El Flors semprevives. Recull de cants populars en mallorquí presenta una varietat temàtica més o menys considerable, tot i que les cançons no estan classificades.
Malgrat que a priori pot semblar estrany als ulls del nostre temps, la religiositat no hi és gaire present, i així els temes més recurrents, els que sempre hi són de fons, com una mena de rum-rum persistent, són els del maridatge, el festeig i el fadrinatge. Hi ha com una mena d’escenari de fons que és com d’una plaça de poble, de sòl arenós i sec, àrid i polsegós, en què desfilen personatges aïllats, dones i homes, delerosos de trobar algú amb qui estar-se, d’abandonar la solitud del fadrinatge, segurament sota la pressió de la societat, tot i que no es detecta, tret d’alguns casos puntuals, rancúnia o malestar pel fet de no trobar parella, sigui un home o sigui una dona qui la cerca... Fa la sensació que aquelles persones que no són casades somiquen un plany ombrívol, més aviat desesperat, o, si més no, farcit de pesar.
Aquest tipus de cants podrien tenir vigor perfectament en la nostra societat, gairebé en els mateixos termes, amb un llenguatge senzill, gens groller en general i en un format (registre, òbviament) col·loquial.
Sigui com sigui, tal com afirma Francesc de Borja Moll (1966-1975, I: 63), la temàtica de les gloses o cançons és molt vasta, i el context de cada composició ve determinat per factors endògens i per factor exògens: «El glosador compon una cançó quan se sent excitat per un estat anímic o per un esdeveniment exterior de certa intensitat, i aquestes circumstàncies poden sorgir en qualsevol circumstància:
en la presència de la persona estimada, en la soledat per la seva absència, en un moviment d’ira davant un rival o un enemic [...]».
L’aplec primer de gloses, cent en total, presenta la temàtica següent (les més profuses són les que fan referència a les relacions entre la mare i el fill i les que parlen del fadrinatge i el festeig):
23
L’amor (el festeig)
L’erotisme
La moral
Les relacions amb la família política (sogres, madrastres, nores)
La relació entre la mare i el fill11
El fadrinatge
El maridatge
El pragmatisme del matrimoni, que fa baratar la bauxa per la responsabilitat
La dificultat de les relacions entre marit i muller
La infidelitat
L’amor impossible a causa de la diferència d’edat
L’alegria per la defunció del marit
La música com a element de seducció (bàsicament la que prové de la guitarra)
La quaresma (corema), el dijous llarder (o dijous gras)
L’aplec segon de gloses, cent en total, presenta aquesta temàtica:
El despit
La mort de la mare i el seu enyor
La quotidianitat (experiències diverses)
Befes per la barreja parlada de l’espanyol amb el català
L’amor, l’enamorament
El festeig
La seducció
Gelosies (de la mare cap al fill enamorat)
La pèrdua de la joventut
L’aplec tercer de gloses, cent en total, presenta aquesta temàtica:
El ball popular
La religió
L’enamorament femení
11 L’aplec de cants d’aquesta temàtica és molt considerable.
24
Reflexions senzilles sobre fets quotidians
El sexe
El maridatge
Els consells morals
La decepció amorosa
Les relacions familiars
Els planys per l’amor no correspost
La necessitat d’afecte
Entremaliadures entre germans
Observacions de la vida quotidiana del camp
La conveniència d’estar amb una dona tot i que no agradi
L’aplec quart de gloses, noranta-una en total (el primer cant està numerat amb el
IX), presenta aquesta temàtica:
El festeig
La malaltia i la pregària
Plany per amor
El maridatge
El desengany amorós
La injustícia social
El desamor
Els orígens humils
L’enamorament
L’agraïment a Déu
Lloances al Santíssim Sagrament
La submissió de la dona (volguda criada)
Beateria
o La culpabilitat davant del sexe / la pena per no haver pecat quan era hora
o Relacions entre capellans i beates
o Intencions seductores dels capellans envers dones casades o Beates que ploren la marxa del capellà de la parròquia
25 L’aplec cinquè de gloses, cent en total, presenta aquesta temàtica:
Costums, anècdotes i curiositats, religioses i no religioses, de diferents pobles o indrets de Mallorca: Manacor, Campos, Santanyí, Puig de Sant Salvador, Puig de Santa Llúcia, Puig de Sant Nicolau, Puig de Randa, Puig de Bonany, Vilafranca, Algaida, Porreres, Sóller, la Bonanova, Cabrera, Felanitx, Son Amer, Son Servera, Llorito, Sineu, Petra, sa Pobla, Esporles, Bunyola, Andratx, s’Albufera (dit sa Bufera), s’Alqueria Blanca, Calonge, sa Marina, Artà, Alaró, Mancor, Costitx, Búger, Biniali, s’Avall, Ariany, Valldemossa, Maria de la Salut, Valldemossa i Cas Concos.
L’aplec sisè de gloses, cent en total, presenta una temàtica tota relacionada amb la vida al camp, els costums que se’n deriven, la feina que s’hi fa, les collites, els estris que s’hi empren... Majoritàriament, molt majoritàriament, es parla de la feina de segar, i, en tot plegat, el to és més aviat pesarós, reflex, sens dubte, de la duresa de les tasques:
L’ofici de figueraler
El conreu del blat
La sega, l’espigolada
Els trastorns físics que pot causar la sega: mal d’esquena, vessa, entumiments...
La collita de garroves, ametles i altres productes de la terra
Cants d’aucells (el rossinyol, el puput, el mussol...)
El bestiar
La vermada
El tabac i les ganes de fumar
La tristesa, el trauma, del comiat
L’aplec setè de gloses, cent en total, presenta, novament, una temàtica diversa.
En aquest cas, però, en destaca especialment la que fa referència a Sant Antoni, a qui al·ludeix, en un dels cants, com a patró de Maó i de Ciutadella, i la que tracta dels molins i de l’ofici de moliner. Crida especialment l’atenció, pel seu perfil proper a la pornografia, el cant XCIV:
26
La infidelitat matrimonial
El fadrinatge
El sexe (eufemismes pornogràfics, XCIV)
L’aplec vuitè aplec de gloses, cent en total, presenta una temàtica bàsicament relacionada amb la cuina, subsidiàriament, bastant subsidiàriament, complementada amb la taverna, amb les begudes. En qualsevol cas, aquests dos temes són nous, no se n’havia parlat fins ara, del menjar o la beguda. En una paraula, aquest aplec presenta la temàtica següent:
Els menjars
Remei per al restrenyiment (vi de cadafet)
Panades
Sopes
27
Meló
Avellanes
Llangonissa
Botifarrons
Confits per Dijous Sant o La taverna
Aiguardent
Vi
Moscatell
El dijous sant
El festeig
La lluna
L’aplec novè de gloses, cent en total, presenta una temàtica que se centra fonamentalment en el fadrinatge, les dones fadrines, la frustració pel fet de no ser belles, l’actitud de qui confia a ser desitjable, a seduir (tot i que també hi ha un cant en què la dona expressa la seva indolència davant l’absència de pretendents, als quals pràcticament recomana que no la vagin a veure, de tal manera que s’estalviaran el trajecte: això diu el número XLIII).
El fadrinatge (sobretot referit a les dones)
Sobre el desgrat que genera la vellesa
El mal de queixal
La vanitat i la lletjor
El dijous sant
La falsedat (pena falsa pel marit enterrat)
L’amor no correspost
Eròtic (indiciari d’excitació sexual masculina)
La seducció
Consells per a les fadrines
Fets quotidians, molt senzills: pellucar una bona solada; la tristor per un insult;
la feixuguesa d’estar al servei d’un amo; l’avantatge de colcar sobre el fet d’anar a peu...
28 L’aplec desè de gloses12, cent en total, presenta la temàtica següent:
Menyspreu a les dones (masclisme: els cants IV i V són força agressius, en aquest sentit).
L’erotisme
L’enamorament
El festeig
L’elogia a la bellesa femenina
L’enyorança
Delit per una viuda
La galanteria
Contra la ingenuïtat dels fadrins (que ha de detectar quan una dona no és verge)
La pregària (per obtenir el favor de Déu)
Crítica a la joventut, que ha perdut la virtut
La disponibilitat masculina envers la dona, tot i que sigui poc atractiva
La seducció