobem un podi amb garlandes clàssiques. L‟escena és encapçalada per l‟Assumpció.
Retaule de s'Aranjassa. Oli sobre tela de Pasqual Calbó (Col·lecció Ateneu de Maó)
22
Quant als paisatges d‟aquesta època, podem dir que són especialment significatius, molts d‟ells es troben conservats el dia d‟avui al Museu de Menorca. Tot i que són paisatges que representen de manera fidel la naturalesa, el color utilitzat no és massa real, el que provoca una sensació onírica. És en aquest gènere on trobem influències clares de Pagano i de Rosa.
El retrat, gènere més conegut de l‟artista, es troba deslligat totalment de la seva evolució pictòrica. El domini per les tècniques d‟aprofundiment psicològic són presents i destaquen en tots els personatges retratats. Es pot fer una distinció entre dos tipus de retrats: l‟oficial i el de personatges. Del primer grup, l‟oficial, destaca el del comte Cifuentes, que es troba
a l‟Ajuntament de Maó. Es tracta d‟un gran llenç on Calbó realitza un retrat oficial típic de l‟època. Sintes et al. (2004:218) “El personatge del retrat apareix amb un fons arquitectònics amb columnes i unes cortines a la part superior que emmarquen la figura que es troba representada sobre un podi”.
Del retrat de personatges destaquen els realitzats a la seva família i el seu autoretrat.
Aquest últim, conservat també al Museu de Menorca, presenta uns contorns molt definits i el modelatge recorda l‟obra d‟Ingres. El tractament de l‟expressió està molt treballat i evidencia la influència dels estudis de Mengs.
Una menció més curosa la mereix el retrat dins l‟obra pictòrica de Pasqual Calbó. El retrat no ha de ser considerat com una simple representació del personatge o personatges de forma exacta i fidedigne. El retrat va més enllà de tan sols captar la realitat: trobem molta simbologia i significats amagats darrere simples postures, gestos, objectes representats, robes, mirades... en les
Retrat del comte de Cifuentes(ca.1784). Oli sobre tela de Pasqual Calbó (Col·lecció Ajuntament de Maó)
23
composicions del retrat. Sintes et al. (2004:221) “I és que, en realitat, el retrat és un gènere pictòric que, com molts d‟altres, s‟aconsegueix a partir d‟un sistema de convencions que, açò si, canvien lentament al llarg del temps”.
Per exemple trobem en la sèrie de retrats de la família Seguí Poly una intenció clara en destacar i realitzar un treball acurat en les robes, sobretot en els vestits dels personatges femenins que denoten molta sumptuositat.
En la sèrie de retrats familiars conservada en la col·lecció del Consell Insular de Menorca trobem un veritable exemple de la preocupació del pintor per captar la psicologia dels personatges retratats. En alguns d‟aquests retrats els models es vesteixen amb la roba del diumenge o el mateix Calbó, autoretratat conjuntament amb la seva família, realça la seva figura vestint-se amb la capa blanca que vestia a la cort d‟Àustria. Les escenes on s‟emmarquen aquests retrats també prenen certa simbologia mitjançant la representació de diversos objectes escollits i col·locats de manera precisa. En alguns retrats es pinten cortinatges de domàs vermell que ennobleixen l‟escena, en altres cadires amb aspecte de tron confereixen un cert caràcter al retratat, o també columnes clàssiques que representen les glòries de l‟antiga roma... També alguns animals prenen certes connotacions simbòliques, com és el cas del gos, que surt retrat en alguna obra de Calbó i ens dóna a entendre la fidelitat matrimonial de la parella que posa de model.
Sintes et al. (2004:224) Aquest seria el cas de les diferents representacions del comtes Cifuentes atribuïdes a Pasqual Calbó, de les quals cal destacar la conservada a l‟Ajuntament de Maó. En aquesta, el comte és representat d‟empeus, amb la vestimenta de capità general i les condecoracions més preuades (el Toisò d‟or, l‟odre de l‟Esperit Sant, etc.). En el plint de la columna, coronats per l‟escut comtal, hi figuren el nom i tots els títols del personatge. Les columnes sostenen un domàs vermell que ennobleix, encara més el personatge. Al fons, el pintor destaca la darrera conquesta militar del seu personatge: el castell de Sant Felip.
L‟estiu de 1787 Calbó marxà cap a Amèrica on s‟instal·là a l‟Havana com a paisatgista, deixant enrere l‟estil oficial desenvolupat a la Cort de Viena. No va tenir molta sort en aquesta ciutat, ja que el van prendre com a espia pels seus dibuixos de les fortificacions i de la ciutat i el van detenir. El governador de la
24
ciutat va decretar el seu arrest immediat, tot i que va ser alliberat dos dies més tard gràcies al testimoni del capità del vaixell amb el qual havia arribat. Va decidir sol·licitar el permís per instal·lar-se a l‟Havana com a pintor, però se li va denegar. Així que va decidir anar a Nova Orleans, tot i que no queda clar ni es té prou informació per assegurar que hi arribés. La certesa que es té és que arriba a Santo Domingo, on es trobà al servei del Rei de França.
Sintes et al. (2004:219) D‟aquesta època cal esmentar els quadros de Ball de negres, Perruqueria de negres i El venedor de perruques a Santo Domingo, pintures que, a part de ser de gran bellesa, representen un gran avanç en la seva obra, que s‟aproxima a l‟exotisme americà que havia de triomfar a Europa un segle més tard.
Tan sols amb una vintena d‟anys Calbó realitzava un art molt avançat per la seva època.
El 1790 l‟artista tornà a Menorca on hi restarà fins a la seva mort. Durant aquest darrer període de la seva vida realitzarà una tasca destacada en el camp de la docència, tot i que mai deixa de pintar. Calbó realitzà una recopilació de tractats, tots ells manuscrits i acompanyats d‟acurats dibuixos.
Es tracta de traduccions de materials diversos que ell havia utilitzat per als seus estudis i que posà a disposició de la joventut menorquina. Avui aquests manuscrits es troben recollits a l’Obra didàctica (Museu de Menorca) i tenien
Mapa ruta Americana
25
una clara intenció didàctica dirigida als menestrals menorquins per la seva formació.
També en aquesta època realitza una recopilació de tractats, concretament disset tractats de temes diversos, alguns d‟ells relacionats amb la seva activitat pictòrica. Els temes que hi predominen són les matemàtiques i la geometria o l‟aplicació d‟aquestes ciències a la pintura, l‟arquitectura i la indústria naval. Els tractats van ser enquadernats pel seu propietari, Antoni Vives Escudero a finals del segle XIX principis del XX, en un únic tom de més de cinc-centes pàgines que es troba conservat al Museu de Menorca. El mateix Calbó afirma que aquests tractats no són de producció pròpia, sinó que són només traduccions i adaptacions dels textos de diferent autors. Sintes et al. (2004:220) “Segons diu ell mateix són “varios tractats manuscrits traduïts en menorquí, extrets de Autors varios”, encara que no ens dóna a conèixer el noms d‟aquests autors utilitzats per a l‟elaboració dels tractats, si exceptuem la menció d‟en Vignola en el tractat d‟arquitectura civil”. Els títols dels tractats són: I. De las fraccions decimals. II. De las proporcions. III. De àlgebra. IV. Dels logaritmes. V. Tractat de geometria. VI. Regles geomètriques. VII. De los sòlids. VIII. Aplicacions de l’àlgebra a la geometria. IX. Tractat de trigonometria rectilínia. X. Trigonometria esfèrica. XI. Física experimental i matemàtica. XII. Tractat de l’estàtica i de la hidrostàtica. XIII. Rellotges de sol. XIV Tractat de perspectiva. XV. Tractat d’arquitectura civil. XVI. Tractat d’arquitectura militar. XVII. Tractat de construcció naval. La característica comuna dels tractats és el caràcter pràctic de les explicacions, transmeses de manera senzilla i amb claredat per tal d‟aconseguir un major apropament i enteniment pel seu públic.
Respecte al treball artístic de Calbó de finals del segle XVIII destaquen uns dibuixos realitzats a ploma que tracten sobre els treballs habituals de l‟època.
Es tracta d‟una sèrie molt interessant quant a el seu valor etnogràfic, trobem mariscadors, llauradors, picapedres o emblanquinadors captats de manera quotidiana realitzant les seves tasques.
És en el final de la seva trajectòria que l‟artista redueix la producció de retrats, tant familiars com oficials, i també les obres religioses perden presència, ja que
26
el seu art adopta un caràcter més despreocupat i espontani. Amb aquest nou caràcter de la seva pintura i mitjançant l‟aquarel·la, que era la nova tècnica pictòrica del moment, la seva obra aconsegueix un apropament al gran públic.
Calbó es trobarà influenciat pel seu amic i company d‟ofici Joan Chiesa, el qual era un gran expert amb aquarel·la, tot i que executarà les seves línies de treball de forma diferent. Chiesa treballarà més en el color, en canvi Calbó realitzarà un treball més acurat en la línia i el dibuix. “A grans trets, dóna una importància primordial a l‟estudi del dibuix, de les formes dels personatges, tot deixant l‟aspecte colorista en un segon pla” Andreu, Hernández i Sintes (1986:40).
A més de l‟exemple de Giuseppe Chiesa com artista estranger instal·lat a Menorca i el de Pasqual Calbó, que representa l‟artista d‟origen menorquí però amb formació i influencies estrangeres, trobem al segle XVIII diversos artistes d‟origen anglès que realitzant el Grand Tour passaran per l‟illa. Sintes et al.
(2004:226) “Aquestes estades, més o menys llargues, a la nostra illa, van afavorir que alguns pintors britànics s‟ocupassin de la temàtica menorquina en algunes de les seves obres, donant, així, un testimoni fefaent de la seva estada a l‟illa”.
Dels artistes que tenim constància que fessin estada a Menorca són: Joshua Reynolds (1723-1792) l‟any 1749; David Allan (1744-?) el 1763, o de Thoma L.
Hornbrook el 1767.
Joshua Reynolds es va formar a Anglaterra i es convertí en el deixeble de Thomas Hudson. Es trobà influït per la pintura de Hogarth i, ja durant la seva joventut, gaudí d‟una certa fama. Aquest precoç èxit va animar alguns mecenes a cobrir econòmicament el viatge del Grand Tour cap Itàlia. El mes de maig de 1749 Reynolds partí de Plymouth amb el vaixell Centurió, el qual atracà al port de Maó el mes d‟agost. Una caiguda d‟un cavall, que li provocà una cicatriu que caracteritzarà els seus autoretrats, el va fer romandre cinc mesos a Menorca per recuperar-se. Julià(1994:168) “A Maó, el governador Blakeney li proporcionà hostatge gratuït i, durant els mesos que passà a Menorca, els
27
oficials anglesos de guarnició a Maó li encarregaren retrats, de manera que, com diu Northcote “millorava la seva qualitat i fortuna””. De la seva obra no es conserva res a l‟illa, o almenys que es tingui constància, eren obres encarregades per particulars.
L‟artista David Allan, que també va fer estada a Menorca, va iniciar la seva formació a Glasgow, a l‟acadèmia dels germans Froulis. Durant el temps que està a Menorca produí diversos estudis de tema popular utilitzant colors molt suaus: ocres, grisos, verds clars i blaus. Sintes et al. (2004:227) “Les obres que es conserven de tema menorquí són exclusivament quadros de gènere, propis del gust de l‟època i que es realitzaren mitjançant tècniques mixtes (dibuix a llapis i aquarel·la), i que representaven personatges del camp menorquí”. La seva obra completa es troba conservada a la National Gallery of Schotland. A partir d‟aquests originals es varen realitzar nombroses rèpliques, utilitzant la tècnica de l‟aquarel·la i respectant la composició original: un personatge a primer pla només variant el paisatge del fons.
Pagès menorquí i Senyor menorquí. Aquarel·la de David Allan (atribuït). (Museu de Menorca. Col·lecció Vives-Camponar).
28
De Thoma L. Hornbrook poc se‟n sap. Només es té constància d‟una obra de col·lecció particular d‟una vista del port de Maó.
Vista del port de Maó. Oli sobre tela de Thomas L. Hornbrook (Col·lecció particular)
Dins la producció artística anglesa del segle XVIII a Menorca s‟ha de tenir en compte també la realitzada pel tinent Robert Crane Esquire ( Colchester, 1746- 1811). Aquest va formar part del 33 Regiment Britànic d‟Infanteria destinat a la protecció del port de Maó, i després de la seva estada a l‟illa va ser ascendit a capità.
La seva obra no és coneixia fins fa poc temps, i està composta per sis aquarel·les que realitzà el 1769, en les quals s‟hi representen membres de l‟exèrcit anglès, i destaquen per la descripció detallada dels uniformes, a l‟estil G. Chiesa. Alcolea (2018:22) “Estas pintura siguen los patrones del libro “British uniforms”, y nos confirma la tipologia de uniformes que usaron los britànics en la isla”.
Una d‟aquestes aquarel·les és un autoretrat en el qual es representa a ell mateix a l‟austera caserna assegut i dibuixant la casaca vermella característica de l‟exèrcit britànic en un quadern. Una altra obra, en la qual podem trobar influències de Joan Chiesa per la representació de tema popular, trobem retratat a un militar del 33 Regiment que està adquirint verdures d‟una pagesa
29
menorquina. La menorquina és retratada també amb la roba típica de l‟època.
Destaca en una altra aquarel·la el fons que s‟hi entreveu darrere el soldat retratat: es tracta del paisatge del Molí de Dalt i del Molí d‟enmig aixecats pels francesos uns pocs anys abans. Un altre paisatge que trobem en una de les aquarel·les és el Castell de Sant Felip, on s‟hi retrata un soldat del Regiment dels Granaders fent guàrdia davant els merlets del castell.
Aquesta col·lecció ens confirma l‟existència d‟obres pictòriques d‟autoria britànica al segle XVIII a Menorca, més enllà de David Allan i Reynolds.
L‟últim pintor del segle XVIII que surt esmentat a l‟Enciclopèdia de Menorca és d‟origen alemany. Es tracta d‟Anton Schranz (1769-1839), el qual s‟havia format en el monestir de la seva ciutat natal d‟Ochsenhausen. A l‟època d‟Anton Schranz, concretament el 1767, el monestir va viure un període d‟esplendor sota el govern de l‟abat Romuald Wettin, qui va promoure diverses reformes i construccions i, va encarregar al director de l‟Acadèmia d‟Augsburg Jean Huber (1721-1786) la decoració pictòrica del saló, l‟armeria i l‟església del monestir. És doncs dins aquest ambient de prosperitat artística que Anton, amb només 14 anys, comença el seu aprenentatge. Va demostrar bons dots com a pintor i pocs anys després se li va concedir una beca per continuar la seva formació pictòrica a Roma. L‟aprenentatge que dugué a terme a Itàlia provenia
Granadero en el castillo de San Felipe. 1769
Militar del XXXIII Regimiento abasteciéndose de hortalizas.
Mahón 1769.
Soldado inglés en el cuartel con los
molinos al fondo. Mahón 1769 Soldado inglés. Mahón 1769
30
de dues fonts principals: d‟un costat aprengué del neoclassicisme de Jean Huber (1721-1786), desenvolupant una pintura de gènere cortesa i religiosa; i d‟altre, el model vetudista típic de les escoles napolitanes, i especialment rebé influencies de les marines.
Les raons per les quals Schranz va arribar a Menorca són diverses; bé podia ser que per causes bèl·liques del moment l‟artista hagués de fugir del Regne de Nàpols, on es trobava instal·lat, amb vaixells anglesos que transportaven tropes i refugiats cap a Menorca; o bé que pel contacte comercial que tenia Nàpols amb l‟illa l‟artista tingués coneixement de la prosperitat menorquina i veiés en aquest territori l‟oportunitat de millorar la seva situació econòmica. El cert és que el 16 de setembre de 1794 Schranz va contreure matrimoni amb Isabel Howard Tudurí, la família de la qual tenia relacions d‟amistat amb la família Chiesa. La relació d‟amistat entre Schranz i Joan Chiesa queda testimoniada pel fet que aquest va ser el padrí de noces de la parella.
Sintes et al. (2004:229) Aquestes relacions dels dos pintors devien servir als dos artistes per aprofundir en el coneixement i les tècniques de l‟escola napolitana de pintura que tot dos van estudiar, com ho demostren els treballs conservats. La composició de les marines d‟Schranz, sempre tenen, en un primer pla, unes figures que donen relat als esdeveniments que figuren en un pla mitja – recordem que açò també és utilitzat per Chiesa; tot açò representat amb colors forts i vius mentre el fons i l‟horitzó mantenen uns colors pàl·lids amb un cel envoltat per boires. Totes aquestes característiques són pròpies de l‟escola napolitana, encara que en el cas d‟Schranz ja podem observar un cert apropament al romanticisme.
En relació a les aquarel·les de l‟artista, de tema paisatgístic fonamentalment, també trobem un apropament al romanticisme. En aquestes representa la naturalesa de manera fidel però utilitzant colors pàl·lids no gaire verídics i fent ús sempre de núvols i boires per donar un caràcter misteriós a l‟obra.
A finals del segle XVIII el gènere del paisatge estava canviant, prenia connotacions simbòliques i restava importància a la representació de personatges en les vistes. Es tracta doncs, del primer Romanticisme, en el qual els artistes intentaven impregnar els paisatges de la mateixa importància i
31
rellevància que tenia la pintura històrica, mitjançant la representació de paisatges purs i sense figures. A les obres paisatgístiques de Schranz es poden observar característiques d‟aquest primer romanticisme; tot i que encara trobem figures representades, aquestes manquen d‟importància i de protagonisme.
Sintes et al. (2004:231) Açò respon a la visió particular de la natura que tenia Schranz. De fet, els pescadors de la Vista del port de Maó o també de la Vista de cala Mesquida, com també els pagesos que apareixen a la Vista del port de Fornells, són figures alienes a la imatge que Schranz vol donar-nos de la natura.
Vista de cala Mesquida. Aquarel·la d'Anton Schranz (atribuït) (Ajuntament de Maó. Llegat Hernández Sanz- Hernández Mora)
El millor exemple de caràcter romàntic de la pintura de Schranz la trobem a l‟obra de Vista de cala Mesquida, on ens dóna una visió dramàtica exaltada per la representació d‟un naufragi. Aquí la naturalesa pren el poder, tota la força, i l‟home no hi pot fer res per controlar-la.
32
Tot i que gairebé tota l‟obra conservada d‟Schranz són marines i paisatges, és cert que realitzà algun retrat. En aquests utilitza la iconografia característica de l‟època representant alguns elements i objectes amb component simbòlic. Alguns d‟aquest són: els cortinatges que ennobleix l‟escena, objectes per identificar el personatge, gestos i postures del model, etc. Alguns exemples de retrat que conservem són el retrat de Bisbe Vila a l‟Ajuntament de Ciutadella i el retrat del rei anglès Jordi III en una col·lecció privada, extret d‟un gravat que reprodueix el retrat oficial de l‟època.
L‟èxit de la seva obra entre la clientela anglesa i estrangera era segura perquè el tractament que fa de les marines i paisatges s‟ajustaven perfectament als gustos de l‟època. També cal afegir que les relacions d‟amistat amb la família Chiesa van ajudar a apropar la seva obra al públic.
Amb l‟arribada de les tropes espanyoles a l‟illa, s‟acabà la vida menorquina per Schranz, qui es va traslladar a Malta on hi restar fins a la seva mort. La seva tradició artística va ser continuada per tres dels seus fills: Giovanni (1794- 1882), Antonio (1801-1864) i Joseph (1803-1853).
Retrar del bisbe Antoni Vila i Camps. Oli sobre tela d'Anton Schranz (Col·lecció Ajuntament de Cituadella).
33
4. Desenvolupament de la proposta.
La proposta didàctica presentada en aquest treball s‟extreu del Tom Setzè d‟Història de l‟Art I de l‟Enciclopèdia de Menorca. Concretament es desenvolupen les activitats a partir del capítol sisè: La pintura del segle XVIII.
Aquestes pàgines estan dedicades al tema de la pintura, comentant quin estil artístic pictòric es conreava i quins artistes van destacar per la seva activitat artística.
El capítol en qüestió de l‟Enciclopèdia s‟obre amb unes consideracions generals per tal d‟ajudar a situar al lector, centrant-se en els antecedents pictòrics, la pintura que es realitzava al segle anterior. Així el lector té coneixement dels trets principals de l‟art precedent del qual partirà l‟art desenvolupat en el segle XVIII. Un cop el lector està situat en el context artístic, el capítol contínua detallant l‟estil artístic que es desenvoluparà al segle XVIII.
La resta del capítol es dedica exclusivament als pintors i a la seva obra.
Les activitats proposades estan destinades als alumnes de segon de Batxillerat. Es tracta d‟activitats contextualitzades dins del currículum1 de l‟assignatura d‟Història de l‟Art, específicament es troben dins el Bloc 3.
Desenvolupament i evolució de l‟art Europeu al món contemporani. Aquest bloc tracta el contingut de l‟art del segle XVIII: la pervivència del Barroc, dels nous corrents artístics (Neoclassicisme i Romanticisme) i com estàndards d‟aprenentatges trobem dos punts que es relacionen amb les activitats proposades:
- 5. Respectar les obres de l‟art de l‟edat moderna i valorar-ne la qualitat en relació amb l‟època en què es varen crear i la importància com a patrimoni que cal conservar.
5.1. Confeccionar un catàleg, amb breus comentaris, de les obres més rellevants del segle XVI i XVIII que es conserven a la pròpia comunitat autònoma.
1http://weib.caib.es/
34
- 6. Utilitza la terminologia especifica de l‟art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d‟avaluació núm. 6 és aplicable a tots els estàndards d‟aprenentatge.
El currículum docent de les Illes Balears no dedica massa contingut a l‟estudi i anàlisi de l‟art propi; ni de la comunitat autònoma i ni tampoc el de l‟illa. El currículum es troba desfasat i amb necessitat de ser actualitzat, ja que deixa a l‟oblit gran part del patrimoni cultural de l‟illa. Patrimoni que es troba a l‟abast dels joves estudiants i per tant en podrien fer un estudi més precís i real.
Estudiant el patrimoni propi, adquirint coneixement, se l‟aprèn a valorar i a protegir. Aquest és un dels principals objectius d‟aquest treball i per tant de les activitats proposades que treballen en direcció a l‟apropament de l‟estudi de l‟art menorquí d‟una època concreta per ampliar i enriquir els coneixements de l‟alumnat sobre la producció artística a l‟illa.
La proposta didàctica d‟aquest treball es desenvolupa a partir de dos quaderns:
un d‟ells dedicat al professorat, Quadern per al Professorat, i l‟altre a l‟alumnat, Quadern per a l‟Alumnat. Aquests es troben a l‟apartat de l‟annex del treball a causa del seu format.
En el Quadern del Professorat trobem el capítol sisè del Tom Setzè d‟Història de l‟Art I de l‟Enciclopèdia de Menorca de forma íntegra per tal que aquests puguin tenir un coneixement prou ampli per tractar el tema amb l‟alumnat.
S‟adjunta també una part de glossari per tal de facilitar la comprensió d‟alguns termes específics, i a l‟última part es suggereixen lectures complementàries per tal que el professorat pugui profunditzar i compta amb un ple domini del tema.
En el Quadern de l‟Alumnat es presenta el contingut tractat en el capítol sisè del Tom Setzè d‟Història de l‟Art I de l‟Enciclopèdia de Menorca d‟una forma més sintetitzada i adaptada al nivell. Per tal de facilitar la seva compressió, el contingut es distribueix en apartats ben diferenciats; trobarem apartats principals i, a dins d‟aquests, subapartats. Al final dels apartats principals es troben les activitats didàctiques proposades. Aquestes tenen una connexió directa amb el contingut del capítol sisè del Tom Setzè d‟Història de l‟Art I de
35
l‟Enciclopèdia de Menorca, tot i que, per anar una mica més enllà, hi ha alguna activitat que requereix altres materials de consulta.
Es tracta d‟una proposta d‟activitats, per la qual cosa la durada i els seus criteris d‟avaluació hauran de ser fixades pel professor que les porti a terme.
Cada professor pot adaptar aquesta proposta didàctica dins de la seva programació docent i adaptar-la al seu criteri.
Quant a la metodologia, també és oberta, tot i que les activitats estan dissenyades per afavorir un procés d‟ensenyament-aprenentatge en el qual l‟alumnat sigui més que un simple espectador o receptor de sabers, aquests s‟han d‟implicar en la construcció del seu propi coneixement per obtenir un aprenentatge significatiu. L‟alumne ha de ser el protagonista del seu aprenentatge, d‟aquesta manera podrà atribuir sentit i significat al contingut de l‟ensenyament.
Totes les activitats proposades, excepte la primera, es desenvolupen mitjançant la lectura del Quadern de l‟Alumnat i la consulta del capítol sisè del Tom Setzè d‟Història de l‟Art I de l‟Enciclopèdia de Menorca. L‟enciclopèdia servirà sempre per consultar informació i ampliar coneixements.
4.1. Activitats proposades.
1. Lectura de la novel·la “Els Nikolaidis” de Josep Maria Quintana.
Aquesta activitat proposa la lectura d‟una novel·la contextualitzada a Menorca en el segle XVIII per tal de situar a l‟alumnat en el context històric adequat, per després poder entendre l‟evolució i el desenvolupament que té l‟art a l‟illa en aquest segle.
Aquesta activitat proposa una lectura alternativa a l‟Enciclopèdia amb l‟objectiu d‟endinsar a l‟alumnat, a través de la narració d‟una història, dins l‟ambient social, històric i polític que es trobava Menorca en el segle XVIII.
36
En finalitzar la lectura l‟alumnat haurà de realitzar un seguit d‟activitats de comprensió lectora i de reflexió sobre el context historicosocial del segle XVIII a Menorca.
A la següent taula s‟especifiquen les característiques de les activitats:
Competències bàsiques
Comunicació lingüística.
Social i cíviques.
Consciència i expressions culturals.
Objectius d‟aprenentatge
Conèixer el context historicosocial del segle XVIII de Menorca.
Continguts
Context històric, polític i social del segle XVIII a Menorca.
L‟auge de l‟activitat econòmica del comerç, l‟evolució de la burgesia, la immigració a l‟illa, els conflictes polítics i de religió.
Recursos/materials
Llibre “Els Nikolaidis”.
2. Els corrents pictòrics del segle XVIII.
En aquesta proposta didàctica l‟alumnat ha de resoldre un seguit de preguntes amb relació als corrents artístics, concretament pictòrics, que es desenvolupen al llarg del segle XVIII. L‟objectiu principal és que l‟alumnat obtingui coneixement sobre quin art es desenvolupava a Menorca en aquest segle, quin era o quins eren els corrents artístics principals de l‟època, d‟on provenien i quines influències rebia l‟illa.
A la següent taula s‟especifiquen les característiques de les activitats:
Competències bàsiques
Comunicació lingüística.
Social i cíviques.
Consciència i expressions culturals.
37 Objectius d‟aprenentatge
Conèixer l‟ambient artístic i els corrents artístics predominants de l‟època.
Continguts
Les característiques principals de la pintura del segle XVIII a Menorca.
Barroc com art previ al segle XVIII.
Il·lustració corrent de pensament de l‟època.
Influències italianes.
Recursos/Materials Quadern de l‟alumnat, Enciclopèdia de Menorca, mapa
3. El pintor Giuseppe Chiesa.
Aquesta activitat és la primera que és dedicada a un artista en concret. En finalitzar la lectura del contingut en relació amb Giuseppe Chiesa, l‟alumne haurà de respondre un seguit de preguntes en relació amb la vida i l‟obra d‟aquest.
Una de les activitats proposades és una anàlisi d‟una obra d‟art d‟aquest artista.
Al final del Quadern de l‟Alumnat es proporciona un model de comentari i anàlisi d‟obra pictòrica. En aquesta activitat l‟alumnat sintetitza tot el coneixement adquirit d‟aquest artista i de la seva obra realitzant una anàlisi real d‟obra d‟art. Cal tenir en compte que el comentari i anàlisi d‟una obra d‟art és una de les parts obligades a les PAU.
A la següent taula s‟especifiquen les característiques de les activitats:
Competències bàsiques
Comunicació lingüística.
Social i cíviques.
Consciència i expressions culturals.
Objectius d‟aprenentatge Conèixer l‟obra de l‟artista Giuseppe Chiesa.
38
Anàlisi d‟obra d‟art pictòrica.
Continguts
Biografia de Giuseppe Chiesa.
Característiques i trajectòria pictòrica.
Influències rebudes i el seu llegat
Recursos/Materials
Quadern de l‟Alumnat, Enciclopèdia de Menorca, Model de Comentari i anàlisi d‟obra d‟art.
4. L‟artista Pasqual Calbó.
Aquesta activitat, igual que l‟anterior, està dedicada a un artista en concret. Les activitats consisteixen a resoldre algunes qüestions concretes en relació amb l‟obra i la vida del pintor. L‟activitat final, igual que l‟activitat anterior, és un comentari i anàlisi d‟una obra d‟art de l‟artista.
A la següent taula s‟especifiquen les característiques de les activitats:
Competències bàsiques
Comunicació lingüística.
Social i cíviques.
Consciència i expressions culturals.
Objectius d‟aprenentatge
Conèixer la figura de Pasqual Calbó, la seva obra artística i didàctica.
Anàlisi d‟obra d‟art pictòrica.
Continguts
Biografia de Pasqual Calbó.
Característiques i trajectòria pictòrica.
Influències rebudes i llegat.
Recursos/Materials
Quadern de l‟alumnat, Enciclopèdia de Menorca, model de Comentari i anàlisi d‟obra d‟art
39 5. Els pintors britànics.
En aquesta proposta es treballarà el contingut amb relació als artistes d‟origen britànic que passaren per l‟illa al llarg del segle XVIII. L‟objectiu principal és que l‟alumnat observi com Menorca al segle XVIII era un pol d‟atracció des de diferents punts de vista, com aquesta atreia molta gent per instal·lar-se a viure- hi i beneficiar-se de la situació avantatjosa que es vivia.
Competències bàsiques
Comunicació lingüística.
Social i cíviques.
Consciència i expressions culturals.
Objectius d‟aprenentatge
Conèixer l‟existència d‟artistes d‟origen britànics que es van establir a l‟illa com pintors.
Continguts
Artistes britànics, la seva vida i la seva obra.
El Grand Tour.
Recursos/Materials Quadern de l‟alumnat, Enciclopèdia de Menorca.
6. El pintor de paisatges: Anton Schranz.
Aquesta activitat treballa la vida i l‟obra de l‟artista Anton Schranz. Les activitats proposades giren al voltant de les característiques de la seva obra.
Competències bàsiques
Comunicació lingüística.
Social i cíviques.
Consciència i expressions culturals.
Objectius d‟aprenentatge
Conèixer la figura d‟Anton Schranz, la seva obra artística i didàctica.
Continguts Biografia d‟Anton Schranz
Característiques i trajectòria pictòrica.
40
Influencies rebudes i llegat.
Recursos/Materials Quadern de l‟alumnat, Enciclopèdia de Menorca
7. Activitat Final
Per acabar les activitats del Quadern de l‟Alumnat es proposa una activitat final.
Es tracta de realitzar un catàleg de l‟obra conservada i més rellevant dels pintors estudiats de Menorca del segle XVIII.
Aquesta activitat proposada està connectada directament amb un dels estàndards d‟aprenentatge del currículum docent de l‟assignatura d‟Història de l‟art, pel qual es proposa la realització d‟un catàleg amb breus comentaris d‟obres d‟art del segle XVIII de la pròpia comunitat. Així doncs trobem entre les activitats proposades d‟aquest treball la realització d‟un catàleg de les obres dels artistes treballats en el tema de la pintura del segle XVIII.
Els professors que portin a terme aquest seguit d‟activitats podran desenvolupar i adaptar la realització d‟aquest catàleg al seu criteri.
41
5. Conclusions i reflexió personal.
Vaig decidir realitzar el Treball de Fi de Màster a partir de la proposta suggerida per l‟Enciclopèdia de Menorca perquè vaig creure que era molt interessant i també molt necessari. En el plantejament d‟elaborar material didàctic, per tal que l‟alumnat pogui treballar el contingut de l‟Enciclopèdia de Menorca, vaig veure l‟oportunitat d‟omplir el buit que el currículum docent presenta en l‟estudi del patrimoni cultural i artístic de la pròpia comunitat i del propi territori. Penso que l‟alumnat de l‟illa i, en general el jovent de Menorca, té molt poc coneixement i consciència de la riquesa del patrimoni cultural i artístic de l‟illa.
Per açò, aquesta proposta de l‟Enciclopèdia és molt encertada, des del meu punt de vista, ja que permet apropar la realitat de l‟illa a les aules i fer més conscients els estudiants de tot allò que els envolta.
Així doncs, a partir de la lectura del capítol sisè de l‟Enciclopèdia de Menorca, Tom setzè d‟Història de l‟Art I, i altres materials, he pogut elaborar aquest seguit d‟activitats i materials didàctics per l‟alumnat de segon de Batxillerat. He intentat elaborar activitats variades, no molt teòriques, sinó més pràctiques.
D‟aquesta manera, es pot ajudar a l‟alumnat de Segon de Batxiller a sistematitzar i practicar, per exemple, el comentari i anàlisi d‟obra d‟art que en les proves de les PAU es un apartat obligatori. Així, en el mateix moment en què aprèn sobre la realitat artística de Menorca, l‟alumnat també aprèn i profunditza en la tècnica d‟anàlisi d‟obra.
